Mostrando las entradas para la consulta coixo ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta coixo ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 26 de mayo de 2021

Capitol CXII. Com lo senyor comença ha preycar e fer miracles.

Capitol CXII. Com lo senyor comença ha preycar e fer miracles.

Venint lo senyor a publica preycacio e manifestant se clarament a les gents comença a fer grans miracles: segons Ysayes hauia prophetizat parlant del adueniment de sa senyoria: certificant lo mon dels senyals que sa magestat lauors publicament faria: dient. ¶ Tunc aperientur oculi cecorum et aures surdorum patebunt: tunc saliet sicut ceruus claudus et aperta erit lingua mutorum. Car lauors en presencia sua: ço es com lo dit senyor fos vengut serien vberts los vlls dels cechs: e les orelles dels sorts se hoyran: e lauors correria lo coixo e contret: axi com lo ceruo (cervo; cèrvol; ciervo): e los muts cobrarien la paraula. E infinides altres obres marauelloses feya sa senyoria per auctorizar la preycacio sua mostrant a les gents lo seu diuinal poder. ¶ E de aquests miracles los principals feu sa clemencia en dones e a peticio de aquelles: car per amor e reuerencia de la senyora mare sua les amaua e fauorejaua en totes coses. En tant que hauien a coneixer les gents: que lo carrech e vergonya que les dites dones portauen per la desobediencia de la primera era ja tot passat: e a elles en molta gloria tornat. E podien dir los miradors admirats de tal mutacio. Que erat magistra erroris: facta est discipula veritatis. Car aquella natura que era stada començadora e inuentora de error: es stada dexebla e doctoressa de tota veritat. E aço per priuilegi singular
d´aquella excellent senyora e patrona de les dones la gloriosa mare de deu.

martes, 12 de marzo de 2019

Vilachoyosa

A mí em dona diarrera quan lligc en TV "Vila Joiosa" quan en idioma valencià pronunciem Vilachoyosa.
/ Com a Valchunquera y La Fresneda: puchá, bachá, rochechá, etc / 
Ordinacions tocants a la custodia, y guarda de la costa maritima del regne, 1673

A mí em dona diarrera quan lligc en TV "Vila Joiosa" quan en idioma valencià pronunciem #Vilachoyosa./ Com ValCHunquera , puCHá, roCHechá, etc /  Ordinacions tocants a la custodia, y guarda de la costa maritima del regne, 1673

 

LLENGUA VALENCIANA: LA LLENGUA DEL POBLE VALENCIÀ JUNT A LA ESPAÑOLA (no sé de aón o hay copiat, pero se troben mols errors, que no corregiré o correchiré.)

La llengua valenciana te necessitat d'usar com a grafies propies les lletres «ch» (che) i «y» (i grega). Estes lletres corresponen a fonemes diferenciats i es convenient mantindre signes grafics distintius en correspondencia en el sistema fonologic per a preservar la peculiaritat fonetica i ortografica valenciana. L'ortografia es un subsistema depenent de la fonologia. De res mes. Qualsevol criteri diferent ad este no estara exent d'alguna classe de prejuï.

Son lletres que trobem en quasi totes les llengües cultes i elaborades. Son lletres de llarga tradicio en el valencià i abundantment documentada en els nostres classics.

GRAFIA O LLETRA «CH»

El seu nom es «che». El so que representem per «ch» el tenien ya els mossaraps, existint en el valencià del segle XIII. Durant els segles XIV i XV, possiblement per influencia napolitana i siciliana, va aumentar la palatalisacio, seguint despres clarament diferenciat del palatal fricatiu sort que representem per «x».
FONOLOGIA
La lletra «ch» (junt a «ig», «g») es una de les grafies del so palatal africa sort (chic), que existix en valencià clarament diferenciat del so palatal fricatiu sort (caixa, Xixona).
La commutacio, es dir la substitucio d'un troç fonic o so per un atre de manera que el resultat fonic evoque una significacio diferent, permet saber si un so te valor distintiu, si es un fonema, i per tant si necessita un signe grafic diferenciat i diferenciador.
Es evident que en valencià tenim el fonema [^c]: chocolate, archiu... I que es diferent del fonema [^s]: coixo, Xeraco...

FONETICA
El so [^c] es palatal africat sort. Correspon a totes les CH ortografiques (chufa, Chirivella, clochina, archiu) excepte en posicio final de paraula en que sona [k] (March, Bosch, Alberich) i a on es manté per concessio a la tradicio; tambe al grup IG en final de paraula darrere de A, E, O, U o CONSONANT, sempre que la I siga atona i muda ( vaig, veig, goig, fuig, Puig, Elig) i a la G en posicio final de paraula darrere de I tonica (frig, desig). Com podem comprovar, no hi ha problema de confusio perque CH i -G/-IG apareixen en posicio complementaria.
Per tant, en valencià nos podem permetre la distincio clara en l'escritura dels fonemes [^c] representat per «ch», i [^s] representat per «x» (la qual cosa no es possible si adoptem el sistema ortografic catala: la X de xoriguer, Xixona, xocolata... ¿sonen [^c] o [^s]?). Per lo qual:
DIEM che chiquet chufa chiular chapar
NO DIEM xe xiquet xufa xiular xapar
per tant
ESCRIVIM che chiquet chufa chiular chapar

GRAFIA O LLETRA «Y»

El seu nom es «i grega» i el seu so es palatal friatiu sonor [y], que existix en valencià clarament diferenciat dels sons vocalics corresponents al fonema /i/.
Ha segut usada profusament en els escrits valencians, tant classics com recents. De manera que es ocios i podria considerar-se pedantesc aportar testimonis.
Com la seua funcio es de consonant, apareix en posicio inicial i en interior de paraula, entre vocals o darrere de consonant (yo, ya, yogurt, apoyar, joyos). No apareix en posicio implosiva silabica ni en final de paraula, excepte en noms propis de pobles i llinages que la tenen per tradicio, encara que siguen semivocals en lloc de consonants (Alcoy, Montroy, Gay).
Les normes ortografiques solen ser molt respectuoses en els toponims, en els quals no sol haver variacio o evolucio durant segles, com tampoc la hi ha en els casos dels apelatius familiars o llinages. Com a eixemple, podem observar el nom ALCOY (i Roig, i Alberich...).
El nom d'ALCOY no es va canviar en l'epoca de l'implantacio del castella com a llengua oficial en força del Decret de 29 de juny de 1707, en el qual Felip V derogava els antics Furs de Valencia. Abans i despres del decret mencionat, Alcoy s'escrivia ALCOY. Des de temps de Jaume I el Conquistador, Rei de Valencia, s'ha escrit sempre, oficial i extraoficialment, ALCOY.
Una cosa pareguda, molt pareguda, passa en el nom de LA VILA JOYOSA. L'unica diferencia es que en l'implantacio del castella esta passà a nomenar-se VILLAJOYOSA. Pero resulta que degut a l'actual «NORMALITZACIO» el seu nom en catala passa a ser LA VILA JOIOSA. Lo que no s'ha fet casi mai, ara es fa i per caprig es canvien ya inclus els toponims. La pregunta es, encara que no tinga que vore en est apartat: ¿que passa en un llinage tan valencia com GINER o Ausias March?.
Per a acabar, el mensage es: una ortografia ha de ser lo mes coherent possible en el sistema, pot tindre determinades (les minimes) concessions a la tradicio i per damunt de tot ha de rebujar tot allo que entorpixca el seu us. La seua funcio es facilitar -no dificultar- l'escritura.

sábado, 6 de abril de 2019

Quien a la x destierra

Quien a la x destierra
por letra j admitir
no funda bien su sentir,
pues en desterrarla yerra.
Hablo, quando en voz suave se deve
guturxar, pues j, ni en el baxar,
ni en el dibuxar les cabe.

Es muy propria y bien resuena la x, para explicar del tejo, que es de jugar, (lo joc tello en chapurriau)
el texo que es planta buena. (Taxus Baccata, lo teix en chapurriau, la fon del teix está considerada com lo naiximén del riu Matarraña)
Y de rexa de ventana (la reixa de la finestra en chapurriau) de la que es reja de arar; (la rella en chapurriau)
como coxo en el andar, (lo coix, lo coixo, la coixa en chapurriau)
de cojo aquella mançana... (chapurriau: agarro aquella mansana, o poma: poma tamé se trobe en castellá antic, del latín poma, pomum)

 
el texo que es planta buena. (Taxus Baccata, lo teix en chapurriau, la fon del teix está considerada com lo naiximén del riu Matarraña)
Texo, tejo, teix, Eibe en alemán
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1727.

589. Breve tratado de la Orthographia
Española, repartido en tres instrucciones. La primera explica las
letras del Abecedario. La segunda, los signos de la apuntación. I la
tercera, la formalidad de escrivir las oraciones de los capítulos, o
periodos de quienes se trata, por las letras del Abecedario, para su
mas claridad. Por el Licenciado Juan Pérez Castiel, y Artigues,
Beneficiado en la Parroquial del invicto San Lorenço Mártir de la
Ciudad de Valencia, dicha del Cid. &c. Dedicado a la gran Reyna
de los Angeles Maria Santissima. Impresso en Valencia año 1727.
(Orlada.) - (Sigue al tratado con esta portada:) Breve apología en
verso, que declara la solidez de la Orthographia Española, que es la
Castellana corriente, que se contiene en este libro; rechaza la
colocacion de letras, que impiden el uso del bien escrivir. Trata del
acento, y de las siguientes letras, que son de la x, de la j, de x
antes de e, de la h, de las dos y, i, griega, y latina, de r, de ç
con cedilla, c, q, y de la z. Va en distintas notas, compuestas por
el mismo Autor. (Orlada.)
8.°- 4 hs. prels. + 64 +14 págs. + 3
hs. Finales. - Sign. , A-D. A, de 8 hs., menos la primera de 4. Las 3
hs. finales sin sign.
Port. - V. en b.- Ded. del autor a la
Virgen Madre.- Pról. al lector: ... para mi enseñança y guia de
bien escrivir, hize un breve tratado de Orthographia Española, y
aviendole enseñado a algunos Maestros (en ella peritos) me
aconsejaron, y aun instaron, que lo sacasse a luz, para el bien de
muchos, y mío, me determine ponerlo en obra, para lo qual de nuevo
me apliqué a mirar Autores, los mas peritos en tal Arte; y también
distintos Diccionarios, y Libros de buena Orthographia: y no contento
con estas diligencias, he consultado con amigos también de mucha
erudición, y he seguido sus buenos dictámenes en esta materia; y en
fin he procurado sacar distintas reglas nuevas: y de todo lo dicho he
texido este breve Tratado Orlographico, repetido en tres erudiciones,
que son: La explicación del Abecedario; las reglas de apuntuacion; y
todo lo restante, que pertenece al uso del bien escrivir; con algunas
curiosidades pertenecientes también a dicha Arte. He procurado las
reglas mas generales y de menos excepciones, que he podido,
procurando exclarecerlas con exemplos adequados, claros y fáciles,
La he texido por Abecedario, por tres fines: el uno, para tratar de
todas las letras; el otro, para que mejor se imprima en la memoria; y
el ultimo, para que en caso de que al tiempo que escrivas, no te
acordares de la letra que necesitas, mirando a la del Abecedario,
salgas presto de la dificultad. o duda, y pongas con la que escrives
con acento, sin detención... - Aprob. del P. Ignacio Juan, S. J.
Maestro de Letras humanas en el Seminario de San Ignacio: Valencia,
30 de Setiembre de 1727. - Carta que embió al avtor el M. R. P. Fr.
Vicente Beaumont de Navarra, Hijo, y Letor que fue de Theologia, y
ahora Letor actual de Hebreo en su Real Convento de Predicadores de
Valencia, Maestro en Artes por su Vniversidad y Examinador Synodal en
el Obispado de Teruel: Febrero a 20 de 1728. - Texto.

El abecedario castellano, según Pérez Castiel, lo constituyen estas veintiuna letras: a b c d e f g i l m n o p q r s t u v x z. - A estas se añaden cinco que son vtiles para la Lengua Castellana, y son estas: ç j ñ y h... El no aver puesto la h en el abecedario es porque por si sola no suena, ni la tengo por letra sino va acompañada; pues por si sola solo es aspiración que alienta a las otras letras. Ni he puesto la K, ni &, por la K no es precisa en Castellano, y la &, porque no es letra sino signo de suplemento... (Págs. 3 y 4.)

Algunos enseñan a los niños simétricamente la pronunciación de los silabados, que ay en la cartilla: como por ce, ci, deletrear, que, qui; y por ge, gi, gue, gui. Y prendida esta parte en los niños, corre después aun quando exercen ciencias mayores. Yo he oído dezir a diferentes personas de literatura, por explicetur, expliquetur; por congregentur, congreguentur; y por purget, purguet. Y por tanto digo a los niños,
que al dar la voz, ú deletrear los dichos silabados, hagan cuenta, que la c es ç con cedilla, y la g es j por similitud y quitarán con esto la mala pronunciación en dichas sílabas...
(Págs. 7 y 8.)

ç. - ... La c sencilla tiene mas suavidad, que la ç con rasguillo, ú cedilla; y la de rasguillo, mas fuerça que ella; pero la z supera a las dos en el sonido... (Págs. 17 y 18.)

S. -
... La s se duplica en los superlativos... y también en los pretéritos imperfectos del subjuntivo... (Pág. 38.)

X. -
... La x tiene dos oficios: el uno de guturear o jotear; y el otro de excetear, o ecsetear: mas claro uno de x y otro de j . El de j sucede las mas vezes, quando hiere a alguna vocal, o en principio de vocablo, u entre dos vocales...
Quando haze oficio de x sin excepción, es quando se halla ante consonante: como excelente, experiencia, experto, extraordinario, explicar, texto, y assi de otros. Aconseja el Arbustante que no se use de x en lugar de j, sino siempre de dicha j ante a, o, u; y ante e, i, se ponga g.
Respondo que el usarse aora la x en algunos nombres y verbos, y no j, es lo uno, por seguirlo assi graves Autores modernos; y lo otro porque muchos de ellos traen su origen del latín: como exemplum, texo; y
también por el privilegio de jotear, como queda dicho; y se ve en este vocablo box, que es mas natural terminar en x, que en j (boj; boix en chapurriau, apellits Boix, Buj; mote Bujet).

También algunos verbos, cuyos pretéritos en latín admiten x, en Castellano la reservan: como dezir, bendezir, reducir, conducir, traer, distraer, y otros. Forman sus pretéritos assi: bendixe, dixe, reduxe, conduxe, truxe, distruxe; y assi dixera, dixesse, bendixera, bendixesse, &c. (Págs. 45, 46 y 47.)
Siempre, y quando el verbo ú nombre tiene x ante consonante, la dicha x no se deve
pronunciar como s, assi como pronuncian algunos, por expresso,
espresso, y por texto, testo. Yo lo que pretendo en este tratado es
lo puro y castizo de la lengua Castellana (aunque soy Valenciano);
pues veo, que muchos la desfraudan, y aun destruyen,
quitándole letras, adulterando sus naturales vocablos, ya
Latinizandoles afectadamente, ya usando muchos diminutivos sin
necessidad. desagraciando (con lo que les parece gracia) lo serio,
sonoro y suave de su legitima pronunciación, como oy se ve tan
frequentemente, que lo usan muchos de sus naturales... (Págs. 48 y 49.)

Z. - Advierte también (según el uso moderno) que se acostumbra escrivir la z, y no ç con rasguillo, entre dos vocales; pero esto sea ante a, o, u... mas después de consonante no se escrive z, sino ç, con cedilla: como privança, criança, pitança, torçon, dulçura. (Págs. 54 y 55.)

Siguen al estudio parcial de cada una de las letras y a los preceptos ortográficos a
ellas correspondientes, las Reglas de dividir las letras al fin del
renglón. Regla 1. Ninguna consonante se dobla al principio, ni al
fin del renglón: v. g. cor-reo; pero si son principio de dicción,
se hallan dobladas en principio: como ta-blero, re-trato, ha-llar; y
no se dividen asi: tab-lero, ret-rato, hal-lar. Y la razón es:
porque ble, tra y llar, son principio de dicción: y también, porque
la segunda letra es liquida no se pueden dividir en semejante caso,
ni menos las dos ll, pues se mudaría el sonido en hallar, y assi de
otros... (Págs. 60 y 61.)
Curiosidades. - Verbos y nombres que
escritos en s significan una cosa, y en c o z tienen otra
significación. (Pág. 62.)
Vocablos que se hallan escritos de
dos maneras y no mudan significación. (Página 63.)
Termina el tratado a la pág. 64 con esta observación: La razón porque la
lengua Española es clara y sonora, a diferencia de la de otras
Naciones, es: porque unas Naciones hablan con la punta de los labios;
otras dan las palabras golpeadas con mucha fuerça; otras las
aprietan tanto que parece que salen prensadas; y finalmente otras las
empiezan desde la garganta, como son los Africanos y por esso salen
tan pesadas. Pero la Española mueve su orgánica pronunciación del
medio de la boca y termina con la suavidad de los labios; y por esso
sale tan sonora, y suave, y tanto que todos la desean y procuran
aprender...

Portada de la Apología poética.- A la vuelta:
Exordio al Letor, Amigo Letor: Te digo, que es factible que después
que ayas visto el tratado de este breve libro, te vengan a las manos
algunos libros inusitados, con distintas erudiciones opuestas a la
corriente Española, de lo que te puede resultar algún dubio sobre
lo que has de seguir: y para escusarte de confusiones, y puedas
seguramente escrivir con certeza, explicaré aquí, corazones
corroborantes, lo mismo que en otras tengo ya tratado; mas he añadido
algunas reglas fáciles, y útiles al intento.

Contiene ocho notas en verso.
Nota 1. - Del acento.
Nota 2. - De x y de j.

 
Aquí va lo poema del escomensamén.
 
(Págs. 13 y 14.)
Nota
3.a - De las dos y, i.
Nota 4.a - De c y de q.

No escrivas quando con c,
pues se escrive bien con q;

y esto que te digo á tu,
desde pequeño lo sé.
Pon en los siguientes cuenta:
Cuenca y cueva para c;
para q, quarto, qual, que,
Quaresma, quadro, y quarenta.,

(Págs. 7 y 8.)
Nota 5.a - De r.
Nota 6.a - De h.
Nota 7.a - De la ç de cedilla.

De Arçobispo y gigantazo
los ceceos son iguales?
no: pues no pueden ser tales

dando el segundo golpazo.

(Pág. II.)
Nota 8.a
- De la z ante e.

Sigue: Apéndice que explica las reglas que tratan de c, de u y de q en las notas de esta Apología.
- Fe de erratas. A continuación de ella se lee: El Maestro Don Pablo Billet, sigue la g, antes de la e, y la i, y no la j, y la usa en su Gramatica; pues escrive sugeto con g, y no j.  

 

viernes, 23 de agosto de 2019

Cupones de la ONCE, catalanización, cego, cordell

Cupones de la ONCE

samaruc, teatre, Cupones de la ONCE, catalanización, cego, cordell

compre-cupones-y-la-once-se-gastara-los-€-en-catalanizar/

Ricart Garcia Moya.

No saben qué hacer con los millones que ganan con la venta directa y subvenciones políticas. Les sobra el dinero a los ciegos de la ONCE y, con expertos asesores, lo gastan introduciendo el catalán en territorio valenciano, algo que gusta a Podemos y PSOE. Buen ejemplo del despilfarro de los invidentes es la compañía de teatro de la ONCE que representará romances de ‘cecs’, cuando en valenciano sería ‘cegos‘. Pero este colectivo, lanzado ciegamente en su papel de lazarillo catalanista, también usa la denominación de coplas de “cordill”, cuando en valenciano es cordell.
En fin, con estos calores no vale la pena usar bizantinismos ni retóricas que agotan al lector. Así que, para que los lectores piensen si vale la pena comprar cupones a estos peones del catalanismo ciego, recordamos que en valenciano tenemos “cego” o “sego”; y que las coplas de romances cantadas por los invidentes se llamaban “cantá de cegos” en valenciano:
cantá de cegos “cantá de cegos: en los pueblos valencianos… las fiestas de sus patronos una reunión de ciegos que durante la velada, sobre un tablado en la plaza, con guitarras y bandurrias, cantan…” (Escrig: Dicc. 1887)
cantá de cegos “cantá de cegos” (Bodría, J.: Festes de carrer, 1906, p. 42)
cantá de cegos “per les festes… canten cansons en valenciá y castellá …les cantaes dels tals cegos” (Gadea: Tipos, 1908, p.52)
cego –del lletí caecus; cast. ciego, cat. cec: “per cego fet” (Roig: Spill, 1460)
cego “lo cego” (Esteve: Liber, 1472)
cego “qu esta despert / es lo cego…” (Gaçull: Lo Sompni de Johan Johan, 1497)
cego “miren çegos les vostres…” (Fenollar: Lo Procés de les olives, 1497)
cego “dels trists cegos” (Beltrán, Jaume: Obres contemplatives, 1515)
cego “los homens cegos” (Lull: Blanquerna, traduit al valenciá, 1521, f. 35)
cego “cego de mi” (Pou: Thesaurus, Valencia, 1575)
cego “dos cegos” (BRAH, Ms. Porcar, Joan: Dietari, 27 abril 1599)
cego “encara que sia testament de cego” (Ginart: Reportori dels Furs, 1608, p. 235)
cego “Qué li han dit. Pase al sego” (Morlá: Dels torn de les Monches, c. 1650)
cego “al amor lo pinten cego” (BSM, Ms. 6781, Mulet: Gayferos, c. 1660)
cego “cego” (Torres, Lluis de les: Ms. Evangelis valencians d’Oxford, 1730)
cego “en totes festes… salve de cegos” (Ortí Mayor: Coloqui pera lo Conv. de Senta Ursula, 1730)
cego “cegos que canten” (Mas, L. V.: Sermó Cof. S. Vicent, 1755, p. 4)
cego “pera fer cantar a un cego” (Galiana, Lluis: Rondalla de rondalles, 1768, p. 28)
cego “en los cegos reparí” (El enamorat en dia de Corpus, s. XVIII)
cego “ahon canten els cegos” (2ª part, en la que es referix com el tio Joan Senen, 1797, p. 1)
cego “cego” (Valencia per sos Reis, 1802)
cego “y donaria a menjar a tots los cegos del reyne” (Bib. del Senado, Coloqui entre un capador de la Gascunya y un sabater remendó de Valencia, 1808, f.10)
cego “ni baldat, tort, ni sego, ni potrós” (BSM, Ms. 7116, El fadrí, c. 1820, f.3)
cego “¡Yo estic sort, mut, coixo y sego!” (Roig y Civera: Els banys de les barraquetes, 1871)
cego “el tío Blay pareix qu´haixca caigut en un pou sego” (El Bou solt, 1877, p.188)
cego “mig sego em fas” (Roig y Civera: El tesor, Gandia, 1884, p. 23)
cego, sego “un sego estava mirant / com se cremava una casa” (Gadea: Ensisam, 1891)
cego “més vell es fa, més sego está en la peixquera” (Vicent, J.: Els peixcaors de canyeta, estrenat en Alberich el 01/12/1902; editat en Barcelona, 1903, p. 14)
cego “pera cánters en Onil, pera cegos Albatera” (Gadea: Tipos, 1908, p. 9)
cego “Pasqual el cego, / el que canta coloquis/ allá per Pego” (Gadea: Tipos, apéndix, 1908, 140)
cego “hui, cegos y embaucats” (Sendin Galiana: Tonica la del llunar, 1926, p. 11)
cego “més cego que (…), cego y atrevit” (Alberola, E.: Refraner valenciá, 1928, pp. 323, 360)
cego “caigudeta dels segos del dumenche” (Colomer: ¡Me cason l’Havana!, Alcoy, 1931, p. 4)
cego “els segos en els désims” (Valls, E.: Matí de Gloria, Alcoy, 1932, p. 1)
cego “el més sego u veu” (El Obrero, Elig, 16 d’abril de 1933)
cego “a este preu haurá comprat qui está sego en el tabaco” (‘El Obrero’ d´Elig, 15/05/1938)
cego “tots cegos, sí, cegos, perque…” (La Cotorra Fallera, març 1947)
ceguets “tals ceguets y ceguetes” (Gadea: Tipos, modismes. 1908, p. 52)
Respecto al cat. “cordill”, los colaboracionistas ciegos de la ONCE rechazan hasta el clásico cultismo valenciano “cordell”:
cordell –del lletí tardiu *cordĕllum; cat. cordill: “de tres cordells” (March, Ausias: Obres, c. 1440)
cordell “certs cordells” (Roig: Espill, 1460)
cordell “qui porta cordells en lloch de tiretes” (Gaçull: Brama dels llaur., 1497)
cordell “cordell: cordel” (BMV, Serrano Morales, ms. 6549, Diccionari valenciá, any 1825)
cordell “¡amarreulo en un cordell!” (BNM, Ms. 14459, Arnal: ¡No entrará en llista!, c.1870)
En fin, mientras la ONCE siga quemando millones en la catalanización de valencianos, los cupones los comprarán sus soberanas madres, además de Torra, Chimo Puig y Mónica Oltra.
Los de la ONCE, miserablemente, actúan peor que los catalanes, pues hasta Corominas reconocía que:
“La forma francamente predominante en valenciano es cego” (DECLLC, II, p.652)
Y del valenciano “cordell”, que la ONCE catalaniza en “cordill”, nos dice el etimólogo catalán:
“cordell ya cuenta con documentación clásica valenciana desde Ausiàs March” (DECLLC, II, p.932)
Lo siento, pero desde hoy dejo de comprar mis dos cupones diarios a esta gente que derrocha el dinero en sucio colaboracionismo. 
Ni un € a estos seguidores del fascismo anexionista catalán que pretende ampliar Cataluña hasta Orihuela, previa aniquilación del valenciano y español, e imposición del catalán.
 
La compañía de la ONCE, siguiendo la táctica de la extrema derecha invasiva catalana, mezcla voces genuinas valencianas, como ‘samaruc’, con catalanas como ‘cec’, buscando el desconcierto y la catalanización de los valencianos. (Diario catalán Levante, 27/ 06/ 2019)

//


Y aquí un video de un cèlio tortosí: (+ lo noi y lo mut de Ferreríes)

miércoles, 1 de abril de 2026

Rampa, Rampne, Rana, rayna

Rampa, s. f., de l'all. Krampf, crampe, contraction convulsive des nerfs.
Si la gota torn' a rampa,
So es cant te l' arteil levat.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Si la goutte tourne en crampe, c'est quand il tient l'orteil levé.
CAT. ESP. Rampa. PORT. Cambra. (chap. Rampa, rampes : contracsió convulsiva dels ñirvis, nervis.)


Rampne, s. m., lat. rhamnus, nerprun, sorte d'arbuste.
Rampne es aybre mot dur... sos frugz... so rogz.
Eluc. de las propr., fol. 231.
Le nerprun est arbre moult dur... ses fruits... sont rouges.

Rampne es aybre mot dur... sos frugz... so rogz; Rampa


Rana, rayna, s. f., lat. rana, raine, grenouille.
La rana chant' el vivier.
Marcabrus: Al departir.
La grenouille chante dans le vivier.
D' una vert rana faitz vitailla.
Deudes de Prades, Auz. cass.
D'une raine verte faites victuaille.
Rayna... totz temps... es clamoza. Eluc. de las propr., fol. 257.
La raine... toujours... est criarde.
ANC. FR. Et il gist en cel fossé mors
Tot estendu con une raine.
Roman du Renart, t. 1, p. 221.
Encore que le bray d'un asne ou la chanson d'une importune rane ait beaucoup plus doux son. Œuvres de Dubellay, fol. 308.
ESP. Rana. PORT. Rã. IT. Rana. (chap. Rana, ranes; granota, granotes.)
2. Raineta, s. f. dim., petite raine, petite grenouille.
Soi pus gai que raineta en fons.
Guillaume de Berguedan: Amicx.
Je suis plus gai que petite grenouille en fontaine.
(chap. Yo estic mes alegre que una raneta a la fon.)
ESP. Ranilla (ranita). PORT. Raineta. IT. Ranocchia, ranella. 
(chap. Raneta, ranetes; granoteta, granotetes.)
3. Granolha, s. f., grenouille.
Las granolhas que son noiridas en l'aiga.
Liv. de Sydrac, fol. 48.
Les grenouilles qui sont nourries dans l'eau.
Peire d'Alvernhe a tal votz
Que chanta com granolh' en potz.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Pierre d'Auvergne a telle voix qu'il chante comme grenouille en puits.
CAT. Granota.
4. Renar, v., croasser, râler.
Part. prés. Rayna... toz temps renan es clamoza.
Eluc. de las propr., fol. 257.
La raine... toujours croassant est criarde.
(chap. La rana... tot lo tems croán es cridadora. V. croá: croo, croes, creo, croem o croam, croéu o croáu, croen; croat; croaré; croaría; si yo croara.)

rana, ranes, granota, granotes; raneta, ranetes; granoteta, granotetes



Ranc, s. m., écueil, rocher.
Naus en mar, quant a perdut sa barja,
Et a mals temps e vai urtar al ranc.
Bertrand de Born: Non estarai.
Navire en mer, quand il a perdu sa chaloupe, et qu'il a mauvais temps et va heurter à l'écueil.
Sercan rancx e vals e tertres.
Rambaud d'Orange: Era resplan.
Cherchant rochers et vallons et tertres.
(ESP. Escollo, escollos; chap. Escollo, escollos; roquissal, roquissals del mar.)

Ranc, adj., rancidus, rance, gâté. 
A son cor tort
E magre, sec e vel e cloc e ranc.
Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.
Il a son corps tors et maigre, sec et vieux et éclopé et rance.
Pel froncida e ransa.
P. Vidal: Car' amiga.
Peau froncée et rance.
CAT. Ranci. ESP. Rancio. PORT. Rançoso. IT. Rancido. 
(chap. Ransi, ransis, ransia, ransies.)
- Contrefait, boiteux.
L' us si pezetz lo bras, l' autre esdevenc rancs.
V. de S. Honorat.
L'un se brisa le bras, l'autre devint contrefait.
Ben es dreg que la part ranca
Bais son orguelh.
Gavaudan le Vieux: A la pus.
Il est bien juste que la partie contrefaite abaisse son orgueil.
Subst. Cant faras gran covit, apella los paures e los freols, los orbs, los rancs.
V. et Vert., fol. 77.
Quand tu feras grand festin, appelle les pauvres et les faibles, les aveugles, les contrefaits.
(chap. Cuan farás gran convit, crida als pobres y als débils, als segos, als rencos : renquejans - contrafets.)
CAT. Ranco, renco. ESP. Renco. IT. Ranco. (chap. Renco, rencos, renca, renques; renqueján, renquejans; contrafet, contrafets, contrafeta, contrafetes; coix o coixo, coixos, coixa, coixes.)
2. Ranqueiar, Ranquejar, v., boiter. 
Volp... totz temps ranqueia, quar las cueyshas drechas ha plus breus que las esquerras.
(chap. La rabosa... tot lo tems (sempre) ranquege, ya que les cuixes dretes té mes curtes que les esquerres.)
Lop e vuolp... totz temps van ranquejan.
(chap. Lo llop y la rabosa... sempre van ranqueján.)
Eluc. de las propr., fol. 262 et 61.
Le renard... en tout temps boite, car les cuisses droites il a plus courtes que les gauches.
Le loup et le renard... en tout temps vont boitant.
CAT. Ranquejar. ESP. Ranquear, renquear. (chap. Ranquejá: ranquejo, ranqueges, Carlos Sancho Meix ranquege, ranquegem o ranquejam, ranquegéu o ranquejáu, ranquegen; ranquejaré; ranquejaría; si yo ranquejara, ranqueján.)

Rancor, s. m., lat. rancor, rancune, ressentiment.
Gitar de son cor rancor et ira e malvolensa. V. et Vert., fol. 44.
Rejeter de son coeur rancune et colère et malveillance.
Non cug ni sai
Que visques ses rancor.
(chap. No penso ni sé que vixquere sense rencor, ressentimén.)
P. Cardinal: Tals cuia.
Je ne pense ni sais qu'il vécût sans ressentiment.
ANC. FR. Un seul, Neptun convoit an fonds du cueur 
Contre Ilion une vieille rancueur.
Ronsard, t. 1. p. 611. 
Qui plus allume en elle une juste rancoeur.
Scévole de Sainte-Marthe, p. 24.
Arrières vaines chimères
De haines et de rancueurs.
Malherbe, liv. II.
CAT. Rancor, rencor. ANC. ESP. Rancor. ESP. MOD. Rencor. PORT. Rancor. 
IT. Rancore. (chap. Rencor, rencors; rencó, rencós; ressentimén, ressentimens.)
2. Rancura, s. f., récrimination, plainte, chagrin, peine, affliction.
Per lo mon fan l' us dels autres rancura.
Guillaume de Montagnagout: Per lo mon.
Par le monde ils font les uns des autres plainte.
Ieu n' ai rancura.
Pierre d'Auvergne: Rossinhol en.
J'en ai peine.
Me trais a una part...
E dis me sa rancura.
Arnaud de Marsan: Qui comte.
Me tire à une part... et me dit son chagrin.
Causa pecuniaria, so es causa en rancura d' onor o d' aver.
Trad. du Code de Justinien, fol. 5.
Cause pécuniaire, c'est-à-dire cause en récrimination de domaine ou d'avoir.
ANC. ESP. Rencura. IT. Rancura. (chap. Rancura, rancures: recriminassió, recriminassions, queixa, queixes, pena, penes, aflicsió, aflicsions.)
3. Rancuros, adj., rancuneux, soucieux.
Senher prior, lo sans es rancuros.
T. de Guillalmet et d'un Prieur: Senher.
Seigneur prieur, le saint est rancuneux.
Senher, autz hom viu sai aunidamen,
Quan pert lo sieu e non es rancuros.
Granet: Comte Karle.
Seigneur, puissant homme vit ici honteusement, quand il perd le sien, et n'est pas soucieux.
ESP. Rencoroso. (chap. Rencorós, rencorosos, rencorosa, rencoroses; ressentit, ressentits, ressentida, ressentides.)
4. Rancurar, v., reprocher, plaindre, se plaindre.
Totz los forfaitz e totas las clamors
Qu'en mi podetz rancurar e retraire.
Arnaud de Marueil: Si m destreignetz.
Tous les forfaits et toutes les clameurs qu'en moi vous pouvez reprocher et rappeler.
Tot rancur 
Sos malvatz faitz.
Bertrand de Born: Pus lo gens.
Tout reproche ses mauvais faits.
Dona, s' ieu m' auzes rancurar
De vos, ploran mi clamera.
Rambaud d'Orange: Dona.
Dame, si j'osais me plaindre de vous, en pleurant je me récrierais.
Si el esta per dos ans que no s'en rancuret.
Trad. du Code de Justinien, fol. 8.
S'il demeure pendant deux ans qu'il ne s'en plaignit.
Que fassatz una canso rancuran d' ela cortesamen. 
V. de Gaucelm Faidit.
Que vous fassiez une chanson vous plaignant d'elle courtoisement.
Subst. No m'en tanh clams ni rancurars.
Raimond de Miraval: Loncs temps ai.
Ne m'en convient cri ni se plaindre.
IT. Rancurare. (chap. Rancurá : reprochá, queixás.)
5. Ranquillar, v., chagriner, affliger.
Qui a maistrill cortesia ab cor leiau,
Que no s ranquill.
(chap. Qui té maestra cortesía en cor leal, que no se queixo.)
Marcabrus: Lo vers comens.
Qui a supérieure courtoisie avec coeur loyal, qu'il ne se chagrine pas.
6. Ranquejar, v., grogner, être fâché, chagriner.
Tant qu'era us fan ranquejar.
Ramon de Miraval: Baiona.
Tant que maintenant ils vous font chagriner.
Amics, per que ranquejatz?
Marcoat: Una ren.
Ami, pourquoi grognez-vous? 
- Ruminer.
O 'l buous ranqueja. Leys d'amors, fol. 3.
Ou le boeuf rumine.
(chap. En este cas: rumiá; O lo bou (buey) rumie.)
7. Arancura, s. f., affliction, peine.
Ab dan et ab arancura.
Cout. de Condom.
Avec dommage et avec affliction.

jueves, 21 de diciembre de 2023

An - Anxietat

An, s. m., lat. annus, an, année.

An es una revolucio del solelh.

Eluc. de las propr., fol. 121.

An est une révolution du soleil.

Que meinz val uns ans d'un dia;

Saïl de Scola: De ben gran.

Vu qu'un an vaut moins qu'un jour.

A cap d'un an. Cadenet: Oimais.

Au bout d'une année.

Loc. Lo mal an ayatz.

P. Milon: S'ieu anc d' amor.

Ayez le mal an.

ANC. FR. Uns anz est peres, autre parrastre.

Fabl. et cont. anc., t. I, p. 373.

ANC. CAT. An. (moderno any; mallorquín añy) ESP. Ano (galego ano, castellano moderno Año). PORT. IT. Anno. (chap. Añ, añs. Está de bon añ, com Juaquinet Monclús, de la Ascuma.)

ANC. CAT. An. (moderno any; mallorquín añy) ESP. Ano (galego ano, castellano moderno Año). PORT. IT. Anno. (chap. Añ, añs. Está de bon añ, com Juaquinet Monclús, de la Ascuma.)

2. Anoal, s. m., anniversaire.

Venian far cascun an anoal per lur armas, aital jorn quan moriro, pregan notre (nostre) Senhor que lur agues merce. V. de G. de Cabestaing.

Chaque année ils venaient faire anniversaire pour leurs âmes, le même jour qu'ils moururent, priant notre Seigneur qu'il eût pour eux merci.

3. Aniversari, s. f., lat. anniversarium, anniversaire.

Li deu far om so aniversari a leis et a 'N Ugo Larroca so marit.

Titre vers 1090.

On doit lui faire son anniversaire à elle et au seigneur Hugues Laroque son mari.

CAT. Aniversari. ESP. Aniversario. PORT. IT. Anniversario. (chap. Aniversari, Aniversaris.)

4. Annal, Annual, adj., lat. annalis, annualis, annuel, de l'année.

Entro la festa anal

De la verge Maria.

(N. E. No penséis nada guarro, que os está observando.)

Guillaume de Tudela.

Jusqu'à la fête annuelle de la vierge Marie.

Entro la festa anal De la verge Maria.

De renda annual. Tit. de 1310, DOAT, t. CLXXIX, fol. 188.

De rente annuelle.

Lo lor annal offici.

Tit. du XIII° sièc., DOAT, t. CXVIII, fol. 35.

Leur charge de l'année.

CAT. Annual. ANC. ESP. Anal. ESP. MOD. Anual. PORT. Annual. IT. Annale, annuale. (chap. Anual, anuals.)

5. Annalmens, Annualment, adv., annuellement.

No i remas home ni femna no 'l dones annalmens,

Cadaus per so cap, denier d'aur cessalmens.

P. de Corbiac: El nom de.

Il n'y reste homme ni femme qui ne lui donnât annuellement, chacun pour sa tête, un denier d'or en cens.

Cascun an... annualment vuhl e commandi, etc.

Tit. de 1270, DOAT, t. IX, fol. 13.

Chaque an... annuellement je veux et commande, etc.

ANC. FR. Et pour robe a cent soulz annuelment.

Eustache Deschamps, p. 42.

CAT. Annualment. ESP. Anualmente. PORT. IT. Annualmente. (chap. Anualmen.)

6. Annat, adj., âgé, vieux.

Subst. E s'el annatz volgues rendre l'argen,

Del sagramen crei qu'om lo quitaria.

Lanfranc Cigala: Estiers mon.

Et si l' âgé voulait rendre l'argent, je crois qu'on le dispenserait du serment.

Tota la gen de la ciutat,

E li menor e li annat,

Li fazian mot gran honor.

Trad. de l' Evangile de Nicodème.

Toute la gent de la cité, et les jeunes et les vieux, lui faisaient grand honneur.

Artur Quintana Font. Tota la gen de la ciutat,  E li menor e li annat,  Li fazian mot gran honor

7. Trasannat, adj., très vieux, vieillard.

Car lo princes es trasannatz. V. de S. Honorat.

Car le prince est très vieux.

8. Antan, adv., lat. ante annum, l'an dernier, jadis.

Ni non sui cel que era antan.

(ESP. Ni no soy el que era antaño.)

Raimond de Salas: Si m fos.

Et je ne suis point celui que j'étais l'an dernier.

Enquera m vai recalivan

Lo mals d'amor qu' avi' antan.

Raimond de Toulouse: Enquera.

Le mal d'amour que j'avais jadis me va encore réchauffant.

ANC. FR. Nous perdismes nostre froment,

Que entan nous semasmes ès terres,

Pour la gelée dure et grand.

Monstrelet, t. I, fol. 323.

Substantiv. L'autr'ier trobei la bergeira d' antan.

G. Riquier: L'autr'ier.

L'autre jour je trouvai la bergère de jadis.

ANC. FR. Afin qu'on ne die pas que je parle des neiges d' antan, de ce que voyent encores aujourd'huy tous ceux qui ont des yeux.

H. Estienne, Ap. pour Hér., Disc. prél., p. 23.

Mais où sont les neiges d' antan?

Villon, p. 24.

CAT. Antany. ESP. Antaño. (chap. Allacuanta.)

9. Ogan, Oan, Ongan, Ugan, adv., lat. hoc anno, cette année, dernièrement.

Car si m malmenet ogan,

Gen mi restaurara 'l dan.

B. Zorgi: Atressi.

Car si elle me maltraita dernièrement, elle me réparera heureusement le dommage.

Qu'eu non chantei oan.

Peyrols: D'un sonet.

Vu que je ne chantai de cette année.

Ni no m volc ongan auzir.

G. Faidit: Lo rossignolet.

Ni elle ne voulut m' écouter dernièrement.

- Cette année, maintenant.

E 'l bon guerrier doblon lur pretz ugan.

Blacasset: Gerra.

Et les bons guerriers doublent leur mérite cette année.

- Cette année, désormais.

No farai ogan mon chan auzir.

Pons de Capdueil: Ges per la.

Je ne ferai désormais entendre mon chant.

Que no m plagr' onguan

Solatz ni deport ni chan.

Pons de la Garde: Tant sui.

Vu que soulas ni amusement ni chant ne me plairont désormais.

Adv. comp. Que ja no m' alegres d' oguan.

Raimond de Miraval: Enquer non.

Que jamais je ne me réjouisse désormais.

Ja d' ogan, pel temps florit

Ni per la sason d'abril,

No fera mon chan auzir.

Azemar le Noir: Ja d'ogan.

Jamais désormais, pendant le temps fleuri ni pendant la saison d'avril, je ne ferai entendre mon chant.

Vos pregui que per ogan prengas l'argen...

que per ogan me fasatz aquel plaser.

Tit. de 1404. DOAT, t. CXXXVII, fol 204.

Je vous prie que maintenant vous preniez l'argent... que maintenant vous me fassiez ce plaisir.

ANC. FR. Dit la dame: N' aiez paor,

Je vous metrai en tel destor

Où il ne vous querra ouan.

Fabl. et cont. anc, t. III, p. 314.

Sire, ce ne dirai oan

K'a vielle soie ne ja siens

Ne serai, mais si com j'entens.

Le roi de Navarre, chanson 45.

S'irai més oan el mostier.

Roman du Renart, t. III, p. 42.

ANC. ESP. Nunca la Golondrina mejor consejó ogaño.

Arcipreste de Hita, cop. 736.

IT. Uguanno, unguanno.

 

Anachorita, s. m., lat. anachoreta, anachorète.

Anachorita que es maniera de religio en Egypte per sanhta vida.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 50.

Anachorète qui est sorte d'ordre religieux en Egypte pour sainte vie.

CAT. ESP. Anacoreta. PORT. Anachoreta. IT. Anacoreta. (chap. Anacoreta, Anacoretes.)

 

Anadilla, s. f., fermeture, anille.

Per illud ostium vel anaticula de ipsa casa.

Formul. de Marculfe, n° 20.

Puescon levar las anadillas de lurs molins.

Cartulaire de Montpellier, fol. 189.

Puissent lever les anilles de leurs moulins.

 

Anadyplozis, s. f., lat. anadiplosis, répétition, redoublement.

*gr. Demetr., de Elocut., 66 et 140.

Anadiplosis est, quando ab eodem verbo, quo prior versus finivit, sequens versus incipit.

Isidor., Orig., I, 35.

Anadyplozis es can... versetz comensa per aquela meteyssha dictio que 'l versetz precedens fenish, coma:

Verges, sendiers verays e pons,

Pons de salut.

Leys d'amors, fol. 123.

La répétition est quand... le verset commence par cette même expression par laquelle le verset précédent finit, comme:

Vierge, vrai sentier et pont,

Pont de salut.

IT. Anadiplosi.

 

Anaphora, s. f., lat. anaphora, anaphore, répétition.

*gr, est cum eadem dictio in principio versuum plurimorum ponitur.

SOSIPP. CHAR., Inst. gramm., col. 250, ed. Putsch.

Anaphora es cant mant versetz o motas clauzas comenso per una meteyssha dictio. Leys d'amors, fol. 123.

L' anaphore est quand maint verset ou beaucoup de membres de phrase commencent par un même mot.

ESP. (chap.) Anáfora. IT. Anafora.

 

Anar, v., aller.

E torn atras quan cug anar enan.

G. Faidit: Maintas sazos.

Et je retourne en arrière quand je crois aller en avant.

Mercadiers qui enga en Fransa.

Bertrand de Born: Miez sirventes.

Marchand qui aille en France.

Il se combina avec EN.

En Alvernhe part Limosi

M' en aniey totz sols a tapi.

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.

Je m'en allai tout seul en tapinois en Auvergne par-delà le Limousin.

Leva sus, e annem nos en.

Trad. d'un Evang. apocr.

Lève sus, et allons-nous-en.

IT. Prestamente a la marina n' andaro... insieme n' andaro là... Solo s'en andò.

Boccaccio, Decameron, II, 7. 

Il prenait l'auxiliaire AVER.

Aquest libres a annat dels us als altres.

Liv. de Sydrac, fol. 1.

(CAT. de hoy en día: Aquest llibre ha anat dels uns als altres.)

Ce livre a allé des uns aux autres.

Abans que sia nueyts,

Yeu hauray anadas X legas.

Leys d'amors, fol. 88.

Avant qu'il soit nuit, j'aurai allé dix lieues.

ANC. FR. Et cil li ont tot raconté

Coment la chose avoit alé. (comment; allé)

Fabl. et cont. anc, t. II, p. 62.

Après avoir bien allé et visité la rivière.

Comines, liv. I, p. 231.

Impers. Aras no sai cum s' anara de me.

Arnaud de Marueil: Razos e mesura.

Maintenant je ne sais comment il ira de moi.

Ce verbe fut aussi employé comme une espèce d'auxiliaire au-devant des participes présents.

De sapiencia anava eu ditan.

Poëme sur Boece.

J'allais dictant sur la sagesse. 

(ESP. literal: “De sabiduría iba yo dictando.”)

Trobat avem qu' anam queren. (N. E. zo, so, ço, lo omitido.) 

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.

Nous avons trouvé ce que nous allons cherchant.

La gensor am, no i anetz duptan.

B. de Ventadour: Quan la fuelha.

J'aime la plus gentille, n'y allez pas doutant.

Loc. Am vos ai annat tota via. V. de S. Honorat.

Avec vous j'ai allé tout le chemin.

ANC. FR. Et quant ils ont grant voie alée.

Fabl. et cont. anc, t. III, p. 412.

Substantiv.

Garda que tos anars non ofenda home. Trad. de Bède, fol. 79.

(ESP. Guarda que tus andares no ofendan ome, hombre, a nadie.)

Garde que ton aller n' offense personne.

Adv. comp. Al lonc anar no s poguesso deffendre longuamen.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 163.

Au long aller ils ne pussent se défendre longuement.

ANC. IT. Scrisse il Castelvetro che gli antichi Italiani dicevano anante e anare in vece de andante e andare. Muratori, dissert. 33.

CAT. Anar. ESP. PORT. Andar. IT. MOD. Andare. 

(Chap. aná: yo vach, vas, va, anem o anam, anéu o anáu, van; yo aniría; yo aniré; si yo anara o aniguera.)

2. Anan, s. m., allant, voyageur.

Lumneira de bonas obras als anans.

Trad. de Bède, fol. 80.

Lumière de bonnes oeuvres aux voyageurs.

ESP. PORT. IT. Andante. (chap. Caminán, caminans, caminanta, caminantes; andarín, andarins, andarina, andarines.)

Lo camí, Delibes, Moncho, Ramón Guimerá Lorente

3. Anaire, s. m., marcheur, voyageur.

Fols anaire es cel que, quant vai, agaita los deleitables praz.

Trad. de Bède, fol. 73.

Fou voyageur est celui qui, quand il va, considère les charmantes prairies.

ANC. CAT. Anador. PORT. Andador. (ESP.) IT. Andatore.

4. Anada, s. f., voyage, départ, allée.

Quant la anada fo de Jerusalem.

Tit. de 1199, Marca, Hist. de Béarn, p. 821.

Quand fut le voyage de Jérusalem.

Toza, etz irada?

- Oc, per vostr' anada.

(ESP. , por vuestra ida, salida, marcha.)

G. Riquier: Gaya pastorella.

Fillette, vous êtes triste? - Oui, à cause de votre départ.

Plusors anadas e vengudas.

(ESP. Varias idas y venidas. Chap. Varies anades y vingudes.)

Chron. des Albigeois, col. 64.

Plusieurs allées et venues.

ANC. ESP.

Quiero saber, Reina, onde es vuestra andada.

Poema de Alexandro, cop. 1720.

CAT. Anada. ANC. PORT. Andada. IT. Andata. (chap. Anada, anades; viache, viaches; eixida, eixides; marcha, marches.)

5. Anamen, s. m., marche, allure.

Pavo... ha suau anament.

Eluc. de las propr., fol. 148.

Le paon... a une allure agréable.

Per anamen de mos pes. La Confessio.

Par marche de mes pieds.

Fig. Tos anamens sia simpleza.

Trad. de Bède, fol. 79.

Que ton allure soit la simplicité.

ANC. CAT. Anament. ANC. ESP. Andamiento. IT. Andamento.

6. Anassamen, s. m., avancement, prééminence.

Ni no y vey personatz,

Ni lunh anassamen.

G. Riquier: Pus Dieu.

Et je n'y vois dignités, ni aucune prééminence.

7. Benanan, adj. v., qui est en bonne santé, heureux.

L'autre diran: Ieu no sui benanans.

R. Gaucelm: Qui vol aver.

Les autres diront: Je ne suis pas en bonne santé.

Belha dona, ja no serai

Jauzens ses vos ni benanans.

P. Raimond de Toulouse: Pus vey parer.

Belle dame, je ne serai jamais sans vous joyeux ni heureux.

ANC. ESP. Bienandante.

8. Benanansa, s. f., bonheur, bien-être.

Nulhs hom non sap que s'es grans benanansa,

S'enans non sap quals es d'amor l'afans.

Giraud le Roux: Nulhs hom.

Nul homme ne sait ce que c'est grand bonheur, si auparavant il ne sait quel est le souci d'amour.

ANC. IT. In onne beninanza.

Brunetto Latini, Tes., p. 34.

ESP. Bienandanza.

9. Malanan, s. m., malade, malheureux.

Aissi quo 'l malanans,

Quant a sas grans dolors.

J. Esteve: Aissi quo 'l.

Ainsi comme le malade, quand il a ses grandes douleurs.

Avia un malanant de laia lebrosia. V. de S. Honorat.

Il y avait un malade de laide lèpre.

Adjectiv.

Don hom pert Dieu e reman malanans.

Giraud de Borneil: Per solatz.

D'où homme perd Dieu et reste malheureux.

ANC. ESP. Malandante.

10. Malanansa, s. f., maladie, chagrin, malheur.

Que non a freg ni fam ni malanansa.

T. de Blacas et de Pelissier: En Pelissiers.

Vu qu'il n'a froid ni faim ni maladie.

Anc non aic joi que no m costes un plor,

Et enaissi dobla ma malanansa.

Arnaud de Marueil: Hom ditz.

Jamais je n'eus une joie qui ne me coûtât un pleur, et ainsi mon chagrin double.

ANC. ESP. Malandanza. IT. Malandanza, malenansa.

11. Desanar, v., cesser d'aller, trépasser.

Et si desanava senes efant.

Tit. de 1215. DOAT, t. CXXIX, fol. 144.

Et s'il mourait sans enfant.

Si alcus desanava o moria ses testament.

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 257.

Si quelqu'un trépassait ou mourait sans testament.

ESP. (+ morir) PORT. Desandar.

Carrégalo, estirá la garra; Desanar, v., cesser d'aller, trépasser.

12. Desanament, s. m., décès, trépas.

Seguentre lo desanament d'En B...

Tit. de 1211. DOAT, t. LXXVIII, fol. 195.

Après le trépas du seigneur B...

13. Desanador, s. m., qui rebrousse, rebroussant.

Adjectiv. E tot l'als es desanador

E desrefugen.

Pierre d' Auvergne: De Dieu non.

Et tout le reste est rebroussant et fuyant.

L'espagnol a le verbe desandar, retourner en arrière.

14. Sobrandar, v., surpasser, aller au-dessus.

Quar anc non fon hom joves ni antics... no ill sobrandes.

B. Zorgi: Si 'l monz.

Car jamais ne fut homme jeune ni vieux... qu'il ne surpassât.

 

Anastrophe, s. f., anastrophe.

*gr est verborum tantum ordo praeposterus, ut, Cartago Italiam, etc., pro contra Italiam.

DONAT., de Trop., col. 1777, ed. Putsch.

L'autra figura es anastrophe, en aysso que li nominatiu que devon esser pauzat denan lo verb, son pauzat aprop.

Anastrophe... can las dictios no son pauzadas segon lor natural orde.

Leys d'amors, fol. 122 et 133.

L'autre figure est anastrophe, en ce que les nominatifs, qui doivent être placés devant le verbe, sont placés après.

Anastrophe ... quand les expressions ne sont pas placées selon leur ordre naturel.

PORT. Anastrophe.

 

Anathematizar, v., lat. anathematizare, excommunier, anathématiser.

El damnet e anathematizet los hyretgues.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 85.

Il condamna et excommunia les hérétiques.

Part. pas. E los Grex reconciliet, liqual ero anathematizatz.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 101.

Et il réconcilia les Grecs, lesquels étaient excommuniés.

CAT. Anatematisar. ESP. Anatematizar. PORT. Anathematizar.  IT. Anatematizzare. (chap. Anatematisá : declará anatema, descombregá o excomulgá o excombregá o excomunicá.)

 

Anathomia, Anotomia, s. f., lat. anatomia, anatomie.

Aysso mostra la anathomia.

En un nervi en la anothomia apelat optic.

Eluc. de las propr., fol. 53 et 16.

L'anatomie montre cela.

En un nerf appelé optique dans l'anatomie.

La sciencia de anotomia. Trad. d'Albucasis, fol. 1.

La science d'anatomie.

CAT. Anatomia. ESP. Anatomía, anotomía. PORT. Anatomia. IT. Anatomia, anotomia. (chap. Anatomía, anatomíes.)

 

Anc, adj. démonstratif, du lat. hanc, hunc, ce, cet.

Il se combine avec divers mots, et forme ainsi des adverbes composés.

Anc ui para, so dis Jaufres. Roman de Jaufre, fol. 68.

Aujourd'hui il paraîtra, ce dit Jaufre.

ANC. FR. Ge vous froisserai cest escu,

Vous en gerrés encui par terre.

Roman de la Rose, v. 15661.

Que bevan huey ni anca nuech.

Tr. d'un Evang. apocr.

Qu'ils boivent aujourd'hui et cette nuit.

ANC. FR. Enquenuit et ore et demain.

Roman du Renart, t. I, p. 292.

Quar enquenuit dedenz mon lit

Feroiz de moi vostre delit.

Fabl. et cont. anc, t. I, p. 250.

 

Anc, adv., lat., unquam, onc, oncques, jamais.

E ja non er ni anc no fo

Bona dona senes merce.

Giraud le Roux: Auiatz la.

Et jamais il ne sera ni oncques ne fut bonne dame sans merci.

Anc non aic joi que no m costes un plor.

Arnaud de Marueil: Hom ditz.

Jamais je n'eus une joie qui ne me coûtât un pleur.

ANC. FR. Ainc ne vos vi un boort commencier.

Roman d'Aubri, fol. 71. Bekker, p. 158.

Onc puis après ceste besoingne...

Ne s'entr'amèrent.

G. Guiart, t. I, p. 74.

ANC. CAT. Anc. (N. E. No confundir con la ANC, assamblea nazional catalana, llena de chiflados.)

Carme Junyent, ANC, menos brossa, María del Carmen Junyent Figueras

Adv. comp.

E 'l maior dol, las! qu'ieu anc mais agues.

G. Faidit: Fortz chauza.

Et le plus grand deuil, hélas! que j'eusse jamais.

Mort es, et anc tan gran otratge

No vi hom ni tan gran error

Mais far. 

Augier: Cascus plor.

Il est mort, et jamais on ne vit faire si grand outrage ni si grande erreur.

Mas pel mal qu'aoras m'en ve,

Conosc qu'anc mai non amiey re.

Peyrols: Altressi col.

Mais par le mal qui maintenant m'en vient, je reconnais que jamais je n'aimai rien.

E s'ieu anc jorn fui gays ni amoros,

Er non ai joy d'amor ni non l'esper.

Folquet de Marseille: S'al cor plagues.

Et si jamais je fus gai et amoureux, maintenant je n'ai joie d'amour ni ne l'espère.

Qu'anc sempre vei que tuit li fin aman

Son mortz per vos.

Cadenet: Tals reigna.

Qu'oncques toujours je vois que tous les fidèles amants sont morts par vous.

ANC. FR. Unkes mais tant ne m'esmaai.

Roman de Rou, v. 13030.

N'onc mais de ce mot ne sonnas.

G. Guiart, t. 1, p. 73.

Plus qu'on n'avoit oncques mais veu traicter quelque ambassade.

Monstrelet, t. II, fol. 6.

CAT. Unca mes. ESP. Nunca mai (más; nunca mais en galego). IT. Unque mai. (chap. May mes.)

Conj. comp. Amada l'ai pus anc la vi.

Deudes de Prades: Ab cor lial.

Je l'ai aimée depuis que je la vis.

Que pus anc fui natz,

Me soy assayatz

Com pogues mi dons defendre.

Rambaud de Vaqueiras: Sirventes e chansos.

Que depuis que je fus né, je me suis essayé comment je pusse défendre ma dame.

2. Ancse, adv., jadis, toujours, jamais.

Francx reys, valha 'l la bona fe

Qu'el vos a portada ancse.

J. Esteve: Francx reys.

Roi franc, que la bonne foi qu'il vous a toujours portée lui soit utile.

D'aquesta don Dieus joi verai,

C'autre joi no l'ai quist ancse.

B. Martin: Ben es dreitz.

Que Dieu me donne vrai bonheur de celle-ci, vu que je ne lui ai jamais demandé autre bonheur.

3. Oncas, adv., oncques, jamais.

La gensor e la pus bona

C'oncas vezeson miey huelh.

P. Raimond de Toulouse: Pos lo prim.

La plus gentille et la meilleure qu'oncques mes yeux vissent.

ANC. FR. Cinc anz fu Willame en la tur,

K'unkes n'en pout issir nul jur.

Roman de Rou, v. 6147.

CAT. Unca. IT. Unqua.

4. Nonca, Noca, Noqua, adv., lat. nunquam, jamais.

Del marit nonca m'es gen.

T. de G. Faidit et d' H. de la Bachélerie: N Uc.

De la part du mari ne m'est jamais agréable.

E ja Deus noca lor perdon.

Folquet de Marseille: Tan mov de.

Et que Dieu ne leur pardonne jamais.

Qu'ieu noca m planh, sitot mi dol.

B. de Ventadour: Lonc temps.

Que je ne me plains jamais, quoique je souffre.

ANC. CAT. ESP. PORT. Nunca. (chap. May.)

 

Anca, Hanca, s. f., hanche.

Ce mot paraît venir de l'ancien allemand Ancke. Voyez Wachter, Gloss. germ.; Denina, t. III, p. 41.

La forsa qu'ai en las hancas.

Rambaud d'Orange: Parliers.

La force que j'ai dans les hanches.

E a l'en las ancas donat

De l'espaza un colp de plat.

Roman de Jaufre, fol. 2.

Et lui a donné sur les hanches un coup de plat de l'épée.

Dislocacio de l' anqua.

Trad. d'Albucasis, fol. 9.

Dislocation de la hanche.

Ges no s dol de pe ni d' anca.

P. Vidal: Car' amigua.

Point ne se plaint ni de pied ni de hanche.

- Croupe du cheval.

Va 'l sus en las ancas sautar

Del caval.

Roman de Jaufre, fol. 20.

Il va sauter sur la croupe du cheval.

- Gigot, jambon.

Bon vin e bel pan de fromen...

E de sanglar una gran anca. (N. E. Estilo Obélix)

Roman de Jaufre, fol. 47.

Bon vin et pain de froment... et un grand gigot de sanglier.

CAT. ESP. PORT. IT. Anca. (chap. Anca, anques; cuixa, cuixes.)

2. Renquallos, adj., déhanché.

Luytant Jacob ab l'angel, dona li l'angel una ferida en l'anqua, si que...  fo Jacob renquallos.

Hist. della Bibbia., REDI, ann. al dit., p. 206.

Jacob luttant avec l'ange, l'ange lui donne un coup sur la hanche, tellement que... Jacob fut déhanché.
(chap. Rencallós, rencallosos, rencallosa, rencalloses; coix o coixo, coixos, coixa, coixes.)

Carlos Sancho Meix, Rencallós, rencallosos, rencallosa, rencalloses; coix o coixo, coixos, coixa, coixes

 

Ancella, s. f., lat. ancilla, servante.

Ancella de sa cambra.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.

Servante de sa chambre.

ANC. FR. A tuz-jurs mes serai ancelle.

Marie De France, t. 1, p. 338.

Rose vernant, de Dieu mère et ancelle.

J. Marot, t. V, p. 366.

IT. Ancella.

 

Ancora, s. f., lat. anchora, ancre.

E contra 'l vent non pot nulh genh trobar,

Ni no 'l te pro si be s geta l' ancora.

Perdigon: d'Amor no m puesc.

Et il ne peut trouver ressource contre le vent, et il ne lui tient à profit bien qu'il jette l'ancre.

ANC. FR. Debuons... comme d'une saincte anchore le confermer.

G. Tory. Trad. des polit. de Plutarque, fol. 41.

CAT. ESP. (Áncora, ancla) PORT. IT. Ancora. (chap. Áncora, áncores; ancla, ancles.)

Lo agüelo y lo mar, Ernest Hemingway, chapurriau, Moncho, Ramón Guimerá Lorente

 

Ancta, Amta, Anta, s. f., honte, déshonneur, outrage.

L'ancien allemand avait Hon ou Hohn, contumelia, d'où est venu honnir. Voyez Denina, t. II, p. 275.

Ancta lur es, si, per ma rezenson,

Soi sai dos yvers pres.

Richard-Coeur-de-Lion: Ja nuls hom.

C'est une honte à eux, si, à cause de ma rançon, je suis ici prisonnier pendant deux hivers.

Mais vos o tenetz a joia,

Amta ab pro, mais que honor ab dan.

Bertrand de Born: Fuelheta.

Mais vous tenez cela à joie, la honte avec profit, plus que l'honneur avec dommage.

Ieu conosc ben sen e follor,

E conosc anta et honor.

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh.

Je connais bien raison et folie, et je connais honte et honneur.

Quar on plus pren d' anta, mais s' umilia

Encontra selhs don li ven l' aunimens.

Bertrand d'Allamanon: Ja de chantar.

Car plus il prend de honte, plus il s' humilie envers ceux dont lui vient l' opprobre.

- Parties honteuses du corps.

Creisso lhi pel el cors d'ome per vestir e cubrir s'anta.

Liv. de Sydrac, fol. 74.

Les poils croissent sur le corps de l'homme pour vêtir et couvrir ses parties honteuses.

(chap. Honta, hontes; deshonor, deshonors.)

2. Antius, adj., honteux, déshonorant.

Qu'inz el cor ai dolorosa penzanza,

Penzan quals es l' antius dechazimenz

Del saint paes on Deus fon mortz e natz.

B. Zorgi: Non lassarai.

Que dans le coeur j'ai douloureuse pensée, pensant quelle est la honteuse décadence du saint pays où Dieu fut mort et né.

3. Anctos, adj., honteux.

Tals vergoyna es erguillosa,

Quan de penre si fay anctosa;

No es vergoyna covinentz.

Deudes de Prades, Poëme sur les vertus.

Telle vergogne est orgueilleuse, quand elle se fait honteuse de prendre; ce n'est point une vergogne convenable.

IT. Ontos.

4. Antar, v., déshonorer, couvrir de honte.

Si... ta filha fai fulhia de son cors, tu no la deves pas antar, e

si tu la antas, fas peccat. Liv. de Sydrac, fol. 85.

Si... ta fille fait folie de son corps, tu ne dois pas la déshonorer, et si tu la déshonores, tu fais péché.

Part. pas. Ben sui antatz.

Le moine de Montaudon: L'autre jorn.

Je suis bien couvert de honte.

ANC. FR. Le vallet qui de legier se hontoie, aime lou com ton enfant.

Tr. de S. Bernard. Montfaucon, Bib. bib., p. 1387.

Soy veant mener deshonnestement en prison se hontoya... Par contrainte de nature, esternua une fois bien hault, dont il se hontoya.

Lett. de rém., 1389 et 1402. Carpentier, t. III, col. 434.

5. Anctatat, adj., déshonoré, couvert de honte.

E 'l paes es dechauzitz et anctatatz.

B. Zorgi: Non lassarai.

Et le pays est déconsidéré et déshonoré.

6. Adantar, v., déshonorer, couvrir de honte.

Anem los adantar, e fassam y tant de las armas que a els sia a penedre car say so vengutz.

Roman de la prise de Jérusalem, fol. 8.

Allons les couvrir de honte, et que nous leur fassions tant avec les armes qu'il leur soit à repentir de ce qu'ils sont venus ici.

Part. pas. E motas donas, verges e piuzellas, en so vilmens adantadas.

V. et Vert., fol. 12.

Et plusieurs dames, vierges et pucelles, en sont vilement déshonorées.

7. Enantar, v., déshonorer, couvrir de honte.

Per ton ben es vengut mesquina desastrada

De tu e de ta filha que agras enantada.

V. de S. Honorat.

Pour ton bien il est venu fâcheuse mésaventure de toi et de ta fille que tu aurais déshonorée.

8. Onta, s. f., honte.

Si on trouve onta dans quelques manuscrits, d'autres manuscrits portent anta dans les mêmes passages.

Las ontas e 'l dampnatges.

Guillaume de Tudela.

Les hontes et le dommage.

Redi, ann. al dit., déclare que “È voce provenzale onta.”

9. Aontos, adj., honteux.

Qual mestiers es plus aontos

D'esser joglar o laire?

T. d' Augier et de Bertrand: Bertrand.

Quel métier est plus honteux d'être jongleur ou larron?

10. Aontar, Adontar, v., avilir, couvrir de honte.

Part. pas. Donc seria aontat et avelit.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 31.

Donc il serait couvert de honte et avili.

Enquers am mays morir que vieure adontatz.

Roman de Fierabras, v. 3809.

J'aime encore mieux mourir que vivre couvert de honte.

ANC. FR. Avoir nos cuidiés ahonteis.

Nouv. rec. de fabl. et cont. anc. t. I, p. 89.

… Mais je crains ahonter

L'honneur d'aulcun qu'on cuidoit invincible.

J. Bouchet, Triom. de Franc. I, fol. 22.

ANC. ESP. Ca si non, tan mal non fuera aontado...

Non seria pora rey vida tan aontada.

Poema de Alexandro, cop. 93 et 42.

ANC. CAT. Aontar. ANC. IT. Aontare.

11. Aontir, v., déshonorer.

Cel qui vol aontir mi dons ma maire.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 93.

Celui qui veut déshonorer madame ma mère.

Dona poder, Sanz-Esperitz;

Esloingna que non si' aontitz

Del doble trefan, plen d'enjan.

Giraud de Borneil: Al honor Dieu.

Saint-Esprit, donne pouvoir; éloigne de manière que je ne sois pas déshonoré par le double méchant, plein de tromperie.

ANC. FR. Ses enfans seront aucunement ahontis par la faute de leur mère. Les quinze joyes du mariage, p. 172.

Ignacio Sorolla Vidal. Dona poder, Sanz-Esperitz;  Esloingna que non si' aontitz  Del doble trefan, plen d'enjan.

 

Androna, s. f., petite rue, ruelle, cul-de-sac.

Clericus per plateas et andronas... sine officii sui necessitate non ambulet.

Can. hibern. Martenne, Th. nov., t. IV, col. 2

II cartas pertenens a l' androna dereire l'ostal de cossols.

Cartulaire de Montpellier, fol. 106.

Deux chartes concernant la ruelle derrière l'hôtel des consuls.

CAT. Androna. IT. Androne. (chap. Carreret, carrereta, cul de sac, carreró.)

José Miguel Gracia Zapater, La Codoñera, quína grassia que fa lo catalaniste

 

Aneduel, s. m., serpent.

Ben camja civada per juelh,

Et anguilas per aneduel.

P. Cardinal: De Sirventesc.

Il change bien avoine pour ivraie, et anguilles pour serpent.

Víbora, hocicuda, Puertos de Beceite; Aneduel, s. m., serpent.


Anel, s. m., lat. annulus, anneau, cachet.

E il det l' anel de son det per fermensa.

V. de Raimond Jordan.

Et lui donna l' anneau de son doigt pour assurance.

Breu sagelat de mon anel.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Bref scellé de mon anneau.

A tort ten crossa ni anel.

G. de Berguedan: Mal o fe.

Il tient à tort crosse et anneau.

ANC. FR. Et osta son anel de son doy pour asseurer que il tenroit la trève. Joinville, p. 67.

Fame, de cest anel t'espous.

Nouv. rec. de fabl. et cont. anc, t. II, p. 297.

Il bailla sa propre espée, sa dague et un annel.

Monstrelet, t. IV, fol. 46.

CAT. Anell. ESP. Anillo. PORT. Annel. IT. Anello. (chap. Anell, anells.)

San Valentín en Beceite; CAT. Anell. ESP. Anillo. PORT. Annel. IT. Anello. (chap. Anell, anells.)

2. Anelet, s. m., petit anneau.

Quan preses mon anelet.

Folquet de Romans: Domna ieu pren.

Quant vous prîtes mon petit anneau.

ANC. FR. E l' anelet li presentot...

L' anelet d'or mist en sun dei...

E l' anelet mist en sun dei.

Marie de France, t. 1, p. 428 et 429.

CAT. Anellet. ESP. Anillejo (anillito, anillico). PORT. Anelinho. IT. Anelletto. (chap. Anellet, anellets.)

3. Anelier, s. m., lat. annularius, fabricant d' anneaux.

De l' escala del dijous son... aneliers.

Cartulaire de Montpellier, fol. 45.

De la troupe du jeudi sont... les fabricants d' anneaux.

La basse latinité avait anhelerius.

Voyez Du Cange, t. 1, col. 441.

(chap. Anellé, lo qui fa anells; órfebre : or + fabre.)

4. Anular, adj., lat. annularis, annulaire.

Quart apelam anular, quar en el hom porta l'anel.

Eluc. de las propr., fol. 49.

Nous appelons le quatrième annulaire, parce que en lui on porte l'anneau.

(chap. Anulá, anular : lo dit al que se porte l'anell.)

5. Anulos, adj., en anneaux, annuleux.

Serpent es anuloza...

Sobre abelhas et bestias anulozas.

Eluc. de las propr., fol. 236 et 216.

Le serpent est annuleux.

Sur les abeilles et bêtes annuleuses.

 

Anelar, v., lat. anhelare, soupirer, respirer.

De tot son cor aquo anelava et desirava.

V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 273.

De tout son coeur elle soupirait et désirait cela.

2. Alenar, v., haleiner, respirer, souffler.

Bel m'es quan lo vens m' alena

En abril, ans qu'intre mays.

Arnaud de Marueil: Bel m'es.

Il m'est agréable quand le vent souffle vers moi en avril, avant que vienne mai.

Quan alenet vas me,

En ma boca bayzan,

El cor seguet l'ale.

G. Faidit: Ges no.

Quand, en baisant ma bouche, elle haleina vers moi, le coeur suivit l'haleine.

Que alenar

Non pot mas un pauc per la nar.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Qu'il ne peut respirer qu'un peu par la narine.

Del dreg volar, no s' alena.

Marcabrus: Lo vers.

A cause du voler droit, il ne prend pas haleine.

Subst. L' alenars mov e ieis del roilh e de l' escuma de las humors.

Liv. de Sydrac, fol. 104.

L' haleiner meut et sort de la rouille et de l' écume des humeurs.

ANC. FR. Un doux vent humide qui les halenoit.

AMYOT, Trad. de Plutarque, vie d'Antoine.

Tandis qu'un zephyre clement

Contre sa sainte pou pe haleine heureusement.

Du Bartas, p. 373.

Fr. Redi, Lett., t. 1, indique les exemples suivants:

E che egli possa leggermente alenare.

Aldobrandino di Siena.

Che non è dilettevole ad alenare.

Libro de' mali delle donne.

CAT. Alenar. (chap. Alená, respirá: aleno, alenes, alene, alenem o alenam, alenéu o alenáu, alenen; yo alenaré; yo alenaría; si yo alenara; alenat, alenats, alenada, alenades.)

3. Ale, Alen, Hale, s. m., haleine, souffle, respiration.

E dis c'om es niens de pueys que pert l'ale.

H. de S.-Cyr: Un sirventes.

Et je dis qu'homme est néant depuis qu'il perd le souffle.

Ab l'alen tir vas me l'aire

Qu'ieu sen venir de Proensa.

P. Vidal: Ab l'alen.

Avec la respiration je tire vers moi l'air que je sens venir de Provence.

Gran dolor e dificultat en lo hale.

Trad. d'Albucasis, fol. 61.

Grande douleur et difficulté en la respiration.

ANC. CAT. Alens, alent. CAT. MOD. Ale. (chap. Alé o aliento.)

4. Alena, s. f., haleine, souffle.

Adams fo fahs de l' alena de Dieu, cant el lh' alenet en la cara.

Liv. de Sydrac, fol. 78.

Adam fut fait du souffle de Dieu, quand il lui souffla en la face.

Ist lauzengier

Que m'an tout sen et alena.

T. de la Comtesse de Die et de R. d'Orange: Amicx.

Ces médisants qui m'ont ôté sens et souffle.

Ce mot a été autrefois employé dans la langue italienne, mais on ne le trouvait pas dans les deux premières éditions du Dictionnaire de la Crusca.

Fr. Redi, Lett., t. I, indique des exemples:

Impedisce la libertà dell' alena.

Libro de' mali delle donne.

IT. MOD. Lena.

5. Alenada, s. f., haleine, respiration.

Et escridet: Aufrica, ab mot gran alenada.

Roman de Fierabras, v. 4629.

Et avec une grande respiration, il s' ecria: Aufrique.

Et en I trag d'un' alenada.

Leys d'amors, fol. 6.

Et en un trait d'une haleine.

ANC. FR. Et Zephirus soupirant doucement,

Soefves rendoit, par tiedes alenées,

Les belles fleurs.

C. Marot, t. IV, p. 17.

CAT. Alenada.

6. Alenament, s. m., souffle, respiration.

Serpens... per son alenament moro.

Halenament es movement del cor et del polmo.

Eluc. de las propr., fol. 240 et 53.

Serpents... meurent par son souffle.

Respiration est mouvement du coeur et du poumon.

IT. Allenamento.

7. Hanelit, s. m., lat. anhelitus, respiration.

Difficultat de hanelit e tos.

Trad. d'Albucasis, fol. 61.

Difficulté de respiration et toux.

8. Alainar, v., indiquer, héler.

Part. pas. Lo bon rei fasia sercar

Vas totas partz homes valens

E savis, car ab aital gens

Conquer hom las autras rictatz;

E cant us hom er alainatz,

Volia l' aver on que fos.

Nat de Mons: Al bon rey.

Le bon roi faisait chercher vers toutes parts vaillants et savants hommes, car avec telle gent on acquiert les autres richesses; et quand un homme était indiqué, il voulait l' avoir où qu'il fût.

9. Elenegar, Eslenegar, v., perdre haleine, s' épuiser.

Tal qu'el pueya greumens

Hom ses elenegar.

G. Riquier: Als subtils.

Tel qu'on le monte difficilement sans perdre haleine.

Part. pas. Si es plus tost eslenegada

Vida d'ome, quan miels li va.

Deudes de Prades, Poëme sur les vertus.

Ainsi est plus tôt épuisée la vie de l'homme, lorsqu'il se porte le mieux.

ANC. CAT. Alenagar.

10. Exhalacio, s. f., lat. exhalatio, exhalaison.

Calor natural pren excessiva exhalacio.

Eluc. de las propr., fol. 19.

La chaleur naturelle prend une excessive exhalaison.

CAT. Exhalació. ESP. Exhalación. PORT. Exhalação. IT. Esalazione. (chap. Exhalassió, exhalassions.)

 

Anet, s. m., lat., anatem, canard.

Si quis anserem domesticum aut anetum furaverit.

Lex Salica, tit. VII, art. 5.

Serselas pren, anets e grailla.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Il prend sarcelles, canards et corneille.

ANC. FR. Gelines, chapons, coz, anez.

Roman du Renart, t. I, p. 243.

ANC. CAT. Anet. (CAT. MOD. Ànec.) (chap. Pato, patos; ESP. ánade real, pato.)

2. Anedier, adj., bas lat. anatarius, à canard.

Domna, s'ieu ai mon austor anedier

Bon e volan e prenden e mainier.

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc.

Dame, si j'ai mon autour à canards bon et volant et prenant et privé.

 

Anet, s. m., lat. anethum, anet, plante odoriférante.

Obs l'a que anet salvatge queira.

De l' anet penretz la foilleta,

E far n'etz sotil polvereta.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Il lui est besoin qu'il cherche de l' anet sauvage.

Vous prendrez la petite feuille de l' anet, et vous en ferez une petite poussière subtile.

CAT. Anet. ESP. Eneldo. IT. Aneto. (DE. Dill) (chap. Eneldo, eneldos. Vore la montaña aragonesa Aneto.)

CAT. Anet. ESP. Eneldo. IT. Aneto. (DE. Dill) (chap. Eneldo, eneldos. Vore la montaña aragonesa Aneto.)

2. Anetin, adj., d' anet.

Oli aneti.

Trad. d'Albucasis, fol. 55.

Huile d' anet.

IT. Anetino. (chap. Oli de eneldo.)

 

Angle, s. m., lat. angulus, angle, coin, recoin.

Quan fa angles drechtz... Un angle pyramidal et agut.

Eluc. de las propr., fol. 15.

Quand fait angles droits... Un angle pyramidal et aigu.

Anz jairas en tos drapels

Per angles e per grepchas.

Pierre d'Auvergne: Joglaretz.

Mais tu coucheras dans tes draps par les recoins et par les crèches.

Adonc una galina aiatz,

Et en un angle l' estacatz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Alors ayez une poule, et attachez-la en un coin.

Fig. Vertaz non a angles ni quer usuras.

Trad. de Bède, fol. 61.

La vérité n'a pas de recoins ni ne cherche gains.

ANC. CAT. Angle. ESP. Ángulo. PORT. IT. Anglo. (chap. Ángul, ánguls; racó, racons.)

La policía local de Beceite multa al primer meón de espacios públicos.

2. Anglozitat, s. f., angulosité, état de ce qui est en angles.

So ses tota asperitat et anglozitat.

Eluc. de las propr., fol. 118.

Sont sans aucune aspérité ni angulosité.

(chap. Angulosidat, angulosidats.)

3. Anglada, s. f., angle.

Terme... era sus una anglada plantat.

Trad. du tr. de l'arpent., part. II, ch. 27.

Le terme... était planté sur un angle.

ANC. FR. En une parfonde valée

De l'une part en une anglée.

V. des Pères, Du Cange, t. I, col. 210.

(chap. Raconada, raconades.)

4. Angulos, adj., lat. angulosus, anguleux.

Corsica es ilha per trop promunctoris o rocas anguloza.

Eluc. de las propr., fol. 16.

La Corse est une île anguleuse par plusieurs promontoires ou roches.

ESP. PORT. IT. Anguloso. (chap. Angulós, angulosos, angulosa, anguloses; arraconat, arraconats, arraconada, arraconades.)

5. Angular, adj., lat. angularis, angulaire.

En las mayzos angulars.

Eluc. de las propr., fol. 109.

Dans les maisons angulaires.

CAT. ESP. PORT. Angular. IT. Angulare. (chap. Angulá, angulás, com la pedra.)

6. Triangle, s. m., lat. triangulus, triangle.

Sai proar triangle.

P. de Corbiac: El nom de.

Je sais prouver triangle.

Cum es figura de triangle.

Eluc. de las propr., fol. 54.

Comme est figure de triangle.

CAT. Triangul (triàngul). ESP. Triángulo. PORT. IT. Triangulo. (chap. Triángul, triánguls.)

7. Triangular, adj., lat. triangularis, triangulaire.

Gra negre, triangular.

Eluc. de las propr., fol. 211.

Grain noir, triangulaire.

CAT. ESP. PORT. Triangular. IT. Triangolare. (chap. Triangulá, Triángulás.)

8. Triangulat, adj. v., triangulaire, formé en triangle.

Entro que vengua la figura de cauteri triangulada.

Trad. d'Albucasis, fol. 7.

Jusqu'à ce que la figure du cautère devienne en triangle.

ANC. ESP. Triangulado (mod. triangular). IT. Triangolato. (chap. Triangulat, triangulats, triangulada, triangulades.)

9. Quadrangle, s. m., lat. quadrangulus, quadrangle.

De lasquals quatre fan quaysh quadrangle.

Eluc. de las propr., fol. 119.

Desquelles quatre font presque un quadrangle.

Adjectiv. Vayshel quayrat te may de liquor que vayshel quadrangle.

Eluc. de las propr., fol. 280.

Vaisseau carré tient plus de liqueur que vaisseau quadrangle.

CAT. Quadrangul (quadràngul). ESP. Cuadrángulo. PORT. Quadrangulo. IT. Quadrangolo.
(chap. Cuadrángul, cuadrat, cuadránguls, cuadrats; 4 ánguls; cuadrada, cuadrades.)

 

Angel, Angil, s. m., lat. angelus, ange.

E podem be saber que l'angel sus

Son de sa mort alegre e jauzen.

Pons de Capdueil: De totz caitius.

Et nous pouvons bien savoir que là-haut les anges sont joyeux et contents de sa mort.

E dels angels regina.

Lanfranc Cigala: Oi! maire.

Et des anges reine.

Gran multitut... d' angilhs.

Philomena.

Grande multitude d'anges.

ANC. FR. Des sept angels des sept églises.

J. de Meung, Trésor, v. 115.

- Angelot, monnaie où était empreint un ange.

Angels que fes lodit rey, e liegon devers l'angel, Philipus, etc.

Tarif des monnaies en provençal.

Angelots que fit ledit roi, et on lit du côté de l'ange, Philipus, etc.

CAT. Ángel (Àngel). ESP. Ángel. PORT. Anjo. IT. Angelo. (chap. Ángel, ángels; angelet, angelets.)

Estatua de resina San Miguel Arcángel

2. Angelical, adj., angélique.

E la sieua santa cara es tan angelicals.

V. de S. Honorat.

Et sa sainte face est si angélique.

Mario Sasot; E la sieua santa cara es tan angelicals.

A nos pa angelical ministret.

Eluc. de las propr., fol. 128.

Il nous administra le pain angélique.

ANC. FR. … S' aujourd'hui venoit de paradis

Homme ou femme sous forme angelical.

E. Deschamps, ms., p. 249. Sainte-Palaye, Gloss.

CAT. ESP. PORT. Angelical. (chap. Angelical, angelicals. ESP. Angelical, angélico.)

3. Archangel, Arcangil, s. m., lat. archangelus (archi angelus), archange.

Los archangels e 'ls angels atretal

E totz los sans, don la cort es complia,

Preguon per nos.

B. de Venzenac: Lo paire 'l filh.

Les archanges et les anges aussi et tous les saints, dont la cour est remplie, prient pour nous.

Gran multitut d' arcangils.

Philomena.

Grande multitude d' archanges.

CAT. Arcàngel. ESP. Arcángel. PORT. Arcanjo. IT. Archangelo. (chap. San Miquel arcángel : archi + ángel.)

4. Evangeli, Avangeli, s. m., lat. evangelium, évangile.

L' evangelis ditz...

Que qui auci murir deu eyssamens.

Boniface de Castellane: Sitot no m'es.

L' Évangile dit... que qui occit doit mourir pareillement.

Qu'ieu jur pels sans Evangelis.

H. de la Bachélerie: Per grazir.

Que je jure par les saints Évangiles.

Nos trobam en l' avangeli.

V. et Vert., fol. 19.

Nous trouvons en l' Évangile.

CAT. Evangeli. ESP. Evangelio. PORT. Evangelho. IT. Evangelio. (chap. Evangelio, Evangelios.)

Sebeta y lo Evangelio.

5. Evangelisation, s. f., prédication de l' Évangile.

Per vita de bon exemple et per evangelisation.

Doctrine des Vaudois.

Par vie de bons exemples et par prédication de l'Évangile.

(chap. Evangelisassió, evangelisassions.)

6. Evangelic, adj., lat. evangelicus, évangélique.

Second la ley evangelica.

Doctrine des Vaudois.

Selon la loi évangélique.

CAT. Evangelic (evangèlic). ESP. Evangélico. PORT. IT. Evangelico. (chap. Evangélic, evangelics, evangélica, evangéliques.)

7. Euvangelical, adj., évangélique.

Per la votz euvangelical.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 11.

Parla voix évangélique.

8. Evangelista, s. m., lat. evangelista, évangéliste.

S. Johans evangelista raconta una vizio.

V. et Vert., fol. 6.

Saint Jean l'Évangéliste raconte une vision.

En los libres dels evangelistas.

Hist. abr. de la Bible, fol. 62.

Dans les livres des évangélistes.

CAT. ESP. PORT. IT. Evangelista. (chap. Evangelista, Evangelistes.)

9. Evangelistier, s. m., évangéliste.

Sant Mathieu o autorgua, vers evangelistiers.

Izarn: Diguas me tu.

Saint Matthieu, vrai évangéliste, l'assure.

10. Evangelizar, v., évangéliser, prêcher l'Évangile.

Non devem evangelizar.

Brev. d'amor, fol. 61.

Nous ne devons évangéliser.

CAT. ESP. PORT. Evangelizar. IT. Evangelizzare. (chap. Evangelisá: evangeliso, evangelises, evangelise, evangelisem o evangelisam, evangeliséu o evangelisáu, evangelisen; yo evangelisaré; yo evangelisaría; si yo evangelisara; evangelisat, evangelisats, evangelisada, evangelisades.)

 

Angevi, s. m., angevin, monnaie d'Angers.

E no val dos angevis

Tos sabers, mest bonas gens.

T. de B. de Gourdon et de P. Raimond: Totz tos.

Et, parmi les bonnes gens, ton savoir ne vaut pas deux angevins.

2. Angevina, s. f., angevine, monnaie d'Angers.

No lor tengra nulh dan valent un' angevina.

Guillaume de Tudela.

Ne leur tiendra nul dommage de la valeur d'une angevine.

ANC. FR.

Ce ne li vaut mie le pris d'une angevine.

Fabliau, Ms. 7218, fol. 347.

 

Anglar, s. m., pierre, rocher, éboulement.

Prenon lo al pes, gieton l'en mar

Am contrapes d'un gran anglar...

Per anar querre son marit,

Que l' anglars avia sepelit.

V. de S. Honorat.

Ils le prennent par le pied, le jettent dans la mer avec le contre-poids d'une grande pierre.

Pour aller chercher son mari, que l' éboulement avait enterré.

 

Anguila, Enguila, s. f., lat. anguilla, anguille.

Lo fel li donatz d'un' anguila.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous lui donnez le fiel d'une anguille.

En guisa d' enguila.

Liv. de Sydrac, fol. 34.

En forme d' anguille.

Congres que so anguilas de mar. 

Eluc. de las propr., fol. 238.

Congres qui sont anguilles de mer.

(ESP. Congrios que son anguilas de mar)

CAT. ESP. Anguila. PORT. Anguia. IT. Anguilla. (chap. Anguila, anguiles; cría: angula, angules.)

 

Angustia, s. f, lat. angustia, angoisse.

Voyez Georg. Hickesius, Gramm. franco-theot. (DE. Angst)

Faczent a lor motas angustias e torment.

L'Evangeli de li quatre semencz.

Leur faisant nombreuses angoisses et tourment.

Tribulacions ni angustia ni fams.

Trad. de Bède, fol. 17.

Tribulations et angoisse et faim.

A gran dolor et a gran angustia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 67.

Avec grande douleur et avec grande angoisse.

CAT. ESP. PORT. Angustia. (chap. Angustia, angusties.)

2. Angoissa, s. f., angoisse.

Qual angoissa ni cal maltrat!

Deudes de Prades: El temps.

Quelle angoisse et quel malheur.

ANC. CAT. Angoissa,. IT. Angoscia.

3. Engoyssamen, s. m., angoisse.

Tan temeran l' engoyssamen

Que sufriran al jutzamen.

Los XV signes de la fi del mon.

Tant ils craindront l' angoisse qu'ils souffriront au jugement.

IT. Angosciamento.

4. Angoissar, Engoissar, v., mettre en angoisse, affliger, tourmenter.

Tan fort m' anguoysson li sospir.

P. Raimond de Toulouse: Enquera.

Les soupirs me tourmentent si fortement.

E la suzor del sanc, cant se angoisset a la ymagination de sa mort.

V. et Vert., fol. 36.

Et la sueur du sang, quand il s' affligea à l'image de sa mort.

Part. pas. Sufrem tribulacio mas no sun engoissat. 

Trad. de Bède, fol. 67.

Nous souffrons la tribulation, mais nous ne sommes pas dans l'angoisse.

ANC. FR. Quant ti mal t' angoisseront fort,

Ta iras à li par confort.

Roman de la Rose, v. 2705.

Quant à ne se angoisser point de ce que l'on raconte des enfers.

Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. IV, p. 414.

ANC. CAT. Angoissar. ESP. PORT. Angustiar. IT. Angosciare. (chap. Angustiá, angustiás: yo me angustio, angusties, angustie, angustiem o angustiam, angustiéu o angustiáu, angustien; yo me angustiaré; yo me angustiaría; si yo me angustiara.)

5. Engoys, adj., angoisseux, affligé.

Can fo malautes et engoys.

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Quand il fut malade et angoisseux.

Artur Quintana Font, Can fo malautes et engoys

6. Angoissos, Engoissos, adj., pénible, angoisseux, fâcheux.

Qu'el maltrag l'er plus angoissos,

Quan li sove 'l benanansa.

P. Raimond de Toulouse: Us novels.

Que le mauvais traitement lui sera plus pénible, quand il lui souvient du bien-être.

Donna, car ist lauzengier,

Que m'an tout sen et alena,

Son vostre angoissos guerrier.

T. de R. d' Orange et de la Comtesse de Die: Amics.

Dame, car ces médisants, qui m'ont ôté sens et haleine, sont vos fâcheux ennemis.

Mesclat ab vinaigr' engoissos.

Folquet de Lunel: El nom del.

Mêlé avec du vinaigre angoisseux.

ANC. FR. Qui mout ert d'ire angoissos.

Roman du Renart, t. I, p. 134.

Mout parfu Gauvain angoissos.

Nouv. rec. de fabl. et cont. anc t. I, p. 148. 

ANC. CAT. Angoisos. ANC. ESP. Angustioso. IT. Angoscioso. (chap. Angustiós, angustiosos, angustiosa, angustioses.)

7. Engoissozamens, adv., avec angoisse, amèrement.

E David ploret lo mot engoissozamens.

P. de Corbiac: El nom de.

Et David le pleura très amèrement.

ANC. FR. Anguissousement suspira.

Roman d' Haveloc, v. 748.

Si la prist à rongier

Trop angoiseusement.

Ysopet, I, fabl. 15, Robert, t. 1, p. 341.

ANC. ESP. Angustiosamente. IT. Angosciosamente. (chap. Angustiosamen : en angustia.)


Angonar, Engonar, s. m., lat. inguen, aine.

Pause la palma de la sua ma dreyta sobr' el angonar malaute... 

E l' engonar es apostemat, l' engonar es mollificat.

Trad. d'Albucasis, fol. 69 et 70.

Qu'il pose la paume de sa main droite sur l' aine malade... Et l' aine est enflée, l'aine est mollifiée.

CAT. Angonal. ESP. Ingle. IT. Anguinaja.

 

Anha, s. f., prunelle.

Qu'ieu vau e venh com l' anha d' uelh.

G. Magret: Ma dompna.

Vu que je vais et viens comme la prunelle de l'oeil.

CAT. Nina. ESP. Niña (pupila). (chap. Nina, nines del ull; pupila, pupiles.)

CAT. Nina. ESP. Niña (pupila). (chap. Nina, nines del ull; pupila, pupiles.)

 

Anis, s. m., lat. anisum, anis.

Per mixtio d' anis o de fenolh... En sa decoctio si deu metre alcuna quantitat d' anis.

Eluc. de las propr., fol. 209 et 220.

Par mixtion d' anis et de fenouil... En sa décoction se doit mettre certaine quantité d' anis.

CAT. ESP. Anís. IT. Anice. (chap. Anís, anisos; anisset, anissets; fonoll, fonolls, fenoll, fenolls.)

fonoll, fonolls, fenoll, fenolls, fenollo, cenojo, cenollo, faeniculum vulgare, fenŭcŭlu – valensiá fenoll de rabosa, anís, comí, comino

 

Anma, Arma, s. f., lat. anima, âme.

Sos corps ni s' anma miga per ren guaris.

Poëme sur Boece.

Il ne guérit mie pour rien son corps ni son âme.

Arma es facha de tal for

Que sos essers sera jasse.

Nat de Mons: Al noble rey.

L'âme est faite de telle nature que son être sera toujours.

Si m sen lo cor afrevolir,

Que paor ai l' arma s'en an.

P. Raimond de Toulouse: Enquera.

Tellement je me sens le coeur s'affaiblir, que j'ai peur que l' âme s'en aille.

E per l'arma mon paire.

Roman de Fierabras, v. 675.

Et par l'âme de mon père.

Loc. Ditz hom tot jorn: No y a arma, o no y vi arma.

Leys d'amors, fol. 132. (ESP. No hay ni un alma)

On dit tous les jours: Il n'y a pas âme, ou je n'y vis âme.

ANC. FR. Li cors m'est mis à escill;

L'arme en vait à grand perill.

Marie de France, t. II, p. 309.

ANC. CAT. Arma. ESP. PORT. IT. Alma. (chap. Alma, almes.)

2. Armier, s. m., lieu de repos des âmes.

… En l' armier

S'en vai l'arma, e la carn el carnier.

B. Carbonel: Per espassar.

L'âme s'en va au lieu de repos, et la chair au charnier.

3. Animar, v., lat. animare, animer, respirer.

Part. prés.

Es donatz per natura a totas causas animans 

E sentens...

Las causas animans qu'on ve.

Brev. d'amor, fol. 4 et 38.

Est donné par nature à toutes choses respirantes et sentantes.

Les choses respirantes qu'on voit.

Susbtantiv. Tot animant respirant ha pulmo...

En yvern tot animant requier maior vianda et plus grossa que en estiu.

Eluc. de las propr., fol. 231 et 74.

Tout animal respirant a poumon...

En hiver, tout animal requiert plus grande nourriture et plus grosse qu'en été.

Part. pas. Homs es cors sentens, animatz.

Leys d'amors, fol. 145.

L'homme est corps sentant, animé.

ANC. FR.

Qui cognoissant du feu la semence divine

Estre des animants la première origine.

Du Bellay, p. 410.

CAT. ESP. PORT. Animar. IT. Animare. (chap. Vore alená.)

4. Inanimat, adj., lat. inanimatus, inanimé.

Que una causa INANIMADA O muda parla.

Leys d'amors, fol. 143.

Qu'une chose inanimée ou muette parle.

CAT. Inanimat. ESP. PORT. Inanimado. IT. Inanimato. (chap. Inanimat, Inanimats, Inanimada, Inanimades; que no té alma o ánima; que no té ánim : desanimat, desanimats, desanimada, desanimades.)

5. Animal, s. m., lat. animal, animal.

El mieg de dos animals brutz,

Sera encaras conegutz.

Trad. d'un Évang. apocr.

Au milieu de deux animaux brutes, il sera encore reconnu.

Adj. Transmuda si en esperit animal.

Membres a virtut animal ministrans.

Eluc. de las propr., fol. 20 et 33.

Il se change en esprit animal.

Membres servant à vertu animale.

Accidentz animals ayssi cum es angustia, ira, temor.

Trad. d'Albucasis, fol. 52.

Accidents animaux ainsi comme est angoisse, colère, crainte.

CAT. ESP. PORT. Animal. IT. Animale. (chap. Animal, animals.)

Luis Rajadell, Valderrobres; CAT. ESP. PORT. Animal. IT. Animale. (chap. Animal, animals.)

6. Animositat, s. f., lat. animositatem, courage.

Mudar... de temor ad animozitat... De sa animozitat et audacia.

Eluc. de las propr., fol. 46 et 47.

Changer... de crainte à courage... De son courage et audace.

CAT. Animositat. ESP. Animosidad. PORT. Animosidade. IT. Animosità. (chap. Animosidat, animosidats.)

7. Animos, adj., lat. animosus, courageux.

Aygla... sobre autres auzels animoza.

Eluc. de las propr., fol. 140.

Aigle... courageuse au-dessus des autres oiseaux.

ANC. FR. D'une façon si animeuse que, etc.

Mém. de Villeroy, t. II, p. 366.

CAT. Animos. ESP. PORT. IT. Animoso. (chap. animós, animosos, animosa, animoses.)

8. Sobre animos, adj., très audacieux, très courageux.

Cum sia sobre animos a rapina.

Eluc. de las propr., fol. 141.

Comme il soit très audacieux à rapine.

(chap. Sobreanimós, sobreanimosos, sobreanimosa, sobreanimoses : mol animós, massa animós, com lo pena de Marcel, de La Llitera. Es tan animós que se podríe aufegá a un regué.)

Sobreanimós, sobreanimosos, sobreanimosa, sobreanimoses : mol animós, massa animós, com lo pena de Marcel, de La Llitera. Es tan animós que se podríe aufegá a un regué.

9. Longanimitat, s. f., lat. longanimitatem, longanimité.

En l'isla de Lerins a longanimitat.

V. de S. Honorat.

En l'île de Lerins il y a longanimité.

CAT. Longanimitat. ESP. Longanimidad. PORT. Longanimidade. IT. Longanimità. (chap. Longanimidat.)

10. Magnanimitat, s. f., lat. magnanimitatem, magnanimité.

Lo premier gra se apella en letra magnanimitat.

V. et Vert., fol. 64.

Le premier degré s'appelle en lettre magnanimité.

CAT. Magnanimitat. ESP. Magnanimidad. PORT. Magnanimidade. IT. Magnanimità. (chap. Magnanimidat.)

11. Pussillanimitat, s. f., lit. pusillanimitatem, pusillanimité.

Pussillanimitat es cant hom est de pauc coratge a be far, e si laissa hom son temps perdre.
Liv. de Sydrac, fol. 128.

Pusillanimité est quand on est de peu de courage à bien faire, et qu'on laisse perdre son temps.

CAT. Pusillanimitat. ESP. Pusilanimidad. PORT. Pusillanimidade. IT. Pusillanimità. (chap. Pussilanimidat.)

 

Anona, s. f., lat. annona, annone, blé.

Mas selhs que an aodansa

De vin e d' anona.

P. Cardinal: Falsedats.

Mais ceux qui ont abondance de vin et de blé.

Ben cambi' anona per jueill.

P. Cardinal: Ges de.

Il change véritablement blé pour ivraie.

ESP. Anona. IT. Annona. (chap. Blat, blats.)

 

Anormal, adj., lat. anomalus, irrégulier, anomal.

Seria irregulars aytals dansa et anormals.

Leys d'amors, fol. 40.

Un tel air de danse serait irrégulier et anomal.

ANC. FR. Si dois savoir pour un cas anormal

Que nous avons autre tonnoirre et fouldre.

J. le Maire, III. des Gaul., Sainte-Palaye, col. 873.

CAT. ESP. (Anómalo) PORT. IT. Anomalo. (chap. Anormal, anormals; subnormal, subnormals; anómalo, anómalos, anómala, anómales.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite; CAT. ESP. (Anómalo) PORT. IT. Anomalo. (chap. Anormal, anormals; subnormal, subnormals; anómalo, anómalos, anómala, anómales.)

2. Enorme, adj., lat. enormem, énorme.

Per homicidi o per autre enorme delit.

Tit. du XIIIe sièc., DOAT, t. CXVIII, fol. 45.

Pour homicide ou pour autre énorme délit.

CAT. ESP. PORT. IT. Enorme. (chap. Enorme, enormes.)

Companys, Lluís, Luis, Luís, Loís, Luisico, el malas compañías, ERC, asesino de catalanes

 

Ant, Ans, Anz, lat. ante, antea, avant, auparavant.

Ce mot et ses dérivés furent employés comme adverbes, prépositions

et conjonctions, soit dans la forme simple, soit dans la forme composée.

Adv. Que d'aquesta hora en ant. Tit. de 1122.

Que de cette heure en avant.

Qu' ant poiratz mi 'l bureus far

De presset dir que fos saya.

P. Raimond de Toulouse: Ar ai ben.

Qu'auparavant vous pourriez me faire dire que le bureau fût sayon de drap de couleur perse.

ANC. FR. Qui est pire qu'il ne fut ainz.

Roman du Renart, t. II, p. 144.

Ki en Normandie erent ainz.

Roman de Rou, v. 375.

ANC. ESP. Et vos ant con ant sodes desfiuzados.

Poema de Alexandro, cop. 684.

ANC. PORT.

Trocadas as mostranças d'ora em ante.

Sa de Miranda, ecl. 4.

ANC. IT.

Per quanto non vorreste o poscia od ante.

Petrarca, Son.: Anima che.

CAT. Ans. ESP. MOD. PORT. MOD. Antes. IT. MOD. Anzi.

Prép. Vai, Papiol, ades tost e correns,

A Trasinhac, on sias ans la festa.

Bertrand de Born: Non estarai.

Va, Papiol, toujours vite et courant, à Trasinhac, où tu sois avant la fête.

ANC. FR. Ainz un an trespassé.

Roman de Rou, v. 3263.

Mille ans ains sa venue. C. Marot, t. IV, p. 201.

ANC. ESP. Plogo me quando ove ant ti a venir.

Poema de Alexandro, cop. 341.

ANC. PORT.

Vay me sempre ante os olhos figurando.

A. Ferreira, Son. I, 3.

ANC IT. Lor morte permettendo ante lor viso.

Guittone d'Arezzo, Lett. 14.

CAT. Ante. ESP. MOD. PORT. MOD. Antes. IT. MOD. Anzi.

Prép. comp.

E la vespra de Paschas se mogron ans de dia.

Guillaume de Tudela.

Et la nuit de Pâques ils se murent avant le jour.

CAT. Ans de sa mort prega us li perdoneu.

Ausias March: Tal so com.

ANC ESP.

Non morrá por Achilles Ector ant del dia.

Poema de Alexandro, cop. 629.

C'est une sorte de préposition composée que l' emploi suivant d' ans que.

Si vols bona molher aver,

Enquier lo sen ans que l'aver.

Libre de Senequa.

Si tu veux avoir bonne femme, recherche le sens avant que la richesse.

Conj. Coma els no foso letrats, ant ero laïcx et idiotas.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 159.

Comme ils ne fussent lettrés, mais ils étaient laïques et idiots.

Manel Riu Fillat; Coma els no foso letrats, ant ero laïcx et idiotas.

Bernart, so es desavinens

Que donas preion, ans cove

Qu'om las prec e lor clam merce.

T. de P. d' Auvergne et de B. de Ventadour: Amicx.

Bernard, il est inconvenant que les dames prient, au contraire il convient qu'on les prie et qu'on leur crie merci.

ANC. FR. Il ne s'en effroya point, ains dit: Sparte n'est pas à un homme près.

Amyot, Trad. de Plutarque, Morales, t. IV, p. 56.

CAT. Que no 's lassat, ans tot jorn multiplica.

Ausias March: Fantasiant.

ESP. Ca non querie foir nin un passo sennero,

Ant morrerien todos fastal postremero.

Poema de Alexandro, cop. 910.

IT. E non mi si partia dinanzi al volto,

Anzi impediva tanto il mio camino.

Dante, Inf, I.

Conj. comp. En abril ans qu' intre mays.

A. Daniel: Bel m'es.

En avril avant que mai entre.

ANC. FR.

Mult en tueron, ainz ke il se possent armer.

Roman de Rou, v. 4792.

CAT. La part aquella deu esser venuda ans que la nau ò legni partesca.

Consolat de la mar, cap. 4.

ANC. ESP.

Dexar nos an el campo ant que los firamos.

Poema de Alexandro, cop. 903.

PORT. Antes que cahisse sobre elles o rigor.

Luiz de Sousa, Hist. de S. Domingo, I, 2.

ANC. IT. Ch'anti voria morir di spata

Ch'i voi vedessi curocciosa.

Allaci, Rim., not., p. 458.

2. Anceis, adv., avant, auparavant.

Cortezia e solatz e domneis

S'en ven a vos, e 'l cor estei anceis.

Bertrand de Born: Ai! Lemozis.

Courtoisie et gaîté et grâce s'en vient vers vous, et le coeur y est auparavant.

ANC. FR. Laissiez vos ençois enseignier

L'ostel où vos aler devez.

Fabl. et cont. anc, t. IV, p. 207.

Prép. comp.

Avars se dol anceis de dan que sabis.

Trad. de Bède, fol. 4.

Un avare se plaint du dommage avant que le sage.

Conj. comp. Qui mor anceis que 'l convenia la mort a preiar.

Trad. de Bède, fol. 6.

Qui meurt avant qu'il lui convenait de prier la mort.

ANC FR. Ençois que cil assaut començast.

Villehardouin, p. 193.

C'on doit ainçois le leu huer

Des bestes qu'il i soit venuz.

Fabl. et cont. anc, t. IV, p. 471.

Et dit qu'il parleroit au roy et au duc d'Aquitaine, son fils, ainçois qu'il jurast la dite paix. Monstrelet, t. 1, fol. 219.

3. Abans, Abanchas, adv., bas. Lat. ab ante, avant, auparavant.

Plus que d'autra qu'ieu vis pueis ni abans.

Berenger de Palasol: Tan m'abelis.

Plus qu'autre que je vis depuis ni avant.

ANC. FR. Unkes nus homs poiz ne avant

N'en eustrent ne conquistrent tant...

En mer chaï le chief avant.

Roman de Rou, v. 49 et 9749.

CAT. Si ells lo ho otorgan è ho renuncian, là donchs ells poden emparar de fer è de obrar en aquella obra, è abans no.

Consolat de la mar, cap. 8.

Prép. comp. Si no m socor aban d'un an.

G. Adhemar: Ben fora oimais.

Si elle ne me secourt avant un an.

Conj. comp. Abans que il blan puoi sion vert.

Pierre d'Auvergne: Abans que.

Avant que les blancs sommets soient verts.

En abans que morisson aissi desconfes.

Guillaume de Tudela.

Auparavant qu'ils mourussent ainsi non confessés.

E conoc be la senha abanchas que fos natz.

P. Cardinal: Un estribot.

Et il connut bien l'enseigne avant qu'il fût né.

CAT. Abans qu'el leny partesca d'aquest loc.

Consolat de la mar, cap. 45.

4. Avant, adv., lat. ab ante, avant, devant, auparavant.

Qu'el cap derrier, e 'ls pes avan,

Lor coven dels palais issir.

Marcabrus: Emperaire.

Qu'il leur convient de sortir des palais, la tête derrière, les pieds avant.

No prometre re si no o pessas avant.

Trad. de Bède, fol. 61.

Ne promettre rien si tu ne le penses auparavant.

ANC. FR. Alez avant, g'irai après.

Roman du Renart, t. I, p. 117.

CAT. No guart avant ne membre lo passat.

Ausias March: Si col malalt.

PORT. Não pode fazer a sua jornada mais avante.

G. Barreiros, Chrorogr., 161.

Adv. comp. D'ist di en avant. Serment de 842.

De ce jour en avant.

CAT. En avant.

D'aqui avant fo tot assegurat. Philomena.

De là en avant il fut tout rassuré.

Que fuec no passes d'aqui avant.

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 264.

Que le feu ne passât de là en avant.

ANC. CAT. Que d'aqui avant algun avol home, etc.

Consolat de la mar, cap. 99.

Prép. comp. Avan del avesprar.

Guillaume de Tudela.

Avant le soir.

Qu'aprenda 'l avans de Nadal.

P. Rogiers: Tan no plou.

Qu'elle lui apprenne avant Noël.

Ni vollias esser chavallers avant qu' escuders.

Trad. de Bède, fol. 80.

Ni ne veuilles être chevalier avant qu'écuyer.

PORT. E a verde Europa mais avante

De Tanais até o largo mar de Atlante.

G. Per. de Castro, Ulyssea, III, 119.

IT. Innanzi che.

5. Avanzar, v., passer devant, avancer.

Los pros e 'ls arditz avansava.

Leys d'amors, fol. 35.

Il avançait les preus et les hardis.

Dic qu'el mals qu'ai faitz al be,

Ses tot comte, avanza.

B. Zorgi: Jesu-Crist.

Je dis que le mal que j'ai fait, sans aucun compte, passe devant au bien.

Mas lo coms Olivier s'es mot be avansatz.

Roman de Fierabras, v. 2971.

Mais le comte Olivier s'est très bien avancé.

CAT. Avansar. ESP. Avanzar. PORT. Avançar. IT. Avanzare.

6. Avansa, s. f., reste, surplus.

Tu, destra l' avansa per petitas cayraduras e per petits conhetz.

Trad. du tr. de l'arpentage, part. I, c. 41.

Toi, mesure le surplus par petits carrés et par petits coins.

7. Avansament, s. m., avancement, prospérité.

L' avansament del qual veiras en vertut.

Trad. de Bède, fol. 8.

Duquel tu verras l'avancement en vertu.

Quan tu seras en ta honor et en ton avansament.

Hist. abr. de la Bible, fol. 14.

Quand tu seras en ta gloire et en ta prospérité.

ANC. CAT. Avansament. PORT. Avançamento. IT. Avanzamento.

8. Avantar, v., avancer, avantager.

So don fin amors l' avanta.

Rostans de Merguas: La douss' amor.

Ce dont le pur amour l'avantage.

Vas mon Oc e non t' avanta,

Papiols.

Bertrand de Born: Anc no us poc.

Papiols, avance-toi vers mon Oui et non.

- Éloigner, échapper.

Per que patz de nos s' avanta.

B. Alahan de Narbonne: No puesc.

C'est pourquoi la paix s'éloigne de nous.

Qu'a pauc lo cor no m' avanta.

Rambaud d'Orange: Aras no.

Peu s'en faut que le coeur ne m'échappe.

9. Avantir, v., avancer.

L'abas no deu el mostier amar ni avantir una persona plus qu'autra.

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 4.

L'abbé ne doit au monastère aimer ni avancer une personne plus qu'autre.

- Pousser en avant.

No deus to litge que t vol servir

De guerra escomovre ni avantir.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 35.

Tu ne dois exciter au sujet de la guerre ni pousser en avant ton lige qui veut te servir.

10. Avantage, s. m., avantage, profit.

A que far donc van emblan e tolen,

Pus lo donars a dos tans d'avantage?

P. Cardinal: Ricx hom.

A quoi faire donc vont-ils volant et enlevant, puisque le donner a deux fois autant de profit?

Hom fai plus d'avantage ad un que ad autre.

V. et Vert., fol. 26.

On fait plus d'avantage à l'un qu'à l'autre.

CAT. Avantatje. ESP. Ventaja. PORT. Ventagem. IT. Vantaggio. (chap. Ventaja, ventajes.)

11. D' avantage, adv. comp., de plus, davantage.

Dieus li fayra d'avantage aquest bes temporal.

E Dieus promet nos ab aco d'avantage tot cant nos fay mestier al cors.

V. et Vert., fol. 87 et 88.

Dieu lui fera de plus ce bien temporel.

Et avec cela Dieu nous promet de plus tout ce qui nous fait besoin au corps. 

IT. Da vantaggio, davantaggio.

12. Sobravanzar, v., aller devant, surpasser.

Qu'autre socors al sieu non sobravanza.

B. Zorgi: Non lassarai.

Vu qu'autre secours ne surpasse le sien.

IT. Sopravanzare.

13. Davan, Devant, adv., auparavant, devant.

Car devan avian grant paor. La nobla Leyczon.

Car auparavant ils avaient grand peur.

E que tota lur bontaz era fencha, que an mostrada davan.

V. et Vert., fol. 10.

Et que toute leur bonté, qu'ils ont montrée auparavant, était feinte.

ANC. FR. A li vindrent li baron qui devant l'avoient guerpi.

Rec. des. hist. de Fr., t. III, p. 214.

Le temps vécu devant ne m' étoit que langueur.

Desportes, premières oeuvres, p. 140.

- Avant, devant, préférablement à.

Prép. No lauzar home devant sa mort.

Trad. de Bède, fol. 39.

Ne louer pas un homme avant sa mort.

Que devan lui s'es abauzada.

V. de S. Honorat.

Qui s'est prosternée devant lui.

Sos homs plevitz e juratz

Serai ades, s'a leis platz,

Davan totz autres senhors.

Alphonse II, Roi d'Aragon: Per mantas.

Je serai toujours son homme engagé et juré, s'il lui plaît, préférablement à tous autres seigneurs.

ANC. FR. E prend le fil devant le père,

E kieult le fleur devant le fruit.

Helinand, Vers sur la mort.

Et abandonnant celle place devant la venue d'iceux.

Monstrelet, t. II, fol. 175.

CAT. Devant, davant.

ANC. ESP.

Las sombras è las aguas, las devant dichas flors.

Milagros de nuestra Señora, cop. 44.

ANC. ESP. Delant. ESP. MOD. Delante. PORT. Diante. IT. Dinanzi. (chap. Dabán.)

14. Davantal, s. m., tablier, linge à essuyer.

Fes bolhir los payrols, et aportet un davantal, et esgardet Maria als pes de Jhesu-Crist.

V. de sainte Magdelaine.

Elle fit bouillir les chaudrons, et apporta un tablier, et Marie regarda aux pieds de Jésus-Christ.

CAT. Davantal. ESP. Devantal. (Delantal, se pone delante.) (chap. Delantal, delantals; dabantal, dabantals.)

Schürze, delantal, Devendalh, Devendaill, devantal

15. Davancir, v., devancer.

Que per aventura... morz non davancischa.

Trad. de Bède, fol. 42.

Que par hasard... la mort ne devance.

16. Enan, Enans, Enant, adv., du lat. in antea, en avant, devant, par avance.

Qu'en fosson pagats enant.

Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 95.

Qu'ils en fussent payés par avance.

Qu' areire s trais per miehs salir enan.

Folquet de Marseille: Ai! quant.

Qu'il se tire en arrière pour mieux sauter en avant.

Nulhs hom non sap que s'es grans benanansa,

S'enans non sap quals es d'amor l'afans.

Giraud le Roux: Nulhs hom.

Nul homme ne sut ce que c'est que le grand bonheur d'amour, si auparavant il ne sut quel en est le tourment.

Et es tan sabens d'artz e d'estronomia

Qu'el ve e conois enans so que ave.

G. Figueiras: Un nou.

Et il est si savant en arts et en astronomie qu'il voit et connaît d'avance ce qui arrive.

Adv. comp. Que sio tengudas d'aici enant.

Tit. de 1220. DOAT, t. CIII, fol. 4.

Qu'elles soient tenues d'ici en avant.

Usar d'aici enant. Tit. de 1295. DOAT, t. CXXXIX, fol. 125.

User d'ici en avant.

Pueis, d'aquella hora enan,

Anblan roncin que us sosteinha.

R. de Tors de Marseille: Amics Gaucelm.

Puis, de cette heure en avant, un roncin amblant qui vous soutienne.

Des aquesta hora enant.

Des huey enant, faray tota ta volontat.

V. de S. Honorat.

De cette heure en avant.

Dès aujourd'hui en avant, je ferai toute ta volonté.

ANC. FR. Et d'ores en avant seient si bien acort.

Roman de Rou, v. 1041.

Monnoies blanches et noires... des ore en avant.

Ord. des R. de Fr., 1313, t. 1, p. 319.

ANC. PORT.

Trocadas as mostrancas d'ora em ante. (mostranças) 

F. de Sa de Miranda, ecl. 4.

ANC IT. Dall' or' inanzi un dì non vissi mai.

Petrarca, Son.: Non può far.

- Prép., devant, de devant.

Des (10) jorns enans l'avenimens.

Cant venc lo jorn enant la festa.

V. de S. Honorat.

Dix jours avant l'arrivée.

Quand vint le jour de devant la fête.

Perque tut sei corteiador

Parton d'enan lei ab desire.

Bertrand de Born: Sel qui camja.

C'est pourquoi tous ses courtisans partent de devant elle avec désir.

- Conj. Mais, au contraire.

Ja per autra no sera faitz contens;

Enans, sai be que si eron cinc cens,

Qual que chauzis la gensor vos penria.

Giraud le Roux: Ara sabrai.

Jamais ne sera fait dispute pour une autre; au contraire, je sais bien que si elles étaient cinq cents femmes, quel qui choisit la plus gentille vous prendrait.

Mas amans dretz non es desmezuratz,

Enans, ama amezuradamen.

G. de Montagnagout: Nulhs hom.

Mais amant sincère n'est pas démesuré, au contraire, il aime avec mesure.

Prép. comp. Un bon mati,

Enans de l'albeta.

Un troubadour anonyme: Per amor.

Un bon matin, avant la petite aube.

Enans de sa congelacio.

Eluc. de las propr., fol. 137.

Avant sa congélation.

Conj. comp. De dar enans qu'on no mi quier.

Deudes de Prades: En un sonet.

De donner avant qu'on me requière.

Ieu melhur enans que sordei.

B. de Ventadour: Era non.

Je m' améliore bien loin que je déchoie.

ANC. CAT. Enans, enantz. ANC. ESP. Enante, enantes. IT. Innante, innanzi.

17. Enansas que, Enanseis que. Conj. comp., avant que, plutôt que.

Era us quier, amia,

Socors;

Qu' enansas morria

Qu'en queris alhors.

Peyrols: Quora qu'amors.

Maintenant, ô amie! je vous demande secours; car je mourrais avant que j'en cherchasse ailleurs.

Qu' enanseis lai iria,

Qu'ieu remazes en aital non caler.

T. d'Hugues et de Bertrand: Senher En Bertrand.

Que j'irais là, plutôt que je demeurasse en un tel nonchaloir.

18. Enamps, adv., avant, ensuite.

Enamps li dis: Non temer, Maria.

La nobla Leyczon.

Ensuite il lui dit: Ne craignez, Marie.

19. Enansar, v., avancer, exalter, élever, surpasser.

Vi en las ditas qualitatz digestio enansa.

Eluc. de las propr., fol. 227.

Vin en ces qualités avance la digestion.

C'ab belz ditz avinens

Enans vostra honor.

Arnaud de Marueil: Aissi cum mos.

Que j' exalte votre honneur avec de beaux dits agréables.

Quar jois e pretz sobre totas l' enansa.

Rambaud de Vaqueiras: No m requier.

Car grâce et mérite l' élève au-dessus de toutes.

Car no fai trop qui 'ls enansatz enansa,

Mas qui 'ls humils enansa e soste,

Dieu et amics e bon pretz en rete.

Aimeri de Peguilain: Hom ditz que.

Car celui qui élève les élevés ne fait pas beaucoup, mais celui qui élève et soutient les humbles, il en retient Dieu et des amis et bon mérite.

Ves la belha N' Alienor t' enansa,

Chanson.

Aimeri de Bellinoi: Null hom.

Chanson, avance-toi vers la belle Alienor.

Mes des livras sus la balanza,

E la fueylla tan fort s' enanza

C'ayssi las leva de randon,

Com fera un petit boton.

V. de S. Honorat.

Mit dix livres sur la balance, et la feuille surpasse si fort qu'elle les lève de suite, comme elle ferait un petit bouton.

Si es hom que Dieu descreza,

Sos afars enansa.

P. Cardinal: Falsedatz.

S'il est un homme qui ne croie pas à Dieu, son affaire avance.

ANC. CAT. Enantar.

20. Enans, s. m., avancement, avantage.

E si no us platz mos enans e mos pros,

Volrai m'en mal, don', e amarai vos.

Arnaud de Marueil: Us gays amoros.

Et si mon avancement et mon profit ne vous plaît, ô dame, je m'en voudrai mal, et je vous aimerai.

Tan ai volgut sos bes e sos enans!

Berenger de Palasol: Tant m'abelhis.

Tant j'ai voulu ses biens et ses avantages!

21. Enansamen, s. m., avancement, avantage.

Pauc vos calra del mieu enansamen.

Aimeri de Peguilain: En greu.

Il vous souciera peu de mon avancement.

Et am tan de dolz cor

Lo vostr' enansamen.

Arnaud de Marueil: Aissi cum mos.

Et j'aime tant de doux coeur votre avantage.

22. Enansaire, s. m., prôneur.

Ilh sui totz jorns aisi fizels servire,

E de sos bes enansaire e grazire.

H. de S.-Cyr: Gent au.

Ainsi je lui suis toujours fidèle serviteur, et prôneur, et approbateur de ses bonnes qualités.

23. Enantir, v., relever, célébrer, louer, avancer.

D'En Blacas no m tuelh ni m vire,

Ni de son pretz enantir.

Elias de Barjols: Car comprei.

Je ne me tire ni me détourne du seigneur Blacas, ni de célébrer son mérite.

E 'l ric prelat volo s tant enantir

Que ses razo alargon son deptat.

Raimond de Castelnau: Mos sirventes.

Et les riches prélats se veulent tellement avancer, que sans raison ils élargissent leur livre de créance.

Part. pas. Vertutz es atras tirada

E messonja enantida.

G. Riquier: Vertutz.

La vertu est tirée en arrière, et le mensonge avancé.

24. Enantiment, s. m., avantage.

Car fis amans deu voler, per un cen,

Mais de si dons qu'el sieu enantimen.

G. de Montagnagout: Nuls hom.

Car un fidèle amant doit, cent fois pour une, vouloir l'avantage de sa dame plus que le sien.

Loqual cami es grans enantimens a tota la vila. 

Tit. de 1248. DOAT, t. CXVI, fol. 16.

Lequel chemin est un grand avantage pour toute la ville.

25. Enavantir, v., célébrer, mettre en avant.

E de son laus enavantir.

Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.

Et de célébrer sa louange.

26. Denan, adv., devant, au-devant, par-devant.

Que s pot hom defendre ab bran

O metre l'escut denan.

Cadenet: Amors e com.

Que l'on se peut défendre avec le glaive ou mettre l'écu devant.

Adv. comp. Des lo temps Rotlan

Ni de lai denan.

Bertrand de Born: Mon chan fenisc.

Dès le temps de Roland, ni de là au-devant.

ANC. CAT. Denant. ESP. Denante, denantes. (MOD. Adelante)

PORT. Dantes, diante. IT. Dianzi, dinanzi.

Loc. Car er so denan detras,

L'avol bo, e ('l) bo malvatz.

Garins d'Apchier: Cominal vielh.

Car sera ce devant derrière, les méchants bons, et les bons méchants.

ANC. FR. Le roi fit tourner les nefs ce devant derrière.

Joinville, p. 135.

Et tout iroit ce devant derrière.

Roman du Renart. t. II, p. 291.

Prép. Qui vi anc mais penedensa

Faire denan lo peccat.

B. de Ventadour: Lo temps vai.

Qui vit jamais faire la pénitence avant le péché.

Tot francamen, domna, venh denan vos.

P. de Barjac: Tot francamen.

Dame, je viens tout franchement devant vous.

ANC. FR. Qu'ils parloient à crédit de plusieurs choses advenues devant leur temps.

H. Estienne, apol. pour Hérodote, disc. prél. I.

CAT. Devant me vey de grans dolors un munt.

Ausias March: Cervo ferit.

27. Denantit, adj., reculé, retardé.

Er trop corta la jornada

Per long voler denantit.

Gavaudan le Vieux: Un vers vuelh.

La journée sera trop courte pour un long vouloir retardé.

28. Derenan, Deserenan, adv., désormais, dorénavant.

E pren comjat de chantar derenan.

Pons de Capdueil: De totz caitius.

Et je prends congé de chanter dorénavant.

Perqu'ieu vir deserenan

Lo cors e 'l sen e 'ls pretz ailhors.

G. Faidit: Gen fera.

C'est pourquoi désormais je tourne ailleurs le corps, le sens et le mérite.

29. Deserenavans, adv., désormais, dorénavant.

Mas deserenavans

Conoisca.

Arnaud de Marueil: Tan m'abelis.

Mais dorénavant qu'elle connaisse.

30. Adenant, adv., à l'avenir, en avant, par avance.

D'aquella forza que es ni adenant sera.

Tit. de 1059.

De cette forteresse qui est et sera à l'avenir.

Li un queron a travers, li autre adenant.

V. de S. Honorat.

Les uns cherchent à travers, les autres en avant.

Perqu'ieu en chantan

Trac vostre pretz adenan.

Gaubert, moine de Puicibot: Car no us.

C'est pourquoi en chantant je porte votre mérite en avant.

Adv. comp. Totz hom savis garda per adzenan.

B. Carbonel: Joan Fabre.

Tout homme sage regarde par avance.

Ells compro blat o vi... a pagar per adenant, ben mens la meytat que non val, per so quar pagon premiers lur deniers.

V. et Vert., fol. 14.

Ils achètent blé ou vin... à payer par avance, bien moins de la moitié qu'il ne vaut, parce qu'ils payent d'abord leurs deniers.

ESP. Adelante. PORT. Adeante, adiante.

31. Desenan, Adesenan, adv., désormais.

Vos vuelh mostrar e dir desenan que farem.

Guillaume de Tudela.

Je veux vous montrer et dire ce que nous ferons désormais.

Vostr' om sui juratz e plevitz,

E vostres m' er adesenans.

B. de Ventadour: Pel dols.

Je suis votre homme juré et promis, et je serai vôtre désormais.

32. Desenans, s. m., désavantage, découragement.

E no m plai sos desenans.

G. Riquier: Si chans mi.

Et son désavantage ne me plaît pas.

Qu'el bes que m fai es a totz los prezans

Enantimentz, et als crois desenans.

B. Calvo: En luec.

Que le bien qu'il me fait est encouragement à tous les méritants,

et découragement aux méchants.

33. Desenansar, v., baisser, rabaisser.

Il morz de mon seignor mi desananza.

Folquet de Marseille: Ja non cuig.

La mort de mon seigneur me rabaisse.

E sos pretz no s desenans.

G. Riquier: Qui m disses.

Et son mérite ne baisse pas.

Tot vostr' argen torn en plom

E vostr' afar desenansa.

Cominal: Comtor d'Apchier.

Tout votre argent tourne en plomb et votre affaire baisse.

Perque joiz faill e gens gabars

Merma e desenansa.

Giraud de Borneil: Plaing.

C'est pourquoi joie faillit et gentille plaisanterie diminue et baisse.

ANC. FR. Cascune moult nos desavance.

Roman du Renart, t. IV, p. 175.

Car chacun d'eulx met son entente

En moi vers vous desavancer.

Œuvres d' Alain Chartier, p. 767.

34. Antrenant, Entrenan, adv., en avant.

De Mahom lur message

Qu' es pausat antrenant

En peyras d' aymant,

A Mecha la royal.

V. de S. Honorat.

De Mahomet leur envoyé qui est posé en avant aux pierres d' aimant, à Mecque la royale.

- Auparavant, jadis.

Qu'el guay dompney qu'om tenia entrenan

An li plusor volt en deschauzimen.

H. Brunet: Pus lo dous.

Que la plupart ont tourné en grossièreté la gaie courtoisie qu'on tenait auparavant.

35. Ancessor, s. m., ancêtre, prédécesseur.

E devria s ben vergoinhar

Qu'el membres de sos ancessors.

Bertrand de Born: Quan vei lo.

Et il devrait bien avoir honte, pourvu qu'il se souvînt de ses ancêtres.

Vostr' ancessor, so aug dir e retraire,

Foron tug pros, mas vos no 'n soven guaire.

E. Cairel: Pus chai la.

Vos ancêtres, j'entends dire et rapporter cela, furent tous preux, mais il ne vous en souvient guère.

- Prédécesseurs, les hommes des temps passés.

Us reprochiers me ditz dels ancessors.

G. Adhemar: Non pot esser.

Un proverbe des gens anciens me dit.

Los libres dels auctors

Sai e dels ancessors

Los sens e las follors.

Giraud de Salignac: Esparviers.

Je sais les livres dés auteurs et les sagesses et les folies des prédécesseurs.

ANC. FR. A vos ancessors et à nos

La tolirent lor ancessor.

Roman de Rou, v. 9907.

Servi et aidé nos ancesseurs.

Ord. des R. de Fr., 1315, t. I, p. 602.

CAT. Antecessor. ESP. Antecesor. PORT. Antecessor. IT. Antecessore. (chap. Antecessó, antecessós, antecessora, antecessores; ancestro, ancestros : antes + decesso : que han mort abans de natros o natres. Lo pipá mate, pero lo naixe segú.)

Desideri Lombarte, fumán, Peñarroya, Penarroija, Pena-Roja, Tastavins, Peñarroija; Lo pipá mate, pero lo naixe segú

- Conseiller, assesseur.

Malvatz ancessors, so es mals cocelliers que donon mals cocelhs als jutges et als senhors.

V. et Vert., fol. 15.

Mauvais assesseurs, c'est-à-dire, méchants conseillers qui donnent méchants conseils aux juges et aux seigneurs.

36. Antic, adj. lat. antiquus, antique, ancien.

Qu'en un mostier antic

Mi jureron mant ric

Sobr' un missal.

Bertrand de Born: Ges no mi.

Vu qu'en un monastère antique plusieurs puissants me jurèrent sur un missel.

La gesta dis qu'el temps antic.

V. de S. Honorat.

L' histoire dit qu'au temps antique.

E 'l rei n'Anfos que tan gen se capdella

Ab sen antic.

Paulet de Marseille: Ab marrimen.

Et le roi Alphonse qui se conduit si bien avec sens antique.

Subst. Si co feiro 'l premier antic.

Gavaudan le Vieux: Patz passien.

Ainsi comme firent les premiers anciens.

Ad. comp. Segon que ab antic han acostumat.

Tit. de 1241. DOAT, t. CLXX, fol. 151.

Selon que dès long-temps ils ont accoutumé.

CAT. Antig. EST. Antiguo. PORT. Antigo. IT. Antico. (chap. Antic, antics, antiga, antigues.)

37. Antiquament, adv., antiquement, anciennement.

Sapchatz que antiquamen

Hom comtava lo naissamen

De mascles e de femmas no. (femnas)

Brev. d'amor, fol. 82.

Sachez qu' anciennement on comptait la naissance des mâles et non des femelles.

So que es estat usat antiquament.

Ord. des R. de Fr., 1461, t. XV, fol. 414.

Ce qui a été usité anciennement.

Antiquament en lo temps que, etc.

Tit. du XIVe sièc. DOAT, t. XCIII, fol. 257.

Anciennement dans le temps que, etc.

CAT. Antiguament. ESP. Antiguamente. PORT. Antigamente. (chap. Antigamen o antígamen.)

IT. Anticamente.

38. Antigage, s. m., ancienneté.

E de gran antigage.

V. de S. Honorat.

Et de grande ancienneté.

39. Antiquitat, s. f., lat. antiquitatem, antiquité.

De gran antiquitat.

V. de S. Honorat.

De grande antiquité.

Adv. comp.

Que seran deguts a cascun de nos de antiquitat.

Cout. de Saussignac, de 1319.

Qui seront dus à chacun de nous depuis très long temps.

CAT. Antiguitat. ESP. Antigüedad. PORT. Antiguidade. IT. Antichità. (chap. Antigüedat, antigüedats.)

40. Antiquar, v., devenir ancien.

Quan es comensant petit, mais quan es antiquat e es gra.

Trad. d'Albucasis, fol. 28.

Quand il est en commençant petit, mais quand il est devenu ancien et est grand.

41. Antiquatiu, adj., faisant vieillir.

Es antiquativa, descolorativa.

Eluc. de las propr., fol. 26.

Elle est faisant vieillir, décolorante.

42. Ancian, adj., ancien.

No laissar ton ancian amic, car lo noels no lo semblara pas.

Trad. de Bède, fol. 75.

Ne pas laisser ton ancien ami, car le nouveau ne lui ressemblera pas.

Subst. Los bels ditz e 'ls bells fagz dels ancias.

V. et Vert., fol. 22.

Les beaux dits et les beaux faits des anciens.

CAT. Anciá. ESP. Anciano. PORT. Ancião. IT. Anziano. (chap. Agüelo, vell.)

CAT. Anciá. ESP. Anciano. PORT. Ancião. IT. Anziano. (chap. Agüelo, vell.)

Comparat. El temps ansianor.

V. de S. Honorat.

Au temps plus ancien.

ANC. FR. Ke li baron e il signor

Firent de temps ancianor.

Roman de Rou, v. 14.

Ki en Bretaigne la menur

Avint al tems ancienur.

Marie de France, t. 1, p. 50.

43. Ancianamens, adv., anciennement.

Ayssi co solian far los filozofes pagas ancianamens.

V. et Vert., fol. 65.

Ainsi comme les philosophes païens avaient coutume de faire anciennement.

ANC. ESP. Ancianamente.

44. Ancianetat, s. f., ancienneté.

Ab aquela ancianetat.

Tit. du XIVe sièc. DOAT, t. CLXXII, fol. 216.

Avec cette ancienneté.

CAT. Ancianitat. ESP. Ancianidad. PORT. Ancianidade. IT. Anzianità. (chap. Vellesa, velleses; agüelada, agüelades.)

45. Anticipacio, s. f., lat. anticipatio, anticipation.

Si conoysh per anticipacio de la accessio.

Eluc. de las propr., fol. 90.

Se connaît par anticipation de l'accès.

CAT. Anticipació. ESP. Anticipación. PORT. Anticipação. IT. Anticipazione. (chap. Antissipassió.)

46. Anticipar, v., lat. anticipare, anticiper, devancer.

Es dit Lucifer, anticipa denuncian... levant del solelh.

Eluc. de las propr., fol. 115.

Est appelé Lucifer, anticipe en l' annonçant... le lever du soleil.

CAT. ESP. PORT. Anticipar. IT. Anticipare. (chap. Antissipá, antissipás: yo me antissipo, antissipes, antissipe, antissipem o antissipam, antissipéu o antissipáu, antissipen; yo me antissiparé; yo me antissiparía; si yo me antissipara; antissipat, antissipats, antissipada, antissipades.)

 

Antenna, s. f., lat. antenna, antenne.

Am tant un adrech vens si fier sus en l' antenna.

V. de S. Honorat.

Alors un vent du nord frappe si fort sur l'antenne.

Doas antennas, LX sols.

Ch. du péage de Valence, Hist. de Val., p. 297.

Deux antennes, soixante sous.

CAT. Antena. ESP. Entena (antena). PORT. Entenna. IT. Antenna. (chap. Antena, antenes; les dels barcos són mes velles que les de la radio, televisió, repetidós de siñal, internet, etc. Si les putes no tingueren fills, yo tindría antena.)

 

Anthifrazis, s. f., lat. antiphrasis, antiphrase.

Antiphrasis est sermo e contrario intelligendus, ut lucus, quia caret luce per nimiam nemorum umbram.

Isidor., Orig., I, cap. 36.

Anthifrazis es cant alques vocables significa lo contrari de so que propriamen devia significar.

Leys d'amors, fol. 137.

L' antiphrase, c'est quand aucun terme signifie le contraire de ce que proprement il devait signifier.

CAT. ESP. PORT. Antifrasis. IT. Antifrasi. (chap. Antífrassis.)

 

Anthimetabola, s. f., lat. antimetabole, antimétabole.

*gr Quintilien, IX, 3, 85.

Antimetabole est conversio verborum, quae, ordine mutato, contrarium efficit sensum: Non ut edam vivo, sed ut vivam edo.

Isidor., Orig., II, 2.

Commutatios apelada anthimetabola.

Leys d'amors, fol. 146.

Changement appelé antimétabole.

 

Anthipofora, s. f., lat. anthipophora, antipophore, figure.

*gr, Jul. Rufin. fig. Sent., p. 270, ed. Putsch.

Le même auteur, p. 36, appelle en latin cette figure Adjectio, quae affectum adversariorum quemlibet fingimus, cui respondemus.

Anthipofora es cant hom respon a la questio o a la demanda qu'om poyria far.

Leys d'amors, fol. 141.

L' antipophore est quand on répond à la question ou à la demande qu'on pourrait faire.

 

Anthismos, s. m., persiflage.

Es anthismos mal dig o vilania dicha ad autre cubertamen am belas e cortezas paraulas. Leys d'amors, fol. 138.

Le persiflage est mauvais propos ou vilainie dite à un autre couvertement avec de belles et courtoises paroles.

Ce mot, qui en grec s' écrirait *gr, ne se trouve point dans les anciens rhéteurs. Sa racine est *gr, fleur.

 

Anthiteton, s. f., lat. antitheton, antithèse, opposition.

Quintilien, Inst. orat., IX, 3, 81: Contrapositum autem, vel, ut quidam vocant, contentio (*gr dicitur) non uno fit modo: nam et si singula singulis opponuntur, ut in eo quod modo dixi, vicit pudorem libido, timorem audacia, etc.

Es anthiteton cant hom pauza diversas cauzas contrarias per ostar, vencer, abayssar o cofondre la una per la diversitat o per contrarietat de l'autra. Leys d'amors, fol. 126.

L' antithèse est quand on pose diverses choses contraires pour ôter, vaincre, abaisser ou confondre l'une par la diversité ou par la contrariété de l'autre.

2. Anthiteta, s. f, antithèse, opposition.

Isidor., Orig., II, cap. 21 :

Antitheta, quae latine contraposita appellantur, quae dum ex adversa ponuntur, sententiae pulchritudinem faciunt et in ornamento locutionis decentissima existunt, ut Cicero: Ex hac parte pudor expugnat, illi ne petulantia; hinc pudicitia, illinc stuprum, etc.

Cicéron lui-même se sert de ce terme, Orat., 50. Semper hac, quae Greci

*gr nominant, cum contrariis opponuntur contraria, numerum oratorium necessitate ipsa efficiunt.

Anthiteta, en autra maniera apelada syndiasmos, segon alqus, se fay cant una sentencia es contraria o diversa a l'autra.

Leys d'amors, fol. 126.

L' opposition, d'une autre manière appelée syndiasme, se fait, selon aucuns, quand une expression est contraire ou diverse à l'autre.

3. Antitozis, s. f., antithèse, figure de grammaire.

*gr Alexand. *gr, p. 586.

Per una figura apelada alleotheta o antitozis.

Leys d'amors, fol. 79.

Par une figure appelée alleothète ou antithèse.

4. Anthitezis, s. f, lat. antithesis, antithèse.

*gr, Art. rhetor., p. 695. SOSIPP., Charis. inst. gramm., ed Putsch, col. 249. Antithesis est litterae pro littera immutatio, ut, impete nunc vasto, etc., pro impetu.

Anthitezis, laqual figura pauza o muda una sillaba o una letra per autra.

Leys d'amors, fol. 68.

Antithèse, laquelle figure pose ou change une syllabe ou une lettre pour une autre.

5. Anthitezir, v., substituer une lettre à une autre dans un mot.

Part. pas. Si per mutatio, adonc aytal mot son apelat anthitezit, quar aqui es una figura apelada anthitezis.

Leys d'amors, fol. 68.

Si par mutation, alors de tels mots sont appelés substitués, car là est une figure appelée antithèse.

 

Anthonomazia, s. f., lat. antonomasia, antonomase.

Antonomasia (*gr) est vocabulum, quod sine nomine positum loco ejus fungitur, ut est Arma virumque cano et intelligitur Aeneas,

Diomède, de Part. orat., col. 452, ed. Putsch.

Anthonomazia... se fay cant hom per excellensa pauza en loc de nom propri alcu nom qu'es comus... Per apostol, Paul enten.

Leys d'amors, fol. 131.

L' antonomase... se fait quand on pose par excellence au lieu d'un nom propre aucun nom qui est commun... Par apôtre, il entend Paul.

CAT. ESP. PORT. IT. Antonomasia. (chap. Antonomassia.)

 

Antidotari, s. m., antidotaire, dispensaire.

Fasson las confeccions ses tota sophisticacion, aisi com l' antidotaris o comanda.

Cartulaire de Montpellier, fol. 128.

Qu'ils fassent les compositions sans aucun mélange, ainsi comme le dispensaire le commande.

ESP. PORT. IT. Antidotario. (chap. Antidotari, Antidotaris : boticari, boticaris, boticaria, boticaries; apotecari, apotecaris, apotecaria, apotecaries; farmasséutic, farmasséutics, farmasséutica, farmasséutiques. Antídoto, antídotos.)

 

Antifona, Antifena, s. f., bas lat. antiphona, antienne, sorte de poésie.

Antiphona se disait dans la basse latinité d'un chant ecclésiastique, quand deux choeurs chantaient alternativement les versets d'un psaume ou d'une hymne.

On lit, dans un des manuscrits des troubadours, ce titre d'une pièce en

l'honneur de la Vierge:

Antifena de Lanfranco.

Lanfranc Cigala: En chantant.

Antienne de Lanfranc.

Himnes cantant, antifonas, versetz.

La Crusca provenzale, p. 101.

Chantant hymnes, antiennes, versets.

Aquest' antifena qe cantan als martirs.

V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 263.

Cette antienne qu'on chante aux martyrs.

ANC. FR. Une hymne ou anthaine de saint Nicolas.

Lett. de rém., 1413. Carpentier, t. 1, col. 228.

CAT. ESP. (Antífona) PORT. IT. Antifona. (chap. Antífona, Antífones.)

2. Antifonari, s. m., bas. lat. antiphonarium, antiphonaire.

Aordenet regularmen l' antifonari.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 75.

Il disposa régulièrement l' antiphonaire.

CAT. Antifonari. ESP. PORT. IT. Antifonario. (chap. Antifonari, antifonaris, antifonaria, antifonaries.)

 

Antrac, s. m., gr. *, carboncle, sorte d' ulcère.

In pede gravari apostemate quod antracem solent medici nominare.

Martenne, Th. nov., t. III, col. 1802.

Si la materia no es trop venenosa, cum en herizipila et antrac.

Eluc. de las propr., fol. 97.

Si la matière n'est pas très venimeuse, comme en érysipèle et carboncle.

ANC. FR. Boutz, mal de dentz, rongne, antrac, morve, toux.

Cretin, p. 180.

PORT. Antraz. IT. Antrace.

 

Antre, s. m., lat. antrum, antre.

Antre vol dire escur.

Eluc. de las propr., fol. 162.

Antre veut dire obscur.

ESP. IT. Antro. (chap. Antro, antros, com lo local de la Ascuma, a Calaseit.)

 

Antropospatos, s. m., antropospate.

*gr (N. E. Frase larga en griego) Quando Deo tribuuntur membra vel partes, id juxta humanam affectionem quidem dicitur, sed intelligitur convenienter Deo.

S. Athanas., Dial. I, de Trin., t. II, p. 164.

Antropospatos es cant alcuna proprietat d'ome hom aplica e attruibuish a Dieu, e pel contrari. Leys d'amors, fol. 141.

L' antropospate est quand on applique et attribue à Dieu quelque propriété de l'homme, et par le contraire.

 

Anxietat, s. f., lat. anxietatem, anxiété.

Cupiditat et anxietat.

Eluc. de las propr. fol. 106.

Cupidité et anxiété.

CAT. Ansia. IT. Ansietà. (ESP. Ansiedad.) (Chap. Ansiedat, ansiedats; ansia, ansies.)