champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
|| 1. Planta iridàcia de l'espècie Crocus sativus, de bulb subglobulós, fulles concomitants de les flors, molt llargues, una o dues flors violàcies, grans, que surten d'una espata bivalva, amb filaments grocs, i estigmes de color escarlata, olorosos, claviformes; es cultiva per aprofitar els seus estigmes en medicina i com a condiment; cast. azafrán. Carga de safrà, Leuda Coll. 1249. Féu un lectuari... en lo qual mès saffrà, car saffrà ha virtut a confortar e alegrar lo cor, e fa bona sanch, Llull Felix, pt. v, c. 3. Lo çafrà jamés altera les humors, Alcanyís Reg. 19. Que tant no u podeu daurar de safrà, Proc. Olives 1287. Si abunda còlera en lo cors humà, se engendra la urina de color safrà, Albert G., Ques. 39.
|| 2. Safrà bord: nom d'algunes plantes del gènere Crocus, sobretot les espècies Crocus vernus (anomenada també safrà de muntanya), cast. azafrán silvestre, i Crocus nudiflorus, cast. azafrán loco; són molt semblants al safrà comú, però tenen els bulbs més petits.
|| 3. Safrà bord o safrà romí: planta de la família de les compostes, de l'espècie Carthamus tinctorius, herbàcia d'arrel fibrosa, tronc dret estriat, fulles assentades, ovato-lanceolades, i flors de color de safrà;
cast. alazor. També s'anomena safrà romí i safranó, i antigament es deia alasfor.
|| 4. Safrà bord: planta colquicàcia de l'espècie Merendera filifolia, de bulb petit vestit de túniques negroses, fulles subfiliformes i flors rosades o blanques, càpsula ovoide i llavors globuloses (Mall.).
|| 5. Safrà bord: planta colquicàcia de l'espècie Colchicum autumnale, d'arrel bulbosa, fulles amplament lanceolades, flors rosades o lila, càpsula transovoide i llavors globuloses (Val.); cast. cólquico.
|| 6. Safrà bord: nom d'algunes espècies dels gèneres Cirsium i Centaurea, segons Fabra Dicc. Gen.
|| 7. Safrà de l'avellaner: la flor d'avellaner, de color vermellós (Camp de Tarragona, Priorat).
Loc.—a) Anar al safrà (pir-or.), o Fer safrà (Tortosa, Maestrat, Cast.): fer campana, faltar a escola.—b) Anar a vendre safrà: esser expulsat (Costa de Ponent).—c) Estar groc com el safrà o més groc que safrà: es diu d'una persona o cosa molt groga.
Fon.: səfɾá (or., bal.); safɾá (occ., val.).
Etim.: de l'àrab zaʿfarān, mat. sign.
|| 1. Làmina còrnia que neix i creix a l'extremitat dels dits de l'home, dels simis i d'altres animals. Lo leó havia moltes ungles, Lull Blanq. 52. Un perfum | de semensa de cogombre, | ungles d'om, sanch mestrual, Turmeda Diuis. 62. No es part mon cors de vós tant com dits d'ungla, Jordi de Sant Jordi iii.
Ungles de dol: ungles que tenen negra de brutícia la part no adherida a la pell.
|| 2. Coberta còrnia que protegeix la part anterior dels caps dels dits dels quadrúpedes ungulats; cada una de les dues puntes de les potes dels animals de peu forcat. Prin los ossos de les ungles del porc, Flos medic. 137 vo. Lo mateix fa póluora d'ungla caballina terrestri, Tres. Pobr. 21. Es menester que caueu ab un gerro la ungla, Dieç Menesc. i, 10.
|| 3. Crosta dura que es forma a les nafres del bestiar.
|| 4. Excrescència en forma de mitja lluna, semblant a l'arrel d'una ungla; tumor dur que es forma damunt les parpelles. Lo suc de la rayu del liri blanc posat als huyls desfà les vngles d'aquels... Item a desfer la vngla dels huyls posa-t'hi sanc d'anguila uiua, Tres. Pobr. 22. Ara direm de la ungla: ela és carn sobirana que és en l'encarnada, e naix e'l lagremar mayor, e estén-se ves lo negre e cobre la vista, Alcoatí 42.
|| 5. Nom de diversos objectes que tenen forma semblant a la d'una ungla humana o d'animal. Maria... mirava una ungla de lluna sobre el cel de la prima nit, Vidal Mem. 72. Especialment: a) Ganxet corni en què acaba el darrer artell del tars d'un insecte.
- b) Espina corba d'algunes plantes.
- c) Part estreta de certs pètals.
- d) Clapeta negra que hi ha a la part inferior de les fulles d'algunes flors.
- e) Llauneta corbada que les plegadores d'olives s'ajusten als caps dels dits índex i gros per a plegar les olives (Tortosa).
- f) Cadascuna de les puntes triangulars amb què una àncora es clava a la sorra o llot del fons.
- g) Punta de ferro que va ficada al cap de baix de l'arbre de la sènia i que balla dins el dau (Eiv.).
- h) Ferro que els sabaters passen pels davants i tacons de les sabates d'home i només pels tacons de les de dona (Men.).—i) Pern de la sola de l'arbre del llagut que s'encaixa en la primola (Mequinensa).
- j) Eina de torner, a manera de puntacorrent acabat en punta, amb una cara plana i l'altra corbada, que serveix per a fer mitja-canya i per a polir les peces de banya; el ferro té 15 mil·límetres d'ample, i amb això es distingeix de la ungleta, que no en té sinó vuit (Torelló).—l) Barreta de ferro amb un cap corbat, que els llauners empren per a girar vores de les peces de llauna.
Ungla sencera: canó que té tall a un cap i serveix per a tallar llauna (Manacor).
- m) Peça de ferro fos, collada fortament al teler mecànic, que fa moure el joc de picar (Barc., Igualada).
- n) Trosset de branca tallada que resta unida obliquament al tronc.
|| 6. Nom que amb diverses adjectivacions designa distintes plantes. a) Ungla de cavallo Ungla d'ase: planta de la família de les compostes, de l'espècie Tussilago farfara, de rizoma vivaç, gruixut i carnós, fulles rodonenques i flors grogues (val.); cast. uña de caballo.— b) Ungla de canari (Gir.) o Ungles del diable (bal.): lleguminosa de l'espècie Ornithopus compressus, de fulles inferiors peciolades i les superiors sentades, flors grogues, llegum molt comprimit, arquejat, rugós i acabat en bec llarg i ganxut; cast. uña de milano. - c) Ungles del diable: planta composta, de l'espècie Rhagadiolus stellatus, de fulles molt variables, enteres, denticulars o lirades, flors grogues (Bal.).
- d) Ungla de gat: lleguminosa de l'espècie Ononis natrix, de tronc molt viscós i ramificat, fulles peciolades, les caulinars trifoliades, les florals superiors unifoliades, flors grogues, llegum linear i llavors globuloses (val.); cast. lemosa, pegamoscas. També s'anomenen ungla de gat les espècies Ononis campestris(gaons) i Ononis tridentata (ranall, ruac).— e) Planta de l'espècie Bignonia unguis-cati (Masclans Pl. 205).— f) Ungles de moix: planta crassulàcia de l'espècie Sedum album (Mall.); cast. hierba canilla. (V. crespinell).
Loc. - a) A l'ungla: al peu de la lletra, en tots els detalls (adaptació del llatí ad unguem). Sia feta crida acustumada, la qual sia a la ungla servada, doc. a. 1405 (arx. mun. d' Igualada). Aquells e aquellas sien a la ungla observades, doc. a. 1415 (Col. Bof. xli, 334). Observant les dites ordinacions a la ungle, doc. a. 1442 (BABL, i, 389).
- b) Fins a les ungles del peu: totalment, fins a l'extrem. E sien malayts tots los teus membres, de la vertiç del cap tro a la ungla del peu, Cost. Tort. IX, xxx. - c) Anar a l'ungla: anar a peu (Mall.).
- d) A ungla: a pota de bístia. En aquells bons temps de traginar a ungla pels camins de què ja havem parlat, Salvador FB 67. - e) Aferrar d'ungla: fer tot el possible per sostenir-se, per no caure (Mall.). S'aferrava d'ungla per aquelles penyes, Penya Mos. iii, 200. - f) Delicat com una ungla d'ase, oMés delicat que ungla d'ase: es diu d'una persona excessivament delicada, que es queixa sense prou motiu.
- g) Saber una cosa per les ungles: saberla bé, pels caps dels dits.
- h) Tenir ungles: tenir molta habilitat. - i) Treure les ungles: estendre un gat les ungles per esgarrapar. També són amables es potons d'una moxa abans de treure ses ungles, Maura Aygof. 15. - g)Treure les ungles: començar a actuar amb habilitat o amb violència contra algú. Qui tendrà ungles les treurà, Alcover Rond. ii, 292. - h) Mostrar les ungles: donar proves de valor, de decisió, de voler-se defensar o de voler atacar. - i) Esser llarg d'ungleso Tenir les ungles llargues: esser lladre, tenir propensió a robar.
- j) Gat amb vint ungles: un lladre (Bal.). - l) Clavar l'ungla o Clavar les ungles o Ficar les ungles: cobrar més del que cal.
- m) Posar les ungles damunt, a algú: agafar-lo, apoderar-se'n, sotmetre'l.
- o) Posar-hi els dits i deixar-hi les ungles: ficar-se en negocis o coses perjudicials, en què es perd més que no es guanya (Empordà).
- p) Caure dins les ungles d'algú: caure dins el seu poder, venir a dependre d'ell.
- q) No són ungles de Sant!: es diu referint se a una cosa que algú tracta amb molt de mirament i que ens sembla que no val la pena. - r) Menjar-se les ungles: patir fam, no menjar a bastament (Mall.). Que'ns avem menjades les ungles enguany, doc. a. 1508 (BSAL, x, 316).
- s) Venir d'una ungla de cavall: venir molt prim, mancar-hi molt poc (Cardona, Solsona). «Se li'n va anar a una ungla de cavall que no l'agafés».
- t) Esser carn i ungla: esser molt amics, tenir gran intimitat, anar sempre junts.
Cult. pop.—Existeixen diverses supersticions referents al fet de tallar o tallar-se les ungles. És general la creença que tallar-se-les en divendres porta malastrugança. Tallar-se-les en dilluns evita el mal de queixal (Arx. Trad. i, 185). També diuen que no convé tallar les ungles a un infant quan encara no camina, perquè això fa que en esser gran sigui lladre (Empordà). A Menorca diuen que per a tallar les ungles per primera vegada a un infant, les hi ha de tallar una persona que no sigui de la seva família, perquè si els hi tallava un familiar, l'infant en tornar gran seria lladre. També hi ha una manera d'evitar aquesta desgràcia, i consisteix a posar dins la mà de la criatura una moneda de plata al temps de tallar-li les ungles per primera vegada; així no serà lladre (Men., ap. Tres. Avis, 1928, p. 113). Els pics blancs a les ungles criden un regal (segons superstició de la comarca de Barcelona, ap. Catalana, vi, 565). Fon.: úŋgɫə (pir-or., or., bal.); úŋgɫɛ, úŋgɫa (occ., val.); úŋgɾa (alg.). Intens.:—a) Augm.: unglassa, unglarra, unglarrassa.—b)
CAT. Florí. ESP. Florín. PORT. Florim. IT. Fiorino.
6. Florir, v., lat. florere, fleurir.
En abril, quan vey verdeyar
Los pratz vertz e 'ls vergiers florir.
B. de Ventadour: En abril.
En avril, quand je vois verdoyer les prés verts et les vergers fleurir.
Aisi co la verga flori
Ses tot humor, que no 'n senti.
G. Folquet: A te verge.
Ainsi comme la verge fleurit sans nulle humidité, vu qu'elle n'en sentit pas.
Fig. Mas si anc nulhs joys poc florir.
Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.
Mais si oncques nulle joie put fleurir.
S' aquest joys floris e grana.
Arnaud de Cotignac: Mout desir.
Si ce bonheur fleurit et graine.
Part. pas. Pus lo dous temps ve jogan e rizen,
Guais e floritz.
H. Brunet: Pus lo dous.
Puisque le doux temps vient jouant et riant, gai et fleuri.
Loc. fig. La Pasca floria.
(chap. La Pascua florida.)
Arnaud d'Entrevenas: Del sonet.
La Pâque fleurie.
- Subst. Dans le sens de chenu.
Entre las gens
No s tanhon vielh ni floritz.
P. Vidal: Abril issic.
Entre les gens ne conviennent les vieux ni les chenus.
ANC. FR. Chantent oisel et florissent vergier.
Le Châtelain de Couci, chanson XX.
Ainsi les beaux lis florissent.
Remi Belleau, t. II, p. 60.
ANC. IT. Senza florir...
Lo fico senza flor ti porge il frutto.
Barberini, Doc. d'amore, p. 156.
CAT. Florir. ESP. PORT. Florecer. IT. MOD. Fiorire. (chap. Florí, florís: florixco o florixgo, florixes, florix, florim, floriu, florixen; florit, florits, florida, florides. Lo pa está florit : té moho.)
(chap. Si algún home corrompíe o desflorabe (a una) femella virgen contra sa voluntat.)
Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 128.
Si aucun homme corrompait ou déflorait femme vierge contre sa volonté. CAT. ESP. PORT. Desflorar. IT. Deflorare. (chap. Desflorá: desfloro, desflores, desflore, desflorem o desfloram, desfloréu o desfloráu, desfloren; desflorat, desflorats, desflorada, desflorades.)
Floronc, Floyronc, s. m., lat. furonculus, furoncle.
Floroncs so algunas paucas vezicas.
De eysshiduras o floroncs provenens per humors corrumpudas.
Eluc. de las propr., fol. 97 et 42.
Furoncles sont aucunes petites vessies.
D'éruptions ou furoncles provenant d'humeurs corrompues.
Naysseran floyroncs... en los homes e en las femnas d'Egypte.
Hist. abr. de la Bible, fol. 26.
Naîtront furoncles... sur les hommes et sur les femmes d'Egypte.
CAT. Floronco. PORT. IT. Furonculo. (ESP. chap. Forúnculo.)
2. Floroncos, Floronos, adj., couvert de furoncles.
Al IX jorn seretz floroncos.
Al II jorn sera floronos, si s sancna.
Declar. de motas demandas.
Au neuvième jour vous serez couvert de furoncles.
Au deuxième jour sera couvert de furoncles, s'il se saigne.
Fluir, v., lat. fluere, fluer, couler.
Si vezes... sanc fluir.
(chap. Si veéu... sang fluí : corre.)
Sanc flueys de vena.
Per que fluic gran sanc.
Trad. d'Albucasis, fol. 52, 28 et 1.
Si vous voyez... sang couler.
Le sang coule de veine.
Pour que beaucoup de sang coule.
Part. prés. Del cap... fluent.
Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Fluant... de la tête.
CAT. ESP. Fluir. IT. Fluire.
2. Flux, s. m., lat. fluxus, flux, écoulement.
Per que no venga flux de sang. Trad. d'Albucasis, fol. 3.
Pour que ne vienne pas flux de sang.
CAT. Flux. ESP. (chap. flujo) PORT. Fluxo. IT. Flusso.
IT. Suffocazione. (chap. Sofocassió, sofocassions.)
15. Soffogancza, s. f., suffocation, étouffement.
L'autre entre las spinas hac grant soffogancza.
L' Evangeli de li quatre semencz.
L'autre entre les épines eut grande suffocation.
16. Sufogar, v., lat. suffocare, suffoquer, étouffer.
Part. prés. Cobeeza intrant e sufogan la paraula.
(chap. Codissia entrán y sofocán la paraula.)
Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 4.
Convoitise entrant et suffoquant la parole.
CAT. ESP. (sofocar) Sufocar. PORT. Suffocar. IT. Suffocare. (chap. sofocá: sofoco, sofoques, sofoque, sofoquem o sofocam, sofoquéu o sofocáu, sofoquen; sofocat, sofocats, sofocada, sofocades.)
17. Perfocacio, s. f., suffocation, étouffement.
La hora es venguda en laqual perfocacio es temuda.
Trad. d'Albucasis, fol. 25.
L'heure est venue en laquelle suffocation est redoutée.
18. Prefocar, v. suffoquer.
Part. pas. Qu'el malaute no sia prefocat. Trad. d'Albucasis, fol. 51.
Que le malade ne soit pas suffoqué.
Focca, s. f., lat. phoca, phoque.
Grans peyshos en ela no vivo, sino dalfis et foccas.
(chap. Grans peixos an ella no viuen, mes que delfins y foques.)
Eluc. de las propr., fol. 153.
Grands poissons ne vivent en elle, sinon dauphins et phoques.
ESP. Foca. PORT. Foca, phoca. IT. Foca. (chap. Foca, foques.)
Focil, s. m., focile, os de l'avant-bras ou de la jambe.
De la razit del focil.
So appelats dos focils.
Trad. d'Albucasis, fol. 46 et 63.
De la racine du focile.
Sont appelés les deux fociles.
PORT. pl. Fociles. IT. Focile.
Foire, v., lat. fodere, fouir, fouiller, bêcher.
Pren son pic e sa pala, e acomensa a foire et a minar.
(chap. Pren son pic y sa pala, y escomense a afoná - fé fosses, picá, cavá, excavá - y a miná.)
V. et Vert., fol. 41.
Prend son pic et sa pelle, et commence à fouir et à miner.
Fetz destruire la fort tor del castel, e fetz foire lo fondamen.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 172.
Fit détruire la forte tour du château, et fit fouir les fondations.
Pueys fozon lo sol belamen,
Et atrobon lo monumen.
V. de S. Énimie, fol. 56.
Puis fouillent le sol bellement, et trouvent le monument.
Part. pas. Terra fossa et arada. Eluc. de las propr., fol. 157.
Terre bêchée et labourée.
2. Fossa, s. f., lat. fossa, fosse.
So que tu laissas apres te non es pas teu, car no 'n potz autra cauza faire ni portar ab te en la fossa. Liv. de Sydrac, fol. 69.
Ce que tu laisses après toi n'est pas tien, car tu n'en peux faire autre chose ni le porter avec toi dans la fosse.
Mostran me... las fossas d'aquels que y son mortz.
Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.
Me montrant... les fosses de ceux qui y sont morts.
Segra m ploran
E planhen tro la fossa.
(chap. Me seguirá plorán y gañolán, gemegán, hasta la fossa: lo fossá, lo sementeri, als atres (ad patres), als sipresos.)
Leys d'amors, fol. 28.
Me suivra pleurant et gémissant jusqu'à la fosse.
Fig. Puta es coma fossa priunda e coma potz engoissos.
(chap. La puta es com una fossa fonda, profunda, y com un pou angustiós, de angustia, de doló.)
Trad. de Bède, fol. 40.
La prostituée est comme fosse profonde et comme puits de douleur.
Loc. Guidatz los secs
Ab vos en la fossa.
G. Figueiras: Sirventes.
Vous guidez les aveugles avec vous dans la fosse.
Prov. Qui fai fossa contra son vizi chaira en lei.
(chap. Qui fa fossa contra son veí caurá an ella.)
Trad. de Bède, fol. 64.
Qui fait fosse contre son voisin tombera en elle.
Doncs, si l'uns orbs l'autre guia,
Non van amdui en la fossa cazer?
G. Figueiras: No m laissarai.
Donc, si un aveugle guide l'autre, ne vont-ils pas tous deux choir dans la fosse?
ANC. ESP.
Danle cuemo à puerco enna fossa de mano.
Poema de Alexandro, cop. 1471.
CAT. Fossa. ESP. MOD. Fosa. PORT. IT. Fossa. (chap. Fossa, fosses; fossá, fossar : sementeri. Luis Arrufat escriu fosá.)
3. Fossat, s. m., lat. fossatum, fossé.
Es tot entorn claus de fossatz.
Bertrand de Born: Be m play.
Est tout à l'entour clos de fossés.
ANC. FR. Estoit avironés de profont fosset et terrible.
Chron. de Cambray.
ESP. (foso) PORT. Fossado. IT. Fossato. (chap. Fosso, fossos, excavassions voltán castells, siudadeles com la de Jaca, etc.)
4. Fossio, s. f., lat. fossio, fouille.
Fan lor fossio. Eluc. de las propr., fol. 214.
Font leur fouille.
5. Fossor, s. m., lat. fossor, terrassier, fossoyeur.
E 'ls fossors, car demandon gran
Loguiers per lur fals maltraire.
Folquet de Lunel: E nom del.
Et les terrassiers, parce qu'ils demandent grand loyer pour leur faux mal agir.
- Chercheur, celui qui cherche en fouillant.
Los fossors de mandragora.
(chap. Los buscadós de mandrágora; excavadós, picadós, cavadós, que fan forats, fosses per a buscála.)
Eluc. de las propr., fol. 214.
Les chercheurs de mandragore.
- Hoyau.
Ab coltres et fossors. Eluc. de las propr., fol. 157.
Avec coutres et hoyaux.
ANC. FR. Prist un fossor por foïr. 2e trad. du Chastoiement, p. 14.
CAT. Fosser.
6. Fotiador, s. m., bêcheur, terrassier, piocheur.
Boviers e fotiadors.
G. Riquier: Pus Dieu.
Bouviers et terrassiers.
7. Fossori, s. m., fossoir, instrument de chirurgie.
Pausa la puncta eminent, la qual es al cap del fossori.
Trad. d'Albucasis, fol. 51.
Pose la pointe saillante, laquelle est au bout du fossoir.
8. Sosfoire, v., lat. suffodere, sousfouir, miner, creuser sous.
Sosfoira tas plantas. Trad. de Bède, fol. 75.
Creusera sous tes plantes de pieds.
9. Fozilhar, v., fouiller, creuser.
Talpa ha... morr a guiza de porc, ab que fozilha la terra.
(chap. Lo top té... lo morro a guisa de gorrino, en lo que furgue la terra; burche, excave, cave. v. furgá: furgo, furgues, furgue, furguem o furgam, furguéu o furgáu, furguen; furgat, furgats, furgada, furgades.)
Eluc. de las propr., fol. 259.
La taupe a... museau à la manière de porc, avec quoi elle fouille la terre.
Part. prés. Fozilhan am morr. Eluc. de las propr., fol. 259.
Fouillant avec museau.
10. Fozedor, s. m., bêcheur, terrassier.
Fozedors e podadors, et autres obriers menutz.
Tit. de 1348. DOAT, t. CIII, fol. 262.
Bêcheurs et tailleurs de vigne, et autres menus ouvriers.