Traéume de estes dudes

- ¿Per qué los refrescos tenen suc artifissial de llimó y los detergens suc natural de llimó?

Pedro Bel Caldú conteste:

Lo suc de llimó es agre pero l’aroma del llimó no está al suc si no a la pell. L’ácit del suc millore les qualidats llimpiadores del detergent pero l’aroma no. Se pot fabricar artificialment acid citric que ix mes barat que el suc de llimó natural. Tamé se fabrique, pels aromistes, aroma artificial de llimó, pero es mes complicat i car que fabricar acid cítric. No me puc estendre en més explicacións, pero estic segur que de la informació que dono se poden traure conclusións.

- ¿Per qué Tarzán estabe (anabe) sempre afeitat?

http://frenys.com/post/6148312-por-que-tarzan-estaba-siempre-afeitado/

Xavier Tarzán de Queretes, alcalde de Foz-Calanda.

- ¿Per qué los Picapedra festejaben (selebraben) Nadal, si vivíen a una época antes de Cristo?

- ¿Si les dones diuen que los homes són tots iguals, per qué se preocupen tan en triá?

- ¿Per qué les dones obrin la boca cuan se maquillen los ulls?

https://blogs.20minutos.es/yaestaellistoquetodolosabe/tag/por-que-las-mujeres-abren-la-boca-cuando-se-maquillan-los-ojos/

- ¿Cóm se escriu lo cero en números romanos?

No se escriu. 

- Cuan van inventá lo rellonge, ¿cóm sabíen quína hora ere, per a pugué ficál en hora?

- ¿Per qué ña gen que desperte als atres pera preguntá si estaben dormín?

- ¿Cóm puc sabé cuántes vides li queden al meu gat?

https://mx.answers.yahoo.com/question/index?qid=20090627123321AAsaFkY

- ¿Per qué les coses sempre están al radé puesto aon un les busque? (Murphy)

- ¿Qué conten les ovelles per a pugué dormí com a liróns?

- ¿Per qué los sementeris tenen les tápies tan altes, si los que están a dins no poden eixí y los que están afora no volen entrá?

- ¿Per qué “separat” se escriu tot jun y “tot jun” se escriu separat?

- ¿Per qué lo “día del traball”, ningú treballe?

- Si la llana se encongix cuan se bañe... ¿Per qué les ovelles no se fan mes menudes (se encongixen) cuan plou?

- Se diu que sol deu persones a tot lo món enteníen a Einstein. Si dingú me entén a mí, ¿soc un genio?

Albert Einstein (ein Stein = una pedra) traén la llengua

- Un parto al carré ... ¿es alumbrat públic?

- Si cuan minjo ous me fan mal al feche, cuan minja feche... ¿me fará mal als ous? / A Aiguaiva se mingen lo feche crugo. 

- ¿Per qué no ña minjá pera gats en gust a rata, ratolí o furigaña?

- Lo món es redó y li diém planeta. Si fore pla... ¿li diríem redoneta?

- Si un abogat se torne lloco... ¿pert lo juissi?

- ¿Los infans disfruten la infansia tan com los adults lo adulteri?

- Si un fruit sec se bañe, ¿seguix sén un fruit sec?

- Una cebra, ¿es un animal blang en rayes negres, o negre en rayes blanques?

https://www.elconfidencial.com/tecnologia/2016-03-29/las-cebras-son-blancas-con-rayas-negras-o-negras-con-rayas-blancas_1175030/

- ¿Per qué als peixos no los entre aigua als ulls?

https://es.quora.com/A-los-peces-les-entra-agua-en-los-ojos-1

- ¿Per qué se li diu meche al dotó y cura al mossen cuan es lo meche lo que cure?

- ¿Per qué se li diu llit al catre y cómoda a la cómoda cuan lo llit es mes cómodo?

- Si tots los drets són resservats, ¿qué passe entonses en los zurdos, son menos timits?

- ¿Per qué les llunes de atres planetes tenen nom y la nostra se diu lluna?

- Si María va pugué consebí sense pecá… ¿se pot pecá senseconsebí?

- ¿Per qué se renten les toalles si se supose que eixim llimpios de la ducha?

- Si lo món es un mocadó, natros ¿qué som?

- ¿Per qué abreviatura es una paraula tan llarga?

Joan Roís de Corella, llengua valensiana

Péndret per imbéssil es que te diguen que Joan Roís de Corella escribíe en dialecte catalá cuan ell mensione que ere en llengua valensiana.

Alexandre Cirici los catalanes escribimos en valenciano o en leridano

Hasta la wikitroles diu: 

Joan Roís de Corella (Gandía o Valencia, 1435 - Valencia, 1497)​ fue un poeta, caballero y sacerdote valenciano del siglo XV, que escribió en valenciano. En su legado literario, tanto en prosa como en verso, se encuentran obras de temática religiosa, amatoria y de otros temas, y se dejan notar los indicios de la cultura y erudición del renacimiento.

https://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Ro%C3%ADs_de_Corella

y la viquipèdia https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Ro%C3%ADs_de_Corella diu :

Joan Roís de Corella (Gandia o València, 28 de setembre de 1435 - València, 6 d'octubre de 1497) fou un religiós conegut per la seva obra literària. Tant la seva vida com la seva obra estan condicionades per les transformacions socioculturals que es van produir al segle XV amb el pas de l'època medieval al Renaixement.

Fill major d'un noble cavaller (Ausiàs Roís de Corella), estava emparentat de lluny amb el comte de Cocentaina i tingué una íntima relació amb el poeta Ausiàs March, trenta anys més gran que no pas Joan Roís. Així, el 1443, fou un dels testimonis en el contracte matrimonial entre el poeta i la seva segona muller (Joana Escorna). 

De la mare, només en sabem que es deia Aldonça. El matrimoni tingué quatre fills: Joan, Manuel, que es féu frare, Lluís i Dalfina. Roís de Corella era el fill primogènit d'una família de la noblesa i havia de dedicar-se, per tant, a la carrera militar (cas d'Ausiàs March) o a la diplomàcia. No podia ser ni advocat ni metge, professions reservades a l'estament burgès. I encara menys indicat era entrar en la carrera eclesiàstica. Segons els estudiosos, sembla que Roís de Corella trencà tota aquesta rígida distribució, ja que no fou militar, i per contra, cap a la maduresa ingressà en l'estament eclesiàstic. Aquesta dada és interessant de tenir en compte per a després poder entendre alguns aspectes bàsics de la seva obra. Per una sèrie de documents notarials i testamentaris, datats entre 1468 i 1471, sabem que almenys als 35 anys, Joan Roís de Corella ja era mestre en teologia: el reverend e magnífic Mossèn Joan de Corella, cavaller e mestre en sancta Teologia. La qual cosa, tal com remarca Martí de Riquer no volia dir que ja fos sacerdot, car sembla que la intitulació de reverend i de mestre en teologia no suposaven haver estat ordenat in sacris. De molt jove, pels volts de la vintena d'anys, entre 1453 i 1456, s'inicià en l'exercici de l'escriptura. Una mostra interessant d'aquesta pràctica seria, entre d'altres, el debat epistolar amb el príncep Carles de Viana, qui elogiava la destresa del jove Roís en les arts amatòries i literàries. La seva vida sentimental fou molt intensa, ja que a partir de les nombroses aventures amoroses anònimes a què fa referència al llarg dels seus escrits, han pogut ser documentades diverses experiències. Així, les mantingudes amb Caldesa, dama no identificada però que degué ser un amor de joventut; les de Iolant Durleda, de qui s'han trobat cartes d'amor; les de Lionor de Flors, viuda de Vallterra i, finalment, les hagudes amb Isabel Martines de Vera. Amb aquesta última dama, de qui no sabem res referit al seu estat, les relacions hagueren d'iniciar-se almenys a partir de 1473, ja que l'any següent els nasqué un fill. En aquella data, Roís de Corella ja devia haver entrat en els ordes sacerdotals, únic motiu que possiblement l'impedí d'esposar la dama. Aquesta hipòtesi és ratificada pel procés seguit per tal d'atorgar testament. El 30 d'agost de 1478, mossèn Joan Roís de Corella féu testament a favor de la seva germana Dalfina. Entre els objectes que hi havia, hi era la biblioteca de l'escriptor. Un total de 780 volums foren donats a la seva mort als frares del convent de Sant Francesc de València. Tanmateix, un cop mort el poeta, els hereus reals foren els fills haguts amb Isabel Martines de Vera. Quatre dies després de la defunció, Dalfina féu donació voluntària de l'herència a Joan Roís de Corella, donzell, i Estefania Roís de Corella, donzella. La qual cosa ens ratifica que, pels voltants de 1473, devers els quaranta anys, l'escriptor ja havia estat ordenat sacerdot i no podia testar ni a favor de l'amistançada ni dels fills naturals. En morir Roís de Corella tenia una cambra a la seva disposició al convent de Sant Francesc, prova de la seva creixent religiositat a mesura que s'anà fent vell. Efecte tot plegat del penediment que degué sentir de la passada vida mundana. 

Aquesta vida tan agitada ens fa entendre que la dedicació religiosa no va ser producte de cap mena de vocació, sinó un refugi per tal d'evitar les activitats polítiques i militars. Mantingué relacions literàries amb els escriptors de l'aristocràcia valenciana de la segona meitat del segle XV, amb Bernat Fenollar i amb el príncep Carles de Viana. La seva obra –escrita en vers i en prosa, i de temàtica tant religiosa com profana– va ser molt divulgada per la València d'aleshores, coneguda en tertúlies literàries i imitada per altres autors. Els manlleus de Corella que hi ha per tot el Tirant lo Blanc ho demostren: Joanot Martorell sabia de memòria algunes de les seves obres. Roís de Corella és considerat el màxim representant de l'humanisme renaixentista als Països Catalans i fou l'últim escriptor important de renom fins a la Renaixença. L'amor es convertirà en el centre temàtic de tota la seva producció: escriu per alleugerir els sofriments que li provoquen unes agitades relacions amoroses. Per això, els elements autobiogràfics i sentimentals són les característiques més importants de la seva obra literària, juntament amb el desenvolupament d'unes noves formes d'expressió completament innovadores en la nostra literatura i, fins i tot, a nivell europeu. Va escriure tant en prosa com en vers i va aplicar tècniques d'un gènere a l'altre, d'aquesta manera trobem narracions curtes i poemes inserits en algunes narracions. En Corella és també el màxim exponent de la valenciana prosa: la prosa corelliana segueix el model aristocratitzant dels escriptors del segle XV, amb el predomini d'expressions ampul·loses i retòriques. Prosa artificiosa però harmònica i elegant que connecta amb l'esperit humanista de finals del segle XV. Una altra característica de la seva prosa, anomenada prosa d'art o prosa artitzada, és l'ús de metàfores i descripcions escenogràfiques, producte dels ambients renaixentistes en què vivia. En la poesia segueix utilitzant el tradicional decasíl·lab amb lleus variacions, però Corella aconsegueix en els versos un ritme més àgil i suau que els anteriors poetes medievals; d'aquesta manera, s'acosta a la poesia italiana. La seva obra en vers es caracteritza per parlar de l'amor des d'una perspectiva desenganyada i trista. També va escriure poesia religiosa. Roís de Corella fou un gran coneixedor de la literatura clàssica i enllaçà amb Bernat Metge amb la voluntat humanística de reconstruir damunt de la llengua catalana el prestigi literari del llatí clàssic. Aquestos objectius no es van aconseguir perquè en arribar el Renaixement, la literatura catalana culta inicia la seva davallada. L'autor clàssic que més s'ajustava a la seva personalitat enamoradissa fou Ovidi, i d'aquest prengué la temàtica argumental i el dramatisme sentimental de les seues narracions. Pel que fa als clàssics més contemporanis, cal destacar, sobretot, Boccaccio, de qui imitarà les tècniques de la narrativa sentimental.

L'obra de Roís de Corella no va aconseguir la fama i el prestigi d'altres autors valencians del segle XV perquè ell va escriure per a l'aristocràcia i aquesta va començar a donar l'esquena al català i es decantà pel prestigi de la literatura castellana, sobretot, a partir de la guerra de les Germanies (1520-1522), L'obra literària de Roís de Corella, per la diversitat dels temes i les tècniques emprades en escriure-la, exemplifica com cap altra els canvis profunds que es produïren en les nostres lletres de finals del segle XV. Joan Lluís Marfany (Barcelona, 1943), catanazi com ell a soles, ha qualificat la seva poesia com un camí sense demà, com les obres del doctor Artur Quintana, què ni tenen demà ni tenen avui. I així fou, fent-ho extensible també a la prosa. 

Autor de formació i temàtica fonamentalment medieval, fou el brillant epígon d'un llarg període de normalitat literària, que podia haver estat el punt d'arrencada de la modernitat del barroc valencià. Però les circumstàncies històrico-culturals no el permeteren. L'aristocràcia, classe a la qual pertanyia Corella i d'on procedien la major part d'escriptors de l'època, era la que havia d'haver potenciat la presència de l'obra corelliana en les lletres del XVI partint, sobretot, de la gran popularitat que assolí en vida i dels nous camins estilístics i tècnics que oferia. Tanmateix, després de la guerra de les Germanies (1520-1522), l'agombolament d'aristocràcies al voltant de Germana de Foix, inicià un procés d'intensíssima castellanització de les lletres valencianes a Valencià. És cert que l'obra de Corella influí significativament alguns autors valencians que s'expressaven en castellà (Gaspar Gil Polo), però la traducció genuïna s'havia trencat i Corella i la seva obra caigueren en l'oblit més absolut o en una mala valoració per part d'alguns erudits il·lustrats, fins pràcticament els nostres dies. I encara, recentment, Jordi Carbonell ha pogut afirmar: és el menys conegut i el menys estudiat dels clàssics de la literatura valenciana. S'ha designat Corella com el nostre últim gran escriptor medieval. Seguint l'ús d'aquests tòpics, també podríem dir que és en alguns aspectes el primer escriptor no medieval. Fou un dels màxims conreadors del que a finals del XV s'anomenava valenciana prosa. En definitiva, el terme no volia dir altra cosa que una manera d'escriure el català afectada, culta, ampul·losa i retoritzant, tendència aquesta que tot just iniciada podia haver-nos aconduït, en circumstàncies normals, envers una plenitud barroca amb les mínimes influències castellanes. En el pla estrictament temàtic, Corella féu ús com a matèria literària de nombrosos elements autobiogràfics, sentimentals i referits a l'entorn social. D'altra banda, trobem que aplica als seus personatges una incipient tècnica d'anàlisi psicològica, basada, sobretot, en l'expressió dels seus sentiments (amor, alegria, tristesa, solitud, angoixa...). I és també en aquest nivell on se serví dels elements de la naturalesa com a contrapunts dels diversos estats d'ànim. És remarcable, sobretot a la Tragèdia de Caldesa i l'Oració per citar només dos exemples, l'interès que sentí Corella per ambientar les seves obres d'acord amb els gustos teatralitzants del Renaixement. Les accions se situen en el marc d'unes acurades escenografies i són narrades amb una llengua feta d'imatges poètiques de gran plasticitat, les quals fan pensar més d'una vegada en un esbós de pintura. Malgrat el que podria fer pensar aquesta tendència al to grandiloqüent, aquest sempre és intimista, delicat, la qual cosa en aquells moments significava una important innovació literària. Corella també fou un innovador en el camp estricte de la poesia. Tot i seguir la tradició ausiasmarquiana del decasíl·lab, l'acostà, amb el canvi accentual de la quarta a la sisena o bé, a la quarta i vuitena síl·labes, vers la nova musicalitat de la lírica italiana. Conreà també el virolai i se serví de forma esparsa del vers d'arte mayor de tradició castellana. Malgrat aquests trets prou definidors, per Corella no existia una diferència absoluta de gèneres. Sovint, en les proses curtes hi aplicava determinades tècniques de la poesia lírica, bo i intercalant-hi, a més a més reeixits fragments en vers de la seva producció. En definitiva, l'actitud humana i l'obra de Corella, tal com remarca Carbonell, són l'encarnació de la crisi de l'esperit cavalleresc. Les lluites guerreres han estat substituïdes per les amoroses amb actituds molt més properes a l'humanisme. L'amor però, ja no respon als usuals i gastats tòpics de l'amor cortès trobadoresc. Els esquemes han estat capgirats i, amb ells, en gran part, els sistemes de valors. Així, Corella és lluny del misogínia medievalitzant. Les dones prenen un paper destacat en la ficció literària. Potser en part, aquesta innovació fou deguda al fet que el nucli més important de seguidors de la seva obra fos femení. Recordem els versos de Jaume Gassull:

Diga-us-ho ella,
que del senyor Mossèn Corella
lig lo més dies
totes les seues poesies. 

En la idealitat narrativa la dona és tractada amb mentalitat moderna. A part de ser les protagonistes de les històries, en narren els fets. Ara bé, quan Corella passa a descriure experiències personals en el camp de les relacions amoroses, sura la realitat misògina medieval, tot i que amb una variada gamma de trets innovadors i personals. Així, quan ha d'afrontar l'engany de l'amada, ho fa prenent una actitud d'una profunda sinceritat, quedant com a cornut i havent d'acceptar el triomf de la dama. Una actitud tan teòrica com es vulgui, però que prefigurava una modernitat literària definida pel mateix poeta al final de la Tragèdia de Caldesa, com quan exclama: Acceptant la ploma que sovint greus mals descansa. Així doncs, per Corella, la literatura a part de l'art, transmissora d'idees, eina moralitzadora...era, sobretot, una via de desfogament, tal com l'entengueren molts anys després -segons Joan Fuster- els romàntics. Tot el conjunt d'aportacions personals de Corella a la nostra literatura, vistes amb una suficient perspectiva històrica, les trobem ben allunyades de les modes en voga de l'època, bo i prefigurant un cas excepcionalment singular en la literatura europea de finals del segle XV. (3) Comprèn obres escrites tant en prosa com en vers, marcades quasi sempre per una temàtica amorosa. Cal destacar la Tragèdia de Caldesa. Es tracta d'una novel·la molt breu, escrita als voltants de 1458, que narra la infidelitat d'una donzella, amant de Corella, de nom Caldesa. L'acció s'esdevé a la cambra de la donzella on l'autor està esperant-la, i observa desesperadament des d'una finestra com Caldesa festeja amb un jove de més baixa condició social. Una vegada ella ha acabat, es presenta davant el poeta com si res no haguera passat. La resposta de Corella concorda amb el títol genèric de la tragèdia amb un discurs on expressa patèticament la sensació d'engany i decepció. En l'obra s'insereixen uns perfectes versos per completar hiperbòlicament els sentiments del poeta envers el desenllaç amb Caldesa. La reacció de Corella en aquesta història justifica l'honestedat i la sinceritat d'un autor modern completament allunyat de l'amor cortés medieval. El Parlament en casa de Berenguer Mercader és una obra original on descriu una vetllada literària entre personatges reals de la ciutat de València, els quals han de contar una història amorosa de la mitologia clàssica, la majoria tretes de la Metamorfosis de Ovidio. L'obra presenta moltes similituds quant a l'estructura amb el Decamerón de Boccaccio.

Les obres religioses foren escrites durant la seva maduresa; també hi alterna la poesia amb la prosa. La prosa religiosa, igual que la poesia, són escrites amb les mateixes tècniques que en la literatura profana. Aquestos poemes són també una prova de la falta de vocació religiosa de l'autor, ja que, igual que en altres poemes religiosos, s'observa un to desapassionat i distant. La vida gloriosa de santa Anna es tracta d'una amplificada i dilatada biografia de la mare de la Verge Maria. Apareix el tema del matrimoni que durant molts anys no té descendència. Quant a l'estil, cal assenyalar que aquesta obra no presenta el característic estil pompós i retòricament complicat propi de Corella, probablement perquè anava adreçat a una dona inculta que havia d'entendre el text. A Història de la gloriosa santa Magdalena narra la història de santa Magdalena, bevent de fonts bíbliques, i després acull les divulgades llegendes de penitència de l'antiga pecadora. Aquesta és una narració de tema i esperit completament medievals, però relatada amb un estil renaixentista i recaragolat sintàcticament i retòricament. La història de Josef, fill del gran patriarca Jacob degué ser creada quan Corella ja tenia el títol de mestre en Teologia. Es tracta d'una gran amplificació dels capítols del Gènesi, que narren els fets de Josep. El cartoixà, que es tracta d'una traducció de la Vita Christi, va ser escrit pel cartoixà Ludolf de Saxònia, datat entre 1348 i 1377. La traducció corelliana va aparèixer impresa en quatre lliuraments i reisqué fabulosament: despertà fins i tot l'interès del rei Ferran el Catòlic. El Psalteri es tracta d'una traducció de salms sobre el text de la Vulgata, amb cultismes procedents del llatí. Poesies marianes es tracta de l'única obra religiosa en vers creada per Corella. Dintre d'aquest grup cal esmentar la Vida de la sacratíssima verge Maria amb rimes. La Vesió és un escrit que té tres propòsits: raonar teològicament la puresa de la concepció de Maria, descriure un nou retaule de la capella de Nostra Senyora de Gràcia (que es venerava a l'església de Sant Agustí de València), i lloar mossèn Fernando Díeç.

És en les proses mitològiques on Corella es llueix com a escriptor i on la mostra literària està més marcada per l'estil. Pretén acostar-se als més típics termes de l'antiguitat clàssica per tal de reflectir estats passionals. La narració mitològica permet tota mena de filigranes retòriques i d'exhibicions de mestratge en l'elegant ordenació i cadència dels mots. En aquestes obres Ovidi exercí una gran influència sobre Corella. Lamentacions de Mirra e Narciso e Tisbe és una trilogia que recull tres dissortats amors que Corella compara amb el seu propi fracàs amorós. La primera part explica la història de l'amor incestuós de Mirra pel seu pare, Cínaras. Està narrada en primera persona i la trobem en forma de plany. La segona part és la lamentació de Narcís, causada pel seu propi enamorament en veure's reflectit a l'aigua clara. La tercera part se centra en el llarg parlament dels dos joves, Tisbe i Píram, per trobar-se fora de les seves cases respectives. En Història de Biblis, qui s'enamorà de Cauno, germà seu, Corella conserva la intenció d'aquells versos, encara que actualitzà diferents detalls a la realitat quotidiana del s.XV. El raonament de Telamó e de Ulixes en lo setge de Troia davant Agamenó aprés mort Aquil·les sobre les sues armes. Els raonaments són unes peces de tipus oratori, d'estil elevat i contundent, amb troballes en l'expressió i un cert dramatisme. A Plant dolorós de la reina Hècuba, raonant la mort de Príam e de Policena e d'Astianacres Corella col·loca en boca de la reina Hècuba la descripció de la fi de Troia. Tota l'obra d'Història de Jason e Medea és posada en llavis de Medea, que explica la ingratitud de Jason per donar exemple a les dones. La Història de Leànder i Hero és escrita en prosa amb la particularitat que intercala versos estramps.

Després de tot un corrent humanístic que arrenca de Bernat Metge, el principal interès del qual era la moralització i l'ensenyament amb importants dosis del pensament medievalitzant, sorgeix la figura de Roís de Corella, qui influït pels nous aires italianitzants volgué fer en certs aspectes de l'Humanisme una assimilació purament literària, estètica. En aquest sentit, l'Ovidi de l'Ars amandi, de les Heroides i de les Metamorfosis en foren la font clàssica més destacada. 

De la influència dels humanistes del quatre-cents italià, cal destacar-ne Boccaccio, traduít al chapurriau, de qui prengué l'exemple del període ciceronià i les tècniques de la narració sentimental, que en el cas corellià estigueren tan impregnades del to autobiogràfic. La prosa de Corella és original temàticament en comtats casos. Aspecte aquest que tenia ben poca significació a l'època. Solia elaborar les seves proses a partir de temes extrets dels clàssics, fent-ne, això si, unes recreacions a vegades personalíssimes. (4) En primer lloc cal referir-se a la Tragèdia de Caldesa de contingut autobiogràfic. És una peça més aviat curta però la més reeixida literàriament del conjunt. Per una referència històrica del text, sabem que fou escrita pels voltants de 1458. L'acció se situa a la ciutat de València i narra com una donzella de molt temps desitjada per l'autor, tanca aquesta en una cambra mentre ella festeja amb un altre home de condició vilana. L'autor ha de contemplar l'engany per una petita obertura amb la consegüent indignació i nerviosisme. Es descarrega emocionalment mitjançant un poema, que es pot considerar dels millors de la producció corelliana. La dama ha d'admetre la seva culpa amb una total submissió.(5) Corella escriví les mostres d'aquest gènere molt probablement entre 1456 i 1462. La primera i més extensa és el Debat epistolar amb el príncep de Viana, escrit entre 1456 i 1458/61, que conté elements temàtics que el relacionen amb la Tragèdia de Caldesa. El tema del debat és el d'haver de triar entre dues dames, una que estima i no és corresposta i, l'altra que és desitjada però que en canvi no estima. Lletres d'Aquiles e Policena (volum IV, pàgs. 31 i 32), Lletres a Iolant Durleda i Lletra consolatòria poden, pel seu estil, ser datades vers 1458. Iolant Durleda, dama no identificada, podria, segons Riquer, ser la mateixa Isabel Martines de Vera. Li adreça dues breus lletres. En la primera li demana resposta per tal de concertar una entrevista; en la segona constata la joia de l'amant d'haver vist secretament l'amada. Totes dues es clouen amb versos, i són els de segona: Jo desig ésser vostre, e la sort mia / no ho vol que ho sia que insinuen la possibilitat que Corella ja fos eclesiàstic. A la Lletra consolatòria diu Corella: E per ço germà e senyor, he pres la ploma per respondre a vostra ben raonada lletra, referència que podria fer pensar novament en el príncep de Viana. El tema tracta del consol per al germà e senyor que ha sofert un conflicte amorós. Corella bescanta les dones que cerquen l'home que poden dominar i s'allunyen del qui les vol submises. De La lletra que Honestat escriu a les dones, datable vers el 1462, només ens n'ha pervingut el fragment final, sobre la mort d'una dona virtuosa. El Triümfo de les dones és un llarg parlament de la Veritat, personatge al·legòric, en defensa del sexe femení. Obra a contracorrent de la misogínia de l'època, fou escrita com a conseqüència de la polèmica suscitada pel Maldezir de mujeres de Pere Torroella. El títol sembla manllevat a consciència del Triunfo de las mujeres del castellà Juan Rodríguez del Padrón. L'obra es clou amb 18 versos adreçats a la Verge. Cal mencionar dos epitafis breus. Un en prosa, datable el 1482, dedicat a la Sepultura de mossèn Francí d'Aguilar. L'altre, en vers, dedicat al cavaller Perot de Penarroja. Tots dos cavallers valencians morts en la guerra de Granada.

• «Joan Roís de Corella». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
• Obra de Roís de Corella digitalitzada
• Poesia de Joan Roís de Corella a RIALC
• "La revaluació crítica de Joan Roís de Corella"
• "«La sepultura» de Roís de Corella, amb una postil·la"

Dicsionari chapurriau castellá, V

va (aná) + va fé caló – va aparcá	fue + hizo calor + aparcó (pasado)
vacassións	vacaciones
vadejá, vadeján un riu o barranquet - franquejá, atravessá, crusá, passá, traspassá, rebassá	vadear, franquear, atravesar, cruzar, pasar, traspasar, rebasar
vades (de), devades, debades, gratis, a Cataluña se diu de franc y d´arròs , natros de arrós fem paella (valensiana) y mols atres minjás.	gratis
vagá, vagán, paregut a bambá, bambán, aná de un puesto a un atre sense cap ofissi ni intensió	vagar
vagabundo, vagabunda, dropo, trotamóns, corremóns, gos, bohemio, errán, ambulán, golfo	vagabundo, vagabunda, holgazán, trotamundos, vago, perezoso, bohemio, errante, ambulante, mendigo, pícaro, golfante
vagánsia, gossina, dropina, gandulería, haraganería, indolénsia, perea	vagancia, gandulería, haraganería, holgazanería, indolencia, ociosidad, pereza
vago (adj) solá sense construí – dropo, gos – vaga = dropa, gossa	solar sin construir – perro, vago – vaga
vagó, vagóns del tren,	vagón, vagones (del tren)
vagoneta, vagonetes	vagoneta, vagonetas
váiga ! Vaya !	Vaya !
váiga (aná)	vaya
váigue (ell, ella) – aná - que ell váigue a fé alló	Vaya – que él vaya a hacer eso (aquello)
váiguen	vayan
váigues (aná)	vayas
vajilla, vajilles, plats, tasses, copes, escudelles + cuberts	vajilla, vajillas, platos, tazas o vasos, escudella, cubiertos
Valchunquera, Valjunquera, Valljunquera, de jung, junc, jungs, juncs	Valjunquera, de junco, juncos
Valdarrores, Valderrobres	Valderrobres
Valderrobres, Valdarrores a Beseit – Ham anat a Valderrobres en valde, no ham trobat lo que buscáem	Valderrobres – Hemos ido a Valderrobres en valde, no hemos encontrado lo que buscábamos.
valdrá	valdrá
valdrán	valdrán
valdré	valdré
valdríe	valdría
valdríen	valdrían
valé, váldre – valgo, vals, val, valém, valéu, válen – valguera, valguere – valdríe – valdrá – valgut, (valguda) – valén (g)	valer, costar
valéls – aixó no ha de valéls (an ells) per a res	valerles – esto no ha de valerles (a ellos) para nada
valen (valdre) – estes camises valen mes que les atres	valen, cuestan – estas camisas cuestan más que las otras
valén, valenta, valéns, valentes	valiente, valientes
valénli – valénli an ell o an ella	valiéndole
valéns	valientes
valénse	valiéndose
Valénsia	Valencia
valensiá, idioma y habitán de Valénsia	valenciano
valensiana	valenciana
valensiáns	valencianos
valenta (ella), valén (ell) – A Beseit la “casa del valén” está a la dreta de la entrada del calvari	valiente
valentía	valentía
valentíssim, mol valén	valentísismo, muy valiente
valerosamen, en mol valor	valerosamente
valeroses	valerosas
valerossíssim, mol valerós, valén, valentíssim (com Valentín)	valerosísimo, valentísimo
valgue lo que valgue (de valé, váldre), al preu que sigue	cueste lo que cueste (valga lo que valga)
válguen	valgan
valguére	valiera, valiese
valgut (váldre) – haguere valgut la pena comprá un X	Valido – hubiese valido la pena comprar un X
valía (ell té molta valía, yo ting molta valía) - capassidat, competénsia, mérit, inteligénsia, talento, aptitut	valía (valor) - capacidad, competencia, mérito, inteligencia, talento, aptitud
valíe (ell, aixó)	valía
valíen (ells)	valían
valíes (tú)	valías
valiós, que té valor, valuós - apressiat, estimable, pressiat, meritori, admirable, eficás, útil, profitós	valioso, valuoso, apreciado, estimable, preciado, meritorio, admirable, eficaz, útil, provechoso
vall, valls, val – fondonada entre montañes, o a la vora de un riu, Valdeltormo, Valdesgorfa, Valderrobres, Valjunquera - vaguada, conca, gola, depressió	valle, valles, val - vega, vallejo, hondonada, vaguada, angostura, cuenca, garganta, depresión
vallá – vallo, valles, valle, vallém o vallám, valléu o valláu, vállen – vallaría – vallára – vallaré (vore ballá)	vallar (ver ballá = bailar)
valla, valles	valla, vallas, vallar
vallat, vallada	vallado, vallada
valleta, valletes – Vallets de Calaseit, de Valls, Joaquín, de oleocalaceite – La Vall del Tormo	vallecito, vallecitos, valle, Valdeltormo
valor, valors (se pronúnsie la r final)	valor, valores
valoraré	valoraré
valorarém	valoraremos
valoron (que ells valoron la faena que ham fet, de valor)	valoren
valuós, que té valor, valuosos	valuoso, valuosos
valuosa, valuoses, que ténen valor	valuosas
valves, valva, bivalvo, bivalva - cuberta, clasca, closca	Valva, - concha, cubierta, caparazón, venera – bivalvo, bivalva
vam (natros, natres) - verbo aná – natres vam fé alló – natros vam aná a Saragossa	nosotros hicimos eso – fuimos a Zaragoza
van (ells, elles), del verbo aná	van
vanagloriás de algú o de algo	vanagloriarse
vanes, de vana (adj), vano, vanos - infundat, irreal, inexistén, aparén, inútil, estéril, erm, ineficás, infructuós, nulo, inoperán, vuit, insustansial, trivial, pueril, nimio, superfissial, efímero, forat, finestra, arco, arcada, porta, alféizar	vana, vanas - infundado, ilusorio, irreal, inexistente, aparente, inútil, estéril, ineficaz, infructuoso, nulo, inoperante, vacío, insustancial, trivial, pueril, nimio, superficial, efímero, hueco, ventana, arco, arcada, puerta, alféizar, agujero, oquedad
vanguárdia, vanguardia, (de avant garde) avansadilla de un ejérsit – algo que va per dabán, etc, vanguárdies	vanguardia, vanguardias
vanidat - vanaglória, soberbia, engreimén, fanfarronería, altanería, presunsió, orgull, petulánsia, pedantería	Vanidad - envanecimiento, jactancia, vanagloria, soberbia, engreimiento, altivez, altanería, presunción, orgullo, petulancia, pedantería, fatuidad
vanidats – la foguera de les vanidats de Tom Wolfe	vanidades – la hoguera de las vanidades de Tom Wolfe
vanidós, vanidosos, vanidosa, vanidoses - orgullós, altiu, arrogán, presumit, engreít, fanfarrón, presuntuós, soberbio, engolat, petulán, cregut	vanidoso, vanidosa, vanidosos, vanidosas - orgulloso, altivo, arrogante, presumido, engreído, fatuo, fanfarrón, jactancioso, presuntuoso, soberbio, engolado, petulante
vapor, vapors	vapor, vapores
vaquería, lechería, aon ñan vaques de lleit o de carn	vaquería, lechería
vaquero, lo que té vaques, les críe, vaqueros, vaquera, vaqueres	vaquero, vaqueros, vaquera, vaqueras
vaquilla, vaquilles, vaqueta, vaquetes (baqueta, baquetes són uns caragols de monte, blangs)	vaquilla, vaquillas – caracoles de monte blancos
vara , vares – vareo	vara, varas – varapalo, varazo
varada, varades, varejá en una vara	golpe con una vara, varazo, varapalo
vares fé – vas fé – vares de vara, vore vareta	hiciste
vareta, vara minuda, varetes (lo extracte de vara de avellané va mol be contra la enfermedat anomenada catalanisme)	varita, varitas
variá – varío, varíes, varíe, variém o variám, variéu o variáu, varíen	variar
variaben	variaban
Variable, variables	Variable, variables
variadet, variat : al bar, vermut en varies classes de marisc, berberechos, navalles, pichines o almejes, mejillóns (en clasca són musclos)	variado de vermut
varián, variáns	Variante, variantes
variat, variadet : al bar, vermut en varies classes de marisc, berberechos, navalles, pichines o almejes, mejillóns (en clasca són musclos)	variado de vermut
variat, variats, variada, variades, variadet, variadeta. Lo variat o variadet es un vermut, pichínes o almejes, mejillóns, berberechos, navalles, etc	variado
variedat, variedats	variedad, variedades
vários, váries, diferéns, diferéntes	varios, varias, diferente, diferentes
vas aná, vas minjá, vas torná	fuiste, comiste, volviste
vasco, vasca, vascos, vasques (vore basca, caló)	vasco, vasca, vascos, vascas
vasque, váigue	vaya
vasquen, váiguen	vayan
vasques, váigues	vayas
vassallo, vassallos	Vasallo, vasallos
vassilán (g) de vassilá - titubejá, dudá, tantejá, acobardás, desconfiá, turbás, bambolejás, balansejás, tambalejás, oscilá, gronsás, bromejá, fé guassa, enríuressen, cachondejás, pitorrejás, burlás, mofás	vacilando de vacilar - titubear, dudar, tantear, acobardarse, desconfiar, turbarse, bambolearse, balancearse, tambalearse, oscilar, mecerse, bromear, guasearse, reírse, cachondearse, pitorrearse, burlarse, mofarse
vastíssim, mol vast, mol ample	vastísimo
vastíssima, mol vasta, mol ampla	vastísima
váter, váters (aná al) – servissi, servissis, asseo, asseos, bañ, bañs	wc, váter, lavatorio, aguamanil, pila, retrete, servicio, aseo, baño, tocador
Vatres ,vatros	vosotros
vatros, vatres	vosotros
vau – vau fé nosa – vau fé fang	Estorbásteis – hicisteis barro
Vaya ! Vaiga !	Vaya !
véa, veía	veía (yo)
veches, véigues	veas
vedella, ternera, vedell, ternero, vaquilla, vaqueta, bovet, bou, vaca, vaques	ternera, ternero, becerra, becerro, vaquilla, novillo, toro, toros, vaca, vacas
vée	veía (él)
veém	vemos
veén (g) de vore	viendo
veénla	viéndola
veénlo	viéndolo
veénlos	viéndolos
veénme	viéndome
veénse	viéndose
veénse	viéndose
veénsel (damún)	viéndoselo (encima)
veéntos	viéndoos
veénu	viéndolo
veéu	veis
vegá, vegada	vez
vegada, vegades, vegá, vegáes	vez, veces
vegades	veces
vegáes, vegades – a vegades (a voltes) – a la vegada (vegá)	Veces – a veces – a la vez
vegetal	vegetal
vegetals	vegetales
vegetassió	vegetación
vehícul, vehículs	Vehículo , vehículos
veí , veíns, veína, veínes	vecino, vecinos, vecina, vecinas
veía (yo)	veía (yo)
veíe (ell)	veía (él)
veíen	veían
veíes	veías
veíeu	veíais
veiga	vea (yo)
veigám	veamos
veigám	veamos
véigue	vea
véiguen	vean
veiguera	viera, viese (yo)
veiguére	viera, viese
veiguéren	vieran, viesen
véigues – véigues !	veas – anda, vaya !
veiguéu, veigáu (vore) – veigáu, veiguéu (miréu, miráu) quina dropina porte Francisco Escudero !	Veáis – mirad qué pereza lleva Francisco Escudero !
veína	vecina
veína, veínes – alusina, veína !	vecina, vecinas – alucina, vecina !
veindat	vecindad
veínes	vecinas
veinet, veineta	vecinito, vecinillo, vecinita, vecinilla
veíns	vecinos
veinticuatre, vinticuatre	24
veintináu 29, vintinóu	29
veintisinc, vintising	25
vel, vels	Velo, velos
vela, veles, veleta, veletes – (Beletes de Belet, Bel de La Portellada no)	vela, velas
velada (reunió, festa, tertulia, verbena, gala, festech, selebrassió)	velada (reunión, fiesta, tertulia, verbena, gala, festejo, celebración)
velades	veladas
velál	velarlo
velán (g)	velando
velánla	velándola
velatori, velatoris (velá)	velatorio, velatorios, velorio, velorios, vela, velar
vell , vellet	viejo, viejecito
vella, velleta	vieja, viejecica, viejecita
velles	viejas
vellesa (vell, agüelo, vella, agüela)	vejez
vellet, vellets, velleta, velletes	viejecitos, viejitos, viejecita, viejecitas
vellut, tersiopelo - felpa, pana	terciopelo – felpa, velludo, pana
velossidat, quines velossidats !	velocidad, qué velocidades !
vena, venes	Vena, venas
vendades, envenades, vena	vendadas, venda
vendats, envenats, vena	vendados, vena
véndre, veng, vens, ven, veném, venéu, vénen – venut, venuda, venta	vender
véndrela	venderla
véndrelay	vendérselo
vendrém	venderemos
véndrem	venderme
véndren – no ne vach pugué véndre cap – no vach pugué véndren cap (rellonge per ejemple)	no pude vender ninguno o ninguna (reloj por ejemplo)
vendréu	venderéis
venedó, venedós, venedora, venedores	vendedor, vendedores, vendedora, vendedoras
vénen (de víndre y de vendre)	vienen, venden
venénla	vendiéndola
venénles	vendiéndolas
venenosos, venenós, venenosa, venenoses – veneno, venenos	venenosos, venenoso, venenosa, venenosas, veneno, venenos
venerál	venerarlo
veng	vendo
venga !	Venga !
vengám	vendamos
Véngamos ! (de vengá)	Vénganos ! (de vengar)
vengansa	venganza
vengarém	vengaremos
vengat	vengado
vengatiu, vengatius, vengativa, vengatives	Vengativo, vengativos, vengativa, vengativas
vengatiu, vengativa	vengativo, vengativa
vénguen	vendan
venguérem	vendiéramos
vengut (se ha)	se ha vendido
veníe	venía
veníem	veníamos
veníes	venías
vením	venimos
venín, vinín (g) de víndre	viniendo
venínli	viniéndole
veníu	venís
vens	vienes
vénse	vencer
vénse, vensixco, vensíxes, vensíx, vensém, venséu, vénsen – vensut, vensuda	vencer
vénsel	vencerle
vensén (g)	venciendo
venseríe	vencería
Vensill, bensill, vensills, bensills, cordellet fet en un tros de la herba que se talle (ségue), se fa una lligassa (gavella, garba). Cordeta, cordell de espart – aragonés : fencejo. Soguilla de esparto	soguilla de esparto o de la hierba que se está segando para atar y hacer gavillas. Cordel, cordeles.
vensuda, vensudes - guañá, triunfá, derrotá, derrocá, sométre, conquistá, dominá, invadí, reduí, aniquilá, aplastá, subyugá, caducá, prescriure, finiquitá, acabá, extinguís, contíndres, reprimís, dominás, refrenás, sujetás, aguantás	vencida, vencidas - ganar, triunfar, derrotar, derrocar, someter, conquistar, dominar, invadir, reducir, aniquilar, aplastar, subyugar, caducar, prescribir, finiquitar, terminar, extinguirse, contenerse, reprimirse, dominarse, refrenarse, sujetarse
vensut, vensuts	vencidos, vencidos
ventá - vento, ventes, vente, ventém o ventám, ventéu o ventáu, venten – tirá la mies al aire per a separá lo gra de la palla, grapissos, tronchos, pedretes, etc	ventar la mies para separar el grano de la paja
ventá (mies, sereals, llegúms)	ventar (mies)
ventá, alventá – cribá en la criba, sedás, aré, porgadora, porgá	alventar, ventar, separar la paja del grano – alviento es el cedazo, criba
venta, ventes, les ventes de Valdesgorfa, la venteta entre la Vall y Calaseit – de véndre	venta, ventas (posada) – de vender
ventadó , traste en potes (com díe lo erudito de Fondespala Daniel Vives Albesa) per a ventá les olives, separá les olives de les fulles, tronchets, pedretes, etc	ventador, instrumento para ventar las olivas y separar las hojas, palitos, piedrecicas, etc
ventáe, ventabe, de ventá	ventaba
ventaja, ventajes (esta J se ponúnsie com en castellá), ventacha, ventaches	ventaja, ventajas
ventallot , mastegot, ventallots, mastegots	golpes
ventanilla, ventanilles (a les del coche no li diém finestretes)	ventanilla, ventanillas
ventet	airecito, vientecito
ventiladó	ventilador
ventolina, ventolines – a la tía Antolina de casa fesols li díem la tía ventolina (Beseit)	Ventolera, ventoleras
ventosidat, ventosidats, pet, pets (llufa, llufes)	ventosidad, ventosidades, pedo, pedos
ventre, ventres, tripa, pancha - fé de ventre : cagá	vientre, vientres (tripa, panza) - cagar, "hacer de vientre"
ventura, dicha, felissidat, fortuna, benestá, prosperidat, glória, gozo, alegría, satisfacsió, salut, azar, cassualidat, sort, eventualidat, destino, aventura, riesgo, contingénsia, transe, fatalidat	ventura, dicha, felicidad, fortuna, bienestar, prosperidad, gloria, gozo, alegría, satisfacción, salud, azar, casualidad, acaso, suerte, eventualidad, destino, aventura, riesgo, contingencia, trance, fatalidad
venut, venuda (verbo véndre), venuts, venudes	vendido, vendida, vendidos, vendidas
verat, varat (peix, caballa)	caballa (pescado)
verat, varat, berat, barat (caballa, peix)	caballa (pescado, pez)
verd, vert	verde (masculino)
verda	verde (femenino)
verdadé, verdadés, verdadera, verdaderes	verdadero, verdaderos, verdadera, verdaderas
verdaderamén	verdaderamente
verdang, verdangs, rechito llarc y prim de un ábre (sigala, vore verga) verdang per a fé una gayata	verga
verdat, verdats	verdad, verdades
verdejá, rechitá, repuntá, reverdí, pujá, brotá, traure brots, créixe	verdear, rebrotar, reverdecer, verdecer, brotar, retoñar, crecer
verdíssims	verdísimos
verdós, verdosa, verdosos, verdoses	verdoso, verdosa, verdosos, verdosas
verdulera, verduleres	verdulera, verduleras
verdura	verdura
verdures	verduras
veres (de) – de verdat – verídic, verídica	de verdad, verídico
verga, vara – chorra, sigala, pene, falo, miembro, pito, puntal, tersé pun, verdang, pértiga	verga, vara - pene, falo, miembro, príapo, pito, vara, percha, palo, puntal, pértiga, madero
vergé , vergés - hortet a la vora de casa (paregut a un jardí) - parque, jardí, bosque, horta, selva, hort, rosaleda, vega, umbría, oasis, prat, edén	vergel, vergeles, huerto junto a la casa (parecido a un jardín) - parque, jardín, bosque, huerta, selva, huerto, rosaleda, vega, umbría, oasis, prado, edén
vergoña, les vergoñes – La Begoña té vergoña – este carnús, pocavergoña !	vergüenza, vergüenzas
vergoñosa	vergonzosa
vergoñosamen	vergonzosamente
vergoñoses	vergonzosas
vergoñoseta, vergoñosetes	vergonzosilla, vergonzosillas
verificá	verificar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar
verificabe	verificaba
verja, verges - valla, reixa, cansela, enreixat, empalissada, ras, baraneta, seto, vallat, barrera	verja, verjas - valla, reja, cancela, cerca, enrejado, alambrada, empalizada, barandilla, seto, vallado, barrera
vermut, vermuts, vermudet, vermudets	vermut, vermuts
vermutet, vermudet, vermutets, vermudets	vermut, vermuts, vermutito, vermutillo, vermutitos
verossímil	verosímil
Verruga, verrugues	verruga, verrugas
vers, verso, versos	verso, versos
versets	versitos
versificadó, que escriu en vers, versos	versificador
vert, verd, capverd, capvert	verde, cabeza verde
vertiginosa, vertiginós, vértic	vertiginosa, vertiginoso, vértigo
verts	verdes
ves (cap allá)	ve (hacia allá)
vespra , vigília de una festa, véspres – la vespra de Nadal	víspera, vísperas
vespre, véspres, vesprá, vesprada, vesprades, al tardet, tarde, tardes (vespertino) prop de la posta de sol	tarde, tardes, cercano al crepúsculo, puesta del sol
vessindari	vecindario
vessindari, vessindat, veinat, comunidat, barri, veíns	vecindario, vecindad, comunidad, barrio, vecinos, convecinos
vessindat	vecindad
vessinet, vessineta, vessinets, vessinetes	vecinito, vecinita
Vésten !	Vete !
vestí, vestís – yo me vestixgo, tú te vestíxes, vestix, vestím, vestíu, vestíxen – vestit, vestida – vestiguéra – vestiría – vestiré	vestir, vestirse
vestíbul	vestíbulo
vestida	vestida
vestides	vestidas
vestíe	vestía
vestíen	vestían
vestimentes	vestimentas
vestínlo	vistiéndolo, vistiéndole
vestínlos	vistiéndolos
vestínse	vistiéndose
vestiríe	vestiría
vestíssen, vestíxen	visten
vestit, vestits, vestidet, vestidets	vestido, vestidos, vestidito, vestiditos
vestíu	vestís
vestíx	viste
vestíxgo	visto
veterinari, menescal, veterinaris, menescals, veterinaria (menescala)	veterinario, veterinarios, veterinaria, veterinarias
Veu, veus – tú veus	voz, voces – tú ves
veu, veus, veueta o veveta, veuetes o vevetes	voz, voces, vocecita, vocecitas
véuen	ven
veza, vessa, beza, bessa, https://es.wikipedia.org/wiki/Vicia_sativa llegúm de la família de les fabes, pésols, etc	veza, vicia sativa, leguminosa, fabácea
Vi / si estos barrangs de aquí baixaren tots plens de vi siríe tanta la glória que´n parlaríe la história...	Vino – si estos barrancos de aquí bajaran o bajasen todos llenos de vino sería tanta la gloria que hablaría la historia (sobre ello).
vi ransi	vino rancio
Vi, vins	vino, vinos
Vía, víes del tren	Vía, vías del tren
viachá, viajá - viacho, viajo, viaches, viages, viache, viage, viachém o viachám, viagém o viajám, viachéu o viacháu, viagéu o viajáu, viáchen, viágen – viachat, viajat, viachada, viajada, viachán, viaján, viache, viage	viajar
viacháns, viajáns	viajante, comerciante – viajando
viachare, viajare	viajara
viachat, viajat	viajado
viache, viaches, viage, viages	viaje, viajes
viaché, viagé	viajero
viachém, viagém	viajamos
viachen, viagen	viajan
viachés, viagés	viajeros
viacrucis	viacrucis
viaján, viachán – (g)	viajante, comerciante – viajando
viala, vela, viales, veles	Vela, velas
viandes	viandas
viardes, verdes, verda, viarda (femella)	verde, verdes
viart, verd, vert, viarts, verds, verts (mascle)	verde, verdes
viátic - comunió, eucaristía, sacramén, extremaunsió, provisió, reserva, subvensió, dieta	viático - comunión, eucaristía, sacramento, extremaunción, provisión, reserva, subvención, dieta
viboreta, viboretes, víbora, víbores, escursó, escursóns, si te pique la viboreta prepara la mortalleta, si te pique l´escursó que´t donon la extrema unsió	víbora, víboras – si te pica la viborita prepara la mortajita, si te pica la víbora que te den la extrema unción
vibrá – vibro, vibres, vibre, vibrém o vibrám, vibréu o vibráu, víbren - vibradó – si yo vibrára – vibraría – vibraré	vibrar
vibradó	vibrador
vibradó, vibradora	vibrador, vibradora
vibráen o vibraben	vibraban
vibrassió	vibración
vibrassións	vibraciones
vic -yo vic a Vic pero soc de Valderrobres	vivo (yo)
vicari, vicaris	vicario, vicarios, párroco, párrocos
viceversa (homes y dones y viceversa)	viceversa (mujeres y hombres y viceversa)
vichiláe, vigilabe	vigilaba
vichiláen, vigiláen, vigilaben	vigilaban
vichiláls, vigiláls	vigilarles, vigilarlos
vichilán, vigilán (g)	vigilando, vigilante
vichiláns, vigiláns (de la playa)	vigilantes (de la playa)
vichiláre, vigiláre	vigilara
vichíle, vigíle	vigila
víctima, víctimes	víctima, víctimas
victória, victóries	victoria, victorias
victoriós, victoriosa, que ha guañat	victorioso, victoriosa, que ha ganado
vida, vides	vida, vidas
Vídeo, vídeos	vídeo, vídeos
videoclips	videoclips
videoclub, videoclubs, com lo que va tindre a Valderrobres Paco Samauri (Samurai no)	videoclub, videoclubes
vidre , vidres, toll del vidre (Arnes – Beseit)	vidrio, cristal, vidrios, cristales – pozo (toll) del vidrio
vidriera, vidrieres	Vidriera, vidrieras
viga, vigues (vore llumera)	viga, vigas
vigám, viguém, viscám	vivamos
vigáu	viváis
vigilá – vigílo, vigíles, vigíle, vigilém o vigilám, vigiléu o vigiláu, vigílen – vigilaría – vigilára – vigilaré	vigilar
vigilála	vigilarla
vigilán (g)	vigilando, vigilante
vigilia, vigilies	vigilia, vigilias
vigor	vigor
vigorós	vigoroso
vigorosa	vigorosa
viguém, visquém, vigám	vivamos
vígues, viga, biga, bígues, traviessa, travessé, puntal, tocho, poste, tirán, llistó	viga, vigas, traviesa, travesaño, puntal, palo, poste, tirante, listón, entibo
vila , lloc , poble, aldea	villa, lugar, pueblo, aldea
vilero, vileros, pardal, pardals	gorrión O pájaro común
villa, vila	villa
villanía, villaníes	Villanía, villanías
vilmen	vilmente
vime, vimes, vimec (pot sé de sarguera)	mimbre, mimbrera
vin , vintena, 20	veinte, veintena 20
vinagre , vi agre	vinagre, vino agrio
víncul, vínculs (vin culs no)	vínculo, vínculos (veinte culos no)
vindrá	vendrá
vindrá	vendrá
vindrán – de fora vindrán y de casa mos traurán	Vendrán – de fuera vendrán y de casa nos sacarán
vindrás	vendrás
vindré	vendré
víndre – ving o vinc, vens, ve, vením, veníu, vénen – vingut, vinguda – vindría – vinguera, vindré	venir, ir
víndre – ving, vens, ve, vením, veníu, vénen	venir (ir)
víndreli	venirle
víndrels	venirles
vindrém	vendremos, iremos
víndremos	venirnos
víndretos	veniros
vindríe	vendría
vindríen	vendrían
vindríeu	vendríais
víne cap aquí !	ven hacia aquí !
ving – ya ving ! Ya vach !	vengo (voy)
vinga	venga
vingám, vinguém	vengamos (vayamos)
vingáu, vinguéu	vengáis
vinguda	venida
vingudes	venidas
vínguen	vengan
vinguére	viniera
vinguéren	vinieran, viniesen
vinguéres	vinieras, vinieses
vinguéreu	vinierais, vinieseis
vinguéu	vengáis
vingut, vinguda, vinguts, vingudes	venido, venida, venidos, venidas
viníe, veníe	venía
vinín (g)	viniendo
Vintena (20)	Veintena 20
Vinticuatre, 24	Veinticuatro 24
Vintidós, 22	Veintidós 22
Vintising, 25	Veinticinco 25
Vintisis, 26	Veintiséis 26
Vintitrés, 23	Veintitrés 23
vintiuna, vintiún, 21	Veintiuno 21
Vintivuit, 28	Veintiocho 28
viña, viñes	viña, viñas
violat	violado
violén, violenta	violento, violenta
violénsia	violencia
violentíssima	violentísima
violeta, violetes	violeta, violetas
violín, violíns	violín, violines
viquiari, vicari	vicario, párroco
vírgen, vírgens	virgen, vírgenes
virginidat	virginidad
virilmen	virilmente
virtuós	virtuosos
virtuosamen	virtuosamente
virtuoses	virtuosas
virtut, virtuts	virtud, virtudes
virulénsia	virulencia
virus	virus
visc, vesque, viscum album, planta que se críe a uns atres ábres, de la que se fa una pega per a cassá muixóns – enviscá, pegá, untá, pringá	muérdago – enviscar, pegar, untá, pringar
viscosidat	viscosidad
viscut, viscuda, vigut, viguda	vivido, vivida
visibilidat	visibilidad
visible	visible
visiblemen	visiblemente
visió (vista)	vista, visión
visións	visiones
visita, visites	visita, visitas
visitá, vissitá - visito, visites, visite, visitém o visitám, visitéu o visitáu, visíten – visitat, visitada, vissita – visitaría – visitára – visitaré	visitarla
visitáen, visitaben	visitaban
Visítal !	Visítalo !
visitála	visitarla
Visítala !	Visítala !
visitáls, visitals	visitarlos, visitarles
visitám	visitarme
visítam	visítame
visitán (g)	visitando
visitánme	visitándome
visitáns	visitantes
visitará	visitará
visitaríe	visitaría
visitaríen	visitarían
visitát, visitat, visitada, visitades	visitado, visitada, visitados, visitadas
visitátos	visitaros
visites	visitas
visito	visito
visquen, víguen	vivan
visquére o viguére	viviera
visquéren, viguéren	vivieran
vissi, vissis	vicio, vicios
vissible, vissibles, invissible, invissibles	visible, visibles, invisible, invisibles
vissillo (l´agüela del vissillo) - cortina, cortineta, vel	visillo, colgadura, cortina, cortinilla, velo, cortinaje
vissiós – vissiosa	vicioso, viciosa - calavera, provisto, tronera, sinvergüenza, perverso, pervertido, disoluto, libidinoso, lúbrico, lascivo
vist	visto
vista (sentit) (p) de vore	vista, sentido, vista participio de ver
vistasso (fótre, pegá un) - mirada, ullada, examen	vistazo, mirada, ojeada, ojo
vistes	vistas
vistós, vistosos, vistosa, vistoses	Vistoso, vistosa, vistosa, vistosas
vitalidat	vitalidad
Vitamina, vitamines	Vitamina, vitaminas
viu, viva, - vivet, viveta, espabilat	vivo, viva – espabilado
viuda, viudes	viuda, viudas
viudo, viudos	viudo, viudos
viurán	vivirán
viure, vic, vius, viu, vivím, vivíu, víuen – visquéra o viguéra, visquéres o viguéres, visquére o viguére, visquérem o viguérem, visquéreu o viguéreu, visquéren o viguéren	vivir
víurela	vivirla
víureu	viviríais
viuríe	viviría
viuríen	vivirían
vius	vivos, vives
viva	viva
vivales (un, una), que viu alegremen, sense preocupás, algo capverd, capvert - espabilat, viu, avispat, despert	vivales, espabilado, vivo, avispado, despierto
vívamen	vivamente
vivassidat, (vivassidats)	vivacidad, (vivacidades)
vivénsia, vivénsies	vivencia, vivencias
víveres (los), sempre plural, coses de minjá	víveres, cosas para comer
vives, vius	vivas, vivos
vivíe	vivía
vivíen	vivían
vivienda, viviendes – modus vivendi, lo modo de viure	vivienda, viviendas – modus vivendi : modo de vivir
vivím	vivimos
vivín (g)	viviendo
vocal, vocals	vocal, vocales
vocalissassió, vocalissassións	vocalización, vocalizaciones
vocassió, vocassións	vocación, vocaciones
vol, vols – de volá – de vóldre o volé	vuelo, vuelos – quiere, quieres
volá, volo (com lo de Beseit), voles, vole, volém o volám, voléu o voláu, vólen (igual que vólen del verbo vóldre, volé) – volat, volada, vol, revol	volar
volabe	volaba
volada (de vol) – loca, lloca	revoloteo, de volar – loca
voladó, voladora	volador, voladora
voláe, volabe	volaba
volán (g)	volando
volandera, arandela, pedra de molí que gire damún de un atra fixa	arandela, piedra de molino que gira encima de otra fija
volandes (portá en)	volandas, llevar en
volat, volada – loco, loca	volado, volada – loco, loca
volcá, vulcá (bolcá, bulcá)	volcar
volcán, volcáns – volcán (g) de volcá	volcán, volcanes
volcánles	volcándolas
voldrá	querrá
vóldre, vull, vols, vol, volém, voléu, vólen (tamé del verbo volá) – volgut, vullgut, volguda, vullguda	querer querida
voldríe	querría
voldríen	querrían
volé, vóldre	querer
volém	queremos
volén (g) – aixó u ha fet volén (aposta)	Queriendo – esto lo ha hecho adrede, aposta
volénlos	queriéndolos
volénse	queriéndose
Voléu – de vóldre – de volá	Queréis – volad, voláis
voléume	Queredme
Volgut, volguts, vullgut, volguda, vullguda, volgudes	querido, querida, queridos, queridas
volía	quería (yo)
volíe	quería
volíem	queríamos
volíen	querían
volíes	querías
volíeu	queríais
volquete, volquetes, volquet, volquets	volquete, volquetes
Vols – vóldre – de vol, volá	quieres – vuelos
Voltá – volto, voltes, volte, voltém o voltám, voltéu o voltáu, vólten – voltaría – voltára – voltaré	girar, dar vueltas, pasearse
volta, voltes – una vegada = una volta, dos vegades = dos voltes	vuelta, vueltas – una vez, dos veces
voltaba (yo)	rodeaba, daba vueltas, garbeo
voltánla (an ella)	rodeándola
voltánlo	rodeándolo
voltánlos (an ells)	rodeándolos
voltáns (los) - voltán (g) – pel voltán , per la volta, per la roglada	alrededor, afueras, aledaños, arrabales, cercanías, contornos, extrarradio, proximidades, inmediaciones, derredor, periferia, extramuros, a la redonda, cerca de, en torno a
voltat	rodeado
voltats, voltades	rodeados, rodeadas
volten (voltá)	dan vueltas, rodean
voltereta, volteretes	voltereta, volteretas
voluntari, voluntaria, voluntaris, voluntaries	voluntario, voluntaria, voluntarios, voluntarias
voluntariamén	voluntariamente
voluntat, voluntats	voluntad, voluntades
vómit, vómits	vómito, vómitos
vomitá, traure los feches, potá, antigamén gitá a Beseit (de gitar aragonés – arrojar)	vomitar
vomitáen o vomitaben	vomitaban
vomitiu, vomitius	vomitivo, vomitivos
vomitoris	vomitorios, vomitivos
vorá	verá
vorá, veurá	verá
vora, voreta, a la meua vora, a la meua voreta	a mi vera, a mi lado
vorán	verán
vorás	verás
vorás, veurás	verás
voré	veré
vore - vech, veus, veu, veém, veéu, véuen – vist, vista – veiguéra – voría – voré – vach vore	ver
vore – yo voría, voríes, voríe, voríem, voríeu, voríen. Yo vech, veus, veu, veém, veéu, véuen	ver
voré, veuré	veré
vorejá	ir por el borde, bordear, circunvalar, orillar, rodear, zigzaguear, circundar, costear
vórel	verle, verlo
vórel, véurel	verlo
vórela	verla
vórela, véurela	verla
vóreles	verlas
vóreles, véureles	verlas
vórels	verlos
vórels, véurels	verlos
vorém	veremos
vórem	verme
vórem, véurem	verme
vóremos	vernos
vores	verse
vores (les), la vora	vera, orilla, borde
vóres, véures (pot)	puede verse
vóret	verte
vóret, véuret	verte
voreta (a la) - voretes, (per les), per les vores	orilla, orillas
Voréu, veuréu	veréis
Vóreu, véureu	verlo
Voríe, veuríe	vería
Voríen, veuríen	verían
vossejá, no vosséjos, no parlos tan fort, no cridos	vocear, no vocees, no hables tan alto, no grites
vostre , vostres, la vostra, les vostres	vuestro, vuestra, vuestros, vuestras
vot, voto, votos	voto, votos
votá, voto, votes, vote, votém o votám, votéu o votáu, vóten – votat, votada, vot, voto	votar
votáe o votabe, de votá	votaba
votassió, votassións	votación, votaciones
votovadéu, botovadéu – a les Balears se diu paregut, batuadell, a Beseit lo radé a qui lay vach sentí va sé Aniceto Gil, son yayo de la Yolanda Rallo Gil (butifarra sense fil). Una vegada va aná al meche y li va di que teníe lo colesterol mol alt, y ell se va entendre lo "coll d´en Querol", una partida del poble, y va di an algú: Cóm u sap este home aón ting yo lo colldenquerol?	voto a Dios
vuidáen, vuidaben (buidáen, buidaben)	vaciaban
vuidán (g) buidán	vaciando
vuide, buide	vacía
vuit, 8	ocho
vuit, forro, vuits, forros, vuida, forra	vacío, desocupado, libre, limpio, despejado, vacante, disponible, deshabitado, desierto , hueco, oquedad, cavidad, concavidad, agujero, vano, vacuo, presuntuoso, frívolo, trivial, necio, memo
vuitanta, 80	ochenta
vuitsens, vuitsentes, 800	ochocientos
vulgar, vulgars	vulgar, vulgares
vulgaridat	vulgaridad
vulgarmen	vulgarmente
vull (yo)	quiero
vullga (cuan yo)	quiera (cuando yo)
vullgam, vullguem	queramos
vullgáu, vullguéu	queráis
vullgue	quiera
vullguem	queramos
vullguen, de voldre o volé – bullguen es de bullí	quieran
vullguera (yo)	quisiera
vullguere (ell)	quisiera
vullguerem	quisiéramos
vullgueren	quisieran
vullgueres	quisieras
vullguereu	quisierais
vullgues	quieras
vullguéu, vullgáu	queráis
vullgut, volgut	querido
vustés, vostés, vusté, vosté	usted, ustedes

//

verderól, verderol, berderol, berderol forastero, Chloris Chloris, parén del pinsá

femella

mascle