Mostrando las entradas para la consulta polit ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta polit ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 22 de marzo de 2018

La Comarca, chapurriau, asociación

El chapurriau une a una nueva asociación en Valderrobres 

https://amicsdelchapurriau.blogspot.com/

Por qué ponéis chapurriau entre comillas si hace mínimo 140 años que se usa esta palabra? 


Proviene del occitano champouirau, champoiral. Aparece en un libro de 1878, Lou Tresor dóu Felibrige , Libro de Frédéric Mistral. Espagnol, italien, portuguès, provençal. No pone nada sobre catalán, valenciano, balear, ni siquiera nombra el occitano, ni el francés, solo el provençal.
La descripción está en francés. Pone que es un jargon, pero no dice nada despectivo, al contrario que el chapurrear de la RAE o el xampurrejar que usan los imbéciles catalanistas



Chapurriau, origen de la palabra
Champouirau , champoiral, chapurriau



Lo chapurriau no es catalá com lo catalá no es ocsitá
Lo chapurriau no es catalá com lo catalá no es ocsitá

La gramática del catalán de Pompeyo Fabra es de 1912, y es la que adopta el IEC y con este instituto, todos sus satélites catalanistas, Ascuma en Calaceite, AVL en Valencia, etc. 


Pompeu Fabra, Pompeyo Fabra, Pompeo
Pompeyo Fabra 


Nace la Asociación Cultural Amics del Chapurriau


Varios vecinos de Valderrobres y de otras localidades del Matarraña han constituído una asociación en la que reclaman, explican, la denominación de chapurriau para la lengua del territorio, así como su reconocimiento por las distintas instituciones. 

El acto de presentación tendrá lugar el sábado a las 17.00 en la Plaza Autonomía de Aragón de la capital del Matarraña con la presentación del primer premio de Narrativa Dialogada 2017 Roberto G. Bayod’ y que se entregará a Luis Arrufat.
Habrá poesía, ronda de jotas y una pintada de un gran mural en la Avenida Cortes de Aragón.


//


Un concurso literario puede llevar el nombre de Roberto Gonzalo Bayod, como una plaza o calle puede llevar el nombre de Luis Companys, un asesino como referente moral en Cataluña, al que se le rinden homenajes. Esto es memoria histérica.


Pintada, yo parlo chapurriau, Valderrobres, enfrente de la comarca
Pintada, yo parlo chapurriau, Valderrobres, enfrente de la comarca

En la web de La Comarca, facebook, twitter, etc, no faltan los acosadores a la libertad de expresión, comentaristas como el matón - sociólogo - lingüista Ignacio Sorolla Vidal, que se las da de progre, afín a las ideologías de Otegi y Jordi Évole, Anna Gabriel y Joaquín Arrufat de la Cup, los Jordis, la ANC y Ómnium cultural, grandes demócratas, y tiene una erección cuando usa los términos Països Catalans, la franja del meu cul, país valencià, país referido a Cataluña, república


No dejéis que esta gente os imponga nada, 


no tos enfadéu ni discutigáu, vatros a la vostra marcheta. 



Arnaldo Otegi, Jordi Évole, esto es la izquierda española
Arnaldo Otegi, de ETA o Bildu, y Jordi Évole: si esto es la izquierda me apiado de los zurdos.

//


El cara al sol és un himne patriòtic molt bonic


No volía fels cas, no volía deféndrem perque qui no ha fet una falta no te que defendres. Tot es mentira yo may hay vist eise comentari y may hay ficat un me gusta. Fixéutos a on han contat la mentira, a on han falsificat la notisia. Yo may hay entrat a una paret catalana o valensiana a on se utiliso lo m'agrada; u veeu?.
Tampoc tins raons pa no feu, pero hasta ara no u hay fet. Yo sol hay estat a parets castellanes com la nostra a on lo facebook fique per defiacte "Me gusta". Tot está organisat per algú que ha estat a la nostra paret, encara que sol fore un tems y se va aprofitá de fe pantallassos, entre ells, de algú a quí yo li había posat eise me gusta, chun en un atre que li han tachat lo nom, perque sino se demostraríe la falsedat. Segur que seríe algún comentari a algú que escriuríe algo a la nostra paret. Per aissó han tachat lo nom de la persona que u va posá avans que yo y lo prime de abáis tame, pa no podé investigá. Me es igual no maure ni un dit. May hay dit eisses palabres, ni son les que yo utilisaría. May hay donat un me agrade o un me gusta a una opsió política, Soc apolític y aisi u hay posat per activa y per pasiva a les meues charrades. Allí aissó está mol cla, pero aissó no conveníe tráureu, Sol falsedats y mentires

Natxo Sorolla Amela, Ignacio Sorolla Vidal
Es lo seu estilo, tamé u han fet en unes atres persones que no son de este grupo, tamé per raons llingüistiques. Tot es mentira, una gran mentira y una ruina falsificassió. No valíe la pena ni lo escriure tot asó. Pero vull que esteu tranquils lo agüelo "Sebeta" ni ha dit aissó, ni is aquí. Per siart lo premio mel van doná ya en diciembre.
Tamé en aissó fallen, se inventen, se inventen y u solten.
Grasies a tots per lo vostre apoyo y la vostra confiansa. Podeu está tranquils.
Grasies atre camí y Bona nit.


//


Parlán de himnos , els segadors durán la NO proclamassió de la república cagalana.


La gran mentira del Estat catalá


//

La asoc. cultural amics del chapurriau no té res a vore en lo que yo fico a la meua web. La página de FB de la asoc. té los administradós que han dessidit ells. La vach fe yo y está la URL de la web del chapurriau.


A España es tan legal la Falange de las Jons com la CUP, HB-EH-Bildu (ETA) y datres partits.
Marcel Pena, per ficá sol un ejemplo, amiguet de algún de vatros, pot votá y apoyá a partits pro etarres com yo puc parlá en falangistes, peperos o podemites. Soc poc amic dels peperos de Beseit, busquéu veleta Beceite y u voréu.


Sol hay sigut militán de un partit en ma vida, y va sé CDC cuan vach viure a Reus. No hay votat may a cap partit, tampoc a CDC.


Viure a Reus es viure al exili segons los que feu aná país per a referítos a la comunidat autónoma de Cataluña. Viure a Alemania per voluntat propia, com Marta Rovira y Anna Gabriel a Suiza, es exili, pero tornaré, com tamé va torná Companys, un assessino en carrés y plasses al Prinsipat. Molta memoria histérica ña.

http://chapurriau.blogspot.com/2017/08/lo-reguer.html


Si no li dic catalá al chapurriau, valensiá, balear y ocsitá no mu podeu prohibí ningú de vatros. Si vatros o vatres u hau de escriure vosaltros o vosaltres perque u diu algú, mos - ens, lo - el, hay - he, etc, entonses los chapurriaus escriurem segons la ortografía que se vaigue fixán.
Ola k ase tamé es castellá, llástima que Nebrija y la Isabel no u puguen vore. Preocupeutos de follá mes y fotre menos per a que lo dialecte catalá no to se mórigue. Los chapurriaus procurarem mantindre lo nostre parlá tan tems com se pugue.

och, occitan, hoc, oc, òc, languedoc
//


Se están usando palabras forasteras, del catalán, en poblaciones donde se habla y se escribe en chapurriau. Ejemplo, Valderrobres, pancarta del día de la mujer. 

Si nosaltres ens aturem, el món s'ature. Vaga feminista. 8M.

8M Valderrobres , si natros o natres mos aturem
En Valderrobres se dice y se escribe: 


Si natros (natres) mos aturem, lo món s'ature. Huelga feminista. 

Nadie dice Vall de Roures ni escribe Vall-de-Roures, solo los catalanistas. 
Si se llamó así en el pasado, uall de Roures, también Barcelona fue Barchinona, Barcino, y nadie la llama así. Cuando el aeropuerto de lo prat, Barchinona se llame así, comenzaré a usar Vall de Roures, Valdarrores se decía en Beceite, lo he escuchado a gente que ya no está. 

Aturar existe en el idioma aragonés. Esta palabra se está perdiendo y se dice más parar.


Desiderio Lombarte Arrufat escribió:

Desideri Lombarte
"Jo (yo a Penarroija) en (ne) dic alguna, més ďuna vegada, i els (los) que no la coneixen se l'escolten com una cosa estranya, com si fore paraula forastera... i és de casa." (Ya estaba catalanizado el pobrecico, mordido por el perro de Artur Quintana Font, como le pasó al padre del de la CUP, Juaquinico Arrufat, de Valjunquera.) 

Quim Arrufat, independència de Catalunya no suposarà un tall de relacions afectives amb els nostres orígens
Nosaltres, ens, el, vaga, NO son de casa. En ninguna lengua de las que conozco, no hace falta ser filólogo (en mi caso lo soy, de lengua inglesa), se puede pronunciar natros o natres y escribir nosaltros, nosaltres

En las lenguas que conozco no hay tantos pronombres diferentes para una misma persona, como en el teórico catalán, natros, natres, mosaltros, mosaltres, nosaltros, nosaltres. Vatros, vatres, vosaltros, vosaltres. Si englobas chapurriau, valenciano, balear entonces sí que te salen tantos. Y si además englobas el francés, el número de catalanoparlantes aumenta considerablemente, incluídas las colonias, y el swahili.

https://recherchesfrance.blogspot.com/2023/07/8-1-origine-vulgaire-francois-roman-orthographe-parler.html

swahili, catalanistes
Cada vez más apoyo internacional al independentismo catalán

No se puede o no se debería pronunciar LO y escribir EL, o al contrario.


Sabadell se pronunciaría SabadLOL, Calafell sería CalafLOL, Castelldefels sería CastLOLdefLOLs


mel sería mol, ejemplo: l'onso minje molta mOL, 


onso es oso, palabra aragonesa. Tenemos en el chapurriau multitud de palabras aragonesas, algunas evolucionadas, otras intactas.

Desperten onso pardo hibernán cova dona Beseit

Enchumenera es otra de las que según Arturo Quintana es aragonés residual. Xemeneia en catalán (inventada, buscad en Google con intervalo), cheminée en francés, Kamin en alemán, Kamina en búlgaro (ognishte), chimney en inglés, teallach en irlandés, bastante parecido a tellat, tella, teja, focolare en italiano, vatră en rumano, lareira en gallego y portugués.



Arturo Quintana Font, el mayor misionero del catalán
Arturo Quintana Font, el mayor misionero del catalán 


- La AbLOLa (abella) fa la mol

- en quí, en l' abogot
No confondre abella y abogot en borinot
segons lo http://dcvb.iecat.net ña (hi ha en catalá, com criden los ases, burros, rucs) un borinot polit, pero no digau Pólit lo borinot (lo de la Ascuma.)


Borinot, verd, polit


No se puede Pronunciar MOS y escribir ENS, ni pronunciar EN y escribir AMB (occitano, un poco más antiguo al dialecto occitano 
catalán de Pompeyo Fabra).

“Et aqui atrobero lor fraire Thomas et l' arsevesque Turpi AMB elhs.” Philomena, folio 1.

En el chapurriau de Fabre de Valderrobres, se dice EN y se escribe EN. 


Natros anem a cambiaENS los cansonsillos (cambiámos). 

Nosaltros o nosaltres anem a canviar-nos els calçotets. (Aixó u escriuríen, per ejemple Francisco Celma Tafalla o Luisico Rajadell.)

Si tu hijo/a va a estudiar el dialecto catalán en el instituto de Valderrobres, que lo haga, sin perjuicio de otras lenguas, pero que no te venga después diciendo que hablas mal el dialecto catalán, o que no lo sabes escribir.

PRELIMINARI, La Crusca Provenzale
Los jóvenes son en general muy manejables, en Cataluña lo saben y adoctrinan a los niños en contra del estado, como hacían los Nazis socialistas contra los judíos.

Catanazis
Un enemigo común une a los nacionalistas como un lobo reúne a los borregos.


Para muestra, un botón:



Aconsejo leer dolcacatalunya.com y echar un vistazo a conciencia a las publicaciones en catalán que se están haciendo para niños, agendas, etc.

martes, 7 de mayo de 2024

Lili - Limassa

Lili, s. m., lat. lilium, lis.

Ayssi coma garda lili sa flor e sa blancor entre las espinas.

Virginitat, entre las autras virtutz, es comparada a lilis.

V. et Vert., fol. 95.

Ainsi comme le lis garde sa fleur et sa blancheur parmi les épines.

Virginité, entre les autres vertus, est comparée aux lis.

Coma de rosas e de lilis. V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 285. 

Comme de roses et de lis. 

IT. Giglio.

Lili, lilium, lis


2. Liri, s. m., lis.

Liri a flor blanca defora et daurada dedins. Eluc. de las propr., fol. 212. Le lis à fleur blanche dehors et dorée dedans.

CAT. Lliri. ESP. PORT. Lirio. (chap. Lliri, lliris.)

3. Lis, s. m., lis.

Roza de pascor 

Sembla de la color, 

E lis de la blancor.

(chap. Rosa de primavera pareix per lo coló, y lliri o lis per la blancó.)

P. Vidal: Mout viu.

Rose de printemps elle ressemble par la couleur et lis par la blancheur.

Lay s'espan la blanca flors de lis.

B. de Ventadour: Bels Monruelhs. 

Là s'épanouit la blanche fleur de lis. 

ESP. Lis.

 

Lima, s. f., lat. lima, lime.

Aissi coma la lima esmera e purga lo fer. V. et Vert., fol. 77.

(chap. Aixina com la llima esmerille, pulix y purgue lo ferro.)

Ainsi comme la lime polit et purge le fer.

Fig. En mon cor port la lima 

Ab que mos cars motz lim.

Raimond de Miraval: Aissi m te.

En mon coeur je porte la lime avec quoi mes difficiles mots je lime.

CAT. Llima. ESP. PORT. IT. Lima. (chap. Llima, llimes. Ere la fruita favorita de Oriol Junqueras cuan estabe a la presó o garjola.)

2. Limadura, s. f., lat. limatura, limaille.

Limadura de fer.

(chap. Llimadura de ferro.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Limaille de fer. 

ANC. FR. Il y semoit de la limeure d'or.

Amyot, Trad. de Plutarque, Vie de Démétrius. 

CAT. Llimadura. ESP. PORT. Limadura. IT. Limatura. (chap. Llimadura, llimadures.)

3. Limar, v., lat. limare, limer, affiner, polir.

Si es dent eminent, lima aquel' am lima de ferr.

Trad. d'Albucasis, fol. 21. 

Si c'est dent éminente, lime celle-là avec lime de fer.

Fig. Obri e lim

Motz de valor.

A. Daniel: Canson. 

Je travaille et lime mots de valeur.

Part. pas. Sofre e fer limat.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Soufre et fer limé. 

CAT. Llimar. ESP. PORT. Limar. IT. Limare. (chap. Llimá: llimo, llimes, llime, llimem o llimam, lliméu o llimáu, llimen; llimat, llimats, llimada, llimades.) 

 

Lhimatz, Limac, s. f., lat. limax, limas, limaçon.

Las lhimatz ieisso de la suor de la calor de l'herba e de la humor de la terra. Liv. de Sydrac, fol. 77. 

Les limaçons proviennent de la sueur de la chaleur de l'herbe et de l'humeur de la terre.

Limac... porta sa mayzo on se clau, et ha alcus cornetz.

Eluc. de las propr., fol. 254.

Le limas... porte sa maison où il se clot, et a aucunes petites cornes. CAT. Llimac. (chap. Babosa, baboses.)

2. Limassa, s. f., limace.

Coma lo Lombart que non ausava intrar el cendier per la limassa que trazia sos corns. V. et Vert., fol. 12. 

Comme le Lombard qui n'osait entrer au sentier à cause de la limace qui tirait ses cornes.

Desideri, Desiderio Lombarte Arrufat

ESP. Limaza (babosa). IT. Lumaca, lumaccia.

Limaza, babosa, Lumaca, lumaccia, Limassa, s. limace

domingo, 10 de marzo de 2024

Flechir - Floquier

Flechir, v., lat. flectere, fléchir, plier, détourner.

Empero brega e tinelh

Vuel aver tos temps ab eys,

Tro que del mal dir se fleys.

Folquet de Lunel: Si quon la.

C'est pourquoi je veux en tout temps avoir dispute et querelle avec lui-même, jusqu'à ce qu'il se détourne du mal dire. 

Part. pas. Coma genols flex.

(chap. Com ginolls o genolls flexionats.)

genuflexión; flechir; genuflexió


Leys d'amors, fol. 69. 

Comme genoux fléchis.

2. Flechecir, Flegezir, v., fléchir, plier, détourner.

Devem orar e flechesir lo cors, e deu s' om tornar vers Deu.

No si deu hom pas flechesir de l'amor de Dieu.

Trad. de Bède, fol. 27 et 20. 

Nous devons prier et fléchir le corps, et on doit se tourner vers Dieu.

On ne se doit pas détourner de l'amour de Dieu. 

Part. pas. Car totz ginols sera flegezitz a el.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains. 

Car tout genou sera fléchi devant lui.

3. Flexibilitat, s. f., lat. flexibilitatem, flexibilité.

Es de grossa flexibilitat.

Trad. d'Albucasis, fol. 48.

Est de grossière flexibilité

CAT. Flexibilitat. ESP. Flexibilidad. PORT. Flexibilidade. IT. Flessibilità, flessibilitate, flessibilitade.
(chap. Flexibilidat, flexibilidats. Es increíble la flexibilidat de Juaquinet Monclús, no sol físsica, sino que tamé escriu lo seu primé apellit en T, Montclús; Montecluso)

Flexibilidat, flexibilidats. Es increíble la flexibilidat de Juaquinet Monclús, no sol físsica, sino que tamé escriu lo seu primé apellit en T, Montclús; Montecluso

4. Fleissar, v., relâcher, dessangler. 

Es vengut en un bel prat, 

E deissent, e pueis a fleisat 

Son caval, et a 'l tout lo fren.

Roman de Jaufre, fol. 53. 

Est venu en un beau pré, et descend, et puis a dessanglé son cheval, et lui a ôté le frein.

5. Fleis, s. m., soumission.

Pueis lo fleis no m'es grazit.

Guillaume de S. Didier: D'una don' ai; ou P. Durand: Una dona ai. Puisque la soumission ne m'est pas agréée.

6. Aflegezir, v., fléchir, plier. 

Part. pas. Que totz ginols sia aflegezitz.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Philippiens. 

Que tout genou soit fléchi.

7. Affliction, s. f., lat. afflictionem, génuflexion, affliction, pénitence.

Cove y a far nov afflictios a honor de Dieu. Liv. de Sydrac, fol. 65.

(chap. Hi convé de fé nou aflicsions, genuflexions, a honor de Deu.)

Ageinouia, Agenouia, Aginoulha, Agenuia, Ajuniha, Ajouniha, Ajoulina, Ajulina, Aginoula, Ajanoulha, Agenulha, Adenoulha, Janoulha, Ajulha, Ajunla, aginollá, aginollás, aginollat, aginollada, aginollats, aginollades, a ginollóns

Il y convient de faire neuf génuflexions en l'honneur de Dieu.

Dolor ac et affliction.

Martiriar sa carn, e dar afflictions. 

V. de S. Honorat. 

Il eut douleur et affliction. 

Martyriser sa chair, et donner pénitences.

CAT. Aflicció. ESP. Aflicción. PORT. Afflicção. IT. Afflizione. (chap. Aflicsió, aflicsions; genuflexió, genuflexions; penitensia, penitensies.)

8. Reflectir, v., lat. reflectere, réfléchir, recourber. 

Part. prés. Cors specular et polit, reflectent... lum recebut.

Eluc. de las propr., fol. 120.

Corps spéculaire et poli, réfléchissant... la lumière reçue. 

Part. pas. En aquels que so reflectits.

- Trad. d'Albucasis, fol. 24. 

En ceux qui sont recourbés. 

Lum dit reflex.

(chap. Llum dita reflejo.)

Per razo del col lonc et reflex.

Auzels qui han unglas reflexas.

Eluc. de las propr., fol. 120, 145 et 141. 

Lumière dite réfléchie. 

En raison du cou long et recourbé. 

Oiseaux qui ont ongles recourbés.

CAT. ESP. PORT. Reflectir. IT. Riflettere. (chap. Reflejá, reflejás.)

9. Reflexio, s. f., lat. reflexio, réflexion.

Quan la semblansa de la causa vista ve al miralh, et del miralh al uelh per reflexio. Eluc. de las propr., fol. 15. 

Fresco aconselle a la seua neboda que, si tan li moleste la gen, no se miro al espill.

Quand l'image de la chose vue vient au miroir, et du miroir à l'oeil par réflexion. 

CAT. Reflexió. ESP. Reflexión. PORT. Reflexão. IT. Riflessione. 

(chap. Reflexió, reflexions.)

10. Reflexiu, adj., réflexif, flexible.

De las mas et dels pes reflexiva.

Gola... de diversas cartillages es composta per que sia plus forta, et per que a formar votz et variar plus aptament sia reflexiva. 

Eluc. de las propr., fol. 26 et 46.

Réflexive des pieds et des mains.

La gorge... est composée de divers cartilages pour qu'elle soit plus forte, et pour qu'elle soit plus convenablement flexible pour former et varier la voix. 

CAT. Reflexiu. ESP. PORT. Reflexivo. IT. Riflessivo. (chap. Reflexiu, reflexius, reflexiva, reflexives.)

11. Circumflec, adj., lat. circumflexus, circonflexe.

Accens circumflecz. Leys d'amors, fol. 9.

(chap. Acento circunflejo : â, com lo fransés château, antic chasteau, chastel, etc.).

Accent circonflexe.

CAT. Circumflexo. ESP. (chap.) Circunflejo. PORT. Circunflexo. IT. Circonflesso.

catalán = castellano; château, châtelain, chasteau, chastel, castell, castel, castellán, castlà, castlan, castillo, castiello, Castilla, Castiella, Catalunya, Cataluña, Cataloigna, Catalonia

 

Flecme, s. m., lat. phlebotomum, lancette, flamme.

Un pauc de sanc ne trazetz

Ab un flecme ben sotilet.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous en tirez un peu de sang avec une lancette très fine. 

ESP. Fleme.

2. Fleubotomia, Flaubotomia, Fleuvatomia, s. f., lat. phlebotomia, phlébotomie, art de saigner, saignée.

Aprop itera la fleubotomia. 

La fissura que es fayta en flaubotomia. 

Trad. d'Albucasis, fol. 53 et 16. 

Après réitère la saignée. 

L'ouverture qui est faite en saignée. 

L'art de surgaria et de fleuvatomia.

Ord. des R. de Fr., 1457, t. XIV, p. 437. 

L'art de chirurgie et de phlébotomie. 

ESP. (chap. Flebotomía) PORT. IT. Flebotomia.

3. Fleubotomi, s. m., lat. phlebotomum, lancette, flamme.

Am fleubotomi lat.

Aquest fleubotomi es de menor latitut e de pus subtil extremitat.

Trad. d'Albucasis, fol. 51 et 52.

Avec lancette large.

Cette lancette est de moindre largeur et d'extrémité plus aiguë.

4. Fleubotomador, s. m., phlébotomiste.

Cove qu' el fleubotomador sia fermat e sia sollicit en totas aquestas causas. Trad. d'Albucasis, fol. 53.

Il convient que le phlébotomiste soit assuré et soit soigneux en toutes ces choses.

5. Fleubotomar, Flecbothomar, v., lat. phlebotomare, phlébotomiser,

saigner.

Las venas per las quals corr costuma de fleubotomar. 

Fleubotoma la cephalica.

Trad. d'Albucasis, fol. 50 et 41. 

Les veines par lesquelles court la coutume de saigner.

Saigne la (veine) céphalique. 

Part. prés. subst. Cove al fleubotomant que sia sobre temor.

Trad. d'Albucasis, fol. 52.

Il convient au phlébotomisant qu'il soit au-dessus de crainte. 

Part. pas. subst. Medecina comanda no dormir als flecbothomatz.

Eluc. de las propr., fol. 76. 

La médecine commande aux phlébotomisés de ne pas dormir.

ESP. Flebotomar (flebotomizar). PORT. Flebotomisar. IT. Flebotomare. (chap. Flebotomisá; flebotomisat, flebotomisats, flebotomisada, flebotomisades. Sangrá; sangrat, sangrats, sangrada, sangrades.)

 

Flegma, Flecma, Flamma, Flemma, s. f., lat. phlegma, flegme.

Es senhals senes duptansa

Qu' el a d'umors aondansa

De flegma especialmens.

Brev. d'amor, fol. 55. 

Jordi Pujol; Es senhals senes duptansa Qu' el a d'umors aondansa,

Est signe sans doute qu'il a abondance d'humeurs, spécialement de flegmes. 

Flecma que es humor quayssh nuech cuecha.

Eluc. de las propr., fol. 28. 

Flegme qui est humeur quasi demi-cuite. 

Quan las flammas so saladas, elas ardo la carn.

En tal maneira senhorio lo corps e l'engraisso, que las flemmas so saladas.

Liv. de Sydrac, fol. 35. 

Quand les flegmes sont salés, ils brûlent la chair.

En telle manière dominent le corps et l'engraissent, que les flegmes sont salés. 

ANC. FR. Remue fleume e maint autre mal. 

Eustache Deschamps, p. 166.

CAT. Fleuma. ESP. Flema. PORT. Flegma. IT. Flemma. (chap. Flema, flemes.)

2. Flecmatic, Fleumatic, adj., lat. phlegmaticus, flegmatique, pituiteux.

Flecmatica humor occupant tota la regio del cervel.

(chap. Humor flemática ocupán tota la regió del servell – com li passe al cap aigualit de Manel Riu Fillat.)

Eluc. de las propr., fol. 27.

Humeur flegmatique occupant toute la région du cerveau.

Manel Riu Fillat; Flecmatica humor occupant tota la regio del cervel.

Home fleumatic. V. et Vert., fol. 61.

Homme flegmatique.

Subst. Flecmatic es perezos et greu en movement.

Eluc. de las propr., fol. 31.

Le flegmatique est paresseux et lourd en mouvement.

CAT. Fleumatic. ESP. Flemático. PORT. Flegmatico. IT. Flemmatico.

(chap. Flemátic, flematics, flemática, flemátiques.)

 

Floc, s. m., lat. floccus, flocon, houppe, panache.

Viras lur selas ab flocx 

E tans autres valens arnes 

E fres daurats e palafres.

P. Vidal: Abril issic. 

Verriez leurs selles avec houppes et tant d'autres précieux harnais et freins dorés et palefrois.

E 'l gibres e 'l neus son a flocx

Pels termes.

P. Raimond de Toulouse: Era pus.

Et le givre et la neige sont à flocons par les tertres.

Loc. A flocs et a milliers.

Guillaume de Berguedan: Reis s' anc. 

A troupes et à milliers.

Biarns, Gascos, ab nos mesclatz, 

E 'ls Proensals, totz en un floc.

Gavaudan le Vieux: Senhors per.

Béarnais, Gascons et les Provençaux, avec nous mêlés, tous en une troupe.

- Froc.

Entre floc e gambais a differensa, 

Et entre egua a buou, a ma semblansa.

P. Cardinal: Qui s vol. 

Entre froc et gambeson il y a différence, et entre jument et boeuf, à mon avis.

Per draps negres ni per floc blanc,

No conquerran ja Dieu, s' al re no y fan.

Guillaume de Montagnagout: Del tot.

Par habits noirs ni par froc blanc, ne conquerront jamais Dieu, si autre chose ils n'y font.

CAT. Floc. ESP. Flueco (copo). PORT. Froco. IT. Fiocco. (chap. Floc, flocs, de neu, de fusta.)

2. Floquet, s. m., petite houppe, petit flocon.

A floquet ni peintura.

Marcabrus: Auiatz del. 

A petite houppe et peinture. 

ANC. FR. Du haut pendent mille petits floquets.

Hist. macar., t. I, p. 65.

(N. E. Floquet de neu era el nombre del gorila albino del zoo de Barcelona. Copito de nieve. También le llaman Copito a un Suzuki Samurai blanco que tiene mi hermano Ángel Guimerá.)

Suzuki Samurai blanco, copito de nieve

 

3. Floquier, s. m., marchand de laine. 

De l' escala del divenres son floquiers.

A ffloquiers lo portal de Monpeslairet.

Cartulaire de Montpellier, fol. 45 et 44.

De la compagnie du vendredi sont marchands de laine.

Aux marchands de laine le portail de Monpeslairet. (: petit Montpellier)