3. Terramagnino da Pisa.
La doctrina de cort.
Secondo la lezione del ms. madrileno (madrileño, de Madrid), pubblicata dal Meyer (Romania, VIII, 184-209). (N. E. Alguien escribió a mano 181?)
Proemi de doctrina de cort.
En lo nom de Dieu q' es subiranz,
Pair' e fill e esperitz sanz, ms. Par - speritz
E guidanz de totz pecadors,
Fauc mon acort pels amadors
Ques amon saber ab drechura,
Qals es aycella parladura
Ques a en chanz major plajenza,
E may avinen s' ajensa.
E si enten molt estendre
Mon dic, nuls ab drech reprendre ms. mils ab
M'en deu hom, quar en pauch escrich ms. scrich
No podon ges caber gran dich,
E en breus ditz confusios ms. omette en
Se concreja mantas sazos. ms. om. se
Mas si eu claramen dezir
E may mas paraulas dir, ms. paraular
Obs es que mos ditz s' espanda
Per drech' e per longa landa;
E s' afanz feyra menz mestreygir,
Vigors mon coratg' enpeeygir,
Car ben say que ses gran afan ms. Car say
Hom no pot far obra prezan.
Eu voil que cascus q' a pretz rics
L' entende, no avols ni tritz.
Don ieu, Teramayguis de Piza,
Commenz en aquesta guiza.
Començament de doctrina provincial vera, e de rahonable locucio.
Tot en aysi con le rubis
Sobre totas peyras es fis
E l' aurs sobrels metailz cars, ms. propone sobre altres
Sobre totz razonats parlars
Quar il quays se razona
Con la gramatica bona
Per tots los nombres singulars
E per tots los plurals anars, ms. en ars
E per cas e per drech genre ms. cars
La deu dir qui l' am apenre,
E per paraulas ajectivas
E per finas substantivas,
Per comunas, oblichs e retz;
Masculis jes e femnis dretz
Per personas e per temps
E per motz eseratz ensemps,
E per razon continuada
Qui per obs no sia biaysada, ms. baysada
E per totas verayas parts
D'orazion, qui grazid' artz,
Qui te lo sieu cami ubert
Del parlar razonat per cert:
So es pels verbs e per los noms,
Pels particips e pels pronoms,
Perque vuoil sapchatz, amador
Qui deziratz haver valor,
Que totas paraulas bonas
Substantivas jes personas ms. Substivas
Demostron puramen e genz
E sostenon grandamenz,
E sostengudas son vez tal
E substansi' han natural.
Las ajectivas son del nom, ms. mon
Del particip et del pronom,
Qui no podon sens nom estar
E han plural e sengular,
E mostron calitat e gen
E person' en entendimen.
De preposicios aqui
E dels averbis atressi
E conjuncion, ieu vos dic, ms. ies
E enterjession, amic;
Quar singulars ni plurals han
Ni demostron jen, ni van
Per personas ni per temps jes,
La lur parladura no es
Sostenguda per alcun fach
Ni sosten, tan ha flach contrac. ms. can ha
Las sustantivas aytals son:
E totas autras qui en ver
Mostron substansa qui vezer
Se pot o qui vezer nos pot.
Don ieu vos dich en cestui mot, ms. en testiu
Qu' am nom per ço substantivas
Car sostenon ajectivas;
E podets far oracion
Ses ajectivas ab razon,
Ab lo verb, aysi com ieu dic:
Seigner sui del castell de Vic.
Encara: Cavalliers melur ms. me lur
Per jutge Ogolim de Galur. ms. o golim de galur
Ajectivas hom apella
Aysi com bos, bels, bona, bella,
Fortz, plazens, sufrens e vils,
Avinenz, temenz e sotils,
E las autras qui per semblansa ms. om. qui
Mostron qualitat ses substansa ms. Qui mostron qual ses
O que conta, o que fay,
O que sofre, o can que vay. ms. soste o con vay
Ajectivas hom las clama
Quar dreig entendimen brama
Le lur lavors ses valedor
De la substantiva color.
Dels ajectius parlars
De tres maneyras es l' afars:
Masculin apeyla hom l' un,
L' autre femnin, l' autre comun. ms. fenin
Mascolis con bos e blancs,
Gays e beyls e larcs e francs,
E tuyt cill qui mascle mostron.
Le femnis es tot aysi con
Ieu divisi aqui: franca,
Bona, bella, gaya, blanca,
E tuyt acill q' hom repauza
Ges en la femnina cauza.
Le comuns es si con sufrenz,
Ffortz, vils e sotils e plazenz,
E tots ceyls de tal maniera
Obs es q' hom comuns enquiera, ms. Obs q'
Car los pot hom tan ben asir
Ab mascle com ab femne dir.
Ara tot ayso voil sapchatz
Que gramatica en vertatz
Cinc genres razonatz fay: ms. Cincs
Masculin e femnin veray,
Neutre, comu et omne, cert;
Mas, sicon hay enanc proert,
Las paraulas substantivas
E totas las ajectivas
Son en chanz sotz masculinas
E en la lur entension ms. entenson
Petitas e grandas son;
E hom las grandas asear
Ben pot e breumen pauzar
Enl sengular nominatiu
E encaras el vocatiu ms. encar
Pel neutre ques es tant adautz, ms. qu'es
Assatz m'es bel, que de novel;
E con dic: Mal m' es q' has castell,
E ben m' es aupranar vas Piza. M. prop. me fai l'anar
Si van li autre d'aytal guiza.
Gramatica fay femnina
Arbres e chanz mascolina,
En chanz es feminin amors
E 'n gramatica mascle cors,
En gramatica neutre mar
E comuns es ditz en chantar
Aysi totas autras del mon
Paraulas masculinas son
O femninas o comunas,
Que no ne romanen alcunas,
Enforas aycellas totas
De las quals hay fachas notas,
Qui per cert han breviamenz
Pel neutre, so sapcha la jenz.
E nos pot noms substantius
Abreviar, mas l'ajectius.
Ben devetz tuyt saber ara
Lo parlar qui non esgara
E celui qu' entendimen fin
Ha de mascolin e de femenin.
La parladur' ajectiva
E tota la substantiva
Se luoygna enls nombres ambdos, [M. prop. s'alonga] E dels ses cas es la razos: M. prop. Et els
So es dels singulars retz rics ms. singular
E de tots les plurals oblics,
E atressi s'abrevion ms. om. E
En tots les oblics sengulars;
Encar en los rets plurals cars,
Car se resemblo eyzamen;
Don vos daray semblan parven
De totz retz e oblics complitz,
Con dis us trobyare grazitz, (trobayre, trobaire)
E hac nom en Giraudos le Ros: (Giraud le Roux)
E qui es mos amichs bos
Mostren sa beyla semblança mi desplay,
Quar jur que long' esperança mi desplay.
Amics es le nominatius
Singulars, mas vocatius
Es, con dis cell qui fes la cort:
Amichs, q' has dich? no sabs confort? Son egieignos e galiart
Miey dich e miei sotil dart.
Encar escriu en aquest fueil
Amics Beutranz, lo trop amar
No vullatz ni lonc esperar.
E lo pros en Peyre Vidals
Enls oblics plurals ditz motz tals:
E mos car filz le coms Henrics
Ha destrutz lotz sos enemics.
Ara vuoill dir dels plurals retz,
Q'auzitz los sengulars havetz,
Con dis Andrians del Palais,
Trobayre bos e verays:
Per qu' ieu part egalmenz
Lo mal quim fay doler, ms. quin
Qual terc vuoll retener, (terç)
Quar totz es trop cozenz.
L' autre terç per m' amor
Partan tot entre lor
Miei amich a lur taill;
Qui no n' ha nos baraill.
Dis enl nominatiu aysi:
Quan dui amic s' acordon deu voler,
So que l'us vol zo deu l'autre voler.
Del vocatiu plural retrayre
Amic veray, a vos me playgis,
Quar fin' amors no me refraygis.
L' oblic singular vos desveill
E tot home qui ben ames
Hagr' obs q' un bon amic trobes,
En cuy no s' an en duptan.
E dis Folquetz de pretz prezan,
Qui dis sobre tots chantars amoros:
Mas trop servir ten dan mantas sazos,
Quar son amic en pert hom, so auch dir.
Per que ieu vuoill que dejatz presumir ms. qu'
E conoyser ben o may
Lo parlar tot qu'aysi vay;
Quar totz per aytal semblan
Se parla con dic denan;
E perque may entendimen
N'ajatz, dic son variamen.
Nominatiu, hic amics; genetiu, amic; datiu, amic; acusatiu, amic; vocatiu, amics; ablatiu, ab amic, per amic, de l'amic, en amic, ses e senes amich.
e plural, amic; genetiu, amics; datiu, amics; acusatiu, amics, vocatiu, amic; ablatiu, ab amics, pels amics, dels amics, en amichs, ses e senes amics, etc.
Dich ay con en aluoygnamen
Es ditz e en abreviamen
Le parlars adretz mascolis,
Ara dirai dels feminis. ms. femnis
Parladura feminina
Tals en A finis es declina,
Aysi com domna, blanca, bella,
E mantas de cestui anar
Con savis hom pot esgarar; ms. sgarar
E con diray vai sos cors,
Ses alcunaz autras colors,
E es breus els cas sengulars
E long els plurals variars.
Dels singulars vos dauc aytals
Qui no hac la valor manca:
Car' amia dos' e franca,
Convinenz e bell' e bona,
Mos cors a vos s'abandona.
Encara dis Fabre d'Uzes le bos: ms. ele Nom platz rics hom si no es amoros,
Nim play domna si gent no acuellis,
Nim play donzelz si de gauch no servis.
Dich hay cons deu abreviar,
Ara dich cons deu aluoignar.
Pretz sobrels bos, ieu vos retrac,
Quar dis en sa chanson en ver:
De la domnas me dezesper. (las)
Encara vos don semblanz
Aysi con dis en Andrianz:
Ay domnas e seygnor
Eu voil que vos dejatz garar
Sicon ieu vari son anar. ms. amar
Nominatio, franca; genetiu, franca; datiu, franca; acusatiu, franca; vocatiu, franca; ablatiu, ab franca. e plural, francas; genetiu, francas; datiu, francas; acusatiu, francas; vocatiu, o francas; ablatiu, ab francas, etc. De la femnina qui en A
Vay, dic hay segon mon tala;
Ara vos vuoill ieu dir jes ms. vuos
De ceylla qui fenis en es,
Aysi con sazos e amors,
Calors e chansos e colors, ms. calos
E l'autre qu'es de simil guiza
En aysi com prims desguiza.
Enls oblichs singulars breumen
Es ditz, e en aluoygnamen ms. aluoyguamen
Si deu dir en totz autres cas
Per ver, e autramen no pas.
E diray vos en cestui mot, ms. en testiu
Sicom dis Girbertz de Sibotot:
Qu'es dobla valors
De far ben e honors
Lay on mestier han,
Ans q'hom quera ni deman. ms. demana
Bernatz de Ventador le gays,
Qui molt avinent retrays,
Dis en son chan eizamen:
Be es mortz qui d'amor no sen
Al cor qalqe dosa sabor.
Reigals de Berbezil, q'honor
Hac molt, dis en un dels son canz:
Mas chansos er dorgumanz.
E dis en Folquetz de pretz bon:
Tant mou de corteza razon
Mon chan que no y puesc fallir,
E manz i dei mell avenir.
Encara vos vuoil ieu mostrar
Con dis en celui eis chantar
S' anc parley en ma canson;
E dis: per tal no m'abandon,
Qu' ieu sempr' hai auzit dir ms. sempharai
Que mensoygna nos pot cobrir
Que no mora qualque sazon;
E tot aysi vay e s'espon.
E per que hajatz cor mellor,
Diray con sos variars cor.
Nominatio, hec amors; genetiu, amor; datiu, amor; acusatiu, amor; vocatiu, amors; ablatiu, ab amor, etc. e plural, amors; genetiu, amors; datiu amors; acusatiu, amors; vocatiu, amors; ablatiu, ab amors, etc.
Encara vuoill qe sapchatz
Que i ha de paraulas assatz
Qui en los nombres sengulars
Se luoygnon e els plurals anars, M. prop. cars
Aysi con ris e volentos,
Cors, solatz, lais e delechos,
E bras, glas, vas, nas e cas,
Pres, engres, lus e fals e gras,
Reclus, claus, repaus, envers,
Us, romanz, vers, travers, convers;
E nom propri eizamen
De luecs han tal aluoygnamen, ms. luets
Con Piza, Luca, Fflorensa,
Nominatio, cors; genetiu, cors; datiu, cors; acusatiu, cors; vocatiu, cors; ablatiu, ab cors. et plural, cors; genetiu, cors; datiu, cors; acusatiu, cors; vocatiu, cors; ablatiu, cors, etc.
Per aquestas las autras saber ms. lau
Podon li entendedor en ver.
Paraulas i ha encara,
Aysi con hom prims esgara, ms. sgara
Qui se luoygno ab drechura
Sol per us de parladura
En totz los nombres, qar la jenz
Las ditz assatz may avinenz,
Con caucayritz e amayritz, (caucayritz : chantayritz)
Emperayritz e trobayritz.
Nominatio, chantayritz; genetiu, chantayritz; datiu, chantayritz; acusatiu, chantayritz; vocatiu, o chantayritz; ablatiu, ab chantayritz, etc. et plural, chantayritz; genetio (genetiu), chantayritz; datiu, chantayritz; acusatiu, chantayritz; vocatiu, o chantayritz; ablatiu, ab chantayritz, ses o senes chantayritz, etc.
E en aysi con dic ai
Totz le lur variars vai.
Paraulas hi a qui luoygnar
Se podon e abreviar
Enls acusatius singulars,
Tant es avinenz lur afars,
Con dis: per pagat ni has delleygn,
E ieu per pagat mi teygn,
Em teygn per gays e per gay;
Aysi totz l'autre parlars vay
Qui es de la lur mainiera;
Per que ieus diray enquera. ms. qu
E entendatz vos qui prim etz,
Que totz en los singulars retz
Es loncs e enls plurals oblics,
De pretz e de valor fin' e grazida:
Sicon li peys an en l' ayga lur vida,
Hay en amors e totz temps lh' aurai.
Gauselms Fayditz en son complanch retrai;
Fortz can es e tot lo major dan.
Ara doni dels retz plurals semblan,
Quar fan tuit, con dis Rigals de valors:
Tuit demandon qu'es devengud' amors,
E ieu a totz en diray la vertat.
Avans dic en cestui mot
Qu'enls oblics sengulars fay tot,
Con dis Peyre Vidals en ver:
Tan hai de sen e de saber
Que del tot say mon mell chauzir,
Fortz can es e tot lo major dan.
Ara doni dels retz plurals semblan,
Quar fan tuit, con dis Rigals de valors:
Tuit demandon qu'es devengud' amors,
E ieu a totz en diray la vertat.
Avans dic en cestui mot
Qu'enls oblics sengulars fay tot,
Con dis Peyre Vidals en ver:
Tan hai de sen e de saber
Que del tot say mon mell chauzir,
E say conoyser e grazir.
Mas encara vos vuoill donar
Semblansa del sieu variar.
Nominatio, tots; genetiu, tot; datiu, tot; acusatiu, tot; vocatiu, totz; ablatiu, ab tot. et plural, tuyt; genetiu, totz; datiu, totz; acusatiu, totz; vocatiu, tuyt; ablatiu, totz.
Enl vostre cor sapchatz, aman, ms. ama
Qu' aysi li ajectiu comun van
Con sotils, vils, temenz, sufrenz,
Fortz, avinenz e plazens,
Els singulars se luoygnon
E enls oblics s'abrevion, ms. s'aib.
Enls retz plurals breviamen
Han e els oblics luoygnamen,
E dezir dir verayamenz
Con vay le lur variamenz. ms. variamen
Nominatio, sotils; genetio (genitiu), sotil; datio (datiu), sotil; acusatio (acusatiu), sotil; vocatio (vocatiu), sotils; ablatio (ablatiu), ab sotil, ses o senes sotil, etc. et plural, sotil; genetiu, sotils; datiu, sotils; acusatiu, sotils; vocatiu, sotil; ablatiu, ab sotils, ses o senes sotils, etc.
Enls primiers retz deu hom us dire
E en tots oblics un assire;
E en totz retz si deu dir dui,
En totz oblics doz s'adui.
Totz autres nombres true a mil
Deu hom dir per aytal estil, ms. stil
Ses cen, quar sol d'una manieyra
Es ops que cascuns l'enquera,
E per voler primamen far
Dezir un e doz variar.
Nominatio, us; genetiu, un; datiu, un; acusatiu, un; vocatiu, us; ablatiu, ab un, etc. nominatio, dui; genetiu, dos; datiu, dos; (accusatio) acusatiu, dos; vocatiu, dui; ablatiu, dos, etc.
Parlat vos ay de mascolina
Parladura e feminina, ms. femn.
Mas encara semblanz vos don
De las femnas quis resemblon
Els primiers retz, con sor, mi donz,
Nessa, gasca, garza, se donz;
Els primiers oblics mi don,
Soror, neboda e si don,
E gascona ab garzona;
E en totz plurals se razona
E nebodas e sas domnas ms. asas
E garzonas, e aysi van
Las autras de cestui semblan;
E per q'hajatz entelech fi
Variaray soror aqui.
Nominatio, sor; genetio, soror; datio, soror; acusatio, soror; vocatio, sor; ablatio, ab soror. et plural, nominatio, sorors; genetio, sorors; datio, sorors; acusatio, sorors; vocatio, sorors; ablatio, ab sorors, ses o senes sorors, etc.
Dels mascolis noms diray
Con fan els primiers retz oimai;
Qui fan Bos, glotz, compaygnos,
Gasc, bayles, Totz, Guitz e Peyros;
En totz los oblics sengulars,
Encara els retz plurals cars
Aysi li autre se varion
Enls oblics plurals en ons,
Con fellons, barons e Peyrons;
E tuyt li autre se varion
En aysi com vari baron.
Nominatio, baros; genetio, baron; datio, baron, acusatio, baron; vocatio, baros; ablatio, ab baron. et plural, baron; genetio, barons; datio, barons; acusatio, barons; vocatio, o baron; ablatio, ab barons, etc.
Encar', amic, devetz saber
Q'els primiers retz hom ditz seygner,
Hom e nebotz, abas e coms,
Prestres e pastres e vescoms,
Et tuyt li sengular oblic;
E li rech plural van cous dic,
Sicon home, nebot e comte,
Preveyre, pastor e vezcomte,
Seygnor e abat e enfan;
Li oblic plural con diray van,
Con coms e enfans e seynors,
Homes, preveres e pastors;
E per que may saber n' hajatz
Ieu vari seygnor, so sabchatz:
Nominatio, seygner; genetio, seignor; datio, seignor; acusatio, seignor; vocatio, seigner; ablatio, seignor. et plural, seignor; genetio, seignors; datio, seynors; acusatio, seignors; vocatio, seignor; ablatio, ab seignors.
Dels verbals nons sapchatz aqi
Que de tres manieras son, si
Con trobayre e chantayre,
Consirayre e amayre,
E contrayre e mentire,
E sufrire e jauzire,
E encara devineyre,
Aysi con hai escrig adretz,
Fan tuit els singulars retz
E en totz los oblics primiers
E en los retz plurals en vers
Aysi fan tuit con chantador,
Mentidor e devinador,
Els plurals oblics en ors
Fan aysi con fay amadors;
E per un mostraran sicon ms. per mil
Tuit li autre se varion.
Nominatio, trobayre: genetio, trobador; datio, trobador; acusatio, trobador; vocatio, trobayre; ablatio, ab trobador. et plural, trobador; genetio, trobadors; datio, trobadors; acusatio, trobadors; vocatio, trobador; ablatio, ab trobadors.
De los comuns ajectius
Vuoill dir e de lur cors honrius,
Qui fan enls primier retz mellers,
Menres, jensers e maers,
Pejers, sordejers e bellayre.
Dels primiers oblics retrayre ms. Del
Vos dei, qi fan tuit en or,
Sicon jensor e bellazor.
Eu (En) plural hom los deu luoygnar,
Con s'eschai, e abreviar, ms. s' eschar
Segon que lur en ayziva
Parladura substantiva;
Per que ab la mascolina
Parladur' aysis declina:
Nominatio, mellers; genetio, mellor; datio, mellor; acusatio, mellor; vocatio, mellers; ablatio, ab mellor. et plural, nominatio, mellor; genetio, mellors; datio, mellors; acusatio, mellors; vocatio, mellor; ablatio, ab mellors, etc.
Pois qu'eu vos hai parlat del nom ms. eu hai
Razonar dezir del pronom,
E derrier del verb diray,
En aysi con mell sabray.
Perque sapchas, emanz grazitz,
Que en lo primier rech hom ditz
Aycel, aquel e el, cel, cest,
Autre, nos, tos e aquest.
En los primiers oblics s'adui
Luy, celuy e cestui;
Enl rech plural ditz hom il, ms. hum
Aquil, autre, aquest e cill;
Enls oblics plurals ditz hom els, ms. Enl
Autres, sos, mos, los e aquells;
E tot aysi con cel declin
Van tuyt li autre mascolin.
Nominatio, cel; genetio, celui; datio, celui; accusatio, celui; ablatio, celui.
et pluraliter, cel; genetio, cels; datio, cels; accusatio, cels.
Auzit havetz del mascolin,
Araus diray del feminin, ms. femnin
Qu' el primier rech deu hom dir il,
Ma, ta, sa, autra e cil;
E tuyt li singular oblic
Van en aysi com ieu vos dic:
Ma, ta, sa, la, cella, cesta,
Autra, lei e aquesta;
E en totz los plurals cas
Van aysi com mas, tas, las, sas,
Encara autras e cellas,
Aquestas, cestas e aquellas.
Enls singulars ditz hom nostra,
Sieua, tieua e vostra;
E en los plurals fay sieuas,
E perqu' hajatz major membrança
Ieu vos declin il ses duptansa. ms. ies
Nominatio, il; genetio, il (!); datio, lei; acusatio, lei; ablatio, ab ley. et pluraliter, ellas; genetio, ellas; datio, ellas; acusatio, ellas; vocatio, ellas, etc.
Las autras d'aytal conven
Paraulas vay eizamen.
Oymay dels averbis vuoill
Ieu parlar e jes no m' en tuoill
Que tals hi a qu' hom deu en ver
Dir breus e loncs, segons q' obs er,
Aysi com mays e may,
E aillor e allors n'ay,
E finamen e finamenz;
L'autre van eizamenz.
L'autra tota parladura
De l' averbi gay' e pura,
E de la preposicion, ms. preposion
E tota la conjuntsion
Ab la interjession hi es.
Totz hom qui prims e savis es,
Si ben l'esgar, ha obs que sia
D'un sol semblan tota via.
Oymay els parlars acurs (?)
Del verb, perque es fortz e oscurs,
Vuoill que ma obra s'espanda
Per haver larguessa granda,
So es de trac, tras e trai,
Retrac, retras e retrai; ms. Retrai - retrai.
Encara crei e cre,
Recrei, recres e recre,
Mescrei, mescres e mescre i es; ms. Mescrei - mescrei
Encara sui, est e es, ms. es - es
E los quals parlars han fallit
Mant bon trobador e grazit,
Per ço car son may salvatge
A cells qui no han lo lengatge
Adrech del provensal parlar
Q' alcun autre q' auga contar,
E per aquo en lo prezen
De l'indicatiu veramen
Trac e retrac variaray:
Ieu trac, tu tras, aquell trai.
Retrac es de guizas aytals,
Mas i fayllic Peyre Vidals
En aquest xan q' es tan plazenz:
Ges car estius es bells e genz,
E dis: Per qu' eu hai dol, esmai,
Tant que per pauc los huoilz non tray; Quar ell la tersa persona
El luec de prima razona,
Et en luec de trai degra dir trac,
Mas Peyre d'ayso gach no hac.
Bernatz de Ventador valenç
Dis, e fallic eizamenz,
En lo sieu chanz verai e fi
Qui comensa e dis aysi:
Qan vei la lauzeta mover, ms. ver
D' aysos fay ben femna parer ms. ayso - femnas
Ma domna, per qu' eu li retrai.
Qar tersa persona pauzet
En luec de prim' e razonec;
Qar c'ell retrac hagues dich,
Nulls l' hagra jes contradich.
Ara dich aqi con vay cre: ms. ton vaycre
Yeu crei, tu cres, aquel cre,
Mescre e recre aysi cor;
Mas ditz Bernatz de Ventador
May en cella sieua chanson:
D' ayso quem destruy em confon
Totas las autras en mescre. ms. l'autras
Mas Girautz de Borneyll, qui be
Passet totz los bons trovadors,
Segon lo dich d' homes mellors,
Fallich en la chanson, sai eu,
Q' aisi comensa: Jen m'aten,
E dis aysi con diray:
Quem tray vas tal, ieu sai,
Q' a la mia fe bem cre.
E ayso chascus savis ve.
Fallic en sa chanson e dis:
Aysi bem play e m' es jen
D' amic qu' en joi s' aten,
D' aquest chan en la cobla quarta,
Sicon dic en cesta carta:
E nom semblon be
Q'ieu sai e pens e cre.
E en un autre sieu chantar
Lo fez aquest cre pecar,
E dis aysi: sai e cre
Ques cuciet far de me.
Encar en un autre son chan
Fallic, sicon doni semblan:
Que l'us l'autre mal i ve,
Mas tan say ieu e cre.
E le valenç Peyre Vidals,
Qui fon trobayre molt cabals,
Faillic en cre eizamen,
Sicon diray a prezen:
E doncs, poys tan l'am e la cre,
Ja no i dei trobar mala fe.
Fallic en la seua chanso
Q' aysi comença en vertat:
Eysamen hay guerrejat,
En ceylla cobla qui ditz jes:
Domna, ben say si merces,
Quar no puesc far tan ric don cous cove
D' amic q' ieu am, e per tant non recre.
E en Rembautz faillic encara
En sa chanson, e qui l'esgara
La ditz hom: Nuls e re nom faill;
E dis: Tan sufri grieu trabaill
Qu' ieu a pauc nom recre,
Mas aysom fay gran be.
Tuyt aquest trobador valen
Yeu dic q'an fallic malamen,
Qar en loc de prim' an parlada ms. loc
Tersa person' e razonada;
Q' hom deu dir crey e recrey,
En prima persona, mescrei. [es ieu
Ara desiu es es vuoill dir, M. prop. dic ieu
Perque nuls e puesca fallir, M. prop. i puesca
Que ja mant trobador plazen
Y han fallit eizamen;
Qar il no han fach esqiu
De dir e l' endicatiu
Del temps prezen en plural car,
Sicon auzirez razonar,
Son la tersa persona
E luec de prima, qis razona
Suy e l'endicatiu prezen.
Mas Folquetz le bos malamen
Fallic enl chantar que retray,
E en aysi con vos dirai:
True que m'esfortz de far una chanson
Qui me resid' aquest tramen on son.
En luec de son, sui devia dir,
So sapcha chascus ses fallir,
Q' hom lo deu variar jes:
Jeu suy, tu es, aquel es;
Plural: nos em, vos etz, cill son.
Qar ell vay d' aytal razon.
Ar vuoil dir de grazi,
Sufri, parti, trahi, noyri.
Aysi en la persona prima
La deu dir cell qui s' aprima
Del preterit perfech singular,
En l'endicatiu parlar.
E ayceil qui no vol fallir,
Deu en tersa persona dir:
Partic, sufric, feric, trahic, ms. trihc
Grazic, muric, vic e noyric.
Mas en Folquetz, trobayre fis,
Y fallic en son chan e dis,
En una cobl' ab tal comensame: (comensamen - n por la rima con fe)
On trobaretz may tan de bona fe
Quant mai nulls hom se meteys no trai:
Son esieu com ieu quis seru trai.
Mas trahic devri' aver retrach,
Si el volgues haver ben fach.
E si alcus er demandatz
Con pot anar aquest fatz,
Pois que la rima cor en i,
Que puesca anar en ic aysi,
Adoncs le prims deu respondre
Q' alcuns no deu confondre
Del parlar la drecha via
Per rima qui obs li sia;
Mas ell si deu percassar
De tal paraula trobar
Que la rima cora en i
Aysi con fay parti, sufri,
E qui no sia biaissada. ms. baissada
Ni en nombre desacordada, ms. descordada
Ni en persona, ni en temps,
Poys li er le dretz ademps.
Ben say q' hai gran ardimen dich
D' ayso qu' ieu hai contradich
Lo dich q' aytan bon trobador
Han dich; mas li entendedor
D'ayso qu'ieu hai dich m' amaran,
Q' aytals paraulas aysi van.
E qui volgues ben esgarar
En tot l'autre grazit chantar
D' aquest meteys trobadors,
Si fos dels prims entendedors,
Certanament majors falsuras
Y trobera ab drechuras.
Si aytal trobador grazit
En lo lur chantar han fallit,
Chascus en lo sieu cor albir
So q' hom pogues dels malvatz dir. ms. del
L' autra del verb parladura
No poyria dir sens rancura,
Ni ses grans afan e pena;
Mas esgaratz con s' amena
Per los trobadors verays
En totz los lur chantars gays.
E si trobaretz alcun motz Qui per vos no s' entenda tot,
Ab tot lo vari entendimen
Y metatz lo cor e la men.
E si vos no havetz poder
D' entendre celuy e vezer,
De los plus sabis demandar;
Q' asatz deu haver major
Vergoygna cel qu'a dezhonor M. prop. cel e dez. Y es de demandar s'atrai, M. prop. Qui de dom. no
Q' aicel qui demandan vai;
Car nuls es qui sapcha tan
Q' us autre no sapch' atrestan.
Doncs chascus en la sa obra
Per aytal razon se cobra;
Quar cert ben fora fortz cauza
Q' us hom hagues en cor clauza
Tota l' esciens' ab lo sen.
Mas ben crei que no ha talen
D' apenre qui no demanda
Totas cellas res a randa
Las qals per se meteys no sab, ms. La
E qui d' ayso tem algun gab;
Quar nulls pot saber per se sol
Totas las res q' ama ni vol.
Per ço q' ajatz major menbransa Vos donarai aytal semblansa
Del parlar qui en doas rimas cor,
Sicon l'an dich li trobador,
Sicon leial, chascun, talan,
Fin e chanson e vilan;
E pot hom dir encar aisi:
Leiau, tala, villa e fi,
Chanso; mas aquest parlar jes
Con le premiers adretz no es.
Ara chascus entendeyre
Cui es sabers valeyre,
Deu ben saber uimay
Sicon aquest parlar vay,
E con si deu aluoignar,
Abreviar e variar;
E chascus qu' es fis trobayre
Nol deu desari ni estrayre M. prop. de sa rima
Ni de la sa drecha via
Per rima qui obs li sia.
E si ell comensa chanson,
Deu continuar sa razon
En aysi com le comensa,
Si ell no vol far fallensa;
Car may mi play e agrada
Razos ben continuada
Que mot qan alcus los entresca
Ab rimas e entrebesca.
E si en la tersa persona
Le comence, la razona
Tota d' aycella maniera
Que le comensa, l' enquera;
E si enl prim' o en segonda
Tocha ops q' aisi responda M. prop. Donch a o.
E celui nombre q' el en ver [o Donchas Y comensa, deu mantener. [es o.
E nuls per proensal diga ms. perl
Alcun mot frances, qar eniga
Es aytal parladura dir
Ab la proensal, ses mentir;
E a chascun verb son conduch
Per los oblics e per los retz,
Sicon enquier lo sieu dretz;
Con s' estay en aluoygnamen,
Encara en abreviamen.
Eu voil qe visi barbarism
No y meyta ni solecism,
Tot que mant trobador prezat ms. preza
Y han en lur chantar pauzat.
Mas per aqo s' en escuzon
Qar qan alcus i fai lo son,
Chantan lo pot abreviar,
Sicon se tayn, e aluoygnar.
Eu vuoill qe en la schrichura
Meta primamen sa cura.
Encara sia perceubutz
Que meta los accens agutz
Els greus sicon s' eschai ms. s' esthai
En celui chantar qe fay,
E 'n lonch chantar no se luoygn.
Mas ieu ami que se poygn
De trobar razon tan gaya
E tan prima q'a totz playa.
Oymay chascus entendenz
Deu saber verayamenz
Qals es l' avinenz parlars
Qu' es pro grazitz en chantars,
E sicon lo deu retrar
Le bos trobayr' e amenar,
E sicon se deu penre gach
Enl trobar de celui empach
De cui hai dith e parlat
E mel q' ieu sei razonat. ms. seu
E per ayso finiray
Mon acort com mell sabray
En aysi con ley comensey;
Qar per cert aysi far dey,
Si ieu vuoill jes prezumir
De ben lo mieu lavor finir;
Em torn vas lo seygnor Dieu
A lei d' ome de pecat grieu.
Qar, si diray o hay ren dicha,
Qui per luy sia contradicha,
Lui prech qe m' en deja donar
Lo sieu perdon e autrejar.
E sopley totz vos, aman,
Que qan vos a midon denan
Seretz, dejatz clamar pro me, ms. Secretz
Qar ieu mi muer, merce! merce!
E qar il mi donec conort
E gieygn de far aquest acord.
Acabada es la doctrina d'acord provincial e de vera e rahonable locucio.
