Mostrando las entradas para la consulta y están ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta y están ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 5 de diciembre de 2025

Propiciacio, Propri

Propiciacio, s. f., lat. propitiatio, propitiation.

Mont de clemencia et de propiciacio.
Dia de propiciacio.

Eluc. de las propr., fol. 161 et 129.
Mont de clémence et de propitiation.
Jour de propitiation.
CAT. Propiciació. ESP. Propiciación. PORT. Propiciação. IT. Propiziazione.
(chap. Propissiassió, propissiassions.)

Propiciacio, s. f., lat. propitiatio, propitiation.


2. Propitiatori, s. m., lat. propitiatorium, propitiatoire, nom que les Hébreux donnaient à une table d'or placée sur l'arche d'alliance.

Adumbrans lo propitiatori. Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux.
Ombrageant le propitiatoire.
CAT. Propiciatori. ESP. PORT. Propiciatorio. IT. Propiziatorio.
(chap. Propissiatori, propissiatoris : que té la facultat de fé propissi o favorable; espessialmen dabán de la divinidat; tamé se li diu al reclinatori, reclinatoris.)


Propri, adj., lat. proprius, propre.

Nostre propri sen ni nostra propra volontat. V. et Vert., fol. 42.
Notre propre sens ni notre propre volonté.

Loc. prov. Comensamens es de discordia faire propri aquo qu' es comu.
(chap. literal: Escomensamén es de discordia fé propi lo que es comú; apropiá, apropiás de algo comú, com lo monte, aon se pasturabe.
Conec algunes fites que controlabem cuan erem pastorets.)

Trad. de Bède, fol. 7.

C'est commencement de discorde de faire propre ce qui est commun.

- Le sens naturel et primitif d'un mot.
Transportadas del significat propri ad impropri per alcuna semblansa.

Leys d'amors, fol. 108.
Transportées de la signification propre à l'impropre pour aucune ressemblance.

- Subst. Propriété, possession.

Veray religios non ha ren propri en terra.
Son proprietaris, pueys que auran vodat que ells non tengan propri.

V. et Vert., fol. 99 et 14.
Le vrai religieux n'a rien en propre sur la terre.
Sont propriétaires, après qu'ils auront fait voeu qu'ils ne tiennent pas (de ne pas tenir) de propre.
CAT. Propi (N. E. Encuentro propri, propria en textos que parecen catalanes, a ver si van a ser occitanos, y también propi).
ANC. ESP. Proprio. ESP. MOD. Propio. PORT. IT. Proprio, propio.
(chap. propi, propis, propia, propies.)

2. Proprietat, s. f., lat. proprietatem, propriété.

Era proprietat d' En Espaingnol. V. de Bertrand de Born.
Était la propriété du seigneur Espagnol.
Non deu aver proprietat
Ses licencia de son abbat.

V. de S. Honorat.
Il ne doit pas avoir de propriété sans la permission de son abbé.

- Ce qui appartient essentiellement à une chose.

Entendem per proprietatz las partidas essentials de la cauza.

La proprietatz del nom es significar substancia e qualitat.

Leys d'amors, fol. 145 et 43.

Nous entendons par propriété les parties essentielles de la chose.

La propriété du nom est de signifier substance et qualité.

- Qualité, titre.

Cant hom parla d' una autra persona de la cal no sab so nom, hom la dona a conoysser ayssi co pot per sas proprietatz; ell' es rey o ducs o comtes. (N. E. Hay imbéciles como Próspero de Bofarull y Mascaró, archivero del ACA, archivo general de la Corona de Aragón, que usan sin ninguna propiedad: condes-reyes, monarquía catalano-aragonesa, etc.)

V. et Vert,, fol. 39.
Quand l'homme parle d'une autre personne de laquelle il ne sait pas son nom, l'homme la donne à connaître ainsi comme il peut par ses qualités; elle est roi ou duc ou comte.

Moral. Bos pretz a tres noblas proprietatz.
G. Riquier: Quar dreytz.
Bon mérite a trois nobles qualités.
Tota proprietat
Qu' es en Dieu e' n Deitat.

Brev. d'amor, fol. 2.
Toute propriété qui est en Dieu et en Divinité.
CAT. Propietat. ESP. Propiedad. PORT. Propriedade. IT. Proprietà, proprietate, proprietade. (chap. Propiedat, propiedats)

3. Proprietari, s. m., lat. proprietarius, propriétaire, maître.

Son proprietaris, pueys que auran vodat que ells non tengan propri.

V. et Vert., fol. 14.

Sont propriétaires, après qu'ils auront fait voeu qu'ils ne tiennent pas (de ne pas tenir) de propre.

Possessors, proprietaris.

Tit. de 1422, Bordeaux. Cab. Monteil.
Possesseurs, propriétaires.

CAT. Propietari. ESP. Propietario. PORT. IT. Proprietario.
(chap. Propietari, propietaris, propietaria, propietaries.)

4. Propriamen, Propriamens, adv., proprement.

Lo quins planeta dissenden

Es dig Venus propriamen.

Brev. d'amor, fol. 32.

La cinquième planète descendante est dite Vénus proprement.

Nos non podem nomnar aquestas virtutz en romans ayssi propriamens co lo lati o pauza. V. et Vert., fol. 64.
Nous ne pouvons pas nommer ces vertus en roman aussi proprement comme le latin le pose.

- Terme de grammaire.

Cant una dictios pot estar en locutio methaforicalmen o propriamen.

Leys d'amors, fol. 142.
(N. E. Los catalanoparlantes no tendrán muchas dificultades en entender el texto de las Leys d'amors, es una de las “gramáticas” de su lengua, el occitano, que no han querido aceptar.)
Quand un mot peut être en locution métaphoriquement ou proprement.

CAT. Propiament. ESP. Propiamente. PORT. IT. Propriamente.
(chap. Propiamen, própiamen.)

5. Propriar, v., approprier, attribuer.
Part. pas. Las obras que son de gran poder son propriadas a Dieu lo payre. V. et Vert., fol. 46.
Les œuvres qui sont de grand pouvoir sont attribuées à Dieu le père.
(chap. atribuí, atribuís : yo me atribuíxco, atribuíxes, atribuíx, atribuím, atribuíu, atribuíxen; atribuít, atribuíts, atribuída, atribuídes; apropiá, apropiás té un atre significat, fé propi, conquistá, pendre, robá, furtá, etc.)

6. Apropriatio, s. f., lat. apropriatio, appropriation, ressemblance, similitude.

Alcuna apropriatio de persona. V. et Vert., fol. 39.
Aucune ressemblance de personne.

CAT. Apropiació. ESP. Apropiación. PORT. Appropriação.
IT. Appropriazione. (chap. Apropiassió, apropiassions : fé propi; no vech cla “Alcuna apropriatio de persona” traduít com “Aucune ressemblance de personne.”; en este cas siríe : paregut, assemellá, assemellás, pareixe, pareixes; de prop: aproximassió, aproximassions.)

7. Apropriar, Appropriar, v., lat. appropriare, approprier.

Verays humils non apropria a se los bes de son senhor que passon per sas mas. V. et Vert., fol. 52.
(chap. Lo verdadé humil no se apropie de los bens de son siñó que passen per ses (les seues) mans.)
Le vrai modeste n'approprie pas à soi les biens de son seigneur qui passent par ses mains.
(N. E. Aquí tengo que citar a Modesto, habitante de Beceite, cuyos vecinos son los más pacíficos.)

Per apropriar a si la terra de son vezi.

(chap. literal: Pera apropiá a sí la terra de son veí : pera apropiás de la terra de son veí (son : lo seu); vehí escriu l'agüelo Sebeta, Luis Arrufat de Valjunquera: “Sé que no escric prau be, pero, per les vostres charrades, vech que tots me enteneu y aisó o es un miracle o es una demostrasió viva de que lo chapurriau viu, en contra de lo que algún vehí se empeñe en recordamos un día si y un atre tamé.”)

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 132.
Pour approprier à soi la terre de son voisin.

- Attribuer.

Appropriar a lor juridiction. Cout. de Condom.
Attribuer à leur juridiction.
Part. pas. Los bes que son apropriatz a santa Glieysa.

V. et Vert., fol. 16.
Les biens qui sont attribués à sainte Église.
Osta aquela, si podes, am instrumentz apropriatz.

Trad. d'Albucasis, fol. 14.
Ôte celle-là, si tu peux, avec instruments appropriés.

(N. E. Las palabras en francés que están en mayúscula a principio de frase, NO suelen llevar las tildes o circunflejos; las pongo yo siempre que me dé cuenta. Osta occitano pasa a “oste” antiguo francés, y “ôte” en el francés más moderno. El verbo es “ôter”, quitar, remover, retirar, sustraer (véase tolre, tolere, tolra, año 960). Se encuentran muchísimos ejemplos, nostre : nôtre, chastel : chasteau : château, etc, &c.)

- Rendre propre, en parlant d'un nom.
Vol apropriar nom comu. Leys d'amors, fol. 131.
Veut rendre propre nom commun.
CAT. ESP. Apropiar. PORT. Appropriar. IT. Appropriare.
(chap. Apropiá, apropiás: yo me apropio, tú te apropies, apropie, apropiem o apropiam, apropiéu o apropiáu, apropien; apropiat, apropiats, apropiada, apropiades; apropiaría; apropiaré; si yo me apropiara de tots los teus llibres y no ne llixquera cap, encara aixina sabría mes que tots los sompos de la Ascuma juns.)

8. Apropriadamens, adv., convenablement.
Ayssi breumen et ayssi apropriadamens. V. et Vert., fol. 39.
Aussi brièvement et aussi convenablement.
ESP. Apropiadamente. PORT. Appropriadamente.
(chap. Apropiadamen : en propiedat, ben fet, curiosamen, etc.)

9. Apropriamen, s. m., propriété.

Lur calitat... e 'ls apropriamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.
Leur qualité... et les propriétés.
ANC. ESP. Apropiamiento. (chap. Apropiamén, apropiamens : no es lo mateix que lo fransés “propriété”, propiedat, sino lo resultat del verbo apropiá, apropiás; per ejemple : lo apropiamén del rey Jaime I del regne de Valensia : lo de Blasco de Alagón de Morella, lo de Alfonso I de Saragossa, etc.)

10. Impropri, adj., lat. improprius, impropre.

Transportadas del significat propri a impropri per alcuna semblansa.

Leys d'amors, fol. 128.
Transportées de la signification propre à l'impropre pour aucune ressemblance.
(N. E. Esto lo tenía que haber leído el ignorante químico Pompeyo Fabra antes de meter la pata.)
CAT. Impropri
(N. E. O sea, que Raynouard encuentra Propi como catalán, pero ahora encuentra lo contrario, Impropri, con dos erres, igual que se escribe en occitano; eso es normal cuando confundes una lengua, la occitana, con uno de sus dialectos, el catalán).
ESP. Impropio. PORT. Improprio. IT. Improprio, impropio.
(chap. Impropi, impropis, impropia, impropies; in + propi, negassió,
n dabán de p passe a m, aixó no sol passe al chapurriau, sino a diferentes llengües de la mateixa familia latina.)

11. Impropriamen, Enpropriamen, adv., improprement.

L' imperatius impropriamen ha presen.

Enpropriamen sia ditz, segon romans.
Leys d'amors, fol. 75 et 43.
L'impératif improprement a le présent.
Soit improprement dit, selon roman.

CAT. Impropriament. ESP. Impropiamente. PORT. Impropriamente.
IT. Impropriamente, impropiamente.
(chap. Impropiamen : de manera impropia.)

12. Improprietat, s. f., lat. improprietatem, impropriété.

La quals improprietatz de sentensa se fay en motas manieras.

Leys d'amors, fol. 104.

Laquelle impropriété de phrase se fait en nombreuses manières.

CAT. Improprietat. ESP. Impropiedad. PORT. Impropriedade.
IT. Improprietà, impropietà. (chap. Impropiedat, impropiedats.)

Pros

viernes, 28 de noviembre de 2025

Premer

Premer, v., lat. premere, presser, comprimer, serrer, tendre.

Part. pas. Semblon razains prems en troill.

trull, prensa, vi, oli, almazara

(chap. Pareixen raíms prensats al trull; comprimits, apretats; se prensen a la prensa, y después lo mosto va al trull.)

trull, trujal, trullo, cup, fe vi, hacer vino

Lantelm: Lanfran qu' ill. 

Semblent raisins pressés en pressoir.

Eras l' a si prem e gros.

Guillaume de Berguedan: Un sirventes. Var.

Maintenant il l'a si tendu et gros. 

Fig. Chascus vices es prems per paor.

Trad. de Bède, fol. 44.

Chaque vice est comprimé par peur.

ANC. CAT. Premer. IT. Premere. (chap. prensá, apretá, comprimí : prenso, prenses, prense, prensem o prensam, prenséu o prensáu, prensen; raím prensat, raíms prensats, brisa prensada, panses prensades; prensaría; prensaré; si yo prensara.)

2. Pressa, Preissa, s. f., presse, foule.

Bella m' es pressa de blezos.

Bertrand de Born: Ar ven la.

Belle m'est presse de bliaux.

Per que la preissa fo tan grans. V. de S. Alexis.

C'est pourquoi la presse fut si grande.

CAT. Pressa. ESP. Priesa (prisa). PORT. IT. Pressa. 

(chap. Pressa, presses; ting pressa, me hay de apressurá pera arribá a un puesto al hora, hay de acabá aixó enseguida, me toquen los talons al cul.)

3. Prezurar., v., pressurer, comprimer.

Part. prés. Per actio de freg prezurant et indurzent.

Eluc. de las propr., fol. 183.

Par action de froid comprimant et endurcissant.

- Figer, coaguler, cailler.

Ha so suc virtut de prezurar layt en formagge.

(chap. Lo seu suc té la virtut de collá la lleit en formache; per ejemple, pels de carchofa, de la carchofera, no los de una dona; suc de llimó.)

Sanc tauri soptament si prezura quan es fora 'l corrs.

Eluc. de las propr., fol. 207 et 29.

Son suc a vertu de cailler lait en fromage.

Sang de taureau subitement se fige quand il est hors du corps.

Part. pas. Materia prezurada.

Eluc. de las propr., fol. 68. 

Matière coagulée.

(chap. Fé presió, apretá, comprimí; collá: collo, colles, colle, collem o collam, colléu o colláu, collen; collada, collades; collaría; collaré; si yo collara.)

4. Prezura, s. f., lat. pressura, pression, froissement, souffrance.

Can ha enfentat, no li membra de sa prezura.

Frag. de trad. de la Passion.

Quand elle a enfanté, il ne lui souvient de sa souffrance.

Fig. En aquest mon auretz presura, mas aiatz ferma cofizansa.

Frag. de trad. de la Passion. 

En ce monde vous aurez froissement, mais ayez ferme confiance.

ANC. CAT. Pressura. ANC. ESP. Presura. IT. Pressura. 

(chap. Presió, presions.)

5. Prezurament, s. m., présure, caillement.

Mollifica popas per prezurament de layt endurzidas.

(chap. Amolle mamelles per collamén de lleit endurides.)

Eluc. de las propr., fol. 215.

Amollit mamelles par caillement de lait endurcies.

6. Apremer, v., presser, opprimer, froisser, comprimer.

Dux fols aprem mots homes per calumpnia. 

Trad. de Bède, fol. 78. 

Chef fou opprime de nombreux hommes par calomnie.

Part. pas. Cel que essercha mal, er aprems. 

Trad. de Bède, fol. 77.

Celui qui cherche le mal, sera froissé. 

Dieus sostrais lo drechurier Lot apremut dels escumenegatz.

Trad. des Actes des apôtres, Épître de S. Pierre. 

Dieu délivra le juste Loth opprimé par les excommuniés.

Per gaug et per alegrier son mant cocirier apremegut.

Leys d'amors, fol. 2.

Par joie et par allégresse sont maints soucis comprimés.

Fig. Tant cant sem aprems de la grandeza de las charnals cogitacios.

Trad. de Bède, fol. 27.

Autant que nous sommes pressés de l'étendue des pensées charnelles.

(chap. Oprimí : oprimixgo u oprimixco, oprimixes, oprimix, oprimim, oprimiu, oprimixen; oprimit, oprimits, oprimida, oprimides.
Los catalanistes sempre se troben oprimits, sempre troben la culpa fora de la seua comunidat autónoma.)

TV3%, Cataluña, arma de aborregamiento masivo, Espanya et roba, boba

7. Apreissar, v., presser, tourmenter.

Mas apreissavatz me tan fort que eu, per aquela temensa o paor que aic de vos, si vos vendei.

Trad. du Code de Justinien, fol. 8. 

Mais vous me pressiez si fort que moi, par cette crainte ou peur que j'eus de vous, ainsi je vous vendis.

8. Enpremar, v., lat. imprimere, imprimer, empreindre.

Que enprema... fort enprecio.

Trad. d'Albucasis, fol. 2.

Qui imprime... forte impression.

Johannes Gutenberg, imprenta, Drucker, drucken

 

CAT. ESP. PORT. Imprimir. IT. Imprimere. (chap. Imprimí : imprimixco o imprimixgo, imprimixes, imprimix, imprimim, imprimiu, imprimixen; imprimit, imprimits, imprimida, imprimides; encara no parle de la imprenta de Gutenberg (circa 1440); Albucasis o Abulcasis va morí com a tart al 1013, va escriure lo manual de cirugía al siglo X, y la traducsió al ocsitá es del siglo 14, XIV.)

Albucasis, Abulcasis, s. X-XI

 

9. Empressio, Enpressio, s. f., lat. impressio, impression, empreinte.

Trameten sas empressios.

Brev. d'amor, fol. 32.

Transmettant ses impressions.

Ayssi co 1 miralh recep totas las formas e las enprecios que li venon davant. V. et Vert., fol. 61.

(chap. Aixina com un espill ressibix totes les formes y les impressions que li venen dabán; podría escriure davant, claro, pero u fach com los fablistes de la fabla, que fan aná les b de burro y borraines, que són mol bones.)

Ainsi comme un miroir reçoit toutes les formes et les impressions qui lui viennent devant.

CAT. Impressió. ESP. Impresión. PORT. Impressão. IT. Impressione.

(chap. Impressió, impressions.)

10. Emprenta, s. f., empreinte.

Per la forma que ti mostra l' emprenta que ensec.

Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. Ire, ch. 36.

Par la forme que te montre l'empreinte qui ensuit.

(ESP. Impronta : reproducción de imágenes en hueco o de relieve, en cualquier materia blanda o dúctil, como papel humedecido, cera, lacre, escayola, etc.); 

11. Espremer, Exprimir, v., lat. exprimere, exprimer, presser.

La grana madura

Faretz espremer.

(chap. La mangrana madura faréu exprimí. Mansana (poma) + grana = mangrana; mangrané, mangranera. La grana en castellá són llaós, gra, grans, que es lo que té la mangrana a dins, roijos, rochos, cuan están madús. Conec uns cuans rochos madús.)

Mangrana, mangranes, magrana, magranes

Deudes de Prades, Auz. cass.

La graine mûre vous ferez presser.

- Articuler, énoncer.

No la poden exprimir per 1 vocable, per so la cove exprimir per trops.

Leys d'amors, fol. 145.

Ne la pouvant exprimer par un mot, pour cela il convient de l'exprimer par beaucoup. 

CAT. Espremer, exprimir. ANC. ESP. Expremir. ESP. MOD. Exprimir. 

PORT. Exprimer. IT. Esprimere. (chap. Exprimí : exprimixco o exprimixgo,  exprimixes, exprimix, exprimim, exprimiu, exprimixen; exprimit, exprimits, exprimida, exprimides; varián esprimí.)

12. Exprimar, v., exprimer, énoncer, articuler.

Per exprimar pluz complidamen so qu' om vol dire.

Leys d'amors, fol. 101.

Pour exprimer plus complétement ce qu'on veut dire.

13. Expremesos, s. f., oppression.

Dont se va congruar dis lo dit castel ung mal de expremesos.

Lo dit vesconte fouc fort malaud de expremesos.

Chronique des Albigeois, col. 58 et 20.

Dont va s'amasser dans ledit château un mal d'oppression.

Ledit vicomte fut fort malade d'oppression.

14. Expressiu, adj., expressif.

Pots so... de dolor et tristor expressius.

(chap. Los labios són... de doló y tristesa (tristó) expressius; los labios expressen la tristesa, lo doló, la alegría, la set, són mol expressius.)

Eluc. de las propr., fol. 42.

Lèvres sont... de douleur et tristesse expressives. 

CAT. Expressiu. ESP. Expresivo. PORT. Expressivo.  IT. Espressivo. 

(chap. Expressiu, expressius, expressiva, expressives.)

15. Espriu, Esprieu, adj., expressif, clair.

Adv. comp.

Conoyssensa a tant de mestiers bos

Que de bos faitz demostra 'l pus espriu.

G. Riquier: Be m meravelh. 

Le savoir a tant de bons métiers que de bons faits il démontre le plus clair.

(N. E. Salvador Espriu.)

16. Expres, adj., lat. expressus, exprès. 

L' expressa scriptura. Doctrine des Vaudois.

L'expresse écriture.

CAT. Expres. ESP. Expreso. PORT. Expresso. IT. Espresso. 

(chap. Exprés, expresos, expresa, expreses.)

17. Expressament, Espressamens, adv., expressément.

Aco esdeven tacitament o expressament.

(chap. Aixó esdevé tácitamen o expressamen; esdevindre, esdevindres; advindre : advén, adviento; vindre.) 

Trad. du Code de Justinien, fol. 3.

Cela advient tacitement ou expressément.

Aysso mostret espressamens Jhesu Crist. V. et Vert., fol. 79. 

Ceci montra expressément Jésus-Christ.

CAT. Expressament. ESP. Expresamente. PORT. Expressamente. 

IT. Espressamente. (chap. Expressamen; lo primé acento está a la segona e, per lo que se pot escriure expréssamen.)

18. Espressar, v., spécifier, dire expressément.

Mas per so no volc espressar 

Dieus, que hom se degues amar.

Brev. d'amor, fol. 134. 

Mais pour cela Dieu ne voulut spécifier qu'on se dût aimer. 

Part. pas. Aital coma es de jos contenguda et expressada.

Tit. de 1280. Arch. du Roy. Querci, J. 334.

Telle comme elle est dessous contenue et spécifiée.

CAT. Expressar. ESP. Expresar. PORT. Expressar. 

(chap. Expressá, expressás; expresá, expresás : yo me expresso, expresses, expresse, expressem o expressam, expresséu o expressáu, expressen; expressat, expressats, expressada, expressades; expressaría; expressaré; si yo me expressara milló.)

19. Depremer, v., lat. deprimere, comprimer, étouffer.

Fig. Lo qual folava e depremia Ytalia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 67.

Lequel foulait et comprimait l'Italie.

Part. pas. Si que la heretguia fos depremida.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 76.

De sorte que l'hérésie fut étouffée.

CAT. ESP. PORT. Deprimir. IT. Deprimere, depremere. 

(chap. Deprimí, deprimís : yo me deprimixco o deprimixgo, deprimixes, deprimix, deprimim, deprimiu, deprimixen; deprimit, deprimits, deprimida, deprimides; deprimiré; deprimiría; si yo me deprimiguera o deprimira.)

20. Depressio, s. f., lat. depressio, dépression.

Aytals maniera de pronunciar ab elevatio o am depressio.

Leys d'amors, fol. 7.

Pareille manière de prononcer avec élévation ou avec dépression.

CAT. Depressió. ESP. Depresión. IT. Depressione. 

(chap. Depressió, depressions; depresió, depresions.)

21. Opprimer, v., lat. opprimere, opprimer.

Opprimens las moylhers per forssa.

(chap. Oprimín les mullés (dones) per la forsa.)

Priv. acc. par les R. d'Angl., p. 17.

Opprimant les femmes par force.

ANC. CAT. Oppremer. CAT. MOD. ESP. Oprimir. PORT. Opprimir. 

IT. Opprimere. (chap. Oprimí : oprimixco u oprimixgo, oprimixes, oprimix, oprimim, oprimiu, oprimixen, oprimit, oprimits, oprimida, oprimides; oprimiría; oprimiré; si yo oprimiguera u oprimira.)

22. Oppression, s. f., lat. oppressionem, oppression.

En oppression... de la... gent.

(chap. En opressió... de la... gen - chen.)

Statuts de Provence. BOMY, p. 224.

En oppression... de la... gent.

CAT. Opressió. ESP. Opresión. PORT. Oppressão. IT. Oppressione.

(chap. Opressió, opressions; v. oprimí.)

23. Compremer, v., lat. comprimere, comprimer.

Pus que tu compremes aquels am la tieua ma per bona compressio.

Trad. d'Albucasis, fol. 9.

Puisque tu comprimes ceux-là avec la tienne main par bonne compression.

CAT. ESP. PORT. Comprimir. IT. Comprimere. (chap. Comprimí.)

24. Compressio, s. f., lat. compressio, compression.

Pus que tu compremes aquels am la tieua ma per bona compressio.

Trad. d'Albucasis, fol. 9. 

Puisque tu comprimes ceux-là avec la tienne main par bonne compression.

CAT. Compressió. ESP. Compresión. PORT. Compressão. 

IT. Compressione. (chap. Compressió, compressions.)

25. Conpressiu, adj., compressif.

De venas et arterias conpressiva.

Eluc. de las propr., fol. 65.

De veines et artères compressive.

ESP. Compresivo. PORT. Compressivo. (chap. Compressiu, compressius, compressiva, compressives : que aprete, comprimix, com una compressa o compresa pera una ferida.)

26. Reprimer, v., lat. reprimere, réprimer, contenir.

Personna ben adordenada deu tantost reprimer... aytals folls pessamens.

Deu los hom... reprimer.

V. et Vert., fol. 18 et 3.

Personne bien organisée doit aussitôt réprimer... pareilles folles pensées.

On les doit... réprimer.

CAT. ESP. PORT. Reprimir. IT. Reprimere. (chap. Reprimí, reprimís: yo me reprimixco o reprimixgo, reprimixes, reprimix, reprimim, reprimiu, reprimixen; reprimit, reprimits, reprimida, reprimides; reprimiría; reprimiré; si yo me reprimiguera o reprimira.)


Prendre

lunes, 31 de marzo de 2025

foie gras, feche, fetge

Avui a cuart mileni estudiarem lo extrañ cas de la palabra o paraula o palaura foie, que se escriu en tres vocals y se pronunsie en les dos que no apareixen.

 
Avui a cuart mileni estudiarem lo extrañ cas de la palabra o paraula o palaura foie, que se escriu en tres vocals y se pronunsie en les dos que no apareixen.
 
Esto nos pasa a los que hablamos chapurriau, decimos natros o natres y los catalanistas escriben nosaltros, nosaltres, lo escriben el, en escriben amb, y muchos otros extraños casos que ocurren por la normalización fabriana.

El foie gras (en francés ‘hígado graso’), llamado a menudo «foie» en España, es un producto alimenticio del hígado hipertrofiado de un pato o ganso que ha sido especialmente sobrealimentado. Según la ley francesa, se llama foie gras al hígado de un pato cebado por sonda (alimentación forzada con maíz), aunque, fuera de Francia, en ocasiones se produce foie gras mediante la alimentación natural. Para la producción de foie gras se utilizan dichas aves acuáticas migratorias, puesto que disponen de una capacidad natural para acumular grasa en el hígado, sin enfermar, la cual posteriormente emplean para sus largas migraciones. Puigdemont lo hace con langosta y champagne.

Foie Gras

Para considerarse foie gras, conforme a la legislación europea, se deben dar las siguientes condiciones: el hígado de estas aves tiene que pesar un mínimo de 300 g en el caso de los patos, y de 400 g en el de los gansos; debiendo haber sido alimentadas mediante un proceso de cebado (Reglamento (CE) nº 543/2008 de la Comisión, de 16 de junio de 2008, por el que se establecen normas de desarrollo del Reglamento (CE) nº 1234/2007 del Consejo en lo que atañe a la comercialización de carne de aves de corral (DO L 157, de 17.06.2008).

A Juaquinico Monclús no fa falta empapussál, está gras, gort, que chape; consevol día fotrá un pet y estirará la garra.


A Juaquinico Monclús no fa falta empapussál, está gras, gort, que chape; consevol día fotrá un pet y estirará la garra

El foie gras no es un paté, y por lo tanto difiere del paté de hígado de pato o ganso que sigue otro proceso de fabricación, como cualquier paté de hígado de cerdo, ave u otros. Por extensión, en España se llama tradicionalmente fuagrás a un paté de hígado de cerdo o de ave.

En la actualidad, la producción de foie gras está prohibida en más de 15 países, incluyendo (entre otros) a Alemania, Argentina, India, Israel, Italia y Gran Bretaña, bien por leyes específicas o por leyes de prohibición a la alimentación forzada, considerándola maltrato hacia los animales.

En una época tan temprana como el siglo XXV a. C., los egipcios descubrieron que las ocas provenientes de largos viajes migratorios y que descansaban a orillas del río Nilo durante el invierno, almacenaban reservas naturales de grasa en su hígado. El hígado variaba su tonalidad hacia el amarillo y presentaba un sabor exquisito. Pronto aprendieron que muchas aves podían ser cebadas mediante la sobrealimentación, de forma que su hígado se hipertrofiase y comenzaron con la práctica de cebar a gansos domesticados. En la necrópolis de Saqqara, la tumba de un importante oficial real, Mereruka, contiene un bajorrelieve con una escena en la que trabajadores agarran por el cuello a unas ocas para introducirles bolas de comida en sus gargantas. A su lado se encuentran mesas con más bolas de comida, probablemente elaboradas con grano tostado, y una ampolla para humedecer la comida antes de dársela a los gansos.

La práctica de sobrealimentar gansos se expandió por el Mediterráneo desde Egipto. La referencia más temprana a gansos sobrealimentados data del siglo V a. C., y es narrada por el poeta griego Cratino, el cual habló de «cebadores de gansos». Sin embargo, Egipto mantuvo su reputación como fuente de gansos sobrealimentados. Cuando el rey Agesilao II de Esparta visitó Egipto en 361 a. C., fue agasajado con «gansos cebados y terneros», los mejores productos de los granjeros egipcios.

Sin embargo, la introducción como plato gastronómico elaborado proviene de los romanos, al que se denomina iecur ficatum (iecur significa ‘hígado’ en latín, en tanto que ficatum viene de ficatus, ‘alimentado con higos’).​ Plinio el Viejo otorga el crédito de su creación al gastrónomo Marco Gavio Apicio, al que se atribuye el único libro de cocina romano que ha llegado hasta nuestros días, mediante la alimentación de los gansos con higos desecados, a fin de hipertrofiar sus hígados. El término Ficatum se asoció tanto al hígado animal que se convirtió en la raíz de la que deriva foie (hígado en francés), hígado (en español) y fegato (hígado en italiano). La práctica de provocar la hipertrofia del hígado de los gansos alimentándolos con higos podría provenir de la Alejandría helenística, ya que gran parte de la cocina de lujo romana debe su inspiración a los griegos.

Tras la caída del Imperio Romano de Occidente, el hígado de ganso se desvaneció temporalmente de la cocina europea. Se ha afirmado que granjeros galorromanos preservaron la tradición de la fabricación del foie gras durante siglos hasta que fue redescubierta. Sin embargo, esta teoría carece de ninguna evidencia plausible, puesto que es sabido que las fuentes de carne para los campesinos franceses de la Edad Media eran oveja y cerdo fundamentalmente.

Se considera mucho más probable que la tradición fuese preservada por los judíos[cita requerida], los cuales pudieron aprender el método para hipertrofiar hígados de gansos y patos durante su pertenencia al Imperio Romano. Los judíos conservaron este conocimiento en sus migraciones hacia la Europa central y oriental. El cashrut, el compendio de leyes alimentarias que determinaban el carácter kósher de los diversos alimentos que podían consumir los judíos, les prohibía usar manteca para cocinar. La mantequilla tampoco era una alternativa, puesto que también estaba prohibido mezclar carne con productos lácteos. Los judíos usaban aceite de oliva en la cuenca mediterránea y aceite de sésamo en Babilonia, pero ninguno de tales productos estaba disponible durante la Edad Media en Europa occidental y central, así que utilizaron grasa de ave que podían producir en abundancia sobrealimentando gansos. El delicado sabor de los hígados cebados fue pronto apreciado, tal como registró Hans Wilhelm Kirchhof de Kassel, el cual escribió en 1562 que los judíos cebaban gansos y que apreciaban particularmente sus hígados. Sin embargo, algunos rabinos estaban preocupados por las complicaciones que a los ojos del cashrut podía suponer sobrealimentar gansos, puesto que la ley alimentaria judía prohibía la crianza de animales que no viviesen más de doce meses. Debe ser señalado que el rabino del siglo XIX Moses Sofer mantuvo que incluso si un animal pudiese morir dentro de los doce meses, no sería un animal impuro, ya que ninguno de sus pulmones resultaría dañado. En cualquier caso, esta cuestión permaneció como uno de los asuntos más debatidos dentro de las leyes alimentarias judías hasta que el gusto de los judíos por el hígado de ganso declinó en el siglo XIX.

Los gastrónomos gentiles comenzaron a apreciar el hígado cebado de ganso, que podían adquirir en los guetos judíos. En 1570, Bartolomeo Scappi, cocinero del papa Pío V, publicó su libro de cocina Opera, en el que comenta que "el hígado de los gansos domésticos criados por los judíos tiene un gran tamaño y un peso de entre dos y tres libras". En 1581, Max Rumpolt de Maguncia, cocinero de varios nobles alemanes, publicó un exhaustivo libro de cocina llamado Kochbuch, en el que cuenta que los judíos de Bohemia producían hígados de más de tres libras de peso. Rumpolt proporciona varias recetas para él, siendo una de ellas la de un mousse hecho de hígado de ganso.

Los métodos para producir hígado de ganso cebado llegaron a Francia a través de Alsacia.

La producción mundial de foie gras (en datos del año 2007) está estimada en 27.000 toneladas, representando la producción europea más del 90 %. Francia es el líder del foie gras en el mundo con 20.400 toneladas, (el 96% de pato y el resto de ganso). Proporciona empleo directamente a más de 30.000 personas, y el 90% de la producción reside en las regiones de las Landas, de Périgord (en Dordoña) y de Mediodía-Pirineos en el sudoeste, así como en Alsacia oriental. La Unión Europea (UE) reconoce el foie gras producido mediante métodos tradicionales ("etiqueta roja") en el sudoeste de Francia con una denominación de origen geográfica.

El resto de producción se reparte entre los siguientes países:

Hungría: 2.500 Tn.;
Bulgaria: 2.200 Tn.;
España: 950 Tn. (producción en Aragón, Cataluña, País Vasco, Navarra y Castilla León);
Estados Unidos: 300 Tn.;
China: 280 Tn.;
Canadá: 170 Tn.;
Bélgica: 100 Tn.;
Fuente: Federación Europea del Foie Gras.

En España, la falta de legislación provocó que numerosos productores utilizasen, en el pasado, indistintamente los términos paté y foie gras, lo que ocasionó confusión entre los consumidores. La entrada de España en la Unión Europea facilitó a los productores el marco de trabajo puesto que la legislación se adapta a la de la UE. El 20 de junio de 2005, en Zaragoza, se creó la patronal del sector bajo la denominación Asociación Sectorial del Hígado Graso (ASEHGRA), que representa a los criadores, transformadores y comercializadores de productos derivados de las palmípedas grasas, agrupando en dicho momento a un total de 18 empresas.

El 27 de junio de 2008, en Estrasburgo, se creó la Federación Europea del Foie Gras (Euro Foie Gras) de la que son fundadores las asociaciones del sector de España, Francia, Bélgica, Bulgaria y Hungría.

En América, Quebec, antigua colonia francesa, también tiene una industria próspera basada en el foie gras que suelen utilizar muchos cocineros canadienses como demostración de orgullo nacional.

El consumo europeo representa el 93% de la producción mundial. Las exportaciones fuera de la Unión Europea están estimadas en menos de 2.000 Tn. (datos 2007), siendo los principales clientes:

Japón: 750 Tn.;
Suiza: 275 Tn.;
Hong Kong: 145 Tn.;
Rusia: 105 Tn.;
Estados Unidos: 61 Tn.;
Singapur: 47 Tn.;
Tailandia: 34 Tn.;
Nueva Caledonia: 30 Tn.;
Emiratos Árabes Unidos: 21 Tn.

viernes, 21 de marzo de 2025

San Valentín, Beseit, alquilo casa en pistina

San Valentín, Beseit, alquilo casa en pistina.

 San Valentín, Beseit, alquilo casa en pistina


San Valentín:



Lo Día de San Valentín — o simplemén San Valentín — es una festividat o festa de origen cristiano que se selebre anualmén lo 14 de febré com a conmemorassió de les bones obres fetes per san Valentín de Roma, que están relassionades en lo consepte universal del amor y la afectividat.




Alquilo casa en pistinasorprén a la teua churri lo día dels enamorats, oferixli un día de relax y plaé, interessats, escribiu sol persones series, per favó, no me espentoléu lo negossi.
 
Alquilo casa con piscina, San Valentín, sorprende a tu churri dándole un día de relax y placer, interesados, escribid sólo personas serias, por favor, no me dañen el negocio
 
 

sábado, 21 de septiembre de 2024

Plaga, Plagua, Playa - Complanher, Complagner, Complaigner, Complaingner, Complanger

 

Plaga, Plagua, Playa, s. f., lat. plaga, plaie, blessure.

Plaguas me feyron mais de cen.

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.

Plaies me firent plus de cent.

Mas que m val, s'ieu demostrar

Ja non l' aus ma mortal playa!

P. Raimond de Toulouse: Ar ai.

Mais que me vaut, si montrer désormais je ne lui ose ma mortelle plaie!

Fig. Dossamens deu homs tractar las plagas del cor e de l'arma.

V. et Vert., fol. 57. 

Doucement on doit traiter les plaies du coeur et de l'âme.

CAT. ANC. ESP. Plaga. ESP. MOD. Llaga. PORT. Chaga. IT. Piaga.

(chap. Llaga, llagues; ferida, ferides; nafra, nafres, ñafra, ñafres. 

Plaga, plagues de llangostos, sequía o sequera; peña de Valjunquera.)

2. Plagar, v., blesser, meurtrir.

Si us servs d'autrui plagara lo mieu serv.

Trad. du Code de Justinien, fol. 22. 

Si un serf d'autrui blessera le mien serf. 

Part. pas. Y fo plagatz de lansa.

R. Gaucelm: Qui vol aver. 

Y fut blessé avec lance. 

Mas si lo servs meus es plagatz. Trad. du Code de Justinien, fol. 20.

Mais si le serf mien est blessé. 

ANC. FR. Tuit furent batu et plaié.

Là ot des morz et des plaiez 

Tant que n'en sai dire le conte. 

Roman du Renart, t. II, p. 43; et t. III, 245. 

De mortel apostume navrent leurs cuers et plaient. 

Jehan de Meung, Test., v. 1067.

ANC. CAT. ANC. ESP. Plagar. ESP. MOD. Llagar. PORT. Chagar. IT. Piagare.

(chap. Llagá: llago, llagues, llague, llaguem o llagam, llaguéu o llagáu, llaguen; llagat, llagats, llagada, llagades; ferí; nafrá, ñafrá.)

3. Plagador, s. m., lat. plagiator, plagiaire.

Als plagadors, als mensongiers.

Trad. de la 1re Épître de S. Paul à Timothée.

Aux plagiaires, aux menteurs.

(chap. Plagiadó, plagiadós, plagiadora, plagiadores; llagadó, llagadós, llagadora, llagadores; feridó, feridós, feridora, feridores; nafradó, nafradós, nafradora, nafradores; ñafradó, ñafradós, ñafradora, ñafradores.)


Plais, s. m., bois, bosquet, taillis.

Ar vei vermeills, blaus, blancs e grocs 

Vergiers, plans, plais, tertres e vaus.

(chap. Ara vech roijos, blaus, blancs y grocs vergés, plans, bosquets, collets y valls, valletes.)

A. Daniel: Ar vei.

Maintenant je vois vermeils, bleus, blancs et jaunes vergers, plaines, bois, tertres et vallons.

Son sec li ram pels plais,

Que flors ni fuelha no i nais.

(chap. Están seques les rames pels bosquets, que flo ni fulla no hi naix.) 

Azalais de Porcairagues: Ar em.

Sont secs les rameaux par les bosquets, vu que fleur ni feuille n'y naît.

2. Plaissat, Playssat, s. m., taillis, bois, bosquet, fort.

Aug lo chan dels auzelos

Que fan los playssatz retendir.

E. Cairels: Mout mi.

J'entends le chant des oisillons qui font les bosquets retentir.

Quan son vert li plaissatz.

G. Rainols d'Apt: Auzir cugei.

Quand sont verds les taillis.

ANC. FR. Sa meson sist joste un plessié, 

Parmi un plesséis de saus. 

Roman du Renart, t. I, p. 184; et t. III, p. 323.

Ne *bois hautein ne riche plesséis... (N. E. Hay un pliegue en el scan.)

Si n' *el chassièrent jusques à un plesséis.

Roman de Garin. Du Cange, t. V, col. 573.

3. Playssa, s. f., haie, bosquet, taillis.

Qu'ans fos yeu trencatz ab ayssa

Qu'es en forest ni en playssa.

G. Adhemar: Lanquan vey.

Q' auparavant je fusse coupé avec hache qui est dans forêt et dans taillis.

4. Plaissaditz, s. m., bosquet, taillis, haie.

S' esbaudeia 

Lo rossinhol e domneia 

Ab sa par per pleissaditz.

G. Faidit: Pel joi. 

Le rossignol se réjouit et s' ébat avec sa compagne à travers bosquets.

Fon justa un plaissaditz.

Giraud de Borneil: L'autr'ier.

Fut auprès d'une haie.

5. Playssadenc, s. m., haie, buisson, bouquet de bois.

E 'l gibres e 'l neus son a flocx 

Pels tertres e pels playssadencx.

P. Raimond de Toulouse: Era pus.

Et le givre et la neige sont à flocons par les tertres et par les haies.

6. Playssar, v., garnir d'arbres, entourer de haies, palissader.

Fig. Selh que, per sos peccatz, riga

Sos huelhs ploran, planta e playssa, 

Don melhor frug que d' avayssa 

N' aura lay on fis gaugz canta.

B. Alahan de Narbonne: No puesc.

Celui qui, pour ses péchés, arrose ses yeux en pleurant, plante et palissade, de quoi meilleur fruit que d' avaysse il en aura là où pure joie chante.

ANC. FR. Les haies fait plaissier et enforcir.

Roman de Garin. Du Cange, t. V, col. 573. 

Tant à plesser en mes plessez... qu'à faire toutes autres besognes.

Tit. de 1445. Du Cange, t. V, col. 573.


Plan, adj., lat. planus, plan, uni, aplani, poli, plain, effilé.

E 'ls vostres detz grailes e plas.

Arnaud de Marueil:, Dona genser.

Et les votres doigts délicats et effilés.

Ausberc, lansa plana 

E bon bran d'acier.

B. Arnaud de Montcuc: Er can. 

Haubert, lance polie et bon glaive d'acier. 

Cors ben fag, delgatz e plans.

B. de Ventadour: Lonc temps. 

Corps bien fait, délié et plan.

- Direct.

Qu'aissi tengues ma via plana.

P. Vidal: Abril issic. 

Que je tinsse ici ma voie directe.

- Exact, régulier.

Cinq copdadas d'aut a, de mesura plana, 

Lo molon de la legna.

V. de S. Honorat. 

Cinq coudées de haut a, de mesure exacte, le tas de bois.

- Fig. Simple, pur.

Sias humils e non vils, 

Plans et amezuratz.

V. de S. Honorat. 

Sois humble et non vil, simple et mesuré.

Me dis en razon plana 

Que mos chantars li plai.

B. de Ventadour: Quan la.

Me dit avec ton simple que mon chanter lui plaît.

Mas il o fai, so cre, per plan essai.

B. de Ventadour: Bels m'es qu'ieu. 

Mais elle le fait, cela je crois, pour simple essai. 

Tramet lo vers en chantan

En plana lengua romana.

G. Rudel: Quan lo rius.

Je transmets le vers en chantant en pure langue romane.

Loc. E 'ls verses del compost volc tornar en vers plans. 

Sabia ben que aisso es ver plan.

V. de S. Honorat. 

Et les versets du comput voulut tourner en vers libres. 

Savait bien que ceci est vers simple.

- Adv. Uniment, simplement, également, juste.

S' ella me gualia,

Gualiador me trobara, 

E si m vai dreita via, 

Ieu l' irai pla.

P. Cardinal: Ben tenh. 

Si elle me trompe, elle me trouvera trompeur, et si elle me va droit chemin, j' irai également avec elle.

Pla a l'albor de dia. Guillaume de Tudela.

Juste à l'aube du jour. 

Lur dis plan e suaumens. Fragment de la Vie de S. Georges.

Leur dit uniment et simplement.

Adv. comp. Jesu Crist l' appelam de plan. 

La donna si leva de plan. 

A l' islla de Lerins s'en intreron de plan. V. de S. Honorat. 

Jésus-Christ nous l'appelons simplement. 

La dame se lève aussitôt. 

A l'île de Lerins ils entrèrent d'emblée.

Voyez perdos.

CAT. Pla. ESP. Plano, llano. PORT. Plano. IT. Piano. 

(chap. Pla, plans, plana, planes.)

2. Plan, Pla, s. m., plaine, plateau.

Per plans e per vals.

Aicartz del Fossat: Entre dos.

Par plaines et par vallées.

Anc pus menut ayga non ploc

Cum els passon e prendo 'ls plas.

Gavaudan le Vieux: Senhors per los. 

Oncques plus menu eau ne plut comme ils passent et prennent les plaines.

Combas e plas e boscatge.

B. de Ventadour: La doussa votz. 

Vallons et plaines et bocage. 

Loc. Leys servir en pla ni en desert.

E. Cairels: Abril ni mai. 

La servir en plaine et en désert (en tous lieux). 

ANC. FR. Et entra en plain yver ès plainz de Lombardie. 

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. V, p. 240. 

Si tost com il furent au plain. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 351.

Lesse le corre par le plain. Roman du Renart, t. 1, p. 296. 

Louenge aux dieux des hauts monts et des plains.

Cl. Marot, t. III, p. 303. 

CAT. Pla. ESP. PORT. Plano (llano). IT. Piano.

(chap. Pla com lo del Coco a Beseit, Pla d' En Bot, plans, plana, planes com les de Peñarroija de Tastavins.)

3. Planet, adj. dim., plain, uni, simplet.

Fig. En mon cor ai un novellet chantar, 

Planet et leu, e qu'el fai bon auzir.

Arnaud de Marueil: En mon cor.

En mon esprit j'ai un nouvelet chanter, simplet et léger, et qu'il fait bon ouïr. 

IT. Pianetto. (chap. Planet com lo carré Constitución a Beseit, planets, planeta com lo camping de Beseit y la cova de la planeta, planetes.)

4. Plana, Planha, Plaigna, s. f., plaine, pays plat.

Aras quan par lo guais termenis gens

Que fai la flor espandir per la planha.

Pons de Capdueil: Leials amics. 

Maintenant quand paraît le gai printemps gentil qui fait épanouir la fleur dans la plaine. 

Res tan no m' esbaudis 

Co ill aucellet per la planha.

Folquet de Marseille: Ja no volgra.

Rien tant ne me réjouit comme les oiselets dans la plaine.

- Page, feuille.

Vingt et sieis linhas en cascuna plana, et en cascuna linha sinc mots.

Fors de Béarn, p. 1077.

(chap. Vintissís línies a cada plana, y a cada línia sinc paraules.)

Vingt-six lignes en chacune page, et en chacune ligne cinq mots.

- Planche.

Ayas una plana de rovre. Traité de l'Arpentage, part. II, ch. 30.

Ayez une planche de rouvre.

CAT. ESP. (página) PORT. Plana. IT. Piana. 

(chap. Plana, página, planes, págines.)

5. Planissa, s. f. dim., esplanade.

Ves leis vau per la planissa.

Marcabrus: L'autr'ier. 

Vers elle je vais à travers l'esplanade.

(ESP. Planicie; chap. Planissie, planissies; esplanada, esplanades.)

6. Planeza, s. f., plaine.

En las planezas de Chalo.

L' aiga... tan sobrondet que tota aquela planeza cobria.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 58 et 178.

Dans les plaines de Châlon.

L'eau... tant déborda que toute cette plaine elle couvrait.

7. Planiol, s. m. dim., petit plateau, esplanade.

Era pausat en lo sol

Aqui en un petit planiol.

El planiol asetet si.

V. de S. Énimie, fol. 30. 

Était posé sur le sol là en une petite esplanade. 

Au petit plateau elle s'assit.

8. Planar, v., aplanir, unir, polir. 

Fig. Vau un chantaret planan

De digz escurs.

Giraud de Borneil: Tot suavet.

Je vais polissant un petit chant de paroles obscures.

IT. Pianar.

9. Planamen, adv., entièrement, complètement.

Per que conosc qu' aucir m' a planamen, 

Si 'n breu vas me non domda son coratge. 

Cadenet: Ab leyal. 

C'est pourquoi je connais qu'elle me tuera complètement, si en peu à mon égard elle n' adoucit son coeur.

Fauta de vezer planamen las estorias. Arbre de Batalhas, fol. 63.

Faute de voir entièrement les histoires.

PORT. Planamente. IT. Pianamente. (chap. Planamen.)

10. Aplanar, v., aplanir, unir, niveler, combler.

Fes tantost aplanar los valhatz.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 19.

Fit aussitôt combler les fossés. 

Aplanar los fossatz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 165. 

Combler les fossés.

- Fig. Caresser, cajoler, dorloter, adoucir, flatter.

Un gosset li fasia festa... lo aplanava, e lo payssia de sas viandas.

V. et Vert., fol. 61. 

Un petit chien lui faisait fête... il le caressait, et le nourrissait de ses mets.

Com l' austor qu'es pres en l' aranh, 

Qu' es fer tro s' es adomesjatz; 

Pueis torna maniers e privatz 

S' es qui be 'l tenga ni l' aplanh.

P. Vidal: Neu ni gel. 

Comme l'autour qui est pris dans le filet, qui est farouche jusqu'à ce qu'il soit apprivoisé; puis il devient maniable et familier s'il est (quelqu'un) qui bien le tienne et le flatte.

Ap bel dig pot hom son deptor

Gen aplanar et apaiar.

T. de G. Gasmar et d'Ebles de Signe: N Eble.

Avec belle parole on peut son débiteur gentiment adoucir et apaiser.

Sitot se penh ni s mira ni s' aplanha.

P. Vidal: Jes pel temps.

Quoiqu'il se peigne et se mire et se dorlote. 

Tals se pimpa e s' aplanha 

Cui malvestatz serra e lia.

H. Brunet: Lanquan son.

Tel se pomponne et se dorlote que méchanceté serre et lie.

ANC. FR. La cerfve moult aplanicha.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 321.

Quant lor enfant lavent et baingnent 

Qu' el les debaisent et aplaingnent.

Roman de la Rose, v. 6972. 

Si tu n' applanis les passions de ton âme. 

Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. 1, p. 234.

- Polir.

Fig. E 'l rossinholet el ram

Volt e refranh, et aplana 

Son dous chantar e l' afina.

G. Rudel: Quan lo rius.

Et le rossignolet sur le rameau fredonne et cadence et polit son doux chanter et l'épure.

CAT. Aplanar. ESP. Aplanar, allanar. PORT. Aplainar. IT. Appianare.

(chap. Aplaná: aplano, aplanes, aplane, aplanem o aplanam, aplanéu o aplanáu, aplanen; aplanat, aplanats, aplanada, aplanades.)

11. Aplanir, v., aplanir, combler.

Far aplanir los valatz. Traité de l'Arpentage, part. II, ch. 24. 

Faire combler les fossés.

(chap. Aplaní; t' aplaniré.) 

12. Esplanar, v., unir, polir, expliquer, donner l'explication, interpréter.

En Nicolet, d'un songe qu'ieu sognava

Miravilios, una noit, quan mi dormia,

Voill m' esplanes.

T. de Jean d'Aubusson et de Nicolet: En Nicolet. 

Seigneur Nicolet, d'un songe que je songeais merveilleux, une nuit, quand je dormais, je veux que vous me donniez l'explication.

CAT. Esplanar, explanar. ESP. Explanar (explicar). PORT. Esplanar, explanar.

IT. Spianare. (chap. Explicá; explaná : fé pla : fé fássil.)

13. Explanatio, s. f., lat. explanatio, explication.

En la explanatio de las ditas paraulas. Leys d'amors, fol. 126. 

Dans l'explication desdites paroles. 

CAT. Explanació. ESP. Explanación (explicación). PORT. Explanação. 

IT. Spianazione. (chap. Explicassió, explicassions; explanassió, explanassions.)

14. Complanacio, s. f., nivellement, aplanissement.

Equalitat et complanacio. Eluc. de las propr., fol. 27.

Égalité et nivellement.

(chap. Nivellamén, nivellamens; anivellassió, anivellassions; aplanamén, aplanamens; explanassió, explanassions.)


Planca, Plancha, Planqua, s. f., lat. planca, planche.

Ab frevol planca. 

Gavaudan le Vieux: A la pus. 

Avec fragile planche.

- Petit pont de bois.

Loc. S'ieu ai passatz pons ni planchas

Per lieis.

A. Daniel: Ans qu' els. 

Si j'ai passé ponts et planches pour elle.

Loc. fig. De selhs de qui fetz planqua e pon. 

G. Anelier de Toulouse: Ara farai. 

De ceux de qui il fit planche et pont. 

Lai on merce li fai planca e pon.

R. Gaucelm: A penas vauc.

Là où merci lui fait planche et pont.

CAT. Planxa, palanca. ESP. Plancha. PORT. Plancha, prancha.

(chap. Palanca, palanques; plancha, planches de ferro.)

Ramón Guimerá Caballé, Ángeles Lorente Sánchez, Mercedes Guimerá Lorente, Tomás Guimerá Lorente, mas de Lluvia, Parrizal, palanca

2. Plancat, s. m., plancher.

Totas las clausuras e 'ls plancatz desfaretz. Guillaume de Tudela.

Toutes les clôtures et les planchers vous déferez.


Planch, Plan, Plang, Plain, s. m., lat. planctus, plainte, gémissement, lamentation.

Gavaudas non pot fenir

Lo planch ni 'l dol qu' el fa martir.

Gavaudan le Vieux: L'autre dia. 

Gavaudan ne peut finir la plainte ni la douleur qui le fait martyr.

Lagremas e plans e plors, 

So son, a l' arma, frutz e flors.

Folquet de Marseille: Senher Dieu. 

Larmes et gémissements et pleurs, ce sont, pour l'âme, fruits et fleurs. ANC. FR. Et après a jeté un plaint. Roman du Renart, t. III, p. 187. Proufiter ne me peuvent mes plains. Charles d'Orléans, p. 105.

Cessez, mes vers, cessez ici vos plaincts. 

Cl. Marot, t. III, p. 303.

Faire mes plaintz vers vostre majesté. Cretin, p. 180.

- Complainte, sorte de poésie.

Plangz es us dictatz qu' om fay per gran desplazer e per gran dol.

Leys d'amors, fol. 41.

La complainte est une composition qu'on fait par grand déplaisir et par grande douleur.

Lo plainz qu' En Bertrans de Born fetz del rei jove.

V. de Bertrand de Born. 

La complainte que le seigneur Bertrand de Born fit sur le roi jeune.

CAT. Plant. ANC. ESP. Planto (llanto, lamentación). PORT. Pranto. 

AQUEST ES LO PLANT DE SENT ESTEVE, San Esteban, protomártir, el primer mártir, Sant Esteve, Stephanus

IT. Pianto. (chap. Gemec, gemecs; lamentassió, lamentassions; plo, plos; plorera, ploreres.) 

2. Planher, Plagner, Plaigner, Plaingner, Planger, Plainer, Planer, v., lat. plangere, plaindre, regretter. 

Tota Guiana plaing

Lo rei Richart.

Bertrand de Born le fils: Quan vei.

Toute la Guienne regrette le roi Richard. 

Aissi quon hom planh son filh e son paire 

E son amic, quan mortz lo y a tolgut, 

Planc ieu los vius que sai son remazut, 

Fals, deslials, fellons.

P. Cardinal: Aissi quon. 

Ainsi comme l'homme regrette son fils et son père et son ami, quand la mort le lui a enlevé, moi je plains les vivants qui sont demeurés ici, faux, déloyaux, félons.

Plan se sos dols e sos menuz pecaz. Poëme sur Boèce.

Il plaint à soi ses fautes et ses menus péchés.

- Gémir, soupirer.

Auzi plainer et ronflar 

Un cavallier e sospirar.

Roman de Jaufre, fol. 9. 

Il entendit gémir et râler un chevalier et soupirer. 

Quant ieu cug chantar, 

Planh e sospir.

Claire d'Anduse: En greu.

Quand je crois chanter, je gémis et soupire.

- Lamenter, désoler.

No s deu plaigner d' afan 

Ni dire sa dolor.

Guillaume de Cabestaing: Ancmais no.

Ne se doit plaindre de souffrance ni dire sa douleur.

Denan lor no s' en planc.

Gavaudan le Vieux: Patz passien. 

Devant eux il ne s'en plaint.

Prov. No sens, es cosselh demandar 

Ad home de so que no sap, 

Et es pauc planh de son mescap 

Qui, ses cosselh, vol gran fag far.

Nat de Mons: Al bon rey.

Non sens, c'est demander conseil à homme sur ce qu'il ne sait pas, et peu est plaint, de son méchef, qui, sans conseil, veut grande affaire faire. 

ANC. FR. Et faut que mes vers plaignent 

La dure mort de la mère du roy. 

Cl. Marot, t. II, p. 101. 

On dit que le plaindre allége la douleur. 

Comines, liv. I, p. 399. 

De cest oiseau prendray le blanc pennage 

Qui en chantant plaint la fin de son aage. 

Œuvres de Du Bellay, fol. 64.

J'ay beau plaindre et beau soupirer. Malherbe, liv. V. 

ANC. CAT. Planyer. IT. Piangere. 

(chap. gemegá, lamentá, lamentás, plorá.)

3. Complancha, Complansa, s. f., complainte, plainte.

El ne fasia complancha al payre..., e lo payre ne fasia justicia.

Arbre de Batalhas, fol. 65.

Il en faisait plainte au père..., et le père en faisait justice.

Son totz enlassatz els lasses del dyable, so es em plachtz et en complanchas. V. et Vert., fol. 60.

Ils sont tous enlacés aux lacs du diable, c'est-à-dire en procès et en plaintes.

ANC. CAT. Complancta.

- Sorte de poésie.

Complansa, vai, senes tota bistensa,

Per lo pays, de levant al ponent.

Poëme sur la Mort de Robert, roi de Naples.

Complainte, va, sans aucun retard, par le pays, du levant au couchant.

4. Complanta, Complainta, s. f., plainte, complainte.

Clamor e complanta en sia feyta. Tit. de 1384. Arch. du Roy., K. 70. Réclamation et plainte en soit faite.

Que sias ses complainta e simple fil de Deu. Trad. de Bède, fol. 63. 

Que tu sois sans plainte et simple fils de Dieu. 

ANC. FR. Que que Bruns fesoit ses conplains. 

Roman du Renart, t. I, p. 349.

Si que chascun entende nos complainctz. Cretin, p. 56. 

Que nous pardonnez noz complains. Monstrelet, t. 1, fol. 322.

ANC. CAT. Complanta (complancta). IT. Compiante.

5. Complanhensa, s. f., plainte, réclamation.

En totas autras complanhensas en que hom pot menspenre e defalhir, fay hom emenda, o pren trevas. V. et Vert., fol. 32. 

Dans toutes les autres réclamations en quoi on peut se méprendre ou se tromper, homme fait amendement, ou prend délai.

Fa complanhensa d' aquel deute denant la cort.

Statuts de Montpellier, de 1212.

Fait plainte de cette dette devant la cour.

6. Complanher, Complagner, Complaigner, Complaingner, Complanger,

v., plaindre, gémir, lamenter.

Totz aquels que avian causa de si complanger.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 182. 

Tous ceux qui avaient motif de se plaindre. 

Vos prec que ges, si m complanc, no m' azir 

Vostra valors.

Arnaud de Marueil: Us joys d' amor. 

Je vous prie que point, si je me plains, ne me haïsse votre mérite.

Mas quan cel qui s complaignia 

Fag avia sa clamor.

B. Zorgi: L'autr'ier. 

Mais quand celui qui se plaignait avait fait sa lamentation. 

Prov. Membre s li qu' asatz quier qui s complaing. 

Pierre d'Auvergne: D' un bon vers. 

Qu'elle se souvienne qu'assez réclame qui se plaint.

Part. prés. subst. La persona del complanhent.

Statuts de Montpellier, de 1205. 

La personne du plaignant. 

ANC. FR. Il retournent à lui en complaignant. 

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 175. 

Mon oeil et moi sans nul reconfort d'âme 

Nous complaignons. Cl. Marot, t. 1, p. 336. 

Complaingnans leurs douces dolours. 

Roman du chastelain de Coucy, v. 16. 

ANC. CAT. Complanyer. ANC. ESP. Complañir. IT. Compiagnere, compiangere.