Mostrando las entradas para la consulta inossénsia ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta inossénsia ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 28 de septiembre de 2018

SEGONA JORNADA. NOVELA OCTAVA.

Lo conde de Amberes, acusat en fals, va al exili; dixe a dos fills seus a diferéns puestos de Inglaterra y ell, al torná de Escocia, sense sé conegut, los trobe en bon estat; entre com palafrené al ejérsit del rey de Fransa y, reconeguda la seua inossénsia, es restablit al seu primé estat.

Mol van suspirá les Siñores per les diverses calamidats de la hermosa dona: pero ¿quí sap quina raó movíe los seus suspiros? Potsé ne ñabíe que per anhel de tan frecuentes nupsies en ves de per llástima suspiraben. Pero dixán aixó pel momén presén, habénsen alguna enrit per les raderes paraules de Pánfilo, y veén per elles la Reina que la seua novela habíe acabat, se va girá cap a Elisa y li va di que continuare en una de les seues; ella, fénu, va escomensá :

Al sé lo imperi de Roma dels fransesos als tudescos transportat, va náixe entre una nassió y l’atra grandíssima enemistat y ágra y continua guiarra, per la que, tan per a deféndre lo seu país com per a atacá als atres, lo rey de Fransa y un fill seu, en tota la forsa del seu Reino y jun en los amics y paréns, van organisá un grandíssim ejérsit per a marchá contra los enemics; y abáns de que an alló se ficaren, per a no dixá lo Reino sense gobern, sabén que Gualterio, conde de Amberes, ere un home noble y sabio y mol fiel amic y criat seu, y com tamé coneixíe lo arte de la guerra los pareixíe an ells mes apte per a les coses delicades que per a les fatigoses, an ell al puesto de ells van dixá com a vicari general sobre tot lo gobern del Reino de Fransa, y sen van aná a les seues campañes.
Va escomensá, pos, Gualterio en juissi y en orden lo ofissi encomanat, sempre consultánli totes les coses a la Reina y a la seua nora; y encara que a la seua custodia y jurisdicsió habíen sigut dixades, com a les seues Siñores y prinsipals en lo que podíe les honrabe. Ere lo dit Gualterio hermossíssim de cos y teníe uns coranta añs, y mol amable y cortés, y ademés de tot aixó, ere lo mes galán y lo mes delicat caballé que an aquell tems se coneguere, y lo que mes emperifollat anabe.
Va passá que, están lo rey de Fransa y son fill a la guerra, habén mort la dona de Gualterio y habénlo dixat en un fill y una filla, encara minuts, y sense dingú mes, frecuentán ell la corte de les dites Siñores y parlán en elles frecuenmen de les nessessidats del Reino, la dona del fill del rey va ficá en ell los seus ulls y considerán en grandíssim afecte la seua persona y les seues costums, en amagat amor se va inflamá per nell; y veénse jove y fresca y an ell sense dona, va pensá que siríe fássil fé realidat lo seu dessich. Y pensán que cap cosa se oposabe an alló mes que la vergoña de manifestálay, se va disposá del tot a desfés de la vergoña, y están un día sola y pareixénli adecuat, com si atres coses en ell parlá vullguere, va enviá a per nell. Lo conde, que no sospechabe lo pensamén de la Siñora, sense tardá gens sen va aná aon ella; y sentánse, com ella va volé, en ella damún de un llit, a una cámara los dos sols, habénli ell preguntat per qué lo habíe fet vindre, y ella callán, al final, espentada per l´amor, tota roija de vergoña, casi plorán y tremolán, en paraules entretallades, aixina va escomensá a di: 

- Mol volgut y dols amic y siñó meu, vos podéu, com home sabio, fássilmen vore cuánta es la fragilidat dels homes y de les dones. Per está lluñ lo meu home no puc yo als estímuls de la carn ni a la forsa del amor oposám, y están yo sola, les fleches del amor m´han portat a enamorám. Vos sou digne de sé amat per una dona com yo, y tos ting pel mes hermós, lo mes amable y mes galán y lo mes sabut caballé que al Reino de Fransa pugue trobás; y tal com yo puc di que sense home me vech, vos tamé sense dona. Pel que yo tos rogo, pel tan gran amor com es lo que tos ting, que no me neguéu lo vostre, que la meua juventut, com lo gel al foc, se consumix per vos. Al arribá an estes paraules li van vindre als ulls tantes llágrimes que ella, que encara intentabe rogáli mes, se va encaná y no va pugué parlá mes, y baixán la cara y plorán, a la faldeta del conde va dixá caure lo cap. Lo conde, que ere un lealíssim caballé, en mols serios renecs li va escomensá a rependre lo loco amor y a rechassála perque ya al coll volíe tirásseli, y en juraméns, afirmán que preferiríe sé descuartissat a fé tal cosa contra lo honor del seu siñó y lo seu.
La Siñora, olvidán l´amor y cabrejada li va di:

- ¿Sirá, pos, roín caballé, burlat aixina per vos lo meu dessich? Voléu fém morí. Y dién aixó, se va ficá les máns als pels, despentinánsels y esturrufánsels, y después de habés esgarrat lo vestit per la part del pit, va escomensá a cridá fort:

- ¡Ajuda, ajuda, que lo conde de Amberes vol forsám!

Lo conde, veén aixó, y tenín mes temó de la enveja dels cortessáns que de la seua consiénsia, y tenín po de que se creguéren la mentira de la Siñora, se va eixecá y tan depressa com va pugué, de la cámara y del palau va eixí y va escapá cap a casa seua, aon, sense péndre datre consell, va ficá als seus fills a caball y montán ell tamé, tan a escape com van pugué sen va aná cap a Calais. Als brams de la Siñora van córre mols, y veénla y coneixén la raó dels seus crits, no sol van doná fe a les seues paraules, sino que van afegí que la galantería y les adornades maneres del conde habíen sigut una excusa per a pugué arribá an alló. Van córre, pos, cap als palaus del conde per a arrestál; pero com no lo van trobá an ell, los van saquejá tots y después hasta los solaméns los van fé solsí (assolá).
La notíssia va arribá en les huestes al rey y al fill, que, mol enfadats, a perpetuo exili al conde y als seus dessendéns van condená, prometín lo rey una grandíssima recompensa a qui viu o mort lay portare. Lo conde, apocadet perque, sén inossén, al fugí, se habíe fet culpable, va arribá sense donás a conéixe o sé reconegut, en sons fills a Calais, va passá a Inglaterra y en pobres vestits va aná cap a Londres, aon abáns de entrá, en moltes paraules va adoctriná als dos minuts fills seus, y sobretot en dos coses: primera, que soportaren lo estat pobre al que sense culpa de ells la fortuna los habíe portat, y segona, que en máxima prudénsia se guardaren de manifestá a dingú de aón eren ni fills de quí, si amaben la seua vida.
Ere lo fill, de nom Luigi, de uns nou añs, y la filla, que teníe per nom Violante, ne teníe uns sat. Segóns lo que permitíe la seua tendra edat, mol be van compéndre la lecsió del pare, y en lo comportamén u van mostrá después. Y per a que alló milló puguere fes li va paréixe cambiáls los noms; y aixina u va fé, y va cridá al chic Perotto y Giannetta a la chiqueta; y entrán a Londres en pobres vestits, igual que veém fé als pordiosseros fransesos, se van dedicá a pidolá limosna. Y están per cassualidat en esta ocupassió un matí a una iglesia, va passá que una gran dama, que ere dona de un dels mariscals del rey de Inglaterra, al eixí de la iglesia, va vore al conde y als seus dos fillets que demanaben limosna, y li va preguntá de aón ere y si seus eren aquells dos chiquets. A lo que va contestá que ell ere de Picardía y que, per un delicte de un fill mes gran, habíe tingut que fes vagabundo en aquells dos, que eren seus. La dama, que ere piadosa, va ficá los ulls en la mosseta y li va agradá mol perque hermosa y gentil y agrassiada ere, y va di:
- Bon home, si vullgueres dixá que vingue en mí esta filleta teua, perque té bon aspecte, la enseñaré de bona gana, y si se fa dona virtuosa la casaré al tems que sigue convenién, de manera que viurá be.
Al conde mol li va agradá esta petissió, y va contestá que sí, y en llágrimes lay va doná. Y habén aixina colocat a la filla y sabén be a quí, va pensá no quedás allí, y demanán limosna va atravessá la isla y en Perotto va arribá hasta Gales no sense gran esfors, perque no estáen acostumbrats a caminá a peu. Allí ñabíe un atre dels mariscals del rey, que gran estat y mols criats teníe, y a la seua corte lo conde y lo fill, per a ressibí algo de minjá, mol se aturáen. Y están an ella algún fill del mariscal y datres sagals de gen noble, jugán an algúns jocs de sagals com conillet a amagá, y atres de córre y de saltá, Perotto va escomensá a ajuntás en ells y corríe tan depressa o mes que consevol dels atres. Veénlo alguna vegada lo mariscal, y agradánli mol la manera y los modos del sagal, li va preguntá quí ere. Li va di que ere fill de un pobre home que alguna vegada a demaná limosna veníe allí. Lo mariscal va fé cridá a son pare y li va demaná al mosset, y lo conde lay va consedí, per mol disgust que tinguere separánse de ell. Tenín, pos, lo conde lo fill y la filla colocats, va pensá que no volíe quedás mes a Inglaterra y sen va aná a Irlanda, y arribán a Stanford, se va colocá com a criat, y fée totes les faenes que un criat o un palafrené fan, y allí sense sé may reconegut per dingú, a disgust y en patiméns se va quedá mol tems.
Violante, cridada Giannetta, en la noble Siñora a Londres va aná creixén en añs, en estatura y en bellesa, y en tan favor de la Siñora y del seu home y de consevol atre de la casa y de consevol que la coneguere, que ere cosa maravillosa de vore; y no ñabíe dingú que les seues costums y les seues maneres mirare que no diguere que teníe que sé digna de tot be y honor. Per naixó, la noble Siñora que la habíe ressibit de son pare, sense habé pogut may sabé quí ere ell, se habíe proposat casála honradamen segóns la seua condissió. Déu, just protectó dels mérits dels demés, sabén que ere dona noble, y portabe sense culpa la peniténsia del pecat de un atre, u va disposá de esta manera: per a que a máns de un home vil no parare la noble jove, té que créures que, lo que va passá, ell per la seua misericórdia u va permétre (permití).
Teníe la noble Siñora en la que Giannetta vivíe un fill únic del seu home a qui ella y lo pare mol amaben, tan perque ere son fill com perque per virtut y mérits u valíe, perque ere mes cortés y valén y arrogán y hermós de cos que cap atre. Teníe uns sis añs mes que Giannetta, y veénla hermossíssima y grassiosa, tan se va enamorá de ella que no vée res mes que an ella. Y com imaginabe que ere de baixa condissió, no sol no osabe demanála a son pare y a sa mare per dona, sino que tenín temó de que lo renegáren per amá a una dona de baixa estofa, lo seu amor portabe amagat. Aixó lo estimulabe mol mes que si lo haguere descubert; y va passá que per massa pena se va ficá dolén, y grave. Habén sigut cridats diferéns dotós al seu cuidado, y no podén trobá la seua enfermedat, tots juns desesperaben de la seua salvassió; pel que lo pare y la mare del jove teníen tan doló y melancolía que mes gran no hauríe pogut tíndres; y moltes vegades en piadosos rogs li preguntaben la raó del seu mal, als que o suspiros per resposta donabe o se desmayabe. Va passá un día que, están assentat jun an ell un meche jove, pero ple de siénsia, y tenínlo agarrat pel bras an aquella part aon busquen lo pols, la muñica, Giannetta, que, per respete per la mare, li servíe, per alguna raó va entrá a la cámara a la que lo jove estabe gitat. Cuan lo jove la va vore, sense di cap paraula o fé cap gesto, va sentí en mes forsa al cor lo ardó amorós, pel que lo pols va escomensá a palpitá mes fort del acostumbrat; lo meche u va notá y se va extrañá, y va está cotet per a vore cuán rato durabe aquell fenómeno. Al eixí Giannetta de la cámara los latits se van calmá, pel que li va paréixe al meche habé entés algo de la raó de la enfermedat del jove; y poc después, com si algo li vullguere preguntá a Giannetta, encara aguantán al dolén pel bras, la va fé cridá. Ella va vindre; encara no habíe entrat a la cámara cuan lo pols se li va torná a abalotá al jove, y cuan ella sen va aná, lo pols se va afoná. Pareixénli al meche tindre plena sertesa, se va eixecá y portán apart al pare y a la mare del jove, los va di:

- La salut del vostre fill no está als reméis dels meches, sino en máns de Giannetta, a la que, tal com hay vist per serts signos, lo jove vol encara que ella no sen haygue donat cuenta pel que yo vech. Ya sabéu lo que teniu que fé si voleu la seua vida.

Lo noble siñó y la seua dona, sentín aixó, se van ficá conténs per una part, ya que se podríe salvá al fill, pero mol los penabe tindre que donáli a Giannetta a son fill per dona. Ells, pos, sen van aná al dolén, y li va di la Siñora:

- Fill meu, no hauría cregut may que me amagáres algún dessich teu, y espessialmen veénte, per no tíndrel, fluixejá. Grássies que nostre Siñó se ha apiadat de tú, y per a que de esta enfermedat no te mórigues me ha amostrat la raó del teu mal, que no es datra cosa que un exessiu amor que séns per alguna jove, sigue qui sigue ella. Y en verdat, de manifestá aixó no hauríes de avergoñít perque la teua edat u demane, raro seríe que no estigueres enamorat. Pel que, fill meu, no te amagos de mí, descubríxme en confiansa lo teu dessich, y la melancolía y lo pensamén que tens y del que esta enfermedat ve, aviáls fora, y consólat y convensíxte de que res ñaurá per a la teua satisfacsió, que tú me demanos, que yo no faiga si está a les meues máns, perque mes te vull que a la meua vida. Fot a fora a la vergoña y a la temó, y dísme si puc fé algo pel teu amor. Lo jove, sentín les paraules de sa mare, primé va tindre vergoña; después, pensán que dingú milló que ella lo podríe ajudá, li va di aixina:

- Mare, res me ha fet tíndretos amagat lo meu amor mes que habém donat cuenta de que la mayoría de les persones, después de entrá en añs, no volen enrecordássen de habé sigut joves. Pero com que en aixó tos vech discreta, no sol no negaré que es verdat alló de lo que tos hau donat cuenta, sino que tos faré manifest de quí; en la condissió de que me prometigáu que tot lo que estigue a les vostres máns faréu, y aixina podréu sanám.
A lo que la Siñora, confián massa en que passaríen les coses com ella creíe, li va contestá que en confiansa lo seu pit li obriguere, que ella sense tardá se ficaríe en acsió per a que ell lo seu plaé tinguere.
- Madama - va di entonses lo jove - , la alta hermosura y les loables maneres de la nostra Giannetta y lo no podé manifestálay ni féla apiadás del meu amor y lo no habé osat may manifestáu a dingú me han portat aon me veéu: y si lo que me hau prometut de un modo o atre no se fa, estáutos segura de que la meua vida sirá curta.
La Siñora, a qui li pareixíe milló consolál que renegál, sonrién li va di:
- ¡Ay, fill meu!, ¿aixina que per naixó te has dixat ficá tan dolén? Consólat y díxam a mí fé, y te curarás.
Lo jove, ple de esperansa, en mol poc tems va mostrá signos de grandíssima millora, pel que la Siñora, mol contenta, se va disposá a intentá lo modo en que puguere cumplís lo que li habíe prometut; y cridán un día a Giannetta, en bromes y discretamen li va preguntá si teníe algún amán. Giannetta, tota colorada, va contestá:
- Madama, a una donsella pobre y treta de casa seua, com soc yo, y que está al servissi de un atre, com fach yo, no se la demane ni li está be serví a Amor.

A lo que la Siñora va di:
- Pos si no lo teniu, volém donáton un, en lo que contenta vigáu y disfrutéu la vostra bellesa, perque no es convenién que una damissela tan maja com vos sou estigue sense novio. A lo que Giannetta va contestá:
- Madama, vos, traénme de la pobresa de mon pare, me hau criat com a una filla, y per naixó lay dec tot; pero no tos voldría contentá en aixó, creén que me fach be. Si tos agrade donám un home, an ell enteng voldre y no a datre; perque si de la herénsia de mons yayos res me ha quedat mes que la honra, enteng guardála y observála tan com duro la meua vida. Estes paraules li van paréixe a la Siñora mol contráries a lo que volíe conseguí per a cumplí la promesa feta a son fill, encara que, com dona discreta, mol estimare al seu interió a la donsella; y li va di:

- Cóm, Giannetta, si monseñor lo rey, que es un jove caballé, y tú eres una hermossíssima donsella, buscare al teu amor algún plaé, ¿lay negaríes?
Y ella de repén li va contestá:
- Forsám podríe lo rey, pero may en lo meu consentimén. La dama, veén lo seu ánimo, va dixá de parlá y va pensá ficála a proba; y li va di a son fill que, en cuan estiguere curat, la faría aná en ell a una cámara y que ell se ingeniare en conseguí de ella lo seu plaé. Lo jove no va está contén de cap manera y de repén va empijorá mol; veén aixó la Siñora, va manifestá la seua intensió a Giannetta pero, trobánla mes tossuda que may, contánli al seu home lo que habíe fet, encara que du los pareguere, de mutuo consentimén van pensá donálay per dona, preferín a son fill viu en dona que no li corresponíe que mort y sense cap dona; y aixina, después de moltes históries, u van fé. Giannetta se va ficá mol contenta y va agraí a Déu que no la haguere olvidat. Lo jove se va curá, se van selebrá les nupsies, y mes contén que cap atre home va escomensá a donás bona vida en ella.
Perotto, que se habíe quedat a Gales en lo mariscal del rey de Inglaterra, creixén mol, va trobá la grássia del seu siñó y se va fé hermossíssim de persona y mol valén, mes que consevol atre que ñaguere a la isla, tan que ni als torneos ni a les justes ni a consevol atre assunto de armes ñabíe dingú al país que valguere lo que ell; pel que per tots, que lo cridaben Perotto lo picardo, ere conegut y famós. Y aixina com Déu no habíe olvidat a san germana, va demostrá igualmén tíndrel an ell al pensamén; perque, sobrevinguda an aquella comarca una pestilén mortandat, que a la mitat de la gen se va emportá, sense contá que grandíssima part dels que van quedá van escampá, per temó, a datres comarques, pel que tot lo país pareixíe abandonat.
En esta mortandat lo mariscal lo seu siñó y la seua dona y un fill seu y atres mols germáns y nebots y paréns tots van morí, y no va quedá mes que una donsella ya en edat de casás, y entre algúns atres criats, Perotto. Frenada una mica la pestilénsia, la donsella, com ere home honrat y valén, en plaé y en lo consell de algúns llauradós que habíen quedat vius, per home lo va péndre, y de tot alló que an ella per herénsia li habíe tocat lo va fé siñó; y poc tems va passá hasta que, enteránsen lo rey de Inglaterra de que lo mariscal habíe mort, y coneixén lo valor de Perotto lo picardo, al puesto del que mort habíe lo va ficá y lo va fé mariscal seu. Y aixó es lo que va sé dels dos fills del conde de Amberes, dixats per nell com a perduts. Ya habíen passat devuit añs desde que lo conde de Amberes, fugín, sen habíe anat de París cuan, sén habitán de Irlanda, habén patit moltes coses a la seua vida misserable, veénse ya vell, li va vindre lo dessich de sabé, si puguere, qué habíe sigut dels seus fills.

Veénse del tot cambiat de aspecte, y sentínse mes fort pel mol ejercicio que li tocabe fé, mol mes del que fée cuan ere jove, sen va aná, pobre y mal vestit, de aon mol tems habíe estat, cap a Inglaterra, y allá aon a Perotto habíe dixat se va adressá, y va trobá que éste ere mariscal y gran siñó, y lo va vore sano y fort y hermós, lo que li va agradá mol, pero no va volé donás a conéixe hasta sabé qué habíe sigut de Giannetta. Pel que, ficánse en camí, no va descansá hasta arribá a Londres; y allí preguntán cautamen per la Siñora a qui habíe dixat la seua filla pel seu estat, va trobá a Giannetta dona del fill, lo que mol li va agradá; y totes les seues desgrássies passades va tindre per poca cosa, ya que vius habíe trobat als seus fills y en bon estat. Y dessichós de puguéla vore va escomensá, demanán limosna, a arrimás a la vora de casa seua, aon, veénlo un día Giachetto Lamiens, que aixina se díe lo home de Giannetta, tenín compassió de ell perque apuradet y vell lo va vore, va maná a un dels criats que a casa seua lo portare y li donare de minjá, lo que lo criat va fé de bona gana.
Habíe Giannetta tingut ya de Giachetto uns cuans fills, dels que lo mes gran no teníe mes de vuit añs, y eren los mes hermosos y los mes grassiosos chiquets del món, y cuan van vore minjá al conde, tots juns se li van ficá en rogle y van escomensá a féli festes, com si per amagada virtut hagueren sabut que aquell home ere son yayo.

Ell, sabén que eren los seus nets, va escomensá a demostráls amor y a féls caríssies y cussigañes; pel que los chiquets no volíen separás de ell, per mol que los cridare lo maestre que los vigilabe. Giannetta, sentínu, va eixí de una cámara y va aná cap allí aon estabe lo conde, amenassánlos en pegáls una surra si no féen lo que lo seu mestre volíe. Los chiquets van escomensá a plorá y a di que volíen quedás en aquell home honrat, que los volíe mes que lo seu mestre; del que la Siñora y lo conde sen van enriure. Se habíe eixecat lo conde, no com pare sino com mendigo, per a saludá a la filla com a Siñora y un maravillós plaé al vórela habíe sentit a l´alma. Pero ella ni entonses ni después li va conéixe de res, perque estabe mol cambiat, vell, canós, barbut, prim, moreno, y pareixíe un atra persona que lo conde. Y veén la Siñora que los chiquets no volíen separás de ell, sino que al vóldrels separá ploraben, va di al mestre que los dixare quedás un rato mes. Están, pos, los chiquets en lo home honrat, va passá que son pare de Giachetto va torná, y pel mestre se va enterá de alló; pel que, com despressiabe a Giannetta, va di:
- Dixéulos en la roína ventura que Déu los dóno, que són imache de aon han naixcut: per sa mare dessendixen de vagabundos y no ña que maravillás que en los bohemios los agrado está. Estes paraules va escoltá lo conde, y mol li van dóldre; pero arronsánse de muscles va patí aquell despressio com mols atres ne habíe patit. Giachetto, que habíe sentit les festes que los fills li féen al home honrat, es di al conde, son yayo, encara que li va desagradá, tan los amabe que, abáns de vórels plorá va maná que si lo home honrat volíe quedás per a fé algún servissi, que fore ressibit. Ell va contestá que se quedaríe de bona gana pero que no sabíe fé res mes que cuidá caballs y bésties de cárrega, a lo que tota la seua vida s´habíe dedicat. Donánli, pos, un alazán, cuan lo habíe arreglat, se ficabe a jugá en los chiquets. Mentres la fortuna aixina com se ha contat conduíe al conde de Amberes y als seus fills, va passá que lo rey de Fransa, consertades moltes tregües en los alemáns, (tedescos), va morí, y al seu puesto va sé coronat lo fill, de qui ere dona aquella per qui lo conde habíe sigut perseguit. Éste, habén expirat la radera tregua en los tudescos, va escomensá un atra cruga (crúa) guerra, y a la seua ajuda, lo rey de Inglaterra va enviá molta gen a les órdens de Perotto lo seu mariscal y de Giachetto Lamiens, fill del atre mariscal. Lo conde hi va aná, y sense sé reconegut per dingú se va quedá al ejérsit durán mol tems com a palafrené, y allí, com home de pro, en consells y obres, mes del que li corresponíe va ajudá.

Va passá durán la guerra que la Reina de Fransa se va ficá dolenta grave; y veén ella mateixa que se moríe, arrepentida de tots los seus pecats se va confessá devotamen en lo arzobispo de Rouen, que per tots ere tingut per home bo y santíssim, y entre los demés pecats li va contá lo gran mal que per la seua culpa habíe patit lo conde de Amberes. Y no sol se va contentá en contáu, sino que dabán de mols atres homes de pro va explicá com habíe passat, rogánlos que en lo rey intersedíren per a que al conde, si estabe viu, y si no an algún de sons fills sels restituíre lo seu estat; y mol después, ya finada la seua vida, honrosamen va sé sepultada.
Y contánli al rey la confessió, después de algúns dolorosos bufits per les injuries fetes sense raó al valén home, u va fé publicá y pregoná per tot lo ejérsit, y ademés per atres parts, lo bando de que a qui sobre lo conde de Amberes o algún dels seus fills li donare notíssies, siríe recompensat maravillosamen, perque ell lo teníe per inossén de alló que lo habíe fet expatriás per la confessió feta per la Reina y enteníe restituíli lo estat que teníe y aumentálay. Estes coses va sentí lo conde transformat en palafrené y veén que eren verdat, se va adressá a Giachetto y li va rogá que en ell y en Perotto aniguere, perque volíe amostráls lo que lo rey estabe buscán. Reunits, pos, los tres, li va di lo conde a Perotto, que ya teníe lo pensamén en descubrís:
- Perotto, Giachetto que aquí está té a tan germana per dona; y may va tindre cap dote; y per naixó, per a que tan germana no estigue sense dote, vull que sigue ell y no datre qui obtingue lo benefissi que lo rey prometix, que es mol gran, y que te declaro com fill del conde de Amberes, y a Violante, tan germana y la seua dona, y a mí, que lo conde de Amberes y lo vostre pare soc.
Perotto, sentín aixó y miránlo fíxamen, enseguida lo va reconéixe, y plorán se va aviá als seus peus y lo va abrassá dién:
- ¡Pare meu, siguéu mol benvingut!
Giachetto, sentín primé lo que habíe dit lo conde y veén después lo que Perotto fée, se va extrañá mol y tanta alegría teníe que apenes sabíe qué se teníe que fé; pero donán fe a les paraules y avergoñínse mol de les paraules ofensives que habíe fet aná en lo conde palafrené, plorán se va dixá caure als seus peus y humildemen de totes les ofenses passades li va demaná perdó, y lo conde, mol benignamen, eixecánlo de peu, lo va perdoná.

Y después de contás les aventures de cadaú, y habén plorat y habénse alegrat mol juns, volén Perotto y Giachetto vestí al conde, de cap manera se va dixá, sino que va di que primé se teníe que obtíndre la recompensa prometuda (promesa), y que tal com estabe vestit sel emportare.

Giachetto, pos, en lo conde y en Perotto se va presentá al rey y li va oferí portáli al conde y a son fill si, segóns lo bando publicat, vullguere recompensál. Lo rey rápidamen va fé portá una maravillosa recompensa dabán dels ulls de Giachetto y va di que se la emportare si de verdat li amostrabe, com prometíe, al conde y als seus fills. Giachetto entonses, fénse atrás y ficán a dabán de ell al conde, lo seu palafrené, y a Perotto va di:
- Monseñor, aquí están lo pare y lo fill; la filla, que es la meua dona y no está aquí, pronte vindrá en la ajuda de Déu.
Lo rey, sentín alló, va mirá al conde, y per mol cambiat que estiguere, sin embargo después de habél mirat una mica lo va reconéixe, y en llágrimes als ulls, al conde, que achinollat estabe, lo va fé ficá de peu y lo va abrassá y lo va besá, y amigablemen va ressibí a Perotto; y va maná que lo conde en vestits, criats y caballs y arnesos fore convenienmen provit, segóns requeríe la seua noblesa, cosa que inmediatamen se va fé. Ademés de aixó, mol va honrá lo rey a Giachetto y va vóldre sabéu tot sobre les seues aventures passades. Y cuan Giachetto va agarrá la gran recompensa per habé mostrat al conde y a son fill, li va di lo conde:

- Tí estos dons de la magnifissénsia de monseñor lo rey, y enrecórdaten de di a ton pare que los teus fills, nets seus y meus, no són per part de sa mare naixcuts de cap mendigo. Giachetto va agarrá los dons y va fé vindre a París a la seua dona y a sa sogra; va vindre la dona de Perotto; y allí en grandíssima alegría van está en lo conde, al que lo rey habíe restituít tots los seus bens y lo habíe fet mes alt del que ere abáns; después, cadaú en la seua venia sen va entorná a casa seua, y ell hasta la mort va viure a París en mes honor que may.


NOVENA

domingo, 2 de junio de 2019

JORNADA CUARTA. NOVELA OCTAVA.

Girólamovol a Salvestra; espentat per los rogs de sa mare sen va a París, torne y la trobe casada; entre a amagatóns a casa y se quede mort a la seua vora, y portat a una iglesia, Salvestra tamé se mor a la seua voreta.

Habíe acabat la história de Emilia cuan, per orden del rey, Neifile va escomensá aixina: algúns, al meu juissi ñan, valeroses siñores, que mes que l’atra gen creuen sabé, y menos saben; y per naixó no sol als consells de los homes sino tamé contra la naturalesa de les coses pretenen oposá lo seu juissi; de esta presunsió han sobrevingut ya grandíssims mals y may se ha vist víndre cap be. Y perque entre les demés coses naturals es l´amor la que menos admitix lo consell o la acsió que li siguen contraris, y la seua naturalesa es tal que antes pot consumís per sí mateix que sé arrencat per cap consell, me ha vingut al ánimo narrátos una história de una Siñora que, volén sé mes sabuda de lo que debíe y no u ere, creén del enamorat cor arrancá l´amor que potsé allí habíen ficat los estels, va arribá a arrancáli en un mateix pun l´amor y l´alma del cos a son fill.
Va ñabé, pos, a la nostra siudat, segóns los agüelos conten, un grandíssim viachán y ric de nom Leonardo Sighieri, que de la seua dona va tíndre un fill de nom Girólamo. Después del seu naiximén, arreglats los seus assuntos, va dixá esta vida. Los tutós del chiquet, jun en la mare, van administrá be los seus bens. Lo chiquet, creixén en los chiquets dels atres veíns, mes que en cap atre del barri en una chiqueta de la seua edat, filla de un sastre, se va familiarisá; y passán los añs, lo trate se va convertí en un amor tan gran y fort que Girólamo no se trobáe be si no veíe lo que veíe ella; y sértamen no la volíe menos de lo que ella lo volíe an ell.
La mare del sagal, acatánsen de aixó, moltes vegades lay va reprochá y lo va castigá; y después de queixás als seus tutós (no podén contíndres Girólamo), com se creíe que per la gran riquesa del fill podíe demaná peres al olm, los va di:
- Este sagal nostre, que encara no té catorse añs, está enamorat de la filla de un sastre que se diu Salvestra, si no lay traém de dabán, probablemen la pendrá per dona sense que dingú u sápigue, y yo may estaré contenta; o se consumirá per nella si la veu casás en un atre; y per naixó me pareix que per a evitá aixó lo tindríem que enviá an alguna part llun d´aquí, al cuidado de los negossis per a que, dixán de vore an ésta, se li desaparegue del pensamén y se li podrá después doná per dona alguna jove ben naixcuda.
Los tutós van di que la Siñora díe be y que faríen lo possible, y fen cridá al sagal al almassén, va escomensá a díli un, mol amorosamen:

- Fill meu, ya eres gran; bo sirá que escomensos tú mateix a velá per los teus negossis, per lo que mos contentaríe mol que anigueres un tems a París, aon vorás cóm se trafique en gran part de la teua riquesa; sense contá en que te farás mol mes cortés y de mes valor allí que aquí u faríes, veén an aquells Siñós, Baróns y gentilhomes (que allí ñan tans) y adeprenén les seues costums; después podrás torná aquí.
Lo sagal los va escoltá y va contestá que no volíe féu perque pensáe que igual que los demés, podíe quedás a Florencia. Los honrats homes, al sentíli aixó, li van insistí en mes paraules; pero no podén tráureli datra resposta, a sa mare lay van di. Ella, mol enfadada, no perque no volíe anássen a París, sino per lo seu enamoramén, lo va insultá; y después, ablanínlo en dolses paraules, va escomensá a afalagál y a rogáli tendramen que faiguere alló que volíen los seus tutós; y tan va sabé díli que ell va consentí en anássen a está allí un añ, pero no mes; y aixina se va fé. Anánsen, pos, Girólamo a París enamorat, diénli avui no, demá ten anirás, allí lo van tíndre dos añs; y tornán mes enamorat que may va trobá a la seua Salvestra casada en un bon jove que fée tendes, y se va ficá mol trist. Pero veén que no podíe sé d´atra manera, se va esforsá en tranquilisás; y espián cuán estáe a casa, segóns la costum de los joves enamorats va escomensá a passá dabán de ella, creén que no lo habíe olvidat. Pero ella no sen enrecordabe de ell, com si may lo haguere vist, y si sen enrecordáe, fée vore lo contrari. Lo jove u va vore enseguida, en grandíssim doló, pero no per naixó dixabe de fé tot lo que podíe per a torná a entrá al seu pit; pero com res pareixíe conseguí, se va disposá, encara que fore la seua mort, a parláli ell mateix. Informánse per algún veí sobre cóm estabe distribuída la casa, una tarde que habíen anat de vela ella y lo home a casa de uns veíns, de amagatóns va entrá dins de la alcoba y se va amagá detrás de les lones de les tendes que estaben allí; y tan va esperá, que, tornats ells y gitats, va notá que lo home estabe adormir, y allá sen va aná aon habíe vist gitada a Salvestra; y ficánli una ma al pit, simplemen va di:
- ¡Oh, alma meua! ¿Dorms ya? - La jove, que no dormíe, va volé quirdá pero lo jove enseguida li va di: - per Déu, no quirdos, que soc lo teu Girólamo. -
Sentín aixó ella tota tremolosa va di:
- ¡Ay, per Déu, Girólamo, vésten! Ha passat aquell tems en que erem sagals y no anáe contra lo decoro está enamorats. Estic, com veus, casada, per lo que ya no me está be escoltá a datre home que al meu; per lo que te rogo per Déu que ten vaigues, que si lo meu home te sentiguere encara que datre mal no vinguere, se seguiríe que ya no podría viure may en ell en pas ni en descáns, mentres que ara, volguda per nell, en pas y en tranquilidat en ell vic.
Lo jove, al sentí estes paraules, va sentí un terrible doló, y recordánli lo tems passat y lo seu amor may disminuít per la distánsia, y mesclán mols rogs y promeses grandíssimes, res va conseguí; per lo que, dessichós de morí, li va demaná que en recompensa de tan amor, lo dixare gitás a la seua vora hasta que se calentare una mica, que se habíe quedat gelat esperánla, prometénli que ni li diríe res ni la tocaríe, y que en cuan se haguere calentat una miqueta sen aniríe.
Salvestra, tenín una mica de compassió d´ell, lay va consedí en les condissións que ell habíe ficat. Se va gitá, pos, lo jove jun an ella sense tocála; y recordán en un sol pensamén lo llarg amor que li habíe tingut y la seua presén duresa y la perduda esperansa, se va disposá a no viure mes y sense di paraula, tancats los puñs jun an ella se va quedá mort. Y después de un bon rato, la jove, extrañánse de que estiguere tan coto, en cuidadet de que lo home no se despertare, va escomensá a di:
- Girólamo ¿No ten vas?

Pero com no va contestá, va pensá que se hauríe quedat adormit; per lo que, estirán la ma, va escomensá a sorollál per a que se despertare, y al tocál lo va trobá "chelat com lo chal", de lo que se va extrañá mol; y sacsánlo en mes forsa y notán que no se sorolláe, después de tocál un atra vegada va está segura de que estabe mort; per lo que mol acollonida va está mol tems sense sabé qué fé. Al final, va dessidí, fingín que se tratabe de un atra persona, vore qué díe lo seu home que teníe que fés; y despertánlo, lo que acababe de passáli an ella li va di que li habíe passat a un atra, y después li va preguntá que si li passáre an ell, qué tindríe que fé ella. Lo bon home va contestá que li pareixíe que an aquell que s´habíe mort sel teníe que portá en silensio a casa seua y dixál allí, sense enfadás contra la dona, que no li pareixíe que haguere cometut cap falta.
Entonses la jove va di:
- Pos assó tením que fé natros. -

Y agarránlo de la ma, li va fé tocá al jove mort, y ell, tot espantat, va fotre un bot del llit, se va ficá de peu y, ensenén una llum, sense entrá en mes históries en la seua dona, vestit lo cos mort en les seues mateixes mans y sense esperá gens, ajudánli la seua inossénsia, sel va carregá a les esquenes, lo va portá a la porta de casa seua, y allí lo va dixá.
Vingut lo día y trobat dabán de la porta mort, se va montá un gran abalot y, espessialmén sa mare; y examinat per totes parts, y no trobánseli ni ferida ni cop, va sé per tots los meches cregut que habíe mort de doló, com habíe sigut. Va sé, pos, este cos portat a una iglesia, y allí va víndre la dolorida mare en moltes atres siñores paréns y veínes, y damún d´ell van escomensá a plorá a llágrima viva, y a lamentás, segóns les nostres costums. Y mentres se fée un grandíssim dol, lo bon home de la casa aon s´habíe mort, li va di a Salvestra:
- Fícat un manto al cap y ves a la iglesia aon ha sigut portat Girólamo y mésclat entre les dones; y escolta lo que se parle sobre este assunto, y yo faré lo mateix entre los homes, per a enterámos de si se diu algo contra natros.
A la jove li va pareixe be y allá que sen va aná. ¡Maravillosa cosa es de pensá lo difíssil que es descubrí les forses del Amor! Aquell cor que la felís fortuna de Girólamo no habíe pogut obrí lo va obrí la seua desgrássia, y ressussitán les antigues flames, de repén la va moure a tanta piedat lo vore la cara del mort, que, amagada daball de la mantellina, obrínse pas entre les dones, no va pará hasta arribá al cadáver; y allí, cridán mol fort, damún del jove mort se va aviá, y no lo va bañá en moltes llágrimes perque, abáns de tocál, lo doló, com al jove li habíe tret la vida, an ella la hi va traure. Después, consolánla les dones y diénli que se eixecare, sense conéixela, y com ella no se eixecabe, volén alsála, y trobánla morta, la van eixecá y van vore que ere Salvestra. Per lo que totes les dones que allí estaben van escomensá a plorá mol mes que abáns. La notíssia va corre com la pólvora fora de la iglesia, entre los homes, y arribán als oíts del seu home que entre ells estabe, sense aténdre consol de dingú, va plorá mol rato, y después los va contá a mols lo que aquella nit habíe passat entre aquell home y la seua dona y tots van sabé la raó de la mort de los dos.
Prenén, pos, a la jove morta, y adornánla com se adorne als morts, jun al jove la van ficá, y ploránla, a una mateixa sepultura van sé enterrats los dos; y an ells, a qui Amor no habíe pogut ajuntá vius, la mort los va ajuntá en inseparable compañía.

jornada-cuarta-novela-novena

lunes, 28 de diciembre de 2020

Los sans inosséns, llibre tersé.

Llibre tersé.

La milana.

Y en éstes, se presente al cortijo lo Azarías, y la Régula li va doná los bons díes y li va estendre un sac de palla jun a la cuina com acostumáe, pero lo Azarías ni la mirabe, se unflabe y fée com si mastegare algo sense tindre res a la boca y san germana, ¿te passe algo, Azarías, no estarás dolén? y lo Azarías, la buida mirada al foc, gruñíe y ajuntabe les genives desdentegades, y la Régula, ae, no te se haurá mort l´atra milana que tú dius, ¿verdat, Azarías? y después de mol insistí, lo Azarías, lo siñoret me ha despedit, y la Régula, ¿lo siñoret? y lo Azarías, diu que ya soc vell, y la Régula, ae aixó no pot dítu lo siñoret, si te has fet vell, al seu costat ha sigut, y lo Azarías, yo ting un añ mes que lo siñoret, y mastegáe lo no res, assentat al taburet, en los colses a les garres, lo cap entre les mans, la mirada perduda, fixa al fogaril, pero, de repé, se va sentí lo alarit de la chiqueta Menuda y los ulls del Azarías se van iluminá, y los seus labios se van estirá en una sonrissa babeján, y li va di a san germana, arrímam a la chiqueta Menuda veus, y la Régula, ae, estará bruta y lo Azarías, alcánsam a la chiqueta Menuda, y, dabán la seua insisténsia, la Régula se va incorporá y va torná en la Charito y lo seu cos no abultabe mes que lo de una llebre y les seues cametes se doblegáen com les de una nina de drap, com si estigueren desossades, pero lo Azarías la va agarrá en los dits tremolosos, la va acomodá a la seua faldeta, li va aguantá delicadamen lo seu cabet desarticulat contra lo seu bras fort, per deball del sobaco, y va escomensá a rascála suaumen entre les selles mentres musitabe, milana bonica, milana bonica... y aixina que va torná Paco, lo Baixet, de la volta de la tarde, la Régula va eixí a trobál, ae, tenim visita, Paco, ¿a que no saps quí ha vingut? y Paco, lo Baixet, va ensumá un momén y va di, ton germá ha vingut, y ella has ensertat, pero esta vegada no per una nit, ni per dos, sino pera quedás, ell diu que lo siñoret lo ha despedit, veus a sabé, haurem de informámos, y al matí siguién, conforme se va alsá Deu, Paco, lo Baixet, va ensillá la yegua y, al galop, va franquejá la valleta, lo collet ple de carrascots y lo jaral y se va presentá, escoltat per los aullits dels mastíns, al cortijo del siñoret del Azarías, pero lo siñoret descansabe y Paco, lo Baixet, se va apeá y se va quedá un rato de charrada en la Lupe, la de Dacio, lo Gorriné, un pledepolls, aixó es lo que es, tot lo cuchitril ple de merda y, per si fore poc, se pixe a les mans, sirá desahogat, y Paco, lo Baixet, assentíe, pero, aixó no es nou, Lupe y la Lupe, nou no es, pero, a la llarga, canse, en la seua inacabable letanía de lamentassións, y aixina hasta que va apareixe lo siñoret y Paco, lo Baixet, entonses, se va ficá de peu, com ere de ley, bones, bones mos les dono Deu, siñoret, se va traure la gorra y va escomensá a donáli voltes y voltes entre les mans, com si li estorbare, y, al remat, siñoret, lo Azarías diu que vosté l´ha despedit, ya veu quínes coses, después de tans añs, que lo siñoret, a vore si mos entenem, ¿quí eres tú?, ¿quí te ha donat vela an este enterro? y Paco, lo Baixet, acobardat, perdono, lo germá polític del Azarías, lo del Piló, aon la Siñora Marquesa, un treballadó de Crespo, lo Guarda Majó, pera que me entengue, y lo siñoret del Azarías ¡ah, ya! y movíe lentamen lo cap, afirmán, los ulls tancats, com si cavilare, y al final, va admití, pos lo Azarías no diu cap mentira, que es sert que l´hay despedit, tú me dirás, un payo que se pixe a les mans, yo no puc minjám una surita que ell haigue desplomat, ¿ten dones cuenta?, ¡en les mans pixades!, aixó es una gorrinada y dísme tú, si no me pele les surites y atres muixóns ¿quín servissi me fa al cortijo un carcamal com ell que no té res aquí?, y se siñalabe lo fron, se apretabe en forsa un dit a la pulsera, lo pols, y Paco, lo Baixet, los ulls a les puntes de les seues botes, continuabe voltán la gorra entre les mans, aixina, y al remat, va ajuntá valor y raó, ben mirat, no li falte, siñoret, pero fáigues cuenta, lo meu - mon - cuñat va traure la primera den aquí, que pera San Eutiquio sixanta un añs, que se diu pronte, de chiquet, com qui diu... pero lo siñoret va moure una ma y lo va interrompre, tot lo que vullgues, tú, menos eixecám la veu, sol faltaríe, que si al teu cuñat l´ham aguantat sixanta un añs lo que mereixco es un premio, ¿sens?, que bons están los tems pera arreplegá de caridat a un anormal que se u fa tot per los racóns, y per si fore poc, se pixe les mans abáns de pelám les turcassos, una repugnansia, aixó es lo que es, y Paco, lo Baixet, sense dixá de donáli voltes a la gorra, assentíe, cada vegada mes tenuemen, si men fach cárrec, siñoret, pero ya veu, allí, a casa, dos pesses, en cuatre sagals...y lo siñoret, tot lo que vullgues, tú, pero lo meu no es un assilo y pera estes situasións está la familia, ¿o no? y Paco, lo Baixet si vosté u diu, y, passet a passet, reculabe cap a la yegua, pero cuan va ficá lo peu al estribo y va montá, al siñoret del Azarías se li van amontoná a la boca noves raóns, que ademés de lo que te porto dit, tú, lo Azarías blasfeme y los trau los taps a les rodes dels coches dels meus amics, dónaten cuenta, aixina fore lo mismíssim ministre, compendrás que yo no puc invitá a dingú pera que eixe anormal... y anáe alsán gradualmen la veu mentres Paco, lo Baixet, se alluñabe al trote de la yegua, ...li dixo los neumátics forros... ¡compendrás...! pero, ben mirat, lo Azarías ere un engorro, un atra criatura, igual que la chiqueta Menuda, ya u díe la Régula, inosséns, dos sans inosséns, aixó es lo que són, pero ni la Charito se estáe coteta, y lo Azarías ni a sol ni a sombra y, a la nit, ni pegá ull, en los seus passeos y carraspeján, y voltáe com un gos, y aixina hasta la matinada que se assomabe a la corralada, mastegán saliveta, los pantalóns caiguts, y los gorrinés y los guardes y los gañáns, sempre la mateixa copla, Azarías, ¿vas a peixcá? y ell sonreíe a lo no res, mentres rascabe los barróns del galliné, y ronronejabe ajuntán les genives, y, al acabá, agarráe dos cartóns de vime o esportes una a cada ma y díe, men vach a fé fem pera les flos, y, franquejabe la tanca, y se perdíe per la lloma, entre les jares y les carrasques, buscán a Antonio Abad, lo pastó, que per la hora que ere no podíe está mol llun, y, tal com sel topetáe, se ficáe a caminá parsimoniosamen detrás del bestiá, acachánse y arreplegán cagallóns ressién eixits hasta que omplíe los cartróns y, una vegada plens, tornáe al cortijo rossegán paraules que no se escoltáen, la blanca saliveta empastada a les comissures y tal com entrabe a la corralada, ya estabe la Pepa, o lo Abundio, o la Remedios, la del Crespo, o qui fore, ya ha vingut lo Azarías en lo abono dels geranios, y lo Azarías, sonreíe, y anabe bordeján les eretes de les flos escampán equitativamen los cagallóns entre ells, y la Pepa, o lo Abundio, o la Remedios, o lo mateix Crespo, embutix mes merda al cortijo que la que trau, y la Régula, en passiénsia, ae, no moleste a dingú y per lo menos está entretengut, pero lo Facundo, o la Remedios, o la Pepa, o lo mateix Crespo, ficaen mala cara, tú vorás cuan vingue la Siñora, pero lo Azarías ere templat y aplicat y, matí tras matí, tornáe dels carrascals en dos cartóns carregats de conguitos, de tal forma que, al cap de unes semanes, les flos de les eres apenes eixíen per damún de los muntets de cagallóns redóns, negres com volcáns menuts, y la Régula va tindre que imposás, ae, mes fem, no, Azarías, ara passéjam un rato a la chiqueta Menuda, li va di, y, a la nit, li va demaná a Paco, lo Baixet, que buscare algo que fé pera lo Azarías, pos los jardíns teníen massa abono y si sel dixáe gossejá, en seguida li entrabe la manta y li donabe per gitás entre los alborsés y dingú podíe traure res de ell, pero, per aquells díes, lo Rogelio, lo mosset, ya se apañabe sol, y anáe de aquí cap allá en lo tractó, un tractor roch, ressién importat, y sabíe armál y desarmál y cada vegada que veíe a la Régula preocupada per lo Azarías, li díe, yo me emporto al tío, mare, perque lo Rogelio ere efusiu y charradó, tot lo contrari que lo Quirce, cada día mes furo y callat, que la Régula, ¿qué li deu passá al Quirce desde fa un tems? se preguntabe, pero lo Quirce no donabe explicassións y, cada vegada que teníe dos hores libres, desapareixíe del cortijo y tornáe a la nit, una mica engatat y serio, que may sonreíe, may, menos cuan son germá Rogelio li preguntáe al Azarías, tío ¿per qué no mos conte vosté les panolles? y lo Azarías, dóssilmen, convensut per la fiebre de sé útil, se arrimabe al enorme mun de panolles, prop del silo y una, dos, tres, cuatre, sing... contabe, y, sempre, al arribá a onse, díe, coranta tres, coranta cuatre, coranta sing, y, entonses, sí, entonses lo Quirce sonreíe, en una sonrissa una mica forsada, pero pera una vegada que sonreíe, sa mare, la Régula, se ficáe pita y lo renegáe, les cames ubertes, los brassos de engerra, assuriacánlo en los ulls, ae, aixó sí que es majo, enríuressen de un agüelo inossén es ofendre a Deu, y, enfadada, sen anabe a buscá a la chiqueta Menuda, la preníe als seus brassos y lay dixáe al Azarías, tin, adormixla, ella es la única que te comprén, y lo Azarías preníe amorosamen a la chiqueta Menuda y, assentat al pedrís de la porta, la gronsáe y li díe a cada pas, en veu brumosa, ablanida per la falta de dens, milana bonica, milana bonica, hasta que los dos, casi a un mateix tems, se quedaben adormits a la solissombra de la parra de moscatell, sonrién com dos ángels, pero un matí, la Régula, mentres pentináe a la chiqueta Menuda, va trobá un poll entre les púes de la pinta y se va mosquejá y va aná aon lo Azarías, Azarías, ¿cuán tems fa que no te rentes? y lo Azarías, aixó los señoritos, y ella, la Régula, ae, los señoritos, l´aigua no coste perres, tros de marrano, y lo Azarías, sense di ni chut, va amostrá les seues mans de un costat y del atre, en la roña acumulada a les arrugues, y, finalmen va di humilmen, a modo de explicassió, me les pixo cada matí pera que no me se faiguen cribasses, y la Régula, fora de sí, ae, sirás asquerós, ¿no veus que estás crián miseria y lay apegues a la criatura? pero lo Azarías la mirabe confós o confundit, en les seues grogues nines dels ulls imploráns, lo cap cacho, gruñín cadensiosamen, com un cachorret, mastegán saliveta en les genives pelades, y la seua inossénsia y sumisió van desarmá a san germana, haragán, mes que dropo, tindré que ocupám de tú com si fores un atra criatura, y, a la tarde siguién, va pujá al remolque, jun al Rogelio y sen van aná cap a Cordovilla, aon lo Hachemita, y va comprá tres camisetes y, tornán a casa, se va encará en lo Azarías, ten fiques una cada semana, ¿me has entés? y lo Azarías assentíe y fée momos, pero passat un mes, la Régula va torná a buscál, daball del oró, ae, ¿se pot sabé aón has ficat les camisetes que te vach comprá?, va pera cuatre semanes y encara no ten hay rentat cap, y lo Azarías va baixá los ulls grocs y sangosos, hasta que san germana va pedre la passiénsia y lo va sacsá y tal com lo sacsáe per les solapes eixecades, va vore les camisetes, una damún del atra, sobreficades, les tres, y cochino, mes que marrano, que eres encara pijó que los gorrinos, tráute aixó, ¿sens?, llévat aixó, y lo Azarías, sumisamen, se va traure la parchejada jaqueta de pana parda y, después, les camisetes, una detrás del atra, les tres, y va dixá al descubert un pit de Hércules, cubert de una pelusa canosa, y la Régula, ae, cuan ten tragues una te fiques l´atra, la llimpia, trau y fica, eixa es tota la siénsia, y lo Rogelio a riure, que se tapáe la boca en la seua ma gran y morena pera sofocá la rissa y no enfadá a sa mare y Paco, lo Baixet, assentat al pedrís, contemplabe la essena apoquit y baixabe lo cap, abatut, es encara pijó que la chiqueta Menuda, rossegáe, y aixina va aná corrén lo tems y, cuan va arribá la primavera, al Azarías li van vindre alusinassións, y a totes hores se li representabe son germá, lo Ireneo, de nit en blang y negre, com enmarcat a un escapulari, y de día, si se gitáe entre la torvisca, policromat, gran y totpoderós, damún del fondo blau del sel, com va vore un día a Deu-pare a un grabat y, en estos casos, lo Azarías, se eixecáe y sen anáe aon la Régula, avui ha tornat lo Ireneo, Régula, díe, y ella ae, un atra vegada, díxa al pobre Ireneo en pas y lo Azarías al sel está y ella, a vore ¿quín mal li va fé a dingú? pero les coses del Azarías en seguida trassendíen al cortijo y los gorrinés, y los pastós y los gañáns féen vore que sel trobáen y li preguntaben, ¿qué va sé del Ireneo, Azarías? y lo Azarías alsáe los muscles, se va morí, Franco lo va enviá al sel, y ells, com si fore la primera vegada que lay preguntaben y ¿cuán va sé aixó, Azarías, cuán va sé aixó? y lo Azarías movíe repetidamen los labios antes de contestá, fa mol tems, cuan los moros, y ells se pegáen en los colses y reprimíen la rissa y tornáen a di, ¿y estás segú de que Franco lo va enviá al sel, no lo enviaríe al infern? y lo Azarías negabe fort en lo cap, sonreíe, babejabe y señalabe cap amún, al blau, yo lo vech ahí dal cada vegada que me tombo entre la torvisca, aclaríe, pero lo mes grave pera Paco, lo Baixet, eren los desahogos del Azarías, ya que a consevol hora del día o de la nit, son cuñat abandonabe la casa, buscabe un racó, ben prop de la tapia, o a les eretes, o del sopadó o prop del oró, se baixabe los calsonsillos, se ajupíe y u fée, aixina que Paco, lo Baixet, cada matí, antes de la volta, ixíe al pati com un enterradó, lo cávec al muscle y tratabe de borrá les seues patades y llugo, tornaé a la Régula y se queixáe, este home té que tindre les canilles fluixes, de un atre modo no se explique, y cada dilluns y cada dimats, apareixíe al cortijo una nova pasterada y Paco, lo Baixet, venga, fóli, en la cavegueta, cávec o chapo, a tapáu, pero pesse als seus esforsos, cada vegada que ixíe de casa y obríe los forats del nas - per aon segóns díe lo siñoret Iván, los díes que estabe de bones, se li veíe lo servell - li veníe la peste o corrompina y se desesperabe, ¡ya torne a putí, Régula, ton germá no té arreglo!, y la Régula, desolada, ae, y ¿qué vols que yo li faiga? no es mala creu la que nos ha caigut damún, pero, per aquells díes, lo Azarías va escomensá a trobá en falta les carreres del caro y cada vegada que vée a son cuñat quieto, parat, se arimáe an ell, zalamero, arrímam a la serra a corre lo caro, Paco, li díe, y Paco, lo Baixet, mut, com si no fore pan ell, y lo Azarías, arrímam a la serra a corre lo caro, Paco, y Paco, lo Baixet, mut, com si no lay diguere an ell, hasta que una tarde, sense sabé cóm ni per qué, li va vindre la idea, que se va obrí pas al seu menut serebre com una llum, y entonses, sen va aná cap a son cuñat, y si te arrimo a la serra a corre lo caro, ¿u farás al monte?,¿no tornarás a fé de ventre a la corralada? y lo Azarías, si tú u dius, y, a partí de aquella fecha, Paco, lo Baixet, cada tardet, aupabe al Azarías a la grupa de la yegua y lo portáe en ell y, ya nit tancada, se apeaben a la falda de la serra, y, mentres Paco, lo Baixet, se acomodabe al roquissal, aguardán, prop del alcornoque mocho, lo Azarías se perdíe pel brosquill, entre les jares y la montera, belcat, acechán com una alimaña, obrínse pas entre la greñura y, al cap de una llarga paussa, Paco, lo Baixet, sentíe lo seu reclam, ¡eh, eh!, y acte seguit, lo silénsio, y al remat, la veu levemen nassal del Azarías, ¡eh, eh! y después de fé lo reclam tres o cuatre vegades en vano, lo caro contestáe, ¡jujujujú, jujujujú! y, entonses, lo Azarías arrencabe a corre, com un macareno, y lo caro aullabe detrás y de cuan en cuan, soltabe la seua lúgubre carcañada y Paco, lo Baixet, desde lo Canchal del Alcornoque, sentíe los cruixits de la malea al trencás y, poc después, lo aullit del caro, y, después, la seua carcañada que geláe la sang y mes después, res y, passat un cuart de hora, apareixíe lo Azarías, en la cara y les mans cubertes de ñafres, en la seua sonrissa babeján, felís, bona carrera li hay donat, Paco, y Paco, lo Baixet, a lo seu, ¿has fet de ventre? y lo Azarías, encara no, Paco, no hay tingut tems, y Paco, lo Baixet, pos, venga, dónat pressa, y lo Azarías, sense dixá de sonriure, chupánse los esgarraps de les mans, se alluñáe uns metros, se ajupíe contra alguna matissa y descarregabe, y aixina día tras día, hasta que una tarde, al acabá mach, se va presentá lo Rogelio en una gralleta ressién naixcuda entre les mans, ¡tío, miro lo que li porto! y tots van eixí de la casa y al Azarías, al vore lo muixonet tendret, se li van bañá los ulls, lo va pendre en cuidadet a les seues manotes y va musitá, milana bonica, milana bonica, y, sense pará de adulála, va entrá a la casa, la va dixá a una sistella y va eixí a buscá materials pera féli un niuet y, a la nit, li va demaná al Quirce un sac de pienso y, a una llanda rovellada, lo va mesclá en aigua y li va arrimá una pella al pic del animalet y va di, afelpán la veu, quiá, quiá, quiá y la gralleta se movíe a la palla, ¡quiá, quiá, quiá!, y ell, lo Azarías, cada vegada que la gralleta obríe lo pic, li embutíe a la boca inmensa, en lo seu brut dit del mich, un grumo de prenso compost y lo muixonet su tragabe, y, después, un atra pella y un atra, hasta que la muixoneta se fartáe, se quedabe quieta, farta, pero a la mija hora, una vegada passat lo empach sircunstansial, tornáe a reclamá y lo Azarías repetíe la operassió mentres murmurabe tendramen, milana bonica, milana bonica, en un murmullo que casi no se enteníe, pero la Régula lo vee fé y li díe confidensialmen al Rogelio, ae, mes val aixina, bona idea has tingut, y lo Azarías no se olvidabe del muixó ni de día ni de nit y en cuan li van apuntá los primés cañóns, va corre felís per la corralada, de porta en porta, una sonrissa bobalicona ballánli entre los labios, les grogues nines dilatades, la milana ya está emplomán, repetíe, y tots li donáen los parabéns o li preguntaben per lo Ireneo, menos son nebot, lo Quirce, que lo va enfocá en la seua mirada y li va di, y ¿pera qué vol a casa esta peste, tío? y lo Azarías va girá cap an ell los seus ulls atónits, assombrats, no es cap peste, es la milana, pero lo Quirce va moure obstinadamen lo cap y, después, va escupiñá, ¡qué collóns!, es un muixó negre y res bo pot portá a casa un muixó negre, y lo Azarías lo va mirá un momén desorientat y, finalmen, va posá los seus tendres ulls damún del caixó y se va olvidá del Quirce, demá li buscaré una papaterra, va di, y, al matí siguién, va escomensá a cavá afanosamen al massís sentral hasta que va trobá una papatiarra, la va agarrá en dos dits y lay va doná a la gralla y la gralleta se la va empassá en tan gust que lo Azarías babejáe de satisfacsió, ¿la has vist, Charito? ya es una mosseta, demá li buscaré un atra papaterra y cuquets, li va di a la chiqueta Menuda, y, pas a pas, la gralleta anáe creixén y emplomán dins del niu, en lo que, ara, cada vegada que Paco, lo Baixet, traíe al Azarías a corre lo caro, éste se moríe de impassiénsia, a escape, Paco, la milana me está aguardán, y Paco, lo Baixet, ¿has fet de ventre? y lo Azarías, la milana me está aguardán, Paco, y Paco, lo Baixet, inconmovible, si no fas de ventre, te ting aquí hasta que se faigue de día y la milana se mórigue de fam, y lo Azarías se afluixáe los calsonsillos, no tens que fé aixó, díe, al tems que se ajupie a la soca de un carrascot y soltáe la cárrega, pero antes de acabá, ya se alsáe, venga, Paco, rápit, se pujáe de pressa los pantalóns, la milana me está aguardán, y estiráe los labios en una humida, extraviada, sonrissa y mastegáe saliveta en mol gust y este epissodio se repetíe cada día hasta que un matí, tres semanes mes tard, tal com passejabe a la gralleta per la corralada damún del seu bras, ésta va escomensá un tímit aleteo y va escomensá a volá, en un vol curt, blanet y primerís, hasta alcansá la copa del oró, aon se va posá, y, al vórela allí, per primera vegada lluñ del seu alcáns, lo Azarías ploriquejáe, la milana me se ha escapat, Régula, y se va assomá la Régula, ae, díxala que volo, Deu li va doná ales pera volá, ¿no u compréns? pero lo Azarías, yo no vull que me se escapo la milana, Régula, y mirabe ansiosa, angustiadamen, cap a la copa del oró y la gralleta giráe los seus ulls cap a totes bandes, descubrín noves perspectives, y, después, girabe lo cap y se picotejabe lo llom, despollánse y lo Azarías, ficán a les seues paraules tota la unsió, tot lo amor de que ere capás, díe, milana bonica, milana bonica, pero lo muixó com si res, y tan pronte la Régula va arrimá al abre la escala de ma en intensió de agarrála y va pujá los dos primés escalóns, la gralleta va ficá tobes les ales, les va moure un rato al buit, y, finalmen, se va soltá de la rama, y, en un vol torpe y sense dessisió, va coroná la teulada de la capelleta y va pujá a la veleta de la torre, allá dal, y lo Azarías la mirabe en los llagrimots penjats dels ulls, com renegánla per la seua actitut, no estabe a gust en mí, díe, y, en éstes, se va presentá lo Críspulo y, después, lo Rogelio, y la Pepa, y lo Facundo, y lo Crespo, y tota la tropa, los ulls cap amún, a la veleta de la torre y la gralleta, dudán, fee balansades, y lo Rogelio sen enríe, cría corvs, tío, y lo Facundo, a vore, li agrren gust a la libertat, y porfiabe la Régula, ae, Deu los va doná ales als muixóns pera volá, y al Azarías li rellissáen los llagrimots per les galtes y ell tratabe de tráuressels a manotades y tornabe a la seua cantinela, milana bonica, milana bonica, y, tal com parlabe, se anabe apartán del grupet, arrimánse a la sombra calén del oró, los ulls a la veleta, hasta que se va quedá sol, al mich de la ampla corralada, daball del sol despiadat de juliol, la seua propia sombra com una pilota negra, als peus, fén momos y brassillades, hasta que va alsá lo cap, va afelpá la veu y va cridá, ¡quiá! y, a dal, a la veleta, la gralleta va assentuá les seues balansejades, va ataullá la corralada, se va moure ñirviosa, y se va torná a quedá parada y lo Azarías, que la observabe, va repetí entonses, ¡quiá! y la gralleta va estirá lo coll miránlo, lo va torná a plegá, torne a estirál y, en eixe momén, lo Azarías, va repetí, ¡quiá! y, de repén, va passá lo imprevist, y com si entre lo Azarías y la gralleta se haguere establit un fluit, lo muixó desde la flecha de la veleta va escomensá a grasná, ¡quiá, quiá, quiá! y a la sombra del oró se va fé un silénsio expectán y de improvís, lo muixó se va llansá cap a abán, va baixá en picat, y dabán de la mirada atónita del grupet, va fé tres amples sírculs damún de la corralada, prop de les tapies y, finalmen, se va posá damún del muscle dret del Azarías y va escomensá a picotejál insistenmen lo clatell blang com si li traguere los polls y Azarías sonreíe, sense moures, girán una mica lo cap cap an ella y musitán com una plegaria, milana bonica, milana bonica.

sábado, 24 de noviembre de 2018

dicsionari chapurriau castellá, I

Ibiza (Eviça, Eivissa, Ibossim, etc) Ibiza
Ideá – ideo, idées, idée, ideém, ideéu, idéen idear
idea, idees idea, ideas
ideal, ideals ideal, ideales
ideat ideado
idees (no donos) ideas (no des)
idéntic, identics idéntico, idénticos
idéntica, idéntiques idéntica, idénticas
identidat identidad
identificá identificar
identificáes, identificades - tú identificáes o identificabes Identificadas – identificabes
identificat, identificats identificado, identificados
idéntiques idénticas
idílic idílico
idioma, idiomes idioma, idiomas
idiota, idiotes idiota, idiotas
Idiotisá – fes mes bruto, atontís, atontás, fes baubo, abaubás, assombrás, embelesás, pasmás, maravillás – TV3% idiotizar
Idiotisat, estupidisat, atontat, apamplat, baubo, abaubat estupidizado, idiotizado
idolatrá idolatrar
idolatraben idolatraban
idónea, idónees, idóneo, idóneos idónea, idóneas
iglesia, iglesies,  iglesia, iglesias
Ignissió ignición
Ignominia, ignominies, descrédit, deshonor, deshonra, oprobio, afrenta, baldón, vergoña, baixesa, infamia, canallada, jugada ignominia, ignominias, descrédito, deshonor, oprobio, deshonra, afrenta, baldón, vergüenza, bajeza, infamia, canallada, jugada
ignorá, desconéixe, olvidá,
desaténdre, rechassá, pressindí
ignorar, desconocer, olvidar, desatender, desechar, desdeñar, rechazar, desoír, prescindir
ignorán, ignoranta, ignoráns, ignorantes ignorante, ignorantes – ignorando
ignoránsia ignorancia
ignoro ignoro
igual, iguals igual, iguales
igualá igualar
igualabe igualaba
igualaben igualaban
igualada igualada
igualadet igualadito
igualdat igualdad, equilibrio, estabilización, armonía, proporción, contrapeso, simetría, consonancia, contrapartida, ponderación, ecuanimidad, sensatez, moderación, mesura, quietud
igualetes igualitas
igualets, com dos bessóns igualitos, como dos gemelos
igualmen igualmente
igualos iguales
iguals iguales
ilegal, ilegals ilegal, ilegales
illuminá illuminar
illumine illumina
iluminada, iluminades iluminada, iluminadas
ilumináe, iluminabe iluminaba
iluminán (g) iluminando
iluminare iluminara, iluminase
iluminat, iluminats – iluminati iluminado, iluminados – iluminati
ilusió, ilussió, ilusións, ilussións ilusión, ilusiones
ilustre, ilustres ilustre, ilustres
ilustríssim, ilustríssims ilustrísimo, ilustrísimos
ilustríssima, ilustríssimes ilustrísima, ilustrísimas
imache, imaches, image, imagens imagen, imágenes
imaginá imaginar
imaginaba (yo) imaginaba
imaginabe imaginaba
imaginable imaginable
imaginán (g) imaginando
imaginánse imaginándose
imaginassió, imaginasió imaginación
imaginassións imaginaciones
imaginát, imaginat, imaginada, imaginats, imaginades imaginado, imaginados, imaginada, imaginadas
imaginéu imaginad
imaginéutos, imagináutos imagináos
imagino imagino
imán, imáns – magnétic – religió mussulmana imán, imanes
imbéssil, imbéssils imbécil, imbéciles
imborrable, que no se pot borrá imborrable
Imbuí - inculcá, infundí, persuadí, contagiá, adquirí, empapás, saturás imbuir, inculcar, infundir, persuadir, contagiar, adquirir, empaparse, saturarse
Imbuít – convensut – verbo imbuí, convénse imbuido, convencido
imitaben imitaban
imitáe, imitabe imitaba
imitál imitarlo
imitála imitarla
imitáls imitarlos
imitán (g) imitando
imitassió, imitassións imitación, imitaciones
imitát imitado
impassible, imperturbable, impávit, impertérrit, indiferén, insensible, circunspecto, inexpresiu, sereno, serio, fret, fred, apátic, passiu, flemátic, tranquil, calmat impasible, imperturbable, impávido, impertérrito, indiferente, insensible, circunspecto, inexpresivo, sereno, serio, frío, apático, pasivo, flemático, tranquilo, calmoso
impassién, impassiéns impaciente, impacientes
impassienmen impacientemente
impedí, impossibilitá, evitá, estorbá, paralisá, dificultá, frená, contíndre, reprimí, tropessá, obstaculisá, atascá, complicá, molestá, detíndre, pará, contrariá, retrasá, interrómpre, interrumpí, vetá, vedá impedir, imposibilitar, evitar, estorbar, paralizar, dificultar, entorpecer, frenar, contener, reprimir, tropezar, obstaculizar, atascar, complicar, molestar, detener, contrariar, retrasar, interrumpir, vetar, vedar
impedida, impedides impedida, impedidas
impediguere impidiera, impidiese
impedimén, impediméns impedimento, impedimentos
impedíren o impediguéren impidieran, impidiesen
impedit, impedits impedido, impedidos
impedíu impedís, impedirlo
impedix impide
impedixen impiden
impensable, que no se pot pensá o imaginá, inimaginable, absurdo, increíble, inconsebible, irrealisable, inviable impensable, inimaginable, absurdo, increíble, inconcebible, irrealizable, inviable
impensadamen, sense pensásu gens impensadamente, sin pensárselo (gens: nada)
imperá, reiná, dominá, maná, sométre, goberná, preponderá, predominá, descollá imperar, reinar, dominar, mandar, someter, gobernar, prevalecer, preponderar, predominar, descollar
imperdible, imperdibles (vore hebilla) imperdible, imperdibles
imperdonable, imperdonables imperdonable, imperdonables
Imperfecte, imperfectes Imperfecto, Imperfectos
imperi, imperis, imperio, imperios imperio, imperios
impermeable, impermeables impermeable, impermeables
imperseptible, imperseptibles imperceptible, imperceptibles
impertinén, impertinéns, impertinenta, impertinentes impertinente, impertinentes
impertinenmen impertinentemente
impertinénsia, impertinénsies impertinencia, impertinencias
ímpetus ímpetus
implicá implicar
implique implica
implíssit implícito
importá, aixó no te importe, aixó no te fot res, aixó no va per a tú, algo me importe, importán, importanta, importat (tamé verbo importá una mercansía) importar
importabe, importáe importaba
importáen, importaben importaban
importáli importarle
importán importante, importando
importáns importantes
importánsia importancia
importánsia importancia
importanta importante (femenino)
Importantíssim, importantíssims importantísimo, importantísimos
importaríe importaría
importe importa
importo importo
importuná, incomodá, fastidiá, incordiá, insistí, acosá, jorobá, jeringá, molestá, cansá, aburrí importunar, incomodar, fastidiar, incordiar, insistir, acosar, jorobar, jeringar, molestar, cansar, aburrir
importunabe importunaba
importunál importunarlo
importunáren importunaran
importunéu importunéis
imposá imponer
imposada impuesta
Imposat – impost impuesto
Imposats – impostos impuestos
imposon impongan
impossibilidat imposibilidad
impossible, impossibles imposible, imposibles
impost, impostos impuesto, impuestos
impotén, impoténs impotente, impotentes
impregnat, impregnats impregnado, impregnados
impresa, imprimida impresa, imprimida
impresió, impresións impresión, impresiones
impresionat, impresionats impresionado, impresionados
impresións impresiones
impressindible, impressindibles imprescindible, imprescindibles
imprevisió, imprevisións imprevisión, imprevisiones
imprevist, imprevistos imprevisto, imprevistos
imprimí imprimir
imprimides imprimidas
improvís (de) improviso (de)
improvisadó, com Moncho Borrajo, lo meu tocayo improvisador
imprudenmen imprudentemente
imprudénsia, imprudénsies imprudencia, imprudencias
impugná, refutá, rebatí, rebátre, contestá, oposá, opóndres, reclamá, rechassá, contradí, reconvíndre, objetá, instá, negá impugnar, refutar, rebatir, contestar, oponer, reclamar, rechazar, contradecir, reconvenir, objetar, instar, negar
impugnassió (vore impugná) impugnación, refutación, rebatimiento, contestación, oposición, rechazo, contradicción, objeción, instancia, negación
impuls, impulsos impulso, impulsos
impulsá impulsar
impulsá, propulsá, espentá, aventá, rechassá, aviá, despedí, sacsá, fomentá, promoure, desarrollá, potensiá, activá, intensificá, provocá, insitá impulsar, impeler, propulsar, empujar, arrojar, rechazar, echar, despedir, sacudir, fomentar, promover, desarrollar, potenciar, activar, intensificar, provocar, incitar
impulsat impulsado
impulsíu, impetuós, vehemén, exaltat, aventat, arrebatat, nerviós, ñirviós, irreflexiu, violén, apassionat, passional, efusiu, enérgic, abalotat impulsivo, impetuoso, vehemente, exaltado, lanzado, arrebatado, nervioso, irreflexivo, violento, apasionado, pasional, efusivo, enérgico
impulsos (que tú) que tú impulses
inacabable interminable, inacabable
inacabable, inacabables, que no se pot acabá o acotolá inacabable, inacabables
inaccessible, inaccessibles, no se pot acsedí inaccessible, inaccessibles
inadvertida, inadvertides inadvertida, inadvertidas
inadvertit, inadvertits inadvertido, inadvertidos
inapelable, inapelables, no se pot apelá inapelable, inapelables
inaudible, que no se pot sentí o escoltá inaudible
inaudit, inaudito, inaudits, inauditos, que no se ha escoltat abáns inaudito, inauditos
inaugurá inaugurar
inaugural inaugural
incandessénsia, que está incandessén, ruén, com un cresol (CANDil, lo de Valderrobres no, los de oli de cremá) incandescencia
incansable, que no se canse incansable
incapás incapaz
incapasses incapaces (ellas)
incapassos incapaces (ellos)
incleménsies del tems inclemencias del tiempo
Incliná, inclinás - tórse, recliná, sesgá, desviá, desnivellá, doblegá, encorvá, tombás, apoyás, acachás, influí, contribuí, protegí, agradá, preferí, apegás, vóldre, predisposá, encariñás, afavorí, paréixes, assemellás, assimilá, saludá, reverensiá Inclinar, inclinarse -
ladear, torcer, reclinar, sesgar, desviar, desnivelar, doblar, encorvar, escorar, echarse, recostarse, apoyarse, agacharse, influir, contribuir, propender, proteger, gustar, preferir, apegarse, querer, predisponer, encariñarse, favorecer, parecerse, semejarse, asimilarse, saludar, reverenciar
inclinaben inclinaban
inclinada, inclinades inclinada, inclinadas
inclinades inclinadas
inclinám inclinarme
inclinánse inclinándose
inclinassió, inclinassións inclinación, inclinaciones
inclinat, inclinats inclinado, inclinados
incluí, insertá, ficá, introduí, incorporá, compéndre, contíndre, adjuntá, implicá, encuadrá, englobá, embolicá, tancá, abarcá incluir, insertar, meter, introducir, incorporar, comprender, contener, adjuntar, implicar, encuadrar, englobar, encartar, envolver, encerrar, abarcar
incluída, incluídes incluida, incluidas
incluít, incluíts incluido, incluidos
incluíx incluye
incluíxen incluyen
inclús incluso
incógnit, que no se coneix (cognito) incógnito
incógnita incógnita
incoherén, incoheréns incoherente, incoherentes
incomodabe incomodaba
incomodat incomodado
incomodidat incomodidad
incomodidats incomodidades
incómodo, que no es cómodo incómodo
incompetén, incompeténs incompetente, incompetentes
incompleta, incompletes incompleta, incompletas
inconmovible, inconmovibles, que no se conmou, no se emossione inconmovible, inconmovibles
incontinénsia, per ejemple urinaria, cuan no se pot aguantá la pixera incontinencia
inconvenién, inconveniéns inconveniente, inconvenientes
incorporá, incorporás - eixecás, integrá, ingresá, adherís, afiliás, admití, anexioná, juñí, ajuntá, inscriure, alistá incorporar, integrar, ingresar, adherirse, afiliarse, admitir, anexionar, unir, inscribir, alistar
incorporás incorporarse
incorrecte, incorrectes incorrecto, incorrectos
incredulidat, que no te creus lo que te diuen incredulidad
increíble, increíbles increíble, increíbles
incrementá, aumentá – incremento, aumento, incrementes, aumentes, incremente, aumente, incrementém o incrementám, aumentém o aumentám, incrementéu o incrementáu, aumentéu o aumentáu, increménten, auménten – aumentat, incrementat, incrementada, aumentada - incrementar, aumentar, acrecentar, multiplicar, ampliar, engrosar, acentuar, intensificar, reforzar, crecer, desarrollar, agigantar, elevar, añadir, extender, alargar, ensalzar, agregar, amplificar, dilatar
Incurrí - insidí, cométre, meréixe, guañá, atraure, caure incurrir, incidir, cometer, merecer, ganar, atraer, caer
indeféns, indefenso, que no se pot defensá o no té cap defensa indefenso
indefensa, indefenses indefensa, indefensas
indefensos indefensos
indefinible, que no se pot definí indefinible
indefinida, indefinides indefinida, indefinidas
indefinidamen, sense tems definit indefinidamente
indefinit, indefinits indefinido, indefinidos
indefinits indefinidos
independén, com Daniel Vives Albesa de Fondespala, que diu “fins i tot” l´atontat, que cuan se va casá, a la nit de bodes se va fé una palla. independiente
independéns, independentes independientes
independénsia independencia, individualización, autosuficiencia, emancipación, libertad, autodeterminación, autogobierno, autonomía, alejamiento, aislamiento, neutralidad
indessén indecente
indestructible indestructible
indeterminada, indeterminades indeterminada, indeterminadas
indeterminat, indeterminats indeterminado, indeterminados
India, Indies India, Indias
Indicá – indico, indiques, indique, indiquém o indicám, indiquéu o indicáu, indíquen – indicat, indicada – si yo indicára, indicáres, indicáre, indicárem, indicáreu, indicáren – yo haguera indicat indicar
indicáe, indicabe indicaba
indicáen, indicaben indicaban
indicán (g) indicando
indicassió, indicassións Indicación, indicaciones
Indicatiu, Indicatius indicativo, indicativos
indicativa, indicatives indicativa, indicativas
índice, merda per a que u diu, índices índice, mierda para el que lo dice
indiferén, indiferéns indiferente, indiferentes
indiferénsia, indiferénsies indiferencia, indiferencias
indigén, indigéns indigente, indigentes
indígena, indígenes indígena, indígenas
indigestió, indigestións indigestión, indigestiones
indignidat indignidad
indio, indios indio, indios
indique indica
indiquen indican
indirecte, indirectes indirecto, indirectos
indiscretamen indiscretamente
indissi, indissis - siñal, vestigio, huella, rastre, pista, estela,
síntoma, atisbo, assomo, auspissi, barrunto, conjetura, sospecha
indicio, indicios, señal, vestigio, huella, rastro, pista, estela, síntoma, atisbo, asomo, auspicios, barrunto, conjetura, sospecha, vislumbre
indissións, inyecsións, indissió, inyecsió inyección, inyecciones
individual, individuals individual, individuales
individualisat, individualisats individualizado, individualizados
individuo, individuos individuo, individuos
índole, naturalesa, temperamén, carácter, idiossincrássia, genio, condissió, cualidat, calaña, classe, género, ralea, tipo índole, naturaleza, temperamento, carácter, idiosincrasia, genio, condición, cualidad, calaña, clase, género, ralea, tipo
indolén (dropo) indolente, vago, desidioso, abúlico, abandonado, dejado, descuidado, gandul, indiferente, negligente, apático, flojo, haragán, perezoso
induí, vore convénse inducir
indulgénsia, indulgénsies indulgencia, benignidad, compasión, comprensión, condescendencia, misericordia, perdón, piedad, clemencia, tolerancia, absolución
industrial, industrials, com los polígonos de cada poble, plenets a cormull de empreses. Lo de Beseit está als domenges, y té tan tráfec com consevol polígono en domenge. industrial, industriales
inesperat, inesperats inesperado, inesperados
inevitabilidat inevitabilidad
inexcrutable, inecscrutable, inexcrutables, inecscrutables inexcrutable, inexcrutables
inexistén, com la Corona catalano-aragonesa o los paísos cagaláns inexistente
inexplicable, inexplicables, que no se pot explicá inexplicable, inexplicables
Infamán (infámia) Infamando, infamante (infamia)
Infámia, infámies infamia, infamias - iniquidad, afrenta, deshonor, abyección, baldón, depravación, ignominia, indignidad, mácula, ofensa, ruindad, vileza
infán, infáns, infanta, infantes infante, infantes, infanta, infantas
infánsia, cuan eres chiquet o sagalet infancia
infantil, infantils infantil, infantiles
infart, infarts (de cor) infarto, infartos
infectá, infectás infectar, infectarse
infectabe, infectáe infectaba
infectada, infectades infectada, infectadas
infectat, infectats Infectado, infectados
infelís, infelísos infeliz, infelices
infelismen infelizmente
infelissidat infelicidad
inferí, vore deduí inferir
inferió, inferiós inferior, inferiores
infern, inferns infierno, infiernos
infestá, infestás – invadí, tíndre una plaga, exténdres, omplí, saquejá infestar, invadir, plagar, colmar, extender, llenar, saquear
infestat, infestats infestado, infestados
infiarn (Valjunquera) infierno
infiel, infiels infiel, infieles
infinidat infinidad
infinitamen infinitamente
infinitiu de un verbo, per ejemple, cantá infinitivo
inflamá inflamar
inflamabe inflamaba
inflamassió, congestió, unfló, tumefacsió, flemón, tumor, gaburro, abscesso, gra inflamación, congestión, hinchazón, tumefacción, flemón, panadizo, tumor, absceso, grano
inflamat inflamado
influánsia, influénsia influencia
influánsies influencias
Influensiá, influí – influixco, influíxes, influíx, influím, influíu, influíxen – influít, influída – si yo influiguéra, influiguéres, influiguére, influiguérem, influiguéreu, influiguéren – yo haguera influít – tíndre influénsia influenciar
influensiable, influensiables influenciable, influenciables
Informá – informo, informes, informe, informém o informám, informéu o informáu, infórmen – informat, informada – si yo informára, informáres, informáre, informárem, informáreu, informáren informar
informabe informaba
informáli informarle
informám informarme
infórmam infórmame
informán (g) informando, informante
informarém informaremos
informassió, avís, reportaje, testimoni, comunicassió, aclarassió, adverténsia, assessoría, averiguasió, indagasió información, aviso, reportaje, testimonio, comunicación, aclaración, advertencia, asesoría, averiguación, indagación
informat, informats informado, informados
informáuli, informáulo informadle, informadlo
informe, informes informe, informes
informen informan
informo informo
infundí, inspirá, insuflá, animá, comunicá, inculcá infundir, inspirar, insuflar, animar, comunicar, inculcar
infundit, infundits infundido, infundidos
Ingén , ingéns, colossal, monumental, enorme, inméns, descomunal, grandiós, gigán, titánic ingente, ingentes, colosal, monumental, enorme, inmenso, descomunal, grandioso, gigantesco, titánico
ingeniá, ingeniás ingeniar, ingeniarse
ingeniabe ingeniaba
ingeniaríe ingeniaría
ingéniat ingéniate
Ingenié, ingeniero, ingeniés, ingenieros ingeniero, ingenieros
ingeniós, grassiós, agut, ocurrén, salat, clarividén, cómic, chispeján, inteligén, perspicás, sutil, avispat, listo, espabilat ingenioso, gracioso, agudo, ocurrente, salado, clarividente, cómico, chispeante, inteligente, perspicaz, sutil, avispado, listo
Ingeniosa, ingenioses ingeniosa, ingeniosas
íngles, íngle, “entrecuix” ingles
inglés, inglesos inglés, ingleses
inglesa, ingleses inglesa, inglesas
Ingrata, ingrates Ingrata, ingratas
ingratitut ingratitud
ingrés, ingresos ingreso, ingresos
ingresá ingresar
ingresada ingresada
ingresáe, ingresabe ingresaba
ingresáen, ingresaben ingresaban
ingresála ingresarla
ingresaríe ingresaría
ingresat ingresado
ingresen ingresan
ingresos (que tú) Que tú ingreses
inimaginable inimaginable
ininteligible, ininteligibles, que no se pot enténdre, com un de Olot parlán mentres minge polvoróns ininteligible
iniquidat, ignomínia, injustíssia, perversidat, vilesa, infámia, maldat – Estes paraules les fan aná mol los masovés de Queretes, com per ejemple : Quina iniquidat, mo se han aflamat les bajoqueres ! Quina ignomínia, mo se han agostejat los sigróns ! iniquidad, ignominia, injusticia, perversidad, vileza, infamia, maldad
inissi inicio
inissiá, inissiás iniciar, iniciarse
inissiadora iniciadora
inissial inicial
inissials iniciales
inissiativa, inissiatives iniciativa, iniciativas
iníssie inicia
inissio inicio
inissis inicios
injuriabe injuriaba
Injuriat, injuriats injuriado, injuriados
injúries injurias
injustamen injustamente
injustes injustas
injustíssia injusticia
inmediat, inmediats inmediato, inmediatos
inmediatamen inmediatamente
inméns, inmensos inmenso, inmensos
inmersió, inmersións inmersión, inmersiones
inminén inminente
inminénsia inminencia
inmobiliaria, inmobiliaries inmobiliaria, inmobiliarias
inmoderada, inmoderades inmoderada, inmoderadas
inmoderadamen, sense moderassió inmoderadamente
inmoderat, inmoderats inmoderado, inmoderados
inmortal, inmortals inmortal, inmortales
inmóvil, inmóvils inmóvil, inmóviles
inmundíssies inmundícias
inmunidat, inmunidats inmunidad, inmunidades
innessessari, innessessaris innecesario, innecesarios
innovadó, innovadós innovador, innovadores
inoculá, apegá, contagiá, contaminá, penetrá, transmití inocular, contagiar, contaminar, penetrar, transmitir
inoportunidat inoportunidad
inossén, inosséns inocente, inocentes
inossénsia inocencia
inossenta inocente (ella)
inossentes inocentes (ellas)
inquietá inquietar
inquietán inquietante
inquietát inquietado
inquiete inquieta
inquieto, inquietos inquieto, inquietos
inquietut inquietud
inquina, inquines inquina, inquinas
inquissidó, inquissidós inquisidor, inquisidores
insalvable, insalvables insalvable, insalvables
insecte, insectes insecto, insectos
insegura, insegures insegura, inseguras
insendi, insendis, insendio, insendios incendio, incendios
insensall, ensenall, (incensallo) per a enséndre lo foc, tea (melis, fusta en oli que creme mol be), clasca de amela, de anous, avellanes, fulla de pi, crosta de pi, argilaga, bocha, burufalla para encender el fuego, ramitas, tea, etc
insensato, insensatos insensato, insensatos
insensibilidat insensibilidad
insert incierto
insertes inciertas
insessán incesante
insignificánsia, nimiedat, menudénsia, chuchería, futilidat, tontería, tontada, trivialidat, bagatela, fruslería insignificancia, nimiedad, menudencia, chuchería, futilidad, nadería, tontería, trivialidad, zarandaja, bagatela, baratillo, fruslería
insinuáli insinuarle
insinuat insinuado
insistén, insisténs – Lo gat pesat se emporte la rata insistente, insistentes – el gato pesado se lleva la rata
insistenmen insistentemente
insisténsia, persisténsia, reiterasió, tossudés, obstinassió, machaconería, empessinamén, porfía, terquedat, lata, tabarra insistencia, persistencia, reiteración, tozudez, obstinación, machaconería, empecinamiento, porfía, terquedad, testarudez, lata, tabarra
Insistí – insistíxgo o insistíxco, insistíxes, insistíx, insistím, insistíu, insistíxen – insistiguéra – insistiré – insistiría insistir
Insistixco insisto
insitá incitar, inducir, estimular, instigar, avivar, azuzar, empujar, apremiar, pinchar, espolear, soliviantar, importunar, acuciar, provocar, excitar, insinuar, tentar, calentar, revolucionar, perturbar, interesar, atraer, seducir, sugerir
insitada, insitades incitada, incitadas
insitánlo incitándole, incitándolo
insitánlos incitándoles, incitándolos
insitassió incitación, inducción, predisposición, aliciente, persuasión, reto, tentación, provocación, exhortación, instigación, seducción, apremio
insitat, insitats incitado, incitados
insolén, insoléns insolente, desvergonzado, atrevido, arrogante, deslenguado, petulante, procaz, descarado, descocado, fresco, jactancioso, presumido
insolénsia insolencia
insólita, insólites insólita, insólitas
insómnio, cuan no pots dormí (vore ensomiá) insomnio
insoportable, insoportables, que no se poden soportá o aguantá insoportable, insoportables
inspecsió, inspecsións inspección, inspecciones
inspecsioná inspeccionar
inspectó inspector
inspirá inspirar
inspirá inspirar
inspirabe inspiraba
inspirada, inspirades inspirada, inspiradas
inspirassió, com díe lo matarranyenc Paco Escudero, que la inspirassió t´agarro treballán; a tú, perque a mí no m´agarrará may treballán inspiración, estro, iluminación, lira, arrebato, entusiasmo, musa, numen, sugerencia, sugestión, vena, excitación, soplo, aspiración, inhalación, respiración, henchimiento
inspiren inspiran
instabe instaba
instalá instalar
Instalá – instalo, instales, instale, instalém o instalám, instaléu o instaláu, instálen – instalára – instalaré – instalaría instalar
instalada, instalades instalada, instaladas
instalarán instalarán
Instalaría Instalaría
instalás instalarse
instalassió, instalassións instalación, instalaciones, montaje, construcción, ubicación, emplazamiento, establecimiento, instauración, entronización, inclusión, fundación, puesta en marcha
instalat, instalats instalado, instalados
instalo instalo
Instán – de tems – vore instá: animá an algú Instante – instando
instáns instantes
Instánsia, instánsies – rog, ruego, solissitut, súplica, apelassió, memorial, arbitri, escrit, informe, ofissi, petissió instancia, instancias, ruego, solicitud, súplica, apelación, memorial, arbitrio, escrito, informe, oficio, petición
inste insta
instín, intuissió, flat (olfato), impuls, reflejo, automatisme, corassonada, estimativa, natural, naturalesa, propensió, inclinassió instinto, intuición, olfato, impulso, reflejo, automatismo, corazonada, estimativa, natural, naturaleza, propensión, inclinación
instintivamen instintivamente
institussió, com la ICF, institussió cultural de la franja del meu cul, institussións institución, instituciones
instrucsió, instrucsións instrucción, instrucciones
instruít, instruíts instruido, instruidos
instrumén, instruméns, com la trompeta del trompetero o trompeté Francisco Celma Tafallatafalleta y la seua tompeta instrumento, instrumentos
instrumental instrumental
insult (la t final se pronúnsie), insults insulto, insultos
insultá insultar
insultabe insultaba
insultán (g) Insultando – insultante
insultat, insultats insultado, insultados
insultéu insultáis
insulto (yo) insulto
insustansial, que no té ni suc ni muc, sosso, insípit, anodino, insulso, vano, fofo, buit, trivial, vulgar insustancial, soso, insípido, anodino, insulso, vano, hueco, vacuo, vacío, trivial, vulgar, fútil
integrá integrar
integral, integrals integral, integrales
íntegramen íntegramente
integrán, integráns integrante, integrantes
integren integran
intelecto, inteligénsia intelecto, inteligencia
intelectual intelectual
intelectuals intelectuales
inteligén, inteligéns inteligente, inteligentes
inteligénsia, intelijánsia inteligencia
intemperie, al ras, destemplansa, exterió, a fora, al aire libre intemperie, al raso, destemplanza, exterior, fuera, al aire libre
intensa, intenses intensa, intensas
intensamen intensamente
intensidat, magnitut, poténsia, passió, entussiasme, apassionamén, veheménsia, exaltassió, grado, energía, forsa, vigor intensidad, magnitud, potencia, pasión, entusiasmo, apasionamiento, vehemencia, exaltación, grado, energía, fuerza, vigor
intensió, intensións intención, intenciones
intensíssim, intensíssims intensísimo, intensísimos
intensíssimamen, en molta intensidat intensísimamente
intensiu, intensius intensivo, intensivos
inténta intenta
Intentá – intento, intentes, intente, intentém o intentám, intentéu o intentáu, inténten – intentat, intentada – si yo intentara, intentares, intentare, intentárem, intentáreu, intentáren – yo haguera intentat – yo intentaría, intentaríes, intentaríe, intentaríem, intentaríeu, intentaríen - preténdre, procurá, tratá de, voldré fé, aspirá a, dessichá, probá a, proyectá, tantejá intentar, pretender, procurar, tratar, querer, aspirar, desear, probar, proyectar, tantear
intentabe intentaba
intentabem, intentáem intentábamos
intentaben intentaban
intentán (g) intentando
intentarán intentarán
intentat, intentats intentado, intentados
intentáu, intentéu intentarlo, intentáis
intente intenta
intento intento
Intentos – que tú intentos Intentos – que tú intentes
interdissiplinari, interdissiplinaris, com la lingüística y la sossiología interdisciplinario, interdisciplinarios
interés, interesos interés, intereses
Interés, interesos Interés, Intereses
interesá, complaí, contentá, encantá, deleitá, alegrá, cautivá, atráure, seduí, hechisá, enchisá, arrebatá, entusiasmá, embelesá, embriagá, absorbí interesar, atraer, agradar, apasionar, cautivar, prendar, sugestionar, fascinar, hechizar
interesaríe, interessaríe interesaría
interesás interesarse
interesat interesado
Interesats, interessats interesados
interessám interesarme
interessán interesante
interessanta (ella) interesante
interesse interesa
interesse interesa
interesso intereso
interfono, telefonet de la comunidat interfono, telefonillo de la comunidad
interió, interiós interior, interiores
interiorisme interiorismo
interiormen interiormente
interiós interiores
interlocutó, interlocutós interlocutor, interlocutores
intermediari, intermediaris intermediario, intermediarios
intermicha, intermija intermedia
intern, interns, interno, internos interno, internos, internado, internados
interna, internes interna, internas
internabe internaba
internada, internades internada, internadas
internat, internats – seminari aon va está l´agüelo Sebeta internado, internados – seminario
internes internas
interpretassió, interpretassións del grupo de teatro fem riure (o no) de Valderrobres interpretación, interpretaciones
interrogá interrogar
interrogán interrogante
interrogán (g) interrogando
interrogáns interrogantes
interrogat interrogado
interrogatiu, interrogatius, quí, cóm, qué, cuán, per qué ... interrogativo, interrogativos
interrogatori, interrogatoris interrogatorio, interrogatorios
interromprán, (interrumpirán) interrumpirán
interrómpre (interrumpí) – interrumpixgo o interrumpixgo, interrumpíxes, interrumpíx, interrumpím, interrumpíu, interrumpíxen – interrómpego, interróms, interróm, interrumpím, interrumpíu, interrumpíxen interrumpir
interrumpí (vore interrómpre) interrumpir
interrumpit, interromput interrumpido
interrumpits, interromputs interrumpidos
interrumpíx interrumpe
interrupsió, interrupsións interrupción, interrupciones
intersedí intercedir
intervé interviene
intervenen intervienen
Interveníe Intervenía
intervensió intervención
intervensións intervenciones
intervindre intervenir
intervinguda, intervingudes intervenida, intervenidas
intervinguere interviniera, interviniese
íntim, íntims – Matarraña íntim íntimo, íntimos
íntima, íntimes íntima, íntimas
íntimamen íntimamente
intimat intimado
intimidat intimidad
Intoxicá, intocsicá – intoxico, intoxiques, intoxique, intoxiquém o intoxicám, intoxiquéu o intoxicáu, intoxíquen – intoxicára – intoxicaré – intoxicaré intoxicar
intoxicás intoxicarse
intoxico intoxico
intranquil, intranquils intranquilo, intranquilos
intranquilidat intranquilidad
intransferible intransferible
intransigén intransigente
intrigá intrigar, Conchabar, conchabarse, confabular, conspirar, maquinar, tramar, maniobrar
intrincá intrincar, complicar, enmarañar, embarullar, embrollar, tergiversar
introduí, embutí, farsí (rellená) introducir, embutir, rellenar
introduím introducirme
introduín (g) introduciendo
introduís introducirse
introduixco introduzco
introduíxen introducen
intrús, intrusa, entrometut, entrometuda, inoportú, inoportuna, trepadó, trepadora, trepa, forasté, forastera, forasté, forastera, forano, forana, ajeno, ajena intruso
intrusos intrusos
intuissió, instín, visió, flat (olfato), ull, vista, perspicássia, sagasidat, clarividénsia, pressentimén - vislumbrá, barruntá intuición, instinto, visión, olfato, ojo, perspicacia, sagacidad, clarividencia, presentimiento, vislumbre
intuíxco intuyo
inundá inundar
inundabe inundaba
inundat inundado
inussitadamen inusitadamente
inussitades inusitades
inútilmen inútilmente
invadí invadir
invadida, invadides invadida, invadidas
invadíe invadía
invadíen invadían
invadit, invadits invadido, invadidos
invadix invade
Invadixen invaden
invalidés invalidez
invasió, invasións invasión, invasiones
invén, invento, invéns, inventos invento, inventos
invensible, que no se pot vénse invencible
invensió, invensións invención, invenciones
inventá, inventás inventar, inventarse
inventabe inventaba
inventaben inventaban
inventat, inventats inventado, inventados
invento, inventos invento, inventos
invern, hivern invierno
inversa (a la) inversa
invertit, invertits invertido, invertidos
investigá investigar
investigadó, investigadós investigador, investigadores
investigán (g) investigando
investigasió, investigassió, investigasións, investigassións investigación, investigaciones
investigat, investigats investigado, investigados
inviarn invierno
invissible, que no se pot vore, com lo que porte lo heliotropo a damún – invissibles invisible, invisibles
invitá, vore convidá invitar
invitabe, invitáe invitaba
invitaben, invitáen invitaban
invitála invitarla
invitáls invitarlos
invitám invitarme
invitaríe invitaría
invitassió, invitassións invitación, invitaciones
invitat, invitats, convidat, convidats invitado, invitados, convidado, convidados
invitátos invitaros
invitats invitados
invite invita
inviten invitan
inviton inviten
invocá invocar
invocabe invocaba
invocán (g) invocando
involuntaria involuntaria
involuntariamen, sense volé, sense voluntat de féu involuntariamente
ira, rábia ira, rabia
ironía ironía
irónic, irónics irónico, irónicos
irrassional irracional
irrassionals irracionales
irreal, que no es real, de verdat irreal
irreals irreales
irregulá irregular
irregulá irregular
irregularidat irregularidad
irregularidats irregularidades
irregulás irregulares
irrepetible, que no se pot repetí irrepetible
irreversible, que no se pot torná al estat de abáns irreversible
Irritá – diu un árbit : no me tocos lo pito que me irrito irritar
irritán (g) Irritando – irritante
irritare irritara, irritase
irritat, irritats (los ulls per ejemple) irritado, irritados
ís, ix sale
isla, isles isla, islas
isleta, isletes isleta, isletas – islita, islitas
isque, ixque salga
isquere, ixquere saliera, saliese
isquiarra izquierda
isquiarro izquierdo
íssen, íxen salen
ísses, íxes sales
issí, eixí, ixí salir
issíen, ixíen, eixíen salían
itálic itálico
itálics itálicos
itinerari, itineraris itinerario, itinerarios
ix sale
ixa esa
ixco salgo
íxe ese
ixe, eixe ese
íxen salen
íxes sales
ixí, eixí , ixco, ixes, ix, ixim, ixiu, ixen salir
ixida, eixida salida
ixidó saliente
ixidós salientes
ixíe salía
ixíen salían
ixím salimos
ixín (g) saliendo
ixínli saliéndole
ixiré saldré
ixirém saldremos
ixiríe saldría
ixíssen, eixíssen de la carretera, ixíssen en la seua salirse de la carretera, con la suya
ixit salido
ixits salidos
ixíu salís
ixo, aixó esto
ixos, eixos estos
ixque salga
ixquém salgamos
ixquen salgan
ixquera saliera, saliese
ixquere (ell) saliera, saliese
ixqueren salieran, saliesen
íxques salgas