Mostrando las entradas para la consulta familia ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta familia ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 23 de enero de 2018

Azanuy , poesía

http://www.azanuy.com/taxonomy/term/13

http://www.azanuy.com/content/cena-de-la-chen-dazanuy-barcelona-paco-mosemportella


Si toz me donaz permiso
tos querria saludá
y di que estigo contento
con tanta chen del lluga
y pa empezá als primeros
que yo queriba nombrá
son Antonio y Tereseta
deIs que han veniu a cená
Que son els mes veteranos
y el queriba resaltá
y a su filla Conchita
que no podeva faltá
José María de Colls
que no podeba fallamos
que chunto con la señora
tamé son deIs veteranos
y Miguel el de polita
ixe que sabe cantá
a yo me va di Pepita
que ella el va criá
y yo te digo Pepita
que el podrias destetá
que Miguel Angel y César
se tos podrian casá
y tien en cuenta chiqueta
que tindrás a qui criá
Pepita y Raul Augusto
sabez qui tos quiero dí
han veniu con la familia
son de casa Mallotí
Rosendo tampoco mos falla
su chermana Josefina
pa que estiga tot completo
tomé su filla Virginia
y Montserrat de Constante
que tamé sabe cantá
con Rafael que es su marido
no mos podeba fallá
y Luis de Carpintero
con la señora aqui está
y con la chen de Azanuy
sen han veniu a cená
Pepita y Eugenio son
de Pallarol del rincó
Que han veniu con els fillos
chuntos a esta reunió
De casa Mosenportella
no mos han fei fuineta
José María ixe gordo
ni tampoco Esperanceta
y Ana que es mi cuñada
y la Montse y Eduardo
y otra pareja me queda
que son la Pili y Juanjo
el de la Franchovaquera
y de la Mateixa rama
son tomé Angela y Carlos
su mare se diu Pepita
y yo que me digo Paco
y la dona de Roberto
que es filla de Petra y Cayo
y Mari Carmen y el novio
tomé estan entre nusatros
Manolo y María Teresa
ya sabez toz qui son ells
María teresa de Merlli
Manolo de Campurrells
Valentín y María Luisa
que son de casa Manuela
y Marisa con el novio
tomé han Veniu a la cena
Viuen al carré Marracos
a casa Pepi han naxiu
Herminia el fillo y la filla
con nusatros han veniu
José María y la dona
no me acordo com se diu
Pedro y Mercedes tamé
mos acompañan avui
Poquito Faure y la dona
el fillo de Francisquet
y son de casa Faure
del carré del Pilaret
Mariano y Manolita
son bailarins de primera
de casa Ignacia son
no mos fallan a lo cena
Juan y Mari son mol majos
els dos son una hermosura
y cuan vienen al estiu
se están a casa del Cura
Pilar y Armendo que majos
el segundo o el primero
direm de casa Colás
á direm de casa Soguero
Juan Antonio y la señora
de agon es este chiquet
un troz de casa Cordona
y un atro de Manolet
Una pareja mol maja
y tamé mol simpaticas
Pepe y María se diuen
y son de Pedro Benito
son de la Franchovaquera
Fermin tamé Joseret
de una familia mol llarga
eban els mes chovenez
y els dos se van casá
con un parell de chermanas
Fermín se va llevá a Flora
y Joseret a la Juana
Asun y el novio tamé
han veniu aquí a cená
si el an pasat ya van vindre
no mos podeban fallá
Els de casa Colaset
que son bona rafollada
que familia mes unida
y que familia mes maja
José María y la Seni
pa que tos quiero contá
entre els fillos y els choves
deu que sen van apuntá
Miguel de Paulo y la dona
no mos han queriu fallá
y aquí els tenim con nusatros
lo mateix que el on pasat
Violeta y su marido
de Teixidó o de Felip
la mitad de cada casa
y els tenim aquí esta nit
No toz poden presumí
tindre amigos de verdat
yo puedo di que presumo
me teniz que perdoná
queu parlle tanto de yo
y que tol quiera explicá
ells son José y Teresina
als que quiero de verdat
y que aqui mos acompañan
perque han veniu a cená
y tamé han veniu con ells
CarIos y José María
con las donas que se diuen
Ana Rosa y Elvira
Un troz de casa Calistro
y otro de Pepet de Andrés
que vien con dos Valentinas
y que toz saben qui es
Paco solo tos deseo
que tol pasez ben els tres
Dos que tampoco mos fallan
de Palosum Trinidad
Antonio que es de Bayona
tos aprecio de verdat
Mari la del Almuniero
con el marido no fallan
perque quieren a Azanuy
a cená mos acompañan
De serrana Rosalía
de Godoy es el marido
que el an pasat me va di
que ixo teniva que dilo
María Cllusa y marido
tamé han veniu a cená
que el an pasat ya van vindre
y mol ben sel van pasá
Josefina y el marido
que no mel quiero olvidá
es de casa Palosum
que está pel suelo el llugá
Carmencita de la Sierra
Carmencita de Portella
y su marido Francisco
tamé han veniu a la cena
Enrique Cozme y señora
mos han veniu mol cargaz
coma cuan llegan els reys
que han veniu adelantaz
te quiero doná las gracias
per la colaboració
ya se que per Azanuy
es capáz de felo tot
Andres Obis y señora
si no sabez qui es ell
no mes tos tingo que di
fillo de casa Rafel
lo mateix que su chermana
mos acompaña tamé
que esta cena de Azanuy
no se lan queriu perdé
Vienen chuntas a la cena
que per ixo son chermanas
son Montserrat y Julieta
y fillas de casa Juana
La Tere y Gloria de Faure
que tamé dim del chalet
a esta cena de Azanuy
han queriu vindré tamé
y Mercedes la chermana
y Pepita y el marido
que tamé mos acompañan
a esta cena de amigos
José Luis el de Roles
con la señora ha veniu
que igual que toz nusatros
sen acordan de Azanuy
Tamé viene con el marido
Elvireta Patatá
que a esta cena de Azanuy
tamé yan queriu está
De una manera especial
yo queriba saludá
als que han veniu de Azanuy
con nusatros a cená
Joaquin de faro y Paquita
ya van vindre el an pasat
enguan han tornau a vindre
y Joaquin mos cantará
Enrique de Chafandin
y Anita que tal estaz
mos en feito mol contentos
perque mos acompañaz
Aurora y Alberto son
ixes del cabo llugá
que son de casa Lorenza
tamé vienen a cená
con su filla Margarita
que no ya queriu faltá
María Dolores repite
que va vindre el an pasat
y Teresita Portella
que no se dixa escapá
y ben contestos estam
de que vingas a cená
Ramón de Roles tamé
con Pilarin no mos fallan
y toz estam mol contentos
que tamé mos acompañan
José María y Hortensia
tamé ez veniu del llugá
y els que vivim aqui
ixo el sabem apreciá
y toz estam mol contentos
per que ez veniu a cená
Yo tos demano perdón
si me queriz perdoná
perque estes versos que he escrito
man salliu tan mal farchaz
pero ya tos puedo di
que ye posau voluntad
y que no el faré may mes
¿verda que me perdonaz?


FIN


martes, 10 de octubre de 2017

Lladó, lladoné

Lladó, lladoné

Pobles del Matarraña, Lledó, Areñs de Lledó


Lladó, lladoné, lladons, llidó, llidons, llidoné, llironé, Llironèro en Azanuy, lledó, lledons, dilló, dillons, dilloné

almez, latón, latonero, en castellá

es un albre que fa unes boletes que se minjen y lo piñol se tirae a la escola en lo plastic del boli bic .

La campaneta del Pilá a un atra entrada.



Celtis australis, almez, aligoneroledonerolodón, latonero es una especie de árbol tradicionalmente incluida en la familia de las ulmáceas (Ulmaceae), aunque en la actualidad se incluye dentro de las cannabáceas, una familia próxima. Posiblemente se trate del árbol al que los clásicos (Heródoto, Dioscorides o Teofrasto) llamaron lotus.
Symbol question.svg
Almez
Illustration Celtis australis1.jpg
Celtis australis in Otto Wilhelm Thomé Flora von Deutschland, Österreich und der Schweiz, 1885
Taxonomía
Reino:Plantae
Subreino:Tracheobionta
División:Magnoliophyta
Clase:Magnoliopsida
Subclase:Hamamelidae
Orden:Rosales
Familia:Ulmaceae
Género:Celtis
Especie:Celtis australis
L. Sp.Pl., 2: 1043, 1753


El almezal de Mieza, el más extenso de Europa, en pleno Parque Natural de Arribes del Duero.
Almez, su nombre vernáculo más corriente en castellano, proviene del árabe hispano al-máys, del árabe clásico mays, que significa literalmente "árbol".

sábado, 15 de diciembre de 2018

ginestra, chinastra, chinestra, ginestrera, chinéstre

ginestra, chinastra, chinestra, ginestrera, chinéstre hiniesta, retama

archilaga, argilaga, archilagues, argilagues - Mozarabismo de desconocido étimo ibérico o prerromano (DECLLC, I, p.377) que daría el árabe hispánico al-yalaqa > aulaga, aliaga, argilaga, ulaga, argelac, etc., hasta llegar a la morfología del valenciano moderno: “de archilagues y barcers” (Ortí, M. A.: Sol de academias, Valencia, 1659, p. 32)

- Se féen aná ensenénles per a sucarrá al gorrino cuan la matansa.

bardissa: esbarsés (barcers en valensiá) y motes que púnchen que se fiquen damún de les parets, corrals, cuberts, etc. plantas espinosas que se colocan encima de las paredes, corrales, cubiertos, etc.


https://es.wikipedia.org/wiki/Genista


ginestra, chinastra, chinestra, ginestrera, chinéstre  hiniesta, retama, archilaga, argilaga


Genista es un género botánico de noventa especies de arbustos de la subfamilia Faboideae. La familia Fabaceae con especies que comparten tallos densos y verdes, hojas muy pequeñas, adaptados a la sequía, la mayoría con flores blancas o amarillas, pero también de color anaranjado, rosado, rojo o púrpura. Popularmente se conoce a algunas de sus especies como hiniesta o retama de tintoreros (Genista tinctoria).

Toleran los suelos pobres y necesitan pocos cuidados para su cultivo, se utilizan en la recuperación de tierras baldías, fijación de dunas o como planta ornamental.

Son nativos de Europa, Oriente Medio y norte de África.

Genista, nombre común por el que se conoce a un género de plantas que comprende especies abundantes en Europa y, en especial, en la región mediterránea. Este género comprende unas 150 especies de arbustos o matas espinosos o inermes, más raramente herbáceas o sufruticosas (como la hierba de los tintoreros). Las ramillas son lisas o estriadas y suelen tener las hojas simples o trifoliadas, que algunas especies pierden rápidamente, o incluso no tienen hojas aparentes. Las flores son amariposadas o papilionadas, compuestas por cinco pétalos amarillos y diez estambres soldados entre sí por sus filamentos, o al menos nueve de ellos, formando una especie de tubo en torno al pistilo. Los frutos son pequeñas legumbres (véase Leguminosas) comprimidas lateralmente, dehiscentes y generalmente con varias semillas; en raras ocasiones con una única semilla. La península Ibérica es la zona donde más diversificado está este género: desde grandes arbustos de hasta 3 m, como la retama blanca; matas de hasta 1,5 m, como la bolina o palaín; y pequeñas matas de porte rastrero típicas de la alta montaña, como la genista de Sanabria.

Las genistas tienen numerosos usos. Algunas especies se utilizan para obtener tintes, como los que se extraen de las flores de la aulaga o de las raíces de la hierba de los tintoreros. Hay genistas que se usan como combustible en los hornos de yeso y cal y otras para formar setos.

Las genistas constituyen el género Genista que pertenece a la familia de las Fabáceas (Fabaceae). El nombre científico de la hierba de los tintoreros es Genista tinctorea; el de la retama blanca: Genista florida; el de la bolina: Genista spartioides; el de la genista de Sanabria: Genista sanabrensis, endemismo de la Sierra Segundera (Zamora–Orense–León) y de la Sierra del Teleno (León); y el de la aulaga: Genista scorpius. / archilaga /

Etimología

Genista: nombre genérico que proviene del latín en la que los reyes y reinas Plantagenet de Inglaterra tomaron su nombre, planta Genesta o plante genest, en alusión a una historia que, cuando Guillermo el Conquistador se embarcó rumbo a Inglaterra, arrancó una planta que se mantenía firme, tenazmente, a una roca y la metió en su casco como símbolo de que él también sería tenaz en su arriesgada tarea. La planta fue la llamada planta genista en latín. Esta es una buena historia, pero por desgracia Guillermo el Conquistador llegó mucho antes de los Plantagenet y en realidad fue Godofredo de Anjou que fue apodado el Plantagenet, porque llevaba un ramito de flores amarillas de retama en su casco como una insignia (genêt es el nombre francés del arbusto de retama), y fue su hijo, Enrique II, el que se convirtió en el primer rey Plantagenet. Otras explicaciones históricas son que Godofredo plantó este arbusto como una cubierta de caza o que él la usaba para azotarse a sí mismo. No fue hasta que Ricardo de York, el padre de los dos reyes Eduardo IV y Ricardo III, cuando los miembros de esta familia adoptaron el nombre de Plantagenet, y luego se aplicó retroactivamente a los descendientes de Godofredo I de Anjou como el nombre dinástico.

Genista aetnensis DC.
Genista albida Willd.
Genista anatolica Boiss.
Genista andicola Gill. ex Hook. & Arn.
Genista anglica L.
Genista aristata C.Presl
Genista artwinensis Schischk.
Genista aspalathoides Lam. - leño aspalato de Berbería4​
Genista baetica Spach
Genista berberidea Lange
Genista canariensis
Genista carinalis
Genista carpetana
Genista cinerascens
Genista cinerea (Vill.) DC.
Genista corsica
Genista cupanii
Genista demnatensis Cosson, Endémica de Marruecos
Genista dorycnifolia Font Quer
Genista ephedroides
Genista erioclada Spach
Genista falcata
Genista fasselata
Genista ferox Poir.
Genista florida L.
Genista germanica
Genista haenseleri
Genista halacsyi Heldr.
Genista hassertiana
Genista hirsuta Vahl
Genista hispanica
Genista holopetala
Genista hystrix
Genista ifniensis Caball.
Genista januensis
Genista jimenezii (Pau)
Genista juncea
Genista legionensis (Pau) Laínz
Genista linifolia
Genista lobelii DC.
Genista lucida
Genista lydia
Genista melia Boiss.
Genista micrantha
Genista millii Heldr. ex Boiss.
Genista monspessulana (L.) O.Bolòs & Vigo
Genista nissana
Genista occidentalis (Rouy) Coste
Genista parnassica
Genista pilosa
Genista polianthos Willk.
Genista pumila (Debeaux ex Hervier) Vierh.
Genista ramosissima (Desf.) Poir.
Genista retamoides Spach
Genista sagittalis
Genista saharae Coss. & Dur.
Genista sakellariadis Boiss. & Orph.
Genista sanabrensis
Genista scorpia St.-Lag.
Genista scorpius (L.) DC. sensu lato
Genista subcapitata Pančić & Nyman
Genista sylvestris
Genista tenella Willk.
Genista tenera (Jacq. ex Murray) Kuntze
Genista teretifolia Willk.
Genista tinctoria
Genista tournefortii
Genista triacanthos Brot.
Genista tricuspidata Desf.
Genista tridens (Cav.) DC.
Genista tridentata
Genista umbellata Salzm. ex DC.

Cultivares
Genista 'Porlock'

  1.  «Genista»Departamento de Agricultura de los Estados Unidos: Germplasm Resources Information Network (GRIN). Archivado desde el original el 7 de mayo de 2009. Consultado el 10 de diciembre de 2010.
  2.  CSIC — Flora Ibérica
  3.  [http://www.calflora.net/botanicalnames/pageG.html En N
  4.  Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871.

https://es-la.facebook.com/csalargilaga/ CSA la argilaga Valderrobres




jueves, 29 de febrero de 2024

Lexique roman; Fam - Fantastic

 


Fam, s. f., lat. fames, faim.

(chap. fam; asturianu, galego: fame. ESP. MOD. Hambre.)

Qui nos pais que no murem de fam. Poëme sur Boece.

Qui nous repaît de manière que nous ne mourrions de faim.

Mas selh a cuy gratis fams en prenh,

Manja lo pan que non l' abau.

Pierre d'Auvergne: Belha m'es.

Mais celui à qui grande faim en prend, mange le pain qui ne lui convient pas.

Podetz ben, en Peitau o en Fransa, 

Morir de fam, s' en convit vos fiatz.

(chap. Podéu be, a Peitau o a Fransa, morí de fam, si en convit tos fiáu o fiéu.)

T. d'Albert de Sisteron et du Moine: Monges. 

Vous pouvez bien, en Poitou ou en France, mourir de faim, si vous vous fiez en invitation.

Fig. Quar, senes lieys, non puesc viure, 

Tant ai pres de s' amor gran fam.

Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta.

Car, sans elle, je ne puis vivre, tant j'ai pris grande faim de son amour.

Aquells que an fam e set de drechura.

V. et Vert., fol. 64. 

Ceux qui ont faim et soif de justice. 

ANC. FR. Chacun n'a pas si faim de rire... 

Il auroit grant faim de tancer.

Farce de Pathelin, p. 8 et 11. 

CAT. Fam. ANC. ESP. Fame. (N. E. asturiano) ESP. MOD. Hambre. 

PORT. Fame. IT. Fame. (chap. Fam, fams.) 

2. Famat, adj., affamé. 

Mays am morir defors que dins viure famatz. 

Roman de Fierabras, v. 2831. 

J'aime mieux mourir dehors que vivre dedans affamé.

3. Famina, s. f., famine.

Non podian durar las gens de la famina. V. de S. Honorat. 

Les gens ne pouvaient résister à cause de la famine. 

Tan gran famina que las gens manjavo las herbas coma las bestias.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 184.

Si grande famine que les gens mangeaient les herbes comme les bêtes. ANC. CAT. Famina.

4. Famolen, adj., du lat. famelicus, affamé.

Paures, mendics, famolens.

(chap. Pobres, mendics, famolengs o famolencs.)

Contricio e penas ifernals. 

Pauvres, mendiants, affamés. 

Enueia m tot eyssamen 

Maizo d'ome trop famolen. 

Le Moine de Montaudon: Be m'enueia. 

M'ennuie tout également maison d'homme très affamé.

ANC. FR. Aussi comme li leux fameilleux se fiert entre les brebis.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 310. 

CAT. Famolenc. ESP. (famélico) PORT. IT. Famelico. (chap. famoleng o famolenc, famolengs o famolencs; famolenca, famolenques.)

5. Afamar, v., affamer.

Part. pas. Tres jorns a no mangem, per qu' ieu 

Soy afamatz.

Roman de Fierabras, v. 3012. 

Trois jours a que nous ne mangeâmes, c'est pourquoi je suis affamé. 

Fig. Mas lo deziriers m' afama.

Raimond de Miraval: Sitot s'es. Mais le désir m'affame.

Car la su' amors m' afama.

G. Faidit: Una dolors. 

Car son amour m'affame. 

CAT. Afamar. PORT. Affamar. IT. Affamare. (chap. Fotres de fam, morís de fam, afamá, afamás: yo m' afamo, afames, afame, afamem o afamam, afaméu o afamáu, afamen; afamat, afamats, afamada, afamades; afamegat, afamegats, afamegada, afamegades.)

6. Afamegar, v., affamer.

Part. pas. Per dar a manjar al garson,

Que penset fos afamegat.

V. de S. Honorat.

Pour donner à manger au garçon, vu qu'il pensa qu'il fut affamé.


Fama, s. f., lat. fama, renommée, réputation.

La fama dels cors santz per tot lo mont s' estent.

V. de S. Honorat. 

La renommée des corps saints s'étend par tout le monde.

Qui tol ad home sa bona fama no la 'lh pot redre.

(chap. Qui trau al home sa bona fama no la hi (lay) pot torná.)

Liv. de Sydrac, fol. 128.

Qui enlève à homme sa bonne réputation ne la lui peut rendre.

- Loc. En mauvaise part. 

La gens c'o sap l'en desavia 

E 'l blasma e'l met en fama. 

B. Carbonel de Marseille, Coblas esparsas. 

La gent qui le sait l'en dévie et le blâme et le met en renommée.

ANC. FR. Qu'elle acquéroit une honteuse fame

De mal vivante et impudique femme. 

Hist. de Anne Boleyn. 

Remis en leur bonne fame et renommée. 

Monstrelet, t. III, fol. 110. 

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Fama.

2. Famos, adj., lat. famosus, fameux, bien famé.

Visquet famos, e gardan justicia.

Genologia dels contes de Tholoza. 

Il vécut bien famé, et observant la justice.

La plus famosa ciotat. 

Famos de grans gestas. 

Era mot famos el segle.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 8, 166 et 143. 

La plus fameuse cité. 

Fameux par grandes actions. 

Était très fameux dans le monde.

CAT. Famos. ESP. PORT. IT. Famoso. (chap. Famós, famosos, famosa, famoses.)

3. Infamia, s. f., lat. infamia, infamie.

D'aquel fag ab infamia.

Cartulaire de Montpellier, fol. 50. 

De ce fait avec infamie.

CAT. ESP. PORT. IT. Infamia. (chap. Infamia, infamies.)

4. Infame, Infami, Ifami, Enfami, adj., lat. infamem, infâme.

Si cum son aquil qui son infames. 

Per aco que el esdevenia infamis.

Trad. du Code de Justinien, fol. 4 et 8. 

Ainsi comme sont ceux qui sont infâmes. 

Pour cela qu'il devienne infâme. 

Persona expressament enfamia.

(chap. Persona expresamen infame.)

L'Arbre de Batalhas, fol. 235. 

Personne expressément infâme. 

Jassia aisso que pueis sian fag ifamis.

Statuts de Montpellier de 1204. 

Malgré que depuis ils soient faits infâmes. 

CAT. ESP. PORT. IT. Infame. (chap. Infame, infames.)

5. Infamar, Enfamar, v., lat. infamare, diffamer, avilir, déshonorer.

Pot hom autre infamar. Trad. du Code de Justinien, fol. 101. 

Un homme peut déshonorer un autre. 

Mals homs ades pus s' enfama 

Cant blasm' autrui.

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas. 

Méchant homme se diffame toujours plus quand il blâme autrui. 

ANC. FR.

Non ce qui entre en l'homme, l'homme infame, 

Mais ce qui sort de luy, le rend infame.

Foucqué, V. de J.-C, p. 240. 

CAT. ESP. PORT. Infamar. IT. Infamare. (chap. Infamá, difamá.)

6. Difamacio, s. f., lat. diffamatio, diffamation.

E 'lh play auzir detracio 

D' autruy e difamacio. 

Brev. d'amor, fol. 120.

Et lui plaît ouïr détraction et diffamation d'autrui.

CAT. Disfamació. ESP. Difamación, disfamación. PORT. Diffamação. 

IT. Diffamazione. (chap. Difamassió, difamassions.)

7. Diffamament, s. m., diffamation.

Segont la qualitat e la quantitat del crim, e segont lo diffamament.

(chap. Segons la cualidat y cantidat del crimen, y segons lo difamamén o difamassió.)

Cout. de Condom. 

Selon la qualité et la grandeur du crime, et selon la diffamation.

8. Diffamar, v., lat. diffamare, diffamer.

Ell ho jutja mal, e ho diffama. V. et Vert., fol. 10.

Il le juge mal, et le diffame. 

Part. pas. Soven esdeven que lo senhor es a tort diffamatz per sa mala maynada. V. et Vert., fol. 76. 

Souvent il advient que le seigneur est diffamé à tort par sa méchante gent. 

ANC. CAT. Disfamar. ESP. Difamar, disfamar. PORT. Diffamar. 

IT. Diffamare. (chap. difamá: difamo, difames, difame, difamem o difamam, difaméu o difamáu, difamen; difamat, difamats, difamada, difamades.)

9. Adiffamar, v., diffamer, médire, faire une mauvaise réputation.

En entencio de luy adiffamar. V. et Vert., fol. 3.

En intention de lui faire une mauvaise réputation.


Familla, s. f., lat. familia, famille. 

Plus facilament a la lor familla. Doctrine des Vaudois.

Plus facilement à leur famille. 

CAT. ESP. PORT. Familia. IT. Famiglia. (chap. Familia, families.)

2. Familiaritat, s. f., lat. familiaritatem, familiarité, intimité. 

Familiaritatz aparelia mesprezament.

(chap. La familiaridat porte (aparelle) menospressio.)

Trad. de Bède, fol. 80.

Familiarité prépare mépris. 

Ajustet solamens homes paures en sa companhia et en sa familiaritat.

V. et Vert., fol. 53. 

Il réunit seulement des hommes pauvres dans sa compagnie et dans son intimité. 

CAT. Familiaritat. ESP. Familiaridad. PORT. Familiaridade. IT. Familiarità, familiaritate, familiaritade, famigliarità, famigliaritate, famigliaritade. (chap. familiaridat, familiaridats.)

3. Familiar, adj., lat. familiaris, familier, ami.

Entre los autres, mays amatz e pus familiars.

(chap. Entres los atres, mes amat y mes familiá.)

V. et Vert., fol. 95.

Entre les autres, plus aimé et plus familier.

Sanhta Veronica que avia estat fort familiars de la maire de Dieu.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 9. 

Sainte Véronique qui avait été fort amie de la mère de Dieu.

CAT. ESP. PORT. Familiar. IT. Familiare, famigliare.

4. Familiarment, adv., familièrement.

Grant honor es parlar soven... e familiarment an lo rey terrenal.

Doctrine des Vaudois. 

Grand honneur est de parler souvent... e familièrement avec le roi terrestre. 

CAT. Familiarment. ESP. PORT. Familiarmente. IT. Familiarmente, famigliarmente. (chap. familiarmen.)


Famul, s. m., lat. famulus, serviteur, domestique.

Pres pero 'l poinh son famul.

Lo famul or lo sec a lonh, detras.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 77. 

Il prit pourtant au poing son domestique.

Le serviteur maintenant le suit de loin, derrière. 

ESP. (fámulo) PORT. Famulo. (chap. criat, servidó, doméstic.)


Fanc, Fanh, Faing, s. m., goth. Fanj, fange, bourbier, boue. 

Voyez Ihre, Diss. alt., p. 235. 

Trueias lo van manjar el fanc, en miei d'un ort.

(chap. Les gorrines sel van minjá al fang o fanc, al mich d'un hort.) 

V. de S. Honorat.

Les truies le vont manger dans le bourbier, au milieu d'un jardin.

Al sinque jorn si plovra sancs 

Si que n' er per lo mons grans fancs. 

Los XV Signes de la fi del mon.

Au cinquième jour il pleuvra du sang tellement qu'il en sera grande boue par le monde. 

Fig. Pretz avetz tombat el faing.

Bertrand de Born le fils: Quan vei lo.

Vous avez laissé tomber le mérite en la fange. 

ANC. FR. Un vivier emprès les fontennes de Desierrée, qui est aterriz et plainz de fanc. Lett. de rém., 1478. Carpentier, t. II, col. 361.

Tassoni, sur ce vers de Pétrarque tiré de la canzone 6: Spirto gentil,

Sì, che la neghittosa esca del fango, 

cite le vers de Pierre Vidal:

Neus ni gel ni plueia ni fang,

(chap. Ni neu ni gel ni aigua ni fang. En chapurriau no se diu pluja, se diu aigua, v. ploure, plou.) 

Neige ni gelée ni pluie ni boue;

et ajoute:

Fango è voce della lingua provenzale.

CAT. Fang. ESP. (también barro) IT. Fango. (chap. Fang, fanc.)

2. Fangats, s. m., bourbier.

Del sanc que cor per terra es mot grans le fangatz.

(chap. De la sang que corre per enterra es mol gran lo fangá, fangucheral.)

Roman de Fierabras, v. 4651.

Du sang qui court par terre est très grand le bourbier.

Dins un grans fangas los gitet.

Trad. de l'Évangile de l'Enfance. 

Les jeta dans un grand bourbier.

ANC. FR.

Une mare, un fangeas qui n'a rive ny fond. 

Remi Belleau, t. II, fol. 87. 

Il l'abati en un fangart.

Roman du Renart, t. IV, p. 370. 

CAT. Fangar. ESP. Fangal (barrizal). IT. Fangaccio. (chap. Fangáfangucheral, fangás, fangucherals.)

3. Fanha, Faigna, Fangua, s. f., fange, boue.

Prezi 'l mon atrestan com fanha.

Mathieu de Quercy: Tant suy. 

Je prise le monde autant comme boue.

Fig. De la fangua que fes... me mes en mos huels.

Trad. du N.-T., S. Jean, ch. 9.

De la fange qu'il fit... il me mit dans mes yeux. 

Loc. El te levet de la fanha.

Le Moine de Montaudon: L'autr'ier. 

Il te leva de la boue.

4. Fangos, adj., fangeux, boueux.

S'en fug a sa maizo de sautz 

Fangos e batutz e mieg mortz.

P. Cardinal: Una cieutat. 

Il s'enfuit rapidement à sa maison fangeux et battu et demi-mort.

Trobey la via mot fangoza.

Leys d'amors, fol. 119. 

Je trouvai la voie moult boueuse.

Fig. L'arma d'un home fangos.

Brev. d'amor, fol. 147. 

L'âme d'un homme fangeux. 

CAT. Fangos. ESP. IT. Fangoso. (chap. Fangós, fangosos, fangosa, fangoses. v. fangejá: fanguejo, fangueges, fanguege, fanguegem o fanguejam, fanguegéu o fanguejáu, fanguegen; fanguejat, fanguejats, fanguejada, fanguejades.)

Brac, fang, fanc, boue, fange

5. Afangar, v., embourber.

Que lo puescan afangar en l' abis. V. et Vert., fol. 19.

Qu'ils le puissent embourber en l'abîme. 

Part. pas. Quan vos veiran ben afangat. 

(chap. Cuan lo vorán (a vosté) ben enfangat.)

Brev. d'amor, fol. 123.

Quand ils vous verront bien embourbé.

ANC. FR. S'en erreur de foy ne t'enfanges. 

Jehan de Meung, Trésor, v. 144.

Le chien se pert, le faulconnier s'enfange.

Alain Chartier, p. 565. 

ANC. CAT. Afangar. IT. Affangare. (chap. enfangá, enfangás; yo m' enfango, enfangues, enfangue, enfanguem o enfangam, enfanguéu o enfangáu, enfanguen; enfanguejá, enfanguejás: enfanguejo, enfanguejes, enfangueje, enfanguejem o enfanguejam, enfanguejéu o enfanguejáu, enfanguejen; enfangat, enfangats, enfangada, enfangades; enfanguejat, enfanguejats, enfanguejada, enfanguejades.)


Fangua, s. f., bêche, houe.

Saumada de palas e de fanguas, de cascuna una pala o una fangua.

Cartulaire de Montpellier, fol. 106.

Charge de pelles et de bêches, de chacune une pelle ou une bêche.

CAT. Fanga. IT. Vanga. (ESP. chap. Pala.)


Fanhar, v., faner, flétrir.

El mes quan la fuelha fana.

Marcabrus: El mes. 

Au mois quand la feuille se fane.

ANC. FR.

Mais que vous servira ceste fleur de beauté... 

Si, sans estre cueillie, elle devient fennée? 

Premières œuvres de Desportes, p. 50. 

Comme arbre qui se va fenant et séchant à faulte de prendre nourriture.

Amyot, Trad. de Plutarque. V. de Romulus. 

Pareils aux champs qui fanissent.

Ronsard, t. 1, p. 330.

(ESP. Mustiar; chap. mustiá, mustiás, secá, secás, agostejá, agostejás.)


Fantasma, Fantauma, s. m. et f., lat. phantasma, fantôme. 

Natxo Sorolla Amela, Ignacio Sorolla Vidal, Fantasma, Fantauma, s. m. et f., lat. phantasma, fantôme

Cuieron se que fos fantasma.

Trad. du N.-T., S. Marc, ch. 6. 

Ils s'imaginèrent que ce fût fantôme. 

Cugiey mi fantauma fos.

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Je m'imaginai que ce fût fantôme.

- Illusion, chimère.

Totas fantasmas de sa cogitacio.

Trad. de Bède, fol. 18. 

Toutes illusions de sa pensée. 

ANC. FR. Pensant que c'estoit un fantasme ou aucune diablerie.

Hist. de Gérard de Nevers, part. 2, p. 43.

CAT. ESP. PORT. IT. Fantasma. (chap. Fantasma, fantasmes – ne conec mols y moltes.)

2. Fantaumia, s. f., illusion, chimère, imposture.

Ni m fai nulha fantaumia.

Bertrand de Born: Cazutz sui.

Ni me fait nulle illusion.

Loc. Pus malvestat ama hom e ten car,

E lialtat ten hom a fantaumia.

P. Cardinal: Un sirventes. 

Puisqu'on aime et tient cher méchanceté, el l'on tient loyauté à chimère.

(N. E. Els països catalans són una fantaumia, una quimera.)

3. Fantaumaria, s. f., fascination.

Jaspis... tol fantaumarias.

Trad. du lapidaire de Marbode. 

Le jaspe... ôte fascinations.

Nostradamus rapporte que le troubadour Raimond Jordan, vicomte de 

S. Antonin, avait fait un ouvrage intitulé Fantaumary de las domnas.

4. Fantisa, s. f., fantaisie, chimère.

No vos plasa mais d'entrar en tal fantisa.

T. d'Albert et de Simon: N Albert. 

Ne vous plaise plus d'entrer en telle fantaisie.

5. Fantazia, s. f., fantaisie, figure de rhétorique.

Prozopopeya, fantazia... fan se aquestas figuras cant hom fenh que una cauza inanimada o muda parla.

(chap. Prossopopeya, fantassía... se fan estes figures cuan hom fa vore que una cosa inanimada o muda parle.)

Leys d'amors, fol. 143.

La prosopopée, la fantaisie... ces figures se font quand on feint qu'une chose inanimée ou muette parle.

- Chimère.

Diversas fantazias et illusios.

(chap. Diverses fantassíes y (e) ilusions. Com los paísos cagalans.)

Eluc. de las propr., fol. 12. 

Diverses chimères et illusions.

CAT. ESP. (fantasía) PORT. IT. Fantasia. (chap. Fantassía, fantassíes; v. fantassejá: fantassejo, fantasseges, fantassege, fantassegem o fantassejam, fantassegéu o fantassejáu, fantassegen; fantassejat, fantassejats, fantassejada, fantassejades.)

6. Fantastic, adj., fantastique. 

Val contra illusios fantasticas.

(chap. Val contra ilusions fantástiques – com la republiqueta catalana.)

Eluc. de las propr., fol. 186. 

Vaut contre illusions fantastiques.

CAT. Fantastic. ESP. (fantástico) PORT. IT. Fantastico. (chap. fantástic, fantastics, fantástica, fantástiques.)