
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
viernes, 23 de febrero de 2024
Manifiesto a favor de desobedecer las leyes que atacan el dialecto catalán en la escuela.
martes, 10 de octubre de 2023
Raimond de Miravals, Miraval, Miravalh
Raimond de Miravals.
I.
Dels quatre mestiers valens,
Per que
cavalliers an pretz,
Es belh solatz avinens
Un dels melhors,
E
selh cui mielhs acuelh amors;
Per qu' ieu m' esfors ab els et ab
chantars,
Cum sobre totz fos grazitz mos affars;
Qu' homs
malazautz, sitot s' es pros,
Non es guair' ad ops d' amar
bos.
Per domnas desconoissens
Que per un' autra 'n son
detz,
S' es alques camjatz mos sens,
Quar las pluzors
No
sabon entendre lauzors;
Per qu' ieu non vuelh mos belhs digz
plazens cars
Pauzar
denan als lurs nescis cuidars,
Pus plazers non es cabalos,
Ans
me vir vas autras razos.
Er dirai de mos talens
Qu' estat
n' aurai mutz e quetz,
Mentre fui lur bevolens,
M' o tolc
temors;
Gardatz s' es ben domneys errors,
Q' uns malapres,
vilas, cobes, avars,
Outracuiatz parliers
de mals parlars,
Es
aculhitz enans que nos;
E quasquna vol n' aver dos.
No
vuelh esser conoissens
Dels enjans que tug sabetz,
Don dizon
donas que mens
N' es ma valors,
E dels autres domneyadors,
Quar
per negun qu' els conogues tan clars
No 'ls agra mais aitan
suffertz ni pars;
Mas ades hom n' es negligos
Vas selh que
conoys aziros.
Si m' an menat malamens
Donas, e faitz lurs
devetz,
Que falhitz m' es essiens
Chans et amors,
Voluntatz,
arditz e temors,
Humilitatz e suffrirs e celars,
Parlar per
ops, e quan m' es ops, calhars;
Aitals sui francs et amoros
Quar
volc ma dona qu' aitals fos.
Ab aitals captenemens
Cum
auziretz, si us voletz,
La sai, e sos cors qu' es gens,
E sa
valors
Fina ab pauc de preyadors,
Valen e pros, lial ses totz
trichars,
Guaya e prezan qu' a penas nulhs lauzars
Pot sos
ricx pretz ni sas faisos
Dir en comtans ni ab chansos.
Lials,
si m falh amors e domneyars,
Ieu ai chauzit de senhors part mos
pars
Mon Audiart, que m' es tan bos
Qu' en sui fis als autres
baros.
II.
A penas sai don m' aprenh
So qu' en
chantan m' auzetz dir;
Com pieitz trac ni plus m' azir,
Miels
en mon chan esdevenh;
Guardatz, quant er qui m n' ensenh,
Si
sabrai esdevenir,
Sol ma bona domna m denh,
E nulh' autra no m
destrenh,
Ni ses lieys no puesc guerir
De la dolor que
sostenh.
Lo plus nescis hom
del renh
Que la veya ni remir
Deuria esser al partir
Savis e
de belh captenh;
E doncs ieu que l' am ses genh
Be m' en deuria
jauzir,
Pos tan gran valor la senh;
E ges de saber no m
fenh,
Ni nulh hom no pot falhir
Que de lieys aia sovenh.
Anc
a nulh fin amador
No cug mais esdevengues,
Que de domnas no m
ven bes,
Ni no m' aus clamar de lor;
Qu' una m tolh lo joy d'
alhor
E del sieu no m dona ges,
Ni d' autra non ai sabor;
Pero
per la su' amor
Soi plus guays e plus cortes,
E 'n port a totas
honor.
Be sai que per sa ricor
Me tol so qu' anc no m
promes,
Qu' ieu non soi ges tant apres
Que miey prec m' aian
valor;
En aisso paus ma dolor,
Que lai se pausa merces
On
falhon tuit validor;
Mas ilh a tan de lauzor
Qu' el bes i es
grazis e pres,
E 'l mal en loc de doussor.
Dona, ben
cortes jornal
Fa 'l jorn que vos va vezer,
Que ges pueis no s
pot tener
Que no us port amor coral;
E non tug per cominal,
Qu'
els fals no podon voler
So que volem nos leyal;
Per so viura
desleyal
Selh qu' ab enjan no s' esper,
S' aillor non pren son
ostal.
Tug li trobador engal,
Segon que an de saber,
Lauzon
domnas per plazer,
E non guardon cui ni qual;
Mas qui trop mais
que no val
Lauza si dons, fai parer
Qu' esquerns es e non ren
al;
Mas ieu n' ai cauzida tal
Qu' om non pot dire mas ver,
Si
doncs non dizia mal.
Per qu' ieu non pes de ren al
Mas de
servir a plazer
Lieys de cui tenc Miraval.
Deus benediga 'l
leyal:
Eu en cort volgra vezer
Cilh cui port amor coral.
III.
D' amor son totz mos cossiriers,
Per qu' ieu no
cossir mas d' amor,
E diran li mal parlador
Que d' als deu
pensar cavaliers;
Mas ieu dic que no fai mia
Que d' amor mov,
qui qu' o dia,
So que val mais a foudat et a sen,
E tot quant
hom fai per amor es gen.
Amors a tans de bos mestiers
Qu' a
totz fai benestans socor,
Qu' ieu no vey nulh bon servidor
Que
non cug esser parsoniers,
Qu' en luec bos pretz no s' abria
Leu,
si non ve per amia;
Pueis dizon tug, quant hom fai falhimen,
Be
m par d' aquest qu' en donas non enten.
Dona
no pot aver estiers,
Si non ama, pretz e valor,
Qu' atressi com
li amador
An mais de totz bos aips sobriers,
Selha que trop no
s' en tria
En val mais, qui la 'n castia,
Adoncs fai mal, si
'n mielhs no s' en repen;
Mas creire deu adreg castiamen.
Qu'
ieu sui mainhtas vetz lauzengiers,
Quar a dona ni a senhor
Non
deu consentir deshonor
Negus sos fizels cosselliers;
Non
laissarai qu' ieu non dia,
Qu' ieu tos temps non contradia
So
que faran domnas contra joven,
Ni m semblara de mal captenemen.
E
ja d' aquestz drutz messongiers
Que cuion aver gran lauzor,
Ni
dona que s' aten a lor,
Uns per so no m sia guerriers;
Qu'
enemics ni enemia
No m notz lo pretz d' una fia,
Sol que m' aia
ma dona ferm talen,
E meinhs d' erguelh e mais de chauzimen.
De
gaug li fora plazentiers,
Mas trop mi ten en gran error,
Pero
per semblan de melhor
N' ai eu loguat cinc ans entiers;
Mas una
dona mendia,
Falsa, que dieus la maldia,
Mes entre nos aquest
destorbamen,
Don mainhtas vetz n' ai pueys plorat greumen.
Mais
D' Amic, dieus benezia
Qui vol que m siatz amia,
E s' ie us ai
fag plazer ni onramen
Enquer, si us platz, o farai per un
cen.
Mantelh, qui aital n' abria,
Ben er cregutz, quals qu'
o dia,
Qu' anc no 'l conques per aur ni per argen,
Mas per
valor, e per pretz, e per sen.
Pastoret, no us lauzi mia,
Si
dieus vos don joy d' amia,
Qu' a ma dona no mostretz cum l' es
gen,
Si Miravalh
sap tener franchamen.
Chansoneta, ves mi dons vai corren,
Qu'
ilh mante pretz, e renha en joven.
//
Raimon de Miraval(h) (c. 1135/1160 – c. 1220) was a troubadour (fl. 1180–1220) and, according to his vida, "a poor knight from Carcassonne who owned less than a quarter of the castle of Miraval." Favoured by Raymond VI of Toulouse, he was also later associated with Peter II of Aragon and Alfonso VIII of Castile. His senhal for Raymond VI was Audiart.
Raimon has been identified with a person of the same name who undersigned a charter of 1151, which led some to place his birth date as early as c. 1135, while others reject the identification with the Raimon de Miraval of the charter and estimate his birth date at 1160 based on the height of his career c. 1200. That Raimon owned only a quarter of his family's ancestral castle is an indication either of partible inheritance or clan structure. Miraval was captured by Simon de Montfort during the Albigensian Crusade. After the Battle of Muret in 1213 Raimon probably fled to Spain, after swearing never to sing again until he had regained his castle.
At some point he separated from his wife, Gaudairença (or Caudairenga), herself the author of the (now lost) song Coblas e dansas, for uncourtly behaviour. Now a single man, he pursued, with little amatory success but great poetic inspiration, his muses, first Étiennette de Pennautier, wife of Jourdain de Cabaret, “la loba”, the she-wolf, who eventually settled with the Raymond-Roger, Count of Foix, and then with Azalaïs de Boissézon, another married lady, who used his graphic descriptions of her to lure Peter II of Aragon into her bed.
Of Raimon's works 45 remain, of which 22 have melodies: one of the highest survival rates among troubadours. Most of these works are of the trobar leu style. Raimon addressed many works to one named "Pastoret", but the identification of this person has been problematic, though he is usually identified as Raymond Roger Trencavel. Raimon was admired by contemporaries and by most poets of later generations and he is famous for his handling of the subject of courtly love. Raimon represents a move away from the traditional cansos celebrating the jois d'amor ("joys of love") or amor de lonh ("love from afar"), but rather emphasizing courtliness, honor, and reputation. The highest virtue is faithfulness, but this hinges on courtliness (pretz e valor).Graham-Leigh, Elaine. The Southern French Nobility and the Albigensian Crusade. Woodbridge: The Boydell Press, 2005. ISBN 1-84383-129-5
Taylor, Colin (2018). Lauragais: Steeped in History, Soaked in Blood. Troubador Publishing. ASIN 1789015839.
Topsfield, L. T. "Raimon de Miraval and the Art of Courtly Love." The Modern Language Review, Vol. 51, No. 1. (Jan., 1956), pp 33–41.
https://www.jstor.org/stable/3718257
Topsfield, L. T. (ed). Les Poésies du troubadour Raimon de Miraval. Paris: Les Classiques d'Oc IV, 1971.
http://cunnan.sca.org.au/wiki/Raimon_de_Miraval
miércoles, 6 de enero de 2021
Lo Camí, III.
III.
La vall... aquella vall significabe mol pera Daniel, lo Mussol. Ben mirat, u significabe tot pera nell. A la valleta habíe naixcut y, en onse añs, may va crusá la cadena de altes montañes que la voltaben y tancaben. Ni va experimentá la nessessidat de féu.
A vegades, Daniel, lo Mussol, pensabe que son pare, y lo mossen, y lo maestre, teníen raó, que la seua vall ere com una gran olla independén, absolutamén aislada del exterió. Y, sin embargo, no ere aixina; la vall teníe lo seu cordó del melic, un doble cordó umbilical, milló dit, que la vitalisabe: la vía de ferro: lo carril de ferro: ferrocarril y la carretera. Les dos víes atravessaben la vall de sur a nort, proveníen dels pardos y ressecs plans de Castilla y buscaben lo pla blau del mar. Constituíen, pos, lo enllás de dos inmensos móns contraposats. Al seu trayecte per la vall, la vía, la carretera y lo riu - que se ajuntabe en elles después de aviás per un frenessí de rapits y torrenteres desde la punta del Pic Rando - se entrecrusaben una y mil vegades, creán una inquieta topografía de pons, tunels, passos a nivell y viaductes.
A la primavera y estiu, Roc, lo Moñigo, y Daniel, lo Mussol, solíen assentás, al caure la tarde, a consevol miradó y desde allí ataullaben, agobiats per una unsió casi religiosa, la inmensa amplada de la vall. La vía del tren y la carretera dibuixaben, al fondo, violéns y frecuéns zigzags; a vegades se buscaben, datres se repelíen, pero sempre, en aquella perspectiva, eren com dos blangs estels uberts entre la verdó compacta dels prats y los panissals. A la distansia, los trens, los automóvils y les blanques masades teníen proporsións de figures chicotetes del naiximén o Belén, increíblemen lluñanes y, al mateix tems, incomprensiblemen próximes y manejables. A vegades se divisaben dos y tres trens simultáneamen, cada un en lo seu negre penacho de fum penjat de la atmósfera, trencán la uniformidat vegetal dels prats. ¡Fée goch vore eixí les locomotores de les boques dels túnels! Ixíen com los grills cuan lo Moñigo o ell pixaben, hasta ameráls y inundáls, los caus dels pobres bichos. Locomotora y grill evidensiaben, al eixí de los seus forigóns, una mateixa expresió de esglay y ofec. Li agradabe al Mussol sentí la quietut serena y reposada de la vall, contemplá lo conglomerat de prats, dividits en parseles, parades, bancals, faixes, y com esquichats de masades desperdigolades. Y, alguna vegada, les taques fosques y espesses dels bosques de castañés o la tonalidat clara y mate de les aglomerassións de eucaliptos. Allá de allá, per tot arreu, les montañes, que, segóns la estassió y lo orache, cambiaben la seua contextura, passán de una extraña ingravidés vegetal a una solidés densa, mineral y plomisa dels díes entaragañats.
Al
Mussol li agradabe alló mes que res, potsé, tamé, perque no
coneixíe datra cosa.
Li agradabe constatá lo paralisat estupor
dels campos y la verdó frenética de la vall y les raches de soroll
y velossidat que la sivilissassió enviabe de cuan en cuan, en una
exactitut casi cronométrica. Moltes tardes, dabán de la inmovilidat
y lo silensio de la Naturalesa, perdíen la nossió del tems y la nit
sels fotíe damún. La bóveda del sel anabe poblanse de estrels, y
Roc, lo Moñigo, se acolloníe per una espessie de temó astral.
Ere
en estos casos, de nit y lluñ del món, cuan a Roc, lo Moñigo, se
li ocurríen idees inverossímils, pensaméns que normalmen no lo
inquietaben. Va di una vegada:
- Mussol, ¿Es possible que si caiguere un estel de eixos no arribo may al fondo?
Daniel, lo Mussol, va mirá al seu amic, sense enténdrel.
- No sé lo que me vols di - va contestá.
Lo Moñigo luchabe en la seua defissiensia de expresió. Va gesticulá repetidamen en les mans, y, al final, va di:
- Los estrels están al aire, ¿no es assó?
- Assó es.
- Y la terra está al aire tamé, com un estrel, ¿verdat? - va afegí.
- Sí; al menos aixó diu lo maestre.
- Bueno, pos es lo que te dic. Si un estrel se despenje y no choque ni en la terra ni en datre estrel, ¿no arribe may al fondo? ¿Es que eixe aire que los volte no se acabe may?
Daniel, lo Mussol, se va quedá pensán un momén. Escomensabe a dominál tamé an ell un indefinible dessassosec cósmic. La veu va eixí de la seua gola indessisa y aguda com un gañit.
- Moñigo.
- ¿Qué?
- No me faigues eixes preguntes; me marejo.
- ¿Te marejes o te assustes?
- Pot sé les dos coses - va admití.
Sen va enriure lo Moñigo.
- Te diré una cosa - va di después.
- ¿Qué?
- Tamé a mí me fan temó los estels y totes eixes coses que no se abarquen o no se acaben may. Pero no lay digues a dingú, ¿sens? per res del món voldría que sen enterare de aixó man germana Sara.
Lo
Moñigo triabe sempre estos moméns de repós solitari pera les seues
confidensies.
Les altíssimes montañes, en les seues ressies
crestes retallades damún del horizonte, li donaben al Moñigo una
irritán impresió de insignificansia. Si la Sara, pensabe Daniel, lo
Mussol, sapiguere lo pun flaco del Moñigo, podríe, fássilmen,
apretál a un puñ. Pero, naturalmen, per la seua part, no u sabríe
may. Sara ere una mossa antipática y cruel, y Roc lo seu milló
amic. ¡Que adivinare ella la po indefinible que al Moñigo li
inspiraben los estrels!
Al torná, ya de nit, al poble, se fée mes notoria y perseptible la vibrassió vital de la vall.
Los trens pitaben a les estassións escampades y los seus chulits esgarraben la atmósfera com a navallades. La terra exhalabe un agradable braf de humitat y fem de vaca. Tamé faie auló, en mes o menos forsa, la herba segóns lo estat del sel o la frecuensia de les plogudes.
A Daniel, lo Mussol, li enchisaben estes aulós, com li agradabe escoltá a la quietut de la nit lo muuu de una vaca o lo lamén chirrián de una carreta de bueys avansán a trompicóns.
Al
estiu, en lo cambi de hora, tornaben al poble encara de día. Solíen
caminá per damún del túnel, trián la hora del pas del tranvía
interprovinsial. Tombats damún del roquissal, assomán lo nas al
single, los dos mossos aguardaben impassiéns la arribada del tren.
La vuida ressonansia de la vall los portabe als oíts, en molta
antelassió, la proximidat del convoy. Y, cuan lo tren eixíe del
túnel, voltat per un núgol de fum denso, los fée estornudá y
riure en espasmódiques carcañades. Y lo tren se desllissabe daball
dels seus ulls, lento y traqueteján, monótono, casi al alcáns de
la ma. Desde allí, per una sendeta de cabres, baixaben hasta la
carretera. Lo riu passabe per daball del pon, en un brogit de
catarata. Ere una corrén de montaña que baixabe en molta forsa
entre grans roques reassies a la erosió. Lo soroll de les aigües
se remansabe, vin metros mes aball, al Toll o Badina del Inglés, aon
ells se bañaben a les tardes de samorda, bascoses, del estiu.
A la confluensia del riu y la carretera, a un kilómetro aball del poble, estabe la taberna de Quino, lo Manco.
Daniel, lo Mussol,
recordabe los bons tems, los tems de les transacsións fássils y
barates. Entonses, lo Manco, per una perra chica los servíe una
tassada de sidra de barril y, damún los donabe conversa. Pero los
tems habíen cambiat als radés añs, y ara, Quino, lo Manco, per
sing séntims, sol charrabe. La tasca de Quino, lo Manco, estabe casi
sempre forra. Lo Manco ere generós hasta la prodigalidat y als tems
que corríen ressultabe arriesgat sé generós. A la taberna de
Quino, per unes raóns o datres, sol se despachabe ya un vi negre
rascadó en lo que mataben la sed los obrés y empleades de la
fábrica de taches y claus, que estabe singséns metros riu aball.
Mes allá de la taberna, a la esquerra, doblán la radera curva,
estabe la formachería de son pare del Mussol.
Enfrente, una mica
adentrada als prats, la estassió y, apegada an ella, la caseta
alegre, blanca y roija de Cuco, lo factó, encarregat de la ressepsió
dels equipaches y del movimén de gen y mercansíes. Después, en
plena costa amún, escomensabe lo poble propiamen dit. Ere, lo seu,
un poblet menut, retirat y vulgar. Les cases eren de pedra, en
galeríes ubertes y penjáns de fusta, generalmen pintades de blau.
Esta tonalidat contrastabe, a la primavera y estiu, en lo verd y roch
dels geranios que infestaben galeríes y balcóns. La primera casa, a
la ma zurda, ere la botica. Anexes o apegades estaben les cuadres,
les magnífiques cuadres de don Ramón, lo boticari-alcalde, plenes
de gordes, passiéns y majetones vaques. A la porta de la farmassia
ñabíe una campaneta, y lo seu repiqueteo distraíe a don Ramón
dels seus afáns munissipals pera reintegrál, durán uns minuts, a
la seua faena y professió. Seguín costa amún, se topabe un en lo
palau de don Antonino, lo marqués, guardat per un muro mol alt de
pedra, llisa, inexpugnable; lo talleret del sabaté; l´ajuntamén,
en un arcaic escut a la frontera o fachada; la tenda o botiga de les
Pestetes y lo seu escaparate mol ben parat y variat; la fonda, en
una famosa galería de vidres flanquejabe dos de les cares del
edifissi; a la dreta de esta, la plassa cuberta de boñigues y grava
y en una fon pública, de dos cañs o chorros, al sentro; tancán la
plassa, per l´atre costat, estabe lo edifissi del bang o banc, y,
después, tres cases de veíns en los seus jardinets a la part de
dabán. Per la dreta, enfrente de la apoteca, estabe la finca de
Gerardo, lo Indiano, los seus abres produíen les millós fruites de
la comarca; lo corral de Pancho, lo Sensedéu (Sindiós), aon
un tems va está instalat lo sine; la taberna del Chano; la forja de
Paco, lo ferré, la ferrería; les ofissines de Teléfonos, que
regentaben les Llebres; lo bazar de Antonio, lo Buche, y la casa de
don José, lo mossen, que teníe la rectoría a la planta baixa.
Tresséns metros mes allá, costa aball, estabe la iglesia, tamé de
pedra, sense cap estil definit, y en un campanari estirat y pito.
Enfrente los nous edifissis de les escoles, pintats en cals o
encalats y en les finestres pintades de verd o vert, y la caseta de
don Moissés, lo mestre o maestre. Vist aixina, a la ligera, lo poble
no se diferensiabe de mols atres. Pero pera Daniel, lo Mussol, tot lo
del seu poble ere mol diferén a lo dels demés. Los problemes no
eren vulgars, lo seu régim de vida revelabe talento y de casi tots
los seus actes emanabe una positiva trassendensia. Un atra cosa es
que los demés no vullgueren reconéixeu. Assobín, Daniel, lo
Mussol, se parabe a contemplá los sinuosos carreróns, la plassa
plena de pasterades y graveta, los penosos edifissis, construits sol
en un sentit utilitari. Pero aixó no lo entristíe gens. Los carrés,
la plassa y los edifissis no féen un poble, ni li donaben
fissonomía. Un poble lo féen los seus habitáns, veíns, pobladós,
y la seua historia. Y Daniel, lo Mussol, sabíe que per aquelles
carreres cubertes de pastoses boñigues y per les cases que les
flanquejaben, van passá homens honorables, que avui eren sombres,
pero que li van doná al poble y a la vall un sentit, una armonía,
unes costums, un ritmo, un modo propi y peculiá de viure.
¿Que lo poble ere ferosmén individualista y que una corporassió pública tinguere poc que fé, com díe don Ramón, lo alcalde? Be. Lo Mussol no n´enteníe de individualisme, ni de corporassións públiques y no teníe raóns pera negáu. Pero, si ere aixina, los mals consiguiéns no rebassaben lo poble y, después de tot, ells mateixos pagaben los seus propis pecats. ¿Que preferíen no asfaltá la plassa per a que no los pujaren los arbitris? Be. Per aixó la sang no arribaríe al riu, costa aball. "La cosa pública, la res publica, es un desastre", cridabe don Ramón. "Cadaú mire massa lo propi y olvide que ñan coses que són de tots y que se tenen que cuidá", afegíe. Y no ñabíe qui li ficare al cap que eixe egoísme ere flo o puncha, o vissi o virtut de tota una rassa.
Pero,
ni per aixó, ni per res, podíen regatejásseli al poble les seues
cualidats de efissiensia, seriedat y discressió. Cadaú a lo seu,
pero los dropos no son gossos perque no vullguen traballá en les
coses dels demés. Lo poble, sense cap duda, ere de una eficássia
sobria y de una discressió edificán.
¿Que la Pesteta gran y lo
Cuco, lo factó, no eren discrets? Be. A cap pell li falte una piga.
Y, en cuan al individualisme del poble, ¿Qué feen los mossos y les
mosses los dissaptes per la tarde y los domenges? Don José, lo
mossen, que ere un gran san, solíe manifestá, en tristesa: "Es
llástima que vigam un a un pera totes les coses y nessessitem
emparellámos pera ofendre al siñó". Pero tampoc don José, lo
mossen, volíe entendre que eixa sensualidat ere flo o espina, o
vissi o pecat de tota una rassa.
sábado, 8 de diciembre de 2018
Dicsionari chapurriau castellá, T
t'agüelo, ton yayo | tu abuelo | ||
t'amagarás | te esconderás | ||
t'entenguen | te entiendan | ||
t'ha dixat | te ha dejado | ||
t'has amagat | te has escondido | ||
t'hay entés | te he entendido | ||
ta mare | tu madre | ||
tabá, tabáns | tábano, tábanos | ||
tabaco | tabaco | ||
tabal, tabalet | tabal, tabalet, tambor | ||
tabalada, trompada, hóstia | trompazo | ||
tabalina, tabalines (de tabal) – vore atabalá | mucho ruido | ||
tabáns | tábanos | ||
tabardo, gabán, pellissa, abrigo, jaquetota, samarra | tabardo, gabán, pelliza, abrigo, chaquetón, capote, zamarra | ||
tabarra, tabarres – fótre la tabarra – los catalanistes, com bons aragonesos que van sé, sempre están donán la tabarra, son uns tabarres, pero ademés, ploramiques | Tostón, fastidio, pesadez, tabarra, lata, rollo, insistencia, persistencia, reiteración, tozudez, obstinación, machaconería, empecinamiento, porfía, terquedad, testarudez | ||
tabernari, tabernaris, de taberna | tabernario, ordinario, grosero, basto, soez | ||
taberné | tabernero | ||
tabernes | tabernas | ||
tabernés | taberneros | ||
tablero, tableros | tablero, tableros | ||
tablilla, tablilles | tablilla, tablillas, tablita, tablitas | ||
tablón de anunsis | tablón de anuncios | ||
taburet, taburets | taburete, taburetes | ||
tacá – taco, taques, taque, taquém o tacám, taquéu o tacáu, táquen – tacaría – tacaré – tacára // te vach a tacá no es igual que te vach a atacá | Manchar // a manchar – atacar | ||
taca, taques – mal roín, ferida interna - NO se diu Don Cuixot de la Taca a Don Quijote | mancha, manchas – herida interna | ||
tacada | manchada, herida | ||
tacál | mancharlo | ||
tacála | mancharla | ||
tacañería | tacañería | ||
tacáre | manchara, manchase | ||
tacaríen | mancharían | ||
tacás | mancharse | ||
tacat : un animal dolén per dins, tacats, tacada, tacades – taca a la roba | manchado, manchada, enfermedad interna – mancha en la ropa | ||
tachá – tachá = tachada, cop en una tacha | Tachar – golpe con un clavo | ||
tacha, taches | clavo, clavos | ||
tacha, taches | clavo, clavos | ||
tachat, tachats, tachada, tachades | tachado, tachada, tachadas, tachados | ||
tacó, tacóns | tacón, tacones | ||
taco, tacos | taco, tacos | ||
tacte, tacto | tacto | ||
tafarra, (torsut com una tafarra) | tafarra | ||
tahur, tahúrs | tahur, tahures. El término tahúr, siempre masculino, se refiere a una persona particularmente hábil con los juegos de naipes, de azar o de apuestas | ||
tal (com) – fésu tal com t´hay dit – tal per a cual | tal (como) | ||
talante, talán | talante | ||
talayot, talayots, de atalaya, puesto eixecat desde aon vigilá o ataullá (atalayá) | atalaya, torre, torreta, torrecilla, torreón, garita, garitón, mirador, balcón, altura, elevación, altozano, otero, alcor, promontorio, prominencia, eminencia, vigía, centinela, vigilante | ||
taleca, taleques, talega, talegues, morral, morrals, bossa, bosses, macuto, macutos, sac, sacs, saca, saques, sarró, sarróns | Morral, macuto, zurrón, talego, bolsa, saco | ||
talecada, trompada, hóstia | trompazo | ||
talego, presó, presoneta | talego, cárcel, prisión | ||
tall, talls | tajo, tajos, corte, cortes | ||
tallá – tallo, tálles, tálle, tallém o tallám, talléu o talláu, tállen – tallat, tallada, tallán (gerundio) – si yo tallára, talláres, talláre, tallárem, talláreu, talláren – haguera tallat – tallaría, tallaríes, tallaríe, tallaríem, tallaríeu, tallaríen | cortar - tallar | ||
talla (número de) – del peu – de la sintura, talles | talla, tallas | ||
tallabe | cortaba | ||
tallaben | cortaban | ||
tallada (de carn, tallá), talláes, tallades – vore chulla | corte, tajo (de carn) | ||
tallades | cortes de carne, chuletas | ||
talladó de magre | cortador de jamón | ||
talláe, tallabe | cortaba – tallaba | ||
talláli | cortarle | ||
tállali | córtale | ||
tallán (g) | cortando | ||
tallán, talláns, que tallen | cortante, cortantes | ||
tallánli | cortándole | ||
tallat, tallats - de roca : roquissal, single, acantilat, acantilats – café en una mica de lleit | cortado | ||
talle, figura del cos, sintura, sinto, dispossisió, apariénsia, aspecte, trassa | talle, cintura, cinto, disposición, apariencia, aspecto, figura, traza | ||
taller, tallé, tallers, tallés (mecánica) | taller, talleres | ||
talles (verbo tallá, tú talles) | cortas | ||
tallos (cuan) | cortes (cuando) | ||
taló, talóns - calcañá, calcañás - planta, tarso, cheque, pagaré, lliuransa, bono, vale, papeleta | talón, calcañar, planta, tarso, cheque, pagaré, libranza, bono, vale, papeleta | ||
talocha, taloches, pareguda a una plana | talocha, talochas, parecida a una llana, herramienta para mantener y llevar el mortero, generalmente una pieza curada, plana, de metal o madera, de aproximadamente 25 a 35 cm, con una asa de madera al centro de la parte inferior, que se usa para aplicar el yeso. | ||
talús, talúsos – terré, terrés | talud, taludes | ||
Tamarit de Llitera, Tamarite de Litera (Huesca) | Tamarite de Litera | ||
tamboriná, tamborinada, cop, tossoló | golpe, tozolón | ||
tamé | también | ||
tampoc | tampoco | ||
tan, tanta, tans, tantes - tan monte, monte tan, Isabel com Ferrán | tan, tanto, tanta | ||
tancá – tanco, tanques, tanque, tanquém o tancám, tanquéu o tancáu, tánquen – tancat, tancada, tancats, tancades – tancára – tancaría – tancaré | cerrar | ||
tanca (tancá) – tanca tú la tanca (valla), tanca tú lo tancat de les ovelles | cierra | ||
tancabe | cerraba | ||
tancaben | cerraban | ||
tancada | cerrada | ||
tancades | cerradas | ||
tancáe, tancabe | cerraba | ||
tancáem, tancabem | cerrábamos | ||
tancáen, tancaben | cerraban | ||
tancáes – tancabes – tancades | cerrabas | ||
táncal (an ell), táncala (an ella), táncals (an ells), táncales (an elles) | enciérralo, enciérrala, enciérralos, enciérralas | ||
tancál, tancála | cerrarlo, cerrarla | ||
tancamén | cierre, cerramiento | ||
tancán (g) | cerrando | ||
tancánla | cerrándola | ||
tancánse | cerrándose | ||
tancará | cerrará | ||
tancaré | cerraré | ||
tancáre, tancare (si ell o ella) | cerrara, cerrase | ||
tancáren, tancaren | cerraran, cerrasen | ||
tancás | cerrarse | ||
tancat, tancada, tancats, tancades | cerrado, cerrada, cerrados, cerradas | ||
tanco | cierro | ||
táncon (que mos) | que nos cierren | ||
tangá (engañá) – en latín tangare = tocar - Non me tangas ya habibi (jarcha) | tangar, engañar | ||
tanque | cierra | ||
tanquém | cerramos | ||
tánquen, tanquen | cierran | ||
tans | tantos | ||
tantejá, tanteján | tantear, sondear, explorar, examinar, comparar, evaluar, sopesar, considerar, palpar, tocar, tentar | ||
tantejáben | tanteaban | ||
tantejátos | tantearos a vosotros | ||
tantejáutos entre vatres, vatros, tantegéutos | tantearos entre vosotros | ||
tantíssim, tantíssims | tantísimo, tantísimos | ||
tantíssima, tantíssimes | tantísima, tantísimas | ||
tañ, cada una de les estelles en que se partix lo trong en una destral | cada una de las esquirlas en que se parte un tronco con un hacha | ||
tañí una campana | tañer, tocar, pulsar, rasguear, puntear, sonar, doblar | ||
tap, tape, taps, tapes (de suro) | tapa (de corcho) | ||
tap, taps, tape, tapes | tapón, tapones | ||
tapá - tapo, tapes, tape, tapém o tapám, tapéu o tapáu, tápen – (destapá se conjugue igual) – tapára – taparía – taparé – ficá una tapa | tapar | ||
tapa – cobertora (per a les olles) – tapes de minjá | tapa, tapas | ||
tapa (minjá), tapes, tapeo, tapejá | tapa, tapas, tapeo, tapear | ||
tapabe | tapaba | ||
tapaben | tapaban | ||
tapada | tapada | ||
tapadet, tapadeta, tapadets, tapadetes | tapadito, tapadita, tapaditos, tapaditas | ||
tapáe, tapabe | tapaba | ||
tapaét, tapadet, tapaéta, tapadeta | tapadito, tapadita | ||
tapál | taparlo | ||
tapáls | taparlos | ||
tapán (g) | tapando | ||
tapánla | tapándola | ||
tapánli | tapándole | ||
tapánlos | tapándolos | ||
tapánse | tapándose | ||
tapás (v) – tapás : terra argilosa que no dixe passá l´aigua y embadine (vore badina) les finques | Taparse – tierra arcillosa que no deja pasar el agua y embadina (encharca) las fincas | ||
tapat, tapada – tápat ! | tapado, tapada – tápate ! | ||
tápia, tápies – mas de les tápies al pantano de Pena http://www.mastapias.es/ Joris y Monique www.eloquentia.es | tapia, tapias | ||
tapís, tapissos – atapís, atapí, compactá | tapiz, tapices – atapí : compactar | ||
tapissada, tapissat | tapizada, tapizado | ||
tapó, tap | tapón | ||
taponá, tapá, obstruí, tancá, atascá, fes un tap | taponar, tapar, obstruir, cerrar, atascar, atrampar, cegar | ||
taquígrafo, taquígrafos | taquígrafo, taquígrafos | ||
taragaña, teragaña, taragañes – entaragañat pot está lo sel, los ulls, en un taragañ | telaraña, telarañas | ||
tarántula, tarántules | tarántula, tarántules | ||
tararejá | tararear, cantar, canturrear, entonar, salmodiar, mosconear | ||
tararejáe, tararejabe | tarareaba | ||
tardá (v) – tardo, tardes, tarde, tardém o tardám, tardéu o tardáu, tárden – tardaría – tardára – tardaré – ha tardat – lo préssec tardá de Calanda, que ve tart o tard, los que vénen antes són primerengs o primerencs | Tardar – melocotón tardío de Calanda | ||
tardáen , tardaben | tardaban | ||
tardán (g) | tardando | ||
tardansa | tardanza | ||
tardará | tardará | ||
tardaríen | tardarían | ||
tarde, tardes - y la tarde ya pardeje (jota) | tarde, tardes – y la tarde ya pardea | ||
targeta o tarjeta, targetes o tarjetes | tarjeta, tarjetas | ||
tarongé, tarongés | naranjo, naranjos | ||
taronja , taronges | naranja, naranjas | ||
tarot | tarot | ||
tarquín, tarquí, fang, limo | tarquín, lodo, cieno, fango, légamo, limo, barro | ||
tarrós (com lo de Queretes), terrós | grumo de tierra | ||
tart (es, arribém) tard | tarde | ||
tarta, tartes, pastel, pastels | tarta, pastel | ||
tartí (no) – tartixgo, tartíxes, tartíx, tartím, tartíu, tartíxen – tartiré – tartiría – tartíra, tartiguéra – al Matarraña signifique no estás quieto y a la Litera, com mes amún a Huesca, no di ni chut, está calladet | no parar quieto (Matarraña), no decir ni pío, estar callado (Litera y más arriba) | ||
tartíe | no paraba quieto – no decía nada | ||
tarugo, tarugos - taco, cuña, bloc, tros gran de lleña, socota, soca - torpe, soquete, bruto | tarugo, tarugos, taco, cuña, bloque, trozo, pedazo, leño, tardo, torpe, zoquete, bruto, rudo | ||
tasca, tasques - taberna, bodega, cantina, bar, messón, garito | tasca, bar, taberna, bodega, cantina, bar, mesón, garito | ||
tascó (y mall) – tascóns - ferro que se enclave en lo mall a les soques o trongs per a partíls, estelláls, ascláls, són com los escarpes | puntero de hierro que se golpea con el mazo (mall) | ||
tascorro, tasca | tascorro, tasca, bar, taberna, bodega, cantina, bar, mesón, garito | ||
tassa, tasses | taza, tazas | ||
tassá, valorá – tassada, tassa plena | tasar – vaso lleno | ||
tassada de tassá | tasada | ||
tassadó, tassadora, tassadós, tassadores | tasador, tasadora, tasadores, tasadoras | ||
tasseta, tassetes | tacita, tacitas | ||
Tastavins, riu afluén del Matarraña a Valderrobres | Tastavins significa catavinos, prueba vinos | ||
taula, taules | mesa, mesas, tabla, tablas | ||
taulat de taules, per a ballá o ficá la orquesta | tablado de tablas para bailar | ||
tauleta, tauletes – taula minuda – tablilla | mesita, mesitas – tablilla, tablillas | ||
tauló, taulóns | tablón | ||
taulonet, taulonets | tabloncillo, tabloncillos | ||
taxi, taxis (tássi), taxista, taxiste | taxi, taxis, taxista | ||
tazón, tassa gran, tassó – tazóns, tasses grans, tassóns | tazón, tazones | ||
té (ell, ella) | tiene | ||
te de roca | té de roca | ||
te dic, te conto – te de roca, te vert | te digo, te cuento – té de roca, té verde | ||
teatral, teatrals | teatral, teatrales | ||
teatro, teatre, teatros, teatres | teatro, teatros | ||
techo, techos | techo, techos | ||
teclechán, teclejá, de tecla | tecleando, teclear, tecla | ||
tecleje (él, ella) | teclea | ||
técnic, técnics | técnico, técnicos | ||
técnica, técniques | técnica, técnicas | ||
tegua, teua | tuya | ||
tegües, teues | tuyas | ||
teissidó, teixidó, sastre | tejedor, sastre | ||
teix - fon del teix, naiximén del Matarraña – taxus baccata, es venenós, menos la part roija del fruit | Tejo – fuente del tejo – taxus baccata | ||
teixó, teixóns | tejón, tejones | ||
tel, tels, telet, teleta, mantellina – tel que embolique la pancha de un animal per a fé pelles, embutit | membrana, telilla, tela – membrana que cubre el estómago de un animal para hacer embutido | ||
tela, teles, telá | tela, telas, telar | ||
tele, teles | tele, teles | ||
telecomunicassións | telecomunicaciones | ||
teleféric, teleférics | teleférico, teleféricos | ||
telefónic, telefónics | telefónico, telefónicos | ||
telefónica, telefóniques | telefónica, telefónicas | ||
teléfono, teléfonos | teléfono, teléfonos | ||
telepatía | telepatía | ||
telepática, telepáticas | telepática, telepáticas | ||
telescópic, telescópics | telescópico, telescópicos | ||
telescópicamen | telescópicamente | ||
telescopio, telescopios - te les copio | telescopio, telescopios - te las copio | ||
televisió, televissió | televisión | ||
télex (comunicassións) | télex (comunicaciones) | ||
tellat, tellats, teulada, teulades, tella, telles, teula, teules | tejado, tejados, teja, tejas | ||
tellería, aon se fan o féen les telles, teules, teulería – a Beseit encara está la caseta pero lo carré se diu tejería, aon están los columpios, lo parque | tejería | ||
tello (joc) - Tello apellit | juego del tello | ||
teló, telóns | telón, telones | ||
tema, temes | tema, temas | ||
temátic, temátics | temático, temáticos | ||
temém (que) – mos temém que, tením temó de que | tememos, tenemos miedo de que | ||
temén (g) , tenín temó | temiendo | ||
teménsu (ell, ella) | temiéndoselo | ||
teménu | temiéndolo | ||
temerári, temeráris, temerária, temeráries - arriesgat, atrevit, osat, audás, imprudén, irreflexiu, aventurat | temerario, temerarios, temeraria, temerarias - arriesgado, atrevido, osado, audaz, imprudente, irreflexivo, aventurado | ||
temeridat, temeridats | temeridad, temeridades | ||
temerós, temerosa, que té temó, temorós, temorosa, temorica, temoriques | temeroso, temerosa | ||
temíe (se) | temía (se) | ||
temó, po, pou - yo ting temó, tú tens po, cagadets de po, acollonits, escagarsat, les - los temós (mes de una) | miedo, temor, miedos, temores | ||
temorico, temorica (tamé per a home), cagat, cagada, temoricos, temoriques | miedoso, miedosa, miedica | ||
temperamén, genio – té un genio com (una, la) pólvora | temperamento, genio | ||
temperatura, temperatures | temperatura, temperaturas | ||
tempestat, tempestats | tempestad, tempestades | ||
tempestuós, tempestuosa | tempestuoso, tempestuosa | ||
templabe | templaba | ||
templadamen | templadamente | ||
templámos | templarnos | ||
templán (g) de templá | Templando – templar, caldear, calentar, entibiar, mitigar, suavizar, moderar, atenuar, contener, sosegar, calmar, tensar, estirar, afinar | ||
templansa | templanza | ||
templat – un chic ben templat (en temple), templats, templada, templades | templado, con temple | ||
temple | temple, serenidad, entereza, tenacidad, energía, brío, carácter, talante, disposición, actitud, dureza, resistencia, elasticidad | ||
templo (edifissi y de templá), templos – lo templo de Beseit, la iglesia de San Bartolomé | templo | ||
temporada, temporades | temporada, temporadas | ||
temporal, temporals | temporal, temporales | ||
temporalidat | temporalidad | ||
temporalmen | temporalmente | ||
temporero, temporé, temporera, temporés, temporeros, temporeres | temporero, temporera | ||
tems | tiempo | ||
ten enrius, ten enrecordes, t´en pots aná | te ríes, te acuerdas, te puedes ir | ||
tenalla, tenalles – tina, tines – tinet | tinaja, tinajas - tina, tinas – tina del aceite | ||
tenalleta, tenalletes – aon se ficáe carn fregida cuberta de oli, adobo | tinajita, tinajitas – donde se ponía carne frita cubierta de aceite, adobo | ||
tenás | tenaz | ||
tenasses | tenazas | ||
tenasseta, tenassetes | tenacita, tenacitas | ||
tenassidat | tenacidad | ||
tenda, botiga | tienda, botica | ||
tendé, tendés, tendero, tenderos | tenderos | ||
tendénsia | tendencia | ||
tenderete, tenderetes de fira, quiosco, tendota, botigota, puesto, tendeta | tenderete, tenderetes de feria, quiosco, tenducho, puesto, tiendecilla | ||
tendes, botigues | tiendas, boticas | ||
tendeta | tiendecita | ||
tendetes | tiendecitas | ||
tendra, tendres | tierna, tiernas | ||
tendramen | tiernamente | ||
tendre, tendres | tierno, tiernos | ||
tendresa | ternura | ||
tendreses | ternuras | ||
tendreta – ah qué carneta mes tendreta ! | tiernecita – ay qué carnecica más tiernecica ! | ||
tendretes | tiernecitas, tiernecicas | ||
tendríe, tindríe | tendría | ||
tendríen, tindríen | tendrían | ||
tendríssim, tendríssims | tiernísimo, tiernísimos | ||
tendríssima | tiernísima | ||
tendríssima, tendríssimes | tiernísima, tiernísimas | ||
tenedó, tenedós, té forma de forca, per naixó en catalá se diu forquilla, pronunsiat furquilla | tenedor, tenedores | ||
tenen, ténen | tienen | ||
tengut, tingut | tenido | ||
tenía | tenía | ||
tenia (com una serp a les tripes), parássit, ténia | tenia, solitaria, parásito del intestino. En anatomía, se designa con el nombre de taenia coli, taeniae coli, ténias del colon o cintillas longitudinales, a una estructura anatómica formada por un grupo de fibras musculares superficiales de alrededor de 1 cm de ancho que se encuentran en el colon o intestino grueso por debajo de la serosa y son visibles a simple vista | ||
teníe | tenía | ||
teníem | teníamos | ||
Teníen | tenían | ||
teníes | tenías | ||
teníeu | teníais | ||
tením | tenemos | ||
tenín (g) | teniendo | ||
tenínla | teniéndola | ||
tenínlo | teniéndolo | ||
tenínme | teniéndome | ||
tenínne deu, n´han perdut vuit | teniendo diez, han perdido ocho | ||
tenínse | teniéndose | ||
tenis | tenis | ||
teníu | tenéis | ||
teníume | tenedme | ||
tenor, Miguel Fleta, Plácido Domingo té família a La Codoñera | tenor | ||
tens | tienes | ||
tensá – tenso, tenses, tense, tensém o tensám, tenséu o tensáu, ténsen – si yo tensara – tensaría – tensaré – tensat, tenso, tensada, tensa | tensar | ||
tensió, tensións | tensión, tensiones | ||
tenso, tensos, tensa, tenses | tenso, tensos, tensa, tensas | ||
tentá | tentar | ||
tentácul, tentáculs | tentáculo, tentáculos | ||
tentada | tentada | ||
tentadó, tentadora | tentador, tentadora | ||
tentán (g) a la sort | tentando a la suerte | ||
tentassió | tentación | ||
tentassións | tentaciones | ||
tentat, tentats | tentado, tentados | ||
teñí, tintá (roba) | teñir, tintar | ||
teó (negre com un) | tizón (negro como un) | ||
teóns | tizones | ||
teoría | teoría | ||
teoríes | teorías | ||
terápia, terápies | terapia, terapias | ||
térbol, térbols | turbio, turbios | ||
térbola, térboles | turbia, turbias | ||
terciopelo, tersiopelo, felpa, vellut, pana | terciopelo, felpa, velludo, pana | ||
tergiversá | tergiversar | ||
terme (munissipal) | término (municipal) | ||
termes | términos | ||
terminal | terminal | ||
terminals | terminales | ||
termoarcilla, termoarcilles (termoargila, termoargiles) | termoarcilla, termoarcillas | ||
ternal, ternals, per a eixecá pes (latín ternāle) - vore curdiola, polea - Ternals y tot lo necessari per la obra, doc. a. 1656 (arxiu de Felanitx). Valent-se de tallas o ternals, que són unas fustas dins las quals se posan unas rutllas de fusta que... donan voltas al torn de la arga y tiran lo pes que se ha de mourer, Barra Artill. 9. | polipasto, parecido a polea o roldana, cuadernal | ||
ternasco, carn de cordé | ternasco, carne de cordero | ||
ternera, vedella (latín vĭtĕllu), terneres, vedelles | ternera, terneras | ||
ternero, vedell (latín vĭtĕllu), terneros, vedells | ternero, terneros | ||
ternura, tendresa, tendre, tendra | ternura | ||
terra, terres | tierra, tierras | ||
terraplé, terraplén, terrapléns | terraplén, terraplenes | ||
terraplenet, terraplenets | terraplén pequeño | ||
terrassa | terraza | ||
terrasses | terrazas | ||
terraza, terrassa | terraza | ||
Terré : terra inclinada, talús, normalmén per un riu, barrang – Fon dels terrés a Beseit, al Ulldemó | terraplén, talud | ||
terrenals | terrenales | ||
terrenes | terrenas | ||
terreno, terrenos | terreno, terrenos | ||
terres | tierras | ||
terrestre | terrestre | ||
terrible, terribles | terrible, terribles | ||
terrissa, fang cuit, serámica | barro cocido, cerámica | ||
territori, territoris | territorio, territorios | ||
territorial, territorials | territorial, territoriales | ||
terror, molta temó, molta po | terror | ||
terrorífic, terrorífica | terrorífico, terrorífica | ||
terrorífics | terroríficos | ||
terrosset, tarrosset | grumo de tierra pequeño | ||
ters | terso | ||
tersé | tercero | ||
tersera | tercera | ||
tersera | tercera | ||
terseres | terceras | ||
tersés | terceros | ||
tersiá, intersedí, mijá, arbitrá, interposás, consiliá | terciar, interceder, mediar, arbitrar, interponerse, conciliar | ||
térsio | tercio | ||
tersiopial | terciopelo, felpa, velludo, pana | ||
tertúlia | tertulia | ||
tertúlies | tertulias | ||
tessis doctoral, la que te done lo títul de doctor, dotó sol si fas medissina y te fas meche | tesis doctoral | ||
tessorero, tessoreros, tessoré, tessorés, tessorera, tessoreres (com Bárcenas) | tesorero, tesoreros | ||
tessoro, tessoros | tesoro, tesoros | ||
testadó, lo que fa lo testamén | testador | ||
testamén, testaméns | testamento, testamentos | ||
testiga | testiga | ||
testigo | testigo | ||
testigos | testigos | ||
testigues – Ma mare estabe assentadeta al balcó de casa y van víndre dos cusines seues de Alustante – Valénsia que fée mols añs que no les vée. Cuan li van preguntá si les coneixíe va di que sí, que eren “las testigas” (de Jehová). | testigas | ||
testimoni, testimonis | testimonio, testimonios | ||
testimoniaben | testimoniaban | ||
testimonis | testimonios | ||
tetamen, mamellám (com les pechúa) | tetamen | ||
tetris | tetris | ||
teu, teua, teus, teues | tuyo, tuya, tuyos, tuyas | ||
teula, teules, tella, telles | teja, tejas | ||
teulada, teulades, tellat, tellats | tejado, tejados | ||
teules | tejas | ||
teus | tuyos | ||
texto, texte, textos, textes | texto, textos | ||
tía | tía | ||
tiala, tela | tela | ||
tiandra, tendra | tierna | ||
tiandre, tendre | tierno | ||
tiarra (Valjunquera), tiarres | tierra | ||
tibia | tibia | ||
tibiamen | tibiamente | ||
tibio | tibio | ||
tiento, cautela, precaussió, prudénsia, moderassió, cuidado, tino, pols | tiento, cautela, precaución, prudencia, moderación, mesura, cuidado, tino, pulso | ||
tientos | tientos | ||
tiessa | tiesa | ||
tiesso | tieso, rígido, tenso, tirante, duro, firme, estirado, envarado, erguido | ||
tigre, tigres | tigre, tigres | ||
tilín | tilín | ||
timbrasso | timbrazo | ||
timbre | timbre | ||
timbres | timbres | ||
tímida, tímides | tímida, tímidas | ||
tímit, tímits | tímido, tímidos | ||
timó, timós – sopes de timó | tomillo, tomillos – sopas de tomillo | ||
timonet, timonets | tomillito, tomillitos | ||
timós | tomillos | ||
tin, ti ! | ten, toma ! | ||
tina, tinet del oli de oliva, tines | barrica para el aceite de oliva, tina, tinas | ||
tinalles, tenalles | tinajas | ||
tinc, ting | tengo | ||
tindrá | tendrá | ||
tindrán | tendrán | ||
tindrás | tendrás | ||
tíndre al pot (vore atráure) - Moe té ous en salmuera al pot pero no atráuen a dingú | tener en el bote | ||
tíndre, ting o tinc, tens, té, tením, teníu, ténen – tingut, tinguda – tinguéra, tinguéres, tinguére, tinguérem, tinguéreu, tinguéren – tindría, tindríes, tindríe, tindríem, tindríeu, tindríen | tener | ||
tíndrel | tenerlo | ||
tíndrela | tenerla | ||
tíndrelay en cuenta | tenérselo en cuenta | ||
tíndreles | tenerlas | ||
tíndreli | tenerle | ||
tíndrels, tíndreles | tenerlos, tenerlas | ||
tindrém | tendremos | ||
tíndretos | teneros | ||
tindréu | tendréis | ||
tindría | tendría | ||
tinet del oli, tina, tinets, tines | barrica para el aceite de oliva, tina | ||
ting, tinc | tengo | ||
tinga | tenga | ||
tingám | tengamos | ||
tingáu | tengáis | ||
tinguda | tenida | ||
tingudes | tenidas | ||
tingue | tenga | ||
tinguére | tuviera, tuviese | ||
tinguérem | tuviéramos, tuviésemos | ||
tingut, tinguts | tenido, tenidos | ||
tiniebles | tinieblas | ||
tinta, tintes | tinta, tintas | ||
tinté, tintés | tintero, tinteros | ||
tintinejá | tintinear | ||
tintineján | tintineando | ||
tintineo, tintinech de campanetes o esquelletes | tintineo | ||
tiñosos, que tenen tiña | tiñosos | ||
tío | tío | ||
tío, tía, tíos, tíes | tío, tía, tíos, tías | ||
tións, teóns | tizones | ||
tiparraco, tiparracos | tiparraco, tiparracos | ||
típic | típico | ||
tipo - classe | tipo - clase | ||
tipos | tipos | ||
tíra ! | tira, alante, arrea, etc | ||
tirá, aviá, aventá, tiro, tires, tire, tirém o tirám, tiréu o tiráu, tíren – tirat, tirada – avío, avíes, avíe, aviém o aviám, aviéu o aviáu, avíen – aviát, aviada – avénto, avéntes, avénte, aventém o aventam, aventéu o aventáu, avénten – aventat, aventada | tirar | ||
tira, tires | tira, tiras | ||
tirabe | tiraba | ||
tirada | tirada | ||
tirada | tirada | ||
tirades | tiradas | ||
tirades | tiradas | ||
tiráe o tirabe | tiraba | ||
tiráen o tiraben | tiraban | ||
tíral, tírals | tíralo, tíralos | ||
tírala, tírales | tírala, tíralas | ||
tirán (g) | tirando | ||
tiránlos | tirándolos | ||
tiránloshi | tirándoselos | ||
tiráns | tirantes | ||
tiránse | tirándose | ||
tirásseli | tirársele | ||
tirat | tirado | ||
tirats | tirados | ||
tiráu, tiréu | tiráis – tirarlo : tiráu | ||
tire | tira | ||
tirém | tiramos | ||
tiren | tiran | ||
tiréula | tiradla | ||
tiritá, tremolá de fret | tiritar, temblar de frío | ||
tiró a la cama, calambre - vore estiró | tirón, calambre | ||
tiro, tiros, disparo, disparos | tiro, tiros, disparo, disparos | ||
tiron | tiren | ||
tiros (que tú) | tires (que tú) | ||
tírria, aversió | tirria, aversión | ||
tisores, estisores, estirores | tijeras | ||
tissó, teó, tissóns, teóns | tizón, tizones | ||
títul, títuls | título, títulos | ||
titulá | titular | ||
titulada, titulades | titulada, tituladas | ||
titulat, titulats | titulado, titulados | ||
tiza, clarió, ges, alchez, alchés, escayola | tiza, clarión, yeso, escayola, espejuelo | ||
to, tono, tó | tono | ||
toalla, toalles | toalla, toallas | ||
toba, tou – te fotré tou ! - tous (fesols) | esponjoso, blandito, vacío, fofo – judías blancas cocidas (blandas) | ||
tobeta, tobetes | esponjosa, blandita, vacía, fofa | ||
toc de campana, toque | toque | ||
tocá, toco, toques, toque, toquém o tocám, toquéu o tacáu, tóquen – tocat, tocada - la una ben tocada | Tocar – la una “bien tocada” no se refiere a una mujer bien tocada, sino que ya pasa un rato de la 1 | ||
toca, toques, tocat, tocats, cófia, cófies | toca, tocas, tocado, tocados, cofia, cofias | ||
tocabe, tocáe | tocaba | ||
tocaben, tocáen | tocaban | ||
tocada | tocada | ||
tocades | tocadas | ||
tocadura, llaga, tocadures, llagues | llaga en la piel de un animal | ||
tocál | tocarlo | ||
tócal, tócala | tócalo, tócala | ||
tocála | tocarla | ||
tocáles | tocarlas | ||
tocáli | tocarle | ||
tocán (g) | tocando – muy cerca de | ||
tocánme | tocándome | ||
tocaríe | tocaría | ||
tocaríen | tocarían | ||
tocat | tocado | ||
tocats | tocados | ||
tocayo, que té lo mateix nom | tocayo | ||
tochet | palito | ||
tochets | palitos | ||
tocho, tochos - tochada es un cop en un tocho, garrot, garrots | palo, palos – tochada : golpe con un palo o garrote, garrotazo | ||
toco | toco | ||
tocon | toquen | ||
tocos | toques | ||
tocs de campana, toques | toques | ||
toga, togues | toga, togas | ||
tol dixaré demá, tos lo dixaré, to´l dixaré | os lo dejaré mañana | ||
toldo, toldos, com los de Juan Francisco Also de Tortosa, que parle valensiá tortosí y chapurriau per part de mare, Eloísa. | toldo, toldos | ||
tolerá | tolerar, aceptar, admitir, aguantar, soportar, consentir, transigir, comprender, dispensar, disculpar, resistir, sobrellevar | ||
toleránsia | tolerancia | ||
tolerarém | toleraremos | ||
tolerás | tolerarse | ||
toll, tolls, al riu, pou o povet de aigua mes o menos fondo | poza de agua en el río | ||
tolls | pozas | ||
tols, t'ols faréu | os los haréis | ||
tomata, tomates | tomate, tomates | ||
tomatera, tomateres | planta del tomate | ||
tomates | tomates | ||
tomateta, tomatetes, com los cherry | tomate pequeñito | ||
tomátic, ninot animat de TV3, una tomata | muñeco animado de TV3, un tomate | ||
tombá | tumbar | ||
tombabe, tombáe | tumbaba | ||
tombaben, tombáen | tumbaban | ||
tombada | tumbada | ||
tombán (g) | tumbando | ||
tombánse | tumbándose | ||
tombare | tumbara, tumbase | ||
tombás, revolcás | tumbarse, revolcarse | ||
tombat | tumbado | ||
tómbat | túmbate | ||
tombats | tumbados | ||
tombo | tumbo | ||
tomo, tomos (llibre) | tomo, tomos (libro) | ||
ton (pare) – lo teu pare = ton pare / ta mare = la teua mare | tu padre | ||
tongada, tongades, fe algo a un tems - capa, estrate, manto, veta, recubrimén | hacer algo a un tiempo, capa, estrato, manto, veta, recubrimiento | ||
tono, tonos (sonido) | tono, tonos | ||
tons pares | tus padres | ||
tontades, tontada, tontería, tonteríes | tontadas, tontada, tontería, tonterías | ||
tontamen | tontamente | ||
tontechá, tontejá | tontear | ||
tontecho, tontejo | tonteo | ||
tontejá | tontear | ||
tontería | tontería | ||
tonteríes | tonterías | ||
tontes | tontas | ||
tontet, tontets | tontito, tontitos | ||
tonto, tonta, tontos, tontes | tonto, tonta, tontos, tontas | ||
topabem, topáem (mos) | nos encontrábamos con, nos dábamos contra | ||
toparéu | toparemos | ||
tope | tope | ||
topes | topes | ||
topetá, topetás, topá en, trobás en algú – en la iglesia ham topetat - chocá, entropessá, colissioná, pressipitás | topar, toparse, chocar, tropezar, golpear, colisionar, precipitarse, hallar, encontrarse | ||
topetáe, topetabe | topaba | ||
topetat | topado | ||
topetéu (tos) | topáis | ||
topéu (tos) | os topáis | ||
topí | puchero de cerámica | ||
topíns | pucheros | ||
topo (yo me) | yo me topo, encuentro con | ||
topografía | topografía | ||
toponímia | toponímia | ||
toponímic | toponímico | ||
toponímica | toponímica | ||
toponímiques | toponímicas | ||
toque – toc – ell toque | toque – él toca | ||
toquen | tocan | ||
toques – tocs – tú toques | toques – tú tocas | ||
toqueteo, toqueteos | toqueteo, toqueteos | ||
toquéu | tocáis | ||
toquiñá, toquiñás | toquetear | ||
toquiñánse | toqueteándose | ||
toquitiá, toquetejá | toquetear | ||
torcá, torcás (los mocs) | limpiar (mocos) | ||
torcaz, turcás, torcás | paloma turcaz | ||
tord, tort – Turdus muixó – caball tord o yegua torda : que té lo pel blang y negre. | Tordo pájaro – caballo o yegua torda, que tiene el pelo blanco y negro. | ||
tórdola, tórtola – latín tŭrtŭre - Streptopelia Turtur – tortra, tórtera, tórtora – pic, pic, tortolet tórtoles, tórdoles, tortoletes, tordoletes | Tórtola , paloma Streptopelia Turtur, tórtolas, tortolitas, tortolitos | ||
tordolets | tortolitos | ||
torejá – torejo, toreges, torege, toregém o torejám, toregéu o torejáu, torégen – torejaría – torejára – torejaré | torear | ||
tormo, tormos – Valdeltormo, la Vall | roca grande – Valdeltormo, el valle | ||
torna | vuelva | ||
torná, retorná, retorno, retornes, retorne, retorném o retornám, retornéu o retornáu, retórnen – retornat, retornada | volver, devolver, tornar | ||
tornabe, tornaé | volvía | ||
tornaben | volvían | ||
tornada – de tornada al poble | Devuelta – de vuelta al pueblo | ||
tornades | devueltas | ||
tornáem, tornabem | volvíamos | ||
tornáen, tornaben | volvían | ||
tornál | volverlo, devolverlo | ||
tornála | volverla, devolverla | ||
tornálay | devolvérselo, volvérselo | ||
tornáles | devolverlas | ||
tornáli | devolverle | ||
tornáls | devolverles | ||
tornálsi | devolvérselos | ||
tórnam | devuélveme | ||
tornám, torném | volvemos, devolvemos | ||
tornámos | devolvernos | ||
tornán (g) | volviendo, devolviendo | ||
tornaré | volveré | ||
tornás | volverse, devolverse, contraatacar | ||
tórnay ! | vuelve a hacer eso ! | ||
torne | vuelve, devuelve | ||
tornémi | volvamos a | ||
tornen | vuelven | ||
tornillo, tornillos | tornillo, tornillos | ||
torno (yo) | yo vuelvo, devuelvo | ||
torno, tornos, torn, torns, cabestrán, fresa, grúa | torno, tornos, cabria, cabrestante, fresa, grúa | ||
tornon | vuelvan, devuelvan | ||
torpe, torpot, zapo (Torrevelilla, Mezquín), patós | torpe, torpes | ||
torpemen | torpemente | ||
torpes | torpes | ||
torpesa | torpeza | ||
torrá - torro, torres, torre, torrém o torrám, torréu o torráu, tórren – torrada, torrat (de la Torre del Compte) | tostar, quemar | ||
torrada, torrades | tostada, tostadas | ||
torradet | tostadito | ||
torre | torre | ||
Torredarques | Torre de Arcas | ||
torrén, torréns (de aigua) | torrente, torrentes, torrentera, corriente, rápidos, regato, arroyo, riachuelo, multitud, muchedumbre | ||
torreó, torreóns | torreón, torreones | ||
torres | torres | ||
torreta | torrecilla | ||
torron | tuesten | ||
tórse | torcer | ||
tórse, tórses – tors a la esquerra – tórsego, tórses, tors, torsém, torséu, tórsen – retorsigá o retortigá (turmell, torterol) | torcer, torcerse | ||
torsén (g) | torciendo | ||
torsíe | torcía | ||
torsíen | torcían | ||
torsó (retortigó de estómec), cólic ? – latín tortiōne | retortijón de estómago, torzón en aragonés | ||
torsuda | torcida | ||
torsut | torcido | ||
tort, torsut o tort de un ull, garcho – tort, tord (muixó), torts, tords | torcido, tuerto (ojo) – tordo, tordos (Turdus) | ||
tort, torta | torcido, tuerto, torcida, tuerta | ||
torta, tortes – Mas de la torta o mas del tort a Beseit | torcida, tuerta | ||
tortella, tortelles, massa de farina y ous que s'han cuit a dins de una cassola, y después a cada trosset de pasta se li fa un foradet al mich, se tire lo trosset a dins de una cassola de oli ruén, se unfle y quede frigida. - a vegades se li diu tortella a la rosquilla | pasta redonda dulce, harina, huevos, se fríe en una cazuela con aceite muy caliente, se hinchan y se fríen. | ||
torterol, torterols = turmell, turmells – espiral (de fum) - Del latín tubellum y este del diminutiu de tuber, "protuberánsia". | tobillo, tobillos – espiral de humo | ||
tortes | tuertas, torcidas | ||
tortíx (se) lo turmell, s´ha retortigat lo turmell | se tuerce el tobillo | ||
torts | torcidos, tuertos | ||
tortuós | tortuoso, sinuoso, torcido, ondulado, curvo, zigzagueante, escabroso disimulado, solapado, cauteloso, desconfiado, astuto, ladino, taimado |
||
tortuoses | tortuosas, sinuosas, torcidas, onduladas, curvas, zigzagueantes, escabrosas, disimuladas, solapadas, cautelosas, desconfiadas, astutas, ladinas, taimadas |
||
tortura, tortures | tortura, torturas | ||
torturada, torturades | torturada, torturadas | ||
torturat, torturats | torturado, torturados | ||
tos | tos | ||
tos (a) beure algo a tos, de una vegada | beber algo de una vez | ||
tos (vatros) – tos fa falta un rellonge | os hace falta un reloj | ||
tos, tossina, de tusí, tosseta, tosseguera, tosseguina, la que té catarro de Valdarrores, Luisico Raxadel | tos, tos fuerte, toser | ||
tosca , roca calissa, cals, tosquera, racó del toscá a Beseit. | piedra tosca, caliza, con mucha cal, en Beceite hay mucha. | ||
toscamen | toscamente, burdamente, rudamente, groseramente | ||
tosco, toscos, cap du, capsot, etc | tosco, toscos | ||
tosquera, cantera de aon se trau pedra tosca | cantera de donde se saca piedra caliza (tosca) | ||
tossal, un terreno alt, una punta – Tossal del Rey (a vegades mal dit dels tres reys) a Fredes, Tarragona, Castelló, Teruel se troben allí. | tozal, terreno alto, punta, elevación – Tozal del Rey en Fredes, Castellón, a veces mal llamado de los tres reyes. Límites de Tarragona, Teruel, Castellón. | ||
tossals | tozales | ||
tossinet, gorrinet | tocinillo | ||
tossino, gorrino | cerdo, tocino | ||
tossut, tossuda, tossuts, tossudes | tozudo, testarudo, terco, porfiado, empecinado, inflexible, obcecado, recalcitrante, cabezota, tenaz | ||
tostadora, per a fé torrades | tostadora, para hacer tostadas | ||
tostón, fastidio, escoltá a un pesat, tabarra | tostón, fastidio, pesadez, tabarra, lata | ||
tot, tots, tota, totes – per tot arreu | todo, todos, toda, todas – por todos lados | ||
total | total | ||
totalmen | totalmente | ||
totalmén | totalmente | ||
totes | todas | ||
tou, tova, tous, toves, tovet, toveta – fesols tous (de casa Tous no, si acás de casa Fesols de Beseit): fesols blangs cuits en topí, cassola, queden tovets. | esponjoso, blandito, vacío, fofo | ||
tozín, gorrino | cerdo, tocino | ||
tozoló, tossoló, tossolada (vore estossolás) | golpe en la cabeza, testarada, tozolada | ||
trabá | trabar | ||
trabá | trabar | ||
trabá | trabar, atar, unir, ligar, enlazar, juntar, prender, inmovilizar, sujetar, etc | ||
traball | trabajo | ||
traballá, treballá, traballo, traballes, traballe, traballém o traballám, traballéu o traballáu, trabállen – pencá, fé faena – treballat, traballat, treballada, traballada - Del latín trepaliare, 'atormentá, derivat de trepalium, ‘instrumén de tortura compost de tres tochos als que se lligaben los reos o presonés. - Menos samba y mes treballá (Emilio Aragón) | trabajar, del latín trepaliare, atormentar, derivado de trepalium, instrumento de tortura. | ||
traballaba | trabajaba | ||
traballabe (ell) | trabajaba | ||
traballaben | trabajaban | ||
traballadó | trabajador | ||
traballaren | trabajaran, trabajasen | ||
traballat | trabajado | ||
traballats | trabajados | ||
traballe | trabaja | ||
traballém | trabajamos | ||
traballen | trabajan | ||
traballets | trabajitos | ||
traballo | trabajo | ||
traballós, que done pena, done faena | trabajoso | ||
traballs | trabajos | ||
trabán (g) | trabando | ||
trac | saco, quito | ||
tracalet : sagal, chiquet que no pare (no tartíx) y un adulto mol emprenedó | chiquillo que no para y un adulto muy emprendedor | ||
tractó, tractor, tractós, tractors | tractor, tractores | ||
tradissió, tradisió | tradición | ||
tradissionál, tradissionáls | tradicional, tradicionales | ||
traducsió | traducción | ||
traducsións | traducciones | ||
traduída, traduídes | traducida, traducidas | ||
traduít, Pedro Saputo traduít al chapurriau | traducido | ||
traém | sacamos, quitamos | ||
traén (g) | sacando, quitando | ||
traénla | sacándola | ||
traénli | sacándole | ||
traénse | sacándose | ||
traéu | sacáis | ||
traéume | sacadme | ||
tráfec, paregut a tráfic, movimén, treball | movimiento, trabajo | ||
trafegá, trafego, trafegues, trafegue, trafeguém o trafegám, trafeguéu o trafegáu, traféguen – tráfec, trafegat, trafegada | moverse, trabajar (tráfico) | ||
trafegán | moviéndose | ||
trafegós, trafegosos, trafegosa, trafegoses | movidos, que trabajan, que se mueven | ||
tráfic (vore tráfec) – tráfic de drogues | tráfico (movimiento) – tráfico de drogas | ||
traficán (g) | traficando | ||
traficán, traficáns | traficante, traficantes | ||
traficáns | traficantes | ||
tragá, engullí | tragar, engullir | ||
tragáe o tragabe | tragaba | ||
tragám, traguém | tragamos | ||
tragán (g) | tragando | ||
tragassopes | tragasopas | ||
tragat | tragado | ||
tragédia | tragedia | ||
trago | trago | ||
tragos | tragos | ||
trague | traga | ||
traguen | tragan | ||
traguére | sacara, sacase, quitara, quitase | ||
traguéren | sacaran, sacasen, quitaran, quitasen | ||
traidó | traidor | ||
traidós | traidores | ||
traíe | sacaba, quitaba | ||
traíen | sacaban, quitaban | ||
traissió | traición | ||
traissioná | traicionar | ||
traissionat | traicionado | ||
traissións | traiciones | ||
traissións | traiciones | ||
traje | traje | ||
trajes | trajes | ||
trajet, trajets | traje pequeño | ||
tralla, tralles, del latín tragŭla, ‘instrumén per a arrossegá’ - portá molta tralla : está mol treballat | tralla, látigo, fusta, azote, vergajo | ||
tramá | tramar, conchabar, conchabarse, confabular, conspirar, intrigar, maquinar, maniobrar | ||
trámit, trámits | trámite, trámites | ||
trampa, trampes – fé garrama | trampa, trampas | ||
tramperos, persones que fiquen trampes, rateres, llassos (grocs no, per al jabalí), trampero, trampa, trampes | trampero, tramperos | ||
trampolín, trampolíns | trampolín, trampolines | ||
tramús, tramussos, llegúm, altramús, paregut a la guixa, guixes |
altramuz, parecido a la almorta | ||
tranquil, tranquils | tranquilo, tranquilos | ||
tranquila, tranquiles | tranquila, tranquilas | ||
tranquilamen | tranquilamente | ||
tranquilet, tranquilets | tranquilito, tranquilitos | ||
tranquilidat | tranquilidad | ||
tranquilisá | tranquilizar | ||
tranquilisabe | tranquilizaba | ||
tranquilisada | tranquilizada | ||
tranquilisánse | tranquilizándose | ||
tranquilisás | tranquilizarse | ||
tranquilisat | tranquilizado | ||
tranquilise | tranquiliza | ||
tranquilisen | tranquilizan | ||
tranquiliso | tranquilizo | ||
tranquilissadora, tranquilisadora | tranquilizadora | ||
tranquils | tranquilos | ||
transacsió, transacsións | transacción, transacciones | ||
transcurríx | transcurre | ||
transe | trance, lance, brete, compromiso, apuro, aprieto, dificultad, dilema, peligro, oportunidad, momento | ||
transeúnte, caminán, peatón, ambulán, andarín, viaché, errán, passajero, turiste | transeúnte, caminante, viandante, peatón, ambulante, andarín, viajero, errante, pasajero, turista | ||
transferánsia, transferénsia, transferánsies, transferénsies | transferencia, transferencias | ||
transferí | transferir | ||
transferíls | transferirles | ||
transfigurat | transfigurado | ||
transformá | transformar | ||
transformada, transformades | transformada, transformadas | ||
transformadó | transformador | ||
transformassió, transformassións | transformación, transformaciones | ||
transformat, transformats | transformado, transformados | ||
transforme | transforma | ||
transformo | transformo | ||
transformon | transformen | ||
transisió | transición | ||
transitori, transitoris | transitorio, transitorios | ||
transitória | transitoria | ||
transitóries | transitorias | ||
transmissió, transmissións | transmisión, transmisiones | ||
transmissó, transmissós | transmisor, transmisores | ||
transmissós | transmisores | ||
transmití, transmétre | transmitir | ||
transmitíe | transmitía | ||
transmitíles | transmitirlas | ||
transmitíles | transmitirlas | ||
transmitíli | transmitirle | ||
transmitixgo | transmito | ||
transmitixguen | transmitan | ||
transparén, transparéns | transparente, transparentes | ||
transparentá
|
transparentar | ||
transparentabe | transparentaba | ||
transport | transporte | ||
transportá | transportar | ||
transportat | transportado | ||
transports (Pino a Valderrobres) | transportes | ||
tras, atrás, detrás | tras, atrás, detrás | ||
trascolá lo vi (trasbalsá) y tamé béures lo vi | trasbalsar el vino y bebérselo | ||
trascoladó, trascoladós | que bebe vino | ||
trascolám, trascolém | bebemos vino, trasbalsamos vino | ||
trascolat | bebido (vino), movido (vino) | ||
trascolo | bebo (vino) | ||
trasladá, móure algo de un puesto a un atre | trasladar | ||
trasladaríe | trasladaría | ||
traslade | traslada | ||
traslado, traslat, traslados, traslats | traslado, traslados | ||
traspás | traspaso | ||
traspassá | traspasar | ||
traspassán (g) | traspasando | ||
traspeu, traspeus (vore entropessá) | traspié | ||
trasquilat, trasquilats – vore esquilat | trasquilado, trasquilados | ||
trassa | traza | ||
trassat | trazado | ||
trassat – ben trassat, que té trassa, ben trassada | que tiene maña, trazas | ||
trassendí | trascender | ||
trasses | trazas | ||
trastada, trastades | trastada, trastadas | ||
traste, trastes | trasto, trastos | ||
trastenda, rebotiga | trastienda, rebotica | ||
trastocada, trastocades | trastocada, trastocadas | ||
trastocat, trastocats | trastocado, trastocados | ||
trastornat , transtornat | trastornado, alterado, revuelto, confundido, perturbado, chalado, enloquecido, excéntrico, desquiciado | ||
trasvalsá, trasbalsá | trasbalsar el vino, moverlo de un recipiente a otro para oxigenarlo |
||
tratá, trato, trates, trate, tratém o tratám, tratéu o tratáu, tráten – tratat, tratada, trate | tratar | ||
tratabe, tratáe | trataba | ||
trataben, tratáen | trataban | ||
tratál | tratarlo | ||
tratála | tratarla | ||
tratamén, trataméns | tratamiento, tratamientos | ||
tratán (g) y tratán de animals | tratando, tratante | ||
tratánla | tratándola | ||
tratánlo, tratánli | tratándole | ||
tratánme | tratándome | ||
tratáns de animals | tratantes de animales | ||
tratánse (de) | tratándose (de) | ||
tratat | tratado | ||
tratátos | trataros | ||
tratats | tratados | ||
tratáu, tratéu | tratáis | ||
trate, trates – tú trates | trato, tratos – tú tratas | ||
tratéume | tratadme | ||
trato | trato (yo) | ||
trau | saca, quita | ||
tráuen | sacan, quitan | ||
tráuli | sácale, quítale | ||
traurá | sacará, quitará | ||
tráure – trac, traus, trau, traém, traéu, tráuen – traía, traíes, traíe, traíem, traíeu, traíen – tret, treta – traguera, tragueres, traguere, traguerem, traguéreu, traguéren | sacar, quitar | ||
tráurel | quitarlo, sacarlo | ||
tráurela | quitarla, sacarla | ||
tráurelay | quitárselo, sacárselo | ||
tráureles | quitarlas, sacarlas | ||
tráureli | quitarle, sacarle | ||
tráures | sacarse, quitarse | ||
tráures | quitarse, sacarse | ||
tráuressel (un jarsé) | quitárselo, sacárselo (un jersey) | ||
tráuret | quitarte, sacarte | ||
tráuretos | quitaros, sacaros | ||
trauríen | quitarían, sacarían | ||
traus | quitas, sacas | ||
través (a, al) – atravessá | través - atravesar | ||
travessé, travessés, barróns | vigas de madera, travesaño | ||
travessera, carré que uníx dos carrés mes grans, carreró | callecita que une dos calles más grandes | ||
travessía | travesía | ||
travessura, travessures, malesa, pesolagada | travesura, travesuras | ||
traviessa, traviesses | traviesa, traviesas | ||
traviesso, traviessos | travieso, traviesos | ||
trayecte, trayectes | trayecto, trayectos | ||
treball, traball, treballs, traballs | trabajo | ||
treballá, traballá – treballo, treballes, treballe, treballém o treballám, treballéu o treballáu, trebállen – si yo treballara – treballaría – trebálla ! - treballat, treballada, treballats, treballades – treballaré - menos samba e mais trabalhar en portugués, a que se entén encara que no haygáu estudiat may lo portugués![]() |
trabajar | ||
treballabe | trabajaba | ||
treballaben | trabajaban | ||
treballadó | trabajador | ||
treballadora | trabajadora | ||
treballadós | trabajadores | ||
treballáe, treballabe | trabajaba | ||
treballáen, treballaben | trabajaban | ||
treballáes, treballades | trabajadas | ||
treballál | trabajarlo | ||
treballáles | trabajarlas | ||
treballán (g) | trabajando | ||
treballás, treballássos, trossos de teules, restos de obra, cascot, cascots | cascotes de obra | ||
treballat | trabajado | ||
treballats | trabajados | ||
treballe | trabaja | ||
treballen | trabajan | ||
treballs | trabajos | ||
tremenda, tremendes | tremenda, tremendas | ||
tremendo, tremendos | tremendo, tremendos | ||
tremolá | temblar | ||
tremolabe | temblaba | ||
tremoladora | tembladora | ||
tremoláe, tremolabe | temblaba | ||
tremoláen o tremolaben | temblaban | ||
tremolán (g) | temblando | ||
tremolánli | temblándole | ||
tremolen | tiemblan | ||
tremoló, vore espasmo | temblor, espasmo | ||
tremolosa, tremolós, tremoloses, tremolosos | temblorosa, tembloroso | ||
trempá, trempás la sigala | empinar, empinarse el pene | ||
tren, trens | tren, trenes | ||
trencá, trenco, trenques, trenque, trencám o trenquém, trencáu o trenquéu, trénquen – trencat (tamé en una hernia), trencada – si yo trencara, trencares, trencare, trencárem, trencáreu, trencáren | romper | ||
trencada, trencat, trencades, trencats - Trencat tel dono, sano tel torno | rota, roto, rotas, rotos – herniado te lo doy, sano te lo devuelvo | ||
trencán (g) | rompiendo | ||
trencaríe | rompería | ||
trencat –> herniat , en hernia al melic
|
roto -> herniado , con hernia umbilical | ||
trencats | rotos | ||
trenquéu | rompáis | ||
trenses | trenzas | ||
trenta | 30 | ||
trenta 30 | 30 | ||
trentacuatre | 34 | ||
trentanóu | 39 | ||
trentaún, 31 | 31 | ||
tres | Tres, 3 | ||
tresena, 3, grup de tres | Tres, 3 | ||
tresséns, tressentes, 300 | trescientos, trescientas, 300 | ||
tressillo, tressillos | tresillo, tresillos | ||
tret | sacado | ||
treta | sacada, treta | ||
tretes | sacadas, tretas | ||
trets | sacados | ||
trets, tretes, tret, treta | sacados, sacadas, sacado, sacada | ||
tretse 13, tretze | Trece 13 | ||
trevall, treball | trabajo | ||
trevallá, treballá, travallá, traballá | trabajar | ||
trevallán (g) treballán | trabajando | ||
trevallat, treballat | trabajado | ||
trevallats, treballats | trabajados | ||
trevalle, treballe | trabaja | ||
trevallen, treballen | trabajan | ||
trevallo, treballo (yo) | trabajo (yo) | ||
trevalls, treballs | trabajos | ||
triá | elegir, separar (ganado), escoger, seleccionar | ||
tría - tría les ovelles del corral y fícales als seus triadós. | Elige ! Separa las ovejas del corral y ponlas en sus “triadores” compartimentos, separadores. |
||
triada, triades | elegida, separada, elegidas, separadas |
||
triadó, triadós, a un corral, separadós per a ovelles, cordés, mardá (borrego), cabres, etc | separadores, compartimentos en un corral | ||
triáe | elegía | ||
triála | elegirla | ||
triángul, triánguls | triángulo, triángulos | ||
triángul, triánguls – forma del cap del escursó | triángulo, triángulos | ||
triará | elegira, separará | ||
triat, triats | elegidos, separados | ||
tribu, tribus, com los swahili, que lo va inventá un catalá | Tribu, tribus | ||
tribulassió, tribulassións – aflicsió, preocupassió, amargura, angustia, tristesa, pena, patimén, tormén | tribulación, tribulaciones, preocupación, amargura, aflicción, angustia, tristeza, congoja, pena, sufrimiento, tormento | ||
tribunal, tribunals | tribunal, tribunales | ||
tribut, tributs | tributo, tributos | ||
trie, tríe | elige, separa | ||
trilingüe, trilingües, que parlen tres llengües, com les agüeles de Huesca al llibre de Pedro Saputo en chapurriau | trilingües | ||
trill | trillo | ||
trillá | trillar, emparvar, rastrillar, abalear | ||
trilláles | trillarlas | ||
trillán (g) | trillando | ||
trillat, trillada (vore trill) | trillado, trillada | ||
trills | trillos | ||
trimestral, trimestrals | trimestral, trimestrales | ||
trincá | trincar | ||
trincada | trincada | ||
trincat | trincado | ||
trío (3) - yo trío (de triá) | trío (3) - elijo | ||
tripa, budell, pancha | tripa, intestino, panza | ||
tripa, tripes – vore budell | tripa, tripas, intestino, intestinos | ||
tripes – tiraré de faca (chirla) y te fotré les tripes (budells) a una canasta (José Mota) | tripas | ||
tripóns, collóns, tripó, triponet, triponets | cojón, cojones, testículo, testículos | ||
tripulá | Tripular, conducir, manejar, gobernar, guiar, dirigir, dotar, componer, proveer | ||
tripulada, tripulades | Tripulada, tripuladas | ||
tripulassió, tripulassións | tripulación, tripulaciones | ||
tripulat, tripulats | tripulado, tripulados | ||
triscá, navegá, trescá, treballá | triscar, andar atareado | ||
triscán (g) | triscando, andar atareado | ||
trista | triste (femenino) | ||
triste, trist – latín triste | triste | ||
tristemen | tristemente | ||
tristes | tristes | ||
tristesa, tristeses | tristeza, tristezas | ||
tristíssim, tristíssims, tristíssima, tristíssimes | Tristísimo, tristísimos, tristísima, tristísimas | ||
tristó | tristeza | ||
tristón | tristón | ||
tristos | tristes | ||
trit, tridet, trida, trideta (per ejemple lo fem), triturat, molt, fi, casi pols | fino, triturado, molido | ||
triturá | triturar | ||
triunfá | triunfar, vencer, ganar, derrotar, batir, conquistar, aniquilar, dominar, someter, reducir | ||
triunfán (g) | triunfando, triunfante | ||
triunfe | triunfa | ||
trivial, insustansial, insignificán (tamé joc pursuit) | trivial (también juego), baladí, fútil, nimio, banal, pueril, insustancial, insignificante | ||
tro, trons | trueno, truenos | ||
trobada, trobades | encontrada, encontradas y encuentros | ||
trobades | encontradas, encuentros | ||
trobadó, trobadós, que troben coses - trovadó, trovadós : músic y poeta | encontrador, encontradoras - trovador | ||
trobáe o trobabe | encontraba | ||
trobáen, trobaben | encontraban | ||
trobáeu | encontrabais | ||
trobál | encontrarlo, encontrarle | ||
trobála | encontrarla | ||
trobáls, trobáles | encontrarlos, encontrarlas | ||
trobám | encontrarme | ||
trobámos | encontrarnos | ||
trobán (g) | encontrando | ||
trobánla | encontrándola | ||
trobánlo | encontrándolo | ||
trobánse | encontrándose | ||
trobará | encontrará | ||
trobara (yo) | encontrara, encontrase | ||
trobarás | encontrarás | ||
trobaré | encontraré | ||
trobáre | encontrara, encontrase | ||
trobarém | encontraremos | ||
trobaren | encontraran | ||
trobaréu | encontraréis | ||
trobáreu | encontrarais | ||
trobaríe | encontraría | ||
trobaríen | encontrarían | ||
trobaríes | encontrarías | ||
trobás un billet pel carré | encontrarse un billete por la calle | ||
trobássela | encontrársela | ||
trobat, trobada | encontrado, encontrada | ||
trobátos | encontraros | ||
trobats | encontrados | ||
trobáu, trobéu | encontrarlo, encontráis | ||
trobém | encontramos | ||
tróben, troben | encuentran | ||
trobes, tróbes | encuentras | ||
trobéu | encontráis | ||
trobo | encuentro | ||
trobon, tróbon | encuentren | ||
trobos, tróbos | encuentres | ||
trochemoche (a) | a trochemoche | ||
trofeo, trofeu, trofeos, trofeus - premio, recompensa, galardó, triunfo, lloré, botín, ganánsia | trofeo, premio, recompensa, galardón, triunfo, laurel, botín, ganancia, despojo | ||
tromba, trombes de aigua – de vi no n´hay vist may cap, ya veéu lo perillosa que es l´aigua | avenida de agua, tromba, tifón, ciclón, tornado, torbellino, manga | ||
trompada, hóstia | trompazo, batacazo, porrazo, golpe, trompada |
||
trompeta, trompetes, trompeté, trompetiste, trompetero com Tafalleta de Valdarrores, trompetés, trompetistes | trompeta, trompetas, trompetista, trompetistas | ||
trompina, galdrufa, baldrufa, trompines, galdrufes, baldrufes – trompo | peonza, peonzas, trompo, peón, peonza, perinola | ||
troná, trone, trons, tronada | tronar, truena, truenos, tormenta | ||
tronada, tronades (tronáes) – tro – troná | tormenta, tormentas – trueno – tronar | ||
tronca, trong | troncho, troncho, tallo, leño, madero, cuerpo, torso, busto, tórax, pecho, par, pareja, tiro, ascendencia, familia, origen, linaje, raza, estirpe, abolengo, casta | ||
tronchá, tronsá (vore tronsadó) | tronchar, partir, quebrar, quebrantar, truncar, doblar, talar, destrozar, fraccionar, reírse, desternillarse | ||
tronchet, tronchets, troncho (de la col) | tronco, tallo, maslo, vástago (de la col) | ||
trong, tronc, tronca, trongs, troncs, tronques – trong de Nadal, que cague turró y píxe vi blang (caga tió a Cataluña) | tronco, troncos – tronco de Navidad | ||
tronsadó | tronzador, sierra para dos personas | ||
tronzadó, tronsadó, pa tú pa mí | tronzador, sierra para dos personas, para ti para mí | ||
tros, trossos, trosset, trossets – fet a trossos | trozo, trozos, trocito, trocitos | ||
trossechá, trossechál, trossechála, fé a trossos, trossejá | trocear, trocearlo, trocearla, hacer a trozos o trizas | ||
trossos | trozos | ||
trotá | trotar | ||
trotán (g) | trotando | ||
trovadó, trovadós (trobadó de trobá) | trovador, juglar, trovadores | ||
trováem, trovabem, trobáen, trobabem (trobá, trová) | encontrábamos | ||
trováen, trovaben, trobáen, trobáben (trobá, trová) | encontraban | ||
trováli , trobáli (trobá, trová) | encontrarle | ||
trováls , trobáls (trobá, trová) | encontrarlos | ||
trován (g) trobán (trobá, trová) | encontrando | ||
trovará , trobará (trobá, trová) | encontrará | ||
trovarás, trobarás (trobá, trová) | encontrarás | ||
trováreu ( si vatros trobáreu ) (trobá, trová) | encontrarais, encontraseis | ||
trovaréu, trobaréu (trobá, trová) | encontraréis | ||
trovat, trobat, trovada, trobada (trobá, trová) | encontrado, encontrada | ||
trove , trobe (trobá, trová) | encuentra | ||
trovém, trobém (trobá, trová) | encontramos | ||
troven, troben (trobá, trová) | encuentran | ||
trovéu, trobéu (trobá, trová) | encontráis | ||
trovo, trobo (trobá, trová) | encuentro | ||
trovon, trobon (trobá, trová) | encuentren | ||
trucadó, picaport | trucador, picaporte | ||
trucat, trucats, trucada, trucades – un motor trucat – an algún puesto se diu tamé com a cridá (per teléfono) – trucar aragonés (llamar), trucador (picaport) | trucado, trucada – llamar (aragonés) | ||
trucha, truches – trucha assalmonada – trucha arcoiris (les que ñan per daball del matadero de Valderrobres) | trucha, truchas, salmo trutta | ||
trucol, trucols: roll, rolls en forma NO silíndrica, mes amples de una punta que del atra. | rulo, rulos más anchos de un extremo que del otro, NO son cilíndricos como los rulos normales. | ||
truita, truites, la tía reventatruites | tortilla, tortillas – la tía revientatortillas | ||
Trull, trulls – prensa de vi o de oli – depósit daball de terra aon se fique lo mosto - Un trull ab sa mola de pedra per trullar olives, 1523 (Alós Inv. 31) | trujal, trujales | ||
trunfa, trunfes, (com les que trobe un mussol per Castelló.) | trufa, trufas | ||
trunfo o trumfo (al guiñot o atres jocs de cartes), trunfos, trumfos | trunfo, carta que vale más en un juego | ||
tubo, tubos, tubería, tuberíes – lo tubo a Beseit va sé un bar que passabe del carré San Roc al del General Franco (Palacio), José Luis del tubo (fusteret) | tubo, tubos, tubería, tuberías (tú verías es tú voríes) | ||
tubot, tubots per a la construcsió, tuvot, tuvots | ladrillo, ladrillos | ||
tuerca, tuerques | tuerca, tuercas | ||
tuf, vore tufarrina | hedor | ||
tufarrina, tuf, pudó, pudina, corrompina - emanassió, efluvio, braf, auló (roína), peste, pestilénsia - soberbia (com la del catalá, un chapurriau en molta soberbia), vanidat, jactánsia |
emanación, efluvio, husmo, vaho, olor, peste, pestilencia, fetidez, hediondez, hedor, soberbia, vanidad, jactancia | ||
tullit, tullits, tullida, tullides - impedit, lissiat, mutilat, paralític, impossibilitat, incapassitat, baldat, coix, manco | tullido, tullidos, tullida, tullidas - impedido, lisiado, mutilado, paralítico, imposibilitado, incapacitado, baldado, cojo, manco | ||
tumor, tumors, tumoral | tumor, tumores | ||
tuna, tunes, banda de música de la universidat – tuno, tunos | tuna, tunas, tuno, tunos | ||
tunanta, tunán, truhán, bribón, espabilat, granuja, pillo, tuno, pocavergoña, astuto, ladino, roín, canalla | tunante, tunanta, truhán, bribón, pícaro, granuja, pillo, tuno, sinvergüenza, astuto, ladino, taimado, ruin, canalla | ||
túnel, túnels, com lo del pon nou a Beseit, aon se va enganchá un camión de Primafrío. | túnel, túneles | ||
Túnica, túniques, tuniqueta, tuniquetes | túnica, túnicas | ||
turbades, turbantes (avergoñís) | turbadas, turbados - aturdir, confundir, despistar, desconcertar, desorientar, azorar, azarar, emocionar, consternar, perturbar, avergonzar | ||
turbán, turbáns | turbante, turbantes | ||
turbassió, turbassións, turbás (avergoñís) - aturdimén, confussió, desorientassió, desconsert, desorganisassió, perturbassió, trastorno, perplejidat, ofuscassió, timidés, consternassió | turbación, aturdimiento, confusión, desorientación, desconcierto, desorganización, perturbación, trastorno, azoramiento, perplejidad, ofuscación, timidez, consternación | ||
turbina, turbines – l´aigua del CUP de Beseit baixabe a les turbines per a fé llum, electrissidat, per casa La Mónica | |||
turca (de Turquía, borrachera, llit an terra) | turca | ||
turcás, turcássos, colom de esta classe - del coló de esta paloma - del latín torques, collá | paloma torcaz, torcaza, del latín torques: collar | ||
turmell, turmells, torterol, torterols - Del latín tubellum y este del diminutiu de tuber, "protuberánsia". | tobillo, tobillos | ||
turnáen , turnaben (turná o turnás) | turnaban | ||
turném (turná o turnás) – torném es de torná | turnarse – volvemos, de volver | ||
turno, turnos | turno, turnos | ||
turó, turóns, turonet, turonets = puch, collet, montañeta - derivat, en lo sufijo -ōne, de un radical pre-romano *tur- o *taur- que figure com elemén básic de una multitut de topónimos indicadós de ‘montañeta’ o de ‘punta de la montaña’ a gran part de Fransa, a Suiza y a Italia, segóns lo documentat estudi publicat per P. Aebischer, BDC, xviii, 193-216. |
montañita, alto, collado | ||
turquesa, turquessa, turqueses, turqueses, coló y joya | turquesa, turquesas | ||
turró, turróns – a Beseit, casa Foz, ara se vénen a la fonda Roda (Sorolla Foz), encara que són de amela, no se diu Sorolla amela. Origen ? | turrón, turrones | ||
túsga (tussí) | tosa | ||
túsgo, tusgo (tussí) | toso | ||
túsgue (tussí) | tosa | ||
túsguen (tussí) | tosan | ||
túsgues (tussí) | tosas | ||
tusí, tussí - com fa Luisico Raxadel de Valderrobres | toser | ||
tússen (tussí) | tosen | ||
tússes (tussí) | toses | ||
tussí / tú sí/- túsgo, tússes, tus, tussím, tussíu, tússen – tussit, tussida – tusguéra – tussiría – tussiré | toser / tú sí / | ||
tussigám | tosamos | ||
tussigáu, tusgáu | tosáis | ||
tussím | tosemos | ||
tussín (g) | tosiendo | ||
tussíu | toséis | ||
tute, joc de cartes | tute, juego de cartas | ||
tuteo, tutejá, tratá de tú y no de vosté | tuteo, tutear, tratar de tú y no de usted | ||
tutiplén (a) - tot ple | a tutiplén – todo lleno |