Toponimia comarca Matarranya, Juan Luís Camps Joan, Queretes

Toponimia comarca Matarranya, Juan Luís Camps Joan, Queretes

https://vilesigents.wordpress.com/2017/12/22/toponimia-de-la-comarca-del-matarranya/

Juan Luís Camps Joan, Queretes

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 16 de desembre del 2017)

Toponimia mozárabe balear

 

Lo passat dissabte 25 de novembre va tenir lloc a Queretes la presentació del mapa toponímic del terme. És sens dubte una important fita d’un llarg procés iniciat des de l’Associació Cultural del Matarranya com a proposta de contingut del conveni establert entre esta organització i la Comarca del Matarraña. Los topònims dels nostres pobles són un tresor històric i lingüístic impressionant. Lo que vam presentar a Queretes van ser tres mapes on se recollien los topònims dels diferents elements del terme. L’acte, considerat de màxima importància, va comptar amb la presència del president de la Comarca del Matarranya i també de l’alcalde de Queretes. Desprès de les presentacions i actes protocol·laris les tècniques de la comarca Olga Ric i Anna Casasús van detallar com s’havia estructurat lo procés i la feina feta fins la data. Des de les primeres reunions amb ASCUMA, associació encarregada de la coordinació dels col·laboradors dels diferents pobles, la sintonia a estat total. La necessitat, avantatges i fruits que s’espera del treball són culturals, lingüístics, històrics, topogràfics, socioeconòmics (turisme), etc.

Com a coordinador de la recollida dels topònims de Queretes vaig agrair amb molt d’orgull la bona disposició d’un munt de vilatans que m’han ajudat de manera entusiasta. També que el tema va començar ja als anys 70 del segle passat en aquella organització nomenada Associació Cultural Gent Jove i que encara perviu. Allí treballava incansable Antoñico, Toni Llerda i amb ell vam fer los primers treballs.
Un dels seus fills, l’Andreu, Andresín, ha sigut una de les persones que més informació m’ha aportat. També pastors, grangers, agricultors, caçadors, especialment de los que mos trobem als esmorzars de dissabtes i diumenges. I gent de l’Associació Cultural Medievo. En total mes de 800 topònims i antropònims que hem tingut que reduir a 260 per poder plasmar-los en un mapa llegible. Visites in situ, localització topogràfica exacta, fotografies, exposicions, en fi, tot un seguit d’activitats i accions que en cap cas s’acaben amb la presentació feta dissabte per un motiu molt elemental: el tema es apassionant i com deia lo nostre estimat Desideri Lombarte, conèixer pam a pam la nostra pàtria menuda és un plaer indescriptible.

http://www.diariodeteruel.es/movil/noticia.asp?notid=1000688&secid=2

 

La Comarca del Matarraña presentó el sábado el Mapa toponímico de Cretas, que permanecerá en exposición pública en el Ayuntamiento durante varias semanas para atender correcciones y supervisar errores. Este es el primero que la institución realiza en el marco del proyecto de los Mapas Toponímicos de los municipios del Matarraña, impulsado por la institución comarcal y la Asociación Cultural del Matarraña (Ascuma) en un intento por conservar y proteger el patrimonio lingüístico y cultural del territorio, parte del cual se ha transmitido por vía oral.

El trabajo de Cretas ha corrido a cargo del historiador Juan Luis Camps, quien, décadas atrás, realizó un trabajo de recuperación de la toponimia local junto con el que fuera alcalde del pueblo Toni Llerda. “Mucho trabajo se adelantó entonces, y por eso Cretas ha sido la primera localidad en realizarse”, justificó Camps, quien calculó que, entre aquel trabajo y el que ha desarrollado en los últimos meses, se han recogido “en torno a 700 nombres” del término municipal.

El proyecto fue propuesto por Ascuma a la Comarca del Matarraña con el fin de que nombres de balsas, puntos del término municipal, partidas, accidentes geográficos o hídricos y todo tipo de elementos del paisaje no terminaran perdiéndose.

Como explicó la técnico de Patrimonio de la Comarca, Ana Casasús, coheta, durante la presentación del mapa el sábado por la tarde, “cada vez hay más desvinculación con las formas de vida tradicionales, se conocen menos los nombres con los que se identificaban accidentes geográficos, balsas, barrancos, etc, así que este proyecto busca documentarlos y transmitirlos”.

La iniciativa tiene un bajo coste, ya que para llevarla a cabo se requiere de la colaboración voluntaria de personas de los pueblos. “Ascuma aporta los medios personales y está fomentando que la gente de diferentes pueblos trabaje en esta primera fase de documentación y de recuperación de los nombres”, comentó Casasús. Una vez recuperados, “a través de un programa informático se ha implementado en el mapa”, donde como es evidente no cabrán todos los nombres y habrá que hacer selección.

Así ha ocurrido en el caso de Cretas. “Juan Luís Camps ha sido el encargado de recopilar todos los topónimos, y lo ha conseguido preguntando a cazadores, a pastores y a agricultores”. El resultado es una primera versión del mapa que podrá verse en la sala de exposiciones Tomás Riba de Cretas durante el mes de diciembre. “Esperamos que la gente  haga diferentes aportaciones”, apuntó Casasús.

La iniciativa es “de largo plazo”. No en vano, añadió la técnico que “al ser un trabajo voluntario dependemos de encontrar a personas que quieran colaborar en todos los pueblos, y si lo conseguimos cada municipio seguirá su ritmo”. En este sentido, deseó que “este primer mapa sirva de motor para que en adelante puedan surgir otros y se avance en la idea”.

Los 700 topónimos de Cretas han quedado reducidos a 260 en el mapa. “Había que hacer una selección, porque todos no cabían”, explicó el autor de la recopilación. Finalmente, “hemos escogido los que son más representativos”. 

El trabajo, según Camps, ha sido posible “gracias a la colaboración de personas del pueblo, entre ellas Andreu Llerda, hijo de Toni Llerda. “Hemos contado con otras 12 personas que nos han dado la información más directa, pero hay más que de forma indirecta también han participado”. Entre éstas, “pastores, cazadores, viticultores, etc, que son los que se conocen mejor el término”.
Hasta el demonio nos ha ayudado.

En total, el trabajo “ha durado dos años, un tiempo en el que han aparecido muchos nombres nuevos que no conocía, y estoy seguro que de seguir habrían aparecido muchísimos más”. En su opinión, “son nombres que han existido siempre, que unos se usan más y otros menos, que han aparecido en documentos públicos oficiales o en escrituras de propiedad, etc”.

chapurreando (Chimo de Queretes)

chapurreando (Chimo de Queretes)

 

 

https://vilesigents.wordpress.com/2017/06/24/chapurreando/

copiat y pegat de la web de dal.

 

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 24 de juny del 2017)

 

Utilitzo diàriament per expressar-me i treballar lo català i lo castellà indistintament. De tant en tant, en los meus viatges a l’estranger o informant algun turista, chapurreo anglès o francès, idiomes que vaig estudiar durant la meva joventut a Alcanyís, Tortosa o Saragossa i que com la majoria de companys em vaig quedar en els inicis del seu coneixement. Per tant les paraules “chapurreau” o “chapurrejar” no em són en absolut estranyes i les utilitzo de tant en tant. Quina és la seva definició, que ja la que sabem tots i ens confirma lo diccionari de la llengua castellana o espanyola: “chapurrear” es defineix com parlar malament o amb dificultat una llengua. Per tant no és incorrecta la seva utilització per persones individuals conscients com jo dels seus dèficits formatius. De la mateixa manera, en lo nostre cas referit a la llengua que es parla a la zona oriental d’Aragó, hauríem d’acompanyar que “chapurreamos” català, castellà o aragonès, en lo cas de no expressar-nos de manera adequada.

Però el mantenir una polèmica sobre la denominació com a “chapurriau” del català a Aragó, expressa una majúscula vergonya social d’un estat impropi del segle XXI. Que uns ciutadans, que cap culpa tenen la majoria que la seua llengua materna no s’ensenyi de manera obligatòria durant la seua formació escolar, defineixin a la llengua dels seus avantpassats amb un nom despectiu, no té parangó. Aquesta obsessió centralitzadora, caigui qui caigui, ens ha portat a la situació actual. I això ens afecta a molts aragonesos en una cosa tan important en l’àmbit social, cultural i econòmic com és la llengua escrita o parlada com a mitjà de comunicació. Es pot entendre, que no compartir, la seva prohibició i va menysprear en èpoques de dictadura, però després de 40 anys de democràcia no pot justificar-se de cap manera.

Lo català que parlaven los meus iaios a Queretes i al costat d’ells tots los veïns, era tan correcte o més que el que es parlava a Barcelona o Girona, per posar un exemple. La forta castellanització d’estos últims 80 anys (dictadura i democràcia), al costat de la desaparició del vocabulari agrícola tradicional, ha comportat la introducció de nombroses paraules castellanes sense lo més mínim respecte ni consideració per les autoritats culturals o d’educació. Que fàcil i còmode és passar la pilota a les possibles manifestacions d’alguns veïns, bé o mal intencionats. Senyors lingüistes, professors de la Universitat de Saragossa i polítics dels diferents partits implantats a Aragó, crec que ja és hora de tancar aquesta vergonyosa situació. Som al segle XXI. Un aplaudiment i tot lo meu suport a la Presidència i Consellers de la Comarca del Matarranya, que així ho han fet amb la seua recent declaració. També al Govern d’Aragó que va en la mateixa línia. Que s’estengui l’exemple i que es reconegui d’una vegada per totes, amb totes les seves conseqüències que el català és una riquesa i un patrimoni d’Aragó que s’ha de defensar amb tota contundència.

 

Joan Lluís Camps Joan (este Juan Luisico Camps Joan es el más tonto de Cretas, lo mes tonto de Queretes.)

 

Hay dixat un comentari a la web:

 

A la Ascuma no esteu defensán lo que dieu que es catalá de Aragó, feu aná paraules catalanes cuan podríeu fe aná les nostres, les del chapurriau. 

Desiderio Lombarte u fée, y escribíe en catalá, pero vatros no.
Teniu un bon mestre, Arturo Quintana Font, pero agrane cap a casa, tos ha futut lo cap ple de ven, del ven del nord, pronte li direu Tramuntana al sers. Bonic ya u dieu y u escribiu, majo dic yo, y mols atres.

http://chapurriau.blogspot.com/2017/08/origen-terme-chapurriau.html

no anigueu a la RAE per a buscá chapurrear, no es lo mateix está fotut que está fotén, com no u es chapurrear que chapurriau. Estem escribín lo chapurriau de una manera que se pugue diferensiá del barceloní, sobre tot lo agüelo sebeta de Valjunquera. 

 

graciaz (Gracia Zapater, J. M.) diu:

 

 

Poseu-vos com vulgueu, la llengua catalana és una amb diferents variants dialectals. A la Franja es parla una variant occidental. L’ortografia és una cosa molt seria. Inventeu lo que vulgueu i tindreu el fracàs assegurat. Una cosa és la llengua parlada i l’altra la literària. Per què no preneu el castellà com a exemple? No anireu molt lluny amb les vostres idees. De tota manera és una pena lo que feu amb la nostra llengua.

 

Lo doble de Ignacio Sorolla Vidal

 

 

Natxo diu :

 

Ramón, ham compartit debats molt sans al grup Yo parlo chapurriau, i segurament que tenim posicions molt pròximes en bastants aspectes. Però t’has radicalitzat canviant lo nom a la gent (suposo que si algú escriu Monxo entens a què em referixco) i has decidit bloquejar tot aquell que no pense com tu, en l’argument falç que defensar el català no és defensar la nostra llengua del Matarranya. És d’agrair que encara conservos les ganes de debatre civilitzadament. Per a les preguntes que planteges, jo crec que el més apropiat és que recuperos lo que diu la Filologia que vas estudiar. Tots los debats sobre el bonic, majo, fer anar, usar… és més fàcil si et bases en estudiar quan s’ha introduït cada paraula, i no et limites a fer una foto actual i dir que el món sempre ha sigut aixina. Per què s’use la h en castellà i per què usen la ß los germànics s’entén estudiant textos històrics. La nostra llengua té anys d’escriptura al Matarranya.

No reinventem l’ortografia, que fa 700 anys que tenim una tradició. I sobretot, i en això sí que coincidim al 100%, usem-la! Però si mos tanquem a la nostra “burbujeta” poc avançarem. 

// Burbuja se diu bambolla o bombolla, bambolleta, avansarem o adelantarem

 

Alfonse II, Roi d' Aragon; Alfonso II de Aragón, Alfons, Nanfos, fill de la reina Petronila de Aragó y del conde de Barchinona Ramón Berenguer IV.

Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.

E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.

En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.

Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.

Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

fluixet en lingüística, un canalla o les dos coses

Qui tos digue que lo chapurriau, mallorquí, valensiá són dialectes y lo catalá idioma es fluixet en lingüística, un canalla o les dos coses.

Com, per ejemple, Ignacico Sorolla Vidal, sociolingüista, doctor, Arturico Quintanica y Fuentecica, Hectorcico Moret Coso, Ramón Sistac, Juaquinico Monclús de la Ascuma, Ludovico Raxadel, Carlitos Terés Bellés, lo pena de Marcel, Octavio Serret, Carlos Sancho Meix, etc ... 

 

La distinsió entre llengua y dialecte se base normalmén mes en lo sossial y lo polític que en bases puramen lingüístiques. Per ejemple, diferéns variáns del chino son popularmen considerades com a dialectes, encara que los seus parláns no se poden entendre entre ells. Pero parláns de sueco y noruego, que están considerats com llengües separades, en general se poden entendre. 

 

 

IV.

Quan lo rius de la fontana
S' esclarzis, si cum far sol,
E par la flors aiglentina,
E 'l rossinholet el ram
Volt, e refranh, et aplana
Son dous chantar, e l' afina,
Dregz es qu' ieu lo mieu refranha.

Amors, de terra lonhdana,
Per vos tot lo cor mi dol;
E non puesc trobar metzina,
Tro venga 'l vostre reclam,
Ab maltrait d' amor doussana,
Dins vergier, o sotz cortina,
Ab dezirada companha.

Pus tot jorn m' en falh aizina,
No m meravilh s' ieu m' aflam;
Quar anc genser Crestiana
No fo, ni dieus non o vol,
Judea, ni Sarrazina.
Et es ben paisutz de manna
Qui de s' amor ren guazanha.

De dezir mos cors non fina
Vas selha res qu' ieu pus am,
E cre qu' el volers m' enguana
Si cobezeza la m tol.
Quar plus es ponhens d' espina
La dolors que per joy sana;
Don ja no vuelh qu' om mi planha.

Quan pensar m' en fai aizina
Adoncs la bays e l' acol;
Mas pueis torn en revolina,
Per que m n' espert e n' aflam;
Quar so que floris non grana:
Lo joy que mi n' atayna
Tot mos cujatz afaitanha.

Senes breu de parguamina,
Tramet lo vers en chantan,
En plana lengua romana,
A 'N Ugo Brun, per Filhol.
E sapcha gens Crestiana
Que totz Peiteus e Viana
S' esjau per lieys, e Guiana.

Geoffroi Rudel, Jaufre Rudel de Blaye, Blaia

Entre Alemania, Suiza y Austria tamé passe, a la tele fiquen subtituls perque sinó la gen de per ejemple Hannover no entén lo Schweizer Deutsch, alemán suizo. Yo enteng sol algunes paraules del alemán suizo, lo demés me se pert. Apart ñan dialectes com lo Bayerisch a Bayern, Baviera, Hessisch a Hessen, aon estic, pero no lo enteng. En entendre bastán alemán ya ne ting prou.

 

 

Arturico Quintanica y Fuentecica

 

 

Ignacio Sorolla Vidal, conegut com Natxo Sorolla Amela

xarxesperasompos.wordpress.com y lafranjadelmeucul.net

 

 

Mes Ascuma, Associació catalanista del Matarranya, en l´agüelo Quintaneta a la esquerra, a la dreta de Carlos Sancho Meix.

 

 

Octavio Serret, creu de San Jordi, un magnífic llibreté, alguna vegada pert la radera o del seu nom.

 

 

Ramón Sistac y Visentet

 

 

Carlos Sancho Meix, de Valdeltormo

 

 

Francisco Serés de Saidí

 

 

Ramón Mur de Bellmún, Belmonte de San José

Lo alusinat de Ramonet

 

 

Alberto Sánchez Piñol

 

 

Tomás Bosque de La Codoñera

 

Chimo de Queretes, Juan Miguel Camps Joan

 

Javier Giralt Latorre, professó investigadó a la universidat de Saragossa 

 

 

un idiota universitari, com lo de dal, Virgili Ortiga

 

 

AVL, lo IEC a Valensia, Antonio Ferrando Francés

 

 

Luis Raxadel (Rajadell, catarro de Valderrobres)

 

 

Pompeyo Fabra

 

 

lo pena de Marcel, Marcel Pena, de lo reguer (proetarra dels bons).

 

 

Temps de franchistes, Mario Sasot Escuer, capsot y franjista.

 

 

Echenique lo argentino, motoretta per als amics.

 

 

Lo neurótic de Máximo Fabregat

 

 

Jordi Pujol y José María Aznar, pacte del Majestic

 

 

Lo grillat de Manuel Riu Fillat, de lo cacao de la facao

 

 

ASCUMA y alguns dels ascumites com Francisco Celma Tafalla

 

Juaquinico lo cohet, Monclús, unes vegades u escriu en T y atres sense.

 

 

Héctor Moret Coso, porte boina com Arturo Quintana perque es funda mental.

Académic de la Academia aragonesa del dialecto occitan catalan

 

 

 

Carlos Terés Bellés, llibre licantropia.

 

 

Carlos Rallo Badet, Celia Badet y san germana la coheta.

 

baturro com ell sol, Carlos Rallo Badet de Calaseit

 

 

http://clariomatarranya.blogspot.com/

MI CONTESTACIÓN AL ARTÍCULO DE LA COMARCA de J. L. Camps Juan

MI CONTESTACIÓN AL ARTÍCULO DE LA COMARCA de J. L. Camps

Catalanes del Matarraña

Pedro J. Bel Caldú

En todo el Bajo Aragón hay un un poso histórico, que permanece en el subconsciente de la gente. Y ese poso endurecido, pero latente, tiene su origen en la “memoria olvidada” de las últimas guerras civiles que han asolado el territorio y han causado auténticas hecatombes en la población bajo aragonesa. Cabrera, el ex seminarista tortosino, practicó en nuestra tierra crueldades que fueron tema recurrente en “les contalles al racó del foc” de nuestros antepasados.

Todos los “misioneros” progres del anarquismo, bebieron sus salvíficas pócimas en las “madrasas” de Cataluña y llegaron a nuestra tierra, para anunciar la buena nueva y evangelizar a los pobres catetos de los pueblos irredentos de Aragón.

Todos sabemos lo que pasó. Antes de llegar las columnas catalanas anarquistas a Calaceite, no se había producido ni un sólo muerto, por razones políticas, en todo el Bajo Aragón.

La llegada de aquellos pacíficos ciudadanos hizo correr la sangre a raudales, destruyó todo nuestro patrimonio artístico y cultural, salvo el que ellos “salvaron” para llevárselo a Cataluña, sin ninguna intención de devolverlo, ni siquiera con sentencias judiciales firmes que lo ordenan.

Sí, ya sé que luego vino el tío Paco con la rebaja e impuso una dictadura inaceptable e injustificable.

El tió Paco murió de viejo en su cama y por fin pudimos respirar. Pero pronto volvieron a aparecer los “misioneros” autóctonos”, formados, alentados y financiados desde Cataluña.

Ahora ya no predicaban la “revolución”, ni fundaban ateneos libertarios, ahora nos anunciaron su gran descubrimiento: "a la Franja parlem catalá”. Primero tuvieron que explicarnos que era eso de “La Franja” y resultó que era un “País”, tan milenario como Cataluña, y teníamos que tomar conciencia de nuestra identidad diferencial, que nos identificaba por el hecho de hablar una lengua “catalana” atomizada de localismos, que había de “normalizarse” porque eso era “culto” frente a la “cutrez” de nuestras hablas autóctonas.

Luego fueron fundando asociaciones “culturales” en cada comarca natural de la inventada “Franja”. Para dar cohesión al invento y vertebrar “La Franja”, se creó la agrupación de esas “asociaciones culturales” en un organismo, al principio, unipersonal. Le llamaron ICF “Iniciativa Cultural de la Franja”, pero realmente era un señor, de buenas formas y barba venerable, el doctor Artur Quintana. Un antiguo misionero del catalán en Alemania, que terminó recalando en La Codoñera con los honores académicos de miembro del Institut d’Estudis Catalans.

Artur Quintana con su boina, que es funda mental

Se fundaron, y se mantienen, con socios mayoritariamente residentes en Cataluña y algún “converso” que vive en nuestros pueblos. Entre los conversos hay gente muy preparada, algunos convertidos en auténticos profesionales del activismo y la “agitación cultural”. Todo ello, con el plan preconcebido de crear en Aragón uno de los futuros “Països Catalans”, que con la eventual independencia de Cataluña formarían “La gran nació catalana”.

Íñigo o Ignacio Sorolla Vidal, de Peñarroya de Tastavins

Con el estrepitoso fracaso del proyecto independentista, que se barrunta estos días, algunos de esos “conversos” que han colaborado y colaboran en posiciones directivas de las susodichas asociaciones, han entrado en pánico. / Quimet de Calaseit, per ejemple /

Ahora intentan “ponerse la venda antes de la herida”.

Penya pork de Fórnols

Gramatica - Grasula

Gramatica, s. f., lat. grammatica, grammaire.

Las oit partz que hom troba en gramatica. Gramm. prov.

Les huit parties qu'on trouve en grammaire. 

Per lo maistre de las escolas de gramatica. 

(chap. Per lo maestre o mestre de les escoles de gramática.)

Tit. de 1248. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 230. 

Pour le maître des écoles de grammaire. 

Loc. Per gramatica sai parlar latinamens. 

Pierre de Corbiac: El nom de.

Par grammaire je sais parler en latin.

CAT. (MOD. Gramàtica) ESP. Gramática. PORT. Grammatica. IT. Gramatica, grammatica.

(chap. Gramática, gramátiques. Es mol interessán la Gramatica occitana segons los parlars lengadocians, de Loís Alibèrt.)

2. Gramaira, s. f., grammaire.

Las arts liberals: gramaira, etc. Cat. dels apost. de Roma, fol. 75.

Les arts libéraux: Grammaire, etc.

3. Gramayrian, s. m., grammairien. 

No prendem pas assi gendre ni especia, com fan li gramayria.

Leys d'amors, fol. 139. 

Nous ne prenons pas ici genre ni espèce, comme font les grammairiens.

Adjectiv. Donat gramairia. Cat. dels apost. de Roma, fol. 41. 

Donat grammairien. (N. E. Donatus Provincialis : gramática del provenzal, occitano.)

4. Gramaje, Gramatje, s. m, grammairien, sophiste.

Plus parliers qu'uns gramajes.

Rambaud de Vaqueiras: Leu sonet. 

Plus bavard qu'un sophiste. 

Seigner Giralt, el mon non a gramatje

C' ieu non vences en plac de drudaria. 

T. de Giraud et de Peyronet: Peronet. 

Seigneur Giraud, au monde il n'y a grammairien que je ne vainquisse en discussion de galanterie.

5. Gramazi, s. m., grammairien, sophiste.

Eschivar las fablas dels gramazis. Trad. de Bède, fol. 83. 

Éviter les fables des sophistes.

6. Gramavi, s. m., grammairien, sophiste, docteur.

Meinhs suy savis

Que gramavis

Que la gent ensenha.

Gavaudan le Vieux: Aras quan. 

Je suis moins sage que le docteur qui enseigne la gent.

- Greffier, écrivain.

Autras personas i an obs... so son li gramavi.

Atrestal razos es dels gramavis que fan covenent ab autre.

Trad. du Code de Justinien, fol. 4 et 43.

Autres personnes y ont besoin... ce sont les greffiers.

Telle raison est des écrivains qui font accord avec un autre.

7. Gramatical, adj., grammatical.

Los ditz gramaticals. Leys d'amors, fol. 6. 

Les termes grammaticaux. 

CAT. ESP. Gramatical. PORT. Grammatical. IT. Gramaticale, grammaticale.

(chap. Gramatical, gramaticals.)

 

Gran, Gra, s. m,, lat. granum, grain. 

Torn ferir en la palha,

D' on esper qu'el gras salha. 

Giraud de Borneil: Qui chantar.

Je reviens frapper sur la paille, d'où j'espère que le grain sorte.

- Genre, race.

Gals... quar de beltat es lo plus bel de son gran. Liv. de Sydrac, fol. 116.

Le coq... car en beauté il est le plus beau de son genre.

Deguna autra bestia de son gran.

Eluc. de las propr., fol. 54. 

Aucune autre bête de son genre.

- Grain, poids.

Si n' era maihs a dire d'un gra, deven esser refondut.

Tit. de 1276. Commune de Périgueux.

S'il en était à dire plus d'un grain, ils doivent être refondus.

(Il s'agit de la monnaie de Périgueux.)

Fig. Sens aporta grans e mesura.

P. Vidal: Abril issic. 

Sens apporte poids et mesure.

Ce mot a été employé en diverses figures et locutions:

Mescla 'l gran ab la palha.

Bertrand de Born: Un sirventes on. 

Mêle le grain avec la paille. 

Mays Dieus triara lo gra de la palha al jorn del jutjamen.

(chap. Pero Deu triará lo gra de la palla lo día del juissi.)

V. et Vert., fol. 54.

Mais Dieu triera le grain de la paille au jour du jugement.

Chanson, vai t'en... 

Al gran de bon espic.

P. Vidal: Mout viu. 

Chanson, va-t'en... vers le grain de bon épi. 

No cre que nulh hom que viva 

Vis anc dona de tan bel gran.

Amanieu des Escas: A vos qu'ieu am. 

Je ne crois pas que nul homme qui vive vit oncques dame de si beau grain.

Ben cobram lo gran segon l' espic.

(chap. Be cobram – cullim - lo gra segons la espiga.)

Aimeri de Peguilain: En aquel. 

Bien nous recueillons le grain selon l'épi.

Amors, ieu vi la sazo 

Que vos eratz flors e gras.

Elias de Barjols: Amors be m. 

Amours, je vis la saison que vous étiez fleur et grain. 

E 'ls motz d' amdos d' un gran e 'l chan d' un to. 

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz. 

Et les mots des deux de même grain et le chant de même ton.

Mos Bels Miraills, voill que m lais

Sa gaiesa e son bel gran.

Bertrand de Born: Domna puois. 

Mon Beau Miroir, je veux qu'il me laisse sa gaîté et son beau grain. 

Nég. expl. Non daran

En l'arma de lor paire 

Lo pretz d' un gran.

P. Cardinal: Tals cuia be. Var. 

Ne donneront pour l'âme de leur père le prix d'un grain.

ANC. FR. D' Angloys ne leur train 

Ne me challoit grain. 

Vigiles de Charles VII, t. 1, p. 74. 

Ceste-ci n'est mie la mienne, je n'en veulx grain.

Rabelais, liv. IV, Nouv. prologue.

Comme celuy qui disoit: En nostre cave on n'y voit goutte, en nostre grenier on n'y voit grain.

Henri Estienne, Apologie pour Hérodote, t. II, p. 179. 

ANC. ESP. Non vos miente un grano.

Gonzalo de Berceo, P. de S. Vicente, st. 2. 

CAT. Gra. ESP. MOD. Grano. PORT. Grão. IT. Grano. (chap. Gra, grans.)

2. Granet, s. m. dim., petit grain. 

Tres granetz li donaretz 

D' aurpimen. 

De solfre ardent, un granet.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous lui donnerez trois petits grains d'orpiment. 

De soufre ardent un petit grain. 

Hom serca los porcs als granetz de la lengua.

V. et Vert., fol. 103. 

On apprécie les porcs aux petits grains de la langue. 

CAT. Granet. ESP. Granillo. IT. Granello. (chap. Granet, granets. Tamé es diminutiu de gran: mosso granet o grandet, mossos granets o grandets, mossa graneta o grandeta, mosses granetes o grandetes.)

3. Grana, s. f., graine.

De l' api polveratz la grana.

Deudes de Prades, Auz. cass.

De l' ache pulvérisez la graine.

Er can li rozier

So ses flor ni grana.

B. Arnaud de Montcuc: Er can li. 

Maintenant quand les rosiers sont sans fleur ni graine. 

Fig. La grana del celestial lavor. Évangile (Avangeli) de li quatre Semencz. 

La graine du céleste travail. 

CAT. ESP. IT. Grana. (chap. Grana, coló granate.) 

- Spécialem. Écarlate, garance.

Fos tan gays ni bobansiers

C' auzes portar grana.

Raimond de Miraval: Anc chantars.

Fut si hardi et fastueux qu'il osât porter écarlate.

Aissi coma tenhs en grana.

V. et Vert., fol. 41.

Ainsi comme teint en écarlate.

E XX del meiller drap de grana.

Roman de Jaufre, fol. 101. 

Et vingt du meilleur drap d' écarlate. 

Ieu tenherai ben e lialmen ab grana et ab alum.

Cartulaire de Montpellier, fol. 117. 

Je teindrai bien et loyalement avec garance et avec alun.

ANC. FR.

Puis vestit drap de lin et bliaut teint en graine. 

Roman de Guillaume au Court Nez. Du Cange, t. I, col. 1203.

Amour d'omme envers fame n'est mie teinte en graine, 

Por trop pou se destaint.

Jehan de Meung, Testam., v. 437. 

CAT. ESP. IT. Grana.

4. Granella, s. f. dim., petite graine.

Granella roia, cairada.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Petite graine rouge, carrée. 

ESP. Granilla.

5. Granage, s. m., grain, céréale.

Granages, vin, oly. 

Granages de camps.

Fors de Béarn, p. 1086 et 1088. 

Céréales, vin, huile. 

Grains des champs.

6. Granier, s. m., lat. granarium, grenier.

Si avetz deniers,

Et avetz de blat vostres ples graniers.

(chap. Si teniu dinés, y teniu vostres granés plens de blat.)

Le Moine de Montaudon: Manens.

Si vous avez deniers, et avez de blé vos pleins greniers.

Reculhir los blas... e metre en graniers.

Del blat que el tenia en sos graniers. 

Joseph fes ubrir los graniers.

Hist. abr. de la Bible, fol. 17. 

Recueillir les blés... et mettre en greniers. 

Du blé qu'il tenait en ses greniers. 

Joseph fit ouvrir les greniers. 

CAT. Graner. ESP. Granero. PORT. Granel. IT. Granaio. (chap. Grané, granés; a vegades se fique a la pallissa, pallisses, com la palla, aufals, etc.)

7. Grani, s. m., lat. granarium, grenier.

Ades m' escont en grani o en seillier.

G. Rainols d'Apt: Quant aug. 

Alors je me cache en grenier ou en cellier.

8. Granja, Granga, s. f., grange, métairie.

De las proprias vinhas, de la maio e de las granjas de Granselva.

Tit. de 1262. DOAT, t. LXXIX, fol. 125. 

Des propres vignes, de la maison et des granges de Granselve.

Quatre sestiers de seguel a la granja de Banis. 

Tit. de 1222. DOAT, t. CXIV, fol. 88. 

Quatre setiers de seigle à la métairie de Banis. 

Devers la granga de Donzac.

Tit. de 1270. DOAT, t. XCI, fol. 85. 

Devers la grange de Donzac. 

CAT. ESP. PORT. Granja. (chap. Granja, granges o granjes.)

9. Grangier, s. m., granger, celui qui avait la direction d'une métairie, d'une grange appartenant à un monastère.

Prior, celarier, obrier e grangier.

Tit. de 1263. DOAT, t. XCI, fol. 238.

Prieur, cellérier, maître de l'oeuvre et granger.

Adjectiv. Frayre... grangier.

Tit. de 1254, DOAT, t. CXV, fol. 89. 

Frère... granger. 

CAT. Granger. ESP. Grangero (granjero). (chap. Grangé, grangés, granjera, grangeres.)

10. Granulos, adj., granuleux, grenu.

Carn porcina granuloza. Eluc. de las propr., fol. 100.

(chap. Carn de gorrino granulosa.)

Chair de porc granuleuse.

- Spécial. Couleur de garance, rouge.

Blavenc ni vert ni granulos.

Eluc. de las propr., fol. 58.

Bleuâtre ni vert ni couleur de garance. 

ESP. Granujoso (granuloso). IT. Granelloso. (chap. Granulós, granulosos, granulosa, granuloses; gránul d' aufals, granuls per als conills.)

11. Granar, v., grener, produire des graines.

Vezem granar e florir.

(chap. Veém graná y florí.)

P. Raimond de Toulouse: Ar ai ben. 

Nous voyons grener et fleurir. 

Terra que ses labor grana.

Pierre de Corbiac: Domna dels angels. 

Terre qui sans labour produit. 

Fig. Mas si anc nulhs joys poc florir, 

Aquest deu sobre totz granar.

Le Comte de Poitiers: Mout jauzens. 

Mais si oncques nulle joie pût fleurir, celle-ci doit au-dessus de toutes grener. 

CAT. ESP. Granar. IT. Granare. (chap. Graná.)

12. Engranar, v., engrener. 

Part. pas. Que negun blat pezat que sia engranatz, non sia levatz de la tremueia tro que sia moutz. Cartulaire de Montpellier, fol. 140. 

Que nul blé pesé qui soit engrené, ne soit enlevé de la trémie jusqu'à ce qu'il soit moulu.

13. Milgrana, s. f., grenade. 

Met un estront per milgrana.

T. de Bonnefoy et de Blacas: Seing' En. 

Met un étron pour grenade. 

ANC. ESP.

Ond nació tal milgrana, feliz fó el milgrano, 

Et feliz la milgrana, que Dió tanto buen grano. 

Salió un sancto grano de la sancta milgrana.

V. de S. Domingo de Silos, cop. 675 et 689. 

ESP. MOD. Granada. IT. Melagrana. (chap. Mangrana, mangranes; mansana o poma granada.)

14. Milgranier, s. m., grenadier.

Oliviers, milgraniers. Leys d'amors, fol. 51. 

(chap. Olivés u oliveres, mangranés o mangraneres. Este olivé empeltat de mandariné es de Beseit.)

Oliviers, grenadiers.

15. Grus, s. m., grain. 

Gru de razim negre. Eluc. de las propr., fol. 37. 

Grain de raisin noir. 

Adv. comp. Manja I razim gru e gru, o pauc e pauc.

(chap. Se minge un carroll de raím gra a gra, o poc a poc, granet a granet.)

Leys d'amors, fol. 114.

Mange un raisin grain à grain, ou peu à peu.

16. Engrunar, v., égrener, séparer, détacher. 

Part. pas. Saumada de cebas... si son engrunadas.

Cartulaire de Montpellier, fol. 106. 

Charge d'oignons... s'ils sont séparés. 

CAT. Engrunar.

17. Esgrunar, v., égrener, mettre en débris.

Sa tor e so mur fragna et esgru.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 28.

Que sa tour et son mur il brise et mette en débris.

CAT. Esgrunar.

18. Degrunar, v., égrener, ôter grain à grain.

Fig. Marcabruns, lo filhs Marcabruna, 

Fo engendratz en tal luna 

Qu'el sap d' amor com degruna.

Marcabrus: Dirai vos.

Marcabrus, le fils de Marcabrune, fut engendré en telle lune qu'il sait touchant l'amour comment il égrène.

Gran, adj., lat. grandis, grand, large.

Gran ben e gran honor 

Conosc que Dieus me fai.

B. de Ventadour: Pus me. 

Grand bien et grand honneur je connais que Dieu me fait.

Fa gran nueg.

G. Riquier: Ab plazen. 

Il fait grande nuit.

Dans la langue des troubadours et dans celle des trouvères cet adjectif fut un adjectif commun; cependant, des troubadours l'ont employé au féminin, mais très rarement: 

Sa beutat es tan granda.

A. Daniel: Ans qu'els cims. 

Sa beauté est si grande.

Substantiv. Que tengatz dreytura als paucs e alhs grans. Philomena.

Que vous teniez justice aux petits et aux grands. 

I pertus del gran d'una cavilha. Liv. de Sydrac, fol. 139.

Un trou du grand d'une cheville. 

De pauc en gran e de gran en maior.

Aimeri de Peguilain: A vos amors. 

De petit en grand et de grand en plus grand. 

Comparatif. Que uns palais granors fon fatz. V. de S. Honorat. 

Qu'un palais plus grand fut fait.

ANC. FR. En grant chierté l' aveit Rou por sa grant valor. 

E complaintes granz è petites.

Roman de Rou, v. 1725 et 9562.

Ma grant dolour et mes maus alégier. 

E tant me fi en sa grant loïauté. 

Le Comte d'Anjou. Ess. sur la Mus., t. II, p. 154. 

De deux grands déitez la faveur je désire. 

Premières œuvres de Desportes, fol. 24.

Grand a conservé dans la langue actuelle son genre commun en diverses circonstances, telles que grand mère, grand messe, grand salle, grand chambre, grand route, etc.

La langue des trouvères eut aussi grenor, graindre, greignor, etc., pour exprimer les termes de comparaison:

Ainz mais ne n'ot joie graignor. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 293. 

N' éussent-il pas grenor joie.

Roman du Renart, t. I, p. 119. 

Cayn, qui frères fu d' Abel, 

Ne fist pas greignor trahison. 

Six jours après la Saint-Jehan, 

Que li jours sont gregneur de l'an. 

Fables et cont. anc., t. 1, p. 193, et t. II, p. 229. 

Ambedeux sunt moult grans, mais charité est graindre.

Jehan de Meung, Test., v. 1849. 

Loc. Pogra m guerir ses afan

Que ja no 'n traysses pauc ni gran. 

P. Raimond de Toulouse: Enquera. 

Pourrait me guérir sans peine que jamais je n'en tirasse petite ni grande. Gran temps a. Declaramens de motas demandas. 

Grand temps il y a. 

Adv. comp. Gran ren d' armatz ensems brugir. 

Bertrand de Born: Be m play lo. 

Beaucoup de soldats ensemble gronder.

Voyez Ren.

L'ancien italien a souvent employé gran. Des lexicographes ont dit que c'était una voce sincopata di grande; ils auraient pu reconnaître que c'était un emprunt à la langue provençale. 

CAT. ESP. Gran. PORT. IT. MOD. Grande. (chap. Gran, grans; granet o grandet, granets o grandets, graneta o grandeta, granetes o grandetes.)

2. Granmen, Grandamen, adv., grandement, beaucoup.

Car ab tot so qu' el vos hi val granmen,

Vos an il tout tan, q' en vivetz dolen.

B. Calvo: Ges no m'es. 

Car avec tout cela qu'il vous y vaut grandement, ils vous ont enlevé tant, que vous en vivez dolents. 

Aparellet se granmen d' anar al rei. 

V. de Guillaume de Baux. 

S' apprêta grandement d'aller au roi. 

De leys ni de decretz non apris anc granmens. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

De lois ni de décrets je n'appris oncques beaucoup. 

Melhuret... tan grandamen sanhta Glieia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 35. 

Améliora... si grandement sainte Église. 

ANC. FR. Lor ad grantment le soen doné. 

Marie de France, t. I, p. 158. 

Quant il partit de son pays 

Pas grammant d'argent il n'avoit. Repues franches, p. 21. 

ESP. PORT. IT. Grandemente. (chap. Granmen)

3. Grandesa, Grandeza, Grannessa, s. f., grandeur, étendue, hauteur, puissance.

La grandesa de la terra. Trad. du Code de Justinien, fol. 13. 

(chap. La grandesa de la terra.)

L' étendue de la terre.

Los murs nauts de la grandesa de L coydats.

L'Arbre de Batalhas, fol. 33. 

Les murs hauts de l' étendue de cinquante coudées.

Fig. De grandeza e d' eternitat. Brev. d'amor, fol. 7.

De puissance et d' éternité. 

Charitaz cobre la grandesa dels pechaz. 

Trad. de Bède, fol. 19.

Que charité couvre la grandeur des péchés. 

Cobrira la grannessa dels peccatz. Épître de S. Jacques.

Couvrira la grandeur des péchés. 

ANC. FR. Qui toutes fois n'oublie sa grandesse, 

A ces seigneurs parlant comme maistresse. 

Histoire d'Anne de Boleyn.

CAT. Grandesa. ESP. PORT. Grandeza. IT. Grandezza.
(chap. Grandesa, grandeses. Tamé granea.)

4. Granditat, s. f., grandeur, étendue.

Cove... que la cauza haia granditat. 

En lors dimencios, granditat.

Eluc. de las propr., fol. 15 et 107. 

Il convient... que la chose ait grandeur. 

En leurs dimensions, grandeur.

ANC. FR. Sa force et sa grandité.

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 149.

5. Grandir, v., lat. grandire, grandir.

Qui en loc remanra de vos tres,

Ben deu aver fin cor e ferm cossir

De totz bos aips enansar e grandir.

G. Faidit: Fortz chausa.

Qui en place restera de vous trois, doit bien avoir pure volonté et ferme pensée d' augmenter et de grandir de toutes bonnes qualités.

ANC. ESP. Grander. IT. Grandire.

 

Granat, s. m., lat. granatus, grenat.

Es faitz granatz, 

Qu'a maracde retray.

Serveri de Girone: Sitot s'es. 

Est fait grenat, qui revient à émeraude. 

CAT. Granat. ESP. (chap.) Granate. IT. Granato.

2. Granada, s. f., grenat.

Car aqui avia carboncles, saphirs, maracdas, dyamans, turquisas, granadas et totas manieyras de peyras preciosas. Libre de Tindal.

Car là avait escarboucles, saphirs, émeraudes, diamants, turquoises, grenats et toutes espèces de pierres précieuses. 

PORT. Granada.

 

Granissa, Granzissa, s. f., grêle. 

Granissa es gota de ploia... en l' ayre congelada.

Eluc. de las propr., fol. 137. 

Grêle est goutte de pluie... en l'air congelée. 

Gran granzissa, si co bezans, deycendet del cel. 

Trad. de l'Apocalypse, ch. 16. 

Large grêle ainsi comme besant, descendit du ciel. 

CAT. Granis. ESP. PORT. Granizo. (chap. Granís, pedra; granissada o pedregada. Granissat: beguda en gel. Ha granissat o pedregat.)

2. Gressa, Greza, s. f., grêle.

Gressa fu faita.

Li home blastemeron Dieu per la plaga de la greza.

Trad. de l'Apocalypse, ch. 8 et 16.

Grêle fut faite.

Les hommes blasphémèrent Dieu à cause de la plaie de la grêle.

3. Grandinar, v., lat. grandinare, grêler. 

Cum ades plova, ades grandine, ades neve. 

Eluc. de las propr., fol. 135. 

Comme maintenant il pleuve, maintenant il grêle, maintenant il neige.
IT. Grandinare. (chap. Granissá, pedregá.)

 

Granoilla, Granolha, s. f., du lat. rana, grenouille.

Ans que chant la granoilla.

Guillaume de Berguedan: Chanson. 

Avant que chante la grenouille. 

Peire d'Alvernhe a tal votz 

Que chanta cum granolh' en potz.

Pierre d'Auvergne: Chantarai. 

Pierre d'Auvergne a telle voix qu'il chante comme grenouille en puits.

Granolha... no cura de sos filhs. Eluc. de las propr., fol. 154. 

Grenouille... ne se soucie de ses petits. 

CAT. Granota. (chap. Rana, ranes; los embrions se diuen cullerot, cullerots. An alguns pobles se diu granota, granotes, per ejemple a Fórnols. Jesús Moncada va escriure El cafè de la granota. Grenouille en fransés es lo apellit de Juan Bautista, lo protagonista de Lo Perfume, Jean-Baptiste.)

Grapaut, Crapaut, s. m., crapaud.

La terra que porta e noyris los porcs e los grapautz aysi ben com los reys. V. et Vert., fol. 34. 

La terre qui porte et nourrit les porcs et les crapauds aussi bien que les rois.

Serps lai ac e grapautz enviro, per totz latz. 

Roman de Fierabras, v. 2000. 

Il y eut là serpents et crapauds à l'entour, de tous côtés.

Peyra precioza engendrada el cap del crapaut.

Eluc. de las propr., fol. 159. 

Pierre précieuse engendrée en la tête du crapaud. 

Nég. expl. No t pres un grapaut.

Raimond l' écrivain: Senhors l'autr'ier. 

Je ne te prise un crapaud.

ANC. CAT. Grapalt, grapaut. CAT. MOD. Calapat (gripau). (chap. Sapo, sapos.)

2. Crapaudina, s. f., crapaudine.

Crapaudina es peyra precioza, engendrada el cap del crapaut.

Eluc. de las propr., fol. 159.

Crapaudine est pierre précieuse, engendrée en la tête du crapaud.

 

Graissan, Graixant, s. m., crapaud. 

Graissans ni serps que s'amola

No m fai espaven.

Marcabrus: Pus la fuelha.

Crapaud ni serpent qui s' amoncelle ne me fait peur.

Dyable no pot suffrir la bona odor del enguen de misericordia, aytan pauc com graixant la odor de razi.
V. et Vert., fol. 74; 2e Ms.

Diable ne peut souffrir la bonne odeur de l'onguent de miséricorde, aussi peu comme crapaud l'odeur du raisin.

 

Gras, adj., lat. crassus, gras. 

Fo pus gras que calha.

Rambaud de Vaqueiras: El so que. 

Fut plus gras que caille.

Fructifica pus en magra terra que en grassa. 

Coma aquell que fay oly, que reten lo plus gras, e gieta por la caca.

V. et Vert., fol. 75 et 35.

Fructifie plus en maigre terre qu'en grasse. 

Comme celui qui fait huile, qui retient le plus gras, et jette dehors la lie.

- Fertile, fécond.

La plus grassa cauza que sia, es la terra. 

Es la terra plus grassa que res que sia.

Liv. de Sydrac, fol. 112. 

La plus grasse chose qui soit, c'est la terre. 

La terre est plus grasse que chose qui soit. 

Subst. et loc. No y reman gras ni mesquis. 

Gavaudan le Vieux: Senhors per los. 

N'y reste gras ni chétif. 

ANC. FR. S' éusse bone poule crasse. Roman du Renart, t. II, p. 259.

Un singe cras è parcréu. Marie de France, t. II, p. 191.

Ge les voi, les jengléors, 

Plus cras qu' abbés ne que priors.

Roman de la Rose, v. 2568. 

CAT. Gras. ESP. Graso. IT. Grasso. (chap. gort, gorts, gorda, gordes, que té molta grassa, greix, sagí. Gros, grossos, grossa, grosses. Sebós, sebosos, sebosa, seboses. De bon añ; majetón; com un jónec; 

Juaquinico Monclús; Oriol Junqueras; lo rey de Fransa Louis VI le Gros.)

2. Grassament, adv., grassement.

Loc. Viure grassament. Lo novel confort. 

Vivre grassement.

ANC. CAT. Grassament. IT. Grassamente.

3. Grasset, Grazet, adj. dim., grasset, grassouillet.

Grasset e de fresca color. Brev. d'amor, fol. 55. 

Grassouillet et de fraîche couleur. 

Grazet c' ades iesca del niu.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Grassouillet qui maintenant sorte du nid. 

ANC. FR. Si le trova grasset e gros.

Roman du Renart, t. II, p. 300. 

Tant l'a trové plain e craset. 

Roman de Partonopeus de Blois, t. 1, p. 44. 

ESP. Grasete. IT. Grassetto. (chap. Gordet, gordets, gordeta, gordetes; grosset, grossets, grosseta, grossetes.)

4. Grasseza, s. f., embonpoint, graisse.

Dedins ab grasseza, defora ab magreza. 

Eluc. de las propr., fol. 250. 

Dedans avec graisse, dehors avec maigreur. 

ANC. CAT. Grassesa. ESP. Graseza. IT. Grassezza.

5. Grais, s. m., graisse.

De grais de porc ben fondut.

(chap. De greix de gorrino ben fos: sagí, grassa que se fa aná per a fé les ensaginades o ensanginades.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

De graisse de porc bien fondue.

Loc. fig. Sel que d' autrui grays s' engrayssa. 

B. Alaman de Narbonne: No puesc. 

Celui qui de la graisse d'autrui s' engraisse. 

CAT. Grex. (chap. greix, grassa, sagí; v. engrassá.)

6. Graissa, s. f., graisse, embonpoint.

Ab graissa d'auca o de galina.

(chap. En grassa de oca o de gallina.) 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Avec graisse d'oie ou de poule.

De que ve la graissa el cors. Liv. de Sydrac, fol. 35. 

De quoi vient la graisse au corps. 

ESP. Grasa. (chap. Grassa, grasses.)

7. Grayshos, adj., graisseux.

Leu crema, cum sia unctuos et grayshos. Eluc. de las propr., fol. 218.

Brûle facilement, comme il soit onctueux et graisseux. 

CAT. Grexos. (chap. Greixós; engrassat, engrassats, engrassada, engrassades.) 

8. Engrayshament, s. m., engrais. 

Cabra... dona... so fems et urina a terra engrayshament.

Eluc. de las propr., fol. 242. 

Chèvre... donne... sa fiente et urine engrais à la terre. 

ANC. CAT. Engressament. IT. Ingrassamento. (chap. Engordimén, engreixamén, engrassamén.)

9. Engraissar, Engruaissar, v., engraisser.

La vianda del cors non deu esser per delechar ni per engraissar, mais per noyrir. V. et Vert., fol. 60. 

La sustentation du corps ne doit pas être pour delecter ni pour engraisser, mais pour nourrir.

Bueus e bocx e cabra autressi 

Engraisson tot auzel mesqui.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Boeuf et bouc et chèvre pareillement engraissent tout oiseau chétif.

Rosiers, per aiga que l' engrueis,

Non a tal briu.

A. Daniel: Sols sui. Var. 

Rosier, pour eau qui l'engraisse, n'a pas telle valeur.

Fig. L' offerenda del just engraissa l'altar.

Trad. de Bède, fol. 69.

L'offrande du juste engraisse l'autel.

De Dieu se noyriss, de Dieu se engrayssa. V. et Vert., fol. 100.

De Dieu se nourrit, de Dieu s'engraisse.

ANC. CAT. Engrassar. ESP. Engrasar. PORT. Engraxar. IT. Ingrassare.

(chap. Engrassá: engrasso, engrasses, engrasse, engrassem o engrassam, engrasséu o engrassáu, engrassen; engrassat, engrassats, engrassada, engrassades.)

 

Grasal, Grazal, Grazaus, s. m., cratère, vase, jatte.

No remanra a donar aurs ni deniers 

Ni enabs ni grasals ni candeliers.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74.

Ne restera à donner or ni deniers ni coupe ni vase ni chandelier. 

Saumada de grazals, I grazal.

Cartulaire de Montpellier, fol. 114. 

Charge de vases, un vase. 

En lo bacin, o en grazal. Trad. d'un Évangile apocryphe.

Dans le bassin, ou en jatte.

(Chap. Grial, grials; grela, greles; griala, griales.)

- Saint-Gréal, vase fameux dans la chevalerie, et qui a fourni le titre d'un roman.

Que s' esbaic d' esguardar

Tan, que no saup demandar

De que servia

La lansa ni' l grazaus.

Richard de Barbezieux: Atressi cum Persevaus.

Qui s'ébahit à regarder tellement, qu'il ne sut demander de quoi servait la lance et le Saint-Gréal.

ANC. FR. Comme icelle femme eust appareillé un grasal ou jatte plain de prunes... et ledit grasal ou jatte eust mis à son huis.

Lett. de rém. de 1416. Carpentier, t. II, col. 654.

ANC. CAT. Gresal. ANC. ESP. Grial.

Grasula, s. f., fruit de la joubarbe.

De grasula de barbaiol

Que sobre peiras estar sol.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Du fruit de joubarbe qui a coutume d'être sur les pierres.