Mostrando las entradas para la consulta alifara ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta alifara ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 30 de agosto de 2017

noms, pobles de Cataluña

noms, pobles de Cataluña

http://www.pueblosdecataluna.es

(Ya no) Se va actualisán poc a poc, torna mes abán a vórela.

Barcelona, Barselona, Bar-sel-ona, Barchinona, Barcino.

Abrera

Aguilar de Segarra

Aiguafreda, Agua Fría

Alella

Alpens

Areñs de Mar

Areñs de Mun

Argentona

Argensola

Artés

Aviñonet del Penedés

Aviñó (Avignon)

Aviá, Aventar, Aviar


Badalona, Bada-lona, Grieta-en-la-lona

Badía del Vallés

Bagá

Baleñá

Balsareñ

Barberá del Vallés

Begues

Bellprat, Bello prado

Berga

Bigues y Riells

Borredá

Bruc (Lo)

Brull (Lo)



Cabañes (Les), Las Cabañas

Cabrera de Mar

Cabrils

Calaf

Calders, Calderos

Caldes de Montbui

Calella

Calldetenes

Callús

Calonge de Segarra

Campins

Canet de Mar

Canovelles

Cañelles, Canyelles.

Capellades

Capolat, Cabeza Pelada

Cardedeu, Caro de Dios, Amado de Dios, 

Cardona,

Carmen,

Casserres,

Castellar del Riu, Castillar del Río

Castellar del Vallés

Castellbell y el Vilar

Castellbisbal

Castellcir

Castelldefels, Castillo de fieles, faels, o bien hieles (fel, fels)

Castellet y la Gornal

Castellfollit de Riubregós

Castellfollit del Boix

Castellgalí

Castellnou de Bages

Castellolí

Castelltersol

Castellví de Rosanes, Castillo vino de Rosanas

Castellví de la Marca

Centelles , Centellas

Cercs , Cercos

Cerdañola del Vallés , Guarrañola del Vallés, Sardanyola del Vallés

Cervelló, Cervellón

Collbató

Collsuspina

Copóns

Corbera de Llobregat

Cornellá de Llobregat

Cubelles

Cánoves y Samalús

Dosrius, Dos ríos

Esparraguera

Esplugues de Llobregat

Figaró-Monmañ

Fogars de Montclús

Fogars de la Selva

Folgueroles

Fonollosa , Hinojosa

Font-rubí, Fuente Rubí, Fuente Rubea

Franqueses del Vallés (Les)

Fígols

Gaiá

Gallifa

Garriga (La)

Gavá

Gelida, Helada

Gironella, Geronella

Gisclareñ

Granada (La)

Granera, Escombra, Escoba

Granollers

Gualba

Guardiola de Berguedá

Gurb

Hostalets de Pierola (Els)

Igualada, Equilibrada

Jorba

Llacuna (La), La Laguna

Llagosta (La), La Langosta

Llinars del Vallés

Llisá de Vall

Llusá

Malgrat de Mar, Sin Embargo de Mar

Malla

Manlleu

Manresa

Marganell

Martorell

Martorelles

Masies de Roda (Les) , Las masías de Roda , Los Masos de Suriaco (Valderrobres)

Masies de Voltregá (Les)

Masnou (Lo) , El Mas Nuevo

Masquefa, Mas que hace

Matadepera

Mataró

Mediona

Moiá, Moyá

Molins de Rei, Molinos del Rey (Felipe VI)

Mollet del Vallés

Monistrol de Calders

Monistrol de Montserrat

Montcada y Reixac

Montclar, Monteclaro

Montesquiu

Montgat, Montegato

Montmajor, Montemayor

Montmaneu

Montmeló, Monte Melón

Montornés del Vallés

Montseñ; Montseny

Muntañola, Montañita o Montañica

Mura

Navarcles

Navás

Nou de Berguedá (La), La Nuez de Berguedá

Olesa de Bonesvalls, Olesa de Buenas Valles

Olesa de Montserrat

Olivella

Olost

Olvan

Olérdola

Oristá

Orpí

Orís

Pacs del Penedés

Palafolls

Palau-solitá y Plegamans, Palacio Solitario y Doblamanos

Pallejá, Hacerse pajas, Onanisme

Palma de Cervelló (La)

Papiol (Lo)

Parets del Vallés, Paredes del Vallés

Perafita, Piedrahita, petra fita

Piera

Pineda de Mar

Pla del Penedés (Lo)

Pobla de Claramunt (La)

Pobla de Lillet (La)

Poliñá

Pont de Vilomara y Rocafort (Lo)

Pontons

Prat de Llobregat (Lo)

Prats de Llusanés

Prats de Rei (Los)

Premiá de Dal

Premiá de Mar

Puig-reig, Puch Rech, Podio del Rey, Podium

Puigdalber

Pujalt, Sube Alto

Quar (La)

Rajadell, Catarro de Valdarrores

Rellinars

Ripollet, Ripollito

Roca del Vallés (La)

Roda de Ter

Rubió

Rubí

Rupit y Pruit


Sabadell (pronunciado SabadeL con L final)


Sagás

Saldes

Sallent

Sant Adriá de Besós, San Adrián de los Besos

San Agustín de Llusanés

San Andrés de Llavaneres

San Andrés de la Barca

San Antonio de Villamayor

San Bartolo del Grau

San Boi de Llobregat

San Boi de Llusanés

San Cebrián de Vallalta

Sant Celoni, San Celonio, San Celedonio

San Clemente de Llobregat

San Cugat Sesgarrigues, Se han Cagado en las Garrigas

San Cugat del Vallés , S'han cagat al barret,

San Esteban Las Roviras

San Esteban de Palaciotordera

San Feliu La Sierra


San Feliu de Codines

San Feliu de Llobregat

Sant Fost de Campsentelles

San Fruitoso de Bages

San Hipólito de Voltregá

San Iscle de Vallalta

Sant Jaume de Frontañá

Sant Joan Despí, San Juan del pino

Sant Joan de Vilatorrada, San Juan de Villatostada

San Julián de Guarrañola

San Julián de Villatuerta

San Justo Desvern

San Lorenzo Savall

San Martín Sarroca

San Martín Sesgueioles

San Martín de Centellas

San Martín de Tous

San Mateo de Bages

San Pere Sallavinera

San Pedro de Ribas

San Pedro de Riudebitlles, San Pere de Riu de Birles

San Pedro de Torel

San Pedro de Villamayor

San Pol de Mar

San Quintín de Mediona

San Quirze

Safaja, La Faja

San Quirze de Besora

San Quirze del Vallés

San Salvador de Guardiola

San Vicente de Castillito

San Vicente de Montalt

 San Vicente de Torelló

 Sant Vicens dels Horts, San Vicente de los Huertos

 Santa Cecília de Voltregá

Santa Paloma de Cervellón

Santa Paloma de Gramenet

Santa Eugénia de Verga

Santa Eulália de Rioprimero

Santa Eulália de Ronsana

Santa Fé del Penedés

Santa Margarita de Montbui

Santa Margarida i els Monjos, Santa Margarita y los monjes

Santa María de Besora, Santa María de Besora

Santa María de Corcó

Santa María de Martorelles

Santa María de Merlés

Santa María de Miralles

Santa Maria de Palautordera, Santa María de Palacio Tordera

Santa Perpétua de Mogoda, Santa Perpetua va moguda

Santa Susanna, Santa Susana

Santpedor, San Pedro (te la bendiga)

Sentmenat

Seva, Seba

Sitges, Siches

Sobremunt, Sobremún


Sora, Sorra, Arena


Subirats, Baixarats


Súria

Tagamanent

Talamanca

Taradell

Tavertet

Tavérnoles

Teiá

Terrassa, Tierra Rasa

Tiana

Tona

Tordera

Torelló

Torre de Claramunt (La)

Torrelavit

Torrelles de Foix

Torrelles de Llobregat

Ullastrell, Ojoastrell

Vacarisses

Vallcebre

Vallgorguina

Vallirana, Vall Arana, Vall d'Aran

Vallromanes

Veciana

Vic, Vivo

Vilada

Viladecans, Villa de perros

Viladecavalls, Villa de caballos

Vilafranca del Penedés

Vilalba

Sasserra, La Sierra

Vilanova de Sau

Vilanova del Camí, Villanueva del Camino

Vilanova del Vallés

Vilanova y la Geltrú

Vilassar de Dalt

Vilassar de Mar

Vilobí del Penedés

Viver y Serrateix

Ódena

Órrius

Girona, Gerona

Agullana, Aguja lana

Aiguaviva , Aguaviva

Albañá

Albons

Alp

Amer

Anglés

Arbúcies

Argelaguer


Aviñonet de Puigventós
Bañoles
Begur
Besalú
Bescanó
Beuda
Biure , Vivir
Blanes ,Blandas
Boadella y les Escaules
Bolvir
Bordils
Borrassá
Breda
Bruñola
Báscara
Cabanelles
Cabanes
Cadaqués
Caldes de Malavella
Calonge
Campdevánol
Campelles
Campllong
Camprodon , Camporedondo
Camós


Cantallops ,Cantalobos


Capmañ


Cassá de la Selva , Cazada de la Selva


Castellfollit de la Roca ,Castellfollat de la roca, Castillo follado de la roca


Cellera de Ter (La)
Celrá
Cerviá de Ter


Cistella , Sistella,Cesta


Colera


Colomers , Palomares


Cornellá del Terri
 Corsá
Crespiá
 Darnius
Das Espinelves
Espolla
Esponellá


Figueres ,Higueras


Flasá
Foixá
Fontanals de Cerdaña
Fontanilles


Fontcoberta, Fuentecubierta

Forallac

Fornells de la Selva
Fortiá
Garrigoles
Garriguella
Garrigás
Ger


Girona, Gerona

Gombrén
Gualta
Guils de Cerdaña


Hostalric, Hostal rico


Isóvol

Jafre

Jonquera (La) , La Junquera (Oriol Junqueras)

Juiá

Lladó, Almez

Llagostera

Llambilles

Llanars

Llansá, Lanzar

Llers

Lloret de Mar

Llosses (Les), Las losas

Llívia

Madremaña, Madre aragonesa

Maiá de Montcal

Masarac

Massanes

Masanet de Cabreñs

Masanet de la Selva (o Massanet)

Meranges

Mieres

Mollet de Peralada

Molló, Mojón

Mont-ras , Monte raso

Montagut y Oix, Monte Agudo y Oix

Navata

Ogassa

Olot

Ordis

Osor

Palafrugell

Palamós

Palau de Santa Eulália

Palau-sator, Palacio la Torre

Palau-saverdera, Palacio La Verdera

Palol de Revardit

Pals, Palos, Tochos

Pardines

Parlavá, Hablabá

Pau Pedret y Marzá

Pera (La)

Peralada, Piedra Partida, Piedra Lata

Planoles

Pont de Molins

Pontós (de d'Artagnan)

Porqueres
Port de la Selva (Lo)

Portbou, Puerto toro o Puerto Buey

Preses (Les), Las Prisas

Puigcerdá, Puchtrujá

Quart, Cuarto

Queralbs

Rabós

Regencós

Ribes de Freser

Riells y Viabrea

Ripoll

Riudarenes

Riudaura

Riudellots de la Selva

Riumors

Roses, Las Rosas

Rupiá

Sales de Llierca

Salt, Salto (como el de La Portellada)

Sant Andreu, San Andrés

Salou, Sal huevo

Sant Aniol de Finestres, San Aniol de Ventanas

Sant Climent Sescebes, San Clemente Las Cebollas

Sant Feliu de Buixalleu

Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Pallerols

Sant Ferriol

Sant Gregori, San Gregorio

Sant Hilari Sacalm, San Hilario se calma

Sant Jaume de Llierca ,San Jaime de Llierca

Sant Joan de Mollet, San Juan de Mollet

Sant Joan de les Abadesses, San Juan de las abadesas

Sant Joan les Fonts, San Juan (de) las Fuentes

Sant Jordi Desvalls, San Jorge de los Valles

Sant Juliá de Ramis

Sant Juliá del Llor y Bonmatí , San Julián del Llor y Buena mañana

Sant Llorens de la Muga, San Lorenzo de la Muga

Sant Martí Vell ,San Martín Viejo

Sant Martí de Llémena, San Martín de Llémena

Sant Miquel de Campmajor, San Miguel de Campo Mayor

Sant Miquel de Fluviá

Sant Mori

Sant Pau de Segúries

Sant Pere Pescador

Santa Coloma de Farners

Santa Pau

Sarriá de Ter

Saus

Selva de Mar (La)

Seriñá

Serra de Daró

Setcases, Siete casas

Sils

Siurana, Segurana

Susqueda

Terrades

Torrent

Torroella de Fluviá

Torroella de Montgrí

Tortellá

Toses

Tossa de Mar

Ullastret

Ullá

Ultramort

Urús

Vajol (La)

Vall de Biaña (La)

Vall-llobrega, La Valle lóbrega, El Valle Lóbrego

Vallfogona de Ripollés

Ventalló

Verges

Vidreres, Vidrieras

Vidrá

Vila-sacra, Villa Sagrada

Vilabertran

Vilablareix

Viladamat

Viladasens, Villa de cientos

Vilademuls, Villa de Mulos

Viladrau

Vilafant

Vilajuïga

Vilallonga de Ter, Villaluenga del río Ter

Vilamacolum

Vilamalla

Vilamaniscle

Vilanant

Vilaür

Vilopriu

Lleida, Lérida

Abella de la Conca, Abeja de la Cuenca

Agramunt, Agramún

Aitona

Alamús (Los)

Albatárrec

Albesa

Alcanó

Alcarrás

Alcoletge

Alfarrás

Alfés

Algerri

Alguaire

Alins

Almacelles

Almatret

Almenar

Alpicat

Alt

Áneu

Alás y Cerc

Alós de Balaguer

Anglesola

Arbeca

Arres

Arséguel

Artesa de Lleida
 
Artesa de Segre

Aspa (y Non Aspa)

Avellanes y Santa Liña (Les)

Baix Pallars

Balaguer

Barbens

Baronia de Rialb (La)

Bassella

Bausen

Belianes

Bellaguarda

Bellpuig

Bellver de Cerdaña

Bellvís

Benavent de Segriá

Biosca

Borges Blanques (Les)

Bossóst

Bovera

Bórdes (Es)

Cabanabona, Cabaña buena

Cabó

Camarasa

Canejan

Castell de Mur

Castellar de la Ribera

Castelldans

Castellnou de Seana

Castellserá, Castelserás


Castelló de Farfaña

Cava

Cervera

Cerviá de les Garrigues

Ciutadilla

Clariana de Cardener

Cogul (Lo), La Cogulla

Coll de Nargó

Coma y la Pedra (La)

Conca de Dalt, Cuenca de Arriba

Corbins

Cubells

Espot, el bote, lo pot
 
Estamariu, El Tamarindo

Estarás

Esterri de Cardós



Farrera

Floresta (La)

Fondarella

Foradada, Agujereada

Fuliola (La)

Fulleda

Fígols y Aliñá

Gavet de la Conca

Gimenells y el Pla de la Font

Golmés

Granadella (La)

Grañanella

Grañena de Segarra

Grañena de les Garrigues

Guimerá

Guissona

Guixers

Gósol

Isona y Conca Dellá

Ivars de Noguera

Ivorra

Josa y Tuixén

Juncosa

Juneda

Les

Liñola

Lladorre

Lladurs, Ya Duros

Llardecans, Hogar de Perros o de Canes

Llavorsí

Lles de Cerdaña

Llimiana

Llobera

Maials

Maldá

Massalcoreig

Massoteres

Menárguens

Miralcamp, Mira el campo

Mollerussa, Las Mollas de la Rusa

Molsosa (La)

Montellá y Martinet

Montferrer y Castellbó

Montgai, Monte Gay

Montoliu de Lleida

Montoliu de Segarra

Montornés de Segarra

Nalec

Naut Aran

Navés

Odén

Oliana

Oliola

Olius

Oluges (Les)

Omellons (Los)

Omells de na Gaia (Los)

Orgañá

Os de Balaguer

Ossó de Sió, Oso de Sión

Penelles

Peramola, Piedra Muela

Pinell de Solsonés

Pinós

Plans de Sió (Los)

Poal (Lo)

Pobla de Cérvoles (La)

Pobla de Segur (La)

Pont de Bar (Lo) ,Lo pon de bar

Pont de Suert (Lo), Lo pon de Suert, El puente de Suerte

Ponts, Puentes, Pons

Portella (La)

Prats i Sansor

Preixana

Preixens

Prullans

Puiggrós

Puigverd de Lleida


Rialp

Riner

Riu de Cerdaña

Rosselló

Salás de Pallars

Sanaüja

Sant Esteve de la Sarga

Sant Guim de Freixenet

Sant Guim de la Plana

Sant Llorens de Moruñs

Sant Martí de Riucorb

Sant Ramon , San Ramón

Sarroca de Bellera, La roca de Bellera

Sarroca de Lleida, La roca de Lérida

Senterada

Sentiu de Sió (La)

Serós

Sidamon, Sí Ramón

Solerás (Lo)

Solsona

Soriguera

Sort , Suerte

Soses, Sosas, Sin sal

Sudanell

Suñer

Talarn

Talavera

Tarroja de Segarra

Tarrés

Tiurana

Torms (Los) / como Vall del Tormo

Tornabous , Vuelvetoros

Torre de Cabdella (La)

Torre-serona

Torrebesses

Torrefarrera

Torrefeta y Florejacs

Torregrossa

Torrelameu

Torres de Segre

Torá

Tremp

Tárrega

Térmens

Tírvia

Vall de Boí (La)

Vall de Cardós

Vallbona de les Monges, Valle bueno de las monjas, la valle buena de las monjas

Vallfogona de Balaguer

Valls de Valira (Les)

Vansa y Fórnols (La)

Verdú

Vielha e Mijaran

Vila-sana

Vilagrassa

Vilaller

Vilamós

Vilanova de Bellpuig

Vilanova de Meiá

Vilanova de Segriá

Vilanova de la Barca

Vilosell (Lo)

Vinaixa


Aiguamúrcia, Agua de Murcia

Albiñana
Alcanar
Alcover
Aldover
Alfara de Carles, Alifara de Carlos

Alforja

Alió, Alioli, Allioli

Almoster, Aumostades

Altafulla, Altahoja, Alta Hoja

Amposta, Aposta, A propósito

Arnes, Gendarmes, Arnés

Ascó


Bañeres del Penedés , Bañeras del Penedés (trozado)

Barberá de la Conca

Batea (com sirá de Aragó no li cambio lo nom), va tea (pel ví)

Bellmunt del Priorat , Belmonte del Priorato, Bellmún del Priorat

Bellvei

Benifallet, Beni hace leche

Benissanet, Beni Sanito

Bisbal de Falset (La)

Bisbal del Penedés (La)

Blancafort

Bonastre

Borges del Camp (Les), Las Borjas del Campo

Bot, Salto, Brinco

Botarell

Bráfim

Cabacés, Capacico, Capacicos, Cabasset, Cabassets

Cabra del Campo

Calafell

Camarles

Cambrils

Capafonts, Capa fuentes, esterilizador de Fuentes

Capsanes

Caseres

Castellvell del Camp, Castilloviejo del campo, Castillo Viejo del Campo

Catllar (Lo), El Hogar del Gato

Colldejou, Cuello de yugo

Colldejou, Cuello de yugo



Conesa, Amb Aquella

Constantí, Constantino

Cornudella de Montsant, Cornuda ella del Monte Santo

Creixell, Crece él

Cunit

Deltebre, Delta del Ebro

Duesaigües, Dos Aguas (como la canción de Paco de Lucía)

Falset, Falsito, Falsico

Fatarella (La)

Febró (La), El Fiebrón

Figuera (La), La Higuera

Figuerola del Camp, Higueruela del Campo

Flix

Forés

Freginals


Galera (La)

Gandesa

García

Garidells (Los)

Ginestar, El Retamar, La Hiniesta

ginesta, genesta, ginestra, arbust, lleguminoses, Spartium junceum / noms, pobles de Cataluña
 
Godall, Lechón

Poble de 1700 habitants situat en la Ribera d'Ebre, a 20 km. de Tortosa. Serra de Godallbranca muntanyosa que es desprèn de la part Sud dels ports de Beseit i forma la partió d'aigües entre la riera de La Galera i el riu Sénia.
Etim.:
desconeguda. L'ètim llatí hipotètic *aquatacŭlu, derivat de aqua i proposat en BDC, x, 21, no és versemblant.



Gratallops, Rascalobos


Guiamets (Los), Los Guillermitos

Poble del partit judicial de Falset (Priorat). «A La Serra són serranos, | als Guiamets són banyuts, | a Capçanes són bonicos | i a Marçà són geperuts» (cançó pop.).
Etim.:
sembla contracció de Guillemets, dim. de Guillem.



Horta de Sant Joan, Huerta de San Juan, Puigventós de la figuereta


Lloar (Lo), Alabar, Loar


Llorac, Ploramicas


Llorens del Penedés , Lorenzo del Penedés


Margalef

Marsá

Mas de Barberans


Masdenverge, Masía del virgen


Masllorens, Mas Lorenzo


Maspujols (ya ne tenim prou de Mas y de Pujols)


Masroig (Lo), La masía roja, Lo Mas roch


Masó (La)


Milá (Lo)


Miravet, Miravete, Mira y vete


Molar (Lo), poble de 800 habitants situat a la vorera del riu Siurana, en la comarca del Priorat. Segurana.


Mont-ral, Monte real, Monterreal


Mont-roig del Camp, Monte Rojo del Campo, Monroch del cam


Montblanc, Monblang, Monteblanco, Montblanch


Montbrió del Camp

Montferri

Montmell (Lo)

Morell (Lo)

Morera de Montsant (La)

Móra la Nueva

Nou de Gaiá (La)

Nulles

Pallaresos (Los)


Passanant i Belltall, Pasa yendo y bello tajo


Paüls, Paúls, obrin antes la boca que los ulls


Perafort, Pedro fuerte, piedra fuerte, Pera forta


Perelló (Lo) , Yo soc Pere, El Pedro yo


Piles (Les), Las Pilas (póntelas)


Pinell de Brai (Lo), El Pinar de Bray


Pira


Pla de Santa Maria (Lo), El llano de Santa María


Pobla de Mafumet (La)

Pobla de Massaluca (La)

Pobla de Montornés (La)


Poboleda


Pontils


Porrera, Fumeta


Pradell de la Teixeta


Prades


Prat de Comte, Prado del Conde


Pratdip


Puigpelat, Pueyo Pelado


Querol


Rasquera


Renau


Reus, A tot a Reus


Riba (La)


Riera de Gaiá (La)


Riudecañes, Río de cañas


Riudecols, Río de coles


Riudoms, Río de olmos


Rocafort de Queralt

Roda de Bará

Rodoñá


Roquetes, Roquitas, Roquetas, Guijarros


Rourell (Lo)


Salomó

Salou, Sal Huevo

San Carlos de la Rápida

Sant Jaume dels Domeñs

Santa Bárbara

Santa Coloma de Queralt

Santa Oliva

Sarral

Savallá del Comtat, Savallá del Condado

Secuita (La), La Recocida

Selva del Camp (La)

Senan, Sopán

Solivella, Sol y vieja


Sénia (La), La Cénia

Tarragona

Tiveñs

Tivissa

Torre de Fontaubella (La), La Torre de Fuenteoveja

Torredembarra

Torroja del Priorat

Tortosa, Dertusa, Dertosa, Tortosae

Ulldecona, Ojo de corteza

Ulldecona, Ojo de corteza


Ulldemolins, Ojo de molinos

Vallclara, el Valle Claro, la Valle Clara

Vallfogona de Riucorb (del Río Cuervo)

Vallmoll, Valle mullido

Valls, Valles

Vendrell (Lo)
Vespella de Gaiá
Vila-rodona
Vila-seca
Vilabella
Vilalba dels Arcs
Vilallonga del Camp
Vilanova de Prades
Vilaplana
Vilaverd
Vilella Alta (La)
Vilella Baixa (La)

Vimbodí (Vino con body)

Vinebre, Vino del Ebro

Viñols y los Arcs

Xerta, Cherta

jueves, 20 de diciembre de 2018

TERSERA JORNADA. NOVELA NOVENA

Giletta de Narbona cure al rey de Fransa de una fístula; li demane per home a Beltramo del Rosselló, que, casánse en ella contra la seua voluntat, a Florencia sen va enfadat; aon, festeján a una jove, en ves de esta, Giletta se gite en ell y té de ell dos fills, pel que ell, después, sentín amor per nella, la pren com dona.

Quedabe, al no vóldre negá lo seu privilegio a Dioneo, sol la Reina per contá la seua história, pel que, ésta, sense esperá a sé solisitada per los seus, tota amorosa, va escomensá a parlá:
¿Quí contará ara una história que parégue bona, habén escoltat la de Laureta?

Alguna ventaja ha sigut que ella no fore la primera, que después poques de les atres mos hagueren agradat, y aixina espero que passo en les que esta jornada queden per contá. Pero sígue com sígue, aquella que sobre lo presén assunto me se ocurrix tos contaré.

Al Reino de Fransa va ñabé un gentilhome de nom Isnardo, conde delRosselló, que com poca salut teníe, sempre teníe a la seua vora a un meche de nom mestre Gerardo de Narbona. Teníe lo dit conde un sol fill minut, de nom Beltramo, que ere hermossíssim y amable, y en ell atres chiquets de la seua edat se educaben, entre los que estabe una chiqueta del dit meche cridada Giletta, la que infinito amor, y mes allá del que conveníe a la seua tendra edat, va ficá en este Beltramo.

Este, mort lo conde y confiat ell a les máns del rey, va tíndre que anássen a París, per lo que la joveneta se va quedá desconsolada. Habén mort lo pare de ella no mol después, si alguna raó honesta haguere tingut, de bona gana a París per a vore a Beltramo hauríe anat; pero estáe mol guardada, perque rica y sola habíe quedat, no trobabe cap camí honesto. Y sén ella ya de edat de péndre home, no habén pogut may olvidá a Beltramo, habíe rechassat a mols en los que sons paréns la habíen volgut casá sense manifestá la raó.
Va passá que, inflamada ella per l´amor de Beltramo mes que may, perque sentíe que se habíe fet un hermossíssim jove, va sentí una notíssia, de cóm al rey de Fransa li habíe quedat una fístula que grandíssima moléstia y grandíssim doló li ocasionabe, y no se habíe pogut encara trobá un dotó (encara que mols u hagueren intentat) que lo haguere pogut curá de alló, sino que tots lo habíen empijorat; per naixó lo rey, desesperánse, ya de ningú volíe consell ni ajuda.
La jove se va ficá mol contenta y va pensá que aixina tindríe una raó legítima per a aná a París, y si ere la enfermedat que ella creíe, fássilmen podríe curá al rey y demanáli a Beltramo per home. Com habíe adeprés de son pare moltes coses, va prepará uns polvos en sertes herbes medissinals per a la enfermedat que pensabe que ere, va montá a caball y a París sen va aná. Y abáns de fé res se les va ingeniá per a vore a Beltramo, y después, anán dabán del rey, de grássia li va demaná que la seua enfermedat li mostrare. Lo rey, veénla jove, hermosa y agradable, no lay va sabé negá, y lay va amostrá. En cuan la va vore, va sentí esperanses de podé curál, y li va di:

- Monseñor, si voléu, sense cap moléstia o pena vostra, espero que dins de vuit díes tos sanaré de esta enfermedat.

Lo rey, per an ell mateix, se va burlá de les seues paraules dién:

- ¿Lo que los millós meches del món no han pogut ni sabut, una dona jove cóm
podrá sabéu?

Pero li va agraí la seua bona voluntat y va contestá que se habíe proposat no seguí ya cap consell de meche.

La jove li va di:

- Monseñor, despréssies lo meu arte perque soc jove y dona, pero tos recordo que yo no curo en la meua siénsia, sino en la ajuda de Déu y en la siénsia del mestre Gerardo narbonense, que va sé mon pare, un famós meche mentres va viure.
Lo rey, entonses se va di: «potsé me ha manat Déu an esta; ¿per qué no probo lo que sap fé, pos diu que sense patí molesties me curará en poc tems?», y habén dessidit probáu, va di:

- Damisela, y si no me curéu, después de fémos rómpre la nostra dessisió, ¿qué voléu que to se faigue?
- Monseñor - va contestá la jove- , vigiléume, y si abáns de vuit díes no tos curo, féume cremá viva; pero si tos curo, ¿quín premio me donaréu?
Lo rey li va contestá:
- Me pareix que encara estéu sense home; si u féu, tos casarém be y ben alt.
La jove li va di:

- Monseñor, verdaderamen m´agrade que vos me caséu, pero voldría demanátos yo l´home, entenén que no tos demanaré cap dels vostres fills ni de la família real.

Lo rey enseguida lay va prométre. La jove va escomensá la faena y, en poc tems, abáns del tems fixat, li va torná la salut, pel que lo rey, sentínse curat, va di:

- Damisela, tos hau guañat be un home.

Ella li va contestá:

- Pos, monseñor, voldría a Beltramo de Rosselló, a qui infinitamen desde la infánsia vach escomensá a vóldre y desde entonses sempre lo hay vullgut mol.
Forta cosa li va paréixe al rey tíndrelay que doná, pero com u habíe prometut, no volén faltá a la seua paraula, lo va fé cridá y aixina li va di:
- Beltramo, volém que tornéu a goberná lo vostre condat y que en vos tos emportéu a una damisela que tos ham donat per dona.
Va di Beltramo:
- ¿Y quí es la damissela, monseñor?

Lo rey li va contestá:

- Es aquella que en les seues medissines me ha tornat la salut.
Beltramo, que la coneixíe y la habíe vist, encara que mol bella li pareguere, sabén que no ere de linaje que a la seua noblesa corresponguére, tot ofés va di:

- Monseñor, ¿me voléu doná per dona a una pelacañes? No la pendré may per dona.

Lo rey li va di:
- ¿Pos voléu vos que no cumpligám la nostra paraula, que per a recuperá la salut li vam doná a la damisela que tos ha demanat per home en premio?
- Monseñor - va di Beltramo- , podéu péndrem tot lo que ting, y donám, com lo vostre home que soc, a qui tos agrado: pero estéu segú de aixó, que may estaré contén en tal matrimoni.

- Sí que u estaréu - va di lo rey- , perque la damisela es hermosa y prudén y tos vol mol, pel que esperám que mol mes felís vida tinguéu en ella que tindríeu en una dama de mes alt linaje.

Beltramo va callá y lo rey va fé prepará en gran aparato la festa de les bodes; y arribat lo día per an alló determinat, per molta mala gana que portare Beltramo, en presénsia del rey la damisela se va casá en qui mes que an ella mateixa volíe.

Y fet aixó, com ya teníe pensat lo que debíe fé, dién que al seu condat volíe torná y consumá allí lo matrimoni, li va demaná llisénsia al rey; y, montán a caball, en ves de anássen cap al seu condat, va colá cap a la Toscana. Y sabén que los florentinos reñíen en los de Siena, se va disposá a ficás al seu bando, aon alegremen ressibit y en honor, va sé fet capitá de serta cantidat de gen y va ressibí de ells bon jornal, se va quedá al seu servissi y va estáy mol tems.
La ressién casada, poc contenta de tal sort, esperán podé fel torná al seu condat sen va aná cap al Rosselló, aon va sé ressibida per tots com la seua Siñora. Va trobá allí, com habíe estat mol tems sense conde, totes les coses descompostes, tot estragos. Com a Siñora prudén en gran diligénsia y solissitut totes les coses va ficá en orden, pel que los súbdits mol conténs se van ficá y la van tíndre en molta estima y la van vóldre mol, reprochánli al conde que en ella no se contentare.

Habén la Siñora ficat tot lo país en dansa, per mich de dos caballés lay va fé comunicá al conde, rogánli que, si per nella no volíe torná al seu condat, lay comunicare, y ella, per a complaíl, sen aniríe.
Ell, duríssimamen, va di:

- Que faigue lo que li dono la gana: en cuan a mí, tornaré allí a está en ella cuan tíngue este anell al seu dit, y als brassos un fill engendrat per mí.
Teníe lo anell en gran apréssio y may se separabe de ell, perque li habíen donat a enténdre que teníe sert poder. Los caballés van sentí la dura condissió ficada en aquelles dos coses casi imposibles, y veén que en les seues paraules de la seua intensió no podíen móurel, van torná a la Siñora y la seua resposta li van contá.

Ella, mol dolorida, después de pensássu mol, va vóldre sabé si aquelles dos coses podíen ocurrí y aón, per a que com a resultat puguere recuperá al seu home. Y habén pensat lo que teníe que fé, reunits una part dels mes grans y millós homes del seu condat, los va contá en paraules dignes de compassió lo que abáns habíe fet per amor del conde, y los va amostrá lo que habíe passat per alló, y finalmen los va di que la seua intensió no ere que per la seua estánsia allí lo conde estiguere en perpetuo exili, pel que enteníe passá lo que li quedare de vida fen peregrinassións y obres de misericórdia per a la salvassió de la seua alma; y los va rogá que la protecsió y lo gobern del condat prenguéren y lay diguéren al conde, que ella forra, vuida, libre li habíe dixat la seua possessió y se habíe alluñat en la intensió de no torná may mes al Rosselló.

Aquí, mentres ella parlabe, van sé derramades llágrimes per mols de aquells homes bons y li van fé mols rogs de que cambiare de opinió y que se quedare; pero de res van serví. Ella, encomanánlos a Déu, en un cusí seu y una camarera, en hábit de peregrinos, ben provits de dinés y valioses joyes, sense que dingú sapiguere aón anabe, se va ficá en camí y no se va aturá hasta que va arribá a Florencia.

Allí estabe a una posadeta que teníe una bona dona viuda, sense cap lujo, com una pobre peregrina, en lo dessich de sentí notíssies del seu siñó. Va passá, pos, que al día siguién va vore passá a Beltramo per dabán de la fonda, a caball en la seua compañía, y encara que mol be lo va conéixe no va dixá de preguntáli a la bona dona de la fonda quí ere.

La posadera li va contestá:

- Es un gentilhome forasté, lo conde Beltramo, amable, cortés y mol amat an esta siudat; y lo mes enamorat del món de una veína nostra, que es dona noble, pero pobre. Es una honestíssima jove, y per la pobresa encara no se ha casat, viu en sa mare, prudentíssima y bona Siñora; potsé que, si no fore per sa mare, hauríe fet ya lo que este conde haguere volgut.

La condesa, sentín estes paraules, les va retíndre be; examinán tots los detalls, y ben compreses totes les coses, va péndre la seua dessisió, y adepresa la casa y lo nom de la Siñora y de la seua filla amada pel conde, un día, de amagatóns, en hábit de peregrina, allí sen va aná, va trobá a la Siñora y a la seua filla mol pobres y les va saludá. Li va di a la Siñora que cuan li anáre be volíe parláli. La honrada Siñora, eixecánse, va di que la podíe escoltá; y entrán les dos a una alcoba, y prenén assiento, va escomensá la condesa:
- Siñora, me pareix que tos contáu entre los enemics de la fortuna com me conto yo, pero si vullguéreu, per ventura podríeu a vos y a mí consolámos. La Siñora va contestá que no volíe datra cosa que consolás honestamen. Va seguí la condesa:

- Me es nessessária la vostra paraula, en la que si confío y vos me engañáreu, faríeu malbé los vostres assuntos y los meus.

- En confiansa - va di la noble Siñora- , diguéume tot lo que vullgáu, que may per mí siréu engañada.

Entonses la condesa, escomensán pel seu primé enamoramén, quí ere ella y lo que hasta aquell día li habíe passat li va contá, de tal manera que la noble Siñora, com ya en part u habíe sentit a datres, va escomensá a sentí compassió de ella. Y la condesa, contades les seues aventures, va seguí:

- Ya hau sentit, entre les demés angusties, quines són les dos coses que nessessito tíndre si vull tíndre al meu home. A dingú mes coneixco que pugue ajudám a adquiríles mes que a vos, si es verdat lo que hay sentit, que lo conde lo meu home vol mol a la vostra filla.

La noble Siñora li va di:
- Siñora, si lo conde vol a la meua filla no u sé, pero mol u aparente; ¿pero qué puc yo per naixó conseguí del que vos dessichéu?
- Siñora - va contestá la condesa- , tos u diré, pero primé tos vull amostrá lo que vull donátos si me ajudéu. Vech que la vostra filla es hermosa y está en edat de donáli un home, y pel que hay entés y me pareix compéndre, no tíndre dote per a donáli tos la fa tíndre a casa. Enteng, en recompensa del servissi que me faiguéu, donáli rápidamen dels meus dinés la dote que vos mateixa estiméu que per a casála honradamen sígue menesté.
A la Siñora, com estabe en nessessidat, li va víndre be la oferta, pero com teníe lo ánimo noble, va di:

- Siñora, diguéume lo que yo puc fé per vos, y si es honesto per a mí u faré en gust, y vos después faréu lo que tos vaigue be.

Va di entonses la condesa:
- Nessessito que vos, per algú de qui tos fiéu, li faigáu di al conde lo meu home que la vostra filla está disposada a fé lo que ell gusto si pot sersiorás de que la ame com aparente, lo que may creurá si no li envíe lo anell que porte a la má y que ella ha sentit que ell vol tan; si ell lay envíe, vos mel donaréu; y después manaréu díli que la vostra filla está disposada a fé lo seu gust, y lo faréu víndre aquí de amagatóns y de amagatontes a mí, en ves de a la vostra filla, me ficaréu a la seua vora. Potsé me consedíxque Déu la grássia de quedám preñada; y aixina después, tenín lo seu anell al dit y als brassos a un fill per nell engendrat, lo conquistaré y en ell viuré com la dona té que viure en lo seu home, habén sigut vos la que u haigue arreglat.
Cosa seria li va paréixe ésta a la Siñora, tenín temó de que li vinguere de ella la vergoña per a la seua filla; pero pensán que ere cosa honrada doná ocasió a que la bona Siñora recuperare al seu home y que en honesto fin se ficabe a fé alló, confiánse als seus bons y honrats sentiméns, no sol va prométre féu sino que pocs díes después, en secreta cautela, segóns les órdens que habíe donat, va obtíndre lo anell (encara que una miqueta li haguere costat al conde) y an ella en ves de a la seua filla va ficá al llit en lo conde.
Als primés ajuntaméns buscats pel conde, com li va apetí a Déu, la Siñora va quedá preñada de dos fills mascles, com lo parto va fé manifest al seu debut tems. Y no sol una vegada va alegrá la noble Siñora a la condesa en los abrassos del home, sino moltes, tan secretamen actuán que may se va sabé una paraula de alló. Lo conde sempre va creure que estabe en aquella a qui volíe, sense pensás que estabe en la seua dona, a la que no coneixíe ni reconeixíe. Cuan sen anabe, li donabe diverses joyes hermoses y de valor, que la condesa guardabe. Cuan ella se va sentí en estat, no va volé mes demanáli ajuda a la honrada Siñora, y li va di:

- Siñora, per la mersé de Déu y la vostra ting lo que dessichaba, y per naixó es tems que faiga lo que tos vach di, per a anámen después.
La honrada Siñora li va di que no u habíe fet per cap recompensa, sino perque li pareixíe un deber féu per a fé una bona obrá.
La condesa li va di:
- Siñora, no vull donátos lo que me demanéu com un premio, sino per a obrá be, a mí me pareix que té que fes aixina.
La honrada Siñora entonses, per la nessessidat obligada, en grandíssima vergoña, sen lires li va demaná per a casá a la seua filla. La condesa, veén la vergoña y sentín la seua discreta petissió, ni va doná singsentes y tantes joyes hermoses y valioses que valíen un atre tan; en lo que la honrada Siñora, mol mes que contenta, li va doná tantes grássies com va pugué a la condesa, y esta, separánse de ella, sen va entorná cap a la fonda.
La honrada Siñora, per a evitá que Beltramo enviare an algú o vinguere a casa seua, en la filla sen va aná al campo a casa dels seus paréns, y Beltramo al cap de poc tems, reclamat per los seus homes, a casa seua, sentín que la condesa se habíe alluñat, sen va entorná. La condesa, sentín que sen habíe anat de Florencia y tornat al seu condat, se va ficá mol contenta; y se va quedá a Florencia hasta que lo tems de parí va víndre, y va tíndre dos fills mascles mol assemellats a son pare. Y cuan li va paréixe adecuat, ficánse en camí, sense sé per dingú reconeguda, en ells va aná cap a Montpellier. Descansán allí algúns díes, y habén indagat sobre lo conde y aón estiguere, y enteránsen de que lo día de Tots Sans al Rosselló anabe a fé una gran festa de dames y caballés, sempre disfrassada de peregrina (com habíe eixit de allí), allá sen va aná. Y sentín a les dames y als caballés reunits al palau del conde a pun de assentás a la taula, sense cambiás de hábit, en los seus fillets en brassos va pujá a la sala, obrínse pas entre tots, hasta que va vore al conde, y tiránseli als peus, va di plorán:
- Siñó meu, yo soc la teua desventurada dona, que per a dixát torná y está a casa teua, mol tems hay estat voltán. Per Déu te requeríxco que les condissións que me vas ficá per mich de los dos caballés que te vach enviá les mantíngues:
aquí está lo teu anell al meu dit, y aquí, als meus brassos, ting no sol a un sino a dos fills teus.

Es hora ya de que siga per tú ressibida com a dona, segóns la teua promesa.
Lo conde, al sentí aixó, se va quedá esglayat al reconéixe lo anell, y tamé als dos fills, que tan se li pareixíen o assemelláen; pero va di:

- ¿Cóm pot habé passat aixó?
La condesa, en gran sorpresa del conde y de tots los que estaben preséns, ordenadamen va contá lo que habíe passat y cóm; pel que lo conde, veén que diebe la verdat y veén la seua perseveránsia y lo seu bon juissi, y ademés an aquells dos fillets tan hermosos, per a cumplí lo que habíe prometut y per a complaí a tots los seus homes y a les dames, que tots li rogaben que an esta com a la seua legítima dona aculliguére ya y honrare, va renunsiá a la seua obstinada duresa y va fé ficás de peu a la condesa, la va abrassá y besá y com a legítima dona la va reconéixe, y als bessóns va reconéixe com fills seus; y fénla vestís en robes conveniéns per an ella, en grandíssim plaé de cuans allí ñabíe y de tots los seus atres vasallos que alló van sentí, va fé no sol tot aquell día, sino moltíssims mes grandíssima alifara y jubiléu, y desde aquell día an ella sempre com a la seua dona honrada la va volé y la va apressiá.

https://lo-decameron.blogspot.com/2018/12/tersera-jornada-novela-dessima.html

sábado, 16 de junio de 2018

Vocabulari Penarroja Tastavins, Matíes Pallarés

Vocabulari de Penarroja (Baix Aragó) Por M. Pallarés * 
Publicado en el "Butlletí de Dialectología Cagalana",
IX, 1921, págs. 69-72.


http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/11/69/11pallares.pdf

https://xarxes.wordpress.com/2017/06/27/vocabulari-de-pena-roja-per-maties-pallares/ (una de les seues webs en xarxa de Ignacio Sorolla Amela) Vocabulari de Pena-roja, per Maties Pallarés.

Matíes escribíe Penarroja y variáns, Ignacio Sorolla Vidal, naixcut y malcriat a Pena Rubea, fique lo guionet en ves de doble RR que recorde a la grafía castellana y a la aragonesa, ya u fee Desiderio Lombarte Arrufat, de Peñarroya de Tastavins, roya o roja en aragonés.

Tan Matíes com Desiderio NO relasionen les paraules nostres en les aragoneses u ocsitanes, sol en les catalanes, (eren grans erudits) pos be, moltes tenen enllás a léxic aragonés, ocsitá, o textos dins de esta web.


Sempre se pot un aprofitá de les tontades que escriu consevol catalaniste, pero si les escriu lo idiota dotó en sossiollingüística Ignacio Sorolla Amela, fa mes goch.

Copy paste de la seua web:


Una de les coses més bones de les temporades en què els grupuscles ultra-xapurrianistes se mobilitzen és que, com has de tindre a mà en tot moment los avals sobre la denominació i natura de la llengua catalana a la Franja, sovint trobes altres avals que fan créixer la col·lecció. En esta ocasió (re)trobo el vocabulari pena-rogí,  que m’unfle el patriotisme local, i és accessible en línia. Quantes paraules s’hauran perdut des d’eixe 1921?

 / ¿Cuántes desde 1196 ?

¿Haurá lligit lo inútil este algún texto com estos:

https://historia-aragon.blogspot.com/2020/09/15-16-de-enero.html

"... Creheu ab gran dolor e congoxa recau en nosaltres tal pensament que sentissem la dita Majestat per reparacio de tals prejudicis no voler retornar lo Senyor Princep en la vegueria de Leyda don lo ha tret pero cove saber quen ha esser prestament del och o no..." 

https://langueoccitane.blogspot.com/2020/09/och-hoc-oc.html

/

Podeu acompanyar la lectura en les indagacions sobre la literatura de la Franja fetes per Hèctor Moret, que tracten a fons la figura de Pallarés.


Esquerra paraula nostra, del chapurriau, dreta descripsió en catalá del bò

A

adés, adv.: ara fa poc.

afant, m.: afany, tribulació.


aladre, m.: arada.


albada, f.: música que toca a la  primera hora del matí.


albenc, m.: forat o escletxa de  les roques.


alifara, f.: menjada acompanyada de disbauxa i divertiment.


apegar, v.: comanar-se una malaltia d'altra persona.


asclar, v.: estellar la llenya o altra cosa sòlida.


aubelló, m.: desaiguador o claveguera.


averia, f.: el gallinam i tota clase de bestiar domèstic.


B

bacó, m.: porc; xorc.

bada, f.: escletxa.

/ balagosto /

baló, balons, m.: pantalons curts, molt usats.


bardissa, f.: esbarzers i mates punxants que es posen damunt les parets, estables, coberts,  etcètera.


bàssia, f.: gaveta de fusta que serveix als paletes per a preparar el ciment, guix, etc., i als pagesos per a donar menjar als porcs.


bassiol, m.: tronc de fusta buidat del mig que serveix d'abeurador al bestiar.


batolla, f.: 1. Barra per a fer caure les nous, ametlles, etc.

2. Instrument per a batre els llegums.
batollar, v.: 1. Fer caure les nous, ametlles, etc. 2. Batre els llegums fent caure el gra i aixafant la palla.

bellota, f. gla.


bocinada, f.: cop, bufetada, etc.


borboll, m.: l'ebullició de l'aigua en els saltants i revolts.


borralló, m.: 1. Tros de llana o d'estopa separat del borrissol.

2. Volva grossa de neu.

bos, m.: el morrió dels gossos.


botja, f.: nom genèric per a anomenar les mates petites, com

l'espígol, la farigola, etc. / bocha

C

cabals, m.: béns, riquesa, benestar.  / caudales

calcigar, v.: trepitjar amb els peus. / palsigá


canalobre, m.: estalactita de glaç que es forma pels saltants

d'aigua quan glaça molt.

canella, f.: aixeta.


cantal, m.: pedra o roc.


canut, m.: canó de posar agulles.


caramanyola, f. carabassa vinera.


carassa, f.: careta de disfressar-se.


cardar, v.: pentinar llana. / avui en día se pentine un atra clase de llana cuan se carde a Penarroija


carronya, f.: persona o cosa dolenta o roïna.


cartró, m.: petita canastra de vímets.


catxo, adj.: baix, acotat. Es diu d'un sostre i d'una persona que camina esquena-plana. / cacho, cachet, cachotet


cimal, m.: cada una de les branques de l'arbre que neixen del tronc.


còdol, m.: pedra cantelluda.


cofí, m.: esportí d'espart que serveix per a posar la pasta de

les olives mòltes que s'ha de destinar a la premsa.

convoiar, v.: tractar amb molta amabilitat una persona.


cormull, m.: la quantitat de gra compresa del ras de la mesura per amunt.


cremaller, m.: graella per a posar les teies de fer llum.


curro, ad.: 1. Esguerrat a qui falta una mà o un braç. 2. Persona presumida.


D

desjunyir, v.: teure del jou les mules i els bous. / juñí es ficals o ficales al jou


desgana, f.: falta de gana, pèrdua dels sentits per defalliment.


devesa, f.: lloc destinat a pastura del bestiar.


dula, f.: ramada de bèsties d'una mateixa espècie, formada pels caps de bestiar de cada casa que juntament van a pasturar a l'ampriu.


dur, m.: espès, atapeït.  / du,  com lo ges, alchez a la bássia


E

eix!: interjecció per a significar fàstic.

eli! ali!, interjecció: així, així; a poca diferència.


emborollar, v.: embullar, embolicar, destorbar. / embrullo


engordir, v.: engreixar.


engorjar, v.: fer menjar per força. / engargallá lo minjá


enrunar, v.: cobrir amb terra alguna cosa. Un Pallarés ho fa a Penarroja amb una Volvo mixta.


enze, m.: animal tomany.


ert, adj.: encarcarat de fred. / carpit, carpidet


escull, m.: bon aspecte. "Fa bon escull": està sa i té salut.


escullós, adj.: fi, sa, de bona presència i bon color.


espill, m.: mirall. / obra en valencià de Jaume Roig


espitralat, adj.: espitregat; que va amb el pit descobert. / despitralat, pitral, pit


eu!: interjecció antiga molt usada. / au a cascala ! Hala en aragonés


F

facilon, adj.: fanfarró, presumit.


faldetes, f.: faldilles.


falòria, f.: mentida, engany.


falló, adj.: enutjat.


fenàs, m.: fanal, classe d'herba. /  Fenassera , ... fenasseres, quan no quedarà res ... quedarà la paraula, quedarà. / Quantes paraules s’hauran perdut des d’eixe 1921? Cuántes ne queden?

feram, m.: mot per a insultar una persona. / afaram, béstia de cárrega ñirviosa

folia, f.: 1. Tontería, ximplesa. / fool inglés /

2. Quarteta que es canta mentre es balla.

forro, adj.: anar...: anar sense càrrega.


G

gaita, f.: instrument semblant al sac de gemecs, però sense sac.

gandaia, f.: ret, no xarxa com la web de Íñigo Sorolla Amela, còfia. / a Valderrobres, mote de Granja Briansó y família


garriga, f.: bosc de carrascotsalzines petites.


garrut, adj.: garrell.


gavarnera, f.: roser bord. / picaesquenes, paregut a la romiguera, gabarrera

gavarnera, roser bord, picaesquenes, paregut a la romiguera, gabarrera

gel, m.: aigua glaçada.


gema, f: rovell de l'ou. / yema


gom, adj.: ple. / de gom a gom


gord, adj.: gras. / gort, gorda , gros, grossa


granera, f.: escombra.  / agraná, agrano, agranes, agrane, agranem o agranam, agraneu o agranau, agranen


grupa (anar a la): muntar un home i una dona en una cavalcadura.

Al DCVB podeu vore que ix País Valencià, ya veéu lo rigurós que es este dicsionari escomensat per Mossen Alcover, mallorquí
GRUPA f. Gropa (val.). Dient ja vaig per ella, aur, girà la grupa, Rond. de R. val., 41. Per dute jo a la grupa | te aguarda mon poltro blanch, Llorente Versos, ii, 125. Especialment: a) Parella d'home i dona que van encavalcats en un mateix cavall formant part d'una cavalcada en certes festes populars del País Valencià.

J

joquer, m.: lloc on dormen les gallines i altres aus. / allí aon se ajoquen les lloques, cloques o gallines ponedores.

jou, m.: 1. Instrument de fusta que es posa al coll del parell quan llaura
2. El vel que es posa als nuvis quan es casen.


jupa, f.: gec.


justador, m.: l'armilla.


LL

llanda, f.: llauna.

llavar, f.: rentar la roba. / per ejemple, al safarech de Penarroija, voltat de flos. llavar se parece mucho a lavar. /

llavar, f.: rentar la roba. / per ejemple, al safarech de Penarroija, voltat de flos. llavar se parece mucho a lavar. /


llenç, m.: tela de cànem. / llansol, lienzo

llépol, adj.: llaminer. / laminero, laminera

llépol, llaminer, laminero, laminera



lleus, m.: pulmons.


llord, adj.: brut, bonyegut, mal treballat.

http://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=llord&Id=89328&search=llord
Etim.: del llatí lūrĭdu, ‘fosc’, ‘lívid tirant a negre’, o més aviat d'una forma llatina *lōridu en comptes de lūridu, segons Coromines (BDC, xix, 37).

M

/ malea / brosquill

malesa, f.: dolenteria. / maleses (fe)


malfarjat, adj.: mal endreçat.


manducar, v.: menjar.

mano, m.: germà. S'aplica de petit a gran. / maño, maña


manoll, m.: ram de flors o d'altra cosa que s'aguanta amb la mà.
/ títul de un llibre editat per la Ascuma de un pastoret drogadicte y alusinat que encara seguix al gran Khan : ca : gos : Arturico Quintana Font; crec que se diu Julio Micolau Burgués y es de La Fresneda.


manyós, adj.: intel·ligent, industriós. / mañós , mañosa, tindre trassa


massetja, f.: fona. / massecha, honda como la de David contra Goliat


milorxa, f.: grua.


moixó, m.: ocell petit. / muixó , muixonet, catalá en bigot, ojo muixonot


moragues, f. pl.: olives cuites al caliu. Les preparen mol be los maños Moragrega al hotel restaurán La fábrica de Solfa, quin sol fa a Beseit, la Margarita Celma Tafalla fique lo puntet de sal.


morca, f.: solatge de l'oli. / solada


P

peüc, m.: mitjó que sols tapa el peu.

picaport, m.: anella de picar a la porta.

/ pigot. Pájaro carpintero, pico picapinos / piñerol , pinyerol

pigota, f.: verola. / viruela


pimpollada, f.: bosc o extensió de pins joves i ufanosos.


pitança, f.: cada un dels menjars que es donen en l'àpat.


priló, m.: columna o pedestal que sosté alguna creu de terme o alguna imatge. / piló


Q

quera, f.: core que destrueix la fusta. / corcó, s'ha querat lo barró de melis, mos caurá la barraca de Queretes, paregut a la termita

quimera, f.: mania. / com la franja, paísos cagaláns, diada de la franja, abunde esta manía a Penarroija grássies a Ignacio Sorolla Amela pero la paraula no sé si encara se diu en lo significat de manía.


R

rabosa, f.: guineu. / rabosí de Valderrobres, rabosa de Ráfels








ras, adj.: llis, desembarassat. "Passar la nit al ras."


recapte, m.: tota classe de menjars i viandes.


renc, m.: rengle. / un renc o reng de amelés, ringlera, renglera, línia
recta.


reuca, f.: filera de rossins o muls lligats l'un a la cua de l'altre.


ribàs, m.: marge.


romer, m.: romaní. / lo romeret a la boca ... (y lo sigarro)


S

saduritja, f.: sajulida.  / saduricha, ajedrea en castellá

saurí, m.: persona que falsament diu que veu ço que està ocult, encara que sigui sota terra, mentre no ho cobreixi roba blava. / zahorí que trobe aigua, com Ángel de Valjunquera (que bon sel tingue)

Zahorí cast., çaurí val. De zoharí, adj. de zohra, "Lucifer, Venus, stella" en R. Martín. Dozy. El nombre zoharí, que significa propiamente servidor del planeta Venus, fue dado a los geomancios por los astrólogos a consecuencia de la estrecha analogía de sus procedimientos en el estudio de los datos por los cuales conduce aquel planeta, según cuentan, al conocimiento de las cosas ocultas. (como el agua subterránea) V. Aben Jaldún, Proleg., 1, 209.



sem, adj.: dessubstanciat, defectuós; fruita que ha perdut el suc, el color i el gust. / s' ha semat la carbassa, no me miros que me semo.
sonrós, adj.: mandrós.

sus!: crit per a esquivar els gossos.

sutja, f.: l' engrut de la llana. / suncha


T

taleca, f.: saca, sac, sarró.

tany, m.: cada una de les estelles en què es parteix el tronc amb

la destral.

teca, f.: porquería. / brutíssia


toll, m.: sot i dispòsit d'aigua que es forma en els rius.


tort, m.: borni.


totxo, m.: garrot, bastó, boscall. / tocho, tochada es un cop en un tocho.



V

verdanc, m.: rebrot llarg i prim de l'arbre. (rechito, pullís)

verga, f.: vara o bastó llarg, prim i flexible que es fa dels rebrots d'arbres o verdancs.

(Dels Missatges de verga de la cancellaria.

Considerants que engir la preminencia del offici de la nostra cancellaria real manaments diverses son daquella continuament emanadors: per tal a execucio daquells digna cosa esser pensam que certes persones qui tota hora al canceller e en la sua absencia al vicecanceller on que iran estants en la nostra cort davant vagen e los dits manaments
exeguesquen sien deputades. Perque ordenam que a les damunt dites coses complidores sien destinats tres homens bons e sufficients qui missatges de verga sien nomenats los quals tota hora que lo canceller en la nostra cort sera present o ell absent al vicecanceller on que iran devant vagen e los manaments daquells e encara de qualsevol altre de nostre consell e del nostre protonotari e encara dels oydors con a ells de part nostra seran injuncts exeguesquen ab acabament. Aquests empero al nostre canceller si present sera o ell absent al nostre vicecanceller en lo reebiment del seu offici sagrament faran que son offici ben e leyalment exerciran e la salut de nostra persona per son poder conservaran e que res no han fet ne faran per que les coses damunt dites no puguen fermament observar.)

vespra, f.: vigília d'una festa. (vespera)


vesprada, f.: el temps que va del migdia al vespre.


X, en chapurriau (occitan) CH:

xarc, m.: bassal. / charco


xec, m.: noi. / cheic, chaic, aik, eik, etc.


xixa, f.: carn. / chicha, se li diu als chiquets o chiquetes


xorlo, adj.: mal vestit.