champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
lunes, 27 de abril de 2026
Ronflar - Ronha, Runha
lunes, 8 de enero de 2018
Ameles roñoses
Ameles roñoses son garrapiñadas, de roña, brutissia, a la pell normalmén.
Pareguda a la roña es la sarna, tiña, pero estes dos son enfermedats.
Són les preferides de Ignacio Sorolla Amela

Amela, armela, amelé, armelé.
Ametller en dialècte catalan.
Almendro en castellá.
Mandelbaum en alemán.
Almond tree en inglés.
http://etimologias.dechile.net/?almendra
En realidad la palabra patrimonial almendra no viene directamente de amygdala, que es la forma directamente prestada por el griego al latín. ... La palabra griega ἀμυγδάλη, diga lo que diga Covarrubias o Herodiano no tiene nada que ver con cortezas ni nada de eso, eso son etimologías populares.
http://books.google.com/books?id=FLEkesxFdl4C&pg=PA70&dq=almendra&hl=es
DCVB:
AMETLLA, AMETLA, amenla, metla, metlla, almela, almetla, armela, AMETLLER, AMETLER, almeler, almetler, ameler, armeler
Foto de ameles en clofo.
Traure lo clofo es desclofá, a má o en la desclofadora.
lunes, 11 de junio de 2018
PAC, Q-T
[quiesto]. V. puesto.
quis, quis. Flequillo que se deja a los chicos sobre la frente cuando se les corta el pelo raso, o el pelo más corto que llevan las niñas hasta la mitad de su frente, teniendo el resto más longitud y posibilidad de peinarse y trenzarse. V. también llamar a animales.
rabosiar. Comer, probar, quitar a hurtadillas pequeñas cantidades de golosinas, de manjares o cosas apetitosas.
racén. Ronzal.
radedor. Rasero, un cilindro de madera para pasarlo por los bordes de la unidad fanega cuando no se mide con caramuello. / un atra medida, lo doble decálitro
rallera. Hendiduras, grietas muy grandes en las vacas.
rampallos. Tallos, ramas con muchas hojas. Borao dice ‘pimpollos’; aquí tiene significación más extensa.
rasa. Especie de acequia, junto a las márgenes de una huerta, para el paso del agua que ha de distribuirse para el riego, en cancillos y eras.
rasmiazo. Herida ligera que lastima la piel.
razón. Un objeto compuesto de dos maderas, en forma de tenaza, que emplean los zapateros para hacer ciertas costuras en pieles y en pellejos para contener vino. / mi mujer es muy de bota, devota no tanto
rebailaderas. Las patatas muy menudas que se dan, cocidas en la pastura, a los cerdos.
recáu, plato de. Plato compuesto de patata, garbanzos, judías, etc. Legumbre, tubérculo, verduras, etc. todo mezclado. / recapte
rechirar 32. Desordenar, revolver las cosas, buscar sin tino ni cuidado algo en un cajón, un cesto, etc. / regirá , rechirá
recholáu. Frontón; pared, muro en que se juega a la pelota.
regata. Grieta en un mueble, tabla, tabique, techo, etc. / Com la regata de la franja del meu cul
[regatiellos]. V. aturar.
regatón. El último eslabón de una cadena con muelle, para unirla con una anilla o para atarla a un objeto o cosa.
remojón. Rebanada grande de pan, bien tostado, impregnado de aceite y adobado con ajo o con azúcar, según los gustos. En los tornos (molinos de aceite) se hacen y se come mucho o remojón d’o torno. Mojón.
remugar. Rumiar.
repalmar. Estante, repisa, tabla para colocar en alto alguna cosa; especie de saliente o cornisa para sostener objetos y guardar cosas.
32. Según la corrección de Refranes; en el Vocabulario se lee rechisar.
repatán. El pastor de menos categoría y responsabilidad, pastorcillo. No es, pues, ni mucho menos, el rabadán de la Academia.
repuy. O repuy 33, lo último de un depósito, de un montón, de un tonel, etc.
reteculas, a. Andando hacia atrás. / a recules
retegot. La gota o gotas de vino que caen de un tonel si la canilla o zurred no cierran bien.
retepelo, a. Hacer algo por fuerza, obligado, de mala gana.
retólica, -s. No me vengas con retólicas, explicaciones, razones, cuentos. Conversación larga y pausada. / retórica
reús. Lo sobrante; lo que queda desperdiciado; lo último. Generalmente se aplica a lo que queda en fuentes, platos y bandejas después de servir a los comensales o invitados; el vino que queda en el vaso después de haber bebido parte del que contenía. / repuy
reuto. Rédito.
revencillada. Movimiento brusco hacia atrás de los niños que se llevan en brazos; deslizarse inclinando el cuerpo, sin caer, hacia atrás.
revulcaizo. Sitio arenoso o de tierra suelta en que van las perdices a esponjarse y revolcarse. / revolcadís
rimallos. La piedra que deja una riada en los remansos o el granizo que se amontona, por el viento o por el relieve del suelo, después de una tormenta.
ripa. Montón.
riscla. Los trozos leñosos del tallo hueco del cáñamo después de obtener la fibra con el agramado. / riscla, astilla, de tal tocho, tal riscla
robadera. Traílla.
rolde, cazar a. Cubrir con paja una jaula con gorriones de nido, en las eras donde se trilla, y rodear con varillas que tienen liga la trampa para cazar pájaros.
roña, roñoso. Suciedad. Significa también lloro, llorar, llorador; miserable, insistente y pesado al decir o pedir.
[roñoso]. V. roña.
roñoso, -a; rubinoso, -a. Cosa oxidada. / rovelló, rovell, robelló (de rubeo)
rosigallo, rosigón. Trozo de pan seco, tirado, olvidado, abandonado, duro. / rossegó de pa per a almorsá
rosigar. Roer; comer trozos de pan duro; comer con los dientes incisivos o por mala o defectuosa dentadura.
rubinoso. Oxidado. V. también roñoso, -a.
33. Así en Refranes; en el Vocabulario pone literalmente «repuy: o reputy; lo último de un depósito, de un montón, de un tonel, etc.».
Se trata, pues, simplemente, de la repetición de la palabra precedida del artículo o con una errata evidente; siguiendo a Arnal Cavero, Rohlfs introduce la entrada repuy o reputy.
ruello. Semilla dura de fruta, especialmente del melocotón, cereza, ciruela, etc.;
rodillo, cilindro de piedra para moler aceitunas, para apisonar el suelo de las eras y para desgranar legumbres. / roll , trucol no es cilindro
rustir. Comer pan muy seco y duro; roer. / res que vore en rostí , rostixgo , rostixes , rostix , rostim , rostiu , rostixen
rutir. Acción de eructar. / rot; rotá: roto, rotes, rote, rotem o rotam, rotéu o rotáu, roten. /
salir o portal. Correr el agua, cuando llueve, lo suficiente para atravesar la longitud de un cubierto que hay bajo la escuela, llamado o portal d’ostudio. / A Beseit ñabíe una canaleta que ixíe desde les escoles al carré san Roc enfrente de casa Guardia cuan plovíe prou. Cuan plou mol, ix la cometa.
[sancho, sancho]. V. llamar a animales.
sangardana. Lagartija. Sargantana.
sarrampuz. Arbusto de hojas sentadas, tiernas, de vida efímera, que comen bien las cabras en primavera.
senera. Arbusto de tallo de madera muy fuerte. Las hojas, su infusión, se toman como purgante, y el fruto, negro, menudo, es dulce y agradable.
[sentadura]. V. tomatera. / tomata, tomates, tomatera /
servilla. Bandeja, fuente o plato de metal cubierto con sedas, cintas, ramos y lazos (no amarillos) que contiene monedas de oro, plata y billetes. La lleva un mozo, el mayoral de la fiesta y, con la ronda, van de casa en casa; después de cantar y tocar, los vecinos dan una cantidad para ayudar a pagar los gastos de la fiesta. / plega dels quintos
simio, simia. Hueco, huero, vacío, bofo; semilla sin almendra o con los cotiledones, o cotiledón, sin desarrollo normal; semilla sin peso ni poder germinativo. / semat, semada
siña, iña, iñor. Señora, señor. No se dice nunca siñor sino iñor al tratarse de hombres, y siña María o iña al llamar y nombrar a una mujer.
sobraña. Mula sobraña, la que tiene unos dieciocho meses pero no la fuerza y el desarrollo necesarios para los trabajos más duros de carga, de arado o de carro.
sostras. Desidioso, desaseado, desgarbado, descuidado. Se aplica sólo a hombres.
sotovar. Ablandar, ahuecar, remover y cambiar de lado los colchones de la cama. / sostová: sostovo, sostoves, sostove, sostovem o sostovam, sostovéu o sostováu, sostoven.
sudera. La manta vieja o paño o tela burda que se pone en contacto con los lomos de las caballerías para que sienten mejor los aparejos de silla o carga y para que no hagan daño estas colchonetas o albardas en la piel del animal. / feltre; fieltro
ta par d’astí, ta par d’allí. Hacia ahí, hacia allí.
tafarra. Cincha que pasa por debajo de la cola de las caballerías para evitar que los aparejos, en las pendientes, se corran hacia el cuello de los animales de carga o silla.
[tajaderas]. V. botanas.
tamborinada, tamborinazo. Tongada, golpe de agua, avenida, riada. Tamborinazo, golpe en riña, castigo y mal trato a otra persona.
[tamborinazo]. V. tamborinada.
tampó. Apócope de tampoco. Icho tampó ye verdá, eso tampoco es cierto. / tampoc
tancar. Cerrar el paso, obstruir. Análoga significación a la que tiene en catalán. / Como si fuese la única palabra que existe en aragonés y catalán igualicas / tancá, tanco, tanques, tanque, tanquem o tancam, tanquéu o tancáu, tanquen
tarabidáu. Andamio, soporte, armazón de madera.
tararaina. Tela de araña. / taragaña, teragaña
tarquil. Tarquín.
tarranco. Tronco poco grueso y seco; rama seca, leñosa.
tarria. Cincha o correa para sujetar las colchonetas y albardas sobre lomos de las caballerías de carga y de silla.
tartir. Respirar, hablar, en el sentido de no dar tiempo. No le dejó tartir, no lo dejó ni respirar; ni siquiera tartió, ni dijo nada, ni respiró siquiera. / Al Matarraña signifique "no pará quieto", no tartí /
[tasca]. V. leva.
[techanco]. V. chesanco.
tener a Dios d’a garra. Frase irreverente que quiere indicar el orgullo del que blasona de autoridad, de influencia, de riquezas y bienandanzas.
[tercenal]. V. fajina.
[tercenas]. V. fajina.
tímpanos. Las dos bases circulares de una cuba o tonel grande. / témpano en castellano.
tión. El viejo soltero, o soltero viejo. / mosso vell
[tita, tita]. V. llamar a animales.
titi. Gallina que no invita a ser comida por enfermiza, flacucha o repugnante. A yo que no m’en den d’icha titi.
toballón. Paño de cocina; paño de manos; toalla burda.
[tochazo]. V. tocho.
tocho, tochazo. Palo, vara de pastor, bastón, cayado. Tochazo, golpe con un tocho, palo o vara gruesa. / tochada
tociar. Golpearse los ganados, sobre todo los carneros y cabras, con la cabeza.
Tozar, según Borao. / tossá, lo choto tosse, los mascles salvaches tossen. tossada.
tocino de güena boca. El hombre que come todo con igual deseo, el que es muy comedor, sin reparar qué ni cuándo.
tocotiar. Manosear mucho, tocar sin necesidad alguna cosa. / toquetejá, toquetiá
tomatera. Herida (sentadura) en los lomos de las caballerías de carga.
tongada. Golpe de agua; riada, corriente de un río aumentada.
toña. Pan moreno, grande, redondo, de poco grueso, pero más que la torta.
torcedor. El palo que se emplea para hilar o torcer la yerba verde que se pone en tuertas y que, después de secas o henificadas, son buen pienso para los ganados; tenaza para sujetar el morro de las caballerías.
torno. Molino de aceite.
[torrocazo]. V. torrueco.
torrueco, torrocazo. Tormo de tierra; golpe con un tormo de esa tierra dura y seca, principalmente arcillosa. Cuando se aran los campos de tierras fuertes (arcillosas) se levantan muchos y grandes torruecos o tormos. / tarrós, tarrossada, Tarrós de Queretes, argila
tortetas. Masa de harina y sangre de cerdo que se hace en los mondongos; se hacen en forma de anillos o pequeños roscones.
toscón. Nieve menuda y dura; cristalización de la nieve en ventiscas: matacabras.
totón. Huraño, poco social, poco comunicativo; fantasma, máscara, disfraz.
tráimene, traine, m’en trairás. Formas de arquitectura gramatical, posposiciones que tal vez tengan igual origen que construcciones del francés.
[traine]. V. tráimene.
tramenar. Andar mucho; andar deprisa.
tramullar. Echar a perder, destrozar, destruir, ensuciar, enronar. A riada todo l’ha tramulláu dicen al hablar de los efectos de una avenida del río o de un barranco sobre huertas y fajas de regadío.
[trascal]. V. jubo.
trastallo. Senda que abrevia el camino, atajo.
tres a un rey. Jugar a tres a un rey es jugar a la pelota tres un partido. Gana el que antes hace cierto número de tantos; lucha, juega, defiende uno el tanto contra los otros dos, turnando A contra B y C; B juega contra A y C, etc.
tresbatir 34. Perderse, confundirse una cosa.
[trespalar]. V. variar.
triador. Plazuela, entrada del pueblo, camino ancho cerca de las casas en donde se reúne el ganado del pueblo por la mañana y desde donde se distribuye, por la noche, a todas las casas.
tricallón. Tranca corta; palo grueso y corto; tronco no muy grueso y no muy largo. No tiene aquí, pues, el significado que se lee en el Diccionario de Borao.
trincolas. Cascabel, pequeñas campanillas que llevan las mulas de labor en los arreos de labor.
troca. La pieza de tejido de cáñamo, lino o lana que se hacía en los pequeños y primitivos talleres de tejedores de Alquézar. Ya no hay ni uno de esos patios en que se tejía de forma tan rudimentaria.
troco. Entrada ancha para poder entrar en una demba o campo un carro.
tronzar. Partirse la rama de un árbol al peso de una persona, no por la acción de la sierra.
trosar. Dividir, repartir una o varias cosas entre varios.
[trucar]. V. truco.
trucazo. Golpazo con el llamador de una puerta; golpe al llamar con una piedra o palo. Paloma salvaje; paloma torcaz. / trucar , paloma o colom turcás
truco. Esquilón, cencerro; nombre en el juego de truque. Del verbo
trucar (llamar, golpear).
[trujon]. V. en.
truque. Golpe; juego de envite; juego de la chica.
34. Según Refranes; en el Vocabulario ponía trebatir, verbo que, con esta referencia, incluyen Andolz y Rohlfs.
[tu, ti, tui]. V. llamar a animales.
tuerta. Yerba seca, henificada, hilada y recogida en forma de madeja, muy original y práctica. Se deshacen las tuertas en los pesebres, para el invierno, y es buen alimento para el ganado, sobre todo las tuertas de aveza, de alfalfa y de hordio 35.
[tusmazo]. V. tusmo.
tusmo, tusmazo. Piedra; pedrada. Torrueco; torrocazo.
miércoles, 20 de diciembre de 2023
Am, Amb - Ampola
Am, Amb, prép., avec.
Assez généralement AM est employé au-devant des mots qui commencent par une consonne, et AMB au-devant de ceux qui commencent par une voyelle.
Fait lo torneyhament, Roland e N Aymeric, AM los lurs, s'en tornero vays Narbona, AM gran gasagh e AM gran gaug.
Philomena.
Le combat fini, Roland et le seigneur Aymeri, avec les leurs,
s'en retournèrent vers Narbonne, avec grand gain, et avec grande joie.
Fossem AMB els martirizatz. V. de S. Honorat.
Nous fussions martyrisés avec eux.
Conj. comp. AM que sia vera e corals.
Contricio e penas infernals.
Pourvu qu'elle soit vraie et du coeur.
Les troubadours ont très rarement fait usage d' AM et d' AMB.
(N. E. El dialecto catalán usaba AB y después se normalizó AMB.)
Ama, s. f., lat. hamo, hameçon.
Aissi co 'l peis que s' eslaissa el chandorn,
E no sap re tro que s'es pres en l' ama.
B. de Ventadour: Be m'an perdut.
Ainsi que le poisson qui s' élance à l' appât, et qui ne sait rien jusqu'à ce qu'il est pris à l' hameçon.
Cassayre cant a tendut al ors, e li gieta mel per l' ama.
V. et Vert., fol. 23.
Quand le chasseur a tendu à l' ours, et lui jette du miel pour l' hameçon.
ANC. FR. Car le poisson c' on prent à l' ain.
Amors m'a souspris à son ain.
Fabl. et cont. anc, t. II, p. 394; t. IV, p. 338.
CAT. Am, ham. IT. Amo. (ESP. Anzuelo)
Amandola, Amella, Amenta, s. f., lat. amygdala, amande.
Figas... uvas, amandolas.
Doctrine des Vaudois.
Figues... raisins, amandes.
Per chascuna bestia qui porte amandolas.
Charte du péage de Valence, Hist. de Valence, p. 297.
Pour chaque bête qui porte amandes.
Oli de amellas dossas. Trad. d'Albucasis, fol. 55.
Huile d' amandes douces.
Amentas e comi, anis e ris.
Tit. de 1248. DOAT, t. CXVI, fol. 17.
Amandes et cumin, anis et ris.
CAT. Ametlla. ESP. Almendra. PORT. Amendoa. IT. Mandorla.
(Chap. Amela, armela, ameles, armeles.)
2. Amell, Amelier, s. m., lat. amygdalus, amandier.
Que prendo pastura de flors d' amells.
Eluc. de las propr., fol. 143.
Qui prennent pâture de fleurs d' amandiers.
Preceguiers, ameliers.
Milgraniers, ameliers, son especial.
Leys d'amors, fol. 51 et 48.
Pêcher, amandier.
Grenadiers, amandiers, sont spéciaux.
CAT. Ametller. ESP. Almendro. PORT. Amendoeira. IT. Mandorlo.
(Chap. amelé, armelé.)
Amagar, v., cacher, musser.
No 'l pot cobrir ni amagar,
Ni 'l pot escondir ni celar.
Contricio e penas infernals.
Ne le peut couvrir ni musser, ni ne le peut cacher ni celer.
Amaguetz nos entre Elbenc e'l Finar.
Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.
Vous nous cachâtes entre Elben et le Finar.
E parti s d'aqui, et amaguet d'els.
Fragm. de trad. de la Passion.
Et se retira de là, et se cacha d'eux.
Adoncas se amagaran
Us et autres, e intraran
Desotz las rocas en las balmas.
Contricio e penas infernals.
Alors se cacheront les uns et les autres, et entreront sous les roches dans les cavernes.
Falhir se pot cobrir
Un temps et amagar.
Nat. de Mons: Sitot non es.
Faillir se peut couvrir et cacher un temps.
Part. pas. Ni per locs amagatz. V. et Vert., fol. 59.
Ni par lieux cachés.
CAT. Amagar.
2. Amagadamen, adv., secrètement.
Qu'elh vengues amagadamen.
Brev. d'amor, fol. 57.
Qu'il vînt en cachette.
CAT. Amagadament.
(N. E. La t final del catalán no se pronuncia. Sólo se pronuncia en algunas zonas de la lengua valenciana. Es la misma palabra que amagadamen, romance, occitano, provenzal, plana lengua romana.)
3. Amagament, s. m., action de se cacher.
Leo esta al camp patent, cum si reputava amagament vergonha.
Eluc. de las propr., fol. 253.
Le lion demeure au champ patent, comme s'il réputait honte l'action de se cacher.
ANC. CAT. Amagament.
4. Amagatailh, s. m., cachette.
Et avia borsas et amagataylhs.
Fragm. de trad. de la Passion.
Et il avait bourses et cachettes.
CAT. Amagatall. (N. E. Es la misma palabra que amagatailh o amagatalh, suena igual.)
5. Esmagar, v., cacher, musser.
Comesset lo a repenre, e dis li: Per que vos esmagatz?
Roman de la prise de Jérusalem, fol. 8.
Il commença à le reprendre, et lui dit: Pourquoi vous cachez-vous?
Amar, v., lat. amare, aimer.
Nuls hom non pot ben chantar
Sens amar...
Ges non suy tan desesperatz
Qu'ieu non ames,
S'ieu fos amatz.
B. de Ventadour: Estat ai.
Nul homme ne peut bien chanter sans aimer... Je ne suis pas tellement désespéré que je n' aimasse, si j' étais aimé.
Part. pr. Aman viu et aman morrai.
(N. E. Amando vivo y amando moriré. Chap. amán vic y amán – me - moriré.)
Pons de la Garde: Ben es dreitz.
Je vis en aimant et je mourrai en aimant.
Part. pas. Que si ieu fos per altra domn' amatz.
R. d' Orange: Ab nou cor.
Que si je fusse aimé par une autre dame.
ANC. FR. Tel mestier n'ai ge mie chier,
Ye am trop miax estre bouchier.
Le Renart contrefait. Robert, t. II, p. 370.
CAT. ESP. PORT. Amar. IT. Amare.
2. Amadament, adv., d'une manière aimante, avec amour.
Et gardes entegrament et amadament totz temps.
Tit. de 1248. DOAT, t. CXXXVII, fol. 221.
Et gardât toujours en entier et avec amour.
3. Amorar, v., rendre amoureux.
Sors joys, per que tals s' amora
Qu'anc en yvern mal non trays.
Giraud de Borneil: Quan brancha.
La joie surgit, c'est pourquoi tel se rend amoureux qui jamais ne sent mal en hiver.
4. Amoreiar, v., rendre amoureux.
Autrei c' amors s' amoreia.
Marcabrus: Per savi 'l tenc.
J' accorde qu' amour devient amoureux.
ANC. CAT. Amorejar.
5. Amans, s. m., amant, ami.
Tro 'l nom d' amans
En drut se muda.
Rambaud de Vaqueiras: Kalenda maya.
Jusqu'à ce que le nom d' amant se change en galant.
6. Amaire, Amador, s. m., lat. amator, amant, amoureux, ami.
Pois cilh cui sui amaire,
Qu'es la gensor qu'anc fos,
Vol mi e mas chansos.
G. Faidit: L' onrat jauzens.
Puisque celle dont je suis amant, qui est la plus gentille qui fut jamais, veut moi et mes chansons.
Per que tug amador
Son guay e cantador.
B. de Ventadour: Lo gens temps.
C'est pourquoi tous les amoureux sont gais et chanteurs.
Amaire dels homes en aquest mon.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 79.
Ami des hommes en ce monde.
ANC. FR. Et si cuidast bien li donsiaus
Estre ammeres de dames beles.
Fabl. et cont. anc, t. III, p. 118.
CAT. ESP. PORT. Amador. IT. Amatore.
7. Amairitz, s. f., lat. amatrix, amante, amoureuse.
Qu' entr' amairitz et amans
S'es mes us pales enjans.
Aimeri de Peguilain: Mantas ves.
Qu' entre amantes et amants s' est mise une tromperie ouverte.
8. Amaressa, s. f., amante.
Tuit li fin amadors e las finas amaressas.
V. de Guillaume de Cabestaing.
Tous les fidèles amants et les fidèles amantes.
9. Amor, s. f., lat. amor, attachement, amour.
Amor ni societat ab lui non auria.
Titre de 1139.
Il n' aurait avec lui attachement ni société.
Los bes d' amor venon a tart,
E 'l mals ven quasqun dia.
P. Cardinal: Ben ten.
Les biens d' amour viennent tard, et le mal vient chaque jour.
- Mytholog. le dieu d'amour, les Amours.
E 'l dieu d' Amor m'a nafrat de sa lansa.
Albert de Sisteron: En amor ai.
Et le dieu d' amour m'a blessé de sa lance.
Quant Proessa hag dit son agrat,
L' Amor son en pes levat.
Un troubadour anonyme: Seinor, vos que.
Quand Prouesse eut dit ce qui lui plut, les Amours se sont levés en pieds.
Loc. Pro Deu amor. Serment de 842.
Pour l'amour de Dieu.
Per amor Dieu mi fezes
Ma dona quelque bon saber.
B. de Ventadour: Bel m'es.
Pour l'amour de Dieu que ma dame me fît quelque bonne indication.
ANC FR. Qu'amors me le prie et commande.
Roman de la Rose, v. 33.
Por amor Dieu le glorioux...
Sire, merci por Dieu amor.
Fabl. et cont. anc. t. II, p. 33 et 87.
CAT. ESP. PORT. Amor. IT. Amore.
10. Amors, s. m., la gaie science des troubadours.
Donx li trobador noel venguan pozar en aquestas leys d'amors, quar ayssi es la fons d'esta gaya sciensa de trobar.
Leys d'amors, fol. 1.
Donc que les troubadours nouveaux viennent puiser en ces lois de gaie science, car ici est la fontaine de cette gaie science de trouver.
11. Amansa, Aimansa, s. f., amour, attachement, affection.
Mas grèu veiretz fin' amansa
Ses paor e ses doptansa.
B. de Ventadour: Ab joi mov.
Mais difficilement vous verrez un pur amour sans peur et sans crainte.
E sai que dizetz soven
Que fraitura d' autr' aimansa
Me fai vas vos venir humelian.
Aimeri de Peguilain: S'ar sai.
Et je sais que vous dites souvent que le manque d'autre amour me fait venir humble vers vous.
ANC. FR. Si va dire par grand amance:
En Dieu ay toute ma fiance.
Lobineau, Hist. de Bret., t. II, p. 719.
ANC IT. Che noi trasse ad amanza.
Barberini, Docum. d'amore, p. 372.
12. Amatiu, adj., aimant, capable d' aimer.
De be amativa e de mal fugitiva.
Eluc. de las propr., fol. 23.
Aimante du bien et fugitive du mal.
IT. Amativo.
13. Amoros, adj., amoureux, amical, qui appartient à l'amour.
Be sui gays et amoros,
Dona, per amor de vos.
Albert de Malespine: Dona a vos.
Dame, je suis bien gai et amoureux pour l'amour de vous.
Pauc sap de l' amorosa ley.
A. Daniel: Ab plazer.
Il sait peu de la loi amoureuse.
Et als amics es francs et amoros.
Bertrand du Puget: De sirventes.
Et il est franc et amical envers les amis.
CAT. Amoros (amorós). ESP. PORT. IT. Amoroso.
14. Amoroset, adj., amoureux, qui concerne l'amour.
L' amoroseta bevenda
No feric ab son cairel
Tristan n' Iseut plus fortmen.
B. Zorgi: Altressi.
L' amoureuse boisson ne frappa pas plus fortement avec son trait Tristan ni Iseult.
IT. Amorosetto.
15. Amorosamen, adv., amoureusement.
La bona domna valen
Qui tan gen vos aculhit
E tan amorosamen.
Peyrols: Quant amors.
La bonne dame méritante qui si gentiment vous accueillit et si amoureusement.
CAT. Amorosament. ESP. PORT. IT. Amorosamente.
16. Amic, s. m., lat. amicus, ami, amant.
Verays amix es aquel que ama en adversitat aissi co en prosperitat.
V. et Vert., fol. 76.
Vrai ami est celui qui aime en adversité ainsi qu'en prospérité.
Ai Dieus! quant bona fora amors
De dos amics.
B. de Ventadour: Ja mos.
Ah Dieu! combien serait bonne l'amour de deux amants.
CAT. Amig (amic). ESP. PORT. Amigo. IT. Amico.
17. Amiga, Amia, s. f., lat. amica, amie, amante.
Car' amiga, douss' e franca,
Covinens e bell' e bona.
P. Vidal: Car' amiga.
Chère amante, douce et franche, agréable et belle et bonne.
Que fara la vostra amia?
Amic, cum la voletz laissar?
B. de Ventadour: En abril.
Que fera la votre amie? Ami, comment vous voulez la quitter?
CAT. ESP. PORT. Amiga, IT. Amica.
18. Amiguot, s. m., petit ami.
E cuia s'om aver amic
Lai on no s'a ges amiguot.
Amanieu des Escas: Dona per cui.
Et on s' imagine avoir ami là où on n'a pas petit ami.
CAT. Amiguet.
19. Amable, adj., lat. amabilem, aimable.
Calque cauzas son amablas.
Tr. de l' Épître de S. Paul aux Philippiens.
Quelques choses sont aimables.
CAT. ESP. Amable. PORT. Amavel. IT. Amabile.
20. Amicable, adj., lat. amicabilem, amiable, capable d' attachement.
Per arbitre arbitrador o amicable componedor.
Statuts de Montpellier de 1231.
Pour arbitre arbitrateur ou amiable compositeur.
O amiqables componedors.
Tit. de 1269, Arch. du Roy., K, 17.
Ou amiables compositeurs.
Home... huma e traitable et amigable.
V. et Vert., fol. 56.
Homme... humain et traitable et capable d' attachement.
ANC. FR. Car masculin est moult liable
Avec feminin amiable.
La fontaine des amoureux, v. 556.
CAT. Amigable.
21. Amigalmens, Amigablament, adv., amicalement.
Car m'as repres non pas amigalmens.
B. Carbonel, Coblas triadas.
Car tu ne m'as point repris amicalement.
E sia receubutz amigablament.
Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 26.
Et soit reçu amicalement.
22. Amistatz, s. m., amitié, attachement, témoignage d' amitié.
E quan me soi de vos lonhatz,
Creys e dobla pus l' amistatz.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Et quand je me suis éloigné de vous, l' attachement croît et double davantage.
Quar salutz, ni amistatz
Ni messatges no m'en ve.
B. de Ventadour: Conort.
Car salut, ni amitié, ni message ne m'en vient.
ANC FR.
Naymon, dist-ele, je vos doing m' amisté.
Roman d'Agolant, v. 1316.
CAT. Amistat. ESP. Amistad. PORT. Amizade. IT. Amistà.
23. Amiguaje, s. m., attachement, affection.
Qui vol ausir gesta reyal
E de gran amiguaje.
V. de S. Honorat.
Qui veut ouïr geste royal et de grand attachement.
24. Amistansa, s. f., amitié, attachement.
Que cors non pot pensar ni boca dire
L' amor que ilh teing ni la fina amistansa.
H. Brunet: Cortesamen.
Que coeur ne peut penser ni bouche dire l'amour et le pur attachement que je lui porte.
Qui vol aver complida amistansa
De Jhesu-Crist e qui 'l volra servire.
R. Gaucelm: Qui vol aver.
Qui veut avoir entier attachement de Jésus-Christ et qui le voudra servir.
ANC. ESP. Amistansa. ANC. PORT. Amistança. IT. Amistanza.
25. Enemic, s. m., lat. inimicus, ennemi.
Tres enemicx e dos mals senhors ai.
H. de S.-Cyr: Tres enemicx.
J'ai trois ennemis et deux mauvais seigneurs.
Qu'el mon non ai tan mortal enemic.
Pons de Capdueil: Astruc.
Que je n'ai au monde si mortel ennemi.
Spécialement. - L' ennemi du genre humain, le diable.
Qui no fai so que Dieus manda,
L' enemicx l'a en sa landa.
P. Cardinal: Jhesum-Crist.
Qui ne fait ce que Dieu commande, le diable l'a en son domaine.
Vostra passios mi sia defendens,
Que no m' enchan l' enemics que m vai tentans.
Arnaud Catalan: Dieus verais.
Que votre passion me soit protectrice, afin que l' ennemi qui me va tentant ne me séduise pas.
CAT. Enemig (enemic). ESP. Enemigo. PORT. Inimigo. IT. Nemico.
26. Enemia, s. f., lat. inimica, ennemie.
Pus er l'am tan que m'es mala enemia.
Guillaume de Saint Didier: El mon non.
Puisque je l'aime tant alors qu'elle m'est méchante ennemie.
CAT. ESP. Enemiga. PORT. Inimiga. IT. Nemica.
27. Enimigablament, adv., irréconciliablement.
Tasiblament s' irais enveia, mas enimigablament.
Trad. de Bède, fol. 6.
L' envie s' irrite tacitement, mais irréconciliablement.
ANC. CAT. Enimigablament.
28. Inimicitia, s. f., lat. inimicitia, inimitié.
Inimicitias et malvolensas.
Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 350.
Inimitiés et malveillances.
ANC ESP. PORT. Inimicicia. IT. Inimicizia.
29. Enemistat, s. f., inimitié, rupture.
Q'us de corteza voluntat
La fai sens ginh d' enemistat
Guardar.
G. de Cabestaing. Aissi cum selh.
Qu' usage de courtoise volonté la fait considérer sans ruse d' inimitié.
CAT. Enemistat. ESP. Enemistad. PORT. Inimizade.
30. Adamar, v., aimer.
Vos prec que m detz tal cosselh
Qu'ieu sapcha ben adamar.
G. Riquier: Jhesu-Crist.
Je vous prie que vous me donniez tel conseil que je sache bien aimer.
ANC. ESP. Adamar.
31. Dezamar, v., cesser d'aimer, dédaigner, haïr.
Trop mi podetz longamen mal voler,
Si m dezamatz quar ieu vos suy amaire.
Berenger de Palasol: Bona dompna.
Vous me pouvez vouloir mal très long-temps, si vous me haïssez parce que je suis votre amant.
ANC FR. Dunc saveras tost aimer
Et apres desamer.
Evrard, Hist. litt., t. XIII, p. 69.
Je crains... que votre coeur n' apprenne petit à petit à me désaimer.
S. François de Sales, Lett. div., p. 187.
ANC. CAT. E si desam, no m sia dada culpa.
Ausias March: Per lo cami.
ESP. Puesque soy tan desamado
Yo me deva desamar. (deba)
J. de Mena, Cancionero general.
PORT. Desamo mi perque me desamades.
Canc. do coll. dos Nobres de Lisboa, fol. 52.
IT. Ve' l'altro che in un punto ama e desama.
Petrarca, Triom. d'am., c. 3.
E mortalmente il disamò... E lo disamavano mortalmente.
Cento novelle antiche, 60.
32. Desamor, s. f., indifférence, désaffection.
Qu'amors perd son nom e desmen,
Et es desamor planamen,
Pois merces no i pot far socors.
Folquet de Marseille: Molt i fes.
Qu'amour perd son nom et le dément, et est pleinement indifférence, lorsque merci ne lui peut faire secours.
ANC. CAT. Desamor. ESP. Desamor. PORT. Disamor. IT. Disamore.
33. Desamansa, s. f., indifférence, dédain, désaffection.
Qu' hom en ven leu de totz en desamansa.
Le moine de Fossan: Ben volria.
Qu'on en vient bientôt entièrement en désaffection.
34. Dezamistat, s. f., brouillerie, refroidissement.
Quant hom non pot una setmana
Us bos amicx estar ab autr' en patz,
Ses grans enueitz e ses dezamistatz.
B. de Ventadour: Ja mos chantars.
Quand on ne peut une semaine être bon ami avec un autre, en paix,
sans grands ennuis et sans brouilleries.
ANC. ESP. Desamistad.
35. Dezamoros, adj., indifférent, désaffectionné.
Can pes cum soi tornat desamoros.
Folquet de Marseille: Per Deu amor.
Quand je pense comme je suis devenu indifférent.
Qu'anc non amet, ben l'en puesc escondire;
Ans es nescis dezamoros proatz.
Pons de Capdueil: Tant m'a donat.
Vu que jamais il n' aima, je puis bien l'en justifier; au contraire, il est démontré un niais indifférent.
CAT. Desamoros (desamorós). ESP. Desamoroso. IT. Disamoroso.
36. Enamorar, v., aimer, chérir, affectionner, enamourer, amouracher.
Un gosset li fasia festa, e s metia e sa fauda, e li sautava el coll, e
lo senhor lo enamorava ab gran gaug.
V. et Vert., fol. 61.
Un petit chien lui faisait fête, et se mettait sur ses genoux, et lui sautait au cou, et le seigneur le chérissait avec grand plaisir.
Qu'anc mais no fo leus a enamorar.
G. Faidit: Mon cor e me.
Qu' oncques mais je ne fus facile à amouracher.
Miravals s' enamoret de n' Azalais.
V. de Raimond de Miraval.
Miraval s' amouracha de la dame Azalais.
Et enamoret se de lui et el de la dona.
V. de Bernard de Ventadour.
Elle s' amouracha de lui et lui d'elle.
E li auzel si van enamoran
L'uns pels autres.
B. de Ventadour: Quan la fuelha.
Et les oiseaux s'en vont devenant amoureux les uns pour les autres.
Subst. Al prim de nostr' enamorar.
B. de Ventadour: Quan lo.
Au commencement de notre amouracher.
Part. pas. Car, a mon dan, sui trop enamoratz.
G. Faidit: Mon cor e mi.
Car, à mon dommage, je suis trop amouraché.
C'aissi m fadero tres sorors,
En aquella ora qu'ieu fui natz,
Que totz temps fos enamoratz.
Un troubadour anonyme: Domna ieu pren.
Les trois soeurs me féèrent ainsi, en cette heure que je fus né, que je fusse en tout temps amouraché.
ANC. FR. Car j'en suis moult enamourez.
La fontaine des amoureux, v. 869.
Nul ne se doit enamourer.
Œuvres d' Alain Chartier, p. 521.
Grant pièce ai illec demouré
De bel-accueil enamoré.
Roman de la Rose, v. 3320.
CAT. ESP. PORT. Enamorar. IT. Innamorare.
37. Enamorament, s. m., amour, attachement.
De Tristan e d' Ysolt los enamoramentz.
P. de Corbiac: El nom de.
Les amours de Tristan et d'Iseult.
CAT. Enamorament. ESP. Enamoramiento. PORT. Namoramento.
IT. Innamoramento.
38. Desanamorat, adj., indifférent, qui n'aime plus, désaffectionné.
Per qu'ieu vuelh mais esser paubres onratz,
C' avols manens e desanamoratz.
T. d' Aimeri et de G. de Berguedan: En Berguedan.
C'est pourquoi j'aime mieux être pauvre honoré, que lâche richard et indifférent.
ANC. FR. Mais est-ce un coup bien sûr que votre seigneurie
Soit désanamourée, ou si c'est raillerie?
Molière, le Dépit Amoureux, act. I, sc. 4.
39. Sobrenamorat, adj., exalté en amour.
Mout es mal amatz
Totz hom sobrenamoratz.
Giraud de Borneil: Si mon cor.
Tout homme exalté en amour est très mal aimé.
40. Entramar, v., entr' aimer, chérir réciproquement.
Tot aissy es d'ome e de femna quan s' entramo.
Liv. de Sydrac, fol. 74.
Tout ainsi est d'homme et de femme quand ils s' entr'aiment.
ANC. FR. Apres cest mot s'entre besierent
Cil qui onques ne s' entr'amerent,
Ne ja jor ne s'entr'ameront.
Roman du Renart, t. I, p. 211.
41. Sobramar, v., aimer à l' excès, aimer trop.
Sols sui que sai lo sobrafan que m sortz
Al cor, d'amor sofren per sobramar.
A. Daniel: Sols sui que.
Je suis le seul qui sais l' extrême chagrin qui me surgit au coeur, souffrant d'amour pour aimer à l' excès.
Et tot aisso m ven per sobramar.
Gui d' Uisel: Ges de chantar.
Et tout ceci me vient pour trop aimer.
Que leu m pot perdonar,
S'ieu failli per sobramar.
Richard de Barbezieux: Atressi cum l'olifans.
Qu'elle me peut facilement pardonner, si je faillis pour trop aimer.
42. Sobramor, s. f., amour excessif, passion.
Qu'il sobramors qu'ieu l'ai m'en te.
Giraud de Salignac: Per solatz.
Que l' extrême amour que j'ai pour elle m'en retient.
43. Sobrenamoramen, s. m., extrême amour.
Dompna, eu ai un usatge
Qu'es, segon mon escien,
Per sobrenamoramen.
Cadenet: Aisso m dona.
Dame, j'ai un usage qui est, selon mon savoir, par extrême amour.
Amar, adj., lat. amarus, amer, triste, rude.
Fontainas caudas, autras freydas, autras amaras, autras saladas.
Liv. de Sydrac, fol. 55.
Fontaines chaudes, autres froides, autres amères, autres salées.
Sitot l'aura s'es amara,
Don s' eclaircisson li branc.
Giraud de Calanson: Sitot l'aura.
Quoique l'air soit rude, de quoi les branches s' éclaircissent.
Fig. Mais er conosc que l'amars
D'aquest segle es amars.
Giraud de Borneil: Be vey e conosc.
Mais maintenant je connais que l'aimer de ce siècle est amer.
Subst. E 'l dols m'es tornatz en amar.
Amanieu des Escas: Dona per.
Et le doux m'est tourné en amer.
E m'es amar quar eu non sui amatz.
Sordel: Entre dolsor.
Et il m'est amer de ce que je ne suis aimé.
CAT. Amarg. ESP. PORT. Amargo. IT. Amaro.
2. Amaramen, adv., amèrement.
El comenscet de plorar mot amaramens. (comenset)
Hist. abr. de la Bible, fol. 62.
Il commença à pleurer très amèrement.
CAT. Amargament. ESP. PORT. Amargamente. IT. Amaramente.
3. Amaribot, adj., amer, aigre.
Perqu' us sonetz fai gualiartz,
Ab motz amaribotz bastartz.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Parce qu'il fait des sonnets trompeurs, avec des mots aigres bâtards.
4. Amaros, adj., amer, triste.
En Amaros gems. V. et Vert., fol. 88.
En amers gémissements.
5. Amaror, Amargor, s. f., amertume.
E tan tost torn en amargor
Lo joy d'aquest segle leugier.
Pierre d'Auvergne: De Dieu.
Et si vite tourne en amertume la joie de ce siècle léger.
Que pos m' auci per lo dolz l' amarors.
Sordel: Entre dolsor.
Que puisque l' amertume me tue par le doux.
Amaror de boca. Eluc. de las propr., fol. 31.
Amertume de bouche.
Cazet el lieh de dolor e d' amaror.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 207.
Il tomba au lit de douleur et d' amertume.
CAT. Amargor. ANC. ESP. Amaror. ESP. MOD. PORT. Amargor.
IT. Amarore.
6. Amareza, s. f., amertume, tristesse.
Amareza e forcenaria. Trad. de Bède, fol. 38.
Tristesse et folie.
ANC. CAT. Amarguesa. IT. Amarezza.
7. Amaruns, s. f., amertume.
E volt douz en amaruns.
Pierre d'Auvergne: Bels m'es dous.
Et tourne le doux en amertume.
8. Amartat, s. f., amertume.
Vis trop begut es amartatz de l'arma.
Trad. de Bède, fol. 45.
Vin trop bu est amertume de l'âme.
La amartatz, lo peccatz e la pena del segle.
Liv. de Sydrac, fol. 95.
L' amertume, le péché et la peine du siècle.
ANC. FR. Escurit per amertet mis olz.
Anc. trad. du Psautier, Ms. n° 1, ps. 6.
Plein de misère et d' amerté.
Marie de France, t. II, p. 448.
9. Amargar, v., rendre amer, causer amertume.
Tals morcels que pueis l' amarga.
Gavaudan le Vieux: Lo mes.
Tel morceau qui puis lui cause amertume.
Part. prés. Sa vida, qu'es de gran dolor,
Doloyrosa e amargans.
V. de S. Alexis.
Sa vie, qui est de grande douleur, douloureuse et amère.
CAT. ESP. PORT. Amargar.
10. Amarejar, v., avoir le goût amer.
Maschat entre dens es mol ni amareja...
Ginesta gustada amareja.
Eluc. de las propr., fol. 199 et 210.
Mâché entre les dents il est mou et a goût amer...
Genêt goûté a goût amer.
Part. prés. Es fels amarejans.
Nat de Mons: Sitot non.
Est fiel ayant le goût amer.
ANC. CAT. Amarejar. IT. Amareggiare.
11. Amarzir, v., rendre amer, rude, causer de l'amertume.
Que pueys del frug amarsis la sabor.
R. Jordan: S'ira d'amor.
Qu' ensuite il rend amère la saveur du fruit.
Qu'en la boca m fez al prim dolcir
Co que m'a fait pois el cor amarcir.
Aimeri de Peguilain: De fin' amor.
Que me fit d'abord devenir doux en la bouche ce qu'il m'a fait ensuite devenir amer au coeur.
Quan l'aura doussa s' amarzis.
Cercamons: Quan l'aura.
Quand l'air doux se fait rude.
Pus amars m'en amarzis.
Pierre d'Auvergne: Al descebrar.
Depuis qu' aimer m'en cause de l'amertume.
Part. pas. E pel temps que vei amarzit.
Deudes de Prades: No m puesc.
Et par le temps que je vois devenu rude.
IT. Amarire.
12. Enamarzir, v., lat. inamarescere, rendre amer, attrister.
Part. pas. Pessa... aissi enoiada e enamarzida.
Trad. de Bède, fol. 11.
Pensée... ainsi ennuyée et rendue amère.
IT. Inamarire.
Amarina, s. f., cerisier sauvage.
La grossa lansa
Que es de fraysse o d' amarina.
V. de S. Honorat.
La grosse lance qui est de frêne ou de cerisier sauvage.
(N. E. chap. siré bort; fraysse : freixa : fresno)
IT. Amarina. (N. E. Amarena, Prunus Avium)
- Jets de jonc.
Amarinas verdas o secas que son apeladas brins.
Cartulaire de Montpellier, fol. 107.
Jets de jonc verts ou secs qui sont appelés brins.
Amarvir, v., apprêter, fournir.
Et devo amarvir l'escrit de la talha als senhors.
Cout. de Moissac. DOAT, t. CXXVII, fol. 3.
Et doivent apprêter l'écrit de la taille aux seigneurs.
Part. pas. Que lor sian amarvitz lieytz am inventari.
Tit. de 1356. DOAT, t. XCXIII, fol. 210.
Que leur soient apprêtés lits avec inventaire.
E las maios... amarvidas e livradas.
Tit. de 1268, Arch. du Roy., J, 323.
Et les maisons... fournies et livrées.
No y aias tenso ni rancura,
Qu'el te la lenga amarvida,
Car foldat e no sen la guida.
Garde-toi d'homme sans mesure; n'aies avec lui dispute ni contestation,
vu qu'il tient la langue apprêtée, car folie et non sens la guide.
Amazones, s. f. plur., lat. amazones, amazones.
Per que son ditas amazones, que vol dire ses mamelas o popas.
Eluc. de las propr., fol. 164.
C'est pourquoi elles sont appelées amazones, qui veut dire sans mamelles ou tétins.
CAT. Amassonas. ESP. PORT. Amazonas. IT. Amazzone.
Ambans, Anvan, s. m., lat. ambiens, entour, retranchement.
Que mais aiatz la vila, la tor ni los ambans.
Mas no i a tor, ni sala, ni ambans, ni soler.
Guillaume de Tudela.
Que jamais vous ayez la ville, la tour ni les entours.
Mais il n'y a tour, ni salle, ni retranchement, ni plate-forme.
Ni no m' espert s'il se fan
Anvans ni murs, que l' obra es de faigna.
Giraud de Borneil: Tot suavet.
Mi ne me trouble s'ils se font retranchements ou murs, vu que l'ouvrage est de boue.
CAT. Ambient. ESP. PORT. Ambiente.
2. Dezanvanar, v., crouler.
Can trazo 'l peirier
E 'l mur dezanvana.
B. Arnaud de Montcuc: Er quan li.
Quand les pierriers tirent et le mur croule.
Ambassador, Embaichador, s. m., ambassadeur, envoyé.
César, de Bello Gallico, lib. VI, rapporte que chaque Gaulois distingué
par sa naissance et par sa fortune avait circum se ambactes, clientes, etc.
Le mot ambascia se trouve dans la loi Salique et dans celle des Bourguignons.
On lit dans la paraphrase des Évangiles en vers franciques:
Johannes, mid if jungaron, Godes ambahtman.
Jean, avec ses disciples, de Dieu envoyé.
Sos leguatz o ambaichadors... Tramet sos embaichadors.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 94 et 97.
Ses légats ou ambassadeurs... Transmit ses ambassadeurs.
Ar mandan Viennes per tot ambayssadors
Que queran lo cors sanct.
V. de S. Honorat.
Maintenant les Viennois envoient partout ambassadeurs qui cherchent la personne sainte.
CAT. ESP. Embaxador. (Embajador) PORT. Embaixador.
IT. Ambasciadore (Ambasciatore).
2. Ambaicharia, Embayssaria, s. f., ambassade.
Aquesta ambaicharia fo facha l'an DCCL.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 97.
Cette ambassade fut faite l'an 750.
Que, per embayssaria d' alcunas grans cieutatz,
Volon parlar al rey.
Per tractar patz am vos en esta embayssaria.
V. de S. Honorat.
Que par ambassade de quelques grandes cités, ils veulent parler au roi.
Pour traiter paix avec vous en cette ambassade.
3. Ambayssada, s. f., ambassade.
Avian trametut lor ambayssada.
Chronique des Albigeois, col. 35.
Ils avaient transmis leur ambassade.
CAT. ESP. Embaxada. (Embajada) PORT. Embaixada.
IT. Ambasciata.
4. Ambaissat, Embaissat, s. m., message, ambassade.
Peire, tu furniras est ambaissat,
E diras.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 38.
Pierre, tu rempliras cette ambassade, et tu diras.
Que de vos no s partira
Per nulh autre embaissat.
Berenger de Palasol: Ab la.
Qu'il ne se séparera de vous pour nul autre message.
Ambitio, s. f., lat. ambitio, ambition.
Ambitios, dezirier de montar en aut pres o en dignitat.
Gran ambitio de la honor del segle.
V. et Vert., fol. 7 et 80.
Ambition, désir de monter en haute estime ou en dignité.
Grande ambition de l' honneur du siècle.
CAT. Ambició. ESP. Ambición. PORT. Ambição. IT. Ambizione.
2. Ambecios, adj., ambitieux.
Substantiv. Los ambecios d'aquest mont.
Trad. de Bède, fol. 53.
Les ambitieux de ce monde.
CAT. Ambicios. ESP. PORT. Ambicioso. IT. Ambizioso.
Ambonilh, s. m., lat. umbillicus, nombril.
Effant... el ventre de sa mayre, per l' ambonilh atyra aliment...
L' ambonilh es talhat als efans, quan so natz.
Eluc. de las propr., fol. 58.
L'enfant... dans le ventre de sa mère, prend aliment par le nombril...
Le nombril est coupé aux enfants, quand ils sont nés.
ESP. Ombligo. PORT. Embigo. IT. Ombilico. (chap. melic, meligo, melico)
Ambra, s. f., basse lat. ambra, ambre.
On a dit que (ce) mot vient de l'arabe ambar. Voyez Mayans, t. II, p. 240. Skinner, Lex. etym., le dérive de la langue belge.
Aquest peish habunda mot en humor seminal, de laqual, quan rema en l'ayga, si engendra ambra per endurziment.
Eluc. de las propr., fol. 156.
Ce poisson abonde beaucoup en humeur séminale, de laquelle, quand elle reste en l'eau, s' engendre l' ambre par endurcissement.
ESP. Ámbar. PORT. Ambar. IT. Ambra.
2. Ambre, s. m., ambre jaune.
Unum pater noster de ambre.
Rymer, t. VIII, p. 428.
Es resplendent semlant al ambre.
Eluc. de las propr.., fol. 115.
Il est resplendissant semblable à l' ambre jaune.
CAT. Ambre.
Ambs, Ams, adj. num., lat. ambo, l'un et l'autre, les deux.
Il ne s' emploie qu'au pluriel.
Et ieu senti m' ambs los flancs.
A. Daniel: En breu briza.
Et je me sens l'un et l'autre flanc.
Que d' ams mos bras vos senga.
Rambaud d'Orange: Pos tals.
Que je vous ceigne de mes deux bras.
Ambas las nars li pertusatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous lui percez les deux narines.
Ans lieys non estreys lo liams,
Qu'ieu cugei qu' ams nos preses.
Giraud de Borneil: Quan creis.
Mais le lien, que je crus qui nous prît nous deux, ne l' étreignit pas.
ESP. PORT. Ambos. IT. Ambo, ambe.
2. Entramb, adj. num. plur., tous deux.
D' entrambas las partidas ne fan lo sanc raiar.
Guillaume de Tudela.
Ils en font couler le sang des deux côtés.
3. Ambiguitat, s. f., lat. ambiguitatem, ambiguité.
Ambiguitatz es can la sentensa es doptosa per amphibolia.
Leys d'amors, fol. 120,
L' ambiguité est quand la sentence est douteuse par amphibologie.
CAT. Ambiguitat. ESP. Ambigüedad. PORT. Ambiguidade. IT. Ambiguità.
Ambulacio, s. f., lat. ambulatio, marche.
No fec contrarietat en ambulacio...
E fay aquel tardar en ambulacio per alcus dias.
Trad. d'Albucasis, fol. 45 et 70.
Ne fit contrariété en la marche.
Et fais retarder celui-là en marche pendant quelques jours.
a. Ambulatiu, adj., faisant marcher, ambulatif.
Segon que es motiva dels pes, es dita virtut progressiva o ambulativa.
Eluc. de las propr., fol. 20.
Selon qu'elle est motrice des pieds, est dite vertu progressive ou ambulative.
ESP. Ambulativo.
3. Deambulacio, s. f., lat. deambulatio, marche.
E sent en front deambulacio, aissi cum si era deambulacio de formiguas.
Trad. d'Albucasis, fol. 13.
Et il sent sur le front marche, ainsi comme si c'était marche de fourmis.
4. Deambulatiu, adj., marchant, vague.
La dolor... est deambulativa.
Eluc. de las propr., fol. 93.
La douleur... est vague.
5. Perambular, v., lat. perambulare, parcourir, faire des progrès.
E no cesset perambular la corruptio, entro qu'el malaute peric.
Trad. d'Albucasis, fol. 1.
Et la corruption ne cessa de faire des progrès, jusqu'à ce que le malade périt.
6. Amblar, v., ambler, aller à l' amble.
Et ella lo sec cavalcan
En un bel palafre feran,
On hom de cavalcar no s dol,
Et ambla si que par que vol.
Roman de Jaufre, fol. 81.
Et elle le suit chevauchant sur un beau palefroi gris, où on ne se plaint pas de chevaucher, et il amble tellement qu'il paraît qu'il vole.
E monta en un caval de bon' auria;
Non cor tan uns cavals com amblaria.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 9.
Et il monte un cheval de bonne légèreté; un cheval ne court pas autant comme il amblerait.
ANC. FR. Sors deus blans palefrois anblans.
Marie De France, t. 1, p. 238.
Un souef anblant palefroi.
Roman du Renart, t. I, p. 93.
ANC. CAT. ANC. ESP. Amblar. IT. Ambiare.
7. Amblanza, s. f., amble.
Ill van bellamen l' amblanza.
Un troubadour anonyme: Senior vos que.
Ils vont joliment l' amble.
8. Ambladura, s. f., amble.
E met s'el camin d' ambladura,
Et anet tant can lo jorn dura.
Roman de Jaufre, fol. 9.
Et se met au chemin à l' amble, et il alla tant que le jour dure.
E quan m'en part, vau meins que d' ambladura.
Pistoleta: Sens e sabers.
Et quand je m'en sépare, je vais moins qu'à l' amble.
ANC. FR. Et le grant trot et l' ambléure.
Roman du Renart, t. II, p. 276.
ANC. ESP. Ambladura. IT. Ambiadura.
9. Ambladureta, s. f., petit amble.
Mas ieu venray de bel' ambladureta en palafre.
T. de R. Gaucelm et de J. de Miralhas: Joan.
Mais je viendrai à beau petit amble sur palefroi.
10. Amblador, adj., ambleur, qui va à l' amble.
Palafres ambladors. Giraud de Salignac: Esparviers.
Palefroi qui va à l'amble.
ANC. FR. Un palefroi ambléour, bel e chier.
R. de l' Enf. D' Ogier le Danois, fol. 88.
ANC CAT. ANC. ESP. Amblador.
Amda, Amdan, s. f., lat. amita, tante.
Ab lors oncles et ab lors amdas.
So es a lor oncle et a lor amdan.
Trad. du Code de Justinien, fol. 72.
Avec leurs oncles et avec leurs tantes.
C'est-à-dire à leur oncle et à leur tante.
ANC. FR. Une vieil aunte me nurri.
Marie de France, t. 1, p. 360.
Ele étoit s' ante, suer de sa mère.
Chr. d' outre-mer, Ms. de la bibl. de Berne, fol. 41.
Qui fust d' amis emparentée,
Qui éust oncles et antains
Et frères et cousins germains.
Fabl. et cont. anc. t. IV, p. 475.
Sa mère nostre chiere antain.
Tit. de 1265. Carpentier, t. 1, col. 398.
Amen, s. m., hébr. amen, amen, oui, soit, ainsi soit.
E tug digam en amen,
Gratias al Seinhor valen.
P. Cardinal: Jhesum-Crist.
Et tous disons en amen, grâces au Seigneur puissant.
Interj. Que 'lh vostra pietatz
Lor perdon lor peccatz;
Amen! Dieus! aissi sia.
Folquet de Marseille: Vers Dieus.
Que votre pitié leur pardonne leurs péchés; amen! Dieu! ainsi soit-il.
ANC. FR. Tout le camp dit Amen. Dubartas, p. 346.
ESP. Amén. IT. Ammen.
Amenitat, s. f., lat. amoenitatem, aménité, agrément.
Amenitat vol dire deliciozitat.
Eluc. de las propr., fol. 151.
Aménité veut dire agrément.
CAT. Amenitat. ESP. Amenidad. PORT. Amenidade. IT. Amenità.
Amiran, Amirar, s. m., émir.
Legati Caroli ab Aaron amira seu rege Persarum redeuntes... Aaron amira rexque Persarum.
Chr. S. Bertini. Martenne, Th. nov. anecd., t. III, col. 500.
Perq' ieu volria esser mais cocs
De sa cozina, lieis gardan,
C' aver l'onor d'un amiran,
Ses sa vista, e fos mieus Marrocs.
G. Adhemar: Ben fora.
C'est pourquoi je voudrais plutôt être cuisinier de sa cuisine, la regardant, qu'avoir, sans sa vue, la dignité d'un émir, et que Maroc fût à moi.
E s'ieu fos reis ni ducx ni amiratz.
Giraud de Borneil: Gen m' estava.
Et si je fusse roi et duc et émir.
Un troubadour a appliqué ce titre à un prince chrétien.
Dels Alamans, s'ieu fos lur amiratz,
Tost passera la lor cavaillaria. Lanfranc Cigala: Si mos chans.
Des Allemands, si je fusse leur émir, bientôt passerait leur chevalerie.
(N. E. En este caso parece que se refiera al almirante.)
ANC. FR. Le premier qui print tiltre d' amiras en Sarragoce fut Ibnalarabi.
Fauchet, Antiq. fr., liv. VI, fol. 227.
Onkes plus bels n'ot quens ni amirant.
Roman de Gerard de Vienne, Bekker, v. 3732.
Amorsar, v., étouffer, éteindre.
Estet lo fuoc que no lo pogron amorsar.
Chron. d'Arles.
Le feu dura de manière qu'on ne le put éteindre.
(N. E. chap. amortí, acorá; amorsá : desayunar, almorzar)
Per lo fuoc amorsar. V. de S. Trophime.
Pour éteindre le feu.
Fig. Dona que d' autra s' escusa,
Ni cuiz amorsar
Son crim per autr' encolpar.
Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.
Dame qui s' excuse par l'exemple d'une autre, et croit étouffer son crime en inculpant une autre.
ANC. CAT. ANC. ESP. Amortar. ESP. MOD. Amortiguar. (extinguir)
- Amortir, calmer.
Mas pauc bes amorsa
Gran mal.
Albert de Sisteron: Domna pros.
Mais un petit bien calme un grand mal.
- Amorcer, attiser, agacer.
En Nicolet, tot lo foc amorzava
Aquest' aigla et un gran lum metia.
T. de J. d' Aubusson et de Nicolet: En Nicolet.
Seigneur Nicolet, cet aigle attisait tout le feu et produisait une grande lumière. (ESP. Señor Nicolet, este águila atizaba todo el fuego y producía una gran luz.)
Part. pas.
Cum veltros en cadena qu'es amorsatz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 27.
Comme un chien à l' attache qui est agacé.
ANC. FR. Poissons li done por amordre...
Jà n'en doit avoir raençon
Que li autre ne s'i amordent.
Roman du Renart, t. II, p. 306 et 308.
2. Amorzamen, s. m., attisement.
… L' amorzamen del foc.
T. de J. d' Aubusson et de Nicolet: En Nicolet.
L' attisement du feu.
Amosir, v., ternir, obscurcir.
Tant a Boecis lo vis esvanuit
Que el zo pensa, uel sien amosit.
Poëme sur Boece.
Boece a le visage tellement ébloui qu'il pense cela, que ses yeux soient ternis.
Amparar, v., protéger, défendre, prohiber.
Senher, Dieu prec la vostr' arma ampar.
Aimeri de Bellinoi: Ailas perque.
Seigneur, je prie Dieu qu'il protège votre âme.
Que de son oncle la volcsetz amparar,
Que la volia a tort dezeritar.
Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.
Que vous la voulussiez défendre de son oncle, qui la voulait dépouiller à tort.
E no fassa jes so que amparara.
Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 4.
Et ne fasse point ce qu'il prohibera.
Part. prés. subst.
Et a poder de forsa et de bons amparans.
Guillaume de Tudela.
Et il a pouvoir de force et de bons défendants.
CAT. ESP. PORT. Amparar.
- Étudier, apprendre.
Cuideron que ampares letras, e 'l amparet cansos e vers e sirventes e tensos e coblas...
Gran ren amparet de l' autrui saber e voluntiers l' enseignet a autrui.
V. de Hugues de S.-Cyr.
On crut qu'il apprît les lettres, il apprit chansons et vers et sirventes et tensons et couplets... Il apprit beaucoup du savoir d'autrui, et volontiers
l' enseigna à autrui.
ANC. CAT. Emparar. IT. Imparare.
2. Anparar, Emparar, v., saisir, prendre.
Non la deu anparar.
Trad. du Code de Justinien, fol. 6.
Ne la doit saisir.
E aprop emparar elh moli. Philomena.
Et ensuite prendre le moulin.
ANC. CAT. Emparar.
3. Amparamen, s. m., défense, prohibition.
Armas portar contra l' amparamen d' aichel evesque e de sa cort.
Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. CXVIII; fol. 88.
Porter les armes contre la prohibition de cet évêque et de sa cour.
- Usurpation.
Si lo clam es de amparamen de terra o de vinha.
Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 127.
Si la réclamation est d' usurpation de terre ou de vigne.
ANC. CAT. Amparament.
4. Amparansa, s. f., rempart, sauvegarde, protection.
E Dieus, per sa gran pitansa,
Lo guit e fass' amparansa
Sobr' els fals Turcx non batisatz.
Aimeri de Bellinoi: Consiros cum.
Et que Dieu, par sa grande pitié, le guide et lui fasse sauvegarde contre les faux Turcs non baptisés.
Siatz de lieys amparansa.
Leys d'amors, fol. 30.
Soyez sauvegarde d'elle.
ANC. CAT. ANC. ESP. Amparanza.
5. Amparador, s. m., envahisseur.
Son flac envios,
Emparador d'autrui mestier.
P. Vidal: Abril issic.
Ce sont lâches envieux, envahisseurs du métier d'autrui.
Tots emparadors, turbadors.
Tit. de 1422, de Bordeaux, Bibl. Monteil.
Tous envahisseurs, causants trouble.
6. Desamparar, v., désemparer, abandonner.
Comensa a guerreiar N Aemar lo vescomte que l' avia desamparat.
V. de Bertrand de Born.
Commence à guerroyer le vicomte seigneur Aimar qui l' avait abandonné.
Las riquesas del mont avian desamparat.
V. de S. Honorat.
Ils avaient abandonné les richesses du monde.
E pois quascus desampara
Vers per canson.
Giraud de Calanson: Sitot.
Et puisque chacun abandonne le vers pour la chanson.
Desampari per totz temps.
Tit. du XIIIe sièc., Arch. du Roy, J, 328.
je désempare pour toujours.
Respondet sant Peyre disent: Senher, si totz ti desamparan, negun temps non ti desampararai.
Hist. abr. de la Bibl., fol. 60.
Saint Pierre répondit disant: Seigneur, si tous t' abandonnent, en aucun temps je ne t' abandonnerai.
Part. pas. Jerusalems es luecs desamparatz.
Lanfranc Cigala: Si mos chans.
Jérusalem est un lieu abandonné.
Substantiv. Ampara 'ls desamparatz.
Perdigon: Entr'amor.
Il protége les abandonnés.
CAT. ESP. PORT. Desamparar.
7. Desamparament, s. m., abandon, désemparement.
E per desamparament que vos nos avetz faig dels deimes.
Tit. de 1263. DOAT, t. CVI, fol. 86.
Et par l' abandon que vous nous avez fait des dîmes.
Ad esquivar l' engan del desamparament dels bes.
Tit. de 1221. DOAT, t. L, fol. 21.
Pour éviter la fraude de l' abandon des biens.
Per aquest absolvement et per aquest desamparament.
Tit. de 1206. DOAT, t. CXIV, fol. 279.
Par cette quittance et par ce désemparement.
ANC. ESP. Desamparamiento.
Amphibolia, Amphibologia, s. f., lat. amphibolia, amphibologia, amphibolie, amphibologie.
*gr, Hermog. *gr., p. 72.
*gr, ambigua dictio.
Isidor. Orig., I, 33.
Amphibolia, en autra maniera, dicha amphibologia, e vol dire aytan cum doptoza sentensa. Leys d'amors, fol. 116.
Amphibolie, en autre manière, dite amphibologie, et elle veut dire autant que sentence douteuse.
CAT. Amfibologia. ESP. Anfibología. PORT. Amphibolia, amphibologia. IT. Anfibologia.
Ample, adj., lat. amplus (amplius), ample, large.
Qu' amples vestirs porton e bels arnes.
T. d' Alb. de Sisteron et du Moine: Monges digatz.
Qu'ils portent amples vêtements et beaux harnois.
Amples camis ab trop de caminiers.
G. Riquier: Fortz guerra.
Larges chemins avec beaucoup de voyageurs.
Fig. Sainta gleisa es ampla en las charnals chausas, et estreita en las esperitals.
Trad. de Bède, fol. 74.
La sainte église est large dans les choses charnelles, et étroite dans les choses spirituelles.
Substantiv. Los valhatz agron XXX pes de preon e LX pes d' ample.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 14.
Les fossés eurent trente pieds de profondeur et soixante pieds de large.
CAT. Ample. ESP. Amplio. PORT. Amplo. IT. Ampio.
2. Amplamen, adv., amplement.
Cum plus amplamen es contengut en son libre.
Genologia dels contes de Toloza, p. 3.
Comme il est plus amplement contenu dans son livre.
CAT. Amplamen (amplament). ESP. Ampliamente. PORT. Amplamente.
IT. Ampiamente.
3. Ampliatiu, adj., ampliatif.
Per attraction d'ayre del pulmon ampliatiu et restrictiu.
Eluc. de las propr., fol. 40.
Ampliatif et restrictif du poumon par attraction d'air.
4. Amplitut, s. f., lat. amplitudo, ampleur.
La amplitut de la plaga. Trad. d'Albucasis, fol. 42.
L' ampleur de la plaie.
ANC. CAT. Amplitut. ESP. PORT. Amplitud. IT. Amplitudine.
5. Amplessa, s. f., ampleur.
Qu'ellas et els an faudas d'una amplessa.
P. Cardinal: Ab votz d'angels.
Qu'elles et eux ont girons de même ampleur.
Ampleza de las venas pulsatils.
Eluc. de las propr., fol. 55.
Ampleur des veines pulsatiles.
Sia la amplesa del trauc.
Trad. d'Albucasis, fol. 40.
Soit l'ampleur du trou.
ANC. CAT. Amplesa. IT. Ampiezza.
(N. E. ¿La “amplesa del trauc” o la amplesa del ancien catalan son la misma palabra, o me lo parece a mí? Raynouard ofrece muchos ejemplos de palabras que cataloga como catalanas, y son romances; otras veces son iguales que las francesas o castellanas.
Después de Pompeyo Fabra, esto se acentuará de manera irrisoria.)
6. Amplar, v., augmenter, rendre plus ample.
Aquest amplec las possessios de la glyeia.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 84.
Celui-ci augmenta les possessions de l'église.
7. Ampliar, v., lat. ampliare, amplier, amplifier, augmenter.
Per ampliar autramen la materia.
Alongan o amplian la materia, (N. E. amplían castellano no llevaba tilde.)
Leys d'amors, fol. 139.
Pour amplier autrement la matière.
Allongeant ou amplifiant la matière.
Lo regne accreicher et ampliar.
(N. E. El catalán normativo rechaza la CH, porque recuerda demasiado a la lengua matriz, el occitano.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 97.
Accroître et augmenter le royaume.
CAT. ESP. PORT. Ampliar. IT. Ampliare.
(N. E. Ampliar era igual, y es, en catalán, español – castellano, y portugués. El dialecto occitano catalán usará eixamplar, ver número 10 más abajo, y eixample, para distanciarse todo lo posible de estas lenguas.)
8. Amplificar, v., lat. amplificare, amplifier, augmenter.
Quar l'enfant amplifica trop.
Eluc. de las propr., fol. 70.
Car l'enfant augmente beaucoup.
Entro que sia amplificat.
Trad. d'Albucasis, fol. 29.
Jusqu'à ce qu'il soit amplifié.
ESP. PORT. Amplificar. IT. Amplificare.
(N. E. Aquí Raynouard no dice cómo se decía en su tiempo en catalán. Querría ahorrar tinta.)
9. Adamplar, v., amplifier, grossir.
Lo pieitz fai adamplar.
Le Dauphin d' Auvergne: Joglaretz.
Fait grossir le sein.
10. Issamplar, Issampliar, v., élargir, augmenter, ouvrir.
Lo sans cors son ponh issamplet. V. de S. Alexis.
La sainte personne ouvrit son poing.
Ni 'ls cols dels motons escarnarai per issampliar els cartiers dels motons.
Cartulaire de Montpellier, fol. 129.
Et je ne décharnerai pas les cous des moutons pour augmenter les quartiers des moutons.
Ampola, s. f., lat. ampulla, fiole, ampoule.
Van omplir una ampola d'aquesta aigua beneseyta.
Philomena. (N. E. A ver quién es el guapo que traduce esto al catalán.)
Ils vont remplir une fiole de cette eau bénite.
E totz los reys de Fransa son onhs d'aquella cresma d'aquel' ampola.
(Chap. Y tots los reys de Fransa son ungits d' aquella crisma d' aquella botella.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 64.
Et tous les rois de France sont oints de ce chrême de cette fiole.
ANC. FR. Au sommet de ce pillier estoit assise une ampolle...
Le pilier estoit creux et l' ampolle de fin or.
R. de Perceforest, Sainte-Palaye, Gloss.
CAT. ESP. ANC. PORT. IT. Ampolla.
2. Ampoleta, s. f., petite fiole.
El pres una ampoleta d'oli.
Hist. abr. de la Bible, fol. 36.
Il prit une petite fiole d'huile.
(Chap. Ell va pedre una botelleta de oli.)
ESP. Ampolleta. (CAT. también.) PORT. Ampulheta. IT. Ampolletta.
3. Ampulhos, adj., ampoulé, boursouflé.
Materia spumosa et ampulhoza.
(N. E. los catalanistas de la Ascuma de Calaceite, Matarraña, Aragón, preferirán escuma, que aparece más abajo, en el verbo Alenar.)
Eluc. de las propr., fol. 94.
Matière écumeuse et ampoulée.
IT. Ampolloso.


