5. Inviscament, s. m., viscosité.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
domingo, 6 de septiembre de 2026
Vesc, Viscos, Vescos, Viscositat, Inviscar, Envescar, Inviscament
5. Inviscament, s. m., viscosité.
jueves, 2 de diciembre de 2021
DVA, Borao, B
B.
BABAZORRO.
d. Joven que se atreve a mayores empresas de las que su edad permite.
-c. Rústico, tosco.
BABOSA. a. Cebolla añeja que, plantada,
produce otra. - a. Cebolleta.
BACÍA. n. Artesa o en general
capacidad de madera en forma rectangular y oblonga cuyo destino es el
de amasar, o lavar la ropa o disponer el sustento de algunos
animales. n. Letrina, retrete o secreta, según Ducange apoyado en
Libertates barcin. mss 1283. -n. volcar la bacía decir alguna
sandez, deslucirse con alguna ocurrencia impertinente, hacer de las
suyas. (volcá la bássia)
BACHOCA. n. Se dice de cierta clase de judía que no se conserva seca, y se come comúnmente desgranada a medio secar. (Bajoca, fesol vert, bachoca a Valjunquera, La Fresneda; bajoquera, bajoqueres).
BADAL. a. Carne de la espalda y las costillas hacia el pescuezo en las reses de abasto.
BADARRÓN. n. Véase galacho.
BADINA. a. Balsa o charca de agua detenida en los caminos. (Toll, pozo en un río, como la badina negra de Beceite, en el Parrizal. v. Enbadiná, enbadinás).
BAGA. a. Cuerda con que se asegura la carga sobre las caballerías: en Navarra treboilla.
BAGUETA, BAGUERETA. d. Baga.
BAHURRERO. a. Cazador de aves con lazos o redes, voz antic.
BAILE.
a. Juez ordinario en ciertos pueblos de señorío: usual en la
antigua Coronilla.
(bajulo; batle, batlle)
BAILÍA. a. Territorio en donde ejercía jurisdicción el Baile. (batlia, batllia)
BAILÍO. n. Bailía o bailiazgo.
BAJERO. a. Prenda o pieza que suele colocarse bajo de otra, como saya bajera, sábana bajera.
BALDAR. a. Descabalar o dejar incompleta una colección. (Estic baldat: estic mol cansat, cruixit).
BALDRAGAS. n. Persona desinteresada, de buen carácter y de poca energía.
BALSA DE SANGRE. a. Aquella en que, a fuerza de trabajo y costa, se recoge el agua para ganados o personas: si se hace en acampo propio, es privativa del dueño; si en montes comunes, no lo es mientras no se cerque.
BALSETE. n. Balsilla.
BALLICO. n. Planta, avena fatua, ballueca: Oliván emplea esa voz en su Manual de Agricultura.
BALLÓN. d. Arroyo pequeño.
BALLUARTE. n. Especie de andas o parihuelas en que se conduce de un punto a otro el material y sobre todo el desperdicio de las obras: también bayarte como en Navarra.
BALLUECA, c. Especie de cizaña: Asso la describe como aragonesa y es muy nociva al ganado vacuno. (Cañota a Beseit es esta herba que no se pot doná a les vaques).
BANCADA. n. Sección votante de escolares cuando estos conferían a votos ciertas cátedras.
BANDA. n. Faja o ceñidor que se viste alrededor del cuerpo.
BANDEADOR. Columpio.
BANDEAR. n. Tocar o doblar las campanas.
BANDEARSE. n. Pasarlo con decencia. -n. Estar (como generalmente se dice) entre dos aguas. -n. Columpiarse: en Castilla significa mover a una y otra banda, anticuado.
BANDO. n. Comba, pandeo: se aplica, ya a los cuerpos colocados horizontalmente cuya extensión y peso les da algún pandeo, ya sobre todo a los que están puestos verticalmente y que, no teniendo solidez proporcionada a su altura, se cimbrean algún tanto. -n. a todo bando, expresión que se usa comúnmente en sentido moral, para denotar que se hace alguna cosa descaradamente y arrostrando todas sus últimas consecuencias.
BANOVA. a. Colcha, o cubierta de cama: en algunas partes banúa. (Bánua, en acento a la primera a, li diem encara a Beseit.)
BANQUERA, a. Colmenar pequeño sin cerca, sitio donde se ponen en línea las colmenas sobre bancos.
BARBADO. c. Sarmiento con raíces dispuesto a la plantación.
BARBARIDAD. n. Gran cantidad. (Qué barbaridad de barbas había en la barbería de Barbastro)
BARCHILLA. d. La dozaba (doceava) parte de un cahiz de granos.
BARDINO. n. Se aplica al perro u otro animal que tiene el pelo de un color dudoso, entre plomizo y gris: también se dice bárdeno.
BARDO. d. Barro.
BARDOMA. a. Suciedad, porquería, lodo corrompido. (tarquí; tarquín)
BARDONERO. n. Véase bordonero y bordonador que son más usados.
BAROTE. n. Balaustre: también puede escribirse varote.
BARRAL. a. Redoma grande de vidrio capacidad de una arroba de vino próximamente. (aproximadamente) (La barrala : cantrella an alguns pobles com Lledó)
BARRANQUERA. n. Se aplica a cualquier género de peonza que, por tener mal limado el clavo o la punta, da vueltas con poca suavidad.
BARRAS. n. Las cuatro bandas, listas o palos rojos en campo de oro con que blasona el reino de Aragón.
BARREAR. a. Borrar o cancelar lo escrito, pasando por encima una línea de tinta o lápiz.
BARREDERA. n. Se usa en la expresión echar la barredera, para denotar
que se ha decidido bruscamente la cuestión, que se ha dado una salida que ya no admite más opiniones.
BARRERA. n. Corral de ganado al descubierto.
BARREÑO. c. Jofaina o aljofaina.
BARRIGUERA. n. Especie de correa o cincha.
BARROS. n. Lodos: ambas son castellanas, pero, tratándose de la suciedad de las calles, en Aragón se prefiere la primera y en Castilla (como dice la Academia) la segunda.
BASTA. c. Hilván.
BASTARDELO, a. Cuaderno-borrador en que el escribano o notario conservan los autos y escrituras.
BASTE. p. Especie de albarda o aparejo.
BATEAGUAS. c. Paraguas.
BATIFULLA. a. Batihoja o batidor de oro, ant. (Fulla, hoja; folio, folium).
BATIMIENTO. a. Acción y efecto de batir, sobre todo la moneda.
BATIR. p. Verter, arrojar, desechar. -d. Derribar o dejar caer al suelo alguna cosa (abatir): la Academia, aunque parece coincidir con esta significación que, como se ve, tomamos del Diccionario de Peralta, pero no se refiere sino a lo que se derriba a viva fuerza; y, como prueba de que no se considera castellana aquella palabra, los colectores oficiales de los trozos selectos para uso de los Institutos del reino la acusan de poco castiza en el verso de Ercilla "Que estuvo en punto de batirle al suelo." y proponen como más propia postrarle o derribarle. - n. Labrar moneda, en cuyo sentido usan también esa voz los fueros de Navarra.
BATUECO. d. Huevo huero: se usa también en Navarra, y existe fuera de Pamplona una fuente medicinal llamada el Batueco con alusión al olor ingrato de sus aguas (sulfurosas). (Lo badoc de la carbassera té coló taronja com lo rovell o yema del ou.)
BATURRO. n. Se dice de los jornaleros del campo y gente menos acomodada; pero es voz familiar.
BÁZARO. c. Escoria de algunas sustancias como cera pez, etc.
BEBER LA TOCA. n. Impacientarse, irritarse, incomodarse fuertemente, principalmente con los niños.
BEBIDA. a. El tiempo en que descansan los trabajadores, principalmente en el campo, y en que toman algún bocado o trago.
BECARACHA. n. Ave.
BECARDÓN. a. Agachadiza, ave.
BELÉN. n. Nacimiento o representación del de J. C. por medio de figuras de bulto que se destacan en el paisaje correspondiente. -n. Desorden, confusión (se armó el Belén). - n. Persona insípida. -n. Estar en Belén, estar en babia (Babia, León).
BELLO (bel), BELLA. n. Alguno, alguna: voz local.
BÉRBERO, a. Agracejo, arbusto y su fruto: en Castilla es la confección que se hace con la agracegina.
BERENGUERO. n. Ducange lo incluye en su Glossarium, pero ignorando si significa berlina o círculo de hierro para la cabeza de los ajusticiados. (Berenguer nombre, Berengarius)
BERGANTO. d. Cardenal, señal o hinchazón que deja algún golpe, sobre todo de látigo. Fuera mejor escribir verganto. (de verga, como la del veguer, virgario)
BERLANCO. d. Berganto.
BESCAMBRE. n. Creemos que bresca: se halla esa voz en las Ordinaciones de Abejeros a las páginas 27 y otras.
BESQUE. a. Liga, materia viscosa. (besc, vesc, visc; pasta que se hace con el muérdago aplastado para atrapar aves pequeñas que se quedan enviscadas, pegadas)
BESTIAR. n. Bestia, y también ganado mular o caballar. (Bestiá tamé se li diu a les ovelles a Beseit)
BEUNA. a. Vino de color de oro de la uva de este nombre que es bermeja, (roja, rojiza, color bermellón) pequeña y de hollejo tierno.
BIASMO. n. Blasmo, desdoro, vituperio, mala fama.
BIENES (aprehender los). a. Embargarlos.
BIENZA. a. Binza o tela del huevo: telilla o panículo del cuerpo del animal.
BIGARDÓN. n. El que es desmesuradamente alto en proporción a su edad: en Castilla el vago u ocioso, en cuyo sentido también se usa en Aragón.
BIMARDO. d. Novillo, buey de dos o tres años.
BIRLA, a. Bolo en el juego de ellos. (La birla, les birles. Birlot es la fusta que se tire).
BIRLÓN. a. El bolo grande que se coloca en el centro de los demás.
BISALTO. a. Guisante: es también provincial de Navarra. Lo interpreta en su Glosario el Memorial histórico de la Academia de la Historia, tomo V. 1853.
BISCA. d. Remusguillo, viento no muy fuerte pero frío y penetrante.
BISTRAER. d. Sonsacar.
BISTRETA. d. Cantidad que en lo antiguo se adelantaba a un procurador. (Bestreta, bestraure)
BITERJA. n. Aguamanil, según se lee en las leyes palatinas de Jaime II.
BLANQUERO. d. Blanqueador.
BLETO. n. Bledo, planta. (blet, blets; bletum)
BOALAGE. a. Tributo que se pagaba de los bueyes. (bouage, bovage, de bou)
BOALAR, a. Dehesa boyal. -n. Herbaje. -n. Porción de terreno destinado al pasto de los ganados del abasto público o al de las caballerías de labor de los vecinos.
BOCA (venir a) n. Reventarse o abrirse un tumor; venir a supuración.
BOCAL, a. Presa o fábrica de muro para atajar el agua de un río.
BOCHA. n. Planta, globularia alypum: es lo mismo que cebollada.
BODOLLO. a. Podón o instrumento corvo de acero para podar cosas fuertes.
BOFO. d. Fofo.
BOGETA. a. Sardineta, voz antic.
BOHEMIANO. n. Gitano: en Castilla es sinónimo de bohemo o natural de Bohemia, y para significar, entre otras, la idea de gitano, se usa de la palabra bohemio.
BOIRA. d. Niebla muy espesa.
BOJARDONES, d. Especie de setas.
BOLADO. p. Pan de azúcar rolado. - Llámase también esponjado, azucarillo y panal.
BOLCHACA. a. Bolsillo o faltriquera: dícese también bolchaco. (borchaca, burchaca)
BOLEA. d. Pelota jugada al aire. -d. Mentira. (bola)
BOLETA. n. Cierta especie de buitre.
BOLETERO. n. Encargado de distribuir las boletas de alojamiento.
BOLINCHE. n. Judía redonda y no grande de muy buen sabor. -n. Juego que se compone de un palo torneado que por un extremo tiene una cazoleta y por otro una punta, y de una bola agujereada y suspendida del centro del palo por una cuerda: consiste en elevar la bola, pero de suerte que caiga en la cazoleta o se introduzca en la punta a voluntad del jugador: hemos visto designado alguna vez ese juego en Castilla con el nombre análogo de boliche, pero la Academia da otras significaciones a esa voz.
BOLISA. p. Pavesa, motilla en la ropa o flotante en el aire.
BOLlSERÍA. n. Enredo, trapacería.
BOLISERO. n. Enredador, trapacero, y también taimado y aficionado a naderías.
BOLO. a. Almohadilla oblonga en que se hacen los encajes. (encajes de bolillos)
BOLSEAR. a. Formar pliegues y arrugas en cualquiera tela.
BOLLO. c. Chichón. (boñ al cap)
BONAVERO. n. Anotación o relación de los bienes sobre que versa una demanda; suele acompañarse, sobre todo en el proceso de aprehensión, a la demanda misma o apellido. (bona + vero: bienes verdaderos, verificación de bienes)
BONETERO. n. Planta, evonymus europaeus.
BOÑIGA, c. Excremento del ganado vacuno. (Se usa güeña en algunos sitios)
BOQUE. d. Macho cabrío. (Bock en alemán. Bock Damm, la servesa negra té com a símbolo este mascle de salvache. A Beseit li diem choto al mascle de la cabra).
BORDA. p. Choza, pajar, corraliza: provincial de Navarra en el primer sentido, según la Academia. (Laborda, Labordeta)
BORDÓN.
n. Bohordo.
BORDONADOR. BORDONERO. n. El que tiraba bordones al
tablado, lo cual se consideraba menos difícil que el arrojar lanzas.
(Véase tablajero).
BORGUIL. n. La paja apiñada en forma de cono truncado y cubierta con un tejadillo para libertarla de la lluvia.
BORROSO. a. El oficial de poca habilidad.
BORRUFALLA. a. Hojarasca, fruslería, cosa de poca sustancia. (barallofa etc.)
BOSANAYA. n. Moneda que duró tres años hasta el 1212, según un Cronicon barcelonés citado por Ducange, el cual incluye también las voces balssonaya y bosonoya y cita estas palabras de Pedro III en 1343 "Concedimus deferre monetam sive bossonoyam billonum vel balssonoyam quamlibet."
BOTARGA, a. Dominguillo en la fiesta de toros.
BOTEJA. n. Botija.
BOTIFUERA. n. Gratificación, descuento o regalo que se hace al comprador. -n. Cierto derecho que cobra por cántaro el medidor del vino. -n. Propina a los criados.
BOTIGA. p. Tienda de mercader: la Academia trae como castellanas las palabras botiguero y botiguilla. Taller de artista, acepción poco recibida.
BOTINFLADO. d. Hinchado. -n. Hombre desproporcionadamente grueso y por algún concepto repugnante.
BOTO. a. Pellejo para contener vino, aceite, u otro licor. - n. judía bota, variedad que se distingue por ser más tierna y estar fuera de la vaina.
BOZO. n. Bozal o aparato de varia invención que se pone a los perros en el hocico para impedir que muerdan. (bossal).
BRAGA. a. Metedor o lienzo que se pone a los niños bajo el pañal.
BRASMAR. n. En el Diccionario inédito de Rosal se lee: brasmar dice el aragonés, del griego brasmos o brasma, la tempestad del mar o la demasiada risa o ruido: Aldrete lo deriva también del griego y lo hace equivalente a concussio.
BRAZAL, a. Cauce o sangría que se saca de un río o acequia para riego de huertas y sembrados.
BRAZO. n. Se dice irónicamente brazo de S. Valero (patrón de Zaragoza) por aquel que tiene poco poder, poca influencia, poca significación.
BRESCA. a. Panal de miel: en la última edición de su Diccionario lo incluye la Academia como castellano: era vocablo usado por los poetas provenzales.
BRISA. p. Orujo de las uvas.
BROCAL. d. Bocal, azud con aplicación a los canales.
BROCUL. BROQUIL. d. Bróculi, col. (Lo brócul li diem al grumo de la col)
BROCHINA. n. Vientecillo sutil y frío que viene del Guara o de Moncayo, como el que Madrid recibe de Guadarrama.
BROSQUIL. a. Redil.
BROZAS. n. Con este plural se designa a cualquiera persona torpe, desmañada, o desaseada.
BROZOSO. n. Calificativo de igual significación que el sustantivo anterior.
BRUTAÑA. n. Hombre abrutado, grosero, mal educado.
BUCARÁN. a. Bocací.
BUCO. a. Boque o macho cabrío.
BUEGA. a. Mojón, linde que divide las heredades.
BUFÍ. a. Especie de tela como camelote de aguas.
BUFÓN. a. Buhonero, ant.
BUFONERÍA. a. Buhonería.
BULBO-CASTAÑA. n. Planta que Cienfuegos designa con ese nombre, y es la llamada banium bulbocastanum.
BULQUETADA. n. La carga de un (volquete) bulquete.
BULQUETAZO. n. Golpe, caída: se usa también en sentido moral como sinónimo de desgracia o cambio de fortuna.
BULQUETE.
n. Carro ligero que gira por medio de una clavija, y suelta de golpe
la carga por la zaga: suele conducir escombros. Úsase también en
Navarra.
BULTO. n. Almohada sin la funda exterior de lienzo
blanco: la Academia llama bulto a la funda de la almohada, y almohada
al colchoncillo y a la funda blanca en que se mete.
BURO. a. Greda, arcilla.
BURRO. n. Espuenda o margen.
BUSCA. d. Mota.
BUIDADOR. BUIRADOR. d. Latonero, operario en objetos de latón, azófar etc.
BUYADOR, a. Latonero.
sábado, 8 de diciembre de 2018
Dicsionari chapurriau castellá, V
| va (aná) + va fé caló – va aparcá | fue + hizo calor + aparcó (pasado) | ||
| vacassións | vacaciones | ||
| vadejá, vadeján un riu o barranquet - franquejá, atravessá, crusá, passá, traspassá, rebassá | vadear, franquear, atravesar, cruzar, pasar, traspasar, rebasar | ||
| vades (de), devades, debades, gratis, a Cataluña se diu de franc y d´arròs , natros de arrós fem paella (valensiana) y mols atres minjás. | gratis | ||
| vagá, vagán, paregut a bambá, bambán, aná de un puesto a un atre sense cap ofissi ni intensió | vagar | ||
| vagabundo, vagabunda, dropo, trotamóns, corremóns, gos, bohemio, errán, ambulán, golfo | vagabundo, vagabunda, holgazán, trotamundos, vago, perezoso, bohemio, errante, ambulante, mendigo, pícaro, golfante | ||
| vagánsia, gossina, dropina, gandulería, haraganería, indolénsia, perea | vagancia, gandulería, haraganería, holgazanería, indolencia, ociosidad, pereza | ||
| vago (adj) solá sense construí – dropo, gos – vaga = dropa, gossa | solar sin construir – perro, vago – vaga | ||
| vagó, vagóns del tren, | vagón, vagones (del tren) | ||
| vagoneta, vagonetes | vagoneta, vagonetas | ||
| váiga ! Vaya ! | Vaya ! | ||
| váiga (aná) | vaya | ||
| váigue (ell, ella) – aná - que ell váigue a fé alló | Vaya – que él vaya a hacer eso (aquello) | ||
| váiguen | vayan | ||
| váigues (aná) | vayas | ||
| vajilla, vajilles, plats, tasses, copes, escudelles + cuberts | vajilla, vajillas, platos, tazas o vasos, escudella, cubiertos | ||
| Valchunquera, Valjunquera, Valljunquera, de jung, junc, jungs, juncs | Valjunquera, de junco, juncos | ||
| Valdarrores, Valderrobres | Valderrobres | ||
| Valderrobres, Valdarrores a Beseit – Ham anat a Valderrobres en valde, no ham trobat lo que buscáem | Valderrobres – Hemos ido a Valderrobres en valde, no hemos encontrado lo que buscábamos. | ||
| valdrá | valdrá | ||
| valdrán | valdrán | ||
| valdré | valdré | ||
| valdríe | valdría | ||
| valdríen | valdrían | ||
| valé, váldre – valgo, vals, val, valém, valéu, válen – valguera, valguere – valdríe – valdrá – valgut, (valguda) – valén (g) | valer, costar | ||
| valéls – aixó no ha de valéls (an ells) per a res | valerles – esto no ha de valerles (a ellos) para nada | ||
| valen (valdre) – estes camises valen mes que les atres | valen, cuestan – estas camisas cuestan más que las otras | ||
| valén, valenta, valéns, valentes | valiente, valientes | ||
| valénli – valénli an ell o an ella | valiéndole | ||
| valéns | valientes | ||
| valénse | valiéndose | ||
| Valénsia | Valencia | ||
| valensiá, idioma y habitán de Valénsia | valenciano | ||
| valensiana | valenciana | ||
| valensiáns | valencianos | ||
| valenta (ella), valén (ell) – A Beseit la “casa del valén” está a la dreta de la entrada del calvari | valiente | ||
| valentía | valentía | ||
| valentíssim, mol valén | valentísismo, muy valiente | ||
| valerosamen, en mol valor | valerosamente | ||
| valeroses | valerosas | ||
| valerossíssim, mol valerós, valén, valentíssim (com Valentín) | valerosísimo, valentísimo | ||
| valgue lo que valgue (de valé, váldre), al preu que sigue | cueste lo que cueste (valga lo que valga) | ||
| válguen | valgan | ||
| valguére | valiera, valiese | ||
| valgut (váldre) – haguere valgut la pena comprá un X | Valido – hubiese valido la pena comprar un X | ||
| valía (ell té molta valía, yo ting molta valía) - capassidat, competénsia, mérit, inteligénsia, talento, aptitut | valía (valor) - capacidad, competencia, mérito, inteligencia, talento, aptitud | ||
| valíe (ell, aixó) | valía | ||
| valíen (ells) | valían | ||
| valíes (tú) | valías | ||
| valiós, que té valor, valuós - apressiat, estimable, pressiat, meritori, admirable, eficás, útil, profitós | valioso, valuoso, apreciado, estimable, preciado, meritorio, admirable, eficaz, útil, provechoso | ||
| vall, valls, val – fondonada entre montañes, o a la vora de un riu, Valdeltormo, Valdesgorfa, Valderrobres, Valjunquera - vaguada, conca, gola, depressió | valle, valles, val - vega, vallejo, hondonada, vaguada, angostura, cuenca, garganta, depresión | ||
| vallá – vallo, valles, valle, vallém o vallám, valléu o valláu, vállen – vallaría – vallára – vallaré (vore ballá) | vallar (ver ballá = bailar) | ||
| valla, valles | valla, vallas, vallar | ||
| vallat, vallada | vallado, vallada | ||
valleta, valletes – Vallets de Calaseit, de Valls, Joaquín, de oleocalaceite – La Vall del Tormo![]() |
vallecito, vallecitos, valle, Valdeltormo | ||
| valor, valors (se pronúnsie la r final) | valor, valores | ||
| valoraré | valoraré | ||
| valorarém | valoraremos | ||
| valoron (que ells valoron la faena que ham fet, de valor) | valoren | ||
| valuós, que té valor, valuosos | valuoso, valuosos | ||
| valuosa, valuoses, que ténen valor | valuosas | ||
| valves, valva, bivalvo, bivalva - cuberta, clasca, closca | Valva, - concha, cubierta, caparazón, venera – bivalvo, bivalva | ||
| vam (natros, natres) - verbo aná – natres vam fé alló – natros vam aná a Saragossa | nosotros hicimos eso – fuimos a Zaragoza | ||
| van (ells, elles), del verbo aná | van | ||
| vanagloriás de algú o de algo | vanagloriarse | ||
| vanes, de vana (adj), vano, vanos - infundat, irreal, inexistén, aparén, inútil, estéril, erm, ineficás, infructuós, nulo, inoperán, vuit, insustansial, trivial, pueril, nimio, superfissial, efímero, forat, finestra, arco, arcada, porta, alféizar |
vana, vanas - infundado, ilusorio, irreal, inexistente, aparente, inútil, estéril, ineficaz, infructuoso, nulo, inoperante, vacío, insustancial, trivial, pueril, nimio, superficial, efímero, hueco, ventana, arco, arcada, puerta, alféizar, agujero, oquedad | ||
| vanguárdia, vanguardia, (de avant garde) avansadilla de un ejérsit – algo que va per dabán, etc, vanguárdies | vanguardia, vanguardias | ||
| vanidat - vanaglória, soberbia, engreimén, fanfarronería, altanería, presunsió, orgull, petulánsia, pedantería | Vanidad - envanecimiento, jactancia, vanagloria, soberbia, engreimiento, altivez, altanería, presunción, orgullo, petulancia, pedantería, fatuidad | ||
| vanidats – la foguera de les vanidats de Tom Wolfe | vanidades – la hoguera de las vanidades de Tom Wolfe | ||
| vanidós, vanidosos, vanidosa, vanidoses - orgullós, altiu, arrogán, presumit, engreít, fanfarrón, presuntuós, soberbio, engolat, petulán, cregut | vanidoso, vanidosa, vanidosos, vanidosas - orgulloso, altivo, arrogante, presumido, engreído, fatuo, fanfarrón, jactancioso, presuntuoso, soberbio, engolado, petulante | ||
| vapor, vapors | vapor, vapores | ||
| vaquería, lechería, aon ñan vaques de lleit o de carn | vaquería, lechería | ||
| vaquero, lo que té vaques, les críe, vaqueros, vaquera, vaqueres | vaquero, vaqueros, vaquera, vaqueras | ||
| vaquilla, vaquilles, vaqueta, vaquetes (baqueta, baquetes són uns caragols de monte, blangs) | vaquilla, vaquillas – caracoles de monte blancos | ||
| vara , vares – vareo | vara, varas – varapalo, varazo | ||
| varada, varades, varejá en una vara | golpe con una vara, varazo, varapalo | ||
| vares fé – vas fé – vares de vara, vore vareta | hiciste | ||
| vareta, vara minuda, varetes (lo extracte de vara de avellané va mol be contra la enfermedat anomenada catalanisme) | varita, varitas | ||
| variá – varío, varíes, varíe, variém o variám, variéu o variáu, varíen | variar | ||
| variaben | variaban | ||
| Variable, variables | Variable, variables | ||
| variadet, variat : al bar, vermut en varies classes de marisc, berberechos, navalles, pichines o almejes, mejillóns (en clasca són musclos) | variado de vermut | ||
| varián, variáns | Variante, variantes | ||
| variat, variadet : al bar, vermut en varies classes de marisc, berberechos, navalles, pichines o almejes, mejillóns (en clasca són musclos) | variado de vermut | ||
| variat, variats, variada, variades, variadet, variadeta. Lo variat o variadet es un vermut, pichínes o almejes, mejillóns, berberechos, navalles, etc | variado | ||
| variedat, variedats | variedad, variedades | ||
| vários, váries, diferéns, diferéntes | varios, varias, diferente, diferentes | ||
| vas aná, vas minjá, vas torná | fuiste, comiste, volviste | ||
| vasco, vasca, vascos, vasques (vore basca, caló) | vasco, vasca, vascos, vascas | ||
| vasque, váigue | vaya | ||
| vasquen, váiguen | vayan | ||
| vasques, váigues | vayas | ||
| vassallo, vassallos | Vasallo, vasallos | ||
| vassilán (g) de vassilá - titubejá, dudá, tantejá, acobardás, desconfiá, turbás, bambolejás, balansejás, tambalejás, oscilá, gronsás, bromejá, fé guassa, enríuressen, cachondejás, pitorrejás, burlás, mofás |
vacilando de vacilar - titubear, dudar, tantear, acobardarse, desconfiar, turbarse, bambolearse, balancearse, tambalearse, oscilar, mecerse, bromear, guasearse, reírse, cachondearse, pitorrearse, burlarse, mofarse |
||
| vastíssim, mol vast, mol ample | vastísimo | ||
| vastíssima, mol vasta, mol ampla | vastísima | ||
| váter, váters (aná al) – servissi, servissis, asseo, asseos, bañ, bañs | wc, váter, lavatorio, aguamanil, pila, retrete, servicio, aseo, baño, tocador |
||
| Vatres ,vatros | vosotros | ||
| vatros, vatres | vosotros | ||
| vau – vau fé nosa – vau fé fang | Estorbásteis – hicisteis barro | ||
| Vaya ! Vaiga ! | Vaya ! | ||
| véa, veía | veía (yo) | ||
| veches, véigues | veas | ||
| vedella, ternera, vedell, ternero, vaquilla, vaqueta, bovet, bou, vaca, vaques | ternera, ternero, becerra, becerro, vaquilla, novillo, toro, toros, vaca, vacas | ||
| vée | veía (él) | ||
| veém | vemos | ||
| veén (g) de vore | viendo | ||
| veénla | viéndola | ||
| veénlo | viéndolo | ||
| veénlos | viéndolos | ||
| veénme | viéndome | ||
| veénse | viéndose | ||
| veénse | viéndose | ||
| veénsel (damún) | viéndoselo (encima) | ||
| veéntos | viéndoos | ||
| veénu | viéndolo | ||
| veéu | veis | ||
| vegá, vegada | vez | ||
| vegada, vegades, vegá, vegáes | vez, veces | ||
| vegades | veces | ||
| vegáes, vegades – a vegades (a voltes) – a la vegada (vegá) | Veces – a veces – a la vez | ||
| vegetal | vegetal | ||
| vegetals | vegetales | ||
| vegetassió | vegetación | ||
| vehícul, vehículs | Vehículo , vehículos | ||
| veí , veíns, veína, veínes | vecino, vecinos, vecina, vecinas | ||
| veía (yo) | veía (yo) | ||
| veíe (ell) | veía (él) | ||
| veíen | veían | ||
| veíes | veías | ||
| veíeu | veíais | ||
| veiga | vea (yo) | ||
| veigám | veamos | ||
| veigám | veamos | ||
| véigue | vea | ||
| véiguen | vean | ||
| veiguera | viera, viese (yo) | ||
| veiguére | viera, viese | ||
| veiguéren | vieran, viesen | ||
| véigues – véigues ! | veas – anda, vaya ! | ||
| veiguéu, veigáu (vore) – veigáu, veiguéu (miréu, miráu) quina dropina porte Francisco Escudero ! | Veáis – mirad qué pereza lleva Francisco Escudero ! | ||
| veína | vecina | ||
| veína, veínes – alusina, veína ! | vecina, vecinas – alucina, vecina ! | ||
| veindat | vecindad | ||
| veínes | vecinas | ||
| veinet, veineta | vecinito, vecinillo, vecinita, vecinilla | ||
| veíns | vecinos | ||
| veinticuatre, vinticuatre | 24 | ||
| veintináu 29, vintinóu | 29 | ||
| veintisinc, vintising | 25 | ||
| vel, vels | Velo, velos | ||
| vela, veles, veleta, veletes – (Beletes de Belet, Bel de La Portellada no) | vela, velas | ||
| velada (reunió, festa, tertulia, verbena, gala, festech, selebrassió) | velada (reunión, fiesta, tertulia, verbena, gala, festejo, celebración) | ||
| velades | veladas | ||
| velál | velarlo | ||
| velán (g) | velando | ||
| velánla | velándola | ||
| velatori, velatoris (velá) | velatorio, velatorios, velorio, velorios, vela, velar | ||
| vell , vellet | viejo, viejecito | ||
| vella, velleta | vieja, viejecica, viejecita | ||
| velles | viejas | ||
| vellesa (vell, agüelo, vella, agüela) | vejez | ||
| vellet, vellets, velleta, velletes | viejecitos, viejitos, viejecita, viejecitas | ||
| vellut, tersiopelo - felpa, pana | terciopelo – felpa, velludo, pana | ||
| velossidat, quines velossidats ! | velocidad, qué velocidades ! | ||
| vena, venes | Vena, venas | ||
| vendades, envenades, vena | vendadas, venda | ||
| vendats, envenats, vena | vendados, vena | ||
| véndre, veng, vens, ven, veném, venéu, vénen – venut, venuda, venta | vender | ||
| véndrela | venderla | ||
| véndrelay | vendérselo | ||
| vendrém | venderemos | ||
| véndrem | venderme | ||
| véndren – no ne vach pugué véndre cap – no vach pugué véndren cap (rellonge per ejemple) | no pude vender ninguno o ninguna (reloj por ejemplo) | ||
| vendréu | venderéis | ||
| venedó, venedós, venedora, venedores | vendedor, vendedores, vendedora, vendedoras | ||
| vénen (de víndre y de vendre) | vienen, venden | ||
| venénla | vendiéndola | ||
| venénles | vendiéndolas | ||
| venenosos, venenós, venenosa, venenoses – veneno, venenos | venenosos, venenoso, venenosa, venenosas, veneno, venenos | ||
| venerál | venerarlo | ||
| veng | vendo | ||
| venga ! | Venga ! | ||
| vengám | vendamos | ||
| Véngamos ! (de vengá) | Vénganos ! (de vengar) | ||
| vengansa | venganza | ||
| vengarém | vengaremos | ||
| vengat | vengado | ||
| vengatiu, vengatius, vengativa, vengatives | Vengativo, vengativos, vengativa, vengativas | ||
| vengatiu, vengativa | vengativo, vengativa | ||
| vénguen | vendan | ||
| venguérem | vendiéramos | ||
| vengut (se ha) | se ha vendido | ||
| veníe | venía | ||
| veníem | veníamos | ||
| veníes | venías | ||
| vením | venimos | ||
| venín, vinín (g) de víndre | viniendo | ||
| venínli | viniéndole | ||
| veníu | venís | ||
| vens | vienes | ||
| vénse | vencer | ||
| vénse, vensixco, vensíxes, vensíx, vensém, venséu, vénsen – vensut, vensuda | vencer | ||
| vénsel | vencerle | ||
| vensén (g) | venciendo | ||
| venseríe | vencería | ||
| Vensill, bensill, vensills, bensills, cordellet fet en un tros de la herba que se talle (ségue), se fa una lligassa (gavella, garba). Cordeta, cordell de espart – aragonés : fencejo. Soguilla de esparto | soguilla de esparto o de la hierba que se está segando para atar y hacer gavillas. Cordel, cordeles. | ||
| vensuda, vensudes - guañá, triunfá, derrotá, derrocá, sométre, conquistá, dominá, invadí, reduí, aniquilá, aplastá, subyugá, caducá, prescriure, finiquitá, acabá, extinguís, contíndres, reprimís, dominás, refrenás, sujetás, aguantás |
vencida, vencidas - ganar, triunfar, derrotar, derrocar, someter, conquistar, dominar, invadir, reducir, aniquilar, aplastar, subyugar, caducar, prescribir, finiquitar, terminar, extinguirse, contenerse, reprimirse, dominarse, refrenarse, sujetarse |
||
| vensut, vensuts | vencidos, vencidos | ||
| ventá - vento, ventes, vente, ventém o ventám, ventéu o ventáu, venten – tirá la mies al aire per a separá lo gra de la palla, grapissos, tronchos, pedretes, etc | ventar la mies para separar el grano de la paja | ||
| ventá (mies, sereals, llegúms) | ventar (mies) | ||
| ventá, alventá – cribá en la criba, sedás, aré, porgadora, porgá | alventar, ventar, separar la paja del grano – alviento es el cedazo, criba | ||
| venta, ventes, les ventes de Valdesgorfa, la venteta entre la Vall y Calaseit – de véndre | venta, ventas (posada) – de vender | ||
| ventadó , traste en potes (com díe lo erudito de Fondespala Daniel Vives Albesa) per a ventá les olives, separá les olives de les fulles, tronchets, pedretes, etc | ventador, instrumento para ventar las olivas y separar las hojas, palitos, piedrecicas, etc | ||
| ventáe, ventabe, de ventá | ventaba | ||
| ventaja, ventajes (esta J se ponúnsie com en castellá), ventacha, ventaches | ventaja, ventajas | ||
| ventallot , mastegot, ventallots, mastegots | golpes | ||
| ventanilla, ventanilles (a les del coche no li diém finestretes) | ventanilla, ventanillas | ||
| ventet | airecito, vientecito | ||
| ventiladó | ventilador | ||
| ventolina, ventolines – a la tía Antolina de casa fesols li díem la tía ventolina (Beseit) | Ventolera, ventoleras | ||
| ventosidat, ventosidats, pet, pets (llufa, llufes) | ventosidad, ventosidades, pedo, pedos | ||
| ventre, ventres, tripa, pancha - fé de ventre : cagá | vientre, vientres (tripa, panza) - cagar, "hacer de vientre" | ||
| ventura, dicha, felissidat, fortuna, benestá, prosperidat, glória, gozo, alegría, satisfacsió, salut, azar, cassualidat, sort, eventualidat, destino, aventura, riesgo, contingénsia, transe, fatalidat |
ventura, dicha, felicidad, fortuna, bienestar, prosperidad, gloria, gozo, alegría, satisfacción, salud, azar, casualidad, acaso, suerte, eventualidad, destino, aventura, riesgo, contingencia, trance, fatalidad |
||
| venut, venuda (verbo véndre), venuts, venudes | vendido, vendida, vendidos, vendidas | ||
| verat, varat (peix, caballa) | caballa (pescado) | ||
| verat, varat, berat, barat (caballa, peix) | caballa (pescado, pez) | ||
| verd, vert | verde (masculino) | ||
| verda | verde (femenino) | ||
| verdadé, verdadés, verdadera, verdaderes | verdadero, verdaderos, verdadera, verdaderas | ||
| verdaderamén | verdaderamente | ||
verdang, verdangs, rechito llarc y prim de un ábre (sigala, vore verga)
|
verga | ||
| verdat, verdats | verdad, verdades | ||
| verdejá, rechitá, repuntá, reverdí, pujá, brotá, traure brots, créixe | verdear, rebrotar, reverdecer, verdecer, brotar, retoñar, crecer | ||
| verdíssims | verdísimos | ||
| verdós, verdosa, verdosos, verdoses | verdoso, verdosa, verdosos, verdosas | ||
| verdulera, verduleres | verdulera, verduleras | ||
| verdura | verdura | ||
| verdures | verduras | ||
| veres (de) – de verdat – verídic, verídica | de verdad, verídico | ||
| verga, vara – chorra, sigala, pene, falo, miembro, pito, puntal, tersé pun, verdang, pértiga |
verga, vara - pene, falo, miembro, príapo, pito, vara, percha, palo, puntal, pértiga, madero |
||
| vergé , vergés - hortet a la vora de casa (paregut a un jardí) - parque, jardí, bosque, horta, selva, hort, rosaleda, vega, umbría, oasis, prat, edén | vergel, vergeles, huerto junto a la casa (parecido a un jardín) - parque, jardín, bosque, huerta, selva, huerto, rosaleda, vega, umbría, oasis, prado, edén | ||
| vergoña, les vergoñes – La Begoña té vergoña – este carnús, pocavergoña ! | vergüenza, vergüenzas | ||
| vergoñosa | vergonzosa | ||
| vergoñosamen | vergonzosamente | ||
| vergoñoses | vergonzosas | ||
| vergoñoseta, vergoñosetes | vergonzosilla, vergonzosillas | ||
| verificá | verificar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar | ||
| verificabe | verificaba | ||
| verja, verges - valla, reixa, cansela, enreixat, empalissada, ras, baraneta, seto, vallat, barrera | verja, verjas - valla, reja, cancela, cerca, enrejado, alambrada, empalizada, barandilla, seto, vallado, barrera | ||
| vermut, vermuts, vermudet, vermudets | vermut, vermuts | ||
| vermutet, vermudet, vermutets, vermudets | vermut, vermuts, vermutito, vermutillo, vermutitos | ||
| verossímil | verosímil | ||
| Verruga, verrugues | verruga, verrugas | ||
| vers, verso, versos | verso, versos | ||
| versets | versitos | ||
| versificadó, que escriu en vers, versos | versificador | ||
| vert, verd, capverd, capvert | verde, cabeza verde | ||
| vertiginosa, vertiginós, vértic | vertiginosa, vertiginoso, vértigo | ||
| verts | verdes | ||
| ves (cap allá) | ve (hacia allá) | ||
| vespra , vigília de una festa, véspres – la vespra de Nadal | víspera, vísperas | ||
| vespre, véspres, vesprá, vesprada, vesprades, al tardet, tarde, tardes (vespertino) prop de la posta de sol | tarde, tardes, cercano al crepúsculo, puesta del sol | ||
| vessindari | vecindario | ||
| vessindari, vessindat, veinat, comunidat, barri, veíns | vecindario, vecindad, comunidad, barrio, vecinos, convecinos | ||
| vessindat | vecindad | ||
| vessinet, vessineta, vessinets, vessinetes | vecinito, vecinita | ||
| Vésten ! | Vete ! | ||
| vestí, vestís – yo me vestixgo, tú te vestíxes, vestix, vestím, vestíu, vestíxen – vestit, vestida – vestiguéra – vestiría – vestiré | vestir, vestirse | ||
| vestíbul | vestíbulo | ||
| vestida | vestida | ||
| vestides | vestidas | ||
| vestíe | vestía | ||
| vestíen | vestían | ||
| vestimentes | vestimentas | ||
| vestínlo | vistiéndolo, vistiéndole | ||
| vestínlos | vistiéndolos | ||
| vestínse | vistiéndose | ||
| vestiríe | vestiría | ||
| vestíssen, vestíxen | visten | ||
| vestit, vestits, vestidet, vestidets | vestido, vestidos, vestidito, vestiditos | ||
| vestíu | vestís | ||
| vestíx | viste | ||
| vestíxgo | visto | ||
| veterinari, menescal, veterinaris, menescals, veterinaria (menescala) | veterinario, veterinarios, veterinaria, veterinarias | ||
| Veu, veus – tú veus | voz, voces – tú ves | ||
| veu, veus, veueta o veveta, veuetes o vevetes | voz, voces, vocecita, vocecitas | ||
| véuen | ven | ||
| veza, vessa, beza, bessa, https://es.wikipedia.org/wiki/Vicia_sativa llegúm de la família de les fabes, pésols, etc |
veza, vicia sativa, leguminosa, fabácea | ||
| Vi / si estos barrangs de aquí baixaren tots plens de vi siríe tanta la glória que´n parlaríe la história... | Vino – si estos barrancos de aquí bajaran o bajasen todos llenos de vino sería tanta la gloria que hablaría la historia (sobre ello). | ||
| vi ransi | vino rancio | ||
| Vi, vins | vino, vinos | ||
| Vía, víes del tren | Vía, vías del tren | ||
| viachá, viajá - viacho, viajo, viaches, viages, viache, viage, viachém o viachám, viagém o viajám, viachéu o viacháu, viagéu o viajáu, viáchen, viágen – viachat, viajat, viachada, viajada, viachán, viaján, viache, viage | viajar | ||
| viacháns, viajáns | viajante, comerciante – viajando | ||
| viachare, viajare | viajara | ||
| viachat, viajat | viajado | ||
| viache, viaches, viage, viages | viaje, viajes | ||
| viaché, viagé | viajero | ||
| viachém, viagém | viajamos | ||
| viachen, viagen | viajan | ||
| viachés, viagés | viajeros | ||
| viacrucis | viacrucis | ||
| viaján, viachán – (g) | viajante, comerciante – viajando | ||
| viala, vela, viales, veles | Vela, velas | ||
| viandes | viandas | ||
| viardes, verdes, verda, viarda (femella) | verde, verdes | ||
| viart, verd, vert, viarts, verds, verts (mascle) | verde, verdes | ||
| viátic - comunió, eucaristía, sacramén, extremaunsió, provisió, reserva, subvensió, dieta |
viático - comunión, eucaristía, sacramento, extremaunción, provisión, reserva, subvención, dieta |
||
| viboreta, viboretes, víbora, víbores, escursó, escursóns, si te pique la viboreta prepara la mortalleta, si te pique l´escursó que´t donon la extrema unsió |
víbora, víboras – si te pica la viborita prepara la mortajita, si te pica la víbora que te den la extrema unción |
||
| vibrá – vibro, vibres, vibre, vibrém o vibrám, vibréu o vibráu, víbren - vibradó – si yo vibrára – vibraría – vibraré | vibrar | ||
| vibradó | vibrador | ||
| vibradó, vibradora | vibrador, vibradora | ||
| vibráen o vibraben | vibraban | ||
| vibrassió | vibración | ||
| vibrassións | vibraciones | ||
| vic -yo vic a Vic pero soc de Valderrobres | vivo (yo) | ||
| vicari, vicaris | vicario, vicarios, párroco, párrocos | ||
| viceversa (homes y dones y viceversa) | viceversa (mujeres y hombres y viceversa) | ||
| vichiláe, vigilabe | vigilaba | ||
| vichiláen, vigiláen, vigilaben | vigilaban | ||
| vichiláls, vigiláls | vigilarles, vigilarlos | ||
| vichilán, vigilán (g) | vigilando, vigilante | ||
| vichiláns, vigiláns (de la playa) | vigilantes (de la playa) | ||
| vichiláre, vigiláre | vigilara | ||
| vichíle, vigíle | vigila | ||
| víctima, víctimes | víctima, víctimas | ||
| victória, victóries | victoria, victorias | ||
| victoriós, victoriosa, que ha guañat | victorioso, victoriosa, que ha ganado | ||
| vida, vides | vida, vidas | ||
| Vídeo, vídeos | vídeo, vídeos | ||
| videoclips | videoclips | ||
| videoclub, videoclubs, com lo que va tindre a Valderrobres Paco Samauri (Samurai no) | videoclub, videoclubes | ||
| vidre , vidres, toll del vidre (Arnes – Beseit) | vidrio, cristal, vidrios, cristales – pozo (toll) del vidrio | ||
| vidriera, vidrieres | Vidriera, vidrieras | ||
| viga, vigues (vore llumera) | viga, vigas | ||
| vigám, viguém, viscám | vivamos | ||
| vigáu | viváis | ||
| vigilá – vigílo, vigíles, vigíle, vigilém o vigilám, vigiléu o vigiláu, vigílen – vigilaría – vigilára – vigilaré | vigilar | ||
| vigilála | vigilarla | ||
| vigilán (g) | vigilando, vigilante | ||
| vigilia, vigilies | vigilia, vigilias | ||
| vigor | vigor | ||
| vigorós | vigoroso | ||
| vigorosa | vigorosa | ||
| viguém, visquém, vigám | vivamos | ||
| vígues, viga, biga, bígues, traviessa, travessé, puntal, tocho, poste, tirán, llistó | viga, vigas, traviesa, travesaño, puntal, palo, poste, tirante, listón, entibo | ||
| vila , lloc , poble, aldea | villa, lugar, pueblo, aldea | ||
| vilero, vileros, pardal, pardals | gorrión O pájaro común | ||
| villa, vila | villa | ||
| villanía, villaníes | Villanía, villanías | ||
| vilmen | vilmente | ||
| vime, vimes, vimec (pot sé de sarguera) | mimbre, mimbrera | ||
| vin , vintena, 20 | veinte, veintena 20 | ||
| vinagre , vi agre | vinagre, vino agrio | ||
| víncul, vínculs (vin culs no) | vínculo, vínculos (veinte culos no) | ||
| vindrá | vendrá | ||
| vindrá | vendrá | ||
| vindrán – de fora vindrán y de casa mos traurán | Vendrán – de fuera vendrán y de casa nos sacarán | ||
| vindrás | vendrás | ||
| vindré | vendré | ||
| víndre – ving o vinc, vens, ve, vením, veníu, vénen – vingut, vinguda – vindría – vinguera, vindré | venir, ir | ||
| víndre – ving, vens, ve, vením, veníu, vénen | venir (ir) | ||
| víndreli | venirle | ||
| víndrels | venirles | ||
| vindrém | vendremos, iremos | ||
| víndremos | venirnos | ||
| víndretos | veniros | ||
| vindríe | vendría | ||
| vindríen | vendrían | ||
| vindríeu | vendríais | ||
| víne cap aquí ! | ven hacia aquí ! | ||
| ving – ya ving ! Ya vach ! | vengo (voy) | ||
| vinga | venga | ||
| vingám, vinguém | vengamos (vayamos) | ||
| vingáu, vinguéu | vengáis | ||
| vinguda | venida | ||
| vingudes | venidas | ||
| vínguen | vengan | ||
| vinguére | viniera | ||
| vinguéren | vinieran, viniesen | ||
| vinguéres | vinieras, vinieses | ||
| vinguéreu | vinierais, vinieseis | ||
| vinguéu | vengáis | ||
| vingut, vinguda, vinguts, vingudes | venido, venida, venidos, venidas | ||
| viníe, veníe | venía | ||
| vinín (g) | viniendo | ||
| Vintena (20) | Veintena 20 | ||
| Vinticuatre, 24 | Veinticuatro 24 | ||
| Vintidós, 22 | Veintidós 22 | ||
| Vintising, 25 | Veinticinco 25 | ||
| Vintisis, 26 | Veintiséis 26 | ||
| Vintitrés, 23 | Veintitrés 23 | ||
| vintiuna, vintiún, 21 | Veintiuno 21 | ||
| Vintivuit, 28 | Veintiocho 28 | ||
| viña, viñes | viña, viñas | ||
| violat | violado | ||
| violén, violenta | violento, violenta | ||
| violénsia | violencia | ||
| violentíssima | violentísima | ||
| violeta, violetes | violeta, violetas | ||
| violín, violíns | violín, violines | ||
| viquiari, vicari | vicario, párroco | ||
| vírgen, vírgens | virgen, vírgenes | ||
| virginidat | virginidad | ||
| virilmen | virilmente | ||
| virtuós | virtuosos | ||
| virtuosamen | virtuosamente | ||
| virtuoses | virtuosas | ||
| virtut, virtuts | virtud, virtudes | ||
| virulénsia | virulencia | ||
| virus | virus | ||
| visc, vesque, viscum album, planta que se críe a uns atres ábres, de la que se fa una pega per a cassá muixóns – enviscá, pegá, untá, pringá | muérdago – enviscar, pegar, untá, pringar | ||
| viscosidat | viscosidad | ||
| viscut, viscuda, vigut, viguda | vivido, vivida | ||
| visibilidat | visibilidad | ||
| visible | visible | ||
| visiblemen | visiblemente | ||
| visió (vista) | vista, visión | ||
| visións | visiones | ||
| visita, visites | visita, visitas | ||
| visitá, vissitá - visito, visites, visite, visitém o visitám, visitéu o visitáu, visíten – visitat, visitada, vissita – visitaría – visitára – visitaré | visitarla | ||
| visitáen, visitaben | visitaban | ||
| Visítal ! | Visítalo ! | ||
| visitála | visitarla | ||
| Visítala ! | Visítala ! | ||
| visitáls, visitals | visitarlos, visitarles | ||
| visitám | visitarme | ||
| visítam | visítame | ||
| visitán (g) | visitando | ||
| visitánme | visitándome | ||
| visitáns | visitantes | ||
| visitará | visitará | ||
| visitaríe | visitaría | ||
| visitaríen | visitarían | ||
| visitát, visitat, visitada, visitades | visitado, visitada, visitados, visitadas | ||
| visitátos | visitaros | ||
| visites | visitas | ||
| visito | visito | ||
| visquen, víguen | vivan | ||
| visquére o viguére | viviera | ||
| visquéren, viguéren | vivieran | ||
| vissi, vissis | vicio, vicios | ||
| vissible, vissibles, invissible, invissibles | visible, visibles, invisible, invisibles | ||
| vissillo (l´agüela del vissillo) - cortina, cortineta, vel | visillo, colgadura, cortina, cortinilla, velo, cortinaje | ||
| vissiós – vissiosa | vicioso, viciosa - calavera, provisto, tronera, sinvergüenza, perverso, pervertido, disoluto, libidinoso, lúbrico, lascivo | ||
| vist | visto | ||
| vista (sentit) (p) de vore | vista, sentido, vista participio de ver | ||
| vistasso (fótre, pegá un) - mirada, ullada, examen | vistazo, mirada, ojeada, ojo | ||
| vistes | vistas | ||
| vistós, vistosos, vistosa, vistoses | Vistoso, vistosa, vistosa, vistosas | ||
| vitalidat | vitalidad | ||
| Vitamina, vitamines | Vitamina, vitaminas | ||
| viu, viva, - vivet, viveta, espabilat | vivo, viva – espabilado | ||
| viuda, viudes | viuda, viudas | ||
| viudo, viudos | viudo, viudos | ||
| viurán | vivirán | ||
| viure, vic, vius, viu, vivím, vivíu, víuen – visquéra o viguéra, visquéres o viguéres, visquére o viguére, visquérem o viguérem, visquéreu o viguéreu, visquéren o viguéren | vivir | ||
| víurela | vivirla | ||
| víureu | viviríais | ||
| viuríe | viviría | ||
| viuríen | vivirían | ||
| vius | vivos, vives | ||
| viva | viva | ||
| vivales (un, una), que viu alegremen, sense preocupás, algo capverd, capvert - espabilat, viu, avispat, despert | vivales, espabilado, vivo, avispado, despierto | ||
| vívamen | vivamente | ||
| vivassidat, (vivassidats) | vivacidad, (vivacidades) | ||
| vivénsia, vivénsies | vivencia, vivencias | ||
| víveres (los), sempre plural, coses de minjá | víveres, cosas para comer | ||
| vives, vius | vivas, vivos | ||
| vivíe | vivía | ||
| vivíen | vivían | ||
| vivienda, viviendes – modus vivendi, lo modo de viure | vivienda, viviendas – modus vivendi : modo de vivir | ||
| vivím | vivimos | ||
| vivín (g) | viviendo | ||
| vocal, vocals | vocal, vocales | ||
| vocalissassió, vocalissassións | vocalización, vocalizaciones | ||
| vocassió, vocassións | vocación, vocaciones | ||
| vol, vols – de volá – de vóldre o volé | vuelo, vuelos – quiere, quieres | ||
| volá, volo (com lo de Beseit), voles, vole, volém o volám, voléu o voláu, vólen (igual que vólen del verbo vóldre, volé) – volat, volada, vol, revol | volar | ||
| volabe | volaba | ||
| volada (de vol) – loca, lloca | revoloteo, de volar – loca | ||
| voladó, voladora | volador, voladora | ||
| voláe, volabe | volaba | ||
| volán (g) | volando | ||
| volandera, arandela, pedra de molí que gire damún de un atra fixa | arandela, piedra de molino que gira encima de otra fija | ||
| volandes (portá en) | volandas, llevar en | ||
| volat, volada – loco, loca | volado, volada – loco, loca | ||
| volcá, vulcá (bolcá, bulcá) | volcar | ||
| volcán, volcáns – volcán (g) de volcá | volcán, volcanes | ||
| volcánles | volcándolas | ||
| voldrá | querrá | ||
| vóldre, vull, vols, vol, volém, voléu, vólen (tamé del verbo volá) – volgut, vullgut, volguda, vullguda | querer querida |
||
| voldríe | querría | ||
| voldríen | querrían | ||
| volé, vóldre | querer | ||
| volém | queremos | ||
| volén (g) – aixó u ha fet volén (aposta) | Queriendo – esto lo ha hecho adrede, aposta | ||
| volénlos | queriéndolos | ||
| volénse | queriéndose | ||
| Voléu – de vóldre – de volá | Queréis – volad, voláis | ||
| voléume | Queredme | ||
| Volgut, volguts, vullgut, volguda, vullguda, volgudes | querido, querida, queridos, queridas | ||
| volía | quería (yo) | ||
| volíe | quería | ||
| volíem | queríamos | ||
| volíen | querían | ||
| volíes | querías | ||
| volíeu | queríais | ||
| volquete, volquetes, volquet, volquets | volquete, volquetes | ||
| Vols – vóldre – de vol, volá | quieres – vuelos | ||
| Voltá – volto, voltes, volte, voltém o voltám, voltéu o voltáu, vólten – voltaría – voltára – voltaré | girar, dar vueltas, pasearse | ||
| volta, voltes – una vegada = una volta, dos vegades = dos voltes | vuelta, vueltas – una vez, dos veces | ||
| voltaba (yo) | rodeaba, daba vueltas, garbeo | ||
| voltánla (an ella) | rodeándola | ||
| voltánlo | rodeándolo | ||
| voltánlos (an ells) | rodeándolos | ||
| voltáns (los) - voltán (g) – pel voltán , per la volta, per la roglada | alrededor, afueras, aledaños, arrabales, cercanías, contornos, extrarradio, proximidades, inmediaciones, derredor, periferia, extramuros, a la redonda, cerca de, en torno a |
||
| voltat | rodeado | ||
| voltats, voltades | rodeados, rodeadas | ||
| volten (voltá) | dan vueltas, rodean | ||
| voltereta, volteretes | voltereta, volteretas | ||
| voluntari, voluntaria, voluntaris, voluntaries | voluntario, voluntaria, voluntarios, voluntarias | ||
| voluntariamén | voluntariamente | ||
| voluntat, voluntats | voluntad, voluntades | ||
| vómit, vómits | vómito, vómitos | ||
| vomitá, traure los feches, potá, antigamén gitá a Beseit (de gitar aragonés – arrojar) | vomitar | ||
| vomitáen o vomitaben | vomitaban | ||
| vomitiu, vomitius | vomitivo, vomitivos | ||
| vomitoris | vomitorios, vomitivos | ||
| vorá | verá | ||
| vorá, veurá | verá | ||
| vora, voreta, a la meua vora, a la meua voreta | a mi vera, a mi lado | ||
| vorán | verán | ||
| vorás | verás | ||
| vorás, veurás | verás | ||
| voré | veré | ||
| vore - vech, veus, veu, veém, veéu, véuen – vist, vista – veiguéra – voría – voré – vach vore | ver | ||
| vore – yo voría, voríes, voríe, voríem, voríeu, voríen. Yo vech, veus, veu, veém, veéu, véuen | ver | ||
| voré, veuré | veré | ||
| vorejá | ir por el borde, bordear, circunvalar, orillar, rodear, zigzaguear, circundar, costear | ||
| vórel | verle, verlo | ||
| vórel, véurel | verlo | ||
| vórela | verla | ||
| vórela, véurela | verla | ||
| vóreles | verlas | ||
| vóreles, véureles | verlas | ||
| vórels | verlos | ||
| vórels, véurels | verlos | ||
| vorém | veremos | ||
| vórem | verme | ||
| vórem, véurem | verme | ||
| vóremos | vernos | ||
| vores | verse | ||
| vores (les), la vora | vera, orilla, borde | ||
| vóres, véures (pot) | puede verse | ||
| vóret | verte | ||
| vóret, véuret | verte | ||
| voreta (a la) - voretes, (per les), per les vores | orilla, orillas | ||
| Voréu, veuréu | veréis | ||
| Vóreu, véureu | verlo | ||
| Voríe, veuríe | vería | ||
| Voríen, veuríen | verían | ||
| vossejá, no vosséjos, no parlos tan fort, no cridos | vocear, no vocees, no hables tan alto, no grites | ||
| vostre , vostres, la vostra, les vostres | vuestro, vuestra, vuestros, vuestras | ||
| vot, voto, votos | voto, votos | ||
| votá, voto, votes, vote, votém o votám, votéu o votáu, vóten – votat, votada, vot, voto | votar | ||
| votáe o votabe, de votá | votaba | ||
| votassió, votassións | votación, votaciones | ||
| votovadéu, botovadéu – a les Balears se diu paregut, batuadell, a Beseit lo radé a qui lay vach sentí va sé Aniceto Gil, son yayo de la Yolanda Rallo Gil (butifarra sense fil). Una vegada va aná al meche y li va di que teníe lo colesterol mol alt, y ell se va entendre lo "coll d´en Querol", una partida del poble, y va di an algú: Cóm u sap este home aón ting yo lo colldenquerol? |
voto a Dios | ||
| vuidáen, vuidaben (buidáen, buidaben) | vaciaban | ||
| vuidán (g) buidán | vaciando | ||
| vuide, buide | vacía | ||
| vuit, 8 | ocho | ||
| vuit, forro, vuits, forros, vuida, forra | vacío, desocupado, libre, limpio, despejado, vacante, disponible, deshabitado, desierto , hueco, oquedad, cavidad, concavidad, agujero, vano, vacuo, presuntuoso, frívolo, trivial, necio, memo |
||
| vuitanta, 80 | ochenta | ||
| vuitsens, vuitsentes, 800 | ochocientos | ||
| vulgar, vulgars | vulgar, vulgares | ||
| vulgaridat | vulgaridad | ||
| vulgarmen | vulgarmente | ||
| vull (yo) | quiero | ||
| vullga (cuan yo) | quiera (cuando yo) | ||
| vullgam, vullguem | queramos | ||
| vullgáu, vullguéu | queráis | ||
| vullgue | quiera | ||
| vullguem | queramos | ||
| vullguen, de voldre o volé – bullguen es de bullí | quieran | ||
| vullguera (yo) | quisiera | ||
| vullguere (ell) | quisiera | ||
| vullguerem | quisiéramos | ||
| vullgueren | quisieran | ||
| vullgueres | quisieras | ||
| vullguereu | quisierais | ||
| vullgues | quieras | ||
| vullguéu, vullgáu | queráis | ||
| vullgut, volgut | querido | ||
| vustés, vostés, vusté, vosté | usted, ustedes |






