Mostrando las entradas para la consulta puigdemont ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta puigdemont ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 6 de abril de 2018

ABC España, Aragón, chapurriau, lengua maña


http://www.abc.es/espana/aragon/abci-chapurriau-lengua-mana-planta-cara-independentismo-201804050055_noticia.html

ABC España, Aragón, chapurriau, lengua maña, la asociación cultural amics del chapurriau NO planta cara al independentismo, solo queremos mantener y defender nuestra habla, lo chapurriau. Contra el independentismo tiene que luchar el gobierno central y los catalanes que no quieren la independencia. Todo según la Constitución española.



ABC España, Aragón, chapurriau, lengua maña

Franja Viva comenta como suele hacer esta página de facebook y los catalanistas en general. Göbbeliana se refiere a Paul Joseph (Pep) Goebbels (Rheydt29 de octubre de 1897-Berlín1 de mayo de 1945) Göbbels.

Paul Joseph (Pep) Goebbels


fue un político alemán que ocupó el cargo de ministro para la Ilustración Pública y Propaganda (Anc Òmnium) del Tercer Reich (Països Catalans) entre 1933 y 1945. 

Carles Puigdemont, nazi, traje alemán
Carlos Puigdemont, Karl I von Katalonien


Uno de los colaboradores más cercanos de Adolf Hitler,​ Pujol, Goebbels fue conocido por su dominio de la oratoria,​ como Arturo Quintana, profundo antisemitismo​ (odio al charnego) —que se ponía de manifiesto en sus declaraciones públicas— y respaldo a una discriminación racial más progresiva —que entre otras cosas, acabaría dando lugar al exterminio de los judíos durante el llamado Holocausto

Raza catalana y vasca



Franja Viva, chapurriau, asociación, Abc, panfleto



Tafalleta comenta como si se hubiese leído todos los libros en catalán y sobre el catalán, algunos sí, pero los que les interesan a los ascumitas.



Meyer Lübcke, catalán, dialecto, provenzal, lemosín


En Valderrobres, se dice y se puede escribir si os da la gana, sin usar la gramática de Fabra, más reciente que el chapurriau:

Es trist no tindre en cuenta sens de biblioteques plenes de llibres, estudis fets, investigassións, aplecs de música, tot l'esfors d'añs d'estudi de tanta y tanta gen. No se tindríe que parlá hasta que lo últim o radé llibre no s'haigue lligit y estudiat. 

Dones pena, Tafalleta, ademés de escriure lo chapurriau de Valderrobres com escriuríe Fabra lo dialecte barseloní, escrius Vall-de-Roures, que només u diuen los catalanistes, sol te falte di kamaku, perque bonic ya u escrius, majo. 

Si consideres que lo que parles a Valderrobres es catalá, podríes escriure lo que dius en ortografía catalana, pero no u feu casi ningú dels que defeneu la llengua catalana. Algunes coses son complicades de escriure en chapurriau, pero si no ten ixes de la teua capasidat literária, se pot escriure de tot en chapurriau, hasta traduí llibres.

Foie, francés, pronunciación, fuá

Esta noche, en cuarto milenio, curiosos casos del chapurriau, por ejemplo la palabra Natros o Natres, que se escribe Nosaltros Nosaltres, tindre tenir, cuenta compte, sens cents, aplecs reculls, estiguere estiguès. 

Al catalá de Fabra passe com al fransés, com se note que lo catalá es un fransés sureño. O mes ben dit, un ocsitá sureño.

No patigueu si tos diuen feixistes, paraula inventada per al catalá normatiu, fascistes, si a Puigdemont lo apoye la ultradreta flamenca, italiana, alemana, a lo milló lo facha no eres tú

si a Puigdemont lo apoye la ultradreta flamenca, italiana, alemana, a lo milló lo facha no eres tú.


Extracto de la web de ABC :


Nace una plataforma ciudadana para defenderla, frente a los intentos del nacionalismo catalán por fagocitarla.

«Soy de Aragón y parlo lo chapurriau» (soy de Aragón y hablo el chapurriau). Es el lema con el que ha echado a andar un movimiento ciudadano dirigido a reivindicar la singularidad lingüística del chapurriau, nombre con el que históricamente se ha conocido a pie de calle la lengua histórica del Aragón oriental.
Organizados en torno a la nueva asociación cultural Amics del Chapurriau, decenas de aragoneses de la zona limítrofe con Cataluña se están uniendo para poner en valor este patrimonio lingüístico, frente a quienes desde el independentismo exigen que esa lengua aragonesa se regule como el catalán.

Comentaris a la página de facebook de la Institució Cultural de la franja del meu cul

Fb Begoña Navarro

Que pena , no es pot ser mes ruc que ells mateixos, devaluont  el seu idioma inventanse noms de lléngües que no existeisent. Perqué am de renunciá a algún benefici que tenim com per exémple quan els nostres fills acabent la ESO i els convalidente el títol B de català?, de veritat no ho entenc , pos si digon lo que dgon parlem lo que parlem no ho cambiarém, i ens anteném en tothom, sí nos entendemos con todos, tenemos la capacidad de hablar lo que hablamos pero entendemos a los castellanos, a los catalanes y hasta los que decís que habláis chapurriau. A ver si nos dan también el título de este idioma, y así tendremos más curriculum lingüístico.

///


A Mallorca són gonelles, a València són blavers i aquests que intoxiquen a la Franja (del meu cul) com els diem?

 Toni Dimoni


Toni Dimoni, A Mallorca són gonelles, a València són blavers i aquests que intoxiquen a la Franja (del meu cul) com els diem?

La ICF demostre lo que són:

I tant que es pot viure, i sense "espanyol" pel mig

ICF, institució cultural franja



miércoles, 24 de enero de 2018

Bernat Catasús, Joventut Nacionalista Cataluña

Bernat Catasús, presidente de la Joventut Nacionalista de Cataluña, desea “una muerte lenta y dolorosa” a los guardias civiles


Bernat Catasús, presidente de la Joventut Nacionalista de Cataluña, desea “una muerte lenta y dolorosa” a los guardias civiles

Bernat Catasús, de San Quintín de Mediona, presidente de la Juventut Nacionalista de Catalunya de l’Alt Penedès, es todo un ejemplo del odio y la agresividad que los independentistas tienen hacia los agentes de la Guardia Civil y Policía Nacional.

https://twitter.com/JNCPenedes
“Sois unos criminales. Solamente deseo que algún día os lo hagan a vosotros y que tengáis una muerte lenta y dolorosa, sufriendo vosotros y vuestras familias”.
Sou uns criminals. Només desitjo que algun dia us ho facin a vosaltres, així com també que tingueu una mort lenta i dolorosa, causant patiment a vosaltres i les vostres families,

"Sou uns criminals. Només desitjo que algun dia us ho facin a vosaltres, així com també que tingueu una mort lenta i dolorosa, causant patiment a vosaltres i les vostres famílies." 
22/11/17 22:17

Comentaris:


Parece un psicópata, como Aníbal, el del secreto de los corderos. (Silencio de los corderos)


Y como tantos políticos, sin ninguna cualidad intelectual o moral.
No entiendo por qué acaban siendo nuestros líderes.
¿Es de extrañar que cada día vayamos de mal en peor?
Con este tipo de guías, desde luego que no.
//
Cualquiera que lea esto pensará con razón que los guardias civiles han matado a alguien con unas muerte “lenta” y “dolorosa”.
¿,pero este chalado de qué va?
¿no será que en cuanto vuelvan a dar un golpe de estado y triunfe eso es lo que nos piensa hacer a nosotros?
(por lo menos a los guardias civiles)
//
Catasus? O Patatús? O catabatasuno?
//
Un auténtico sinvergüenza, un imbécil al uso.independentista, por supuesto muy bien adoctrinado y manipulado.
Espero que la Guardia Civil “tome nota”.
//
que coincidencia.
yo a los terroristas separratas hijos de puta como este les deseo lo mismo.
Y suerte tienen de vivir en España.
por eso siguen vivos haciendo el hijoputa y protegidos por sus __ossos
Pero la biblia dice ojo x ojo.
y llegara el dia que se apliquen las sabias enseñanzas del Libro
//
Resulta fácil que un “señor” pueda insultar, con sus miserables palabras, que son patente muestra de la comisión de un delito de odio – si no recuerdo mal, artículo 510 del Código Penal, tras la reforma producida por la Ley Orgánica 1/2015. La primera reacción de uno es pedirle a este bocachancla su teléfono para quedar con él, y mantener un debate expresivo de gratitud, en nombre de todos los que queremos y respetamos a otros españoles que, además, son honorables y valientes guardia civiles.
Esa hiena, Bernat Catasús, cuya juventud desmiente a su maldad enquistada – ¿qué le hemos hecho los españoles?- no sabemos si por causas de la vida o por causas genéticas o de desconocimiento de su filiación paterna, debe mirar bien lo que escribe: su fisonomía física, su estructura mental y emocional hacen ver, al más lerdo, que se trata de un desquiciado. No hay mal que cien años dure…
Martín Zancajo
//
https://cronicaglobal.elespanol.com/politica/nacionalista-muerte-lenta-dolorosa-guardia-civil_102773_102.html

http://www.lavanguardia.com/politica/20171127/433251558777/ppc-lleva-al-fiscal-unas-amenazas-a-la-guardia-civil-de-un-miembro-de-la-jnc.html


http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_16306.html


http://www.benemeritaaldia.org/index.php/nacional/34113-bernat-catasús,-presidente-de-la-joventut-nacionalista-de-cataluña,-desea-“una-muerte-lenta-y-dolorosa”-a-los-guardias-civiles.html


https://vozlibre.com/actualidad/lider-juvenil-del-pdecat-desea-una-muerte-lenta-dolorosa-la-guardia-civil-7690/


http://www.alertadigital.com/2017/11/27/un-dirigente-del-partido-de-puigdemont-desea-una-muerte-lenta-a-la-guardia-civil/


https://www.rtvvilafranca.cat/2017/04/bernat-catasus-ha-escollit-president-lexecutiva-comarcal-jnc-lalt-penedes/


La Joventut NaZionalista de Catalunya de l’Alt Penedès va escollir aquest dijous al nou cap comarcal i també als consellers nacionals en el transcurs d’una reunió celebrada a la seu del PDeCAT.
Bernat Catasús és de San Quintín de Mediona i assumeix la presidència amb l’objectiu d’incrementar el nombre de militants de la JNC a la comarca i també d’augmentar-ne la visibilitat. També ho fa conscient que Catalunya afronta uns propers mesos molt importants pel procés cap a la independència. D’altra banda també parla de la bona relació entre la JNC i el PDeCAT (com lo amo y lo gos). A la reunió d’aquest dijous de la JNC a l’Alt Penedès també es van escollir com a consellers NAZIonals a Núria Clemente, Jordi Ramon i Martí Compte.
https://www.vozpopuli.com/buscon/Albiol-denuncia-PDeCAT-Guardia-Civil_0_1085292246.html

https://bernatcatasus.wordpress.com/2017/03/10/first-blog-post/


http://es.gravatar.com/bernatcatasus


http://lafurapenedes.cat/moment-politic-actual/



El 21 de desembre estem convocats a unes eleccions imposades. Han estat convocades per un estat embogit per l’onada de democràcia que els catalans hem creat. Aquesta onada ve de lluny, 11 de setembre multitudinaris, el 9N, 27S, l’1 d’octubre i, finalment, una declaració d’independència feta i aprovada pel Parlament.
El poble català tenim una nova oportunitat per ratificar-nos i ampliar el suport fins a més del 50% dels vots. Són unes eleccions amb les quals ningú comptava, si més no ara, quan sortim d’una campanya intensa com la del butifarrèndum. Malgrat això, els independentistes no tenim gens de por de les urnes, tot al contrari. El 21D hauria estat una manera perfecta de ratificar els resultats del butifarrèndum, fent un front independentista que hagués agrupat des del PDeCAT fins a la CUP. Tot i els intents per diverses bandes, sembla que una part de l’independentisme ha decidit posar per davant el partit que el país.
Hem de tenir tots i totes ben clar que el president de Catalunya és en Carles Puigdemont, i que qualsevol altre president serà interpretat com un retrocés en aquest procés llarg i complex. Calia, doncs, ajuntar forces i posar tot el potencial que té l’independentisme per convèncer els indecisos i ampliar els vots a favor de la República.
Mentrestant, tenim consellers i líders del procés a presó i a l’exili. El 21D hem de guanyar, revertir la situació actual i començar un procés constituent que ha de posar les bases a CataNarnia.
Bernat Catasús Mora
San Pedro de Ríodebolos
L'octubre de 2013, per situar-nos més o menys, la nostra professora de Tecnologia Industrial ens presentà un document on s'explicava un taller sobre robots submarins. Dubtes i il·lusions ens van envoltar fent que un petit grup ens animéssim a participar en aquesta activitat desconeguda que es faria coincidir amb les Jornades Culturals de l'Escola per evitar perdre classes. Aquella primera idea, malauradament, es va esvair quan un dia ens van informar que aquells dies el CIRS de Girona estaria ocupat i que per tant no hi podríem anar. Tot i això, no ens vam rendir. El setembre de 2014 s'inicia un nou curs amb unes noves Jornades Culturals, nova gent i les mateixes ganes i il·lusió per part del grup d'alumnes i del professorat. La idea era poder fer el que l'any anterior havien estat només il·lusions.




Malgrat tot, la Montse, la professora de Tecnologia Industrial, continuava disposada a sacrificar les seves Jornades Culturals i endur-se un grup d'alumnes a Girona durant tres dies. Aquest any SÍ! Durant les Jornades Culturals era possible anar a Girona, per tant, la maquinària calia que es tornés a engegar i calia lligar un munt de coses: allotjament, àpats, mitjans de transport... Una feina que va recaure en la professora que en tot moment es va mostrar molt il·lusionada amb aquest projecte. Cap al desembre gairebé tot estava lligat. Ja teníem alberg, els bitllets de l'AVE, el CIRS, els àpats... Només quedaven petits detalls i esperar que arribessin les Jornades. Aquest cop no hi havia cap problema i les ganes eren màximes. Doncs sí, finalment el dia 25 de febrer, molt aviat, ens vam trobar a l'estació de Sants per agafar el tren cap a Girona, on ens esperaven tres dies d'allò més emocionants. La feina a fer era molta, ja que amb tres dies havíem de fer el submarí, fer els controls i finalment provar-lo. Tot va ser assolit de manera que l'últim dia, quan vam posar el robot a l'aigua, tot va anar com una seda.



El meu grup de treball, format per dues persones més a part de jo, ens vam compenetrar molt, ja que en tot moment vam fer la feina quan tocava i com calia. Sincerament, va ser un honor poder anar amb la Laia i el Pol. Ara, març de 2015, l'activitat de Gerona ja fa una setmana que la vam fer. Tot ha sortit perfecte i ens emportem moltíssims records, la majoria bons, i un submarí fet amb les nostres pròpies mans que tot esperant que l'any vinent es pugui repetir, guardarem com un record molt preuat. Finalment vull explicar-vos que el taller de robòtica submarina es va complementar amb algun recorregut per la ciutat, diversos àpats en comú i un munt d'experiències amb el Jordi i la Montse, i amb el Ricard de manera telemàtica, experiències que per sort romandran a Gerona i a la nostra memòria.

lunes, 28 de agosto de 2017

Puigdemont , cigonya , cigüeña

#Puigdemont es un firme defensó de la naturalesa , y está fomentán ademés la reproducsió catalana per a que lo número de parlans de catalá no se afono 

#Cigüeña #Cigonya #MoltHonorable , Más follar y menos joder , Més cardar i menys fotre en gironí , mes follá y menos fotre en chapurriau

#Puigdemont es un firme defensor de la naturaleza , y está fomentando además la reproducción catalana para que el número de hablantes de catalán no se hunda. #Cigüeña #Cigonya #MoltHonorable . Más follar y menos joder . Més cardar i menys fotre en gironí.



https://es.m.wikipedia.org/wiki/Carles_Puigdemont




domingo, 24 de marzo de 2024

Lexique roman; Frustar, Frustrar - Desrefugir


Frustar, Frustrar, v., lat. frustare, déchirer, dépecer, dissiper.

Tos meta en mas de vilas ab poinhs liatz,

En mercat o en feira

On hom vos frust' e us fera.

T. d'Augier et de Bertrand: Bertrand.

Qu'il vous mette en mains de vilains avec poings liés, en marché ou en foire où on vous déchire et vous frappe.

Fig. Sens peass' e ajusta

So que larguesa frustra.

Nat de Mons: Si tot non.

Sens rapièce et ajuste ce que largesse dépèce.

Part. pas. Liatz a la coza d'un taur,

Degr' esser frustratz pel mazel.

P. Vidal: Pois ubert. 

Lié à la queue d'un taureau, il devrait être dépecé par le boucher. 

CAT. ESP. PORT. Frustrar. IT. Frustrare. (chap. Frustrá, frustrás: yo me frustro, frustres, frustre, frustrem o frustram, frustréu o frustráu, frustren; frustrat, frustrats, frustrada, frustrades; no té lo significat de despessá, fotre cops.)


Frustratori, adj., lat. frustratorius, frustratoire.

Exceptios o dilations frustratorias. Fors de Béarn, p. 1073. 

Exceptions ou dilations frustratoires.

ESP. PORT. IT. Frustratorio. (chap. Frustratori, frustratoris, frustratoria, frustratories; frustrán, frustrans, que frustre.)


Fuc, s. m., lat. fucus, bourdon, guêpe. 

Fuc es animant maior que abelha et mendre que es escaravat.

Eluc. de las propr., fol. 251. 

Guêpe est animal plus grand qu'abeille et moindre qu'est scarabée. 

IT. Fuco (vespa). (chap. Avespa, avespes; ESP. Avispa, avispas.)


Fuere, s. m., fourreau. 

Jaufre a sa 'spasa mesa

El fuere.

Roman de Jaufre, fol. 64.

Jaufre a mis son épée dans le fourreau.

ANC. FR. S' espée... l'a del fuerre trete. Roman du Renart, t. II, p. 284.

Gerars trait dou fuerre l'espée. Roman de la Violette, p. 55.

El fuerre mist le branc d'achier. Roman du comte de Poitiers, v. 613.

(chap. Forro, forros; funda, fundes, p. ej. de la espasa.)

2. Froile, s. m., fourreau.

Un bran pres... 

Can l'ac tirat del froile, mot gitet grans clartatz.

Roman de Fierabras, v. 1536.

Prit un glaive... quand il l'eut tiré du fourreau, il jeta moult grandes clartés.

IT. Fodero.


Fugir, v., lat. fugere, fuir, éviter.

En cocha, m vei' hom fugir primier,

S'ieu anc ac cor d'autra domna amar.

Bertrand de Born: Ieu m' escondisc.

Dans la mêlée, qu'on me voie fuir le premier, si j'eus oncques désir d'aimer autre dame. 

Fig. Ja non aura proeza 

Qui no fug avoleza, 

E non la pot fugir 

Qui non la sap chauzir.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Jamais n'aura prouesse qui ne fuit lâcheté, et ne peut la fuir qui ne la sait discerner. 

Subst. Per qu'ieu non soi del fugir poderos. 

P. Vidal: Quant hom. 

C'est pourquoi je ne suis pas maître du fuir. 

ANC. ESP.

Tu finca en el campo maguar ellos fugieren. 

Que por la vista sola de Menelao fugia.

Poema de Alexandro, cop. 73 et 441. 

CAT. Fugir. ESP. MOD. Huir. PORT. Fugir. IT. Fuggire.

(chap. Fugí: fuchgo, fuges, Carlitos Puigdemont fuch, fugim, fugiu, fugen; fugit, fugits, fugida, fugides.)

Fugí: fuchgo, fuges, Carlitos Puigdemont fuch, fugim, fugiu, fugen; fugit, fugits, fugida, fugides

2. Fugitiu, Fuidiu, Fugdiu, adj., lat. fugitivus, fugitif, fuyard. 

Fugitius es aquel sers que fug a son senhor e a son maestre en tal voluntat que el mais non torn a el.

Si en comprei de te un caval o un serv, et el es laire e fuidius, o lo cavals non manga ni no beu en aissi cum el deuria.

Trad. du Code de Justinien, fol. 54 et 39.

Fugitif est cet esclave qui fuit de son seigneur et de son maître en telle volonté que plus ne retourne à lui.

Si j'achetai de toi un cheval ou un esclave, et il est voleur et fuyard, ou le cheval ne mange ni ne boit ainsi comme il devrait.

Fig. Cobeeza es breus e fugdiva, e amistatz es pura e durabla.

(chap. La codissia es breu (o breve) y fugitiva, y l' amistat es pura y durable, duradera.)

Trad. de Bède, fol. 75.

Convoitise est courte et fugitive, et amitié est pure et durable.

ANC. FR. Plus la joye est extrême et plus elle est fuitive.

Premières œuvres de Desportes, p. 124.

En rappellant ceux qui estoient bannis et fuitifs.

Amyot, Trad. de Plutarque, V. de Flaminius.

Et meurt pauvre et fuitif comme un autre Pompée

Œuvres de Ronsard, t. II, p. 1547.

CAT. Fugitiu. ESP. PORT. Fugitivo. IT. Fuggitivo. (chap. Fugitiu com lo cagat de Puigdemont, fugitius com los roigets a la guerra sivil, fugitiva com Anna Gabriel, fugitives com les roigetes que van parí als roijos d'ara.)

3. Fugatiu, adj., propre à mettre en fuite, répulsif. 

De murtriers et layros fugatiu.

De serpens et venenozas bestias fugatius.

Eluc. de las propr., fol. 126 et 132.

Propre à mettre en fuite meurtriers et voleurs. 

Répulsif de serpents et bêtes venimeuses.

4. Fugua, s. f., lat. fuga, fuite.

El s' es mes en fugua. L'Arbre de Batalhas, fol. 172. 

Il s'est mis en fuite.

CAT. ESP. PORT. IT. Fuga. (chap. Fuga, fugues.)

5. Fugiment, s. m., fuite.

Fugiment et mutabilitat. Eluc. de las propr., fol. 117. 

Fuite et mutabilité. 

ANC. ESP. Fuimiento. IT. Fuggimento.

6. Fugida, s. f., écartement, déviation. 

Per la fugida que a fach. Trad. du Tr. de l'Arpentage, 2e p., c. 3. 

Par l' écartement qu'il a fait. 

CAT. Fugida. ANC. ESP. Fuida. ESP. MOD. Huida. PORT. Fugida. 

IT. Fuggita. (chap. Fugida, fugides.)

7. Afugir, v., fuir, éviter.

Fig. En aissi apren hom a mal afugir. V. et Vert., fol. 28. 

Par ainsi on apprend à fuir le mal.

ANC. FR. Qu'ils se sauvassent et affuissent audict Louvre.

Monstrelet, t. I, fol. 235.

8. Defugir, Desfugir, v., lat. diffugere, fuir, éviter.

Pogr' ieu sofrir mal de tot' autra re,

Mas quant de lieys que m defug a merce.

Jordan de Cofolen: S' ira d'amor. Var.

Je pourrais souffrir mal de toute autre chose, excepté de celle qui m' évite à merci.

Ades me desfui e m tresvai.

Giraud de Borneil: S'anc jorn. 

Toujours me fuit et m'échappe. 

Fig. Tant a en vos sos cossiriers 

Que tot' autr' amor en defui. 

Guillaume de S. Didier: Domna ieu. 

A tellement en vous ses pensées qu'il en fuit tout autre amour.

Ells sabon defugir e desnegar aquo que dretz es. V. et Vert., fol. 15.

Ils savent éviter et dénier ce qui est juste.

ANC. FR. Plus n' emporte homs qui du monde defuie.

Eustache Deschamps, p. 49.

De moi a eu plaisir à grant foison,

Et maintenant tu deffuys ma maison.

Jean Marot, t. V, p. 322. 

Or lor defuit tristors, et aproche liesce. 

Romancero français, p. 25.

CAT. Defugir. ANC. ESP. Defuir. (chap. Fugí de, evitá; com la frasse preferida dels sossialistes: “fuch, faena”.)

9. Enfugir, v., enfuir, emmener, réfugier, faire sauver.

Totz los autres s' enfugiron. Philomena.

(chap. Tots los atres se van escapá; refugiá, salvá.)

Tous les autres s' enfuirent.

Mas paor ai que us enfugatz. Roman de Jaufre, fol. 75. 

Mais j'ai peur que vous vous enfuyiez. 

Vos enfugi Joseps 

En Egypte. 

Pierre d'Auvergne: Dieus vera.

Joseph vous réfugia en Égypte.

10. Diffugiment, s. m., fuite.

Diffugiment n'y a.

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 250. 

Il y en a fuite.

11. Refugir, v., lat. refugere, fuir de nouveau.

Leu reven e leu refui, 

Leu s' apai e leu s' irais.

Raimond de Miraval: Ar ab la. 

Facilement revient et facilement fuit de nouveau, facilement s'apaise et facilement s'irrite. 

ANC. FR. Refuyant et abhorrissant toute compagnie.

Amyot, Trad. de Plutarque, V. d'Antoine. 

L' environnent de touts coustez à ce que refuir il ne puisse.

Rabelais, liv. V, ch. 25.

ANC. ESP. Tornó contra el Ayaz, nol quiso refoir. 

Poema de Alexandro, cop. 553.

CAT. Refugir. ESP. MOD. Rehuir. IT. Rifuggire. (chap. Refugí, evitá.)

12. Refug, Refuy, Refuch, Refut, s. m., lat. refugium, refuge, retraite. 

As humils aparelha refug e salvetat. V. de S. Honorat. 

Aux humbles prépare refuge et salut.

Mas say non truep refuy. Rambaud de Vaqueiras: Non puesc.

(chap. Pero aquí no trobo refuch o refugio.)

Mais ici je ne trouve pas refuge.

Ciutatz e vilas e refutz,

Aygas, viandas e condutz.

Trad. d'un évangile apocryphe.

Cités et villes et retraites, eaux, aliments et festins.

Fig. Per que m' as tout mon refuch, 

Mon marit qu'era mon conort?

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Pourquoi m'as-tu enlevé mon refuge, mon mari qui était mon espoir? Loc. Ans que torn' en oblida 

Lo crims a tan corregut 

Qu' ilh es tornad' en refut.

Hugues de S. Cyr: Longamen.

Avant qu'il tourne en oubli le crime a tant couru qu'elle est tournée en retraite.

Quals deu tornar en refut.

Raimond de Miraval: Aissi cum. 

Lequel doit tourner en retraite.

ANC. FR. Comment, dist-il, en quel refuit 

Me puis-jou metre fors dou roi? 

Roman du Renart, t. IV, p. 24.

13. Refugi, s. m., lat. refugium, refuge.

Dieus es lur refugi.

Es refugi e guerida als verays humils.

V. et Vert., fol. 53 et 55. 

Dieu est leur refuge. 

Est refuge et garantie aux vrais humbles.

On avia estatz ancianamen lo refugi dels tyrans.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 172.

Où avait été anciennement le refuge des tyrans. 

CAT. Refugi. ESP. PORT. Refugio. IT. Rifugio. (chap. Refugi, refugis; refugio, refugios; refuch, refuchs.)

14. Desrefugir, v., fuir.

Part. prés. Tot l' als es desanador 

E desrefugen e corsier. 

Pierre d'Auvergne: De Dieu non. 

Tout le reste est rebroussant et fuyant et coureur.

martes, 15 de agosto de 2017

Chapurriau, catalá, catalanisme

Chapurriau, catalá, catalanisme.

Ña molta diferensia entre catalanista y catalá

Un catalá ha naixcut o s'ha criat de minut a Cataluña, Catalonha, Catalunya, Catalonia, parlo o no parlo catalá, siguen sons pares catalans o marroquís, es un catalá, una catalana.
Ejemple, Jaume Fons García, (QEPD) que vivíe a Beseit.

Un catalaniste pot habé naixcut a Cataluña, Aragó, o a Murcia, Extremadura, y defendre lo catalanisme.
Ejemple, Paco Escudero, que viu a Beseit

El catalanismo es un movimiento orientado a la exaltación de los valores propios y distintivos de la personalidad histórica de Cataluña:
sus tradiciones, su cultura y el 
dialecto catalán.


El catalanisme, o nacionalisme català, és un moviment social estructurat tant polític com cultural que promou el reconeixement de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i, - en alguns casos — també dels Països Cagalans
A wikipedia en catalá, viquipèdia, fique en alguns casos també dels Països Catalans. Lo País Vasco tampoc es cap país, es una comunidat autónoma de España. Pronte tindrem los países extremeños, países andaluces, países cántabros, países aragoneses, etc.

Segons la teoría de un filólogo, un catalá va eixí de la figa de sa mare y va di: 
"Benvolguda familia, ja sòc aquí. Porto un pà devall del braç, porteu-me l'espetec". 

Es una teoría lingüística, se pot demostrá sientíficamen, o refutá, la lingüística es una siensia, a vegades pareix astrología, horóscopo, avui tindrás un mal día, y chay, asserte de plé.

Esta teoría es pareguda a la del gran filólogo grillat catalá, Arturo Quintana Font, va afirmá que lo catalá ya se parlae a la península, fa 2200 añs. Este home té la creu de Sant Jordi, Carlos Puigdemont lay va ficá. Arturo es catalá y catalanista.

Arturo Quintana Font, va afirmá que lo catalá ya se parlae a la península, fa 2200 añs

Té que sé mol tentadó fótreli un calvot a la calva del doctó Arturo teninlo acachat així com a la foto. 
Puigdemont té mol aguante, Mas y Pujol van triá mol be.

Calvot y calva segons la lingüística, etimología, filología, están emparentades, com la sogra y la nora. Estes dos raderes paraules no tenen la mateixa arrel, pero tenen lo fill en comú.

La lingüística es mol interessán, sobre tot per al sebollot Ignacio Sorolla, de Penarroija de Tastavins, que ademés es sociólogo, sociolingüista, doctor, cum laudeplus summum et mater tua mala burra est.
Ignacio, Natxo Sorolla Amela, es un catalanista aragonés.
Sempre ham parlat en chapurriau, pero ell defén que es catalá.

La llibertat de expressió permitix parlá y escriure en chapurriau , negá que sigue catalá, valensiá, y pensá que es una llengua diferenta, no sol un dialecte de la denominada la llengua pels catalanistes.

Si fas aixó, los catalanistes te traten de facha, feixista, blaver, nazi, catalanòfob, xenòfob, pancastellaniste, panespañol
Aixó u han dit mol antes del jaleo en la Falange al grupo. 

Al grupo no se va aseptá que la FE de las JONS defengue lo chapurriau, valensiá, mallorquí. La publicasió la va ficá y borrá la mateixa persona, militán de Falange Española y en llistes per Aragó.

Atres mos traten de incultos, baturros, maños (en molta honra), com Ramón Sistac, al seu escrit a Temps de Franja del meu cul, panfleto de la Ascuma, Alejandro Maño

Tot aixó u fa una gen que va de moderna, libertadós, liberals, cults. Sels veu enseguida, y ne ñan de amagats al grupo que passen informassió a atres que escriuen. Atres intenten comentá al blog, van probán totes les entrades que no están capades. Cap problema.

Entre gen a insultá, a dimos que ells no chapurrejen res, recurrixen a la RAE (real academia española), per a dimos que chapurrear es hablar mal un idioma. 

Me pregunto si esta gen entre tamé a un grupo de facebook que se diu "me gustan las tetas gordas" a díls que son uns misóginos, que pobretes elles, quin mal de esquena han de tindre, que an ells los agraden planes, o que ficon fotos de gays embutín butifarra, al mondongo me referixco, en seba de Penarroija, sang, y carn de gorrino de Fondespala.

Lo origen del la paraula chapurriau es un atre, una paraula del ocsitá, una amalgama de idiomes, champouirau, champoiral, champourrau, español, italiá, portugués, provensal, parlat per extrangés (de La Portellada no), que frecuenten les nostres costes, y se li done este nom tamé a estes persones, chapurriaus.

champouirau, champoiral, chapurriau



Ara ya tenim una ortografía básica orientativa, sense normalisá. Fem aná la gramática que coneixem desde que vam adependre a parlá chapurriau, podem escriure literatura, textos, y conservá la forma de parlá de cada poble aon se parle chapurriau. 

La forma de escriure intente representá la forma de parlá de cada persona que escriu, poc a poc anem fixán esta escritura. Li diem yo escric igual que parlo, y mos entenem tots.

Si lligiu al agüelo sebeta lligiréu lo chapurriau de Valjunquera, Teruel. Piau, diau, tiarra, chen, chuñ, etc.

Si escriu algú de Azanuy, se note, ña mol vocabulari que no coneixem, no sabem be com sone. Estem adeprenén uns dels atres, desde dal a Huesca a baix a Teruel.

Mos falten vídeos en chapurriau , al grupo yo parlo chapurriau de facebook sol ñan un parell meus, yo parlo chapurriau de Beseit. Podeu vore com me fótego una madalena pel cul, en directe, y en chapurriau roquerol.

Lo chapurriau s'apareix tan al catalá, valensiá, mallorquí, com lo catalá s'apareix al ocsitá (provensal, lemosín, etc), aragonés, castellá, gallego, portugués, fransés, italiá, rumano, etc. Ademés ñan paraules del árabe (moltíssimes) y datres idiomes. 
Ara está evolussionán mol, per a be y per a mal, se castellanise, amarill, lunes, cuchillo, y se perden paraules, sobre tot les de ofissis antics, llauradós, pero tamé se catalanise, bonic (bonico, majo), Tramuntana (sers), el en ves de LO, lo nostre artícul.

Sabem tots quina llengua va sé la mare de totes estes, romances, romániques, lo latín. Y lo latín no haguere existit sense lo griego.
Fen aná la paraula griego en un dels sentits que pot tindre una paraula, catalanistes, que tos faiguen un griego.

Los catalanistes diuen que lo mallorquí, valensiá, chapurriau son catalá, varians de una mateixa llengua. 

En chapurriau, catalá se escriu en tilde á , igual que al castellá, idioma al que li tenen molta manía, rabia, perque represente una unidat, moltes nassions fan aná lo castellá o español.
Per als catalanistes represente atres coses negatives, sobre tot per als que no les van viure pero les recorden com si les hagueren viscut. Com diu José Mota, yo no estaba, pero me acuerdo. Ahora vas y lo tuiteas.

Esta gen igual parle del añ 1300, que se escribíe catalá al Matarraña y Franja, notaris, y atres sol parlen de cuan la dictadura.

Diuen que no se podíe parlá catalá cuan Franco, pos cuan Franco, aixó no passae.

Mon yayo, de 1900, sempre va parlá chapurriau, que no deuríe está prohibit, menos en los grisos, algún señorito o gen que sempre parlae en castellá. Va viure a Beseit 87 añs.

Ña gen als pobles chapurriaus que entenen lo chapurriau, y no lo parlen, alguns son naixcuts o criats al poble, pero parlen y escriuen castellá.
Una cosa rara están a España! 

Algú publicaríe un escrit en chapurriau a Cataluña, ejemple http://www.cossetania.com, LaVanguardia, Grupo Planeta

Yo crec que la resposta es NEIN, en este cas, fotéutos la democrassia per lo forat de la Franja, la normalització es una dictadura, y está acabán en dialectes dins de Cataluña.