|
Cinc
sun li modi dels uerbes, endicatius, imperatius, optatius,
coniunctius, infinitius. Endicatius es apelatz, quar demostra lo
faiç que om fai, si cum es 'eu chant, eu escriu'. Imperatius
es aquel que om comanda, si cum es: 'aporta pan, aporta uin'.
Obtatius es quar desira (5a), si cum: 'eu uolria amar'.
Coniunctius es quar aiusta doas raços ensens, si cum en aquest
loc 'cum eu amei fortmen, torz es si no sui amatz'.
Infinitius
es apelatz, quar no pausa terme ni fi a zo qe ditz, si cum: 'eu
uoilh amar'. (174) E chascun dels .v. modi queu ai dit desus
deu auer cinc tems, presen, preterit non perfeit, preterit
perfeit, preterit plus qe perfeit e futur. Quatre coniugaços
sun. Tut aquelh uerbe, linfinitius dels quals fenis en ar, si
cum 'amar .i. amare, chantar .i. cantare, ensenar .i. docere' sun
de la prima coniugaço. De lautras tres coniugaços sun tan
confus linfinitiu en uulgar que couen a laissar la gramatica e
donar autra regla nouella. Per que platz a mi que aquel uerbe que
lor infinitiu fan fenir in er, si cum es 'auer .i. habere, tener
.i. tenere, deuer .i. debere' sion de la segonda coniugazo, aquelh
que fenissen in ire, et aquel que fenissen in endre, si cum 'dire
.i. dicere, escrire .i. scribere, tendre .i. tendere, contendre
.i. contendere, defendre .i. defendere' sion tuit de la terza,
aquelh que fenissen in ir, si cum 'sentir .i. sentire, (5b) dormir
.i. dormire, auchir .i. audire' de la quarta. Lo presens tems
del indicatiu de la prima coniugaço se dobla en la prima persona,
que pos dir 'ami', o pos dir 'am', 'chanti o chan, plori o plor,
soni o so, brami o bram, badalhi o badalh'. La segonda persona in
as fenis, si cum 'tu amas', la terza in a, si cum 'cel ama'.
Aici fenisen las tres personas el singular del tems presen del
indicatiu et el plural 'nos amam, (14) uos amatz, celh amen
o amon', et aicho es generals regla que la terza persona del
(175) plural se dobla per toz uerbes e per totz tems, que pot
fenir o in en o in on, e la prima persona dobla se en totz uerbes
el tems presen del indicatiu solamen, si cum 'eu senti .i. ego
sentio o eu sens, eu dizi [.i. ego dico] o eu dic'. Mas mielhz es
a dir lo plus cort quel plus long. El preterit non perfeit del
indicatiu 'amaua, uas, ua, amauam, amauatz, auen o amauon'.
El
preterit perfeit 'amei, est, et, amen, ez, eren uel
ameron.
El preterit plus que perfeit 'eu
auia amat, ias amat, ia (6a) amat, iam at, iaz at, ien uel ion
at'.
El futur sun senblan tuit li uerbe en
totas las coniugazos, que tut fenissen aici 'amarai, ras, ara,
amarem, rez, ran uel amarau.
El emperatiu tut
aquel de la prima coniugaço fenissen in a estreit, si cum
'chanta .i. canta, bala .i. salta, uiula .i. niela', en la segonda
persona entendatz, car imperatius non a prima, que om no pot
comandar a si eus. En la terza persona fenis toztems in e, si cum:
'dance .i. ducat choream, saute .i. saltet. tombe .i. cadat'. In
plural fenis in atz, si cum 'caualghaz .i. equitetis, anaz .i.
ambuletis, trotaz i. trotetis, caualguen .i. equitent, anen .i.
ambulent. troten .i. trotent'.
El
obtatiu fenissen tuit li uerbe de la prima coniugaço in era uel
(176) in ia; e de totas las coniugaços comunalmen, si cum
'uolunt's amaria .i. utinam amarem, ras uel rias, amera uel
ria',
In plurali 'amaram uel riam, aratz uel riatz,
amaren uel rien', item 'dissera .i. utinam dicerem uel diria,
diceras uel rias, disera uel diria, diseram uel riam, diceratz uel
riatz, ren uel rien'.
Pero
aquelh que sun de la quarta coniugaço (16), don linfinitius fenis
in ir solamen, si cum 'dormir .i. dormire' fan lobtatiu in ira uel
in irria, iras (6b) uel in irias, ira uel in iria, iram uel iriam,
iratz uel iriatz, iren uel irien.
Et
sun alcun altre uerbe que sun fors daquesta regla, si cum 'uoler
.i. uelle, tener .i. tenere, poder .i. posse, saber .i. sapere,
auer .i. habere, conoisser .i. cognoscere. deuer .i. debere,
secher .i. sedere', que 'uoler' fenis la prima persona del obtatiu
en 'uolgra uel uolria', la segonda, 'gras uel rias, uolgra uel
ria, uolgram uel riam, uolgraz uel riatz, uolgren uel rien, tengra
o tenria, pogra o poria, auria o agra, conoseria o conogra, degra
o deuria, segra o seigria, plagra .i. placerem o plairia, pagra
.i. pascerem o passeria, begra .i. biberem a beuria, ualgra .i.
ualerem o ualria. mogra .i. mouerem,
o
mouria. colgra .i. colerem o colria nogra .i. nocerem o noçeria,
uengra .i. uenirem o uenria'. E quasqus daquel sobreditz deu fenir
en singular et en plural et personas, de tan cum saperten al
presen del obtatiu, si cum es dit desus pleneiraz de 'uoler'. El
preterit plus que perfeit del obtatiu fenissen tuit in es estreit,
si sun de la prima coniugaço, si cum 'bon fora qu'eu agues amat,
tu aguesses amat cel agues amat' et aquelh solamen (177) que
fenissen lor enfinitiu in (7a) endre et in iure, si cum 'uiure .i.
uiuere, prendre .i. capere, tendre .i. tendere' que sun scenblan
en aquest loc a la prima coniugazo, et el preterit perfeit,
et el preterit non
perfeit del coniunctiu, si cum podez uezer aici 'cum eu cantes, tu
cantesses, cel cantes cantassez. cantassetz, cantassen uel
cantesson, cum eu tendes, tu tendesses, cel tendes, tendessem,
tendessez, tendessen uel tendesson', item in preterito imperfecto
'cum eu ames, tu ames, cel ames, assem, assetz, essen uel
esson. El futur del obtatiu fenissen tut aquelh de la prima
coniugaço in e si cum aici 'deus uolha queu ame, tu ames, cel
ame, amem, ametz, amen uel amon'.
El presens del coniunctiu
es atretals.
Pero lo preteritz non
perfeiç del coniunctiu es semblans al preterit non perfeitz del
indicatiu a la uengada, et es contra gramatica, si cum en aquest
loc 'Seu te donaua mil marcs, serias tu mos hom? El preterit
perfeit del coniunctiu 'cum eu aia amat, aias amat, aia amat, aiam
amat, aiatz amat, aien uel aion amat'.
Lo preteritz plus
que perfeitz del coniunctiu (7b) e semblans ad aquelh del
obtatiu.
(18) El futur del coniunctiu 'cum eu aurai amat,
ras at, ra at, rem at, auretz amat, ran at uel aurau'.
(178)
El presen del enfinitiu, 'amar'. El preterit non perfeit, 'auer
amat'.
Dels autres tems del
enfinitiu nom entremet, qar non an loc en uulgar se non pauc. Ni
del passiu nom besogna dir, qar pertot se tria per aquest uerbe
'sum, es, est 'que uol nominatiu cas denan se et apres, si cum 'eu
sui amatz .i. amor, tu est atz, cel es atz, nos em amat, etz at,
sun at,
eu era amatz .i. amabar, ras atz,
ra atz, nos eram at, eratz at, eren uel eron amat, eu fui atz .i.
amatus sum uel fui, fust atz, fo atz, nos fom at, foz at, foren
uel ero at,
eu auia estat
amatz .i. amatus eram uel fueram, auias estat at, auia estat at,
nos auiam estat at, uos auiaz estat at, cel auien uel auion estat
at,
eu serai amatz .i. amabor, ras
atz, ra atz, rem at, retz at, ran uel rau at'.
Imperatiu
'sias tu amatz [.i. amare], sia cel amatz. (8a) siam nos at. siatz
uos at, sian uel sion celh amatz'.
Obtatiu 'per mo uol
en seria amatz .i. utinam amarer uel fora, rias atz, ria atz, riam
uel ram at, riatz uel ratz at, rien uel ron amat'.
Preter.
pl' per. 'per mo uol eu augues estat amat .i. utinam amatus essem
uel fuissem (credo quod uelit dicere 'mo uolges deus que agues
estat amat'), esses stat atz, es stat atz, essem stat at, essetz
stat at, essen uel (179) esson stat at'.
El
futur 'Deus uolha queu sia amatz .i utinam amer, sias amatz, sia
atz, siam atz, siatz at, sien uel sion at'.
Lo
present del coniunctiu es autretals si metetz denan 'cum', lai on
ditz 'per mo uol'. El preterit non perfeit del coniunctiu 'com
eu fos amatz i. cum amarer, fosses atz, fos atz, em (20) at, etz
at, fossen at uel fosson'.
El preterit perfeit 'cum
eu aia estat amatz .i. cum amatus sim uel fuerim, aias stat atz,
aia stat atz, aiam stat at, aiatz stat at, aien uel aion stat
amat'.
Lo preterit plus que perfeit del
coniunctiu scenbla aquel del obtatiu, si metez 'Deus uola' en de
'cum'. El futur 'cum eu aurai estat amatz .i. cum amatus ero,
auras estat amatz, aura stat atz, rem estat at, rez estat at, ran
uel aurau estat at'.
Lenfenitius del passiu non a loc
en uulgar. Explicit .i. declinationem. Li uerbe de la segonda,
e de la terça, e de la quarta coniugaço sun mout diuers, si cum
'eu escriu .i. scribo o escriui, tu escrius o escriues, cel escri
o escriu, eu dic .i. dico o diçi, tu dis o dizes, cel ditz, eu
fenisc .i. finio o fenis, tu fenisses, cel fenis'. In plurali fan
tut em, etç, en uel on. Et aquelh queu ai dit sun de terça e
degra auan dir de la segonda, si cum 'eu ai .i. habeo. tu as, cel
ha, eu tenh [.i. teneo] o teni, tu tes o tenes, cel te, eu sai .i.
sapio, tu saps, cel sap, eu fenh .i. fingo o fenhi, tu fenhz o
fenhes, cel fenh'. Autretals es 'penh .i. pingo, tenh .i. teneo,
cenh .i. cingo, estrenh .i. stringo, enpenh .i. impingo' et en
plural em, etz, en uel on. (180) El preterit inperfec del
indicatiu e futur et in futur del obtatiu et el presen del
coniunctiu sun scenblan tut li uerbe de la segonda et de la terçha
et de la quarta coniugaço quel preterit non perfeit fan tu ia,
ias, ia, el plural iam, iatz,
ien uel ion.
Del endecatiu entendat generalmen, del coniunctiu ala uegada,
quan 'si' es pausatz denan, si cum aici 'seu auia mil marcs, eu
seria rics (9a) om .i. si haberem mille marchas, ego essem
diues homo'. El futur del indicatiu rai, ras, ra, rem, retz,
ran uel rau.
El futur del obtatiu, et el presen
del coniunctiu a, as, a, am, atz, an uel on, si cum 'Deus uolha
qeu escriua .i. utinam scribam, tu escriuas, cel escriua,
escriuam, uatz, uel escriuan uel escriuon'.
In
preterito perfecto indicatiui in prima persona .j., in secunda
.jst., per la maior part, si cum 'eu dissi .i. ego dixi, tu
dissist, eu escrissi .i. ego scripsi, tu escrissist, eu tengui .i.
tenui, tu tenguist, eu dormi [.i. dormiui], tu dormisti, eu
fezi uel fi .i. feci, tu fezist, eu feissi .i. finxi, tu
feissist'. Mas en la terça persona del singular sun mot
diuers, si cum 'dis escris, teng, dormi, fetz, feis', e tuit aquel
don linfenitius fenis en ir solamen, si cum 'auchir .i. audire,
senthir .i. sentire, cubrir .i. cooperire, sofrir .i. sustinere',
que no (22) se poden doblar, si cum se dobla 'dir, dire .i.
dicere, escrir, escrire .i. scribere'. fan la prima persona et la
terça en i et la segonda en ist.
El preterit perfet del
indicatiu et el plural (181) im, itz, iren uel iron,
el
autre que no sun daqest scenblan fan em, ez, en uel on sion de la
segonda o de la terça coniugaço, si cum 'aguem .i. habuimus,
aguez, agren uel agron' (9b) singular si cum li autre, trait la
terça persona que ditz 'ag .i. habuit'), 'dissem .i. diximus,
dissez,dissen uel disson.
Tres sun que fan la terça
persona del preterit perfeit in oc el singular 'poc .i. potuit,
noc .i. nocuit, moc .i. mouit' el quarz es 'ploc .i. pluit'.
'Decaçez .i. diuitias amisit, caçez [.i. cecidit], escaçez
[.i.
contigit], parec .i. apparuit, aparec [.i. aparuit], crec .i.
creuit'. In ec estreit 'bec .i. bibit, lec .i. licuit, sec .i.
sedit, tec .i. tenuit, dec .i. debuit'. In eup 'deceup .i.
decepit, conceup .i. concepit, ereup .i. conualuit'. In aup 'saup
.i. sapuit, caup .i. cepit'. In eis 'teis .i. tinxit, seis [.i.
cinxit], feis .i. finxit, peis [.i. pinxit], empeis .i. impegit,
estreis .i. astrinxit, destreis .i. constrinxit, constreis .i.
constrinxit, esteis .i. extendit, ateis .i. nactus est'. In enc
estreit 'souenc .i. recordatus fuit, uenc .i. uenit, auenc .i.
euenit, mantenc .i. patrocinatus est, sostenc .i. sustinuit'. In
es estreit 'mes conpost .i. misit, pres conpost, ques conpost
.i. quesiuit'. In et larg 'uenquet .i. uicit, seguet .i. secutus
est, perseguet [.i. persecutus est], conseguet .i. consecutus est,
mesquet .i. miscuit, respondet .i. respondit, perdet .i. perdidit,
tendet conpost .i. tetendit, batet conpost .i. percussit, pendet
conpost .i. suspendit, descendet .i. descendit, fendet .i.
diuisit, uendet conpost .i. uendidit, fotet .i. futuit,
escondet .i. abscondit, encendet .i. incendit' que fan tu lo
preterit perfeit enteiramen si cum li uerbe de la prima coniugaço
et si sun elh de la segonda, e 'respondet .i. respondit' e 'tondet
.i. totondit' seguen aquela eissa regla. In hac 'plac .i. placuit,
pac .i. pauit, mentac [.i. nominauit], ac .i. habuit'. (10a) In is
'asis .i. sedit, escris .i. scripsit, dis .i. dixit, ris .i.
risit, sumris .i. subrisit, enquis .i. inquisiuit'. Pero tut
aquist seis sobredit poden esser semblan en prima persona et en
terça el preterit perfeit. In uis 'destruis .i. destruxit'.
Anquara
in erc 'sufri o soferc .i. qui passus est, ubri o uberc .i.
aperuit, cubri o cuberc .i. cooperuit (182), corec .i.
cucurrit'. In ers larg 'ters .i. tersit, esters .i. extersit'.
In ers estreit 'ders .i. crexit, aders [.i. necessaria dedit],
aers [.i. hesit]' In ars 'espars .i. sparsit, ars .i. arsit'. In
oc estreit 'conoc .i. cognouit, desconoc .i. ignorauit, reconoc
.i.
recognouit'.
In ois 'pois .i. perunxit, iois .i. iunxit'. In olc larg 'uolc .i.
uoluit, tolc .i. abstulit, (tollere, tolre, toldre) colc .i.
coluit, molc .i. moluit, dolc .i. doluit'. In os larg 'fos .i.
fodit, apos .i. apposuit, despos .i. deposuit'. In os estreit
'escos .i. excussit, escos .i. abscondit, ros .i. segetem
totondit'. In ols larg 'sols .i. soluit, absols .i. absoluit,
uols .i. uoluit, reuols .i. reuoluit'. In ors larg 'tors .i.
torsit, destors .i. distorsit, retors .i. retorsit'. In eus 'teus
.i. timuit, preus .i. pressit'. In ais 'conplais .i. conquestus
est, plais [.i. planxit], (24) frais .i. fregit, refrais .i.
consulatus est, afrais .i. humiliauit,sofrais .i. defuit, trais
.i. traxit, atrais .i. attraxit, retrais .i. narrauit, contrais
.i. debellare fecit, pertrais .i. ualde traxit, sostrais .i.
subripuit, atais .i. expediuit'.
In aus 'claus .i.
clausit'. E perçho ai fait tant longa paraula de la terça
persona del preterit perfeit, quar maier confusios era en aquela
que en totas las autras, quar per la maior part la prima persona
fenis en i e la segonda in ist, del (10'b) preterit perfect del
indicatiu entendatz, on per la maior part la prima e la segonda
persona sun scenblans. Del preterit non perfeit de la segonda
e de la terça et de la quarta coniugaço tut sun dun scenblan, si
cum es dit desus ia, ias, ia, iam, iatz, ien uel ion.
El
preterit plus que perfeit, tut aquelh don linfinitius fenis in
endre uel in etre uel in ondre uel in otre, si cum 'tendre conpost
.i. tendere, prendre conpost .i. prendere', in ebre, 'decebre
conpost .i. decipere, fendre conpost .i. findere, pendre conpost
(183) .i. pendere, metre conpost .i. mittere, batre
conpost
.i. percutere, respondre .i. respondere, escondre [.i. excutere],
fotre
[.i. coire]' et in er, si cum 'auer .i. habere, poder .i. posse,
tener .i. tenere, saber .i. sapere, deuer .i. debere' sun scenblan
a la prima coniugaço, mudat at in ut,
et aquelh don
linfinitius fenis in ir, mudat at in it,
trait tres
que muden at in onth 'ponher .i. pungere, ionher .i. iungere,
onher .i. ungere' e 'ueçer .i. uidere' mudat at in ist e trait
'prendre .i. prendere' e 'metre .i. mittere' ab lo conpost que
muden at in es
e trait 'escodre .i. excutere' at in os
e trait 'penher .i. pingere, fenher .i. fingere, empenher .i.
impingere, tenher .i. tingere, cenher .i. cingere' ab totz sos
conpost que muden at in einht et 'atenher [.i. attingere']
eisscemen,
trait 'estrenher [i. stringere]' ab totz sos
conpost (11a) que muda at in eit, si cum 'eu auia amat .i.
amaueram, eu auia saubut .i. sciueram, pogut .i. potueram, conogut
.i. cognoueram, tengut .i. tenueram, degut .i. debueram, agut .i.
habueram, eu auia auçit .i. audieram, legit .i. legeram, escrit
.i. scripseram, dit .i. dixeram, eu auia pres .i. ceperam, mes .i.
miseram. poinht .i. punxeram, oinht .i. unxeram, ionht .i.
iunxeram, estreit .i. strinxeram, destreit, feinht .i. finxeram.
peinht .i. pinxeram, teinht .i. tinxeram, ceinth .i. cinxeram,
enpeinht .i. impegeram'.
El
futur del indicatiu sun scenblans totas las quatre coniugaços
rai, ras, ra, rem, retz, ran uel rau. E la segonda persona del
enperatiu fenis aici cum la terça persona del prescen del
indicatiu singular. trait aquest uerbe 'saber [.i. sapere]' que fa
(26) 'sapchas' el emperatiu. El emperatius de la prima fenis in a,
en segonda persona, en terça in e, si cum 'ama tu, ame cel, amem
nos, amatz uos, amen cel o amon'.
Et
es lo futurs del imperatiu tals cum lo presens.
Lo
presens del optatiu uol en totas coniugaços, trait la prima,
generalmen fenir en ria, rias, ria, riam, riatz, rien uel rion. El
preterit plus quamperf. fenis inagues, aguesses, agues. aguessem,
aguessetz, aguessen uel aguesson, aiustat ut en la fin, en totas
(184) personas, si lo uerbes es de la segonda (11b) coniugaço o
de la terça, si es de la quarta, it. Pero segon que lo
preterit plus que perfeit del indicatiu es formatz, sun tuit li
preterit plus que perfeit format, aiustat 'agues' el cap, si cum
'seu agues sabut .i. si sciuissem, sieu agues tengut .i. si
tenuissem, tendut, perdut .i. perditum, conogut .i. cognitum,
pogut seu agues auçit .i. si audissem, escrit, dormit .i.
dormitum, delit .i. destructum, aunit .i. uituperatum', si cum se
conte plus pleneramen desus el preterit plus que perfeit del
indicatiu.
El
futur del obtatiu, el presens del coniunctiu sun scenblan, que
fenissen a, as, a, am, atz, an uel on, si cum 'eu sia .i. sim, tu
sias, cel sia, cum nos siam, uos siatz, cel sian uel
sion.'
El preterit non
perfeit del coniunctiu, si es de la segonda o de la terça, es,
esses, es, essem, essetz, essen, cum de la prima, si cum 'cum eu
agues .i. cum haberem, tu aguesses, cel agues, celh aguessen uel
aguesson', cum nos aguessem, uos aguessetz,
es
de la quarta, is, isses, is, issem, issetz, issen uel isson, si
cum 'eu dormis .i. cum dormirem, tu dormisses, cel dormis, cum nos
dormissem, uel dormisson'.
Lo preterit
perfeit del coniunctiu aia ut, aias (12a) ut, aia ut, aiam ut,
aiatz ut, aien uel aion ut, si es de la segonda o de la terça
coniugaço, si cum 'eu aia tendut .i. cum tetenderim, tu aias
tendut, cel aia tendut, nos (185)
aiam
tendut, uos aiatz tendutz, celh aien o aion tendut', si es de la
quarta, muda ut in it, si cum 'eu aia scentit .i. cum sentierim tu
aias sentit. cel aia sentit, nos aiam sentit, uos aiatz sentit,
celh aien uel aio sentit. (28) Lo preterit plus que perfeit
del coniunctiu es tals cum del obtatiu. El futur 'cum eu
aurai tengut .i. cum tenuero, tu auras tengut, celh aura tengut,
nos aurem tengut, uos auretz tengut, celh auran uel aurau tengut',
si es de la segonda o de la terça, si es de la quarta, muda ut in
it. Del infinitiu es dit assatz desus al començamen des
uerbes. Lo passius de las autras coniugaços, si cum es dit de
la primera sia totz per ordre, fors tan quen la segonda et en la
terça muda at in ut et en la quarta at in it.
|
Li
Modi del uerbs son cinc, Indicatiuus. Imperatius optatius,
coniunctius. Infinitius. Indicatius es appellatz car demostra lo
fait q' hom fa. si cun 'eu ta't escriu' o qe demanda si cu' 'qe
fas tu mamas tu .o. qe fas tu' Imperatius es aqel qe comanda si
con es 'aporta pan aporta vin'. Optatius es qar desira si cun es
'eu uolria amar'. Coniunctius es car aiusta doas razons ensems. si
cun en a qest loc 'cu' eu ame fortm' et tortz si no soi amatz' e
car uol totas ues un autre uerb ab lui car non pot star per se
sol. Infinitius es appellatz car no' pauza t'me ni fin a zo q'
ditz si cu' 'eu uoilh amar'. El quascu dels cinc. moz. q' ai dig.
de sus deu au' .v. tempus. zo es p'zent preterit no' perfeit
preterit perfeit. preterit plusq' perfeit. et futur. Li uerbi o
son de la prima coniugazon, o de la segonda, o de la terza (10b) o
de la quarta Tuit li uerb. linfinitiu del cas finissen en ar. si
cun 'amar, cantar. ensenhar'. son de la prima coniugazon.
En
sun tan confus. Linfinitiu e' uulgar, qe conuen a laissar la
gramatica, e donar autra regla nouella perqe plaza me. aqell.
uerb. qe lor infinitiu fan fenir en er. si cun es 'auer. tener,
deuer'. sion de la segonda coniugazon. aqill. qe finisson en ire
si cun 'dire', et aqelle qe finissen en endre si cu' 'tendre.
contendre. defendre'. et in iure si cu' 'uiure'. 'scriure' sion
tuit de la terza coniugazon et a qell qe finissen en ir si cu'
'sentir, dormir' sion de la quarta coniugazon.
lo
p'zens tempus del indiaziu de la prima coniugazon se dobla en la
prima persona qeu pos dir 'eu ami o eu am .i. ego amo. eu canti o
eu can .i. ego canto' La seconda persona fenis. en as si cun 'tu
amas .i. tu amas' la terza i' a si cun 'cel ama .i. ille amat'
Aissi femilen las tres personas en singular del temps p'zent del
indicatiu (.) El pl'al finis la prima persona in. am si cu'
'nos amam .i. nos amamus' in atz si cu' 'uos amatz .i. uos amatis'
La terza in en o in on '.i. illi amant'. et aisso (11a) es
generals regla qe' la terza persona del plural se dobla per totz
uerbs, et per totz temps q' pot o in en o in on Et la prima
persona dobla se en totz uerbs el temps p'zent dell. indicatiu
solamen si cu' 'eu senti o eu fei eu diçi, o eu dic', uras meils
es ader lo plus cort qua' plus lane. El p'terit non perfeit zo es
non complit. 'ego amaba' .i. eu amaua. tu amauas .i. tu amabas.
cel amaua .i. ille amabat' Et plural'r 'nos amauam .i. nos
amabamus uos amauatz .i. uos amabatis ill. amauen o amauon .i.
illi amabant' El preterit perfeit zo es complit 'eu amei .i. ego
amaui. tu amest .i. tu amauisti. cel. amet .i. ille amauit'. Et
plural'r 'nos amem .i. nos amauimus uos ametz .i. uos amauistis.
ill. ameren o amaron .i. illi amaueru't. uel amauere'. El
preterit plus qua' perfeit. 'eu auia amat .i. ego amaueram tu
auias amat .i. tu amaueras. cel auia amat .i. ille amauerat'
Et
plural'r 'nos auia amat .i. nos amaueramus. uos auias amat .i.
uos
amaueratis cill auia amat .i. illi amauera't' El futur son semblan
li uerbi tuit entotz las coniugazons qe tuit finissen aissi 'eu
amarai .i. ego amabo tu amaras .i. tu amabis cel amara .i. ille
amabit' Et plural'r 'nos amare' .i. nos amabimus. uos amares.
(11b) .i. uos amabitis cel amaran .i. illi amabunt' El
imperatius del temps p'zent tuit aq'll. de la prima coniugazon
finissen en a si cu' 'canta, balla' E de la segonda persona
entendatz qar imperatius no' ha prima persona en singular, q' hom
non pot comandar se meteu't. en La terza persona fenissen en e si
cu' 'ame .i. amet ille' Et plural'r zo es en lo plural finis la
prima persona in em si si cun 'caualguem .i. equitemus amem nos
.i. amemus nos' la segonda persona in atz si cu' 'anatz .i. eatis.
amatz uos .i. amate uos' la terza finis in en si cun 'caualguen
.i. equitent ill. amen .i. ament illi'
Et
deuetz saber qe' tuit a qill uerbe q' finissen en linfinitiu in ar
podon finir in aire si cun 'far faire. trar traire'. fan en
lemperatiu en la prima persona del plural in am si con 'sezam
tragam' en loptatiu finissen tuit li uerb de la prima coniugazon
del temps p'zent el singular la prima persona in era o in ria. Et
de totz coniu gazos generalmen si cun 'uolenters amera uolenters
amaria .i. ego libenter amarem tu ameras .i. tu amares. cel amera
.i. ille amaret'
Et
plural'r 'nos amaram .i. nos amaremus. uos ameras .i. uos
amaretis. ill. ameran .i. illi amarent'. Item 'eu dissera o diria
.i. dicerem (12a) tu disseras .o. dirias. tu diceres. cel dissera
o diria .i. ille diceret' Et plural'r 'nos dissera' o diriam .i.
nos diceremus. uos disseratz o diriatz .i. diceretis ill. diceren,
o dirien .i. illi dicerent'. En cara finissen li ottatiu el
temps p'zen arsi, si cum 'deus uolgues q'u ames .i. ut' ego amare'
deus uolgues qe tu amasses .i. ut' tu amares. deus uolgues qe cel
amasset .i. ut' ille amaret'. Et plural'r 'deus uolgues q' nos
amassem .i. ut' nos amaremus deus uolgues qe uos amasses .i. ut'
uos amaretis deus uolgues qe qill amessen .i. ut' illi amarent'.
Pero a q'll. q' son de la quarta coniugazon don linfinitius fenis
in ir. solam' si cu' 'dormir' fan loptatiu en ira o in iria si cu'
'eu uolenters dormira. o dormiria .i. ego libenter dormire', tu
dormiras o dormirias .i. dormires, cel dormira, o dormiria .i.
ille dormiret' et plural'r 'nos dormiran o dormirian .i. nos
dormiremus .uos dormiraz. o dormiratz .i. uos dormiretis. ill.
dormiren, o dormirien i. illi dormirent'. Et sun alcun autre
uerbe qe sun fors da q'sta regla, si cun 'uoler tener poder saber
auer conoiscer'.
qe finissen la prima persona del
optatiu in gra o in iria si cun 'eu
uolgran o uolriam .i.
(12'b) nos uellemus uos uolgras o uolriatz .i. uelletis ill.
uolgre' o uolrien .i. illi uellent. Segra, o seiria i.
sedere,'
colgra o colria .i. colere' nogra
o noçeria .i. nocere' uengra. o uenria .i. uenire' Et cascus da
qest sup'diz den finir en singular et en plural et en personas de
tan co' sa perten al p'zent del optatiu si cu' es dit de sus
pleneiram' de 'uoler'
El preterit plusq' perfeit del
optatiu fenissen tuit a qell de la prima coniugazon
et a
q'll qe finissen Lor infinitiu en endre et in uinure si cu'
'pendre tendre' q' sun semblan en aq'st luce (luoc) a la
prima coniugazon finissen tuit aissi si cun 'be fore q'u angues
amat .i. ego amauissem tu agesset amat .i. tu amauisses. el agues
amatz .i. ille amauisset' Et plural'r 'nos aguessem amat .i. nos
amauissemus uos auesset amat .i. uos amauissetis ill. auesson amat
.i. illi amauissent' E 'ben fora q'u agues tendut tu auesses
tendut, cel aues tendut' Et aissi fan em plural 'nos auessen
tendut uo auessz tendut ill. auessen tendut Et el p'terit non
perfeit del coniunctiu si cu' podetz uez et aissi 'cu' eu cantes
.i. cum ego cantare' tu cantares, ille cantaret' Et pluraliter
'cum nos cantaremus, uos cantaretis illi cantare't (13a) Cum eu
tendes .i. cum ego tenderem tu tenderes. ille tenderet', et
plural'r 'nos tendesse' .i. nos tenderemus uos tenderetis. illi
tendere't Enlo (En lo) futur del optatiu finissen tuit aq'il de
la prima coniugazon aissi si cu' 'dieus uoillja qeu ame .i. ut'
ego ame' tu ames, ille amet', Et plural'r 'deus uoillia qe nos
amem .i. ut' nos amemus uos ametis illi ament' El p'sent del
coniunctiu est q' laion (lai on) es 'ut' deu esset 'cu' El
preterit non perfeit 'cun eu ames .i. cum ego amare', tu amares,
ille amaret' Et plural'r' cum nos amasse' .i. cum nos amare mus
uos amaretis illi amarent' Pero lo preterit no' perfeit de
coniunctiu al p'terit non perfeit del indicatiu alauigada si tot
es contra gramatica si cun en a quel loc 'seu te donaua nul serias
tu mes hom .i. seu te dones' El preterit p'feit del coniunctiu
'cu' ara amat .i. cum amauerim tu amaueris, ille amauerit' Et
plural'r 'nos ara' amat .i. cu' nos amauerimus uos amaueritis illi
amauerint' lo preterit plusquamperfeit del coniunctiu en semblaz
ad aqel (13b) del optatiu estrer q' lai on es 'ut' el optatiu el
coniuntiu uol 'eu' El futur del coniunctiu 'cun eu aurai amat .i.
cum amauero, tu amaueris. ille amauerit' et plural'r 'cu' nos
aurem amat .i. cu' nos amauerimus uos amaueritis illi amauerint' E
p'sent del infinitiu el non perfeit an solam' una determinazon en
singular et en plural et en totz las personas. zo es 'amar' si cu'
'eu uoil amar, tu uoles amar cel uol amar nos uolen amar' Et per
zo es ditz infinitius zo es non finitius car si cun es dit de sus
non fenis ni termina certa persona ni nomer q' aissi la prima cu'
la segonda e cu' la terza e aissi en plural cu' en singular. Dels
autres temps del infinitiu no men tramet car non an gatte luce en
uulgar. (gaire luoc) Del passiu non besoinlia dir aissi con del
actiu q' dit de sus. q' per tot se t'ia per aqest uerbe zo es 'sum
es est' que uol nominatiu cas de nan se et der se si cu' 'eu fui
amatz .i. ego amor tu es amatz .i. tu amaris, uel amare cel es
amatz .i. ille amatur'. ailli finissen las tres personas singulars
del temps p'zent del indicatiu Mas en lo plural finissen aissi,
'nos sem amat .i. nos amamur uos est amat .i. uso amamini ill su'
amat .i. ama't' (14a) El preterit perfeit 'eu fui amatz .i.
ego amatus su' uelfui. tu fust amatz. tu es uel fuisti amatz
cel fo amatz .i. ille est uel fuit amatus', Et pluraliter 'nos fom
amat .i. nos sumus, uel fuimus amati uos fos amati .i. uos estis
uel fuistis amati, illi foren o foron amat .i. illi sunt fueru't.
uel fuere amati' El preterit plusqua' perfeit 'eu era o auia estat
amatz .i. ego era' uel fuera' amatus tu eras. o auias estat amatz
.i. tu eras uel fueras amatus. cel era o auia estat amatz i. ille
erat uel fuerat amatus' El pluraliter 'nos era' o auiam estat amat
.i. nos eramus uel fueramus amati, uos eratz o auiatz e stat amat
.i. uos eratis, uel fueratis amati ill. eren o eron auien o auion
estat amat .i. illi erant uel fuerant amati'. El futur 'eu serai
amatz .i. amabor .i. tu seratz amat .i. tu amaberis, uel amabere
cel sera amatz .i. ille amabitur' Et plural'r 'nos serem amat .i.
nos amabimur uos seres amat .i. uos amabimini ill. seran amat .i.
illi amabuntur' El imperatiu 'sias tu amatz .i. amare tu. sia cel
amatz .i. amet' (14b) ille' Et plural'r sian nos amat .i. amemur
nos sian uos amat .i. amamini uos, sien o sion ill. amat .i.
amentur illi'. El optatiu' per mouol' eu seria o fora amatz
.i. utina' ego amarer tu ferias o foras amatz .i. tu amareris uel
amarere, cel seria o foratz amatz .i. ille amaretur' Et pluraliter
'nos seriam amat .i. amaremur', et dobla se en uulgar e cal uol
pot hom dir 'uos serias amat .i. uos amaremini. ill. serien amat
.i. illi amare't' El preterit perfeit, et plusq'perfeit 'deus
auer uolgut qeu fos estat amat .i. ut' ego esse', uel fuissem
amatus tu fosses estat amat .i. esses uel fuisses amatus cel fos
estat amat .i. esses uel fuisset amatus'. Et plural'r 'deus agues
uolgut qe nos fosse' estat amat, .i. utina' essemus, uel fuissemus
amati uos fosses estat amat .i. essetis, uel fuissetis amati, ill.
fossen estat amat .i. illi essent uel fuissent amati' […] el
futur deus uoillia que sia amatz .i. utina' amer. tu fias amatz.
.i. ameris, uel amere, cel sia amatz .i. ille amet' E plural'r
'Deus uoilli a qe nos siam amat .i. utina' nos amemur uos sias
amat .i. amemini. illi. sian. amat .i. ament'. lo p'senz del
coniuncties attetuls si cun lo futurs del obtatiu si meteis denan
'cu' lai on ditz 'ut'. El preterit no' perfart del coniunctiu cu'
eu fos amatz .i. cu' ego amarer, tu fosses amatz .i. tu amareris
uel amarere, cel fossem amat .i. ille amaret' Et plurl'r (5b) 'cun
nos fossem amat .i. cu' nos amaremur, uos. fossetz amat .i.
amaremini, cil fossen, o fosson amat .i. illi amarent'. el
preterit perfeit, 'cu' euaia estat amatz .i. cum ego amatus sim
uel fuerim. tu aias estat amatz .i. amatus sis, uel fueris. cel
aia estat amatz .i. ille amatus sit, uel fuerit'. Et plural'r 'cum
nos aia' estat amat .i. cum simus, uel fuerimus amati, uos aias
estat amat .i. uos sitis, uel fueritis amati cil aio estat amat
.i. illi sint, uel fuerint amati', lo p't'it. plusq' perfeit del
coniunctiu sembla aqel del optatiu si meteiz 'cu' en loc de 'deus
uoillia' El fut' del 'cu' eu aurai estat. amatz .i. cum ero uel
fuero amatus, tu eris, uel fueris amatus, ille erit uel fuerit
amatus'. Et plural'r 'nos auiem estat amat, i. cu' amati
erimus, uel fuerimus, uos amati eritis uel fueritis, illi amati
erint, uel fuerint' Infinitius de uerbi passiui non aluec en
uulgar. Li uerb. della seconda ede la terza, e dela quarta
coniugat'o. sum ero, ut diuers, si cu' 'en seriu oue scriui', e
dobla se en la prima persona, 'tu escrius o tu escriues', e dobla
se en la segonda eissam'. 'cel escriu, cel escriue', ut aisi se
dobla. en la terza Ancara uol dir de la segonda coniugazon
'eu ai .i. ego habeo. tu as .i. tu habes cel. ha .i. ille habet
(6a) eu tein. o teni .i. ego teneo tu tes. cel .i. ille
tenet'
El p't'it n'perfet de
lindicatiu. et futur. el futur del optatiu. el prezent del
coniunctiu son semblan tuit uerbe de la seconda, et de la terza, e
de la quarta coniugazo'. qel p'tit n'perfeit fan tuit la prima
persona mia si cu' 'eu fingia .i. ego fingeba'. tu fingias .i. tu
fingebas. cel fingia .i. ille fingebat', el plural La prima
persona
tuit en iam si cu' 'non fingiam .i, nos fingebamus. uos fingias
.i. uos fingebatis cill. fingion .i. ill. fingebant' Del
indicatiu entendatz generalm'. del coniu'ctiu ala uigada can fies
pauz atz denan si cu' aissi 'seu auira mil. marchs eu feria rios
hom .i. si haberem mille marchas, ego essem diues'.
E il
futur del indicatiu finissen tuit enai.si cun es ditdesus del
futur del indicatiu dela prima co'iugat'o. si cu' 'eu aurai. tu
auras. cel aura' et plurl'r 'nos aurem. uos aures. cill. auran' El
futur del optatiu el p'sent del coniunctiu tuit finissen la prima
persona en a si cu' 'dieus uoillja q'u escriua .i. ut' 'ego
scriba'. tu escriuas .i. tu scribas, cel escriua .i. ille scribat'
E plural'r 'deus uoillja qe nos escriuam .i. nos scribamus uos
scribatis, illi scribant el p't'it. perfet del indicatiu la
prima persona finis en .i. (6b) La segonda en ist per la maior
part si cun 'en dixi .i. ego dixi. tu dixist. tu dissisti.
Eu
dormi .i. ego dormiui tu dormist .i. tu dormisti Eu feçi ofi .i.
ego feci tu feçist. .i. tu fecisti' mas en la terza persona
singular son mout diuers. si cu' 'dis .i. dixit. escris .i.
scripsit. feis .i. finxit' et tuit aqil don len finitius fenis en
ir solam'. si cun 'auzir .i. audire, sentir .i. sentire cubrir.
.i. coperire. sofris .i. substinere'. qe non se podon doblar.
si cun se dobla 'dir edire', fan la prima, e la terza del singular
in .i. et la segonda in ist si cun 'eu soffri .i. substinui tu
sofris .i. sustinuisti. cel sofri .i. sustinuit' El plural fan la
prima persona en im si cu' 'nos sofrim .i. sustinuimus, uos
sufritz .i. sustinuistis cill sufriren. o sufriron, idest illi
sustinueru't, uel sustinuere' Eli autre q' non son da qest
semblan fan en plural la prima persona in em si cum 'nos aguem .i.
nos habuimus, uos habuistis, (el illi habueru't, uel habuere' el
singular si cun li autre tuit la terza persona qe biz 'Ae .i.
habuit nos dissem .i. diximus, uos disses .i. dixistis. illi
dissen. o disson .i. dixeru't uel dixere' Tres sunt qe fan en
la terza persona del singular in oc. si cun 'poc. i. potuit. moc
.i. mouit noc .i. nocuit' el q'tres 'ploc .i. pluit' In p'to
perfetto
estreit 'bec .i. bibit. lec .i. licuit. sec
.i. sedit. tenc .i. tenuit. dec .i. debuit' In (7a') eup. si cu'
'deceup .i. decepit. conceup .i. concepit ereup .i. conualuit'. in
aup. si cu' 'saup .i. sapuit. caup .i. cepit' In eis si cu' 'teis
.i. tinxit. seis .i. conci'xit. feis .i. finxit peis .i. pinxit.
Empeis .i. impinxit estreis .i. strinxit destreis .i. co'strinxit.
Ateis .i. nactus est',
In es. estreit si
cun 'mes .i. misit. compost si cun remes .i. remisit pres .i.
prendit. compost si cu' apres .i. apprehendit repres .i.
reprehendit qes .i. q'siuit si cu' reqes .i.
requisiuit,
uendet .i. uendidit fotet
.i. fotuit escondet .i. ascondit. encendet .i. encendit' qe fan
tot lo p'tet. perfeit enteiram' si cu' li uerbe de la prima
cogniugation E li son ill de la segonda, e 'respondet i.
respondit, e tondet, i. totondit' seguen a qella meteisma
regola.
In erc. si cu'
sufri o sufrere .i. passus est. obri o ubere .i. aperuit. cubri. o
cubere .i. cooperuit corri, o corre .i. cucurrit' In ers.
lans. si cu' 'ters .i. tersit esters .i. estersit'. In ers estret.
si cun 'ders. i. esit adhers .i. adhesit'. In ars. si cun
'espars .i. exparsit. ars .i. arsit'.
In
os estreit si cun 'escos .i. exc'.sit. ros .i. rodit escos .i.
abscondit'. In ols. lirgz. si cun 'sols .i. soluit. absols .i.
absoluit. uols .i. uoluit. reuols .i. reuoluit'. In ers Larg. si
cun 'ters. .i. torsit. dexteters .i. destorsit'. In eus si cum
'teus .i. timuit. preus .i. pressit complans .i. conq'stus est'.
In ais si cun 'plais .i. planxit frais .i. (7b) franxit.
refrais .i. refransit. afrais .i. humiliauit. sofrais .i. defuit.
trais .i. traxit atrais .i. atraxit retrais .i. narrauit. conurais
.i. debilem facit pertrais .i. ualde traxit sostrais .i.
subripuit. dais .i. espediuit. atais .i. pertimuit'. In aus si cun
'claus .i. clausit' Emper zo ai fait tan longa paraula dela 3a
persona del p'terit perfeit. qar maiers confuzions era en a q'lla
q'n totas las autras qan. per la maior part. la prima persona
fenis en .i. e la segonda en ist Del p'terit perfeit del
indicatiu entendaiz o per la maior part la prima, e la segonda
persona su' semblan si cu' es dit desus Del preterit. non
perfeit de la segonda, e de la terza e de la quarta coniugazon
tuit sun dun semblan si cu' es dig desus. si cun 'eu auia. tu
auias. cel auia. Nos auiam uos auiatz ill. auien o auion' El
p'terit plusq' perfeit tuit aq'il. don linfinitius fan mendre. se
cun 'prendre' o en etre si cu' 'metre'. o in atre, si cu' 'batre'.
o in ondre si cun 'escondre'. o in otre si cun 'fotre'.
o
in er. si cun 'auer. poder' son semblan a la prima coniugazon
mudat ac in ut si cun 'eu auia agut .i. ego habuera' eu auia fotut
.i. ego fotuera', tu auias agut o fotut cel auia agut o fotut'. Et
plural'r 'nos auian sabut uos auias sabut ill. auian subut'. et a
qill. don (8a) Linfinitius finis in r. mutar at in it si cu' 'eu
auia dormit. tu auias dormit, cel auia dormit. nos auian uos auias
cil auian amat'. Trais tres qe mudant at in hoint zo es
'poigner loigner. hoigner' si cu' 'eu auia point. eu auia ioint tu
auias ioint' e trait 'uezer' qe muda at in ist, si cun 'eu auia
uist. E trait 'p'itore e metre' ab lor compost, si cu'
'comprendre. so metre' q' muden at in ens si cu' 'auia pres tu
auias pres. eu auia mes tu auias mes'. E trait 'escondre' qe muda
at in os si cun 'en auia escos. tu auia escos' Et trait 'peigner
feigner. teigner. ceigner' ab totz lor compostz si cun 'enfeigner
enteignher acenher'. qe mudent at in eint si cu' 'eu auia
enteint, eu auia efeint' et 'atener' eissam' Et trait
'enstrenher' ab totz sos compost, qe muda at in eit si cun 'eu
auia estreit. tu auias estreit'
El
p'zen de limperatiu fenissen totas las coniugazos trait la prima
persona, la segonda persona del singular in as si cun 'digas .i.
dic tu' la terza in a si cu' 'diga cel .i. dicat ille' El plural
La p'a in am si cun 'digan .i. dicamus nos' la segonda in az si
cun 'dicatz .i. dicite uos' la terza in on. si cun 'digon .i.
dicunt illi'. Mas aissi faill. (8b) La regla en la seconda
persona del singular per la maior part. si cun 'pren. repren.
peitz oinh. streinh'. e generalmen tuit finissen si cun en
lenfinitiu. trait la ultima sillaba si cun 'batre' qe fai 'bat',
et 'audir, qe fa 'au' et 'escondre' qe fa 'escon'. et 'ilegir' qe
fa 'leg' En la terza persona fan tuit en a si cun es dit desus si
cun 'bata. auia. lega faza' El futur de limperaziu detotz Las
coniugazos fan tuit aissi con lo futur del indicatiu si cun es dit
desus Del p'zen de optatiu de totas las coniugazos fon dit
pleneiram' laion fo dit del optatiu de la p'a coniugazon o
dela terza fan aissi con lo p'terit plusq'perfeit de la p'a
mutat at in ut si cun 'deus uolgues q'u agues agut o q'u agues
uolgut o q'u agues entendut' Si es de la quarta coniugazo sicun
'auzir seruir mutat at in it. si cun 'deus uolgues q'u aues seruit
o q'u aues audit'.
et aissi
mudon si con es dig pleneiram' del p'terit plusq'perfeit
delindicatiu E futurs optatius el p'zens del coniunctiu son
semblan q' finissen en La prima persona en a. si cu' 'deus no
uoilla q'u aia. o cu' eu ara. o cu' eu scriua o cu' eu diga' La
segonda in as 'tu scriuas o q' tu aias. o sias' La terza si cu'
'deus uoillia q'l sia o q'l scriua .o. (9a) cum elescriua. o q'l
sia' El plural la prima persona in am. si cun 'deus uoillja q' nos
aiam. o siam. o scriuam. o cu' nos uoillam. o tengam' la segonda
in az si cu' 'deus uoillia q' uos aiaz qe uos siaz o cum uos
uoilliaz'. la terza in an. o in on. si cun 'deus uoillia qe ill.
aian .o. sian o cun ill. beuan' El preterit non perfeit del
coniuctiu si es de la segonda, e de la terza coniugazon fenis la
prima persona de singular in es. si cu' 'eu agues. cu' eu prendes
cu' eu fotes' La segonda in esses si cu' 'tu aguesses, o tu
prendesses' La 3a in es si cu' 'cel agues. o tenes' E plural fan
la p'a in em. si cum 'nos aguessem. o cu' nos prendessem' la
segonda in es si cun 'uos aguesses uos prendesses' la terza in en
si cun 'ill. aguessen' o cu' 'ill. prendessen'. Si es de la quarta
coniugazon finis la prima persona del singular in is si cum
'dormis cu' eu seruis', la segonda in isses si cun 'tu dormisses'.
la terza in is si cu' 'cel dormis cun cel seruis'. Et plural fan
la p'a in issem si cu' 'nos dormisse' cu' nos seruisse''. la
segonda in issez si cum 'uos dormissez'. la terza in issem o en
isson si eun 'ill. dormissen, o dormisson' El preterit perfeit
del coniunctiu fan aissi cu lo p'terit perfeit del coniunctiu (9b)
fan aissi con el preterit plusq'perfeit del optatiu auistat
(aiustat) 'cu' en loc de 'utina'
El
futur. fan aissi con lo futurs de la prima coniugazon mutat at in
ut, si es de la segonda o de la terza coniugazon si es de la
quarta mutat at ut. si cu' 'aurai tu auras cel aura tengut. fotut
seruit. Nos aure' prendut seruit. uos aures uolgut. auzit ill.
auran en rendut seruit'. Del infinitiu es dit assatz de sus al
com' sam' del uerbs Lo passius de las autras coniugazos si cun
es dit de la prumeira sia totz per orde fors tan. qan la segonda
et e'la terza coniugazon mutat at in ut et en la qarta at in it, e
trait aqel q' se mudan si con es dit el p'terit plusq'perfeit del
indicatiu del actiu
|