Mostrando las entradas para la consulta Òmnium ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Òmnium ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 12 de marzo de 2020

Cendrós, fundadó de Òmnium Cultural.

Cendrós, fundadó de Òmnium Cultural.

dolca Catalunya fundador-de-omnium-soy-un-nazi-catalan-que-piensa-que-matar-castellanos-es-bueno/




Cendròs, fundadó de Òmnium Cultural.

Tarradellas el guardià de la memòria
En El Periódico nos comenta Andreu Farràs el libro Tarradellas el guardià de la memòria, que recoge manuscritos inéditos de Tarradellas. Allí podemos leer la opinión del presidente de la Generalitat:

Llibre a Casa del Llibre
  • Sobre Companys (1937): “Tengo la impresión de que el ‘president’, en estos momentos, está haciendo quizá inconscientemente la política que la UGT y el cónsul de la URSS le están marcando (…) No creo en su lealtad. No juega limpio. Una vez más estoy seguro de que entre él y los comunistas hay un acuerdo”.
  • Sobre el Gobierno de la República (febrero 1939): “Esto no es un Gobierno sino una panda de memos o de cobardes. Dentro del castillo [de Figueras], con buena comida y a buen resguardo, sin ver la gran tragedia, todo es fácil y bonito”.
  • Sobre Montserrat“Montserrat está bajo la influencia fuerte de comunistas y progresistas”.
  • Sobre Òmnium Cultural“Son catalanistas en Barcelona, franquistas en Madrid, sirven fielmente al régimen y, al pasar la frontera, se presentan como ultranacionalistas”.
Resulta que el secretario general de Òmnium/Òdium era Joan Baptista Cendrós, un barbero de Sants que se hizo millonario con el invento del masaje Floïd, y cuya fortuna invirtió en la Banca Catalana de su amigo Jordi Pujol. Su nieto es David Madí, el fanático asesor de Mas, miembro del consejo asesor de Endesa, vicepresidente de Applus, consultor de Deloitte, propietario de consultoras y de un restaurante de lujo en la 6ª planta del Liceo. El exponente de los millonarios fanatizados por la ideología.
Cendrós se definió en 1966 como “un nazi catalán que piensa que todo lo que se haga por matar a los castellanos es bueno”.  Un ricachón catalanista, nazi y violento fundando Òmnium. Tot en ordre.
Dolça i fanàtica Catalunya…

https://finestro.wordpress.com/tag/omnium/ - Una web de José Miguel Gracia Zapater de La Codoñera, en Josep Miquel, un lloc aon se parle chapurriau encara que ell sigue un catalanista dels bons, es sóssio de 
https://www.omnium.cat/es/omnium/ 

martes, 20 de marzo de 2018

Lo rat penat

Lo Rat Penat (el murciélago) es una sociedad cultural valenciana, fundada en 1878 por iniciativa de Constantí Llombart, históricamente dedicada a la promoción, defensa, enseñanza y difusión de la lengua y cultura valencianas.

Lo Rat Penat es, junto a la Real Academia de Cultura Valenciana, una de las pocas entidades que defienden las Normas del Puig para codificar al valenciano, normativa diferente a la oficial, basada en las Normas de Castellón, de la Academia Valenciana de la Lengua.

Tiene su sede en Valencia, en el palacio de los Barones de Alacuás.

Diputación niega El Principal a Lo Rat Penat

Lo Rat Penat se funda en 1878 a instancias de Constantí Llombart, si bien pronto sería controlada por afines a Teodoro Llorente. Su línea era apolítica y cercana al regionalismo valenciano conservador.

Josep Nebot i Pérez


En sus inicios, promovió la colaboración con intelectuales y otras asociaciones culturales del resto de territorios de habla valenciana fuera de la Comunidad Valenciana, y firmó y difundió las Normas de Castellón. En varios de sus escritos se daba por sentado el hecho de que el valenciano y el catalán son la misma lengua, llegando a emplear el término "catalán-valenciano" para referirse a ésta.

El valenciano no puede derivar del catalán ni ser dialecto de éste.
No obstante, desde mediados de los años 70 se producen una serie de enfrentamientos en su seno,​ que llevaran a la expulsión de miembros como Manuel Sanchis Guarner, Joan Senent y otros, acusados con buena razón de putos catalanistas manipuladores.

El entonces presidente, Emili Beüt (que sería expulsado aquel mismo año) era visto como demasiado tibio, y sería sustituido por Xavier Casp a principios de 1980. A partir de este momento, la entidad toma un importante papel en el conflicto lingüístico valenciano, virando hacia la reivindicación de una normativa independiente para el valenciano primero y a oponerse a la Academia Valenciana de la Lengua más adelante. Tarradellas ya sabía qué iba a pasar.


Actualmente propugna la normativa de la Real Academia de Cultura Valenciana para el valenciano, carente de oficialidad. Es partidaria de la versión reformada en 2003 de las Normas del Puig, con la incorporación de acentos.
Lo Rat Penat recibe subvenciones de la Generalitat Valenciana, del Ayuntamiento de Valencia y las Diputaciones de Valencia, Castellón y Alicante. Lo mismo pasa con Ascuma, Anc, Òmnium, catalanistas.

El 10 de abril de 2015 la Generalidad Valenciana, a través de la Ley 6/2015 de Reconocimiento, Protección y Promoción de las Señas de Identidad del Pueblo Valenciano, reconoció oficialmente "la capacidad docente que desarrolla la asociación cultural Lo Rat Penat en la divulgación y defensa de las señas de identidad del pueblo valenciano y, en especial, de la lengua valenciana". Esta ley fue derogada el 26 de enero de 2016. La lingüística es ciencia, no política, ja jo ju !

Desde 1996 el presidente es Enric Esteve, cuya presidencia se caracterizará por la politización de la entidad hacia los postulados del Partido Popular de la Comunidad Valenciana, proceso en el que se irá alejando de Unión Valenciana.

A partir de este momento, desde la Generalidad Valenciana y otras instituciones públicas controladas por el PP, se dará cobertura a Lo Rat Penat, dándole la categoría de "entidad de utilidad pública",​ o considerándola institución consultiva de la Generalidad Valenciana en materia de patrimonio cultural desde 2015.

Por su parte, en 1999, el presidente de Lo Rat Penat, Enric Esteve, así como una importante representación de académicos de la RACV firmarían un manifesto de apoyo y reconocimiento valencianista a Eduardo Zaplana, que se haría público poco antes de las elecciones a las Cortes Valencianas de 1999.

Desde 1991, Lo Rat Penat ha recibido cuantiosas subvenciones por parte de instituciones públicas gestionadas por el Partido Popular. Y Òmnium y ANC cuatra durus, claro. La Ascuma algo ha rascat dels atres partits.

Félix Pizcueta (1878-1879) y (1884-1886)
Teodor Llorente (1879-1880)
Jacint Labaila González (1880-1881)
Rafael Ferrer Bigné (1881-1882)
Vicent Pueyo Ariño (1882-1883)
Ferran Reig García (1883-1884)
Cirilo Amorós (1886-1887)
Pasqual Frígola Ahís Xacmar Beltrán (1887-1889) y (1891-1893)
Lluís Cebrián Mezquita (1889-1891)
Honorat Berga Garcías (1893-1903)
Josep Maria Ruiz de Lihory Pardines (1903-1908) y (1912-1915)
Leopold Trénor Palavicino (1908-1910)
Vicente Dualde (1910-1912)
Francesc Cantó y Blasco (1915-1916)
Joan Pérez Lúcia (1916-1918)
Francesc Almarche Vázquez (1919-1927)
Facund Burriel y García de Polavieja (1927-1928)
Manuel González Martí (1928-1930) y (1949-1958)
Carles Sarthou Francesc (1930-1931)
Agustí Alomar Ruiz (1931-1932)
Nicolau Primitiu Gómez Serrano (1933-1935) y (1959-1961)
Josep Monmeneu Gómez (1935-1936) y (1939-1941)
Josep Casanova Dalfó (1936-1939)
Josep Calatayud Bayà (1942-1948)
Juan Segura de Lago (1961-1972)
Emili Beüt Belenguer (1972-1980)
Xavier Casp Verger (1980-1982)
Joan Gil Barberà (1982-1992)
Josep Maria Boluda Sanambrosio (1992-1996)
Enric Esteve Mollà (1996 -)

viernes, 11 de agosto de 2017

JM Virgili i Ortiga

Caldria que ens adonéssim que la majoria dels morts a les carreteres catalanes són víctimes de l'ocupació espanyola , per manca d'inversions.



JM Virgili i Ortiga , morts, carretera, Espanya, C14, autovía,catanazi

Mira si eres gilipollas que ese accidente fue en la vía C-14 , autovía del Segre, que no es carretera del estado sino autonómica

Bravo por el foro del guardia civil , no puc di lo mateix dels Mossets, algúns están infectats pel nassionalisme, sobre tot los mossos charnegos catalanistes

Josep M Virgili i Ortiga , José María Virgili Ortiga, català, borinot






Consideracions sobre l'establiment del subestàndard i proposta concreta.
Document: Estudi Matèria: Planificació lingüística ; Llengua estàndard ; Dialectes occidentals ; Dialectes de transició ; Català ; Conca de Barberà ; Catalunya ; Tarragonès ; Baix Camp ; Priorat ; Ribera d'Ebre ; Terra Alta ; Matarraña ; Franja del meu cul ; Baix Ebre ; Montsià ; Ports ; País Valencià ; Alt Maestrat ; Baix Maestrat ; Alcalatén Publicat a: Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Volum. IV. Àrea 3: Lingüística social / Isidor Marí (ed.), Palma de Mallorca : Universitat de les Illes Balears, 1992 (p. 555-560)

Nazionalistes omnium.cat

Josep Maria Virgili Ortiga desenvoluparà la segona edició del Curs de Lingüística Elemental de Llengua Catalana. Dirigit a tots aquells que tinguin ganes d'aprofundir en els conceptes teòrics a l'entorn de la llengua catalana: gramàtica històrica, dialectologia, com lo cap de soca de Ramonet Sistac, toponímia, etc.

El curs es desenvoluparà cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a l'aula d'estudi d'Òmnium Baix Camp. -La data d'inici serà el proper dijous, 23 d'octubre. -Inscripcions: de dilluns a dijous, de 7 a 9 del vespre. Tel. 977 341 617 o al web de l'entitat:

baixcamp@omnium.cat 

CURS ELEMENTAL DE LINGÜÍSTICA CATALANA 2017-2018   

Presentació del curs: Voleu saber com va néixer la llengua catalana? En coneixeu les variants i on es parlen? Sabeu d'on provenen i com han evolucionat les paraules catalanes? Sabeu l'origen dels noms propis catalans, de persones i de llocs? Aquest curs l'hem pensat per respondre totes aquestes preguntes. PROGRAMA 1. NOCIONS DE GRAMÀTICA HISTÒRICA 1.1 Elements constitutius del català 1.2 La Romània 1.3 El naixement del català 1.4 Els primers textos catalans 1.5 Ramon Llull i la consolidació de la llengua 1.6 L'Humanisme i la Cancelleria Reial 1.7 L'anomenada "Decadència" i la persecució de la llengua 1.8 La Renaixença 2. NOCIONS DE DIALECTOLOGIA 2.1 Els territoris de parla catalana 2.2 El català oriental i l'occidental 2.3 Els dialectes orientals continentals 2.4 Els dialectes orientals insulars 2.5 Els dialectes occidentals 2.6 Els trets dialectals locals 2.7 Alguns parlars de transició 3. NOCIONS DE GRAMÀTICA HISTÒRICA 3.1 FONÈTICA HISTÒRICA 3.1.1 Aparició de les palatals i la ve baixa 3.1.2 Evolució dels grups llatins CE i CI 3.1.3 Aparició de la d epentètica en els grups NR i LR 3.1.4 Aparició del grup tl / tll 3.1.5 Evolució del grup llatí CT 3.1.6 Pèrdua de l'oclusiva dels grups llatins ND i NB 3.1.7 Iodització tradicional 3.1.8 Pèrdua de la N final llatina 3.1.9 Emmudiment de consonants finals 3.1.10 Transformació de les vocals llatines en les catalanes 3.1.11 Evolució de la vocal final 3.2 MORFOLOGIA HISTÒRICA 3.2.1 Origen dels articles i els demostratius 3.2.2 Evolució d'algunes formes verbals 3.3. ALGUNS ASPECTES DE L'EVOLUCIÓ LÈXICA 3.3.1 Metàtesis, analogies i encreuaments lèxics 3.3.2 Metonímies i sinècdoques 3.3.3 Ultracorreccions 3.4. ONOMÀSTICA 3.4.1 Classificació dels topònims 3.4.2 Alguns problemes en la grafia de topònims 3.4.3 Visió històrica i origen més comú dels antropònims El currículum de Josep Maria Virgili, qui impartirà el curs, és el següent:

CURRÍCULUM DE JOSEP MARIA VIRGILI i ORTIGA

ESTUDIS: Mestre de Català de grau elemental de la Junta Assessora per a l'Ensenyament de Català (JAEC) (1972). Certificat de capacitació per a l'ensenyament de la llengua catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona i Estudis Universitaris Catalans (IEC) (1975) Mestre de Català de grau mitjà de la Junta Assessora per a l'Ensenyament de Català (JAEC) (1976) Mestre de Català per la Universitat de Barcelona (1979) Magisteri (especialitats de Matemàtiques i Ciències Naturals) (1972). Filologia catalana (llicenciatura ­1985­ i cursos de doctorat a la Universitat de Barcelona, 1992).

VIDA LABORAL

10 anys de mestre d'ensenyament primari i 24 anys de catedràtic d'institut (Llengua Catalana i Literatura). Professor de català al Casal Riudomenc de Riudoms (1975­76) Professor de català dels cursos organitzats per Òmnium Cultural entre els anys 1976 i 1982, per correspondència i presencials (3 a Mont­roig, 2 a Montbrió, 2 a Riudecanyes i un a Riudecols).

PUBLICACIONS:
Banana republic, moda, ropa

 "Enquesta sociolingüística sobre la vila de Riudoms" (1985), llibre guanyador del Premi d'Investigació "Arnau de Palomar" (1984) atorgat pel Centre d'Estudis Riudomencs "Arnau de Palomar". Comunicació al II Congrés Internacional de la Llengua Catalana: "Problemes d'estàndard en l'àrea fronterera entre el Principat de Catalunya i el País Valencià" (1986). Article a "Amb el barret a la mà, miscel∙lània d'homenatge a Ramon Amigó i Anglès" (1989): “Notes sobre correcció lingüística i estàndard català”. Estudi presentat al Premi Pompeu Fabra "Els contactes vocàlics en el català actual" (1990). Article al Butlletí de la Societat d'Onomàstica d'homenatge a Andreu Romà i Espí (2007): "Alguns apunts de toponímia catalana referits a noms de nuclis edificats". Col∙laboracions en revistes, com Lo Floc (de Riudoms), els Porxos (de Montbrió) o Reus Diari (del qual vaig elaborar tots els encreuats que va publicar).


jueves, 23 de marzo de 2017

José Miguel Gracia Zapater, La Codoñera

https://finestro.wordpress.com/about/

José Miguel Gracia Zapater, La Codoñera
En () com se diu a La Codoñera, algunes paraules en cursiva són catalanades de Pep Miquel.

Nascut (o naixcut) a la Codoñera (la Franja del meu culTeruel) —a la vall del Mesquí, afluent del Guadalop i aquest (este) de l’Ebre, a dues (dos) passes del Matarraña— l’any 1941, a la carrera anomenada lo Carreró, rebatejada com Calle Oriente, núm. 5 (avui és la farmàcia), una hora abans de començar els (los) Despertadors de la Verge (Virgen) de Loreto (cants tradicionals molt matiners al voltant de la vila).
Els (los) meus pares, lo Pascual i la Felisa, ja (ya) eren grans quan vaig arribar a aquest món (an este). Mon pare (va) treballà de mosso de ferrer fins (hasta) que es (se) va casar, després (después) al camp, com gairebé (casi) tothom a una vila menuda d’oliveres, de blat i de vinya. Ma mare va cosir molts i molts de pantalons, camises, bates, xambres i vestits, durant més de quaranta anys.
Fins (hasta los) als tretze anys vaig anar a l’escola de la Codoñera. En començar el primer dia, ja sabia llegir: me n’havien ensenyat ma germana i mon germà, amb (en) guix (alchés) i sobre una petita (menuda) pissarra que penjava (penjae) a la vora de la llar de foc, sotjada per un ben fumat Sant Miquel matant el drac. Només deixava (dixava) d’anar a escola un dia a l’any, lo dia de matar lo gorrino
A les vacances (vacassións) ajudava una mica en els (los) treballs del camp, però sense gaire entusiasme. Tenia assignada una tasca (faena), per a mi molt important, en aquells temps: tenir cura (cuidado de) que no hi faltés (faltare) palla a la pallera de les bèsties, a dins de casa. L’esmentada tasca (la dita faena) comportava (comportae) haver de baixar un sac de palla, des de la palliça a la pallera, cada dos dies. A voltes, acompanyant-me algun amic i aprofitant els últims raigs de sol de les tardes hivernenques (d'hivern), asseguts (assentats) damunt del sac de palla, a la porta de la palliça, calculàvem arrels segones i, fins i tot, (hasta) cúbiques. L’endemà (en son demá) el (lo) mestre ens (mos) felicitava (felissitae).
L’estiu de l’any 1955, ajudat per en Blas Sancho, advocat (abogat) i músic de la Codoñera, vaig preparar el primer curs del batxillerat. Els cursos següents (los cursos siguiéns) els vaig fer al col·legi (colegio) San Valero dels Escolapios d’Alcanyís, treballant com a fàmul, fins el curs (quinto) 5è. El 6è (lo sexto) i preuniversitari, barrejant ciències i lletres, a los Píos (Escola Pia) de Logroño i sota (en lo) el mateix règim de treball.
En trencar els estudis, entre els 20 i 21 anys, vaig treballar com a secretari accidental dels ajuntaments de Cascante del Río i Valacloche, província de Teruel. 

Una curiositat (curiosidat): en arribar a Cascante em sorprengué (me va sorpendre) que no hi havia edifici de l’Ajuntament, l’havien enderrocat (tombat), i les pedres i teules repartides entre tots els veïns; una torrentada se’ls havia endut mig fossar i la guàrdia civil em demanà (me va demaná) consell per (a) canviar l’alcalde de Valacloche (encara era lluny la democràcia). / Pero no dieu los catalanistes que NO ña democrássia a España? Aclarixte, Pep Miquel /
Com era jove, era prop de la capital —Teruel— i una mica més eixerit que la resta dels sol·licitants, l’Organización Sindical Española em va atorgar (otorgá) una beca de Col·legi (colegio mayor) Major, l’única que es donava (se donae) en tota la província. 

Cinc anys a Madrid estudiant ciències econòmiques, els anys 1963-68 a l’antiga Facultat de la Carrera de San Bernardo, anys de revolta d’estudiants a l’España franquista (maig del 68). Com a residència: el Col·legi major San Juan Evangelista, el col·legi més progressista de l’España d’aquells temps (així se’n deia). 
Amb (en) classes i algunes hores d’estudi, enmig (al mich) de conferències, vagues, (huelgues) manifestacions, teatre, protestes i unos vinos, transcorregueren (van passá o van transcorre) els anys de la llicenciatura.
Des de l’any 1969 he (hay) treballat a l’empresa privada com a economista, gairebé (casi) sempre en (a) multinacionals. Primer en una holandesa, després en una anglesa (inglesa) i quasi (casi) vint anys en una francesa, com a cap del Departament Financer (finansié)-Administratiu. Tres o quatre anys a Madrid i la resta a Barcelona. Ara sóc un jubilat dels treballs administratius remunerats.
Unes festes de Sant Cosme i Sant Damián a la Codoñera, vaig conèixer (a) la María del Carmen, la meua dona —ara psiquiatra infantil—, vivia (vivíe) a Esplugues de Llobregat.

Al cap d’un temps ens vàrem (mos vam) casar a Sant Just Desvern. Casualment, encara estem vivint a la vila d’Esplugues, tocant a Sant Just, on (aon) els garrofers veuen el mar. Hem (ham) tingut una filla i un fill, els quals (los cuals) (van passá) passaren per l’Escola de l’Ateneu i després per la del Montseny de Sant Just. Des del 2002 tenim un nét que es (se) diu Damià (hauria de demanar als de l’Ajuntament de la Codoñera que el facin (lo faiguen) fill adoptiu de la vila: mai, que (se recordo) es recordi, no ha hagut (ñagut) cap Damián a la Codoñera, malgrat (i aixó) que és un dels sants patrons). Hem (ham) viatjat pel món i hem gaudit (disfrutat) raonablement de la vida. 
(A) l’any 1.995 vàrem (vam) comprar una casa a la Codoñera —casa gran— per (a) omplir-la de mobles, eines (ferramentes) del camp, claus, ribots, discs (discos) de vinil, música i d’estades quan arriba (arribe lo) el bon temps. 

He (hay) passat moltes estones (mols ratos) restaurant mobles vells i objectes diversos. La meua afició per la restauració no ha estat (sigut) impediment perquè (per a que) m’interessés (me interessara) per la pintura contemporània i les arts plàstiques en general, com a espectador encuriosit.
L’agost del 2016 va morí mon germà a la Codoñera que (va) treballà al camp fins (hasta los) els 83 anys. 

Vivia (vivíe) al Carreró, tenia (teníe) sempre un bon vi de raïm (garnacha) garnatxa i els millors (los millós primentóns) pebrots. La germana va morir fa uns quants anys. A un avi (yayo) meu li deien (díen) lo Roig, també (tamé) a mon pare, però (natres) nosaltres vam perdre el malnom (/creutu). L’avi per part de mare (va) treballà de pelaire i li deien l’oncle (lo tío) Manolet (un any va anar a treballar a Barcelona i, com no tenia diners ni coneixia el camí, ho va fer a peu seguint la via del tren).
L’any 1999, fi de segle (siglo) per a alguns, m’esclatà el desig i la necessitat d’escriure poesies, no sé pas per què, ni com; i a (ademés) més, en català de la Codoñera, cosa que mai havia fet abans; tampoc no ho havia fet, per (a enténdremos)  entendre’ns, en català convencional, ni tan sols en castellà. En tinc (ne ting) unes quantes recopilades sota els següents títols:
Fets i temps de la Codoñera (publicat el 2005)
Davall d’una olivera em rascava els collons (publicat el 2002)
Pasqual Andreu, lo Florit. Lo Floro en vers (publicat el 2011): un bandoler ben famós a l’època.
I uns altres poemaris més, en català estàndard:
Finestrons i finestretes, espío a les veïnetes (publicat el 2004)
Vers a vers a Barchinona (publicat el 2005): Premi Guillermo Nicolau 2004 del Govern d’Aragó.
XXXIII poemes. Reflexions i abstraccions mentre em rasco els collons (publicat el 2005)
Dietari en groc per la llibertat dels presos polítics (publicat el 2008 ): Premi Guillermo Nicolau 2007 del Govern d’Aragó.
Si les pedres parlaren…/Si las piedras hablasen… (publicat el 2008).
Obra col·lectiva/Antologies/Revistes
Seleccions Histocat. Publicació periódica d’història i pensament nazional (núm. 1, setembre 2008)
Lletres de casa. Antologia de poetes ebrencs al Serret Blog (2009)
Galeria ebrenca. Autors i autores de l’Ebre (2009) 
Roda la mola. Poesia del Baix Aragó de llengua cagalana dels orígens als nostres dies (2010)
L’Arbreda ebrenca. Recull de relats (2010)
VI Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar
VII Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar
Part del temps lliure dels anys 2003 i 2004 el vaig dedicar a arranjar finestres velles de la Codoñera, plenes de pols, brutícia i anys. El resultat va ser el conjunt d’obres plàstiques on es barregen enjogassadament els sentiments, la fusta vella, la fotografia i els poemes, sota el títol “Finestrons i finestretes”. L’exposició ha estat presentada a la Codoñera, Fraga (Palau Montcada-Biblioteca), Vall-de-roures (Casa de la Cultura), Saragossa (Biblioteca de Aragón i Fira de Mostres), Tortosa (Museu de l’Ebre), a algunes petites viles de la Franja del meu cul com Bellmunt de Mesquí i a Barcelona (Biblioteca Jaume Fuster de la Vila de Gràcia). També estar exposada a Sant Just Desvern (Can Ginestar).

En tot allò que he escrit m’ha ajudat força l’amic Artur Quintana i Font

En tot allò que he escrit m’ha ajudat força l’amic Arturet Quintaneta y Fuentecica —president d’Iniciativa Cultural de la Franja, filòleg i investigador i, des de fa uns anys, membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans— i l’Associació Catalanista del Matarranya, amb seu a Calaceit, de la qual vaig ser president d’ençà el mes de gener de 2007 fins febrer del 2011. Aquesta associació té com a objectiu la defensa de la cultura i la llengua catalana a la Franja d’Aragó. Sóc soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Col·laboro regularment en la revista Temps de la Franja del meu cul i en la columna “Lo Cresol” al Diario de Teruel des del gener de 2006. Aquesta i “Viles i Gents” de La Comarca d’Alcanyís són les úniques que es publiquen, per ara, en dialècte occitan catalan en tot l’Aragó. També escric en castellà a La Comarca d’Alcanyís i al Diario de Teruel. El dia 26 de desembre del 2007 vaig obrir el bloc, a Internet: Lo Finestró, el qual ha rebut més de 160.000 vistes fins el 31 de desembre del 2016.
I tinc acabades quatre col·leccions d’obres plàstiques (tècnica mixta d’acrílica i altres sobre fusta): “Versos en color” —presentada a la Torrocella/Torrecilla de Alcañiz, juliol 2011—, “De la cuina al marc”, “Evolucions i pedassos”, “Vencills” i “Marcs vells”. Treballo en noves obres de pintura.
No voldria acabar sense manifestar una altra de les meues grans aficions: escoltar música. Sóc un vinilòfon, més audiòfil que melòman i valvuler recalcitrant. “Com els tríodes no hi ha res i entre tots, el 300 B” acostumo a dir, encara que no hi tinc els 300 B. Jazz, folklòrica sud-americana, clàssica, experimental i gairebé totes les altres, per aquest ordre. Per a la clàssica m’agrada més l’Auditori de Barcelona i també el Palau de la Música.


I encara una cosa més: el meu esperit en gaudeix força cada dia, de Barcelona, de la cultura catalana i de la nostra llengua. Tanmateix, em sento plenament aragonès, amb profundes arrels i per necessitat vivificant, tot i que cada dia un xic més català. / No cal que u juros /
Afegitó:
Ara al 2016, amb la Maricarme, freqüentem força els teatres de Barcelona, per sobre de tots, el Lliure i viatgem tan com podem. També vull dir que amb el transcurs del temps he perdut interès per l’Aragó —no per les seues llengües— i l’he guanyat per Catalunya

Soc soci d’Òmnium Cultural i de l’ANC



Soc soci d’Òmnium Cultural i de l’ANC.

La música, el teatre, els viatges i el blog són les activitats a les que hi dedico més de temps. He fet i faré lectures recitades del meu llibre Pasqual Andreu, lo Florit a instituts d’Esplugues. 
Molt de quan en quan anem a La Codoñera.




martes, 10 de octubre de 2017

CUP planea Países Catalanes confederales

La CUP planea unos «Países Catalanes confederales»

La CUP no se conformarían con una independencia de Cataluña, sino que aspiran a que eso fuera el primer paso de una suerte de estado confederal más amplio que abarque todo su concepto territorial de Países Catalanes y que incluso alcanzaría a parte de Aragón, la franja del meu cul, además de a la Comunidad Valenciana y Baleares.


«Países Catalanes confederales» es la tesis que sirve de punto de partida a las pretensiones estratégicas que cultiva activamente la organización independentista radical Poble Lliure, integrada en el seno de la CUP, partido que hace piña con Junts pel Sí y la Generalitat de Pueyodelmonte en el desafío secesionista.

Y, para profundizar en ese objetivo, Poble Lliure ha organizado una mesa redonda abierta al público, que tendrá lugar en Lérida este viernes 8 de septiembre y en la que se buscarán ideas para que parte de Aragón pase a formar parte de esa idea independentista de Países Catalanes.

Fuente: Independencia Cataluña: La CUP planea unos «Países Catalanes confederales» que incluyan a Aragón


Fuente, ABC, la web favorita de los catalanistas, escrita en castellano, de Castilla.


La cansó de Jxsi, Junts pel sí, junts anirem més lluny. Sí, a Alcalá Meco.



Esta de abajo es la terrorista Anna Gabriel la que dice "en un pueblo nos conocemos todos". A un poble mos coneixem tots. Ahora está en Suiza.




La exdiputada de la CUP Anal Grabiel, que el próximo día 21 debe comparecer ante el Tribunal Supremo como investigada por la causa por presunta rebelión contra el Govern cesado de Carlos Puigdemont y varios líderes independentistas, se halla en Suiza desde hace unas semanas. 
Según ha avanzado El Periódico, Gabriel ha buscado refugio en ese país para preparar su defensa y ha contactado con un abogado experto en causas de extradición. En un comunicado, la formación terrorista ha confirmado que Gabriel se desplazó a Ginebra "en las últimas semanas", pero ha agregado que hasta el próximo martes no dará a conocer su estrategia de defensa. Ana Gabriel se declara anticapitalista, pero bien que cobraba su alto sueldo de diputada.
Gabriel, según la CUP, ha acudido a Ginebra junto a otros miembros de la campaña que puso en marcha contra el proceso judicial abierto por el Supremo. La formación ha afirmado que considera "absolutamente central" dar una "dimensión internacional" a ese movimiento y ha señalado que ha contactado con "entidades, instituciones internacionales y abogados" vinculados con la "defensa de los derechos civiles y políticos", tanto para la estrategia de la defensa de la formación como para "consolidar su posicionamiento político".

MÁS INFORMACIÓN

  • La CUP dice que Gabriel y Boya se reafirman en su papel en el ‘procés
  • Ana Gabriel dice que hay suficientes funcionarios implicados en el referéndum, los Mossos entre ellos.
De acuerdo con El Periódico, Gabriel está siendo asesorada, además de por Benet Salellas, por el letrado suizo Olivier Peter, que ha llevado casos de extradición de colaboradores de ETA como Nekane Txapartegi, arrestada en el 2016 en Zúrich
Además, añade que las medidas cautelares adoptadas como las fianzas altas, la prohibición de salir del país o la prisión incondicional para dos exconsejeros y dos líderes de las entidades independentistas disfrazadas de culturales, Anc y Òmnium, ponen de manifiesto el "carácter ejemplificador" que quiere dar el juez al caso.

viernes, 6 de abril de 2018

ABC España, Aragón, chapurriau, lengua maña


http://www.abc.es/espana/aragon/abci-chapurriau-lengua-mana-planta-cara-independentismo-201804050055_noticia.html

ABC España, Aragón, chapurriau, lengua maña, la asociación cultural amics del chapurriau NO planta cara al independentismo, solo queremos mantener y defender nuestra habla, lo chapurriau. Contra el independentismo tiene que luchar el gobierno central y los catalanes que no quieren la independencia. Todo según la Constitución española.



ABC España, Aragón, chapurriau, lengua maña

Franja Viva comenta como suele hacer esta página de facebook y los catalanistas en general. Göbbeliana se refiere a Paul Joseph (Pep) Goebbels (Rheydt29 de octubre de 1897-Berlín1 de mayo de 1945) Göbbels.

Paul Joseph (Pep) Goebbels


fue un político alemán que ocupó el cargo de ministro para la Ilustración Pública y Propaganda (Anc Òmnium) del Tercer Reich (Països Catalans) entre 1933 y 1945. 

Carles Puigdemont, nazi, traje alemán
Carlos Puigdemont, Karl I von Katalonien


Uno de los colaboradores más cercanos de Adolf Hitler,​ Pujol, Goebbels fue conocido por su dominio de la oratoria,​ como Arturo Quintana, profundo antisemitismo​ (odio al charnego) —que se ponía de manifiesto en sus declaraciones públicas— y respaldo a una discriminación racial más progresiva —que entre otras cosas, acabaría dando lugar al exterminio de los judíos durante el llamado Holocausto

Raza catalana y vasca



Franja Viva, chapurriau, asociación, Abc, panfleto



Tafalleta comenta como si se hubiese leído todos los libros en catalán y sobre el catalán, algunos sí, pero los que les interesan a los ascumitas.



Meyer Lübcke, catalán, dialecto, provenzal, lemosín


En Valderrobres, se dice y se puede escribir si os da la gana, sin usar la gramática de Fabra, más reciente que el chapurriau:

Es trist no tindre en cuenta sens de biblioteques plenes de llibres, estudis fets, investigassións, aplecs de música, tot l'esfors d'añs d'estudi de tanta y tanta gen. No se tindríe que parlá hasta que lo últim o radé llibre no s'haigue lligit y estudiat. 

Dones pena, Tafalleta, ademés de escriure lo chapurriau de Valderrobres com escriuríe Fabra lo dialecte barseloní, escrius Vall-de-Roures, que només u diuen los catalanistes, sol te falte di kamaku, perque bonic ya u escrius, majo. 

Si consideres que lo que parles a Valderrobres es catalá, podríes escriure lo que dius en ortografía catalana, pero no u feu casi ningú dels que defeneu la llengua catalana. Algunes coses son complicades de escriure en chapurriau, pero si no ten ixes de la teua capasidat literária, se pot escriure de tot en chapurriau, hasta traduí llibres.

Foie, francés, pronunciación, fuá

Esta noche, en cuarto milenio, curiosos casos del chapurriau, por ejemplo la palabra Natros o Natres, que se escribe Nosaltros Nosaltres, tindre tenir, cuenta compte, sens cents, aplecs reculls, estiguere estiguès. 

Al catalá de Fabra passe com al fransés, com se note que lo catalá es un fransés sureño. O mes ben dit, un ocsitá sureño.

No patigueu si tos diuen feixistes, paraula inventada per al catalá normatiu, fascistes, si a Puigdemont lo apoye la ultradreta flamenca, italiana, alemana, a lo milló lo facha no eres tú

si a Puigdemont lo apoye la ultradreta flamenca, italiana, alemana, a lo milló lo facha no eres tú.


Extracto de la web de ABC :


Nace una plataforma ciudadana para defenderla, frente a los intentos del nacionalismo catalán por fagocitarla.

«Soy de Aragón y parlo lo chapurriau» (soy de Aragón y hablo el chapurriau). Es el lema con el que ha echado a andar un movimiento ciudadano dirigido a reivindicar la singularidad lingüística del chapurriau, nombre con el que históricamente se ha conocido a pie de calle la lengua histórica del Aragón oriental.
Organizados en torno a la nueva asociación cultural Amics del Chapurriau, decenas de aragoneses de la zona limítrofe con Cataluña se están uniendo para poner en valor este patrimonio lingüístico, frente a quienes desde el independentismo exigen que esa lengua aragonesa se regule como el catalán.

Comentaris a la página de facebook de la Institució Cultural de la franja del meu cul

Fb Begoña Navarro

Que pena , no es pot ser mes ruc que ells mateixos, devaluont  el seu idioma inventanse noms de lléngües que no existeisent. Perqué am de renunciá a algún benefici que tenim com per exémple quan els nostres fills acabent la ESO i els convalidente el títol B de català?, de veritat no ho entenc , pos si digon lo que dgon parlem lo que parlem no ho cambiarém, i ens anteném en tothom, sí nos entendemos con todos, tenemos la capacidad de hablar lo que hablamos pero entendemos a los castellanos, a los catalanes y hasta los que decís que habláis chapurriau. A ver si nos dan también el título de este idioma, y así tendremos más curriculum lingüístico.

///


A Mallorca són gonelles, a València són blavers i aquests que intoxiquen a la Franja (del meu cul) com els diem?

 Toni Dimoni


Toni Dimoni, A Mallorca són gonelles, a València són blavers i aquests que intoxiquen a la Franja (del meu cul) com els diem?

La ICF demostre lo que són:

I tant que es pot viure, i sense "espanyol" pel mig

ICF, institució cultural franja