Mostrando las entradas para la consulta sots ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta sots ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 24 de enero de 2026

Ara hojats, veguer, consellers, prohomens, Barchinona

- Ara hojats.

Ara hojats, veguer, consellers, prohomens, Barchinona, Juan I

Per manament del veguer ordonaren los consellers e prohomens de la ciutat de Barchinona que tota persona de qualque ley o condicio sia que vena lana levada en la plaça ne en altra part de Barchinona si aquella lana sera filada en Barchinona haja a dir veritat a aquell o a aquella que la dita lana comprara o la volra comprar si aquella es de blanqueria o de anyins o de tesora sots pena de XX sous per cascuna vegada. Item que tota filanera o cardedora de stam o de lana qui per males filadures o per mal cardar haura consumad o gastat lestam o la lana qui dat Ii sera a filar o cardar haja a satifer e esmenar a aquell de qui sera ço quen valra menys a coneguda dels consols dels parayrers tintorers e texidors. E que no gos mesclar una lana ab altra ans haja a tornar a cascun la lana que tendra daquell diligentment sots ban daço quen deu haver del filar o cardar e que Ii haja esmenar lo dan. Item que tota persona que vendra lana levada en la ciutat de Barchinona o en les places o fore les places daquela ciutat que la haja a vendre ben levada e axuta e ascardeçada ço es que aquell que la comprara ne pusca ascardaçar una quantitat o sort de la dita lana que comprara e que segons aquella quantitat o sort de lana minvara se haja abatra de la romanent lana levada qui sera comprada segons que minvat haura sots ban de deu sous. Item que alguna persona de qualque ley o condicio sia qui pentin lana e qui cart o fara cardar lana no gos untar ne fer untar la lana ni les pintes ni les cardes ab oli sino ab lart e ab mantega axi com antigament era acostumat si donchs no era lana tinta o masclats o de cadius o de burells sots ban de VI diners per liura de lana: empero que perço ques pusca fer provisio dels dits lart e mantega es ordonat que les dites coses se puxen fer ab bon oli daci a la festa de sant Johan de juny prop vinent e no daqui avant. Item que tot hom e tota dona que pintenara lana o cardara haja aquella a pintenar o cardar be e leyalment: et si contra fara haja esmenar la lana e pagar ço quels consols dels dits officis diran.

Item que tot batador daqui avant haja be a batra e mesclar les lanes que batra e seguentment en tal manera que sia be clara e mesclada per tal que los draps sien pus eguals e millors e frau no shi puxe fer sots ban de deu sous per cascun jornal. Item que tota persona de qualque condicio o stament sia qui ordesca teles per si o per altre per fer draps de lana haje a tenir los ordidors de XII rams justs e en cascun ram haje haver XIII palms de cana justs per ço que la tela haja en los dits ordidors XIX canes e mija en guisa que con lo drap sera texit haje XVIII canes e mija e no menys e qui contra fara pach per ban XX sous. Item que neguna persona de qualque stament o condicio sia no gos ordir en negun cap de drap negun scapolo gran ni poch sots ban de deu sous e que perde lascapolo. Item que alguna persona qui ordesca axi com dit es no gos ordir negun scapolo qui haja mes avant de XIIII canes e aço per squivar molta frau qui fer si poria sots ban de XX sous per cascuna vegada que contra faça. Item que negun corredor o corredora no gos vendre alguna lana ne stams seus propris ne comprarne per revendre ne per ferne draps e aço per squivar frau qui si pot fer ne gos fer frau en aquelles vendes que fara e que ans que hajan licencia de vendre lana hajan a jurar en poder del veguer que be e leyalment se hauran en vendre les dites lanes sots ban de X sous per cascuna vegada que contra fara. Item que sia entes que tot hom e tota dona de qualque condicio sia haja a donar com vendra lana a pes de quintar en Barchinona dues liures de tara per cascun quintar de lana sutze don que sia e semblant haja a fer del menor pes. Item que drap XVIII senyal no gos haver mes avant de XI palms e III quarts sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item quel XVIII terner no gos haver mes avant de XI palms sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item que lo XVI senyal no gos haver mes avant de XI palms e mig sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item quel XVI terner no gos haver mes avant de X palms e tres quarts sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item quel XIIII terner no gos haver mes avant de deu palms e al quart sots ban de X sous e de trencar lo pinte: e en lo dit pinte se puxe texir tot drap qui sia bo e leyal sens algun ban. Item quel XIIII senyal no gos haver mes avant de XI palms sots ban de X sous e de trencar lo pinte: e en lo dit pinte se puxe texir tot drap qui sia bo e leyal sens algun ban. Item que alguna persona de qualque stament e condicio sie no gos fer ni fer fer negun drap ni draps ni scapolons en Barchinona termens ni territori de aquells de meyns nombre de XIIII ligadures sots ban de L sous e de perdre lo drap o draps o scapolons. Item que tot tixidor o altre qui tixira draps de lana en Barchinona haje a texir cascun drap be e egualment axi be aquells qui no seran seus com los seus sots ban de V sous e que no gos levar de teles que tixira neguna ligadura o via sots ban de L sous e sie privat det offici. Item que tot tixidor o altre qui tixira draps de lana en Barchinona haja a fer en lo començament del drap que tixira en lo cap primer e aço con començara a tixir en la faxa un senyal de B per ço que sia conegut en tot loch que es stat tixit en Barchinona e en lo cap derrer haje o fer son senyal per ço que sia conegut qui lhaura tixit sots ban de X sous per cascuna vegada. Item que neguna persona de qualque ley o condicio sie no gos fer ne contrafer en neguna manera lo senyal del altre texidor sino lo seu ni tixent ni ab agulla ni ab altra cosa e qui contra fara pach per ban cascuna vegada XXV sous per cascun drap. Item que tot drap qui exira de tixidor o del taler haje haver de larch XIIII canes e mige e no menys mas puscha esser pus larch si ferho volra. E si alcun drap sera trobat pus curt quen sien fets trosors per les tres persones ordonades destar en la casa ab consell de prohomens dels officis si conexeran que sia fet per frau e que aytal drap fraudos perde les capçonades a dempnatge del tixidor o daquell dequi seria la colpa e pach per ban V sous per cascun drap. Item que tot tixidor qui tixira drap setze haja afer en cascun drap setze un listo de lana burella o de coto lo qual listo sia fet en la fi de cascun drap ço es de travers de vora a vora e que haje a pesar XLIII liures o de aqui en sus sots ban de V sous: e qui contrafara del dit drap sia levada la B ab un trocet de la faxa e lo tixidor sie tengut del dampnatge quel drap pendra a coneguda de les dites III persones qui stan en la dita casa dels dits consols ab consell dels dits prohomens dels officis: e en la dita faxa que romandra en lo dit drap no gos res sarcir affegir ni innovar sots ban de perdre lo dit drap. Item que tot tixidor qui tixira drap XVIII haje a fer en cascun drap XXIII dos listons los quals sien fets en la fin de cascun drap XXIII de travers de vora a vora: e aço per tal que tot hom conega de quin compte seran e que haje a pesar XLIIII lliures o daqui en sus sots ban de X sous. E qui contra fara del dit drap sie levada la B ab un troç de la faxa e lo tixidor sie tengut del dampnatge quel drap pendra a coneguda de les dites III persones ab consell dels dits prohomens dels dits officis: e en la dita faxa que romandra en lo dit cap no gos res sarcir ne affegir ne innovar sots pena de perdre lo dit drap. Item que tot tixidor qui contra fara senyal de XIX ni de XXI axi que contra faça per frau un compte per altre pac per ban cascuna vegada L sous. Item que tot drap XIIII terner e tot XIIII senyal quis fara en la dita ciutat haja a pesar XLII lliures e daqui en sus sots ban de X sous qui contra fara e del drap sia levada la B ab un troç de la faxa e lo tixidor sie tengut del dampnatge quel drap pendra a coneguda de les dites tres persones de la dita casa ab consell dels dits prohomens dels dits officis: e en la dita faxa que romandra en lo dit drap nos gos res sarcir ni affegir ni innovar sots ban de perdre lo dit drap: e quel dit drap haja haver al cap primer e al cap derrer un listo qui pas tro al mig loch e no mes avant per ço que sie conegut que es XIIII sots ban de X sous per cascun drap. Empero si per ventura alcun drap per raho de les filadures quey hauria molt primes no podie recollir tanta lana com dessus es ordonat que aytal drap pus sie be e leyalment e complida texit a coneguda de les dites tres persones ab consell dels dits prohomens dels officis no sie punit ans puxe passar sens pena del texidor que texit lo haura. Item que negun texidor ne altre persona no gos mesclar en draps de lana en lordim o en lo texim lana que sia stada de peçols ni de borra sino en los draps qui son appellats de miga lana o de cadius strets sots ban de L sous: e encara si aytal drap sera trobat axi o en altra manera fraudos que aytal drap sia perdut a aquell de qui sera e que sia feta punicio e execucio del dit drap per aquells qui seran ordonats a la casa del pes dels draps ab consell de prohomens dels dits officis de parayres e texidors segons los fraus daquells draps: empero que cascun pusca fer dels dits pessols scapolons que no sien de VIII canes en sus e quels dits scapolons no hajen ne puxen haver sino IIII palms dample axi que daquells scapolons que seran fets contra la present ordinacio sien punits segons demunt es dit. Item que neguna persona stranya o privada de qualque stament o condicio sia no gos texir ne fer texir fora la ciutat de Barchinona algun drap en que faça o faça fer senyal de B: e si aytal drap sera atrobat axi com a fals sia per los dits consols trocejat en IIII parts e donat per amor de Deu a coneguda de les dites III persones de la dita casa ab consell dels dits prohomens dels officis et pach per ban per cascun drap XX sous. E aquesta pena o ban mateix encorrega tot drap qui sera texit en Barchinona ab senyal daltre loch. Item que neguna persona stranya o privada no gos texir ne fer texir dins VI legues entorn de Barchinona algun drap qui sie menys de les dites XIV ligadures sots ban de XX sous per cascun drap: e si lo dit drap sera atrobat dins Barchinona quen sien fets III troçes. Item que negun tixidor ni altre persona no gos texir ni fer texir algun drap en la dita ciutat qui no haje compliment del compte de que sera e que haja a esser del pes e sisa dessus dits: e si alguna via o fils ne faliran que pach per ban per cascuna puada quin fallira VI diners si donchs no venia per culpa de ordidura o daquell qui hauria ordit: e en aquell cas si per colpa daquell qui lhaura ordit la dita falta sera que la dita persona qui Ihaura ordit haja a dar compliment al dit drap e que haje a pagar lo tixidor pel temps que per aquella raho haura laguiat a coneguda de les dites III persones ab consell dels dits prohomens. Item que negun tixidor ni altre persona no gos tenir draps en Barchinona si donchs no es tot de una lana: e si cas es que la puxan sia de dues lanes que hajen a duycar les dites lanes axi com es acustumat per ço que tot sia persiguent. E si per ventura a la fi del dit drap mancava alguna quantitat de lana que aquell dequi sera la puxe fer metre daltra lana axi bona o millor poch mes o menys: e si lo contrari sera fet pach per ban lo tixidor X sous per aytal drap qui no sera trobat perseguent ço es qui no sie axi de bona lana en lo mig com en la fi o en altra partida com en lo cap primer exceptada la forma prop dita que sia trocejat lavol del bo e que de lavol sien fets III troces e tornat a aquell de qui sera lo drap e lo bo sie dat per amor de Deu a coneguda de les dites III persones ab consell de prohomens dels dits officis. Item que tot mestre e scola de tixidor qui prengue soldada ne tixe a jornals deje texir be e leyalment lo drap o draps qui comenats li seran axi un com altre e si axo no feyen hagen a star a talio del dempnatge que hauran dat al draps o drap a coneguda de les dites III persones ab consell de prohomens del dit offici: e encara que tot macip o scola hajen a complir la setmana e lo temps a qui paraula hauran donada e si contra faran hajen a satisfer lo dempnatge que dat hauran a aquells a qui hauran promes a coneguda de les dites persones. Item que negun texidor ne texidora de lana no gos texir de nits sino de la festa de Sant Miguel fins a Carnestoltes e aço en la matinada de la esquela de la seu e qui contra fara pach per ban cascuna vegada V sous e la meytat sia del veguer e laltre meytat dels consols dels tixidors. Item que negun tixidor de drap de lana ne altre persona no gos texir draps de lana en algun loch amagadament ans hajen a fer star uberts los alberes on texiran o faran texir a die faener del sol exit tro al sol post en manera quels consols del dit offici hi puxen entrar aytantes vegades com se volran sens embarch e contrast per veer e regonexer los draps que si faran en manera que no si puscha fer frau e que negu no gos vedar la entrada als dits consols: e qui contra les dites coses o alguna daquelles fara pagara per ban cascuna vegada V sous qui sien la meytat del veguer e laltra dels consols del dit offici de tixidors. Encare que tot tixidor o altre persona qui faça o façe fer draps en la dita ciutat dins son alberch en les cases o casa jusana qui obre en la carrera publica que si volen obrar o fer obrar del dit offici que ho dega denunciar als consols del dit offici e quels diga lalberch e lo loch on volra fer fer los dits draps: e qui contra fara pagara per ban cascuna vegada C sous partidors axi com demunt. Item ordonaren los dits consellers e prohomens que negun tixidor ne tixidora de lana o de cadius no gos obrar ne fer obrar en les festes que seran manades de colre: e qui contra fara que pach per ban cascuna vegada V sous partidors entre lo dit veguer e los dits consols dels tixidors. Item que negun parayre ne tixidor ne tintorer no gos emprar Ium doli obrant de lur offici a obs daquell offici exceptats draps de cadius e qui contra fara pagara cascuna vegada XII diners partidors entre lo dit veguer e consols. Item que neguna persona no gos prestar diners sobre lana filada o a filar a alguna persona si donchs no Ii era cert que fos daquella persona sots ban de V sous partidor axi com demunt e que perde ço que prestat hi haura. Item que negun tixidor ni altre persona qui tixira draps no gos ruxar ne banyar ab aygue ni ab altres coses encamerar per mes pesar ni lana ni stam que tendra a texir ne lo drap quant lo texira e lo haura texit sia que sia seu o daltre e pach per cascun drap XX sous. Item quels draps mesclats burels tints en negre hajen a esser de XXVI ligadures e no de menys e hajen a pesar LII lliures de taula e no menys sots ban de V sous: e si los draps no havien lo dit compte e pes que del dit drap o draps sia levada tota la faxa e sil drap era be posat e be fet a coneguda de les dites tres persones ordonades a veure sobre los draps en la casa del pes que aytal drap sie haut per bo ab consell de prohomens de parayres e de tixidors e quel dit drap haja haver listo al cap derrer qui pas de ora a ora de coto o de lana daltra color e lo texidor o altre qui haje la colpa pach la menys valença dels dits draps a coneguda dels dessus dits. Item que tot drap hage aver lo senyal de la B al cap primer en la faxa sots ban de V sous. Item que tots los prop dits draps mesclats con exiran de texidor o del taler hajen haver de larch vint canes e no menys mas puscha esser pus larch si ferho volra: e si algun drap sera trobat pus curt que sia ascapçat a cap primer e a cap derrer e qui mal hi marra que stiga a la menys valença a coneguda de les III persones de la dita casa e ab consell de prohomens parayrers e de tixidors e que aquell qui haura la colpa que pach per ban X sous per cascun drap. Item quels dits burells no puxen esser tints ne algun los gos dar tinta de negunes colors qui sien prohibides per capitols de corts generals ço es de aygua de roudor ni ab violada ni ab vedriol sots lo ban contengut en los dits capitols de les dites corts: e que aço hajen a conexer los dits III prohomens de la casa ab consell dels dits obrers qui tinyen dels dits burells si hi havia neguna frau de tintes. Item ordonaren los dits consellers e prohomens que per ço que millor les dites ordinacions se tenguen e sobserven que cascun tixidor o altra persona qui texira draps en Barchinona vules que sien seus o daltres persones que de present que sien levats dels talers per spay de un jorn hajen aquell o aquells a portar en lo loch a aço assignat ço es en lo pont den Campdera en la casa qui hi es assignada per regonexer los dits draps per los tres prohomens elets en aquest fet axi com devall se conte sots ban de V sous per cascun drap e que los dits draps sien regoneguts per los dits prohomens si son aquells que esser deuen segons los capitols ordonats e pesats e canats segons es ordonat e si lo drap o draps han compliment daço que haver deuen que li sia posada en lo cap primer una bolla de plom pocha ab lo senyal quils es stat liurat per los consellers e que aquell de qui sera lo drap haje a pagar per la dita bolla un diner e de les dites coses ha ja concessio la dita ciutat del senyor rey ab carta: e si es cas que en lo dit drap o draps haja falta de algunes de les coses ordonades en los capitols demunt ordonats que no puscha passar a coneguda dels dits tres prohomens elets quel tixidor pach lo ban en que sera cahut e que del dit drap sie fet ço que per los dits prohomens sera conegut segons los capitols ordonats e que noy sie posada alguna bolla. Part aço ordonaren los dits consellers e prohomens de la dita ciutat que tot perayre haja apparellar be e leyalment tots los draps axi be los qui Ii seran donats apparellar com los propris seus: e si y ha defaliment de be apparellar que li sia levada per los dits consols un troç de la faxa e pach per ban X sous e ultra aço sie tengut de pagar lo parayre la menys valença a aquell daqui sera lo dit drap a coneguda dels dits consols dels dits officis: e en aytal drap a qui sera levada la B ab un troç de la faxa no si gos res sarcir affegir ni innovar sots pena de perdre lo drap. Item que en la ciutat de Barchinona nos gos apparellar algun drap fet o texit en les terres o senyoria del senyor rey que sia de menys de compte de XIIII ligadures e si lo contrari sera fet que lo parayre quil apparellaria pach per ban per cascun drap XX sous e no res menys lo dit drap sie trencat en tres troces si era apparellat o començat de apparallar e que la meytat del dit drap sie dat per amor de Deu a coneguda de les dites III persones ab prohomens e laltra meytat sia tornada a aquel dequi sera lo drap. Item que negun parayre ne altre persona de qualque stament o condicio sia no gos tirar ni fer tirar negun drap strany ni mes avant en lo tirador de XVII canes e II palms sots ban de XX sous per cascun drap. Item que negun parayre no gos comprar draps que ell haja apparellat vulles drap entegra vulles scapolo sots ban de L sous. Item que negun parayre ni altre persona no gos fer de ample a tiradors a negun drap XIIII senyal ni terner mes avant de VII palms e III quarts sots ban de X sous. Item que negun parayre ne altre persona no do dample a tirador a negun drap seyal ne terner XVI mes avant de una cana e un quart de palm sots ban de deu sous. Item que negun parayre ni altre persona no gos fer dample a tiradors a negun drap XVIII sayal ni terner mes avant de VIII palms e mig sots ban de X sous. Item que negun macip parayre qui prenga soldada ni vaja a jornals que haura guastat o consumit alcun drap o draps sia tengut de esmenar lo dampnatge a coneguda dels consols del dit offici: e si lo macip no basta al ban haja a pagar lo ban lo senyor.
Item que negun parayre ne mercader ni altre persona de qualque stament o condicio sia no gos tolre ni scapçar dalgun drap ni daquell res levar: e si lo contrari haura fet que aquell qui aço fara si lo drap sera seu propri que perde lo drap e que aytal drap sia donat per amor de Deu a coneguda dels dits consols dels dits officis e si lo drap no sera seu que pac aquell de qui sera lo preu del dit drap segons que Ii sera stimat et que sia privat del offici en per tots temps et que aquest aytal drap sia confiscat e donat per amor de Deu a coneguda dels dits consols. Item que neguna persona de qualque stament o condicio sia no gos bollar ne fer bollar negun drap strany a bolla de Barchinona sots ban de C sous: empero aquell de qui sera lo drap ol fara bollar sia tengut de denunciarho als dits bolladors si lo drap es stranger o no sots lodit ban. Item que tot perayre no gos tornar a casa ne cosir ne fer cosir algun drap que trench a tiradors tro sie regonegut per les dites tres persones eletes e aço per squivar frau sots ban de deu solidos. Item que tot drap qui sera trobat canonat o ab collades que aytal drap sie trencat per les dites tres persones ab consell de prohomens daquells officis en tants lochs com seran les dites canonades o collades e que sia tornat a aquell de qui sera lo dit drap e pach aquell de qui sera lo dit drap III sous un per lo saig del veguer e dos a les dites tres persones eletes per lur trebayll. Item que nenguna persona de qualque ley o condicio sie no gos metre en la ciutat de Barchinona negun drap en que sia contrafet lo dit senyal de B ne algunes de les bules dessus dejus contengudes sots ban de perdre lo drap o draps. Item ordonaren que tots draps qui vendran de moli se hajen a tirar de calçir abans quel carden ni Ii donen altre apparell sots ban de V sous per cascun drap: empero que sia dada conexensa als prohomens ordonats a la casa del pes dels draps si pora passar sens lo dit tirar. Item que negun perayre no gos apparallar negun drap vulles que sie seu o daltre quis sie texit en Barchinona si donchs noy es posada la bolleta de plom per los dits III prohomens segons que es ordonat sots pena de V sous per cascun drap. Item que negun perayre ne altre hom no gos alargar cap de drap a tirador per pendra la barra o la corda ab que lo drap sera estacat si donchs la un o laltre no era seu o lo tirador e qui contra fara pach lo dempnatge a aquell de qui sera lo drap a coneguda dels consols dels parayres e pach per ban XII diners e aytant mateix pach si prenia la yna del tirador que fossen sots clau si donchs la clau no Ii era prestada per aquell de qui sera en altre manera si res hi fallirie que ho pagas a coneguda dels dits consols. Item que negun perayre ne altre persona de qualque stament o condicio sia no gos traure ni fer traure dels camps dels tiradors negun drap entegra o trencat tro que sie vist e regonegut per les III persones dessus dites qui stan en la dita casa si lo dit drap ha son compliment segons la forma ordonada e fins que sia bollat segons devall se conte sots ban de V sous: e si lo dit drap sera ben apparellat de parayre e de moli e de tint e ha son lonch complidament e no li falga res sino les passades de la perxa o de la taula que sia bollat a cap primer per los dit III prohomens apres la faxa de una bolla del plom en tal manera que tot hom conega que per la bolla posada en lo dit loch lo dit drap ha son compliment. E si en lo dit drap haura alguna falta de perayre e de moliner o de tintorer o daltre cosa que aquell dempnatge sia satisfet per aquell o per aquells de qui sera la colpa a aquell de qui sera lo drap a coneguda dels III prohomens elets: e si en lo dit drap haura tara de I sou que la dita bolla se hage a posar e metre apres la faxa luny un quart de palm: e que si haura de tara mes axi per mal apparellar com per tiratge com per altra raho que per cascun sou que haje de tara dejen posar e metre la dita bolla luny de la faxa un quart de palm: e si en una peça de drap haura de mes de XX sous que en aquella nos deja posar bolla ans dejen lavar daquella un troç de la faxa del cap primer que sie un palm e tornar a aquell de qui sera lo dit drap e ho pach aquell de qui sera la colpa per tal que sia conegut que aytal drap no ha son compliment. Empero si algun drap haura falta de X sous o de mes de X sous que sie eleccio daquell qui haura a pagar la dita falta si volra pagar la falta o si volra pagar lo preu del drap que aquell drap sie estimat per los dits prohomens elets et pach aquell preu qui sera stimat e lo drap sia seu e que cascuna vegada haja a pagar I diner per posar la bolla del plom: e daço haja concessio la dita ciutat del senyor rey ab carta. Empero si al tixidor exia dupte sobre lo jutgement dels dits draps en alguna cosa que fos scura e que ab aquells qui hi serien nos pogues declarar quels dits prohomens puxen segellar de lur propri segell lo drap on seria lo dit dupte e ferlo venir a la dita casa per appellar major consell e juy de les dites coses. Item ordonaren los dits consellers e prohomens quels dits III prohomens los quals sien consols dels dits officis elets hajen star en la dita casa e hajen per salari lur e per lurs treballs los demunt dits II diners per drap los quals sien tenguts pagar aquells de qui seran los draps per bollarlos de plom: empero que los dits III hajen a pagar del propri les boles del dit plom. Encara ordonaren los dits consellers e prohomens que nengun tintorer no gos donar roja ne urxella en negun drap blau si donchs alumenat no es o no era drap blau clar sots ban de X sous. Item que negun tintorer no gos metre roudor ne ayga de roudor en naguna tinta que faça sots ban de XX sous. Item que negun tintorer ne neguna altra persona qui tinye no gos tinyer ne emprar en negunes coses que tinyen desmolada ne de vedriol ne daltres tintes cauteloses sots ban de CC sous sino en vestedures e robes velles. Item que negun tintorer o altre persona qui tinyira draps no gos mesclar en lo pastell indi ni en tinta que meta e aço per squivar tota frau sots ban de C sous. Item que tot tintorer qui tinye o que face tinyer alguns draps qui sien engaçats en calç ne en recalç sie acabat en tinta nova sots ban de X sous per cascun drap. Item que tot tintorer e altre persona qui tinyira draps que haja aquells a lavar o fer lavar en layga del rech apres que sera tint ço es los escurament passar per ma e los forts passar e batre be e diligentment a tot profit del drap en tant que romangue bell e net de roya e de pastellada sots ban per quascun drap de un sou lo qual ban paguen aquells qui lo dit drap hauran lavat del qual ban lo terç sia del veguer e lo terç dels consols e lo terç del acusador. Item ordonaren los dits consellers et prohomens que sobre la dita art de tintoria coneguen los dits tres prohomens ordonats a la dita casa del pes ab los dits consols dels dits officis: e si lo drap es tachat si es colpa del tintorer o daltre e per aquell quin haura colpa sie esmenat a aquell de qui sera lo drap ço que conexeran los dits tres prohomens ab consell dels dits consols dels dits tres officis. Item ordonaren quel maestre moliner degue be guardar que son moli que no puscha picar ne affollar los draps e quey dega donar lo greix que li sera donat feelment et emprada: e siy havia menys falliment per sa colpa quey hagues a fer esmena a aquell qui lo dan haura pres a coneguda dels tres prohomens de la dita casa e dels dits consols: e que lo parayre li dega donar una liura de greix per cascun drap complit e segons aço per aquella raho matexa aytant com pertenyaran als altres no complits e quel moliner no gos adobar los draps o lo drap de negun sens greix. Et que cascun maestre moliner façe sagrament cascun any en poder del veguer que facen be et leyalment les coses demunt dites: et si lo dit moliner adobara drap o draps sens greix aytant com dessus se determene ques conegues que noy faes compliment que pach per ban cascuna vegada II sous e lo parayre qui lo drap fara adobar sens lo dit greix altres dos sous los quals sien partits segons que demunt prop es dit. Item que si sesdevenia alguna cosa qui fos frau o mal esser dels dits officis o de la dreperia a que demunt en les presents ordinacions no fos provehit vulles de draps de la ciutat vulles de draps fets en la senyoria del senyor rey que allo sie regonegut e punit e esquivat per los dits tres prohomens ab sabuda e consentiment dels consellers de la dita ciutat et lo veguer hi faça aquella execucio quels consellers li conselleran. Item los prohomens dels dits officis cascun segons que han de custum ab volentat dels consellers elegesquen sinch consols es assaber dos parayres e dos tixidos e un tintorer qui ab diligencia esquiven tots los fraus dels dits officis e en lo començament de lur consolat juren en poder del dit veguer segons que han acustumat que seran feels e leyals envers les dites coses guardar e servar e per aquell sagrament ells sien creeguts que en altra guisa nols puxa esser feta questio o demanda quant al offici de consolat e quels consols dessus dits facen lurs cerques acustumades e reconeguen los peses de les lanes e ponesquen per aquells peses axi amplament com han guanyat al mostaçaf per sentencia. Item que negun parayre no gos liurar drap tint a aquell de qui sera lo drap tro sien pagades les tinyedures a aquell a qui sien degudes e si ho fahia que ho faes ab licencia: e atresi quel dit parayre no gos pendre lo preu de les tinyidories mes aquell qui les deura pagar les vaja pagar a aquell qui sera degut: e si ell noy podia esser que fos defora esta ciutat e havia comanats los diners a algun son amich que aquell atresi deje pagar presencialment les dites tinyidories a aquell a qui seran degudes e qui fara contra lo dit ordonament pach per ban per cascuna vegada V sous. Encara ordonaren los dits consellers e prohomens que per ço que totes les dites ordinacions mills sien servades e tengudes que cascun any ço es lo dia de sant March con los dits officis elegen consols sien elets tres prohomens ço es un mercader qui sia acustumat de fer draps o faça draps en casa sua per los consellers e consols de la mar e per los mercaders e un parayre qui sie elet per los prohomens del offici dels parayrers ab voler e sabuda dels consellers e un tixidor qui sie elet per loffici dels tixidors ab voler e sabuda dels dits consellers e quels dits tres prohomens stiguen continuament en la dita casa on se deuen bollar e regonexer los dits draps. E que abans que usen de lur offici degen fer sagrament en poder del dit veguer presents los consellers de Barchinona o alscuns dells que ells be e leyalment faran tot lur poder que totes les dites ordinacions sien servades segons demunt son posades e que en los juys que daran sobre aço se hauran be e leyalment: pero es intencio dels dits consellers e prohomens dels dits officis de parayres e de tixidors puxen elegir per la dita forma a les dites coses los dos consols de lur offici qui axi mateix hajen a jurar: declarat que un dels dits consols de cascun offici tan solament en lo dit cas stiga a la dita casa e faça les dites coses quis dejen fer per aquells de la casa ensemps ab lo dit mercader axi que V persones puxen servir a la dita casa mudant ades un ades altre pus que lo mercader hi sia continuament e lo nombre no sia sino de tres persones de les quals lo dit mercader sia una e quel salari o emolument que deurian haber los dits dos prohomens dels dits officis sie partit entre tots aquells consols qui en los affers de la dita casa entendrien segons que savendran los dits consols. Item cascun dels dits officis qui sera demanat per los elets a la dita casa e per un dells haja decontinent anar e esser la on Ii sera dit per exercir les coses dessus dites sots ban de V sous qui sien dels dits prohomens de la dita casa: e dels dits bans contenguts en les presents ordinacions puxen fer lexe aquells a quis pertanyeran. Item los dits consellers e prohomens per ço quels dits consols e persones eletes a la dita casa vagen pus clarament en ço que hauran a fer expressament revoquen totes e sengles ordinacions axi antigues com novelles fetes sobre les dites coses sino aytant com han conformitat ab aquestes car entencio es lur que aquestes e no altres passades se tenguen e que un bon translat de les presents ordinacions stiga en la dita casa del pes ab que se regesquen aquells qui daço hauran affer. Retenense empero los dits consellers e prohomens que si en les dites coses exien o apparien alcunes coses escures o duptoses que aquelles puxen corregir e declarar e enterpretar una vegada e moltes a lur coneguda.

(aixó anabe dabán:)

LXXXIV.

Reg. n° 1893, fol. 54. 4 nov. 1387.

Pateat universis quod nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. attendentes vos consules et probos homines ac singulares officiorum paratorum textorum et tintoriorum civitatis Barchinone qui nunc estis et fuistis temporibus preteritis fuisse coram nobis delatos et denunciatos per procuratorem fiscalem curie nostre de diversis criminibus et delictis videlicet quod absque nostri et nostrorum officialium licenda et permissu constituistis in civitate predicta quondam domum inibi judicium quasi pretorium faciendo ibidemque sigilla ordinastis et vectigalia imposuistis et alia capitula et ordinaciones fecistis et factas per consiliarios dicte civitatis non servastis ignoscentes afligendo et culpabiles relexando ac officio jurisdiccionis quam minime habebatis utendo quodque in dictis officiis plures et diversos fraudes fecistis et comissistis de quibus quidem criminibus et delictis et aliis predictis decentes inquisiciones fieri fecimus per fidelem consiliarium et auditorem curie nostre Petrum Mercerii jurisperitum cui comissionem fecimus de predictis prout predicta omnia et singula in ipsis inquisicionibus plenius continentur: verum quia in dictis inquisicionibus et deposicionibus testium ac processibus super predictis habitis non videntur judicia que reddant vos seu aliquem ex vobis quoad presens culpabiles de predictis presertim quia dicte domus et vectigal facte seu ordinate extiterant nostra auctoritate precunte et alius quia volumus in hac parte pocius misereri quam ulcisci: idcirco cum presenti carta nostra perpetuo valitura vos dictos consules et probos homines ac singulares dictorum officiorum et cujuslibet eorum presentes et preteritos et quemlibet vestrum et ipsorum in solidum absolvimus ac vobis et eis diffinimus remittimus et totaliter relaxamus omnem actionem questionem peticionem et demandam et omnem penam civilem et criminalem et aliam quamcumque quam contra vos et bona vestra et cujuslibet vestrum possemus facere infligere vel movere ratione predictorum vel alicujus ipsorum nec minus aliorum quorumcumque criminum seu delictorum pretextu dictorum officiorum vel ipsorum alicujus in genere vel specie per vos vel aliquem vestrum usque in presentem diem comissorum: ita quod sive in eisdem culpabiles fueritis sive non et sive de eisdem inquisitum fuerit vel non inquisitum nunquam possitis per nos seu officiales nostros occasione predictorum seu alicujus ipsorum capi detineri impeti demandari nec conveniri in judicio vel extra vel pena aliqua condempnari immo sitis vos et quilibet vestrum in solidum in generali et in speciali ab omni pena civili et criminali ac pecuniaria perpetuo absoluti vobis tamen facientibus de vobis querelantibus justicie complementum. Et nichilominus volentes vos predictos consules et singulares officiorum predictorum ampliori gratia prossequi adhoc ut litigia et dissensiones que a magnis citra temporibus pacis inimico instigante suscitate extiterant inter singulares dictorum officiorum et quod fraudes et plura alia inhonesta et illicita que comittebantur in dictis officiis et unoquoque ipsorum per nonnullos eisdem officiis temere abutentes cessent in posterum et etiam ut status et condicio vestrum in melius reformetur capitula et ordinaciones subdistincta per consiliarios et probos homines dicte civitatis nunc et solemniter ac cum magno consilio et acervo perpendimus factas et ordinatas in quo quidem consilio fuerunt nedum ipsi consiliarii sed etiam quamplures doctores proceres et mercatores ipsius civitatis non modicum notabiles et experti in exercicio dictorum officiorum et unoquoque ipsorum fecimus ad cautelam iterum in nostro consilio legi nedum semel sed pluries ibidemque presentibus sindicis et procuratoribus singularium dictorum officiorum solemniter examinari et discuti: quorum quidem capitulorum et ordinationum tenores dicuntur esse continende subsequentis.

(y aixó detrás:)

- Cumque in preinsertis capitulis multa salubria contineri noscantur per que vitabuntur imposterum fraudes et alia illicita et plura utilia subsequentur actore Domino non solum vobis sed etiam rei publice dicte civitatis et habitantibus in eadem: eapropter predictis inducti cum hac eadem capitula et ordinaciones preinsertas et earum quamlibet et omnia et singula in eis contenta et specificata tanquam utilia et omnino necessaria statui et condicioni vestrum et dictorum officiorum ac rei publice predicte civitatis laudamus approbamus et nostre confirmacionis presidio roboramus. Nos enim mandamus presentis serie vobis dictis paratoribus et textoribus ac tintoreriis et cuilibet singularium ex vobis presentibus et futuris et aliis quos predicta tangere modo aliquo videantur quod de cetero predicta capitula et ordinationes et contenta in eisdem sub penis in eisdem appositis et contentis teneatis et teneant firmiter et observetis et contra non veniatis nec veniant quavis causa: et nichilominus generali gubernatori ejusque vicesgerenti in Catalonia ac vicario Barchinone ceterisque officialibus nostris presentibus et futuris et eorum locatenentibus tradimus firmiter in mandatis quatenus predicta omnia et singula grata et rata habeant eaque teneri et observari faciant juxta eorum seriem pleniorem. Est tamen certum quod pro predicta remissione et capitulorum confirmacione dedistis nobis seu nomine nostro fideli consiliario et thesaurario nostro Petro Marrades quadringentos octuaginta florenos auri de Aragone quitios: in cujus rei testimonium presentem cartam nostram fieri jussimus sigillo pendenti munitam.
Data Barchinone quarta die novembris anno a nativitate Domini MCCCLXXX septimo regnique nostri anno primo. - Franciscus ça Costa. - Mateus Ferrandelli mandato regis facto per thesaurarium.


LXXXV 1388

jueves, 14 de octubre de 2021

Medicina de Peccat, cinquena part. + Variantes

De la cinquena part de est libre,

qui es de oració.


I.


Vuyl departir oració

En nòu maneres e veus co.

Primera, d' ayço que Deus es,

Segona, d' ayço de que es,

Terça, de perque estará,

Quarta, de quantitat dirá,

Cinquena, es de qualitats,

Sisena, de temps, ço sapiats,

Setena, de loch se dirá,

Vuytena, es de manera,

Novena, dirá et ab que

Pòt hom a Deu querre merce.

Per estes nòu va tot quant es,

Segons que 'n l' Art general es (obra de Ramón Lull)

Exemplificat e mostrat.

E Deu per sa gran pietat

Havia nostra oració (202)

Ab pietat et ab perdó,

En tant que siam exoit; (escuchado, oído)

E ajut nos Sanct Spirit.


II.
DE ORACIÓ QUE.

A vos, essencia de Deu,
Dó tot mí e tot ço qui ‘s meu:
vos aor ab còr aman,
En ploran e en sospiran,

Car vos essencia estats

Eternal e infinitats,

E tot ço qui es comprenets, (comprendéis; compreneu, comprenéu)

Clam vos merce que 'm perdonets,

Pus que vos sots Deus e bontat,

Caritat, merce, pietat,

E vos e esser una re (203)

Estats, perqu' eus aor e 'us cre. (estáis : sois; porque os adoro y os creo)

Aor vos, Deus, en unitat,

Per qui sots ú no termenat,

E per qui sots ú Deu tot sòl

Vos, unitat, aor e còl;

Car vos sots una gran bontat,

Un poder, una infinitat,

Una vertut e una amor,

Una saviesa major,

E infinida veritat

autresí eternitat,

Totas son per vos singulars;

Perqu' eus clam merce ab plorars.

E vos, unitat, tant aor,

Que de vos sola m' enamor.

Aor vos, Deus, car sots bontat,

Infinitat e eternitat,

Poder, saviesa e amor,

Vertut, veritat e valor,

Gloria e tot compliment,

Perque a vos me dó e 'm rént.

E vos, Senyor, pus sots bontat,

Donats me bé d' hon sots bastat;

E pus que vos, Senyor, sots gran,

Engranits me en vos aman:

E car vos sots eternitat,

Sia món viure alargat;

Per ço que mays puscha servir

Vos qui sots poder e complir.

En vos Senyor vostra bontat

Es vostra gran infinitat,

Vostre poder, vostre saber,

Vostra virtut, vostre voler,

E éla es eternitat,

Gloria e gran veritat,

Tot compliment, tota valor,

A qui pertany tota honor;

Perque de vos mal no 's seguex:

E car en vos se convertex

Cascuna vostra dignitat

Ab l' altre, dònchs, per pietat

Hajats merce d' est peccador,

Qui ‘us clama merce ab amor.

Aor vos, Deus, en remembran

Que en vos ha bonifican,

Bonificat, bonificar,

Per ço que pusquen abastar

A complir vostra gran bontat,

Hon no fóre infinitat,

Ni neguna obra eternal,

Sens la qual fóre ‘n éla mal;

Car fóre ‘y ociositat,

Qui fóre mal de la bontat:

Cové, dònchs, que tuyt tres egual

En éla sian eternal.

Sots vos, dònchs, Deus bonificant

Qui produits fil engenrant (204) (“quien produce hijo engendrando”; produiu, produíu)

De vostra matexa bontat,

Perque sots payre apelat.

El bonificar es obrar,

Lo qual apelam engenrar;

El bonificar ple d' amor

Atribuim al gran Senyor

E Sanct Esperit apelat,

Qui ix d' amant e de amat,

Axi 'n bontat per bò obrar

Com fá en amor per amar;

Payre, el fil, e ‘l esperit

Son vos un Deu qui sots complit

Per tots tres en vostra bontat;

E si ho sots en infinitat,

En eternitat, en poder,

En volentat, e en saber,

E pòt ne eximpli ser donat (205),

Axí com de vostra bontat.

E pus que ayço, Senyor, sots

Que dit havem, hajats me vòts

Ab qu' eus aor en unitat;

En trinitat, ab volentat,

Com vos pogués molt fòrt amar

E per tot lo món preicar

Tot ço que de vos dit havem;

E pus que sens vos no podem

Nuyl bé haver ne començar,

Per merce venits nos aydar.

Senyor Deus, ab plòrs e sanglots ((hipo en plural, hipos; singlot)

Vos aor en ço que vos sots

En lo món com a creador,

Governador e faedor

De tot ço que 'l cèl se conté;

Car vos sots causa de tot bé,

E sots ne causa ab bontat

Tant gran, que no 'y pòt peccat

Per vos estar ni començar;

Perqu' eus tany qu' eus dejam orar,

E en vos tal esper haver,

Que de vos puscham conquerer (pugam, puguem; podamos)

Misericordia e perdó

En la nostra oració.

E segons que vos, Senyor, sots (206)

En lo món compliment de tots,

Donats grans dòns, e perdonats,

E fayts com molt honrats siats (207),

Amat, loat e molt servit,

Entes e per tot hom bendit (208);

Car no ‘s tany que hom sia malvats,

En hostal hon vos estiats (209).

Con a Senyor e creador,

Mas que tot hom vos pòrt honor.

Aor vos, Deus, pus que havets

En aquest món ço qu' eus volets (210),

E tot ço qui es en est món

Es vostre en mig e environ;

E car volets ab bé sens mal,

Dó lo meu voler per sensal (censal)

Al vostre, per ço que am bé

E no mal, perque no es cové

Que vuylats bé e que yo mal,

Pus que havets dret natural

En , qui sens vos no son res, (en mí, que sin vos no soy nada; jo som en mallorquí)

E tot ço que só es sotsmes

A voler ço que vos volrets;

E encara que havets drets

Tants e tants, car m' havets creat,

E car vas vos ay tant errat.

E vos qui havets tot lo bé

qui es creat, hajats merce, (en minúscula)

E donats bé, pus tant n' havets;

E aquel bé que vos darets,

Sia gran, pus que vos sots gran.

¡Ah Senyor Deus! a vos ploran

Deman pietat e merce,

E valam, pus vos mí sové (211).

¡Ah Deus! e con gran potestat

Havets en quant havets creat!

Car vostre poder posseex

Tant mí, que no ay mí matex;

Vostra granea mí compren

En vostre saber dretemen (212)
Per totas vostras dignitats

Estaig compres e termenats.

E dònchs, pus qu' enaxí pregon

Havets mí donassets me hon

De vostras tantas dignitats

Ab que enaxí m' environats,

Com per cascuna puscha far

Bé e no mal; e vuyl plorar

Per ço que n' hajats pietat,

E vos en siats mils pregat.



III.
DE ORACIÓ DE QUE.

Senyor ver Deus, d' on m' enamor,

Vos aor, suspirant e 'n plòr,

Per ço car sots de vos matex,

E car de vos Deus payre nex

Eternal fil e infinit,

E espirats Sanct Espirit,

De vos matex eternalment

E lo fil ab vos exament.

Aor, dònchs, Deus, de qui es Deu,

E aor Deu qui es de Deu;

Aor Deu en comunitat,

De qui es sancta trinitat,

E Trinitat creu e aor

De qui es Deus lo creador

Deus payre, fil, sanct espirit

Qui son d' un esser infinit,

D' una bonea eternal,

D' una granea autretal.

Ayço matex de un poder,

D' un amor, e de un saber,

E de las altres dignitats

Qui están d' éla deitats;

Aor e si ‘m fas deitat

Qui está de sa gran bontat,

De sa granea eternal.

E car en Deu de que tant val,

Lo meu de que d' él enamor,

E sia seu per servidor

Lo meu de que qui 's son sotsmes,

Lo qual ha creat de no res.

Car Deus es bò de sa bontat,

E 's infinit de infinitat;

L' aor, el creu, e 'l vuyl amar; (crec; creo)

E car es son bonificar,

Del bonificant qui 's bontat,

E de bonificar engenrat.

Ayço matex dich d' infinir,

De eternar et de complir,

De possificar e saber,

De entendre e de voler.

E tot ço qui 'n Deu de Deu es

Vuyl amar sobre tot quant es,

E al de que qui es Senyor,

Món de que coman per s‘ amor.

Aor vos, Deus, pus que no es

De vos nuyl faliment en res,

Car tant sots bò de gran bontat,

Que de vos no es nuyl peccat;

E tant sots ple de compliment,

Que de vos no es faliment;

E tant sots gran d' infinitat,

Que no sots en loch termenat;

De eternitat sots eternal,

De vos no es res temporal.

Car Deus fil es Deus per saber (213),

No pòt ignorancia haver;

Deus sanct esperit es d' amor,

Perque está gran donador;

Car Deus payre es de sí matex,

De tot ço qui es se servex.

¡Ah Deus! ¿e qui poria dir (214)

Vostre de que ni escrivir?

Car tot está infinitat

En compliment e en bontat,

Perqu' eus aor e 'us vuyl servir

E' n totas causas obeir;

Clam vos merce per gran amor

Que ‘l vostre de que m' enamor,

E ‘m faça estar obedient,

E gart me de tot faliment.

Deus fé mí de que molt nomnat

De sí e de humanitat,

Qui es Christ ver home e Deu;

E aquel de que aor eu,

Con ha de que qui 's exalçat (215)

Sobre tot ço qui es creat;

E está ens e persona (216),

E en tal altea cumuna, (alteza; altesa)

Que la fí de quant es creat,

Está de jús sa potestat;

Perqu' eu aquel de que aor,

Qui 's de creat e creador;

E d' él esper tal caritat,

Que 'm sia peccat perdonat.

E vos de que qui 'm fayts estar

D' ánima e de còrs, fayts me far

Tal de que qui ‘m puscha delir

Tots mos peccats e vos servir.

Senyor Deus! quant bé mí consir (217)

Ço de que son per vos servir,

Molt me tench per fòrt obligat

A servir vos de volentat,

De memoria, enteniment,

De imaginar e sentiment;

Car d' estas parts m' havets format,

Edificat e compilat,

En tant que d' ánima e de còrs

Me fayts esser hom a tots fòrs,

Per vos membrar, entendre, amar

E sentir e imaginar

Las corporals creaturas, (las corporales criaturas; creaturas de crear)

Qui son las vostras facturas. (que son las vuestras facturas : factum : obras)

E car eu, Senyor, ay falit

Ab tot ço d' hon m' havets vestit,

Ay ne tristor e marriment ((tengo)

E a vos colpable mí sent;

E a vos fás oració

En ploran, e deman perdó,

Per mes parts qui son d' elements

De vegetar, de sentiments,

D' imaginar e de membrar

E de entendre e d' amar:

E vos, Senyor, per pietat

Prenets ma oració de grat.

Quant pens de que só conçebut

E 'l ventre ma mayre viscut (218),

E ço de que era vestit

Com de ma mayre fuy exit,

Aquel de que 'n fá consirar

Ço de que 'n ve humiliar;

E quant consir ço de que só

Menjar per putrefacció

De vermens e de pudriment,

Adònchs son humil et tement;

Car hom qui d' aytal cosa es

No ha de que s' erguyl en res;

Perque al Deu qui de Deu es,

Segons que demunt já dit es,

Recorre e deman perdó;

Car hom qui de vil causa fó

E de vil causa menjar es,

No degra falir per james

Contra Deu qui de Deu está,

En qui nuyl faliment no ha;

Ans es complit de compliment

E está vida e enguent

De peccador qui bé 's penét

E de sí matex li fá dret

En servir lo ab còr leyal,

E que 'l guart de peccat mortal (219).


IV.
DE ORACIÓ PERQUE.

Aor vos, Deus, pus que vos sots

Perque a nuyl no sots desots. (porque no sois : estáis debajo de nada)

E car per vos es tot quant es,

Vos aor, e 'us ám mes que res,

Vos sots un Deu per unitat,

E sots bò per vostra bontat,

E per granea estats gran,

Perque vos aor e 'us reclam

Per eternitat eternal;

E estats etern sens temporal,

Per saviesa savi sots,

Per volentat amoròs sots,

Virtuós estats per vertut,

Vos sots gaug de nostra salut,

Vertader sots per veritat

E Deus estats per deitat,

Per gloria sots gloriós

E per compliment aondós.

Aor, donchs, lo vostre perque

E ám lo mays que nuyla re;

Per ço car sots bò fayts lo bé,

E car sots gran, a vos cové

Que vostras obras sian grans

En tant que sian abastans

A vostra granea e bontat,

Eternitat e potestat,

Saviesa, veritat, amor;

Perque vos reclam e aor.

Car per aytant com vos estats

Vostras obras magnificats (220), (vuestras obras magnificáis)

Per vostra sancta trinitat

Hon ha payre fil engenrat, (padre hijo)

E sanct esperit qui ix d' amdós;

E cascú es Deus gloriós,

Infinidament eternal;

Vostre perque mays qu' altre val,

Car en aytant com vos estats

Vostre perque 's infinitats,

E per ço no sots ociós

De res d' on siats poderós;

Perque vos aor e ‘us deman

Que mon perque façats tant gran,

Que ‘m faça far tot mon poder

En vos honrar e cartener.

En vos granea e bontat,

Poder, saber, eternitat,

Veritat, vertut, e amor,

E tot quant pertany a valor,

Son en vos una unitat,

Cascuna es l' altre per vertat;

Perque pus la una l' altre es, (pues; pos; puix)

Estats Deus, a qui no fal res,

Ans estats en tant abastat,

Com pòt voler la volentat;

E aytant com podets saber,

Podets en tota res haver;

E per ço podets Deus estar,

En vos matex deificar

Deu fil e Deu sanct sperit,

Vos, Deu payre, qui sots complit,

E ab lo fil vos espirats

Sanct sperit enamorats:

Perque prech vostres dignitats,

Pus tant son grans en unitats,

E en una comunitat,

Qu' en sots un Deu en trinitat,

Qu' em donen gracia e bé,

Que a vos dò tot mon perque.

Deus es Deus per sa natura,

Per son esser e dretura;

E es Deus per deificar,

Per ço que s‘ obra puscha estar

Aytant gran en sa deitat,

En sa bonea infinitat,

Com es Deus gran per son estar;

E per ço Deus segons que ‘m par,

Devem en dos mòus adorar,

Honrar, servir e reclamar;

La ú es per ço car Deus es

Si matex, per ço qu' en sí es (221);

L' autre es ço que Deus es Deu, (altre; otro)

Per ço que Deu sia de Deu.

Adorem, donchs, Deu per ço qu‘ es,

car de Deu, Deu se seguex (como la población Cardedeu)

Per engenrar e espirar,

Per los dos mòus vuyl dònchs orar;

Per ço que puscha tant pregar

Deus per s' obra, com per estar,

Aorte, Deus, per ta bontat, (te adoro)

Mays que per ço que m' has donat,

Ni per tot quant me pòts donar;

Car ta bontat, sens comparar,

Val mays que tot lo bé creat,

Perque deus esser mays amat

Per ta bontat que per ton dó,

Per ta gracia e perdó.

E qui per tú te vòl amar

Mays que per sí, fásli estar

S' amor en tant gran fermetat,

Que si li tòls no t‘ ha desgrat:

E si li dones mays d' haver,

D' honor è ço que vòl haver (222),

No t' ama mays, car no ho pòt far,

Pus que son voler fás estar

En amar tú, per ço car es

Bé complit en tot quant es (223):

Perque 't prech que' m faças amar

Mays tú per tú, que per donar

Parais ni nuyl altre bé;

Perqu' eu t' aor e t‘ ám, e cre (224);

Primerament per tú tot sòl,

puys per mí e mon augòl; (después)

E per lo bé que fás de lá,

E tot lo bé que fás de sà,

Segons que está ordenat

Per ton saber e volentat.

Deus m' ha donat enteniment,

Volentat e remembrament,

Veer, oir, e odorar,

Palpar, gustar, imaginar,

Per ço que 'n sia son sirvent,

En orar e en loament.

E eu ab tots ay fòrt errat,

Perqu' eu estaig en greu peccat (225); (estoy; estic, estich)

Car lo contrari del perque

Ay fet en mí en tota re;

Perque a vos, Deus, me penet

E tot mí a dret em sotsmet,

En tant que si ‘m volets dampnar,

Que lòu e ám vostre jutjar; (loo, de loar)

Car mon voler p‘ el vostre es

E que vos ám en tota res

Mays que mí, segons havem dit (226).

Empero si 'l Sanct Sperit

Ab merce se vòl acordar,

Que ‘m vuyla peccats perdonar,

E dar la joya de vertut,

Sa pietat lòu e salut (227).

E vuyl plorar e suspirar,

E d' él mon còr enamorar,

Tant, que d' él estia tot ple

E a él dò tot mon perque.



V.

DE ORACIÓ DE QUANTITAT.


Aor vos, Deus infinitat,

Qui infinit sots sens quantitat.

Sens quantitat vos entenets,

E sens quantitat vos podets;

Sens quantitat, vostra bontat

Ha en sí un bonificat,

Un bonificant infinit,

Un bonificar e complit;

E tots tres sens quantitat,

Son distincts en una bontat.

Ayço metex es de poder, (esto mismo es de poder)

De granea e de saber,

De veritat e volentat,

De tota vostra dignitat,

Engenrant Deu, Deu infinit,

Ixent d' amdós Sanct Sperit, (saliente)

On quantitat no pòt estar;

Pus l' obra es de eternar,

De infinir e de complir,

Aytal obrar ám e desir,

A éla dó ma quantitat

De mon saber, ma volentat,

De ma memoria, membrar,

Per ço que puscha contemplar

Obra qui es de infinir,

De eternar e de complir,

On no abasta imaginar

Ni ab quantitat consirar;

Perque cové esser exalçat,

Consirar sobre quantitat

En contemplar Deu engenrat,

Infinitat e eternat;

Lo qual consirar es tròp greu,

Mas fá 's ab l' ajuda de Deu.

Hom qui fá breu oració

E ab poca devoció,

Car pauch mesura e pauch pren

De Deu, car pauch n' ama e 'n enten,

De quantitat es ociós,

D' hon es avar et pererós.

E qui ‘n orar met quantitat

Aytant com pòt per potestat,

Per membrar, amar e saber,

Car de sí fá Deu son dever,

Montiplica oració

Ab bonea e ab raysó,

Ab virtut e ab compliment

En qui está alegrament (228).

E cell qui aora petit (229),

En la oració es marrit;

Car Deus se lunya de s' amor,

Perque no pòt haver sabor

En Deu pregar; pus quantitat

Té ociosa e bontat,

Volentat, saber e membrar,

En qui quantitat pòt entrar

Aytanta com ne vòl haver (tanta; aytant : tant : tan : tanto)

En pregar Deu e cartener.

E per ço, Senyor Deus cortes,

Qui abundats en tota res,

Montiplicats en mon membrar,

Mon entendre e mon amar,

Quantitat en oraciò

En vos loar, querre perdó;

Qu' en vos pregar deu tot hom far

Son poder e 'n vos contemplar,

E ab tant gran devoció,

Qu' en res no li digats de no.

¡Ah Senyor Deus! molt ay falit

Contra vos, perque son marrit,

Perque m' es obs molt vos pregar,

Molt vetlar e pauch sejornar,

Consirant co 'us puscha servir (230)

Ab imaginar e sentir,

E ab tot quant ay en poder;

E dementre que n' ay leer,

Car mon temps say que 's termenat.

E vos, Senyor, per pietat,

Donats me, Senyor, per merce

La quantitat del temps que 'm vé (231)

En vos servir, en vos honrar (232);

E que tot lo bé que pusch far,

Faça, sens que no falle en res. (faiga; haga)

¡Ah Senyor Deus! merce! merces!


VI.


DE ORACIÓ DE QUALITAT.


Aor vos, Deus, qui sots un qual,

Que sobre tot quant es mays val.

Vos sots un qual en deitat

Per propria paternitat,

E sots altre qual engenrat
Per propria filiació

E sancta espiració;

E 's una altre proprietat

Qui es altre qual espirat,

E tots tres quals un Deu están,

Lo qual aor e él reclam;

Car él es un qual qui 's bontat,

Infinitat, eternitat.

En bontat un qual es entes

Qui propi bonificant es;

Un qual qui es bonificat,

Propriament fil apelat;

E ‘l bonificar per amor (233)

Es altre qual e que aor;

Car dels dos quals está exit

Perfet Deu e Sanct Sperit.

Per estas tres proprietats

Substancials no qualitats,

Pòt hom entendre en bontat

Que un es lo bonificat,

E altre es lo bonificant,

E 'l bonificar qui es sanct,

E ‘l Esperit d' amdós vengut (234),

E sens los quals no es legut

Que Deus enteses en bontat,

Bonificant, bonificat,

Bonificar s' y fós mesclat

Cascú ab l' altre convertent,

E que no fóssen different.

Mas car la ú, l' altre no es,

Pòt Deus saber cascú qual es

En sa bontat, en son poder,

En sa essencia e saber,

E en cascuna dignitat;

E per ço es en trinitat,

La qual beneesch e reclam

Que 'm perdó e que 'm guart de dam.

Es un altre qual Christ apelat,

En qui están quals ajustat;

Un qual es aquel qui es nat

De Deu payre per deitat;

Altre qual es cell qui hom es,

E cascú d' amdós Jhesus es;

E Jhesus está lo cascú,

Aytal qual no fó hanc negú;

Car cascú tot, lo tot está,

Car la divina persona

Es Deu e home, e hom es

Deu, e ayço en Jhesus es (235),

Lo qual es Deu viu, eternal,

E qui en est món fó mortal,

En él Deus es propriament,

Qui apropria verament

A sí l' humanitat que pres,

Per la qual veray home es

E ha 'l home apropriada

Sa deitat e donada,

Per ço que l' home sia Deu;

E l' apropiar no es greu

A Deu, pus que n' ha volentat

Ab granea, humilitat,

E poder qui es infinit,

E obra de Sanct Esperit.

Empero gran miracle es,

Lo major qui esser pogués:

Perqu' eus aor, Senyor Jhesus,
Qui sots per alt e per en jús

Senyor de tot quant es creat;

E a vostra humanitat

Ha Deus creat trestot quant es,

Perqu' eus vuyl amar mays que res;

Car vos sots qual de deitat (236)

De creada humanitat.

Aquel qual qui está al cèl,

Senyor del ángel Gabriel

E de tots los ángels qui só,

E mòu lo cèl, l' ayre, e 'l trò (237),

La mar e la terra sosté,

E qui creá, e qui manté

Tot ço qui es, ám e aor,

E per él planch, sospir e plòr;

Car molt lo volria amar

E molt só tengut d' él honrar,

E vas él ay fortment falit;

Perqu' eu prech lo Sanct Esperit

Que ‘m dó per s' amor tal saber,

Tal gracia e tal poder,

Tal virtut e tal volentat,

Que tot sia enamorat

De tractar tot son honrament,

E que sia molt penedent,

Car vas él ay tant fòrt falit;

E d' ayço lo Sanct Esperit

Sia lo meu procurador,

E que ho sia dó li m' amor.

Aquel qual qui no pòt morir

Ni en neguna res falir;

E qual que hom no pòt enganar,

Forçar, ni nuyla res celar;

E qual qui nos tots jutjará,

E tot ço que 'n volrá será;

E qual qui ama fòrt perdó,

E ama mays donar gran dó

Que petit, reclam e aor;

E vuylme esforçar per s' amor

A esser bò, pus qu' él ho vòl,

E de mos peccats haver dòl.

E vuyl plorar e suspirar

Per penedir e per amar;

Car per est dos pòt peccador,

Haver gracia del Senyor.

¿Quí es qui puscha res crear

Ni negun peccat perdonar?

¿Quál es cell qui pòt destruir

En un punt lo món e delir?

¿Qui fá florir e fá granar?

¿E qui pòt hom ressucitar?

¿E quí dona gloria ‘l cèl?

¿E quí es ver amich faèl?

¿E quí pòt los homens salvar? (238)

¿E quí fá ploure e lampagar? (relampaguear; lamp : llamp : relámpago)

¿E quí es rey d' emperadors?

¿E quí es senyor de valors?

¿E quí fá estar los dampnats 

En mortal fòch perpetuats?

¿E quí es qui ha sí matex

Ni per bò dret ha nuyla res? (239)

No es mas sòl un qui qu' eu say

Qui ha tot quant dich, encar may;

Aquel qui es bò Deu d' amor,

Lo qual prech, reclam e aor,

Que 'm dó sa joya e 'm perdó

Mos peccats on penedent só (240).


VII.


DE ORACIÓ DE TEMPS.


Aor vos, Deus, hon temps no es,

Car eternal sots per james.

¡Ah, Senyor Deus! ¿e quant será

Aquel temps que hom vos veurá (este hom es impersonal; “aquel tiempo que se os verá”)

En gloria perpetuat,

Veent la vostra trinitat

Ab vista de enteniment?

Veent lo sanct engenrament

Que 'l payre fá de son fil car?

Ni veser lo sanct espirar

Del Sanct Esperit gloriós;

Car aquel veser es joyós,

E es veser esperital,

Qui veu infinit eternal

Produiment e iximent?

Que hom veyrá manifestament

Sens tot mija e la bontat

Infinitat e eternitat,

Poder, saviea e amor,

Virtut, veritat e valor,

Gloria e tot compliment?

Hom veurá manifestament;

Veent vostre bonificar,

Vostre entendre, eternar,

E de cascuna dignitat?

Hom veyrá s' obra per vertat?

Aquel veser tant bél será,

Tant gloriós e tant valrá,

Que boca no ho poria dir.

¡Ah, Senyor Deus! e tant desir

Aquel temps, qu' eu pogués veser

Vostra essencia, vostre esser;

Car no pòt haver marriment

Qui éla veu, car compliment

Ha hom en éla tant gran,

Que tot quant vòl ha a son talan,

Perque l‘ aor, el ám e 'l cre;

Desir la veser mays que re.

¡Ah, Jhesu-Christ! ¿quánt vos veuray (veuré : voré: veré)

En parais hon jòy estay

Tant gran, que dóna compliment

A seny e imaginament, (imaginación; imaginació)

E a sentiment corporal,

Tant gran, que nuyl bé temporal (241)

No pòt donar tant de plaer,

Com hom ha en vostre veser?

Perque vos aor e ‘us reclam,

E per merce, pus que tant ám

Vostre veser, siam donat;

E car grans dóns donats de grat,

Ay en lo dón esperança (242)

E d' él tots jórns n' ay membrança (243). (remembranza, recuerdo)

Jhesu-Christ, Senyor, ¡ah, quí fós

En aquel temps que nasqués vos! (en aquel tiempo que nació usted)

E vos vesés infant petit, (y os viese infante - niño pequeño)

Vostres carns nues e poch lit, (vuestras carnes desnudas y poco lecho : cama)

Pobre de draps, ple de bontat! (pobre de trapos : ropas, lleno de bondad)

¡Ah! ¡còm fóra enamorat

En vos veser, tenir, tocar, (en veros, teneros, tocaros)

E contra erguyl contrestar, (y contra orgullo contrastar)

Veent lo rey d‘ el cèl, e 'l trò,

Jaer en paubre liteló! (yacer; jaure; en pobre camastro; lectum : lit, llit : lecho)

¡Ah!; qui fós en cell temps nuyrit (¡ah!, quién fuese en aquel tiempo nutrido)

Que Jhesús fó infant petit!

E com tots jórns ab él anás, (y como todos los días : jornadas con él fuese)

Ab él estés, ab él jugás! (con él estuviese, con él jugase)

¡Ah, còm fóra gaug de plaer! (¡ah, cómo fuese gozo de placer!)

¡Ah, ¿quí volgra als mays haver? (volgra : volguera : volgués; quisiese)

E quant Jhesus hac sa etat,

Que hom lo servís a son grat!

E quant él fó liat e pres,

Que hom son companyó estés

En tota la greu passió,

E ‘n la greu mòrt, hanc gaug no fó

Major que cell que hom pogra haver! (pogra : puguere, poguere : pogués; pudiese)

Ah! Jhesus, per vostre plaer,

Fayts me vos veer en lo cèl (“hacedme veros en el cielo”, que os vea)

On vos adora Gabriel,

Michael, Seraphin, Raphael.

E s‘ eu en est món vos aor,

Tant, qu' en suspir e plòr.

¡Ah, Senyor Jhesus! ¿quant será

Aquel temps que hom mays amará

Vos amar, honrar, servir,

E per vos trebals sostenir (treballs : trabajos, penas, sacrificios; trepalium : tipo de tortura)

Per eximpli de bò pastor, (buen pastor)

Que per sí matex e s' honor,

Per son parent, e son castel,

Per bén menjar e bon mantel?

¡Ah, Senyor Deus! e tant mal es

Aquest temps en que m' havets mes,

Car no 'l despen en vos servir,

E veigme a la mòrt venir,

E no 'n scé lo temps que morré,

Ne si de mí haurets merce.

¡Ah, Senyor Deus! tant gran esglay

Ay, que temps no ‘m defala say;

Car si eu muyr sens vos amar,

Sens penedir, sens reclamar,

E que no ‘m sia confessat

De mon faliment e peccat,

Iray en temps hon fòch no mór (iré; aniré)

En qui hom está tan en plòr,

Que mil vets porá 'y mas plorar (244),

Qu' aygaa no ay en fònts ni mar (245),

E qu' el compte renovelás

De lágremes e retornás

Lo compte infinidament,

Porá esser lo nombrament

De cascuna gota de mar.

¡Ah, Senyor Deus! quant vuyl pensar

Lo temps en que están li peccador

En infern, e pens la dolor

Que haurán, del pensar son lás.

E quant pens quant están li lás

Ab qu' el demoni lase e pren (246),

Per ço que vagen al turmen, (turment, torment : tormento)

No 'm pusch abstenir de plorar;

Perqu' eus volria demanar

Tal temps en est món, hon estés

Axí fermat per tot quant es,

Trestot mon esser corporal

E mon esser espiritual,

Que per tot ço qu' en lo món es

No faés faliment en res;

E qu' amás mays oració

Que honrament ni l' aur qui fó

Ni qui es ni jamés será.

¡Ah, Senyor Deus! ¿é quant veyrá

Aquel jórn lo vostre sotsmes,

Qu' ám mays orar que nuyla res!

VIII.


DE ORACIÓ DE LOCH.


Aor vos, Deus, qui 'n vos estats,

E en tot quant havets creats,

Estats en loch e fòra loch,

E vostre esser nuyl temps no 's mòch; (mou, mòu : mueve)

Car negun esser infinit

No es mogut ni departit;

Perqu' eus aor, eus clám, eus cre,

De mos peccats demán merce.

Está lo cèl imperial

Loch de gloria, qui mays val;

Loch de Jhesu-Christ apelat,

On está lo còr ordenat;

E 'I trò. Jhesús en mig está,

E pres d' él sancta María;

Jhesus resplán ab sa clardat (claretat; claredad)

Trestot lo cèl e li salvat,

E 'ls ángels, de tal resplandor,

Que Deus no 'n pòt crear major:

Car resplandor qu' ix d' home Deu

Es tant gran, que no la pòt Deu

De nuyl altre còrs far exir

Tant gran, e quant bé m' ho albir (247)

Con la resplandor fòrt resplan,

Ni la gloria qu' els sants n' han,

Desir com pogués esser lay,

E no preu res que sia say (248).

Perqu' eu aor lo rey Jhesus,

E prech los sants qui son lá sus,

Que per mí pregon lo Senyor

Que 'm vesta de sa resplandor

En parais per sa merce,

E que de sá faça tant bé,

Qu' él ne sia amat e honrat,

E qu' eu ne fós marturiat: (martirizado)

Car cell qui mòr per Deu honrar

En parais será pus clar

Que negú qui no sia mòrt.

¡Ah! ¡com será bona la sòrt

A tots cells qui per él morrán! (morirán)

Car d' aquel drap vestit serán,

On Jhesus ab sa resplandor

D' el qual vest qui mòr per s' amor.

La cara de Jhesus loch es

Tot lo meylor que esser pogués;

Car en veser éla haurá

Hom tot ço que haver en volrá (249).

Ela es loch de compliment,

On ha repos tot sentiment,

E tota imaginació

D' aquels qu' haurán salvació.

Aquela cara ám e aor,

Qui dóna gloria major

Que tot ço qui 's porá veser,

E per éla hom ha poder

Com pas son entendre, membrar (250),

Son amar, en Deu consirar,

Com está en sa trinitat,

Essencia e unitat,

E com es bò e poderós

E en sí matex gloriós.

Aquela cara eu aor,

E ma cara mul per s' amor (mull; mullo; mojo de lágrimas; baño; banyar; bañar)

De lágremes e plòr soven;

E d' éla say merce aten.

La boca de Jhesus es loch

On en parlar se fá tal tóch,

Que tot ço qui 's per oimen,

Ne 'stá el cèl en complimen; (compliment; cumplimiento)

Car qui òu Jhesu-Christ parlar, (oye)

No cal de beure ni menjar,

Ni de tocar nuyl sentiment;

Car tot quant say ha tocament,

No 's una glan a comparar (251)

Vas ço, com ausir a parlar

A Jhesus lo major Senyor,

Qui parla ab tant gran douçor,

Que Deus no pòt posar major

En nuyla causa corporal.

¡Ah, Jhesus! vostre parlar val

Tant, qu' hom no ho poria dir,

Perqu' eu él aor e desir;

datsme força e poder, (donaume, doneume; dadme)

Com tots temps sia vertader

Per amor de vostre parlar,

E ab ver dir volria honrar (252).

Parais es loch assignat

On estarán tuyt li salvat,

Aytant de temps com Deus será;

E 'n aquel loch cascú haurá

En Jhesus tot ço que volrá.

Loch a on hom ausirá cantar

Ángels e sants, e tant fòrt clar

Lausant de Deu sa unitat,

Sa trinitat e sa bontat,

E cascuna sa dignitat;

Encara la humanitat

Perque Deus ver home está,

On tot lo bé que sia sá,

No val tant com sòl un cantar

Del menor sant, car no 's pòt far

Que causa qui tòst es passada,

Vala tant com perpetuada. (valga; valgue; valgui)

Perqu' eu de sá cant e aor

Per amor del major Senyor,

Quant pens lo loch que 'n infern es,

D' el qual hom no ixirá mes:

Loch tenebrós, negra, pudent, (lugar tenebroso, negro en femenino, maloliente, hediondo)

On hom está en cremament;

Loch qui de tot bé ha fretura,

E loch en qui tots temps mal dura;

Tot estaig trist e son tement

Que no vaja en fòch ardent,

Estar tots temps pres e liats

Per raysó de mos greus peccats.

E s' eu vay lay será raysó,

Pus que ay fayta falió

Contra Deu, qui bò me creá

E ab sa sanch me recreá.

Perqu' eu me sotsmet a raysó,

E ‘naxí fás oració

Tal, que Deus no 'm pòt condemnar,

Pus de mos tòrts me vuyl jutjar;

Car Deus es just e no fá tòrt

A cell qui s' acusa a mòrt,

Per ço car fal contra dever

Ab que esperança cartener

Sapia, e que deman perdó

A Deu, qui estar a raysó

A tot hom qui merce deman,

E qual que Deus faça, n' han,

Sia punir o salvament;

Car en Deu están egualment

Justicia e perdonar,

Perqu' hom deu l' ú e l' altr' amar,

E qui fay tal oració

A Deu, no ‘l dirá may de no.


IX.


DE MANERA DE ORACIÓ.


A manera d' oració

Cové haver devoció,

E que no sia en peccat,

Qui empatxa la amistat

Que Deus ha ab hom en honrar (253).

E encara deu hom ordonar

Sa vista en tal res veser,

Que no empatxen lo plaer

Qui 's pertany en oració,

Ni destrua contricció; (destruya; eso de destrueixi es más del fava de Pompeyo)

Sens la qual hom no deu orar.

E ayço matex cové far

De son odorar e ausir,

De son gustar, de son sentir:

Car quant los senys son empatxats

Per sentir, no es ordonats

Home que puscha bé pregar.

Ayço matex d' imaginar,

Qui ‘n orar está molt noent,(noure : no querer)

Quant no es en ordonament;

Mas que imagin lo greu mal (254)

Que hom ha en fòch infernal,

Car hom n' estará tement

E de sos peccats penedent;

Perque 'n será mils ordenat

Com a Deu demán pietat;

E per ço que puscha plorar,

Imagin gran marturiar

De alcun home son amat,

Per ço que 'n haja pietat.

E puis imagin lo turment,

La dolor, e lo plorament

Que Jhesu-Christ hac en la cròts, (crotz : cruz)

E nostra dona ‘l peu desots, (y nuestra domina : dona : señora, mujer debajo, al pie)

E autre sí de sant Johan.

E si bé va imaginan (255),

Porá suspirar e plorar,

E ses pregueras mellorar. (y sus plegarias mejorar)

Apres imagin sus lo trò (256)

On Jhesus está enviró (257)

Los sants en redon al cèl (258),

E autre si tuyt li faèl. (y otro si todos los fieles; li : los; faèl, feel etc; fiel; fidel, fideles)

Car per aytal imaginar

Se porá fòrt enamorar

De Jhesus, e dels sants dessus,

E son orar irá en sus;

E quant haurá imaginat

E molt suspirat e plorat,

Per crexer sa devoció

Puig sobre imaginació, (suba; pujar : subir; puig : podium : pueyo : pui : puy : puch)

E sospena en sus sa raysó;

Ço es, son entendre e amar,

Son membrar; no vuyla parlar

Clausa sos uyls, no auga res, (cierre; claustro, clausura, closa; cloure : cerrar; auga: oiga)

tenga son pens tant sotspes (y tenga su pensamiento tan suspenso, suspendido, alto)

En Deu e sancta trinitat (259),

Sa unitat e sa bontat, (su unidad y su bondad)

Qu' en nuyla res als no consir,

Mas de sòl Deu haja desir,

E ám Deus, per tal car es bò,

No pas per nuyla res qu' él dó,

Ni per perdonar son peccat,

Ni que él no sia dampnat.

E qui enaxí volrá orar,

Sintra 's tan alt per son amar, (se sentirá tan alto por su amor, amar)

Per son entendre e membrar,

Que no porá pus alt pujar.

E qui prega mays per son bé (pregar : pedir, orar, rezar; plegaria)

Deu, que per él, gens no avé;

E qui fal no pòt alt pujar

Sa oració, son contemplar.

Car la manera li defal.

E si ‘n orar a mur ni val (260),

S' oració no pòt passar

A Deu, ni él pòt perdonar

Ni donar, ni 'l pregar grair;

Car Deus no vòl hom exoir

Qui vuyla mays esser salvat,

Que Deu servit, entes, amat (261),

E honrat; e qui vòl mays far

En Deu pregar e contemplar,

Consir cascuna dignitat

De Deu e son actu format,

E com l' una e l' altre es,

E com ensemps son una res

Sóts una sancta deitat,

Un Deu qui 's cada dignitat (262);

E si es l' actu de cascuna,

E de les dignitats neguna,

No está ab defaliment,

Ans ha en sí tot compliment;

E l' una en l' altre 's complida,

E ayço per obra infinida,

Intrínseca e eternal;

E es per payre divinal,

E fil e per sanct esperit;

E cascú está tant complit

Com l' autre, e están tots tres

Un Deu, no departit en res.

E qui enaxí pòt levar

Sa oració, e pòt estar

Lònch temps en sa oració, (largo)

E sens imaginació

De nuyla causa corporal,

Nuyla oració tant no val.

Car hom estará tot raubit,

Sus alt, per lo sanct esperit;

No curant de causa de say,

Son orar será si veray,

Com no 'y poria enadir (263)

En contemplar ni en desir;

Perque 'm parria gran raysó

Qu' hom amás tal oració (264).

E vos, Senyor Deus, per merce,

Lo qual aor e ám e cre,

Puys l' oració ‘m fayts saber,

Fayts la amar a mon voler,

Tan fòrt, qu' ab éla vos aor,

E que de vos molt m' enamor.


X.


DE ORACIÓ AB QUE.


Hom fá a Deu oració

Ab la boca 'n querre perdó. ((requiere)

Oració es ab parlar

De Deu, e d' él bé recontar.

E oració home fá

Ab bon desir on mal no ha;

Ab bé far hom aora Deu,

Ab almoyna e dar del seu; ((limosna : elemosina; almoina)

E ab gardarse de peccar ((guardarse de, evitar)

Pòt hom pregar Deu e orar. ((se puede; el hom es tanto hombre como el impersonal se)

Ab voler qui ama bontat,

Justicia e caritat,

, esperança e honor ( (encontramos fe sin tilde y fé con tilde en estos textos)

De Deu, aora hom lo Senyor: ((adora)

E qui hi met prudencia, ((mete)

Fortitudo e tempransia, ((templanza)

Humilitat, absteniment, ((humildad, abstención)

E que hom sia pacient,

Leyal, cortes e vertader, ((leal, cortés y verdadero : que dice la verdad : verídico)

Ab aytals virtuts pòt hom fer

A Deu veraya oració ((265),

E que 'y sia devoció.

E qui vòl mays en sus pujar,

Sa oració, porá ho far

Ab amar Deus per sa bontat,

Sa granea, eternitat;

E per ço car es infinit,

E en totas causas complit.

Encara 's altre pujament

D' orar ab son enteniment;

Car qui de Deus mays bé n' enten,

Mays afina son amament,

Et on mays s' afina l' amor,

Mays puja hom pregar lo Senyor;

Con mays puja l' amament,

Mays puja en sus l' enteniment ((266). ((más sube hacia arriba el entendimiento)

Enaxí puja lo pregar

Ab entendre e ab amar

De Deu ab grans obras vertats;

E on mays él es remembrats,

Mays puja l' entendre e amar.

Ayço matex es de membrar,

Qui puja ab amar e saber.

Enaxí tots tres han mester

A pujament de oració;

Car entendre 's un escaló,

Altre 'scaló está l' amar,

E altre es lo remembrar.

Cascú a l' altre es ajudant,

E ab cascun hom vá pujant

A Deu sa gran oració,

De escaló en escaló. ((canticum gradum)

Mas lo pujar fóra petit,

Si no fós lo Sanct Esperit,

Qui ajuda al remembrar,

E al entendre e amar,

E tira en sus lo pregament

Ab qu' es fá lo exoiment.

Ab alcú sant hom pòt pregar ((267),

Ab qu' hom lo sant vuyla honrar ((268)

Car aquel sant es ajudant

En tot ço perqu' hom vá pregant.

Aquel qui vòl per Deu servir,

Trebaylar e mòrt sostenir,

Sa oració acabar

Ha ab que pòt Deus molt pregar ((269);

Car solament lo seu desir

Prega tant fòrt, qu' hom no ho pòt dir.

Aquel qui es a tòrt maldit,

Si aquel tòrt gita en oblit,

Ha ab que fá oració,

Tal, que Deu no 'l dirá de no

De nuyla res que li deman,

Pus que fá oració gran;

Car cell qui prega ab petit,

Totas vets no es exoit.

Aquel qui ama castetat,

Ha ab que prega de bò grat;

E qui ama lutxuria,

A Deu fá gran injuria

Si 'l prega; car no ha ab que

Deja a Deu clamar merce.

Aquel qui s' orna ab vestir,

E vòl tròp menjar e dormir,

Mira son còrs e son taló

Quant vòl far gran oració,

No ha ab que, car no 's cové

Que ab peccat home prech bé.

Aquel qui prega suspirant

Ab contricció e plorant,

Ha ab que pòt molt Deu pregar,

Ab que no sia ‘l suspirar

D' hipocresia, ni los plòrs,

Car lo pregar no ha valors,

Pus hipocresia ‘y consent;

Ans li ‘n tany un tal puniment,

Que Deus no li dó, ni ‘l perdó.

E cell qui fá oració,

Per ço car hom l' en ha logat ((270),

E vòl n' esser molt mils pagat

Que no es la oració,

Fá contra l' autre falió,

E l' orar a él res no val,

Pus que 'y fá peccat mortal;

Car aur, cosí ne honrament

No val tant com bò orament.

Cell qui prega mays per pahor

Que de Deu conquerir amor,

No ha ab que puscha pregar;

Car hom no deu adenantar

Lo petit contra lo major,

A qui pertany tota honor;

E qui ho fá prega a son dan ((271).

¡Ah, Senyor Deus! fòrt vos reclam

Que ‘m donets ab que ‘us aor,

E ab que vos faça honor;

E quant vos pregaré de re,

Qu' en pregar ám mes vos que me.
--------

A honor del Sanct Esperit

RAMON ha fenit son escrit,

En Maylorca, dins la ciutat,

El nombre que Deus fó encarnat

Mil e trescents, el mes juylòl. (juliol, juriol, joliol; julio)

Qui es en peccat e ixir en vòl, (salir; como exit en inglés, exitus)

Am est escrit a son poder;

Car ab él porá mantener

La fí a la qual es creat,

E 'n sabrá ixir de peccat.

El tractat sia corrigit ((corregido; corregit)

Si en res eu ay falit;

Sia a sancta María dat, // E per sa amor sia amat.



VARIANTES.

(1) E maldich lo jòrn qu' ela ha 'm pres;

(2) E 's fé per mí home carnal, (*)

(3) E s' acusará lo peccador.

(4) E vos, leyaltat, no ‘m perdets

(5) Sens no 's cové

(6) Qui 's puscha say haver,

(7) ¡Ah, contricció e plorar! (**)

(8) Per ço que vinga bona fí.

(9) En qui albergon tant de mal,

(10) Car t' erra de fòch infernal,

(11) E de tot est mal penet

(12) S' ho té a mal

(13) A merce e pietats,

(14) Tenitsm' uy mays tan fòrt al fre

(15) Perqu' eu son trist e son temen;

(16) E estava a seru obtinat,

(17) De merce gran fama hauriats,

E de donar;

Qu' on que sia la far,

(18) A tot home qui de preyon

(19) Pus que ella s' es confessat,

(20) Eus tramet suspirant e 'n plòr

(21) Pus que fó tenra a honor

(22) No ‘s ay creyut, mí vos n' apell. (***)

(23) E als altres confés ma clí,

(24) E de tot ço que ay fayt tòrt

(25) Qus 'm mova a satisfacció,

(26) Lo qual hi met que jura Deu,

(*) En otro códice se lee: E 's fé per mí home mortal,

(**) Puesto este verso en sentido admirativo, parece que la cláusula que le sigue debería estar en sentido interrogativo, de este modo:

¡Ah, contricció e plorar!

¿Poray já perdó trobar

De tan malvat greu parlament

Ab que hay fayt tan faliment,

Estant vilá e descortes

En mon parlar en tota res,

Nomnant noms de gran sutzetat

Qui son gran horribilitat?

(***) En otro de los códices que consultamos está escrito de este modo el verso:

Nosay creyut miuosnapell.


(27) Cell qui fá fals testimoni,

(28) E vos mon payre natural,
(29) E vas a éls com servidor.
(30) Quant al demoni me só dat,
(31) Cell qui sí matex té en mòrt
(32) Ab qui ha fet mala volentat
(33) E prengalo qui mays ya
(34) E a perdó lograyray,
(35) Sentit per lo sis sentiments,
(36) Lo qual amar en temps passat,
(37) Ni lo Senyor ¿cóm entendrá?
(38) Mantz anys, e no haúda,
(39) Creador e recreació,
(40) En quant éla honrar hem dó.
(41) E sens mija contra avar
(42) Qu' a son prohisme caritat
(43) Mas dónme a satisfacció
(44) Ah leyaltat! ta mal mi vá, (leyaltal)
(45) ¡E cóm apodera ira!
(46) Sapia que de bòn ángel vé
(47) No faça 'l fayt e demanes
(48) Contra la sancta Trinitat
(49) Con en éla vòlch consirar
(50) Concellalí que Deus no es res,
(51) Car si ho fós vira pales
(52) E per ayço fá lo duptar
(53) E qu' el pòrt en lo fòch ardent.
(54) Mas l' angel lo fá cogitar
(55) Mas que la crea verament
(56) En ben obrar e en ben far,
(57) Con ha en sí matex poder;
(58) Que en obrar sí, ja valor
(59) A la qual fóra gran peccat;
(60) Per manera de termenar.
(61) De saviesa e voler,
(62) Contra las quals fóre 'n peccat
(63) Car Deus no es injuriós,
(64) E ha cascuna de sa dignitat. (* : En otro códice se lee: E acascuna de sa dignitat.)
(65) Ni pòt esser eternal.
(66) Complir e gloriejar.
(67) Qu' en produir francamen
(68) Segons que 'u volen sens rahons
(69) El s' engenra 'l axí en Deu,
(70) Están ab éll ens unitat.
(71) Que ‘n éll fill se pogués canyar,
(72) Que quant d' altre si vòl fayre;
(73) Ni el payre en eternitat,

(74) La ú l' altre eternalment; (*)
(75) En qui sia menoritat,
(76) E si ‘n ha no s' en rancura (**)
(77) E per produr aquel amar
(78) Axí abast un esperit
(79) Axí con es humanitat
(80) En qui ha còrs et ánima, (***)
(81) En saviesa, hom son tres;
(82) Está complit nombre de tres;
(83) Qui de dignitats son plenes, (****)
(84) E per ço deim, payre Deus,
(85) E deim que lo fil es Deus,
(86) E altre acell qui 's amat
(87) E l‘ amat altre e tocat (*****)
(88) Son tots tres en una natura,
(89) Una essen, un póder,
(90) E car una únió
(91) Car en élls no poria esser,
(92) Lija e porá tòst veser,
(93) Que lòch sostena 'n infinit,
(94) Com pòt en poder e saber;
(95) Qui a él sia eternal;
(96) Car dintre sí la qui mays val
(97) En totas ses parts sitot sal
(98) Tots tres serán tòrt e peccat,
(99) E esdevengut de no re;
(100) Segons que demunt ha estat.
(101) Fó raysó ha lo bé creat,
(102) E la granea a gran bé,
(103) E fóra ‘n son obrar mermar;
(104) Car angel no ha conjuntures
(105) Car per ço que dit vose n' ay,
(106) Aytant com pòch, e li donas
(107) No fó hanc mòrt ni cròts penjá.
(108) Axí com si ‘s mòr en Martí
(109) Ab son cór Deus o desunit,

(*) En otro códice se lee: La un ha l' altre eternalment;
(**) En otro códice: E si n' ha no s' en retura
(***) En otro códice: En qui ha còrs e s' ánima
(****) En otro códice: Qui de dignitats son bones,
(*****) En otro códice: E l‘ amar altre e tocat

(110) E d' éla 't fá temptació

(111) Per ço que ab tú sia mist

(112) Tot quant vòl far son voler,

(113) E perdonar major peccat

(114) En qui lòch no es establit,

(115) Car l' obrás infinidament,

(116) E si tú en yço estás

(117) E a nengun d' éls no ama

(118) Car si era volentat

(119) Deen es imaginació.

(120) No has conseyl, mas d' escoltar,

(121) Que quant en veus causa bela,

(122) Lo demoni veylentament,

(123) Sia ton còr en Deu amar,

(124) Que l' on puschas ab mal forçar,

(125) Segons la fí perque creat

(126) D' on es afait qui es pudent.

(127) Dònchs, quant es pres l' odorar

(128) E de ton fayt desconexent,

(129) A son còr a en sanctetat.

(130) Trò que apres a consirar (*)

(131) Qui en ton bòn ús pren senyal,

(132) Car fás lo bé, an desplaer,

(133) E cells qui li han mas d' amor,

(134) E si lo contrari d' ayço fás,

(135) Tempta si él ha pagament

(136) Mas ab celas del temptament,

(137) E per est mòu ul 'ta pales, (**)

(138) Que del afar no farás res;

(139) Car al sender estarás pres

(140) E representar t' ha de se

(141) Cras si ayço ‘t pòt aportar,

(142) Del faliment te vé talent;

(143) E fá parer alcuna re

(144) D' on ha 'y peccat e faliment.

(145) E en ayço ha est me té,

(146) Ab lo teu acordament,

(147) E quant él la membra sens presar (***)

(148) Ab que ny sia enteniment

(*) Léese en otro códice: Trò que apres ha consirar
(**) No comprendemos el sentido del vocablo ul' ta; le hemos trascrito exactamente tal cual está en el original. Quizás el copista quiso escribir ultra; mas si así fuese el signo de la abreviatura estaría mal colocado.
(***) En otro códice se lee: E quant él la membra sens passar

(149) E quant han pres en lassament

(150) Estant en éls vici cregut

(151) E está regals general

(152) Per ço que l' on duga a peccat.

(153) Si 'n alcú enantament

(154) Pus que en res la tròb vicios, (*)

(155) Car ab un vici altre 'n pren

(156) Car pus que l' object e l' amat (**)

(157) Son entendre ment ella sòl

(158) E vens lo peccat conçebut,

(159) Prolixitat eus tant mostrat

(160) E pus no 'l tròp ab gran virtud,

(161) Car ab él acontenció, (***)

(162) Temptar tal bé que pauch es bò,

(163) E passar cas ab bè menor:

(164) Com encare ha altres partidas

(165) Vòl que vista moralitat,

(166) De la bontas qui 's natural,

(167) E si 'l vòls far, darte raós

(168) En lo far mostrar t‘ ha ades crich (****)

(169) Trò que del far sis enemich;

(170) Car no 'l sosfir ni escoltar

(171) Car a esperança en bé,

(172) Segons a vertut natural,

(173) Car ab aytal granea, estada

Plasent a Deu qui l' ha donada,

Vertut pus gran ha hom leyal,

Qui gran es per vertut moral,

Que ha' l cèl, ni ha l' element,

Ni ha castel, ni ha honrament.

(174) E sobre los altres presat;

(175) E embrar, entendre e amar

(176) Ab que sia bò ajudat

(177) Pus qu' él es mal e vòl mal far

El demoni vas a acordar

(178) Veus, dònchs, qui ha 'l poder esquerre,

Vé lo demoni e el requerre

Que li ajut a far lo mal;

E si ha ‘l dret poder no cal,

(*) En otro códice se lee: Pus que en res l' ha tròp viciós,
(**) En otro códice: Car pus que l' objet elamat
(***) En otro códice: Car abel acontenció,
(****) En otro códice: En lo far mostrarta descrich

(179) E si no es aperçebut,

(180) Viret ab latz on pòts bé far,

(181) Consel del malvat esperit;

(182) Car dirta tú as gran poder

(183) Ca mula hora no consintrá

(184) E farvosa n' ayço estar

(185) Com vos en deja cartener,

(186) Qui la caritat amar

(187) E tú qui es dins natura atz

(188) Aço on él es jausion,

(189) Es natural, e hon pintat

(190) A bele qui es moral;

(191) Moral e si es combatut

(192) No fá contra la libertat

(193) Ensemps an una libertat;

(194) Mas lus quen an está virat,

(195) Si dònchs la volentat vòl ren

(196) Tot nourá já temptació;

(197) Creada ha aquela haver; (*)

(198) Carda las parts de compliment

(199) Si l' una 'l altras tú vivent;

(200) Si bé sab las parts acordar.

(201) Qu‘ en lo fayt hac d‘ alcuna re,

(202) Avii a la nostra oració

(203) E vos esser una re

(204) Qui produit fill engenrant

(205) E pòtne eximpli esser donat,

(206) E Senyor, segons que vos sots

(207) E fayts com molt siats honrats,

(208) Entes e per tot hom ben dit;

(209) En hostal on vos siats

(210) En aquest mon ço que volets,

(211) E valem, pus vos mi sové.

(212) En vostre saber determen

(213) Car Deus fil es Deu de poder,

(214) ¡Ah, Deus!, ¿e qui porá dir (**)

(215) Con ha de que qui 's exaltat

(216) E está entes e persona,

(217) Senyor Deus! també mí consir

(218) E 'l ventre de ma mayre he viscut,

(219) E que 's guart de peccat mortal,

(220) Vostras obras magnificats,

(221) Sí matex per ço qu' en sies;

(222) D' honor o ço que vòl haver,


(*) En otro códice se lee: Creat ha aquel haver;

(**) En otro códice: ¡Ah, Deus! ¿quí poria dir


(223) Bó e complit en tot quant es:

(224) Perqu' eu t‘ aor, e tem, e cre;

(225) Perqu' eu estaig en gran peccat;

(226) Mays que mí, segons qu‘ havem dit.

(227) E dar la joya de salut,

Sa pietat Ilòu e virtut.

(228) E qui está alegrament.

(229) E cell qui ora petit,

(230) Consirant com puscha servir

(231) La quantitat del temps que n‘ he

(232) En vos servir, en vos orar;

(233) E ‘l bonificar per s‘ amor

(234) Esperit Sanct d' amdos vengut,

(235) Deu, car ço en Jhesus es,

(236) Car vos sots qual deitat

(237) E mòu lo cèl, l' ángel, e 'l trò,

(238) ¿E quí pòt los homens sanar?

(239) Ni per bòn dret a nulla res?

(240) Mos peccats d' on penedent só.

(241) Tan gran que nengun temporal

(242) Ay en lo dó gran esperança

(243) E d' él tots jórns n' ay remembrança. (*)

(244) Que nul vets porá mays plorar,

(245) D' aigua que no ha ‘n fònts ni mar,

(246) Ab que el demoni lassa pren,

(247) Tan gran, e quant bé mo albir

(248) E no pren res que sia say.

(249) Hom tot ço que haver volrá.

(250) Com pòs son entendre, membrar,

(251) No ‘s un aglan a comparar

(252) E ab ver dir volria orar.

(253) Que Deus ha ab hom en orar.

(254) Mas que imagin en lo gran mal

(255) E si bé 'n vá imaginan,

(256) Apres imagen en lo trò

(257) On Jhesus es, et enviró (**)

(258) Los sants en ran dona ‘l cèl, (***)

(259) A Deu e sancta trinitat,

(260) E si ‘n orar amor ni val,

(261) Que de Deu servit, entes, amat,

(262). Un Deu qui es cada dignat;

(*) En otro códice se lee: E del tots jòrns ay remembrança
(**) En otro códice vemos escrito: On Jhesus esta e enviró
(***) En otro códice se lee: Los sants enran donalcel,

(263) Qu' hom no 'y poria enadir
(264) Com amás tal oració.
(265) A Deu veray oració,
(266) Mays puja sus l‘ enteniment.
(267) Ab cascun sant hom pòt pregar,
(268) Ab qu' hom lo sant vulla orar;
(269) Sap que pòt Deus molt pregar;
(270) Per ço car hom s' en ha logat,
(271) E qui ho fá prega son dan.