
Lo atontat de Artur Quintana Font entén la frasse en ocsitá de dal, y aixó que es catalá de naiximén, de Barchinona.)
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc

Propiciacio, s. f., lat. propitiatio, propitiation.
Mont
de clemencia et de propiciacio.
Dia de propiciacio.
Eluc.
de las propr., fol. 161 et 129.
Mont de clémence et de
propitiation.
Jour de propitiation.
CAT. Propiciació. ESP.
Propiciación. PORT. Propiciação. IT. Propiziazione.
(chap.
Propissiassió, propissiassions.)
2. Propitiatori, s. m., lat. propitiatorium, propitiatoire, nom que les Hébreux donnaient à une table d'or placée sur l'arche d'alliance.
Adumbrans
lo propitiatori. Trad. de l'Épître de S. Paul aux
Hébreux.
Ombrageant le propitiatoire.
CAT. Propiciatori. ESP.
PORT. Propiciatorio. IT. Propiziatorio.
(chap. Propissiatori,
propissiatoris : que té la facultat de fé propissi o favorable;
espessialmen dabán de la divinidat; tamé se li diu al reclinatori,
reclinatoris.)
Propri, adj., lat. proprius, propre.
Nostre propri sen ni nostra propra volontat. V. et Vert., fol. 42.
Notre
propre sens ni notre propre volonté.
Loc.
prov. Comensamens es de discordia faire propri aquo qu' es
comu.
(chap. literal: Escomensamén es de discordia fé propi lo
que es comú; apropiá, apropiás de algo comú, com lo monte, aon se
pasturabe.
Conec algunes fites que controlabem cuan erem
pastorets.)
Trad.
de Bède, fol. 7.
C'est commencement de discorde de faire propre
ce qui est commun.
-
Le sens naturel et primitif d'un mot.
Transportadas del significat
propri ad impropri per alcuna semblansa.
Leys
d'amors, fol. 108.
Transportées de la signification propre à
l'impropre pour aucune ressemblance.
- Subst. Propriété, possession.
Veray
religios non ha ren propri en terra.
Son proprietaris, pueys que
auran vodat que ells non tengan propri.
V.
et Vert., fol. 99 et 14.
Le vrai religieux n'a rien en propre sur
la terre.
Sont propriétaires, après qu'ils auront fait voeu
qu'ils ne tiennent pas (de ne pas tenir) de propre.
CAT. Propi (N.
E. Encuentro propri, propria en textos que parecen catalanes, a ver
si van a ser occitanos, y también propi).
ANC. ESP. Proprio. ESP.
MOD. Propio. PORT. IT. Proprio, propio.
(chap. propi, propis,
propia, propies.)
2. Proprietat, s. f., lat. proprietatem, propriété.
Era
proprietat d' En Espaingnol. V. de Bertrand de Born.
Était la
propriété du seigneur Espagnol.
Non deu aver proprietat
Ses
licencia de son abbat.
V.
de S. Honorat.
Il ne doit pas avoir de propriété sans la
permission de son abbé.
- Ce qui appartient essentiellement à une chose.
Entendem per proprietatz las partidas essentials de la cauza.
La proprietatz del nom es significar substancia e qualitat.
Leys d'amors, fol. 145 et 43.
Nous entendons par propriété les parties essentielles de la chose.
La propriété du nom est de signifier substance et qualité.
- Qualité, titre.
Cant hom parla d' una autra persona de la cal no sab so nom, hom la dona a conoysser ayssi co pot per sas proprietatz; ell' es rey o ducs o comtes. (N. E. Hay imbéciles como Próspero de Bofarull y Mascaró, archivero del ACA, archivo general de la Corona de Aragón, que usan sin ninguna propiedad: condes-reyes, monarquía catalano-aragonesa, etc.)
V.
et Vert,, fol. 39.
Quand l'homme parle d'une autre personne de
laquelle il ne sait pas son nom, l'homme la donne à connaître ainsi
comme il peut par ses qualités; elle est roi ou duc ou comte.
Moral.
Bos pretz a tres noblas proprietatz.
G. Riquier: Quar dreytz.
Bon
mérite a trois nobles qualités.
Tota proprietat
Qu' es en
Dieu e' n Deitat.
Brev.
d'amor, fol. 2.
Toute propriété qui est en Dieu et en Divinité.
CAT. Propietat. ESP. Propiedad. PORT. Propriedade. IT. Proprietà,
proprietate, proprietade. (chap. Propiedat, propiedats)
3. Proprietari, s. m., lat. proprietarius, propriétaire, maître.
Son proprietaris, pueys que auran vodat que ells non tengan propri.
V.
et Vert., fol. 14.
Sont propriétaires, après qu'ils auront fait
voeu qu'ils ne tiennent pas (de ne pas tenir) de propre.
Possessors,
proprietaris.
Tit.
de 1422, Bordeaux. Cab. Monteil.
Possesseurs, propriétaires.
CAT.
Propietari. ESP. Propietario. PORT. IT. Proprietario.
(chap.
Propietari, propietaris, propietaria, propietaries.)
4. Propriamen, Propriamens, adv., proprement.
Lo
quins planeta dissenden
Es dig Venus propriamen.
Brev.
d'amor, fol. 32.
La cinquième planète descendante est dite Vénus
proprement.
Nos
non podem nomnar aquestas virtutz en romans ayssi propriamens co lo
lati o pauza. V. et Vert., fol. 64.
Nous ne pouvons pas nommer ces
vertus en roman aussi proprement comme le latin le pose.
- Terme de grammaire.
Cant una dictios pot estar en locutio methaforicalmen o propriamen.
Leys
d'amors, fol. 142.
(N. E. Los catalanoparlantes no tendrán muchas
dificultades en entender el texto de las Leys d'amors, es una de las
“gramáticas” de su lengua, el occitano, que no han querido
aceptar.)
Quand un mot peut être en locution métaphoriquement ou
proprement.
CAT.
Propiament. ESP. Propiamente. PORT. IT. Propriamente.
(chap.
Propiamen, própiamen.)
5.
Propriar, v., approprier, attribuer.
Part. pas. Las obras que son
de gran poder son propriadas a Dieu lo payre. V. et Vert., fol. 46.
Les œuvres qui sont de grand pouvoir sont attribuées à Dieu le
père.
(chap. atribuí, atribuís : yo me atribuíxco, atribuíxes,
atribuíx, atribuím, atribuíu, atribuíxen; atribuít, atribuíts,
atribuída, atribuídes; apropiá, apropiás té un atre significat,
fé propi, conquistá, pendre, robá, furtá, etc.)
6. Apropriatio, s. f., lat. apropriatio, appropriation, ressemblance, similitude.
Alcuna
apropriatio de persona. V. et Vert., fol. 39.
Aucune ressemblance
de personne.
CAT.
Apropiació. ESP. Apropiación. PORT. Appropriação.
IT.
Appropriazione. (chap. Apropiassió, apropiassions : fé propi; no
vech cla “Alcuna apropriatio de persona” traduít com “Aucune
ressemblance de personne.”; en este cas siríe : paregut,
assemellá, assemellás, pareixe, pareixes; de prop: aproximassió,
aproximassions.)
7. Apropriar, Appropriar, v., lat. appropriare,
approprier.
Verays
humils non apropria a se los bes de son senhor que passon per sas
mas. V. et Vert., fol. 52.
(chap. Lo verdadé humil no se apropie
de los bens de son siñó que passen per ses (les seues) mans.)
Le
vrai modeste n'approprie pas à soi les biens de son seigneur qui
passent par ses mains.
(N. E. Aquí tengo que citar a Modesto, habitante de Beceite, cuyos vecinos son los más pacíficos.)
Per
apropriar a si la terra de son vezi.
(chap. literal: Pera apropiá
a sí la terra de son veí : pera apropiás de la terra de son veí
(son : lo seu); vehí escriu l'agüelo Sebeta, Luis Arrufat de
Valjunquera: “Sé que no escric prau be, pero, per les vostres
charrades, vech que tots me enteneu y aisó o es un miracle o es una
demostrasió viva de que lo chapurriau viu, en contra de lo que algún vehí se empeñe en recordamos un día si y un atre tamé.”)
For
de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 132.
Pour
approprier à soi la terre de son voisin.
- Attribuer.
Appropriar
a lor juridiction. Cout. de Condom.
Attribuer à leur
juridiction.
Part. pas. Los bes que son apropriatz a santa Glieysa.
V.
et Vert., fol. 16.
Les biens qui sont attribués à sainte
Église.
Osta aquela, si podes, am instrumentz apropriatz.
Trad.
d'Albucasis, fol. 14.
Ôte celle-là, si tu peux, avec instruments
appropriés.
(N. E. Las palabras en francés que están en
mayúscula a principio de frase, NO suelen llevar las tildes o
circunflejos; las pongo yo siempre que me dé cuenta. Osta occitano
pasa a “oste” antiguo francés, y “ôte” en el francés más
moderno. El verbo es “ôter”, quitar, remover, retirar, sustraer
(véase tolre, tolere, tolra, año 960). Se encuentran muchísimos
ejemplos, nostre : nôtre, chastel : chasteau : château, etc, &c.)
-
Rendre propre, en parlant d'un nom.
Vol apropriar nom comu. Leys
d'amors, fol. 131.
Veut rendre propre nom commun.
CAT. ESP.
Apropiar. PORT. Appropriar. IT. Appropriare.
(chap. Apropiá,
apropiás: yo me apropio, tú te apropies, apropie, apropiem o
apropiam, apropiéu o apropiáu, apropien; apropiat, apropiats,
apropiada, apropiades; apropiaría; apropiaré; si yo me apropiara de
tots los teus llibres y no ne llixquera cap, encara aixina sabría
mes que tots los sompos de la Ascuma juns.)
8.
Apropriadamens, adv., convenablement.
Ayssi breumen et ayssi
apropriadamens. V. et Vert., fol. 39.
Aussi brièvement et aussi
convenablement.
ESP. Apropiadamente. PORT. Appropriadamente.
(chap. Apropiadamen : en propiedat, ben fet, curiosamen, etc.)
9. Apropriamen, s. m., propriété.
Lur calitat... e 'ls apropriamens.
Pierre
de Corbiac: El nom de.
Leur qualité... et les propriétés.
ANC.
ESP. Apropiamiento. (chap. Apropiamén, apropiamens : no es lo mateix
que lo fransés “propriété”, propiedat, sino lo resultat del
verbo apropiá, apropiás; per ejemple : lo apropiamén del rey Jaime I del regne de Valensia : lo de Blasco de Alagón de Morella, lo de
Alfonso I de Saragossa, etc.)
10. Impropri, adj., lat. improprius, impropre.
Transportadas del significat propri a impropri per alcuna semblansa.
Leys
d'amors, fol. 128.
Transportées de la signification propre à
l'impropre pour aucune ressemblance.
(N. E. Esto lo tenía que
haber leído el ignorante químico Pompeyo Fabra antes de meter la pata.)
CAT. Impropri
(N. E. O sea, que Raynouard encuentra
Propi como catalán, pero ahora encuentra lo contrario, Impropri, con
dos erres, igual que se escribe en occitano; eso es normal cuando
confundes una lengua, la occitana, con uno de sus dialectos, el catalán).
ESP. Impropio. PORT. Improprio. IT. Improprio,
impropio.
(chap. Impropi, impropis, impropia, impropies; in +
propi, negassió,
n dabán de p passe a m, aixó no sol passe al
chapurriau, sino a diferentes llengües de la mateixa familia latina.)
11. Impropriamen, Enpropriamen, adv., improprement.
L' imperatius impropriamen ha presen.
Enpropriamen
sia ditz, segon romans.
Leys d'amors, fol. 75 et 43.
L'impératif
improprement a le présent.
Soit improprement dit, selon roman.
CAT.
Impropriament. ESP. Impropiamente. PORT. Impropriamente.
IT.
Impropriamente, impropiamente.
(chap. Impropiamen : de manera
impropia.)
12. Improprietat, s. f., lat. improprietatem, impropriété.
La quals improprietatz de sentensa se fay en motas manieras.
Leys d'amors, fol. 104.
Laquelle impropriété de phrase se fait en nombreuses manières.
CAT.
Improprietat. ESP. Impropiedad. PORT. Impropriedade.
IT.
Improprietà, impropietà. (chap. Impropiedat, impropiedats.)
Porr, Poyre, s. m., lat. porrum, poireau, porreau, sorte de légume.
Herbas agudas cum es porr, ceba.
Eluc. de las propr., fol. 31.
Herbes piquantes comme est porreau, oignon.
- Sorte de verrue.
Per poyre o per carnada.
Trad. d'Albucasis, fol. 30.
Par poireau ou par excroissance de chair.
CAT. Porro. ESP. PORT. Puerro. IT. Porro. (chap. Porro, porros : verdura; tamé són porros los de fumá, que li agraden mol a Manel Riu Fillat.)
2. Porrat, s. m., porreau.
La carga de cebat e de porrat, tres deners.
(chap. La cárrega de sebes y de porros, tres dinés.)
Tit. de 1248. DOAT, t. CXVI, fol. 17.
La charge d'oignons et de porreaux, trois deniers.
3. Perezin, adj., porrosin, qui tient du porreau.
Colra perezina, verda en color, et amara en sabor, et aguda cum la herba don pren son nom, dita porr o marrubium.
Eluc. de las propr., fol. 31.
Bile porrosine, verte en couleur, amère en saveur, et piquante comme l'herbe dont elle prend son nom, dite porreau ou marrube.
Pors, s. m., lat. porus, pore, ouverture imperceptible dans la peau de l'animal par où se fait la transpiration.
Frejor es... dels pors del corrs restrictiva.
Per razo de la apercio... dels pors.
(chap. Per raó de la apertura... dels poros.)
Eluc. de las propr., fol. 25 et 74.
La froidure est... des pores du corps restrictive.
Par raison de l'ouverture... des pores.
CAT. ESP. PORT. IT. Poro. (chap. Poro, poros; poret, porets; NO porret, porrets, de porro, porros.)
2. Poros, adj., lat. porosus, poreux.
Fust es poros, et recuelh dins sa porozitat ayre qui 'l soste sobre l' ayga.
(chap. La fusta es porosa, y ressibix adins de la seua porosidat l'aire que la sosté sobre (damún de) l'aigua (: la fa flotá))
Ha semblansa d' esponja, es poroza e cavernosa (plena de forats).
(chap. S'assemelle (s'apareix) a la esponja, es porosa y cavernosa.)
Eluc. de las propr., fol. 197 et 135.
Bois est poreux, et reçoit dans sa porosité l'air qui le soutient sur l'eau.
A ressemblance d'éponge, elle est poreuse et creuse.
CAT. Poros. ESP. PORT. IT. Poroso. (chap. Porós, porosos, porosa, poroses.)
3. Porozitat, s. f., lat. porositatem, porosité.
La porozitat de la pel.
(chap. La porosidat de la pell.)
Per razo de la granda porozitat.
(chap. Per raó de la gran porosidat.)
Eluc. de las propr., fol. 65 et 25.
La porosité de la peau.
Par raison de la grande porosité.
CAT. Porositat. ESP. Porosidad. PORT. Porosidade. IT. Porosità, porositate, porositade. (chap. Porosidat, porosidats.)
Port, s. m., lat. portus, port.
Las naus yssiron del port.
(chap. Les naves (los barcos) van eixí (issí, ixí, eissí) del port.)
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 21.
Les navires sortirent du port.
Que nos trameta a port, e nos e nostra nau.
V. de S. Honorat.
Qu'il nous transmette à port, et nous et notre navire.
Fig. Chansos, al port d' alegratge
On pretz e valor s' aten,
Al rey que sap et enten
M' iras en Arago dire.
Pierre Raimond de Toulouse: Atressi cum.
Chanson, au port d'allégresse où mérite et valeur aspire, au roi qui sait et entend tu m'iras en Aragon dire.
Loc. Coma aquells que son tempestat el mar deziron venir a bon port.
V. et Vert., fol. 33.
Comme ceux qui sont agités par la tempête en mer désirent venir à bon port.
Fig. Quar si ns vols a bon port traire.
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Car si tu nous veux conduire à bon port.
Peritz soi si non venc al port.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Je suis mort si je ne viens au port.
Abans que trigue gaire
Venretz a mal port.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Avant qu'il tarde guères vous viendrez à mauvais port.
Per que fay mestiers que endresse sa vela a port de salut... ab ven ferven d'amor. V. et Vert., fol. 72.
C'est pourquoi il est besoin qu'il dirige sa voile vers port de salut...
avec vent fervent d'amour.
Prov. Prop del port periss soven la nau que es passada segura per auta mar. V. et Vert., fol. 72.
Près du port périt souvent le navire qui a passé sûr à travers la haute mer.
CAT. Port. ESP. Puerte (Puerto). PORT. IT. Porto. (chap. Port, ports; portet, portets; vore portell, portells, Portellada.)
Pel, Pelh, Peil, s. m., lat. pilus, poil, cheveux, bourre.
Om per veltatz n' a pas lo pel chanut. Poëme sur Boèce.
Homme par vieillesse n' a pas le poil blanc.
Creisso li pel el cors d' ome per vestir s' anta. Liv. de Sydrac, fol. 94.
Les poils croissent au corps d'homme pour vêtir sa honte.
Ab capa griseta ses pelh.
Guillaume d'Autpoul: L'autr' ier.
Avec cape de grisette sans poil.
Mos pels malastrucx mi tolrai.
Rambaud d'Orange: Er no sui.
Mes cheveux malheureux je m' ôterai.
Prov. C om veia 'l pel en l' autrui oill,
Et, el seu, non conois la trau.
P. Vidal: Ges per lo.
Que l'homme voie le poil dans l'oeil d'autrui, et, dans le sien, il ne connaît pas la poutre.
CAT. Pel. ESP. PORT. IT. Pelo. (chap. Pel, pels; pial, pials a Valjunquera.)
2. Pelos, adj., lat. pilosus, poilu, velu, fourré.
Mon fraire es pelos e plen de pels. Hist. de la Bible en prov., fol. 7.
Mon frère est velu et plein de poils.
Era gros... e pelos.
Sa coa grossa, redonda e pelosa.
(chap. Sa coa grossa, redona y peluda.)
Carya Magalon, p. 2.
Il était gros... et velu.
Sa queue grosse, ronde et poilue.
E 'l cogola sia, en ivern, peloza. Regla de S. Benezeg, fol. 63.
(chap. Y la cogulla sigue, al ivern, peluda o velluda.)
Et que le capuchon, en hiver, soit fourré.
CAT. Pelos. ESP. IT. Peloso. (chap. Vore Pelut, al pun 4.)
- Subst. Satyre, demi-dieu des païens.
Pelozes so animans estranhs, a semblansa d'home, autrament ditz satiris. Eluc. de las propr., fol. 256.
Les poilus sont animaux étranges, à ressemblance d'homme, autrement dits satyres.
3. Pilozitat, s. f., pilosité, qualité de ce qui est poilu.
Ampleza del pieytz et pilozitat. Eluc. de las propr., fol. 53.
Ampleur de la poitrine et pilosité.
4. Pellut, Pelut, adj., poilu, velu.
Cum comensan esser pellutz. Trad. d'Albucasis, fol. 27.
Comme ils commencent à être velus.
Es fort laitz et pelutz.
A. Daniel: Pois En Raimon.
Est fort laid et velu.
CAT. Pelud. ESP. PORT. Peludo. (chap. Pelut, peluts, peluda, peludes.)
5. Pepelut, adj., pâtu.
Columba... on may es penada, may fructifica, cum vezem de las pepeludas. Eluc. de las propr., fol. 143.
La colombe... où plus elle est pennée, plus elle fructifie, comme nous voyons des pâtues.
6. Pelagge, s. m., pelage.
Simia... ha convensa... am lop en pelagge. Eluc. de las propr., fol. 258.
Le singe... a convenance... avec loup en pelage.
ESP. Pelage (pelaje). (chap. Pelache, pelaches : pell, pells.)
7. Pelio, s. m., paupière, cils.
Lo sex a e van bels pelios.
El ris e el joguet de sa bocha e en sos pelios.
Fornicatios de femna es en l' eslevament de sos oils e de sos pelios.
Trad. de Bède, fol. 43 et 40.
L'aveugle a en vain belles paupières.
Au ris et au jeu de sa bouche et en ses paupières.
La fornication de femme est dans l' exhaussement de ses yeux et de ses cils.
(chap. Pels de la sella, de les selles.)
8. Pelar, v., lat. pilare, peler, ôter le poil.
Fig. proverbial. Ans vuoill pelar mon prat c' autre lo m tonda.
Giraud de Borneil: Conseill vos.
Je veux peler mon pré avant qu'autre me le tonde.
- Par extens. Plumer, ôter la plume.
L' auzellador
Qu' apella e trai, ab dousor,
L' auzel, tro que l' a en sa tela,
Pueis l' auci e 'l destrui e 'l pela.
Un Troubadour anonyme: Seinor vos que.
L' oiseleur qui appelle et attire, avec douceur, l'oiseau jusqu'à ce qu'il l'a dans sa toile, puis il le tue et le détruit et le plume.
Pluma e pluma faretz pelar
De sus lo cap, ses escorgar.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Plume à plume vous ferez plumer sur la tête, sans écorcher.
Part. pas. Enueia m rauba pelada,
Pus la San Miguels es passada.
Le moine de Montaudon: Be m'enueia.
M'ennuie robe pelée, après que la Saint-Michel est passée.
Las testas, que avez peladas,
Aurez demantenen talhadas.
(chap. Les testes, que teniu pelades, tindréu enseguida tallades.
Los caps, que teniu pelats, tindréu enseguida tallats.)
V. de S. Honorat.
Les têtes, que vous avez pelées, vous aurez incontinent tranchées.
CAT. ESP. PORT. Pelar. IT. Pelare.
(chap. Pelá, de pel, pell, ploma: pelo, peles, pele, pelem o pelam, peléu o peláu, pelen; pelat, pelats, pelada, pelades.)
![]() |
9. Depilacio, s. f., dépilation, chute du poil.
Calviera, la qual depilacio sol venir per granda suptileza de pel.
Eluc. de las propr., fol. 66.
Calvitie, laquelle dépilation a coutume de venir par grande finesse de poil.
10. Depilatiu, adj., dépilatif.
Siccitat... es depilativa. Eluc. de las propr., fol. 26.
(chap. La sequera o sequía... es depilativa : u pele tot.)
Siccité... est dépilative.
(chap. Depilatiu, depilatius, depilativa, depilatives.)
11. Depilar, v., dépiler, dégarnir de poil.
Part. pas. Cara plumbenca, cilhs depilatz. Eluc. de las propr.., fol. 100. Face plombée, cils dépilés.
(ESP. Depilar. Chap. Depilá, depilás: yo me depilo, depiles, depile, depilem o depilam, depiléu o depiláu, depilen; depilat, depilats, depilada, depilades.)
Peleg, Pelec, s. f., lat. pelagus, mer, gouffre.
Los porton de la terra laynz en la peleg. V. de S. Honorat.
Les portent de la terre léans en la mer.
Cal causa es mayo crebada? - Nau en pelec.
Declaramens de moutas demandas.
Quelle chose est maison crevée? - Navire en mer.
ANC. CAT. Pelech. ESP. Piélago. PORT. IT. Pelago.
(chap. Piélago : profundidat del mar u océano.)
3. Peleagre, s. m., mer.
Hom peris en peleagre.
(chap. Se mor al mar.)
A. Daniel: En breu briza.
On périt en mer.
Pelegrin, Pellegrin, Pelegri, Pellegri, Pelleri, Peleri, s. m., lat.
peregrinus, voyageur, étranger, pélerin.
Am que passava l' aigua del Var als pellegrins. V. de S. Honorat.
Avec quoi il passait l'eau du Var aux pélerins.
Ieu vauc m' en lay a selui
On merce claman pelegri.
Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.
Je m'en vais là à celui où merci crient pélerins.
Salvaire Crist, donatz forsa, vigor
E bon cosselh als vostres pellegris.
G. Figueiras: Totz hom qui.
Christ sauveur, donnez force, vigueur et bon conseil à vos pélerins.
Si qu' en sia conquis
Lo sans luecs e la via
Faita als peleris,
Que nos tolc Saladis.
G. Faidit: Era nos sia.
En sorte qu'en soit conquis le saint lieu et la voie faite pour les pélerins, que nous enleva Saladin.
Abraam que receup los angels a semblansa de pelleris.
V. et Vert., fol. 79.
Abraham qui reçut les anges en manière de voyageurs.
Fig. Car en aquest mont nos sen tuit pelegrin. La nobla Leyczon.
Car en ce monde nous sommes tous voyageurs.
CAT. Pelegri, peregri. ESP. PORT. Peregrino. IT. Pellegrino.
(chap. Peregrí, pelegrí, peregrins, pelegrins, peregrina, pelegrina, peregrines, pelegrines. A Valderrobres y a La Fresneda ñan alguns de mote Pelegrí, apellit Fontanet.)
- En terme de fauconnerie. Une des espèces de faucons.
(chap. Falcó pelegrí o peregrí; se li diu aixina perque no se trobe lo seu niu.)
Lo segons es lo pelegris...,
E per so a nom pelegri
Car hom non troba lo sieu ni.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Le second (lignage) est le pélerin..., et pour cela it a nom pélerin qu'on ne trouve pas le sien nid.
2. Peregrinacio, Pelegrinatio, s. f., lat. peregrinatio, pérégrination, voyage, pélerinage.
Si cum es longa peregrinacios. Trad. du Code de Justinien, fol. 11.
Ainsi comme est une longue pérégrination.
De dejunis et de peregrinacios e de silicis e de disciplinas.
V. et Vert., fol. 74.
De jeûnes et de pélerinages et de cilices et de disciplines.
CAT. Pelegrinació, peregrinació. ESP. (Peregrination) Peregrinación.
PORT. Peregrinação. IT. Pellegrinazione.
(chap. Peregrinassió, pelegrinassió, peregrinassions, pelegrinassions.)
3. Pelegrinatge, Pelerinatge, Pellerinatge, Perelinatge, s. m., pélerinage, voyage.
Ja Dieus no m do,
Roma, del perdo
Ni del pellerinatge
Que fetz d' Avinho.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Que jamais Dieu ne me donne, Rome, du pardon ni du pélerinage que vous fîtes à Avignon.
Vuelh anar en pelerinatge ab vos a Sant Antoni de Vianes.
V. de Guillaume de Saint-Didier.
Je veux aller en pélerinage avec vous à Saint-Antoine de Viennois.
Venc en Fransa en perelinatge. Cat. dels apost. de Roma, fol. 85.
Vint en France en pélerinage.
ESP. Peregrinaje. IT. Pellegrinaggio. (chap. Peregrinage, peregrinages, pelerinage, pelerinages; peregrinache, peregrinaches; pelerinache, pelerinaches.)
4. Peregrinar, v., lat. peregrinare, pérégriner, voyager, aller en pélerinage.
Part. pres. E 'ls estrangiers peregrinans. Brev. d'amor, fol. 68.
Et les étrangers allant en pélerinage.
Fig. Peregrinans al cel. Eluc. de las propr., fol. 128.
Pérégrinants vers le ciel.
CAT. Pelegrinar, peregrinar. ESP. PORT. Peregrinar. IT. Pellegrinare.
(chap. Peregriná, pelegriná: peregrino, peregrines, peregrine, peregrinem o peregrinam, peregrinéu o peregrináu, peregrinen; peregrinat, peregrinats, peregrinada, peregrinades; pelegrino, pelegrines, pelegrine, pelegrinem o pelegrinam, pelegrinéu o pelegrináu, pelegrinen; pelegrinat, pelegrinats, pelegrinada, pelegrinades.)
Peleia, Peleya, Pelega, Pelieia, s. f., querelle, dispute.
Non puesc deniers traire
De loc on hom m' en deya,
Sinon ab gran peleya.
G. Riquier: Sel que sap.
Je ne puis arracher deniers du lieu où l'on m'en doive, sinon avec grande dispute.
Si m' en sors peleia ni contenz.
Pons de la Garde: Ans ogan.
S'il m'en surgit querelle et contestation.
Agro gran pelega entre els. Philomena.
Eurent grande dispute entre eux.
Mescla e pelieia. V. et Vert., fol. 25.
Débat et querelle.
CAT. ESP. Pelea. PORT. Peleja. (chap. Riña, riñes; combat, combats; pelea, pelees; disputa, disputes; querella, querelles.)
2. Peleiar, Peleyar, v., disputer, quereller.
Fay los mesclar e peleiar. V. et Vert., fol. 25.
Les fait débattre et quereller.
- Débaucher.
Qui peleia femna maridada es encorregutz als senhors, e qui peleia femna piocela deu la pendre a molher. Cout. de Gourdon, de 1244.
Qui débauche femme mariée est poursuivi par les seigneurs, et qui débauche femme pucelle doit la prendre pour femme.
Part. pas. Mot fort si penet, car si fo peleyatz
Am Karle, lo sieu oncle, que tant era onratz.
Roman de Fierabras, v. 746.
Moult fort il se peina, parce qu'il se fut querellé avec Charles, le sien oncle, qui tant était honoré.
CAT. ESP. Pelear. PORT. Pelejar. (chap. Reñí, pelejá o peleá; combatre o combatí; disputá, querellás.)
3. Pelegiu, adj., querelleur, disputeur.
Iros, pelegius, ergulhos. Leys d'amors, fol. 37.
Colère, querelleur, orgueilleux.
(chap. Reñidó, reñidós, reñidora, reñidores; pelejadó, pelejadós, pelejadora, pelejadores; querellós, querellosos, querellosa, querelloses; combatidó, combatidós, combatidora, combatidores.)
Pellica, Pelican, s. m., lat. pelicanus, pélican.
Papagay et pellica.
Pellica...; so doas especias de pellica. Eluc. de las propr., fol. 48.
Perroquet et pélican.
Pélican...; sont (il y a) deux espèces de pélican.
Pelican es us auzel que ama mot sos poletz.
(chap. Lo pelícano es un muixó que vol mol a sons pollets.)
Naturas d'alcus auzels.
Le pélican est un oiseau qui aime moult ses petits.
CAT. ESP. (pelícano) PORT. Pelicano. IT. Pellicano.
(chap. pelícano, pelícanos : pel + cano : pel blanc, pell blanca.
L'atra classe de pelícano es l' albatros, que tamé es blanc; albo, albis, albino, etc.)
Pelugar, Pelucar, v., éplucher, nettoyer.
Be s peluge e s peronga
Tro al vespre que fams lo ponga.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Qu'il s' épluche bien et s' oigne jusqu'au soir que la faim le poigne.