Los Països Catalans no existen, pero siempre hay algún tonto que se lo cree
Los paísos catalans no existixen, pero sempre ña algún borinot que su creu
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Mostrando las entradas para la consulta Països Catalans ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Països Catalans ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
lunes, 4 de septiembre de 2017
Diada dels països catalans, día de La Franja
Diada dels països catalans, día de La Franja, trenta de febré, treinta de febrero
domingo, 5 de mayo de 2019
Vicente Ferrer Ramos, Valderrobres, Países Catalanes
Un colegio de Teruel adoctrina a los niños de Primaria en la nación de los Países Catalanes
Muchos de los electores, incluidos padres de alumnos, que el pasado domingo fueron a votar en las Elecciones Generales en el Colegio Público de Educación Infantil y Primaria Vicente Ferrer Ramos de Valderrobres (Teruel) no daban crédito a lo que vieron en el aula donde tenían que emitir su sufragio: De 6 carteles sobre anfibios, reptiles, peces, mariposas, mamíferos y pájaros, solo uno de ellos hacía referencia a Aragón, en concreto uno sobre “especies pescables en la Comunidad Autónoma de Aragón”, los otros cinco situaban los diferentes tipos de animales en los Países Catalanes, una nación ficticia que persiguen los nacionalistas catalanes desde hace decenios.
En concreto, se trata del aula de 2º de Primaria B, donde estudian niños de entre 7 y 8 años. Algunas de las personas que fueron a votar, incluyendo a diferentes padres del centro, fotografiaron los carteles para denunciar el adoctrinamiento catalanista que se vive en muchos centros educativos de Aragón. Algunos padres se mostraron “alarmados” y desconocen si hay más “material y publicidad catalanista en otras aulas del Centro educativo”. En el municipio turolense de Valderrobres no es la primera vez se vive una situación polémica similar. Ya en 2017, en este caso en el Instituto Público de Educación Secundaria ‘Matarraña’, algunos padres y profesores se enfrentaron al director del Centro y, a su vez concejal en el municipio y consejero comarcal del Matarraña por Chunta Aragonesista (CHA), Ignacio Belanche, tras la decisión unilateral de la Dirección del Instituto de aumentar las horas de catalán, que hasta entonces era asignatura voluntaria, en detrimento de otras materias. Fue precisamente Chunta Aragonesista quien un año antes consiguió que el Gobierno de Aragón (PSOE+CHA) con el apoyo de PODEMOS dictara una orden que ampliaba la enseñanza del catalán y autorizaba a que fuera “lengua vehicular” en los colegios de Aragón, en detrimento de las modalidades lingüísticas aragonesas y del castellano.
Algunos de los padres que han hecho circular las fotografías y con los que ha hablado la Plataforma Aragonesa denuncian que “existe un adoctrinamiento catalanista en las aulas”, sin embargo, se niegan a presentar denuncias porque aseguran que entonces “se señalaría y marginaría a nuestros hijos”.
A juicio de la Plataforma Aragonesa, profesores, tutores y la Dirección del Colegio Público de Valderrobres tienen que dar muchas explicaciones. Asimismo, la PANHC considera que la Inspección de Educación debe ir inmediatamente a ver qué es lo que está sucediendo en ese centro educativo, pero también en el Instituto de la comarca. María José Blanc, una de las portavoces de la Plataforma Aragonesa, cree “imprescindible que la Inspección Educativa audite y revise los centros escolares de la Comunidad, especialmente los de las comarcas de la zona oriental de Aragón, porque recibimos muchas quejas de familias por el adoctrinamiento catalanista que aseguran que sufren sus hijos. Es algo que viene de hace muchos años. Pero si hasta se han tenido que retirar libros de texto por las mentiras que contenían, los últimos en 2018 y 2017”.
En el caso del aludido Colegio Público de Educación Infantil y Primaria Vicente Ferrer Ramos, de Valderrobres, en la clase de Primaria B, al menos, hay colgados 5 carteles sobre fauna de la entelequia de los Países Catalanes: Amfibis i rèptils dels Països Catalans (Anfibios y reptiles de los Países Catalanes); Peixos de riu dels Països Catalans (Peces de río de los Países Catalanes); Papallones dels Països Catalans (Mariposas de los Países Catalanes); Mamífers dels Països Catalans (Mamíferos de los Países Catalanes) y 50 Ocells comuns dels Països Catalans (50 pájaros comunes de los Países Catalanes). Tan solo hay un cartel que hace referencia a las “Especies pescables en la Comunidad Autónoma de Aragón”.
Además, se suma que los carteles están en catalán, no en chapurriau (modalidad lingüística aragonesa que se habla en la comarca turolense del Matarraña), y así aparece “papallones” en lugar de “mariposes” (mariposas); “ocells” en lugar de “moixóns, muixóns” (pájaros); etc.
La PANHC asegura que “el asunto es muy grave” y se pregunta “qué pasaría si en colegios de Francia, Austria o Polonia se colgaran en las aulas carteles sobre los peces, pájaros o mamíferos de la Gran Alemania o Alemania Grande, entelequia que preconizaba el nazismo?”.
Además, se suma que los carteles están en catalán, no en chapurriau (modalidad lingüística aragonesa que se habla en la comarca turolense del Matarraña), y así aparece “papallones” en lugar de “mariposes” (mariposas); “ocells” en lugar de “moixóns, muixóns” (pájaros); etc.
La PANHC asegura que “el asunto es muy grave” y se pregunta “qué pasaría si en colegios de Francia, Austria o Polonia se colgaran en las aulas carteles sobre los peces, pájaros o mamíferos de la Gran Alemania o Alemania Grande, entelequia que preconizaba el nazismo?”.
 |
| Arturo Quintana Font, el que trajo el nazismo catalán al Matarraña a través de la ASCUMA de Calaceite. |
María José Blanc alerta de que “si los aragoneses no reaccionamos, en pocos años Aragón será una colonia de los Países Catalanes”.
La Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán urge “a los partidos y políticos aragoneses a tomar cartas en el asunto. Nos estamos jugando el presente y el futuro de Aragón y parece que ningún partido político quiera atajar la intromisión e imperialismo pancatalanistas que sufrimos, parece que tengan miedo a enfrentarse al nacionalismo pancatalanista”. La Plataforma insiste en que “ahora que vienen Elecciones Autonómicas es un buen momento para que las diferentes formaciones políticas se posicionen públicamente” con respecto a la imposición de la lengua y cultura catalanas en Aragón en detrimento de las propias.
 |
| Ignacio Sorolla Vidal, de Peñarroya de Tastavins, pupilo de Arturo |
viernes, 16 de junio de 2017
Paco Escudero, del Matarraña de tota la vida
Paco Escudero, Francesc Xavier Escudero, es un home que fa mols añs que ve a Beseit a casa de Feliciano Castillo, la cova del aire, prop de la tosquera, camí del Parrissal.
Estes converses son directamén Paco y Fernando.
Ña gen que entre al grupo yo parlo chapurriau de facebook , mira que lo nom del grupo está ben cla, a tocá los collons.
Fernando Tejedor Giró, sarapio, nascut a Beseit, ressidén a Palma de Mallorca, Palmarnia, aon tamé tenen problemes en la invasió lingüística nazionalista dels catalanistes, alguns charnegos, per part dels que alguns diuen països catalans. La diada dels Països Catalans es lo 30 de febré, en añ bissiesto.
Al grupo, Carmen Minguet, igual que atres com Carlos Rallo Badat o Badet, Ignacio Sorolla Vidal, defenen o han defengut lo catalá.
Lo nom chapurriau no los agrade, a natros sí.
Lo pancatalanisme, la franja del meu cul, los països cagalans, son temes que se traten al grupo, cadaú en la seua opinió, pero lo que mos importe al grupo es la continuidat del nostre parlá, lo chapurriau, que tamé se escriu.
NO teniu cap faena an este grupo, si voléu está, estéu, pero teniu datres grupos y webs aon partissipá.
Paco Escudero al castell de Valderrobres, Vall-de-Roures no u escriu ni u diu dingú de natros, Valdarrores se die a Beseit.
Fernando Tejedor Giró:
Com tos pot agradá que digue que som catalans de Aragó? Sirá ell catalá. Los aragonesos de verdat may sirem cataláns.
Carme Minguet:
Pero els de La Franja SI... // En catalá se escriu però, en chapurriau no ña cap ò, à, è.
Com pots dir que NO ho sou, i escrius en una variedat del català? La iaia, era d'un poblet de la part d'Osca, prop de Monçó, i parlava català.
Contesto yo, Moncho:
Ningú dels que mos sentim aragonesos, vivim, vivíem, vam naixe a Aragó, parlem chapurriau, escribim en castellá y ara en chapurriau, no som de cap franja, y menos catalans.
Ting una franja entre les molles del cul.
Los que sí se senten de una franja, parlen y escriuen catalá, per a natros son catalans, s'han fet catalans, encara que vixquen o hayguen viscut, naixcut, al Matarraña, Litera, Baix Aragó Caspe, Mezquín...
Han tingut vergoña de les seues arraíls aragoneses y han cambiat la forma de parlá, la de escriure, per a adaptás a la zona aon viuen.
Los que son catalans, vivíen a Cataluña, y ara viuen an estes comarques, seguixen sen catalans, extrangés, a un territori aragonés.
Que coi saps com ens sentim la gent del Matarranya ? Que potser natros no parlem català? Qui coi diu de ser que? Som gent del Matarranya. Molts aragonesos per perdre han perdut fins i tot la ...
Contesto yo:
Paco Escudero no es gen del Matarraña, encara que vingue a Beseit, o vingue a viure a Beseit, que compro casa a Beseit, que li dixon una casa a Beseit o que lo enterron al sementeri de Beseit.
Los aragonesos no han perdut res, y lo idioma aragonés está al nostre parlá, paraules que queden o que han evolusionat.
Moltes de les nostres paraules no son del catalá, existíen al aragonés, algunes s'han perdut, atres les diuen encara als poblets de Huesca. Atres son del valensiá.
Fabla, patués, cheso, etc, son variedats del IDIOMA aragonés. Alguns lingüistes com Arturo Quintana Font han estudiat este idioma y s'han encarregat de fel a trossos per a que sigue mes fássil eliminál.
Francho Nagore tamé l'ha estudiat, y escriu en fabla batúa Frankenstein, a la que li diuen aragonés.
mes videos de Francho a Youtube
Este idioma, la seua extinsió, es una pessa clau per al éxit imperialista catalá, si la gen se olvide del aragonés, lo catalá existirá desde lo siglo X per ficá una x a la quiniela.
Aquí falte la imache de la dita de la caguerada de bou, que díe que la habíe sentit a Beseit, cosa que pot sé, pero NO es cap dita de Beseit ni del chapurriau.
Ell se sap esta:
la de burro és millor,
perquè cau a pilotades.»
Caguerada de bou
quan cau s'aclafa
la de burro no
cau apilotada.
Ojo que es difíssil fe una rima assonán apilotada y aclafa, o regala.
Espero que los seus poemes, poessíes, siguen bons.
Bon dia, imatges i poesies de Paco Escudero, compile Feliciano Castillo Andrés,
BON DIA és un llibre no volgut, un llibre que mai estava destinat a editar-se. Un recull de poemes fets al metro, d'anada i de tornada. Poemes que han estat escrits sense llapis ni paper amb tres llocs com a protagonistes Badalona, Barcelona i Beseit i els trànsits i pensaments entre una i l'altre com un camí imaginari només omplert d'imatges i mots. "Bon dia" és un despertar diari amb moments de tristesa, d'alegria i de ràbia. Un mirar enrere, al passat i també al futur. Un llibre de poemes íntims escrits davant de milers de lectors, com un strip-tease públic de l'ànima i dels pensaments.
BON DIA , és el resultat dels meus viatges amb metro d'anada i tornada de Barcelona a Badalona al llarg de molts anys. Reflexions en format poètic sobre els meus sentiments, la meva vida i els tres territòris (Barcelona, Badalona i Beseit) per on passa la meva vida. Un llibre fet amb carinyo per un grup d'amics que han recopilat amb molta paciència els poemes i textes publicats a facebook i els dibuixos que estaven oblidats pels calaixos.
El llibre inclou una biografia escrita per Feliciano Castillo, un treball d'investigació i recopilació d'anècdotes que dibuixen els meus 60 anys al món.
Aquí Fernando li diu que la dita no es de Beseit, tos agrade inventá.
Fernando se equivoque al escriure "que no sigue catalá", ell volíe escriure "que sigue catalá".
Dingú de Beseit ni del Matarraña...
Doncs potser desconeixes la història de la franja.
Presentassió del llibre, Feliciano a la esquerra.
Feliciano no li fará un bombo, pero li ha compilat los poemes en un llibre.
Paco Escudero a Serretllibres, llibrería Serret, Valderrobres.
La literatura en català del bò es lo seu fort, ha ressibit la creu de San Jordi.
Felissito a Octavio Serret per la faena que fa, es una llibrería mol minuda pero ell se mou com ningú.
Tasca es catalá, faena es chapurriau. Una tasca en chapurriau es un bar (Bar Cenas per ejemple).
Texto de despedida a la nostra joya, la nostra Gemma.
Mai he sentit tant dolor com el dissabte. Mai recordo un poble tant trist i tant sol. L'esglesia plena, la plaça plena i el teu record. Recordo fa molts anys quan amb una pila t'anavas a la fábrica a la nit, volies quedar-te a Beseit,li estimaves. Recordo el teu somriure, les ganes de viure i crear. Les converses. Recordo la teva boda a Barcelona que va interrompre la pluja i aquella nit a Bikini. Recordo quan embarassada de Kenia anavem a Barcelona en l'autocar de la Hife, nevant amb la senyora del lloro... tants i tants records. la nit de pluja d'estels a la era junt al Beto... Beto ha estat la sombra amiga i callada durant tots aquests anys. Mai he conegut a un home tant enamorat. T'en recordes del sopar étnic..., de les xerrades d'art... jo mai t'oblidaré, per qué encara no em crec que aniré a Beseit i no et veuré.
Miro els quadres que tinc a casa, el paisaje amb tormenta, els peixos,... i saps? la millor obra que vas fer va ser Kenia i Mariona.
Se que mai t'aniras de Beseit i que quan torni a veure la pluja d'estels la nit de San Lorenzo tu hi seras al costat... T'has anat tant depresa...
Crec que Beseit te un deute amb tu, no se si un carrer..., seria fantàstic passejar pel carrer de Gemma Noguera... Tu has contribuït a que Beseit sigui mes art.
Un peto fins aviat Gemma.
lunes, 7 de agosto de 2017
Movimén franjolí per la llengua catalana
Movimén franjolí per la llengua catalana
Franja Viva sou los mateixos que Moviment Franjolí, una charanga de panderetes aon lo directó es Óscar, desde Badalona, o un poble rebatejat Gramanet de Besòs, Santa Coloma de Gramanet, y maméu subvensions de la gencat per a extendre los paísos catalans de may mes, en lo estandarte del dialecte ocsitá catalá a la vanguardia.
///
El independentismo catalán sigue creando disfraces para simular un apoyo popular masivo a sus tesis, dentro y fuera del Principado. La última tapadera se llama Moviment Franjolí, una supuesta “asociación aragonesa” que defiende la anexión a Cataluña de la franja oriental de Aragón.
Sólo es una supuesta “asociación aragonesa” porque está dirigida desde Badalona, donde reside su coordinador, Óscar Adamuz. Es decir, se trata de simular desde Barcelona que los ciudadanos de la zona más oriental de Aragón (formada por unos 60 municipios) ansían unirse a unos hipotéticos Països Catalans independientes.
El propio coordinador del Moviment Franjolí,
Óscar Adamuz, explica en su perfil que está vinculado a cuatro entidades independentistas, casi todas ellas financiadas por la Generalitat catalana:
Omnium Cultural (el principal socio de Junts pel Sí junto a ERC, la ANC y PDC),
Acció Cultural dels Països Catalans, el sindicato independentista Intersindical-CSC y la red Enllaçats per la Llengua.
Gramenet de Besòs, 1979) és tècnic de metrologia i resident a Badalona. Des del 2012 coordina el Moviment Franjolí per la Llengua en defensa del català a la Franja del meu cul. Participa en la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua occitana. També gestiona el portal cooperatiu Acció Cultural dels Països Catalans, és militant d'Intersindical-CSC i voluntari d'Òmnium Cultural.
https://www.racocatala.cat/opinio/article/39859/panorama-dels-mitjans-catala-franja
https://twitter.com/movfranjoli https://www.facebook.com/Moviment-Franjol%25C3%25AD-per-la-Llengua-179778822178644/ http://movimentfranjoli.blogspot.com
Aquest cap de setmana adrecem dos actes que tindran lloc dissabte 5 d'agost a les comarques franjolines del Matarranya i prop de la Ribagorça.
L'acte celebrat al Matarranya, es iniciativa de la Llibreria Serret de Vall-de-roures que organitza la trobada Camins.
Per altra banda, cap al nord de la Franja de Ponent hi ha la jornada cultural "Coneix la Terreta" a Espluga de Serra, al Pallars Jussà.
Naltres com a Moviment Franjolí hi serem al Matarranya a la Trobada Camins, també durant aquest cap de setmana obrirem un nou espai, "Coneixent la Franja de Ponent" on el nostre company José Ramón Noguero ens farà un reportatge sobre la seva estada al Matarranya.
Aquí us passem els cartells, en català, sobre aquests actes:
Per segon any consecutiu, el Moviment Franjolí col·labora en l'edició d'unes agendes en català per a l'alumnat de la Franja conjuntament amb el casal Jaume I de Fraga. La iniciativa és impulsada per la Plataforma per la Llengua.
Enguany s'ha engegat una campanya de donatius per fer arribar agendes en català a tots els alumnes de les escoles i instituts de les comarques franjolines.
L'alumnat de les escoles de la Franja podrà tenir novament una agenda escolar en llengua catalana. La Plataforma per la Llengua, el Moviment Franjolí per la Llengua i el Casal Jaume I de Fraga tenen previst editar les Agendes de la terra per als alumnes de primària i de secundària. La voluntat és editar-ne novament 4.000 exemplars.
Per cada aportació de 5 euros, es podrà enviar una agenda més a les escoles de la Franja. Així, les persones que ho vulguin poden fer les seves aportacions (o aportar cebes) entrant al web de la Plataforma per la Llengua. Aquests donatius serviran perquè els nens i nenes facin servir una eina pedagògica en català, en el seu dia a dia i per dignificar el català a l'àmbit educatiu de la Franja de Ponent.
Les agendes proposen continguts basats en diferents iniciatives socials, a més de posar en relleu diferents dates de l'àmbit lingüístic català i d'afavorir la inclusió de dades referencials de la Franja, com els mapes comarcals, referències a autors franjolins o la toponímia pròpia i correcta. Entre les novetats, hi ha el decàleg 'Una llengua viva és una llengua que es parla' i el calendari escolar i festiu adaptat a l'administració aragonesa.
L'any passat les entitats van repartir 3.500 agendes que, amb la col·laboració de les associacions de pares i mares, van arribar a l'alumnat amb total normalitat i van significar un pas cap a la normalització del català, la llengua pròpia del territori.
El català és la llengua pròpia de les comarques de la Franja, i ha de ser un patrimoni a conservar per part dels pares, les mares, les escoles i l'Administració. Que els nens i nenes facin servir una eina pedagògica en català, en el seu dia a dia, és una manera necessària i bona de dignificar el català a l'àmbit educatiu de la Franja de Ponent.
Des del Moviment Franjolí per la Llengua volem mostrar públicament el suport al català existent a la Franja del meu cul.
N'estàs orgullós de la nostra llengua pròpia?
Coneixes pintades, cartells o murals que reivindiquin el dialecte català a les vies públiques de les comarques de la Franja del meu cul?
Envian's les teves fotos a l'adreça electrònica: movimentfranjoli@gmail.com i entre tots i totes mostrem al món el nostre suport al català des de la Franja de Ponent!
#NoAmaguiselCatalà
#AlaFranjaEnCatalà
Decàleg per la conscienciació lingüística del català a la Franja del meu cul.
La situació de la llengua catalana a la Franja de Ponent és molt precària. El trencament generacional de la llengua per via familiar és un fet a molts indrets del territori. L'escassa presència del català a l'escola, a les institucions públiques o als mitjans de comunicació fa d'agreujant.
Des del Moviment Franjolí per la Llengua i el Casal Jaume I de Fraga - ACPV llancem conjuntament una campanya per a fomentar l'ús social i la dignificació del català, així com la conscienciació lingüística dels catalanoparlants de la Franja.
El català és la llengua pròpia de la Franja, un patrimoni cultural a preservar i un vehicle de comunicació vàlid per a qualsevol afer de la nostra vida. Les nostres actituds i usos lingüístics són bàsiques per mantenir viva la flama de la llengua.
Aquest decàleg està emmarcat dins dels actes de la campanya de Sant Jordi d'Enllaçats per la Llengua: "Llengua subnormalitzada, literatura sense fronteres".
Octavio Serret: "Estic rebent felicitacions per la Creu de Sant Jordi de gent que no m'ho hauria imaginat mai"
L'Octavi Serret fa més de tres dècades que n'és propietari de la llibreria Serret de Vall-de-roures (Avgda. Hispanitat, 21), adscrita a la xarxa de llibreries de la Generalitat de Catalunya, havent esdevingut un punt de distribució de premsa i un focus cultural de primer ordre tant al Matarranya com a la resta de la Franja del meu cul i les terres veïnes catalanes i valencianes (terra de cruïlla). Aquesta tasca de difusió literària i d'activisme cultural ha estat reconeguda recentment amb la distinció de la Creu de Sant Jordi. L'Octavi sempre té una activitat extraordinària, d'una vida dedicada al món de les lletres.
- Primer de tot, felicitats per la Creu de Sant Jordi.
Moltes gràcies. Es una cosa que no penses que te pugue passar.
- La llibreria Serret porta més de 30 anys sent referent de la literatura en català a la Franja. Com creus que han evolucionat els hàbits de lectura dels franjolins en este temps?
Hem anat a més perquè hem potenciat aquesta literatura, començant pels xiquets. Estan acostumats a veure només llibres en castellà, però jo els he ensenyat que poden triar el que vulguen, català o castellà. A partir d'ahí, s'ha de seguir fent pedagogia per a que això funcione.
- Quin és el tipus de llibre més demandat?
Els llibres que em demanen solen ser novetats, però normalment sóc jo qui els recomana. A la gent li agrada deixar-se recomanar. A més, amb el club de lectura, utilitzo les ferramentes digitals, la llibreria virtual i les crítiques de la web per arribar a la gent que li interessa.
- Què creus que aportarà la Creu de Sant Jordi al teu negoci?
Tindre un recolzament com una Creu de Sant Jordi m'ajudarà molt. L'any passat vam passar un primer trimestre molt dolent, després de cinc anys seguit d'una baixada de ventes. Gràcies al club de lectura i creant una fidelitat amb els clients a través de descomptes, hem remuntat el vol. El reconeixement de la Creu de Sant Jordi em dóna més força per seguir fent el treball que m'apassiona, que és recomanar llibres i fomentar la lectura en català.
- Quines són les especialitats literàries de la llibreria?
La nostra especialitat és la literatura en llengua catalana feta per autors del Matarranya i les Terres de l'Ebre. Tenim moltíssim material d'escriptors de la Franja del teu cul dels últims 22 anys, des que es va recuperar el Premi Guillem Nicolau. A més, a través de la Fira del Llibre Ebrenc, vam afegir autors ebrencs en un intercanvi on jo vaig aportar els autors del Matarranya i la Franja del meu cul.
- Què té el Matarranya, Maestrat i Terres de l'Ebre per ser un territori tant prolífic pel que fa a històries i autors?
És un territori molt ric que et permet desconnectar, i que a més dóna per a molta literatura. Els coneguts com "autors del boom" dels anys 70, sud-americans com Carlos Fuentes, Vargas Llosa, Gabriel García Márquez, van vindre al Matarranya en busca d'un punt on créixer literàriament. Avui en dia, encara vénen molts artistes forasters a instal·lar-se als masos, per aïllar-se i formar-se intel·lectualment.
- Com afecten les polèmiques de caire polític i lingüístic entre Aragó i Catalunya al consumidor de cultura del Matarranya?
Ara estem en un moment dolç. Els problemes van vindre a la legislatura anterior, però ara ja no hi ha cap conflicte. Aquí al Matarranya, els polítics han aprovat considerar el català llengua d'ús històric, també els del PP i el PAR.
Que se m'hagi donat a mi una Creu de Sant Jordi també és una demostració del moment que vivim. Estic rebent felicitacions de gent que no m'hauria imaginat mai que es pogués alegrar per una Creu de Sant Jordi en defensa de la llengua catalana. Ara es viu un clima molt més acceptable. Però hem de seguir treballant perquè sigui una bassa d'oli. La cultura és l'únic vehicle que tenim, mentre la política ho acaba trastocant tot.
- Quines novetats ens recomanaries de cara a Sant Jordi?
He preparat un PDF on incloc totes les recomanacions que faig per aquest Sant Jordi als meus clients. Però crec que els dos llibres que més es vendran són Argelagues de la Gemma Ruiz, a qui tindrem el dia 29 signant llibres a la llibreria, i La filla del capità groc de Víctor Amela. Aquest últim ha fet una edició especial per Sant Jordi, amb una guia amb el recorregut que es fa al llibre pels Ports de Morella, de Beseit i la resta de pobles del Matarranya.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)