¿Quína diferensia ña entre lo roure ocsitá y lo roure catalá? No cap, lo catalá sempre ha sigut un mes dels dialectes ocsitans, de la llengua o lenga de oc, hoc, òc, och : sí afirmatiu. No té res a vore en lo O.K. inglés, encara que alguns dels reys de Inglaterra parlaren y escrigueren esta llengua, lo romans, romanç, que ve a continuassió.)
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
domingo, 26 de abril de 2026
Roire, Roure
¿Quína diferensia ña entre lo roure ocsitá y lo roure catalá? No cap, lo catalá sempre ha sigut un mes dels dialectes ocsitans, de la llengua o lenga de oc, hoc, òc, och : sí afirmatiu. No té res a vore en lo O.K. inglés, encara que alguns dels reys de Inglaterra parlaren y escrigueren esta llengua, lo romans, romanç, que ve a continuassió.)
viernes, 24 de abril de 2026
Reire, Reyre - Detras
Reire, Reyre, adv., lat. retro, arrière, postérieurement, de nouveau.
Non deu reyre maldire. Regla de S. Benezeg, fol. 18.
Ne doit pas arrière médire.
Las attestations presas... non si podon recensar, ni reire auzir.
Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 542.
Les attestations prises... ils ne peuvent être recensés, ni être entendus de nouveau.
Reine ausir... reire examinar. Statuts de Provence. BOMY, p. 201.
Ouïr postérieurement... examiner postérieurement.
Adv. comp. Noble Arnal Baras, senher de Reduer, filhs en reire del noble, etc.
Charte de Gréalou, p. 60.
Noble Arnal Barras, seigneur de Beduer, arrière-fils du noble, etc.
Que avia sa en reire.
Tit. de 1246. Arch. du Roy., comtes de Toulouse.
Qu'il avait çà en arrière.
Tota obligansa sai en reire facha. Tit. de 1270 de la famille Gasc.
Toute obligation çà en arrière faite.
Que sia estat negligens de sa en reyres. Leys d'amors, fol. 88.
Qui soit été négligent de çà en arrière.
Coma es acostumad d' aissi en reire.
Tit. du XIIIe siècle, Arch. du Roy., J, 310.
Comme il est accoutumé d'ici en arrière.
Prép. Pueys l' estaquetz, quan l' aguetz reire vos.
Passio de Maria.
Puis vous l'attachâtes, quand vous l'eûtes derrière vous.
Buou... geta reyre si, quatre passes, sa egestios. Eluc. de las propr., fol. 240.
Boeuf... jette derrière soi, quatre pas, sa déjection.
Voyez Garar, v°. Garda; Rendre, v°. Renda.
(chap. Detrás, detrás de, cap atrás, etc.)
![]() |
2. Redier, adj., dernier.
En lo redier tractat. V. de S. Honorat.
Dans le dernier traité.
(chap. Vésten a la part d'atrás, de detrás.)
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 37.
Va-t'en à la partie dernière.
(chap. Radé, radés, radera, raderes; zagué, zagués, zaguera, zagueres a La Codoñera. Vore lo pun 7.)
3. Reiratge, Reyratge, s. m., arrérage.
Li dreytz, o reyratges.
Autres reiratges, o dreytz.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 13 et 14.
Les droits, ou arrérages.
Autres arrérages, ou droits.
4. Areire, Arreire, Areyre, Areires, adv., arrière, en arrière.
Arreire s trais per miels salhir enan.
Folquet de Marseille: Ai! quant.
Arrière se retire pour mieux sauter en avant.
Mes li la corona en la testa e trames lo areyre que fezes complir lo peccat.
V. et Vert., fol. 98.
Lui mit la couronne sur la tête et le transmit en arrière pour qu'il fit accomplir le péché.
Ilh tornero areires, e repauzero se V dias. Liv. de Sydrac, fol. 4.
(chap. Ells van torná cap atrás, y van reposá sing (5) díes.)
Ils retournèrent en arrière, et se reposèrent cinq jours.
Prov. Qui avan no garda, areyre cay. Leys d'amors, fol. 138.
Qui en avant ne regarde, en arrière tombe.
ANC. FR. Une heure avant, une heure arrières.
G. Guiart, t. II, p. 169.
CAT. Arrera. (chap. Atrás, cap atrás.)
5. Areyrage, Arreyrage, s. m., arrérage.
Rendas e reyrerendas,... e areyrages.
Terrier de la Confr. du Saint-Esprit de Bordeaux, fol. 187.
Rentes et arrière-rentes,... et arrérages.
Que aquels dits deutors non sian tenguts de pagar los dits arreyrages.
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 426.
Que ces dits débiteurs ne soient tenus de payer lesdits arrérages.
(chap. Atrás, atrasos; llogué atrasat, interesos atrasats, renta atrasada, rentes atrasades.)
6. Dereire, Dareyre, prép., derrière, en arrière, par derrière.
Qui dereir' autrui
Cavalgua, non baiza qui vol.
(chap. Qui detrás de un atre cavalgue, no bese a qui vol.)
Amanieu des Escas: Dona per cui.
Qui derrière autrui chevauche, ne baise pas qui il veut.
Met si dareyre algu fort aybre. Eluc. de las propr., fol. 240.
(chap. Se fique detrás de algún fort abre, albre, arbre.)
Se met derrière aucun fort arbre.
Cat. Derrèra, darrera. (chap. Detrás (de))
7. Derrier, Derrer, Derier, Derer, Darrier, adj., dernier.
Quan venra al derrier badaill.
(chap. Cuan vindrá al radé badall : cuan estirará la garra.)
Marcabrus: Emperaire.
Quand il viendra au dernier bâillement.
Auiatz la derreira chanso
Que jamais auziretz de me.
(chap. Escoltéu la radera cansó que may mes escoltaréu de mí.)
Giraud le Roux: Auiatz la.
Écoutez la dernière chanson que jamais vous ouïrez de moi.
Subst. An ne mais li derrier
Qu' ieu que n' ai fag lonc badatge.
B. de Ventadour: La doussa.
En ont davantage les derniers que moi qui en ai fait longue attente.
Adv. El cap derrier e 'l pes avan,
Lor coven dels palaiz issir.
Marcabrus: Emperaire.
La tête derrière et les pieds avant, il leur convient de sortir des palais.
Di 'l que, d' anz e deriers,
Tal amor ai clausa e centa.
B. Zorgi: Entro.
Dis-lui que, de devant et (de) derrière, tel amour j'ai clos et ceint.
An mes derer so qu' anava denan.
(chap. Han ficat detrás lo que anabe dabán.)
H. Brunet: Pois lo dreich.
Ils ont mis derrière ce qui allait devant.
Adv. comp. En derreir, perseveransa de totz be. Trad. de Bède, fol. 16.
En dernier, persévérance de tous biens.
En darrier fo fahtz papa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 199.
(chap. Al final va sé fet Papa; pera postre. Lo cardenal que parle chapurriau, Omella de Queretes, no ha sigut elegit Papa al radé cónclave.)
En dernier il fut fait pape.
Subst. No s' en gauzish al en derrier. Leys d'amors, fol. 65.
Ne s'en réjouit pas à la fin.
ANC. FR. Ilz trouvèrent ledit Loiz de Bueil qui, par cas d'aventure, estoit demouré plus derrier. Œuvres d'Alain Chartier, p. 152.
CAT. Derrer, darrer. (chap. Radé, radés, radera, raderes.)
8. Derreiramen, adv., par derrière, dernièrement, en dernier.
Ab que m fier derreiramen.
Lanfranc Cigala: Un avinen.
Avec quoi elle me frappe par derrière.
Aquel a cui es la causa messa en penhora derreiramen.
Trad. du Code de Justinien, fol. 88.
Celui à qui la chose est mise en gage dernièrement.
(chap. Raderamen; per detrás. A Ignacio Sorolla Vidal y Manel Riu Fillat los agrade mol esta paraula.)
9. Deren, adj., dernier.
Adv. comp. Pueis en deren, levet las mas. Passio de Maria.
Puis en dernier, leva les mains.
10. Derrairia, s. f., fin, achèvement.
Adv. comp. Lur dis a la derrairia. Brev. d'amor, fol. 177.
Leur dit à la fin.
(chap. A les raderíes, al fin o final, al cap del tems.)
11. Dereiran, Darrairan, (Darreiran) adj., dernier.
La darreirana volontat del testator. Cout. de Gourdon, de 1244.
(chap. La radera voluntat del testadó : qui fa lo testamén; últim, últims, última, últimes.)
La dernière volonté du testateur.
Si... alcuna derairana dispozition fara.
(chap. Si... alguna radera disposissió fará - o faiguere.)
Statuts de Montpellier, de 1258.
Si... aucune dernière disposition il fera.
12. Aderairar, Aderrairar, v., arriérer.
Non... aderairaray las fazendas del cossalat (cossolat) per las mieuas.
(chap. No... retrasaré o atrasaré les faenes del consulat per les meues.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 83.
Non... arriérerai les affaires du consulat pour les miennes.
- Rétrograder, reculer.
Quar paratges
Si vai aderrairan.
B. Sicard de Marjevols: Ab greu.
Parce que parage se va rétrogradant.
13. Reiropios, adj., rétif.
Bestia espaventosa o reiropia.
Trad. du Code de Justinien, fol. 41.
Bête peureuse ou rétive.
14. Retroencha, s. f., retroence, sorte de poésie.
La prima retroencha d' En Giraud Riquier.
Titre de la pièce de Giraud Riquier: Pus astres.
La première retroence du seigneur Giraud Riquier.
Aissi cum es de cansos e de verses e de pastorellas e de retroenchas.
V. de G. Riquier.
Ainsi comme il est de chansons et de vers et de pastorelles et de retroences.
Voyez Gra.
15. Atras, adv., du lat. a retro, arrière, en arrière, à la renverse.
Torn atras quan cug anar enan.
(chap. Torno cap atrás cuan crec aná cap abán.)
G. Faidit: Mantas sazos.
Je retourne en arrière quand je crois aller en avant.
Si per so vauc atras o avan,
No m' en rancur, ans m' es tot bon e belh.
P. Cardinal: Totz temps.
Si pour cela je vais arrière ou avant, je ne m'en chagrine, au contraire tout m'est bel et bon.
CAT. ESP. (atrás) PORT. Atras. (chap. Atrás, que igual u vorás; cap atrás. Los cangrejos no van cap atrás com los catalanistes, caminen de gairó, de costat.)
16. Detras, adv., derrière.
D' autres an 1 huelh davant, d' autres detras.
(chap. Datres (uns) tenen un ull dabán, datres (los atres) detrás.)
Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 3.
D'autres ont un oeil devant, d'autres derrière.
Adv. comp. Quant er so denan detras,
L' avol bo, e bo malvatz.
Garins d'Apchier: Cominal vielh.
Quand elle sera c'en devant derrière, les méchants bons, et les bons méchants.
CAT. ESP. Detras (detrás). PORT. Detraz. (chap. Detrás - de; a detrás ting la franja, entre les molles del cul.)
viernes, 6 de febrero de 2026
Adios. Tomás Aguiló Forteza.
ADIOS! (Tomás Aguiló Forteza.)
¡Cóm se mostían y cauen,
Esfullades baix dels brots,
Les flors qu'eran l'alegría
D'aquest jardí tan hermós!
Floretes blanques y blaves,
Floretes de cent colors,
Ramells no faré de voltros
Ni vendré ja a regarvos:
Adios, floretes, adios!
De lluny s'en venen les ones,
De lluny les du la maror,
Y cap n'arriba a la platja
Que totduna no s'en torn.
ADIÓS!
¡Cómo se marchitan y caen, deshojadas bajo del tronco, las flores que eran la alegría de este jardín tan bello! Florecillas blancas y azules, florecillas de cien colores, ramos no haré de vosotras, ni vendré ya a regaros. Adiós, florecillas, adiós!
De lejos vienen las olas, de lejos las lleva el temporal; ninguna hay que no se vuelva en el momento de tocar en la playa. ¿Es que buscan
¿Es que cerquen altre terra?
¿O 's qu'es perden dins els fons?
Si sabeu, mare, d'hont venen,
¿Ahont van ho sabeu vos?
Ay! ones, adios, adios!
Ja s'en van les oronelles,
Que de prest vendrán els tords,
Y aquests dias tan alegres
Serán dias de tristor!
Els penyals de neu blanquetjan,
El mestral despulla els tronchs,
Y a n'el cor també 'l despullan,
També 'l gèlan les fredors.
Adios, alegría, adios!
Aquells qui tasten la vida
Li troban un gust tan dols!
Y quant menos ho esperan
¡Qu'es d'amarch el derrer glop!
Si d'entre les mans mos fujen
Les esperançes del mon,
¿Per qué el cor d'un ple qui 'l mata
N'está sempre desitjos?
Adios, esperança, adios!
¿Per qué hi ha flors que matzinan
Quant tenen tan bon olor?
¿Per qué en lo blau de les ones
El blau del cel se confon?
¿Per qué tot crestall s'entela?
otras tierras, o es que se pierden en el fondo? Si sabéis, madre, de dónde vienen, ¿sabéis quizás a dónde van? Ay! adiós, olas, adiós!
Ya se van las golondrinas, asaz presto llegarán los tordos, y esos días tan alegres serán días de amargura! La nieve blanquea las cimas, el huracán despoja los troncos, y también al corazón despojan, también le hielan los rigores del otoño. Adiós, alegría, adiós!
Es dulce el sabor de la vida para aquellos que liban su copa, y cuando menos lo esperan, ¡cuán amargo es su último sorbo! Si de entre las manos huyen las esperanzas del mundo, ¿Por qué de un placer que le mata está siempre ansioso el corazón? Adiós, esperanza, adiós!,
¿Por qué hay flores de suavísimo olor que envenenan? ¿Por qué se parece tanto el azul de las olas al azul del cielo? ¿Por qué todo cristal se empaña?
¿Per qué tot mirall se romp?
¿Per qué han de venir les ditxes
Si venen per deixarmos?
Adios, ditxa meua, adios!
Del seu cavall que s'allunya
El trapitx qu'es ja de sórd!
Y encara derrera els àrbres
Axeca un nigul de pols.
El nigul s'escampa al ayre,
El trapitx es perd del tot;
Ja may mes sobre la terra
Tornarém a veuremós.
Adios, pera sempre, adios!
Sentiu, mare? sentiu, mare?
Aquests aglapits, qué son?
El meu còs tot s'escarrufa;
Ay, mare, quín tremoló!
¿Será ver axó que diuen,
Qu'el cá del nostre pastor,
Cada pich qu'el fosser passa,
Se pòsa a lladrar furiós?
Adios, vida meua, adios!
Allá demunt la muntanya
S'axeca una vermelló;
Si 's el sol que ja 's vol pondre,
¿Cóm axí 's pòn tan dejorn?
Els niguls vermells s'apagan:
¡Quín nigul s'en vé tan fosch!
¿Por qué se rompe todo espejo? ¿Por qué han de venir las dichas, si vienen para dejarnos? Adiós, dicha mía, adiós!
Cuán sordas llegan ya las pisadas de su caballo que se aleja! y todavía tras de los árboles levanta una nube de polvo. El polvo se esparrama por los aires, y piérdese del todo el rumor de su carrera: ya no le veré más en este mundo. Adiós, dicha mía, adiós!
Oís, madre? oís, madre? ese ruido ¿qué significa? Se estremece todo mi cuerpo. Ay! qué susto, madre! ¿Será verdad lo que dicen? ¿será verdad que el perro de nuestro pastor, lanza furiosos ladridos cada vez que pasa el sepulturero? Adiós, vida mía, adiós!
Por encima de la montana resplandece una luz roja: si es el sol que va a ponerse,
¿por qué se pone tan temprano? Las nubes arreboladas se apagan; ¡cuán negra es la que se acerca! Tan oscuro está el cielo como a la media noche. Adiós, luz del cielo, adiós!
Tot el cel es ja tan negre
Com si mitja nit ja fos!
Adios, llum del cel, adios!
Ay, mare, es meus ulls s'aclucan!
Ay, mare, preniume el pols;
¿No 's un ángel d'ales negres
Aquest qu'are m' besa el front?
Vetx una paloma blanca,
Darrera hi vola un falcó;
Y s'en pujan, y s'en pujan,
Ja no vetx a cap dels dos.
Adios, mare meua, adios!
____
Ay, madre, mis ojos se cierran! Tomadme el pulso, madre; ¿no es un ángel de alas negras el que ahora me besa en la frente? Veo una paloma blanca, y tras de ella volando un halcón; y suben, y suben, y suben; a ninguno de los dos veo ya.
Adiós, madre mía, adiós.
___
Nat en Palma de Mallorca, en l'any 1812, de D. Tomás Aguiló Cortés, també distingit poeta mallorquí, ja en sa jovenesa se dexá conduir per una extraordinaria afició a les Belles lletres; y a aquesta es deu sens dupte que fós el qui iniciás en Mallorca la moderna poesia castellana, contribuint a formar ab son exemple la distingida córt de poetas qu' avuy l'honra. En l'any 1840, juntament ab D. Joseph Maria Quadrado y D. Antoni Móntis, publica la revista anomenada La Palma, primer periódich literari que ha vist la llum en aquesta illa; y en lo de 1844 fou un dels principals redactors de La Fé, revista mensual relligiosa, política y literaria que es vá publicar per espay d'algun temps també en la capital de las Balears.
Entre les obres que 'n llengua nacional té publicades en Tomás Aguiló, son las principals: Rimas varias, colecció de poesies, en tres volums in 8.°, estampats en lo establiment tipografich de D. Felip Guasp; La agonia del Redentor, poema relligiós, un petit volum in 16; Á la sombra del ciprés, cuentos y fantasías, un altre volum in 4.°; y la are derrerament impresa que té per titol Escenas episódicas y es aplech de quadros de la passió de Jesucrist, totes eixes obres estampades en lo mateix establiment.
En aquests ultims anys ha sigut un dels mes constants y eloquents redactors de la Unidad católica, periódich que defensava la unidad relligiosa en nostra patria. En diferents revistes y calendáris poden llegirse moltes de ses poesies escrites en la materna llengua, y ja en 1852 en publicá un tomét titolat Poesies fantásticas en mallorquí, qu'es tal vegada la flor millor de sa corona de poeta. En los Jochs florals de Barcelona del any 1865 fou adjudicat lo primer accéssit de l'englantina d'òr a sa poesia El 25 d'octubre, y en los de 1867 guanyá la viola d'or y argent per la qui s'anomena Constança d'Aragó.
Regí aquest poeta per espay de tres anys la cátedra de Historia del Institut de Tarragona, y viu en el dia en Palma entregat a ses ocupacions literaries.
___
domingo, 30 de noviembre de 2025
Prenh, Preing, Pren - Prepuci, Perpuci
Prenh, Preing, Pren, adj. f., du lat. praegnans, grosse, enceinte, pleine.
Pueys li laissa sa molher prenh
D' un girbaudo, filh de girbau.
Pierre d'Auvergne: Bella m'es.
Puis lui laisse sa femme enceinte d'un petit vaurien, fils de vaurien.
Que cornes una egua prenh.
Raimond de Durfort: Turcmalecs.
Qu'il cornât une jument pleine.
Sancta Maria fo prens del Sant Esprit.
Hist. de la Bible en prov., fol. 48.
Sainte Marie fut enceinte du Saint-Esprit.
ANC. FR. Une truye prains, laquelle fut... avortée de cinq gorretz.
(chap. Una gorrina (truja) preñada, la que va sé... abortada de sing (sinc, 5) gorrinets.)
Lett. de rém., 1480. Carpentier, t. III, col. 378.
La montaigne estoit prains,
Si a geté grant plains,
Et puis a enfanté.
Ysopet, II, fables 34. Robert, t. I, p. 329.
(N. E. Esopo, Parturient montes, el parto de los montes. La fábula, muy breve, relata cómo los montes dan terribles signos de estar a punto de dar a luz, infundiendo pánico a quienes los escuchan. Sin embargo, después de señales tan asombrosas, los montes paren un pequeño ratón. La fábula, y la expresión "el parto de los montes", se refieren por lo tanto a aquellos acontecimientos que se anuncian como algo mucho más grande o importante de lo que realmente terminan siendo. Algo así como la declaración de independencia de Cataluña por Carlitos Puigdemont, Podiomontibus, Podio de monte.)
CAT. Prenys. PORT. Prenhe. (ESP. Preñada, Preñadas.)
(chap. Preñada, preñades.)
2. Prenhat, s. m., foetus, portée.
Orites..., quant femna lo porta pendut, fai que no pot emprenhar, e, si tant es que enprenhe, ades gieta lo prenhat.
Trad. du Lapidaire de Marbode.
L'orite..., quand femme le porte suspendu, fait qu'elle ne peut concevoir, et, si tant est qu'elle conçoive, incontinent elle rejette le foetus.
(N. E. Y la gente comprando anticonceptivos, condones y pastillas, teniendo orites, orite; puede ser la pirita, que se asemeja al oro.)
(chap. A Calandrino, Decamerón, li fan creure que está preñat a una de les sen (100) noveletes; Jornada Novena, novela tersera.
Pa preñat, pans preñats, en churís, rellenos, farsits; feto, fetos, lat. foetus.)
3. Prenheza, s. f., grossesse, portée.
Cabras... en mantas regios han layt ses prenheza.
(chap. (les) cabres... a moltes regions tenen (donen) lleit sense está preñades.)
Eluc. de las propr., fol. 242.
Chèvres... en maintes régions ont lait sans portée.
4. Emprenhar, Enpreinhar, Empregnar, Empreinar, v., engrosser, rendre, devenir enceinte, concevoir.
Las femnas maridadas que se fan emprenhar en adulteri.
(chap. Les dones (fémines) casades (maridades) que se fan preñá en adulteri.)
V. et Vert., fol. 14.
Les femmes mariées qui se font engrosser en adultère.
Poc la pieuzela Maria...
Empregnar.
(chap. La pubilla María... va pugué quedás preñada.
Lo verbo empreñá en chapurriau vol di molestá, estorbá, etc.)
Brev. d'amor, fol. 84.
La pucelle Marie put... devenir enceinte.
- Féconder, fertiliser.
Fig. Ayga pluvial... entre totas aygas may util es ad emprenhar la terra.
Eluc. de las propr., fol. 150.
Eau pluviale... entre toutes eaux est plus utile pour fertiliser la terre. Part. pas. Ieu o sai veramen
Qu' empreinatz n' a mais de cen.
(chap. Yo u sé (verdaderamen) veramen, que ne ha preñat mes de sen.)
Guillaume de Berguedan: Un sirventes.
Je sais cela véritablement qu'il en à engrossé plus de cent.
Los VII Gaugs de Maria.
Élisabeth qui est engrossée.
CAT. Emprenyar. ESP. Empreñar (preñar). PORT. Emprenhar.
IT. Impregnare. (chap. preñá : preño, preñes, preñe, preñem o preñam, preñéu o preñáu, preñen; impregná en un líquit.)
5. Enpregnatiu, Inpregnatiu, adj., fécondatif, fertilisatif, propre à féconder, à fertiliser.
Vent... de aybres enpregnatiu et nutritiu.
Virtut fecondativa et inpregnativa.
Eluc. de las propr., fol. 134 et 116.
Vent... des arbres fécondatif et nutritif.
Puissance fécondative et fertilisative.
(chap. Impregnatiu, impregnatius, impregnativa, impregnatives : fecundatiu, fecundatius, fecundativa, fecundatives; fertilisadó, fertilisadós, fertilisadora, fertilisadores. La merda del empreñadó aragonés catalaniste Ignacio Sorolla Vidal cagán daball de un olivé o una olivera del mas del Moliná de Peñarroija de Tastavins es mol fertilisadora.)
6. Reenprenhar, v., réengrosser, redevenir grosse, pleine.
Las cervias..., apres la part, manjan las herbas camo e sizolis; si reenprenho, el suc de las ditas herbas lor dona copia de layt.
Eluc. de las propr., fol. 245.
Les biches..., après la portée, mangent les herbes camomille et sison; si elles redeviennent pleines, le suc desdites herbes leur donne abondance de lait. (chap. Repreñá, torná a preñá, a quedás preñada. No sé si sizolis, sison es lo sisallo, sissallo.)
7. Impregnacio, Enpregnacio, Enprengnacio, s. f., grossesse.
Per razo de impregnacio. Eluc. de las propr., fol. 22.
Par raison de grossesse.
Alratica... prohibeys de cuoyt, de enprengnacio et de enfantamens.
Trad. d'Albucasis, fol. 35.
Alratica... préserve de coït, de grossesse et d'enfantement.
(chap. Himen. La vulva, vagina, chona de la dona no perforada, o forat menut. “Alratica est, ut sit uulua mulieris non perforata, aut sit foramen paruum”.
https://www.arabic-latin-corpus.philosophie.uni-wuerzburg.de/text/Albucasis_Chirurgia_la.xhtml#214_15 Universidad de Würzburg)
Prepuci, Perpuci, s. m., lat, praeputium, prépuce.
Si lo prepucis garda la drechura de la ley.
(chap. Si lo prepussio guarde la observansa de la ley; drechura : que es de dret. Se deuen referí a la circuncissió, la ley cristiana VS islámica.)
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains.
(chap. Traducsió en ocsitá de la Carta de San Pablo, Paul, Pol, als Romanos o Romans. Cuan vach fé la comunió vach lligí un tros de la primera carta als Corintios, los de Corinto.)
Si le prépuce conserve l'observance de la loi.
Del loc del perpuci.
Trad. d'Albucasis, fol. 29.
De l'endroit du prépuce.
CAT. Prepuci. ESP. PORT. Prepucio. IT. Prepuzio.
(chap. Prepucio o prepussio, prepucios o prepussios: lo cap de la sigala, polla, pene, la punteta o puntota, segons quí; lo que li chupe Natxo Sorolla, lo doctoret de sossiolingüística, al grillat de Manel Riu Fillat de Benavarre - Benavarri, professó de llengua castellana - en dialecte ocsitá catalá - a Tremp. Aixó ya no es inmersió lingüística, es baixá a la fossa de les Marianes a pulmó. Ya sabéu lo resultat.)
jueves, 1 de agosto de 2024
Carlos Rallo Badet, de Calaceite, Calaseit
Este idiota aragonés, Pininfarinetes, tonto útil catalanista, es un troll que malgaste mol tems ficán sempre lo mateix a les págines de facebook, X - Twitter, etc.
(Lo blog Paraules del Matarraña es meu.)
Ell té uns atres blogs, sense treballá, lo normal en ell;
es mes gos que la barretina de un catalaniste.
https://www.blogger.com/profile/14691279279416144436
https://paraulesdelmatarranya.blogspot.com/
http://crbdesigns.blogspot.com/
Lo meu grupo a carallibre es yo parlo chapurriau
(y no sol lo parlo, lo escric y traduíxco bastans llibres).
Yo me dic Ramón Guimerá Lorente, Moncho.
Vic a Alemania, treballaba a Hermes. Vach treballá de taxista.
No xapurrejo res, parlo y escric en chapurriau.
Soc "licenciado en filología inglesa", universidad de Zaragoza.
Llissensiat en filología inglesa, Universidat de Saragossa.
Parlo y escric castellá com a llengua materna, de ma mare, castellana, manchega, de Alustante; chapurriau, inglés o English y alemán o Deutsch; enteng y transcric textos en atres idiomes o llengües com lo valensiá, mallorquí, gallego o galego, portugués, fransés, ocsitá, en lo seu dialecte catalá comprés, siciliano, italiá.
Lo latín no lo enteng, pero transcric textos y algo se quede.
La única franja que conec es la que ting entre les molles del cul (y la de Gaza)
Carlos Rallo Badet a Twitter.
Es mol fan del grillat del cacao de la facao, Manel Riu Fillat,
(Milló que la autopista li aniríe la autopsia.)
gramatica occitana segon los parlars lengadocians

Una bola a la antena per a podé trobál a un aparcamén.
Varies bossines, per a interpretá lo tema "La Cucaracha" o la escarabicha.
Una bombolla insonorisada separada per als chiquets, en bossals y correches opsionals.
Un motor que fará que la gen penso "lo món está arribán al seu final"
Aguantatasses gigans per a les begudes.
*ació de pares del Matarranya. (Aón están les mares, atontats?)

La Ascuma ha triat com a logo un home damún de un burro, o be Mario Sasot damún de una rabosa.

























