champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
domingo, 26 de abril de 2026
Robe; Roca; Roder; Rodor
viernes, 6 de febrero de 2026
L'OMBRA. Tomás Aguiló Forteza.
L'OMBRA.
¿Veus aquella polsaguéra
Qu'alsa corrent un cavall?
Sents que trota? Sents que trota?
Qui li cualca no 's Don Juan? (cavalca, caualca)
- Ay mare, la meua mare,
Prest a la torre pujau,
Y mirau si'l cavaller
Demunt la terra ombra fá.
¿Qué me dius, filleta meua,
Que 'm vols di' ab aquest esglày?
Ton marit es el qui vé.
- Mon marit qui 'm vé a matar.
LA SOMBRA.
¿Ves aquella nube de polvo que levanta un caballo a la carrera? Cómo trota! cómo trota! ¿Quién lo cabalga no es Don Juan?
Ay, madre, la mi madre, subid presto a la torre y ved si la sombra del jinete se dibuja sobre la tierra.
- ¿Qué me dices, hija? ¿qué significa tu espanto? Tu marido es el que viene.
- Mi marido que viene a matarme.
- ¿Qué me dius, filleta meua?
Si es éll qui l''estima tant!
- Ay mare, la meua mare,
Tot vos ho hauré de contar.
Ja sabeu qu'un més havia,
Sols un mès qu'eram casats,
Cuant per desgracia a la guèrra
Don Juan s'en hagué d'anar.
Per recordança una prenda
Jo li dehia que 'm deixás;
Que fos gelós no sabia,
Y éll l'ombra seua m' deixá.
Cuant s'en anava, a n'el pàti
Sols fehia ombra el seu cavall,
Y a la pared del meu cuarto
La seua ombra es va quedar.
Sèt senmanas se passaren,
Y un capvespre p'el meu mal
A n'el patge qui 'm lletgia
Fita fit el vatx mirar. (fit a fit)
L'ombra qu'era molt oscura,
Que llavores era igual
A la qu'en punt de mitx dia
Els àrbres en terra fan,
- ¿Qué me dices, hija? si es él, que te ama tanto! - Ay, madre, la mi madre, todo os lo habré de contar.
Ya sabéis que sólo un mes, sólo un mes llevábamos de matrimonio, cuando por desgracia Don Juan tuvo que marcharse a la guerra.
Pedíale yo un recuerdo en prenda de su amor; no sabía que fuera celoso, y él dejóme su sombra.
Al partir solamente su corcel daba sombra en el patio y quedóse la suya fija en la pared de mi estancia.
Siete semanas pasaron, y una tarde, por mi mal, osé mirar de hito en hito al paje que me leía.
La sombra que era muy oscura, que entonces era igual a la de los árboles cuando se halla el sol en el zénit,
Poch a poch, ay, mare meua!
Ménos fosca es va tornar,
Com si una boyrina clara
Baix del sol s'hagués posat.
Sols tres dias se passaren
Y el patge m'besá les mans; ('m besá)
L'ombra era com la dels àrbres
Cuant la lluna está en el cuart.
Sols tres dias se passaren
Y el patge s'ajonollá;
L'ombra era com la dels àrbres
Cuant el cel está estrellat.
Ay, mara, la meua mara! (mare, la meua mare!; errata, sí, sí)
¿Qué mes vos tench de contar?
No havian passat tres dias...
L'ombra del tot s'apagá.
- ¿Sents, sents el cavall que trota? -
El cavallér entra ja,
Y antes qu'el mirás s'esposa,
Totduna en terra mirá.
Y tan prest com mirá en terra
Un crit doná molt amarch,
Y entre els brassos de sa mare
Desmayada va tombar.
Poco a poco, madre mía, menos oscura se volvió, como si por debajo del sol se hubiese esparcido débil niebla.
Solo tres días pasaron y besóme el paje la mano; la sombra era como la de los árboles cuando está la luna en su menguante.
Solo tres días pasaron y a mis pies postróse el paje; la sombra era como la de los árboles cuando brillan no más las estrellas en el cielo.
Ay, madre, la mi madre! ¿qué más os he de contar? No habían pasado tres días, y.... apagóse del todo la sombra.
¿Oyes, oyes como trota el caballo? - Entra el caballero y antes de mirarlo fijó en tierra sus ojos la esposa criminal.
Y tan pronto como la mira, exhala un grito horrible, y cae desmayada en los brazos de su madre.
- Correu, patges, correu, patges,
Veniu prest aquí Don Juan,
Qu' ha causat a vostre esposa
Tanta alegría un desmay.
- Mare, mare descuidada,
D'alegría no será:
Será qu'ha vist la meua ombra
Y li ha féta faredat.
Jo m'en vaig aná á la guerra
Com un cavaller honrat,
El meu còs ombra no fehia,
Sols ne fehia 'l meu cavall.
Sèt senmanas se passaren
Y un poch d'ombra m' va assustar:
L'ombra era com la dels àrbres
Cuant el cel está estrellat.
Sols tres dias se passaren,
Y m' vatx teme qu'en el camp
Fehia ombra com la dels àrbres
Cuant la lluna está en el cuart.
Sols tres dias se passaren,
Y jo m'en venia aviat,
Qu' aquella ombra m' perseguia
Com l'inimich mes fatal;
- Corred, pajes, corred, pajes, acudid pronto Don Juan; la alegría de vuestra llegada causó un desmayo a vuestra esposa.
Madre, madre descuidada, de gozo no será; sin duda ha visto mi sombra, y no ha podido dominar su terror.
Yo me fui a la guerra como honrado caballero, mi cuerpo no daba sombra, dábala solamente mi caballo.
Pasaron siete semanas y aterróme un poco de sombra; la sombra era como la de los árboles cuando brillan no más las estrellas en el ciclo.
Solo tres días pasaron y mi sombra en el camino era igual a la de los árboles cuando está la luna en su menguante.
Solo tres días pasaron y yo venia a todo el correr de mi caballo, porque aquella sombra me perseguía como el más rencoroso enemigo;
Poch a poch s'enfosquí l'ombra
Just com la qu'els àrbres fan,
Cuant una boyrina clara
A n'el sol li está devant.
No havian passat tres dias,
Tota l'ombra fehia ja,
Y es precís que a n' aquesta ombra
La cubresca jo de sanch. -
___
Poco a poco se ennegreció y llegó a ser tan oscura como la de los árboles cuando cubre el sol débil niebla.
No habían pasado tres días, y vi ya dibujarse toda mi sombra en el suelo, y fuerza es que yo la cubra de sangre.
____
martes, 27 de enero de 2026
Pur - Espurgatori
El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo.
martes, 20 de enero de 2026
Pubertat - Puans
Pubertat, s. f., lat. pubertatem, puberté.
Pois que il son en pubertat.
Trad. du Code de Justinien, fol. 10.
Après qu'ils sont en puberté.
CAT. Pubertat. ESP. Puberdad (pubertad). PORT. Puberdade. IT. Pubertà.
(chap. Pubertat, pubertats; púber, pubers : que está a la edat de la pubertat.)
Pudicicia, s. f., lat. pudicitia, pudicité, pudeur.
Pudicicia, so es a dire pura honestat en parlamens, regardamens, tocamens. Eluc. de las propr., fol. 69.
Pudicité, c'est-à-dire pure honnêteté en langage, regard, toucher.
CAT. ESP. (pudor) PORT. Pudicicia. IT. Pudicizia. (chap. Lo pudor: pura honestidat en parlamens, miramens, tocamens.)
Pudir, v., lat. putere, puer, avoir mauvaise odeur.
Ieu l' ai faich lavar e forbir,
E ja no 'l sentiretz pudir.
Raimond de Durfort: Turcmalec.
Je l'ai fait laver et fourbir, et désormais vous ne le sentirez puer.
Sa flor... put et es desplazens.
(chap. La seua (sa) flo... put y es desplaén : desagradable.)
Eluc. de las propr., fol. 212.
Sa fleur... pue et est déplaisante.
Part. prés. Vautor
No sent plus leu carn puden,
Com clerc o prezicator
Senton ont es lo manen.
P. Cardinal: Tartarassa.
Vautour ne sent pas plus vite chair puante, comme clercs ou prédicateurs sentent où est le riche.
ANC. FR. Si seroit certes li femiers
Qui de puir est coustumiers.
Roman de la Rose, v. 8950.
Phlégre qui les reçut put encore la foudre
Dont ils furent touchez.
Malherbe, liv. II.
CAT. Pudir. IT. Putire. (chap. Putí : putixgo o putixco, putixes, putix o put, putim, putiu, putixen; fé pudó; mala auló, corrompina; aixó put y corrom.)
2. Pudor, s. f., puanteur, infection, odeur.
La pudors agra us tost mortz.
(chap. La pudó tos haguere matat pronte.)
A. Daniel: Puois Raimons.
La puanteur vous aurait tôt tué.
Estaitz luenh que puscatz sostener la pudor, et obric lo potz e la pudor issic mala e grans.
Revelatio de las Penas d' Ifern.
Tenez-vous loin pour que vous puissiez supporter la puanteur; et il ouvrit le puits et la puanteur sortit mauvaise et grande.
Fig. Si delechero, en aquest segle, en la pudor de luxuria.
Liv. de Sydrac, fol. 98.
Ils se délectèrent, en ce monde, dans la puanteur de luxure.
ANC. FR. Ceste puor orde et punaise.
Roman du Renart, t. II, p. 279.
Quant il ystra du lac, il sortira aussi une si grant pueur, que les gens en cuideront mourir.
Prophéties de Merlin, fol. LVIII.
CAT. Pudor. (ESP. Hedor, mal olor) (chap. Pudó, pudina, pudós, pudines; corrompina, corrompines; ferum, fortó.)
3. Put, adj., puant, infect, dégoûtant.
Fig. Es plen de put aire.
Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.
Est plein de puante manière.
Subst. Li fol, li put e 'lh filhol.
Aimeri de Peguilain: Li fol.
Les fous, les puants et les filleuls.
ANC. FR. Et à beste de put conroi.
Desloiax, vilainz, puz et sers.
Roman du Renart, t. II, p. 31 et 260.
(chap. La putput, puput, poput fa pudó; abubilla; upupa epops)
4. Putnais, Pugnais, adj., punais, puant.
Rambaud de Vaqueiras: Sirventesc.
Un garçon de mauvaise mine, vilain et punais.
Fugir enfern e 'l putnais fuec arden.
Pons de Capdueil: Er nos sia.
Fuir enfer et le puant feu ardent.
Subst. Lo pugnais se playn del cors sant.
V. de S. Honorat.
Le punais se plaint du corps saint.
ANC. FR. Les autres devindrent poacres,
Pugnaiz, impotens, contrefaiz.
Vigiles de Charles VII, t. I, p. 30.
Tant infâme et punaise que ce n'est qu'ordure et villenie.
Rabelais, liv. II, ch. 5.
5. Pudent, s. m., anus, orifice du fondement.
Emorroydas so V venas geyshens el pudent.
Eluc. de las propr., fol. 98.
Les hémorroïdes sont cinq veines gisantes à l'anus.
(chap. Pudén : cul, ano; catalanistes pudens, dona pudenta, sagales pudentes. No sol signifique que putix o put, fa pudó, sino que es un cansino, pesat, matraca, com Carlos Rallo Badet de Calaseit, Pininfarinetes.)

6. Puans, adj., puant.
Car yfern es si escurs e puans.
Pierre Espagnol: Ar levetz sus.
Car l'enfer est si obscur et puant.
(chap. Ya que l'infern es tan oscur y pudén - a sofre y sucarrina -)














