domingo, 26 de abril de 2026

Roman

Roman, adj., lat. romanus, romain.
Annaran drecha via per lo camin Roman. V. de S. Honorat.
(chap. Anirán dreta vía per lo camí romano : la calsada romana, per ejemple la que comunique Beseit en Tortosa, GR-8.)
Iront la droite voie par le chemin romain.
Onrada n' er la corona romana,
Si 'l vostre cap s' i enclau.
Bertrand de Born: Ges de disnar.
Honorée en sera la couronne romaine, si le votre chef s'y enferme.
ESP. PORT. IT. Romano. (chap. Romano, romanos, romana, romanes.
La “báscula” romana.)

statera romāna, romana, balansa, báscula

- Roman, qui appartient à l'idiome roman, l'une des langues de l'Europe latine.
Tramet lo vers en chantan
G. Rudel: Quan lo rius.
Je transmets le vers en chantant en pure langue romane.

Geoffroi Rudel, Jaufrés Rudèls de Blaia, Jaufré Rudel de Blaye,


Subst. D' autres noms a prezen
N' i a, segon romans.
G. Riquier: El noms del.
D'autres noms à présent il y en a, selon le roman.
Aquest peccat es apelat en letra (lati) presomptio, mas en romans se deu apelar folla esperansa. V. et Vert., fol. 10. 2e Ms.
Ce péché est appelé en latin presomptio, mais en roman il se doit appeler folle espérance.
Segon romans e clercia. (ciencia, scientia, sciensa)
B. Martin: D' entier vers.
Selon roman et science.
ANC. FR. Ki ceste estoire en romanz mist.
Roman de Rou, v. 10442.
CAT. Romans. ESP. PORT. Romance. (chap. Romans; la Vita Christi escrita en llengua valensiana escomense “… romanç ...”; plana llengua romana.)

Kempis  Vita Christi POR Sor Ysabel  DE Villena Letra Gótica. Libro *Rarísimo Impreso *año (en lugar de virgulilla ñ hay ^ circunflejo desplazado a la derecha) 1497. Incunables 1973 (BNE)

- Ouvrage littéraire.
Aquest romans es acabat.
Épître de Matfre Ermengaud à sa soeur.
Ce roman est achevé.
Arnautz e cantava be, e legia be romans.
V. d'Arnaud de Marueil.
Arnaud et chantait bien, et lisait bien les romans.
ANC. CAT. Romans. CAT. MOD. Romanso. ESP. PORT. Romance. IT. Romanzo. (chap. Romans, romansos; romance, romansos.)

Romans, romansos; romance, romansos

2. Romansar, v., romancer, traduire en langue romane, écrire en roman.
Cel que volc romansar la vida sant Alban. V. de S. Honorat.
Celui qui voulut mettre en roman la vie de saint Alban.
De patz mon sirventes romansa.
Guillaume de Berguedan: Amicx marques.
Touchant la paix mon sirvente romance.
- Célébrer en roman.
Sels Andrieus qu' om romansa.
G. Faidit: Quoras que m.
Cet Andrieu qu'on célèbre en roman.
Part. pas. Lo libre que vos ay de lati romansat.
(chap. Lo llibre que (vos) tos hay del latín romansat; traduít al romans o chapurriau antic, com hay fet varies vegades.)
Frag. d'une trad. de la V. de S. Amant.
Le livre que je vous ai de latin traduit en roman.
CAT. Romansar. ESP. Romanzar, romancear. PORT. Romancear.
IT. Romanzeggiare. (chap. Romansá; romansejá té un sentit diferén, es com contá cuentos, charrá massa, etc. No sigues romansé, los de la Ascuma són uns romansés, la mestra de catalá es una romansera, les dones són algo romanseres.)

3. Aromansar, v., romancer, mettre en roman, en langue romane.
Verges, en vos ai mes auzar
D' aquest escrig aromansar.
Passio de Maria.
Vierge, en vous j'ai mis l'oser de romancer cet écrit.
(chap. Arromansá : traduí al chapurriau o romans.)

lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau

Roire, Roure

Roire, Roure, s. m., lat. roborem, rouvre, robre, sorte de chêne.
Rusca de fraiss' e de pomier,
De pauc roire e d' agrunier
Faretz cozer.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Écorce de frêne et de pommier, de petit rouvre et d'épine noire vous ferez cuire.

Roire, Roure, s. m., lat. roborem, rouvre, robre, sorte de chêne.



Roire, Roure, Valderrobres

Lo satans s' en fugit de sotz un roure.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 109.
Le satan s'enfuit dessous un rouvre.
Ayas una plana de roure.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 30.
Ayez une planche de rouvre.
CAT. Roure. ESP. Robre, roble. PORT. Roble. IT. Rovere, rovero.
(chap. Robre, robres; roble, robles; rore, rores; los antics de Beseit díen Valdarrores, en ves de Valderrobres. Sol los atontats y atontades catalanistes escriuen Vall-de-Roures, pero no Barchinona ni Barsalona ni Barcino, ni Terrachona, ni Leyda, ni Uyldecona, ni Gerona, etc.
¿Quína diferensia ña entre lo roure ocsitá y lo roure catalá? No cap, lo catalá sempre ha sigut un mes dels dialectes ocsitans, de la llengua o lenga de oc, hoc, òc, och : sí afirmatiu. No té res a vore en lo O.K. inglés, encara que alguns dels reys de Inglaterra parlaren y escrigueren esta llengua, lo romans, romanç, que ve a continuassió.)

Vall de Roures, Valderrobles, Valderrobres, Vall-de-Roures


2. Corroboration, s. f., du lat. corroboramentum, corroboration.
Fermetat e corroboration de las causas.
Tit. de 1460. DOAT, t. LXXX, fol. 283.
Affermissement et corroboration des choses.
CAT. Corroboració. ESP. Corroboración. PORT. Corroboração.
IT. Corroborazione. (chap. Corroborassió, corroborassions; v. corroborá : corroboro, corrobores, corrobore, corroborem o corroboram, corroboréu o corroboráu, corroboren; corroborat, corroborats, corroborada, corroborades; yo corroboraré; yo corroboraría; si yo corroborara. Lo que hay escrit al pun 1 u corroboren mols textos antics de Cataluña, un del 1505, datres com “resposta de hoc o de no”, y les raderes paraules del rey Martín I de Aragó.
A Vielha, Vall de Aran, encara u diuen los chiquets, y se enseñe aranés a les escoles.)

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.