champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
domingo, 19 de abril de 2026
Ref, Refrim, Refut
miércoles, 17 de julio de 2024
Libre de caça. Libre de animals de casar.
N.° 1295 En la cubierta: Libre de caça. Libre de animals de casar.
Hoja 2.a: Capitol de les fayçons e dels plomatges que deuen hauer los sparuers per a ser bons.
(N. E. esparvers. Hay que consultar a Deudes de Prades, Auzels cassadors; por ejemplo en las obras de Raynouard.)
94 hojas útiles, excepto las 1.a y última en blanco y las 90 a 96, de las que sólo se conserva la parte inferior; foliación 4 a 91 (las primeras hojas han sido cortadas). - Papel, cuya filigrana consiste en mano con estrella de cinco puntas, 0,314 alto X 0,215 ancho: caja escritura 0,236 X 0,154. - Letra S. XV; algunos claros prueban (que) es una copia.
Perg.°
(De la Librería de D. Vicente Hernández Máñez.)
¿Será el presente tratado la obra de cetrería del famoso Antonio de Vilaragut que cita Salvá?
Se conservan los capítulos siguientes:
De les fayçons e dels plomatges que deuen hauer los sparuers per a ser bons.
De les condicions, maneres e volers que deu aver lo astor prim que es dit femeniu.
Dels mijans astors quins deuen eser.
Dels noms de les plomes del cors de qualquier oçell.
Dels astors terçols que son dits mascles e son los menors.
Quant e com deu hom traure del niu e criar astors e sparuers e per conseguent tots altres ocells de presa.
Com deu fer hom hobrir la boca al falco o al oçell.
Per a fer bo e ben volar e ben casar e ardit al astor o esparuer.
Dels astors o esparuers que son de auol cor e de auol condicio que no uolen caçar ne pendre res e an bona talla e bona pena. (N. E. Pena : ploma : com lo rat penat.)
De les natures dels falcons e dels oçells de presa e de les talles e fayçons e plomatges de aquells quines an a esser per a ser bons.
De no pendre lo falco o lo oçell si gran nesisitat no es.
Com deu hom tenir lo falco o lo oçell e que li deu hom fer quant lo a brau e saluatge.
Del pes cantitat e mesura de medeçines e altres coses que son conuenibles e haura prou qualquier oçell segons lo gran de aquell poch mes o menys.
Com deu abaxar hom los falcons o los oçells.
De la barra o percha qui es bona pera tenir qualseuol ocell.
Per a fer adompdar e amançar e asossegar a oçell malenconich e per ferli perdre que nos debata molt, ni basque e sia pus ayna dompde el fara abaxar molt e perdre algun poch de la brauea e fets axi.
De quant haurets tengut lo falco o lo oçell deu o quince jorns e sera bax e vendra be al puny quey salte volenters o un poch al lloure seguentment que li deuets fer e fets li pebrada e daula y en deju que no haja menjat res a hora de misses majors.
Seguentment que deueu fer al oçell e com li adobareu la nefa e en quin temps ne quant.
De quant voldrets dar la dita bossa o porga al falco o al oçell per denejar (N. E. netejar) li lo ventrell com ho farets.
Qui deu hom fer al falco o al ocell quant hom coneix questa algun poch empachat e volrets que esmirle be.
De la poluora que es mol bona per a dar al falco o al ocell que volrets questiga llarch de ventre.
Per a quant conuendra de dar plomada al falco o al ocell e com la y dareu e quant e en quina manera.
Com deu hom guardar de llançar ne fer pendre al aztor ni al falco ni al oçell ralees ni ceuar lo y ne darliu amenjar.
Com se deu a saytar falco monteri o pelegri a perdiu.
Per a afaitar lo falco a llebre o a perdiu o a altra cosa la qual vos volrets.
Com vos deuets guardar de dar a menjar al oçell que esta molt flac e baix.
Per a tornar gras e engordar lo ocel, que sia vengut a gran flaquea e de falliment (defalliment) de carns.
Quant deu hom tenir lo falco o lo oçell flach o gros segons lo temps.
Com deu exer avisat tot caçador per a caçar be ab lo falco o ab lo oçell.
Per a guardar que lo falco o lo ocell no rode per desig de sol e de esser sbanyat car mols sen van per aquesta raho.
Del falco o del ocell qui desempara la preso qui presa aura ans que y plegue son senyor.
Per a fer ardit lo falco o lo oçell.
Si lo falco o lo ocell es squiu que nos dexe cobrar.
De quant lo falco o lo oçell sesbarrara o fogira del hom es ceuara de qualquier mal past que li deu hom fer.
Quant hom be de caça ab lo falco o lo ocell que li deu hom fer.
Que deu hom fer al falco o al oçell quant be de caça.
Com deuets ceuar lo vostre ocell o falco de oçells de aygua.
Com no deuets fer pendre ni dar res per medecina al falco o al ocell sino en deju si gran necessitat no es.
Per a fer curar les plomades que los falcons o los ocells se retenen.
Com no deu hom de dar plomada ni curall ni osfada al falco o al oçell.
Del falco o del ocell que apresa la plomada o lo curall e so rete que no vol llancar (llançar) per tracio que en ell regna ho (o) per malaltia.
Del falco o del oçell que te alguna cosa en lo ventrell e vomiteja e no la pot llançar per a ferla y llançar fets axi.
Quant los falcons ho los ocells tenen algunes plomades velles pegades en lo ventrell en ques conexera e com lo guarreu. (guariréu : sanaréu)
Del falco o del ocell que fa sanch per dauall ab lo que smirla.
Del falco o del oçell com lo deu hom guardar que no begua de neguna sanch en special sia guardat que no vega (begua, begue, de beure) sanch de oçell vell.
Del falco o del oçel que no sab hom quin mal sea ni lo y pot hom conexer que li deu hom fer.
De quant se aborracara alguna ploma o plomes al falco o al oçell o seli machucara o lluxara o torçra o trencara pero que del tot no sia trencada adobaules hi en la forma seguent.
Que deu hom fer al falco ho al oçell que se li haura trencada alguna ploma o plomes de les alles o de la coha prop la carn com la y deuets escatir.
Per a escatir de agulla.
De quant se li aranca alguna ploma per força al ocell.
Quant se arranca al oçell alguna ploma de les ales ho de la coha per força que li faça sanch.
Per a falco o ocell que sia tacat de oli o de grex en les plomes.
De la formiga ques fa als falcons e als oçells en les plomes de les ales e de la coha que se les tallen ab la nefa e no sab hom quin mal se han.
Per a fer desfer los hous als falcons o als oçells que son femelles.
Per a al falco o oçell que no pot pasar la gorga.
De la polbora qui es bona per a dar al falco o al oçell qui llança la gorga.
Per a qui volra fer llançar la gorga al falco o al oçell.
Per a curar falco o ocell que no pot pasar la gorga e la te ja corrompuda que li put lo ale si la y o letg e la vianda que y te dins que li farets.
Del falco o del ocell que te la gorgua e lo ventrell e les tripes fredes e per raho de aquesta fredor lança la gorgua.
Del falco o del ocell que llança la mitat de la gorga poch mes o menys.
Del falco o del ocell que te la gorga e les tripes plenes de vent.
Del falco o del oçell ques forada la gorga.
Per a falco o oçell que ha defalliment de cor que no pot volar com solia.
Quant lo falco o lo oçell te les mans inflades.
Com se deu fer oli apati.
Del falco o del oçell que te les mans inflades e no y te plaga alguna.
Dels porets e claus ques fan en les mans dels falcons o dels oçells e ab que guaran.
De la ungla quant vol eixir al falco o al oçell que las arranca del dit de la ma.
Com deu hom fer per guardar lo oçell que no se li façen les malalties de la aygua congelada en lo cap.
Que deu hom fer al falco ho al oçell per a que stiga sans tot lany.
Que deu hom fer per guardar lo falco o lo oçell que no haja aygua en lo cap e per sostenirlo sans tot lany.
Per a falco o oçell que te aygua en lo cap.
Del falco o del oçell que te aygua congelada en lo cap e te lo cap inflat.
De mal de aygua congelada ques fa als falcons o als oçells en lo cap.
De altra aygua congelada que es mala.
Si lo falco o lo oçell te blancor o desfeta o tel en lull. (l'ull)
Del falco o del oçell que te tel en lull o desfeta per colp o per als.
Del falco o del oçell que reb colp en lull e sel haura trencat.
De una malaltia ques fa als falcons o als oçells que a nom mal de cap.
Per quines rahons ve lo mal del cançer en la boca als falcons o als oçells.
De quines viandes deu hom guardar al oçell que no li de a menjar quant tendra mal de cançer en la boca.
Del falco o del ocell que te la boca inflada e no y te alre malt. (mal)
Del mal ques fa als falcons o als ocells que sels infla la boca per scalfament.
De una malaltia ques fa als falcons o als oçells en la boca que dien garmolls ho grans.
De altre gormis ques fa en la boca del falco o del oçell qui es a manera de cançer lo qual es mortal sino es acorregut e curat.
De mal de cancer ques fa als falcons e als oçells en la boca.
De altre cançer ques engendra en algunes plagues o talls ques fan als falcons, o als oçells en la boca.
De altre cançer ques fa en la boca del falco o del oçell.
De altre cançer ques fa es engendra en la boca del falco o del oçell que es pijor que tots e es perillos e mortal.
De altra medeçina que es bona per a guarir mal de cançer que sia fort.
Del guermez ques fa en les orelles dels falcons o dels oçells.
Quant per alguns colps o debatudes se li sera inflat al falco o al ocell en algun lloch e se li sera alli represa alguna sanch cuallada entre lo cuyro e la carn.
Del falco o del oçell que haura rebut colp com dit es en lo altre capitol e no se li ajustara sanch ni sera molt inflat sino que u tendra blau.
De altra manera de cascament que lo falco o lo ocell esta cascat en lo cos e no pasa be lo que menja.
Per a falco o oçell que sera estat mal tractat e cascat.
Quant lo falco o lo ocell sera cascat que ha pres colps.
De altra manera de malaltia que ve per cascament als falcons o als oçells.
Del mal de fetge que ve per cascament als falcons o als oçells.
Del falco o del oçell ques debat per beure quant veu laygua en beu molta e tantes vegades com veura aygua tantes ne vol beure e de fet ne beu si lin dexau beure e tot aço fa per mal que te en la vexiga.
Del falco o del ocell que smirla ab afany que seli comença a fer pedra.
De mal de pedra ques fa als falcons e als oçells.
Dels falcons o dels oçells que han mal de pedra.
Com se deu obrir lo falco o lo ocell quant te tan grosa la pedra que nol dexa smirlar e no la pot lançar.
De una pedra chica ques fa als falcons o als oçells entre les çelles e le cuyro questa sobre la nefa alli hon comença la ploma del cap.
Del falco o del ocell que se li fa pedra o durullo entre la çella e lo cap.
Del falco o del oçell que haura pantax.
Del enguent que es bo per a curar totes nafres als falcons ho als ocells.
De la poluora que es bona per a guarir los falcons o los oçells que han nafres giques que no han mester cosir ni obrir.
Del falco o del oçell que reb colp.
Per a falco o oçell que sera nafrat de fora en la caça.
Per a guarir al falco o al oçell que tendra plaga en les mans o en les cames de la ploma avall.
De quant lo falco o lo oçell per nafra li hixen les tripes de fora.
Com se deu fer la consolda per a les trencadures.
Com se deu fer la consolda per a les trencadures. (sic, duplicat)
De quant lo falco o lo oçell se trenca alguna canyella de la ala os trenca la ala tota en redo e no li ix os ni sanch ni te romput lo cuyro.
Del falco o del oçell que haura la cama trencada o la cuxa que nos haura romput lo cuyro ne li haura exit os ni canyella ni sanch.
Si lo falco ho lo ocell tendra la cuxa o la cama o la ala trencada que sia romput lo cuyro que ixca sanch.
Dels filandres ques engendren en lo ventrell del falco o del oçell.
Des filandres que son engendrats prop los rinyons de fora lo ventrell dins en lo cos.
Del inflament que los falcons o los oçells tenen en lo ventrell de ram de enfit que stan enpachats.
Del falco o del oçell que esta costribat que fa la smirla dura a durullons.
(constipado : estreñit, que fa la merda dura a cagallons : truños.)
Del falco o del oçell que ha mal de febra questa empachat.
Del inflament ques fa als falcons o als oçells en lo ventre que ha nom tropich.
Del inflament ques fa al oçell entre lo cuyro e la carn per ventositat.
Del falco o del oçell que se li fa potra.
Del falco o del oçell que tendra les barres fora de lloch. (barres : mandíbula, mandíbules.)
Del mal de fistola ques fa als oçells.
Del falco o del oçell que se li fara sobre os.
Que deu hom fer al oçell quant lo vol posar en muda.
Com vol star lo oçell en muda e en quin loch lo deu hom tenir e en quina forma.
De les viandes e altres coses que son bones per a fer be mudar e tost lo falco o qualseuol oçell. E dauli de aquestes viandes al començ mentre menja ab fam que depuix no voldra menjar ni pendre nenguna poluora per a quel faça mudar tost e despullar.
Que deu hom fer per a tenir sanch (N. E. sa, sano) lo falco ho lo oçell quant estiga en muda e per conseguent tot lany.
De una malaltia ques fa als falcons o als oçells en lo temps que estan en muda que sels puxen filandres als renyons.
Que deu hom fer al falco o al oçell quan ix de muda e quant hom lo vol traure.
Que deu hom fer al oçell que remuda les plomes.
De una malaltia ques fa als falcons o als oçells en lo temps que muden que ha nom prohija de ques guasta les plomes.
Per a fer desfer lupia.
Per a desfreçar e mudar de color los falcons o los oçells que nols coneguen.
Per a guarir sarna per molta que tingan qualseuol gos o altre animal e encara persona...
viernes, 12 de abril de 2024
Inducias - Destruir
Inducias, s. f. plur., lat. inducias, renvoi, sursis, délai, trêve.
Quan lo plag es comensat, moltas vegadas aven que las partz queron inducias, so es respech e alongamen. Trad. du Code de Justinien, fol. 14.
Quand le plaid est commencé, plusieurs fois il arrive que les parties demandent renvois, c'est-à-dire répit et prolongation.
Hom deu donar a tot accuzat inducias, o temps dins lo qual se puesca avisar de respondre. Cat. dels apost. de Roma, fol. 62.
On doit donner à tout accusé délais, ou temps dans lequel il se puisse aviser pour répondre.
ANC. FR. Comme il eust faict avecques son ennemy induces, que nous disons trêves. Anc trad. des Offices de Cicéron, p. 22.
ANC. CAT. Enducies. ESP. Inducia. PORT. Inducias. IT. Indugià. (chap. Indussia, indussies: a un juissi: retrás, aplassamén; tregua, tregües.)
Indulgencia, Endulgencia, s. f., lat. indulgentia, indulgence.
Salv autras endulgencias e granz remissions. V. de S. Honorat.
Sauf autres indulgences et grandes rémissions.
So son letras de perdon e de la indulgencia. V. et Vert., fol. 75.
Ce sont lettres de pardon et de l'indulgence.
Lo papa pot donar indulgencias. L'Arbre de Batalhas, fol. 85.
Le pape peut donner indulgences.
CAT. ESP. PORT. Indulgencia. IT. Indulgenzia. (chap. Indulgensia, indulgensies: perdó de pecats o culpes; indult, indults; v. indultá: indulto, indultes, indulte, indultem o indultam, indultéu o indultáu, indulten; indultat, indultats, indultada, indultades.)
2. Endulgensa, s. f., indulgence.
El papa avia altreiada pleniera endulgensa.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 202.
Le pape avait octroyé indulgence plénière.
IT. Indulgenza.
Industria, Endustria, s. f., lat. industria, industrie.
Per sa propria industria. L'Arbre de Batalhas, fol. 100.
Par sa propre industrie.
Per son estudi e per sa endustria. Cat. dels apost. de Roma, fol. 55.
Par son étude et par son industrie.
CAT. ESP. PORT. IT. Industria. (chap. Industria, industries; aplicassió, treball; puesto aon se produíx; adj. industrial, industrials.)
Infern, Yfern, Enfern, Effern, s. m., lat. infernum, enfer.
Cayran lains el foc d' infern arden...
(chap. Caurán adins del foc d' infern ardén.)
Ins en infern on seretz turmentat.
Folquet de Romans: Quan lo dous.
Tomberont là dedans au feu ardent d'enfer...
Dedans l'enfer où vous serez tourmentés.
Per qu' en yfern fara de totz un mun.
Serveri de Girone: Del mon.
C'est pourquoi en enfer il fera un mont de tous.
Cel que Dieu laisa e 'n enfern te,
En enfern aura la merce.
Pierre d'Auvergne: Lo Senher.
Celui qui Dieu délaisse et tend vers enfer, en enfer aura la récompense.
Pois met l' arma en effern. Poëme sur Boèce.
Puis met l'âme en enfer.
Als inferns descencio. Eluc. de las propr., fol. 128.
Descente aux enfers.
ANC. FR. En enfern qui regeirat à tei?
Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 6.
Se jo descendrai à enfern tu i es.
Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 138.
CAT. Infiern. ESP. Infierno. PORT. IT. Inferno. (chap. Infern, inferns.)
2. Infernal, Yfernal, adj., lat. infernalis, infernal.
Els focs yfernals
Ardretz, senes falida.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Aux feux infernaux vous brûlerez, sans faute.
D' ont es issitz tan grans mals
En cossir et en digz durs
Et en fols faitz infernals.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
D'où est sorti si grand mal en pensée et en paroles dures et en folles actions infernales.
CAT. ESP. PORT. Infernal. IT. Infernale. (chap. Infernal, infernals.)
3. Infernar, Enfernar, v., damner.
Aus, tu que Gleyza governas
E cobeitas e campernas
L' autruy dreg! Del tort t' infernas.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Ouïs, toi qui gouvernes l'Église et convoites et attaques le droit d'autrui!
Du tort tu te damnes.
Per que s destrui e s' enferna.
Bertrand de Born: Greu m' es.
C'est pourquoi il se détruit et se damne.
Fig. Fas sirventes per esquerna
D' amor qu' en aissi s' enferna,
Que las joves an levada taverna.
Alb. Caille: Aras quan.
Je fais sirvente par raillerie d'amour qui se damne tellement, que les jeunes [femmes] ont ouvert taverne.
ESP. Infernar. (chap. Inferná, infernás, aná al infern, condenás: yo me inferno, infernes, inferne, infernem o infernam, infernéu o infernáu, infernen; infernat, infernats, infernada, infernades.)
Infimos, adj., lat. infimus, infime, bas, enfoncé.
Loc humit, gras, infimos. Eluc. de las propr., fol. 217.
Lieu humide, gras, bas.
CAT. Infim. ESP. (ínfimo) PORT. IT. Infimo. (chap. ínfim, infims, ínfima, ínfimes: baix, afonat.)
Inflacio, s. f., lat. inflatio, enflure.
Pren inflacio et dezinflacio.
Alguna inflacio.
Eluc. de las propr., fol. 52 et 81.
Prend enflure et désenflure.
Aucune enflure.
ESP. Inflación. PORT. Inflação. IT. Infiagione. (chap. Inflassió, inflassions : creixcuda, aumén dels preus; unfló, unflós.)
2. Enflazon, Eflazo, s. f., enflure.
Aquella confection
Pauzatz als pes; per enflazon
Ben bona es, e petit costa.
(chap. literal: Aquella confecsió poséu als peus; per a unfló (o inflamassió) ben bona es, y poc coste.)
Deudes de Prades, Auz. cass., fol. 21.
Posez aux pieds cette préparation; pour enflure elle est bien bonne, et coûte peu.
Fig. Per eflazo d' ergoil. Trad. de Bède, fol. 45.
Par enflure d'orgueil.
3. Enflament, Eflamen, s. m., enflure, irritation.
Aquela calors e aquel eflamens si sento e s' amortisso e esdeveno suau e pazible. Trad. de Bède, fol. 42.
Cette chaleur et cette enflure se sentent et s'amortissent et deviennent douces et paisibles.
Fig. Que per aventura... detracions, enflament, departiment non sian entre vos. Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Que par hasard... détractions, irritation, sédition ne soient entre vous.
4. Inflatiu, adj., gonflatif, propre à enfler.
(chap. inflamassió, inflamassions, v. inflamá, inflamás; unfló, unflós.)
Viandas grossas et inflativas. Eluc. de las propr., fol. 81.
Aliments grossiers et gonflatifs.
ESP. Inflativo (N. E. que hincha o infla. Chap. unflatiu, unflatius, unflativa, unflatives : que fa unflá, com los sigrons, fesols, col, etc.).
5. Enflar, Eflar, Uflar, v., lat. inflare, enfler, gonfler.
So es gota que pels pes pren,
Et azoras los fai enflar.
Deudes de Prades, Auz. cass.
C'est goutte qui par les pieds prend, et aussitôt les fait enfler.
Fig. Scientia efla, charitaz edifia. Trad. de Bède, fol. 35.
Science enfle, charité édifie.
Part. pas. Esperitz te lo cors uflat. Brev. d'amor, fol. 8.
Le souffle tient le corps enflé.
CAT. ESP. Inflar. IT. Infiare. (chap. Unflá, unflás: yo m' unflo, unfles, unfle, unflem o unflam, unfléu o unfláu, unflen; unflat, unflats, unflada, unflades.)
6. Dezinflacio, s. f., désenflure.
Pren inflacio et dezinflacio.
Eluc. de las propr., fol. 52.
Prend enflure et désenflure.
(chap. Desunfló, desunflós.)
7. Desenflar, Deseflar, v., désenfler, dégonfler.
Tos ventres deseflaria.
Lo ventre sy desenflara per la boca.
Liv. de Sydrac, fol. 79 et 101.
Ton ventre désenflerait.
Le ventre se désenflera par la bouche.
CAT. Desinflar. (ESP. Desinflar, deshinchar. Chapurriau desunflá, desunflás: desunflo, desunfles, desunfle, desunflem o desunflam, desunfléu o desunfláu, desunflen; desunflat, desunflats, desunflada, desunflades.)
8. Roflamen, s. m., ronflement, explosion.
Fig. La freida vianda endursis los nervis e las venas e lo coratge e la servela, e esmov lo roflamen de las malvasas humors.
Liv. de Sydrac, fol. 33.
La nourriture froide endurcit les nerfs et les veines et le coeur et la cervelle, et excite l'explosion des mauvaises humeurs.
Infligir, v., lat. infligere, infliger.
Part. pas. La pena infligida. Fors de Béarn, p. 1089.
La peine infligée.
ESP. PORT. Infligir. (chap. Infligí: infligixco o infligixgo, infligixes, infligix, infligim, infligiu, infligixen; infligit, infligits, infligida, infligides.)
Inhilar, Enilhar, Endillar, v., lat. hinnire, hennir.
Cavals inhila. Leys d'amors, fol. 128.
(chap. Lo caball relinche.)
Le cheval hennit.
El cavals es totz enrabiatz...
Brama, crida et endilla.
Roman de Jaufre, fol. 84.
Le cheval est tout enragé... il brame, crie et hennit.
Part. prés. Poli ama mot sa mayre et la siec on que ane, et si la pert sona la enilhan. Eluc. de las propr., fol. 246.
Le poulain aime beaucoup sa mère et la suit où qu'elle aille, et s'il la perd il l'appelle hennissant.
(chap. Relinchá: relincho, relinches, relinche, relinchem o relincham, relinchéu o relincháu, relinchen; relinchat, relinchats, relinchada, relinchades; s. m. relincho, relinchos : sonido dels caballs, mules, potros, potres.)
Inpetige, s. f., lat. impetiginem, gratelle.
Inpetige es corrupcio d'humor intercutanea ab pruzor.
Eluc. de las propr., fol. 98.
Gratelle est corruption d'humeur intercutanée avec démangeaison.
IT. Impetigine, impetiggine.
(chap. Sarna, tiña, picassó; en fransés gratelle, de gratar : rascá.)
Insidia, s. f., lat. insidias, embûches, piéges.
Non doptan los aguah ni las insidias.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 194.
Ne redoutant les aguets ni les piéges.
ANC. ESP. PORT. IT. Insidia. (chap. Insidia, insidies.)
2. Insiador, s. m., lat. insidiator, qui tend des embûches, insidiateur, trompeur, malfaiteur.
Insiadors publics. Priv. concile par les R. d'Angleterre, p. 17.
Insidiateurs publics.
ESP. PORT. Insidiador. IT. Insidiatore.
(chap. Insidiadó, insidiadós, insidiadora, insidiadores.)
3. Encidiar, v., lat. insidiari, dresser des embûches, insidier, épier, surprendre.
Part. pas. Lo qual fo encidiatz e aguachatz per son sogre, e mortz.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 30.
Lequel fut insidié et guetté par son beau-père, et tué.
CAT. ESP. PORT. Insidiar. IT. Insidiare. (chap. Insidiá: insidio, insidies, insidie, insidiem o insidiam, insidiéu o insidiáu, insidien; insidiat, insidiats, insidiada, insidiades.)
Instigar, Istiguar, v., lat. instigare, instiguer, exciter, pousser, animer.
Per instigar lor a conversio. Eluc. de las propr., fol. 6.
(chap. Per a instigáls a conversió.)
Pour instiguer eux à conversion.
Clotari los enduh e 'ls istiguet de far los mostiers.
(chap. Clotari los va induí y los va instigá de fé los monasteris.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 84.
Clotaire les induisit et les excita à faire les monastères.
CAT. ESP. PORT. Instigar. IT. Instigare. (chap. Instigá: instigo, instigues, instigue, instiguem o instigam, instiguéu o instigáu, instiguen; instigat, instigats, instigada, instigades.)
2. Istiguatio, s. f., lat. instigatio, instigation, excitation, incitation.
Per la istiguatio de la reyna.
(chap. Per la instigassió del dimoni o demoni.
Per la instigassió de la reina o reyna.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 50 et 80.
Par l'instigation du démon.
Par l'instigation de la reine.
CAT. Instigació. ESP. Instigación. PORT. Instigação. IT. Instigazione.
(chap. instigassió, instigassions.)
3. Istiguador, s. m., lat. instigator, instigateur.
Lo qual era istiguador d' aquela malvada doctrina.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 85.
Lequel était instigateur de cette mauvaise doctrine.
CAT. ESP. PORT. Instigador. IT. Instigatore, istigatore. (chap. Instigadó, instigadós, instigadora, instigadores. Artur Quintana Font va sé l' instigadó de la rabia catalanista al Matarraña y arreu d'Aragó.
Se morirá lo gos pero la rabia continuará en los atres gossos y gosses infectats e infectades.)
4. Istigament, s. m., excitation, picotement.
Ve als ronhos, els quals engendra aigu istigament et pruziment.
Eluc. de las propr., fol. 62.
Vient aux rognons, auxquels engendre quelque picotement et démangeaison.
ANC. CAT. Instigament. IT. Instigamento, istigamente (istigamento). (chap. Instigamén, instigamens: exitassió, exitassions.)
Instructio, s. f., lat. instructio, instruction.
Necessari a comuna instructio. Eluc. de las propr., fol. 156.
Nécessaire à commune instruction.
A instructio e a memoria. Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 40. Pour instruction et pour mémoire.
CAT. Instrucció. ESP. Instrucción. PORT. Instrucção. IT. Instruzione, istruzione. (chap. Instrucsió, instrucsions.)
2. Istruidor, s. m., lat. instructor, instructeur, maître, guide.
So nostres istruidors en dubietat, liberadors de captivitat.
Eluc. de las propr., fol. 13.
Sont nos maîtres en doute, libérateurs de captivité.
ANC. CAT. ANC. ESP. (MOD. Instructor) PORT. Instruidor. IT. Instruttore. (chap. Instructó, instructós, instructora, instructores; instruidó, instruidós, instruidora, instruidores.)
3. Instrument, Instrumen, Estrument, Estrumen, Esturmen, s. m., lat. instrumentum, instrument, outil.
Portan los esturmens cascus
Qu' el poguesson desclavelar.
Passio de Maria.
(chap. literal: Portán cadaú los instrumens (ferramentes) per a que lo pugueren desenclavá. Passió de María. Jessús a la creu.)
Portant chacun les instruments pour qu'ils le pussent déclouer.
Veian si s' acordon gen
L' auzelh e nostre estrumen.
Un troubadour anonyme: Seinor vos que.
Qu'ils voient si s'accordent bien les oiseaux et nos instruments.
Ab trompas et ab corns et ab d'autres esturmens. Philomena.
Avec trompettes et avec cors et avec d'autres instruments.
Fig. El temps es esturmens
Ab que la vida fa.
Nat de Mons: Al bon rey.
Le temps est instrument avec quoi la vie agit.
- Acte public.
Ara digam d'aquelas provansas que son faitas per estrumentz, so es per cartas. Trad. du Code de Justinien, fol. 29.
Maintenant parlons de ces preuves qui sont faites par instruments, c'est-à-dire par titres.
De aysso receub instrumen. Tit. de 1391, de Périgueux.
De cela reçut acte.
En lo present instrument son contengudas.
Tit. de 1378. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 356.
Dans le présent instrument sont contenues.
ANC. ESP. Nin estrument nin lengua, nin tan claro vocero.
Milagros de Nuestra Señora, cop. 9.
CAT. Instrument. ESP. MOD. PORT. Instrumento. IT. Strumento.
(chap. Instrumén, instrumens.)
4. Instrumental, Istrumental, adj., instrumental, qui sert d'instrument.
V sens corporals qui han membres instrumentals defora.
Cors... organizat e format ab membres istrumentals.
Eluc. de las propr., fol. 17 et 13.
Cinq sens corporels qui ont membres instrumentaux au dehors.
Corps... organisé et formé avec membres instrumentaux.
CAT. ESP. PORT. Instrumental. IT. Strumentale. (chap. Instrumental, instrumentals.)
5. Istrumentalment, adv., instrumentalement.
Virtut natural obrant per calor istrumentalment.
(chap. Virtut natural obrán per caló instrumentalmen.)
Eluc. de las propr., fol. 68.
Vertu naturelle opérant par chaleur instrumentalement.
CAT. Instrumentalment. ESP. Instrumentalmente. IT. Strumentalmente. (chap. instrumentalmen.)
6. Instructiu, adj., instructif.
Instructiva informacio. Eluc. de las propr., fol. 1.
(chap. Instructiva informassió.)
Instructif enseignement.
ESP. PORT. Instructivo. IT. Instruttivo. (chap. Instructiu, instructius, instructiva, instructives.)
7. Estruyre, v., lat. instruere, instruire.
Entro 'l jorn que intron los novels, los cossols vielhs los devon estruyre et enformar de totas las cosas. Cartulaire de Montpellier, fol. 191.
(chap. Hasta 'l día que entron los nous, los consuls vells los deuen instruí e informá de totes les coses.)
Jusqu'au jour qu'entrent les nouveaux, les anciens consuls doivent les instruire et informer de toutes les choses.
CAT. ESP. PORT. Instruir. IT. Instruire, istruire.
(chap. Instruí, instruís: yo m' intruixco o instruixgo, instruíxes, instruíx, instruím, instruíu, instruíxen; instruít, instruíts, instruída, instruídes.)
8. Constructio, Costructio, s. f., lat. constructio, construction, structure.
Sobre la costructio dels murs. Tit. de 1358. DOAT, t. XCIII, fol. 221.
Sur la construction des murs.
- En terme de grammaire.
A penas sap hom on se comensa la constructios. Leys d'amors, fol. 134.
(chap. Apenes sap hom (se sap) aon escomense la construcsió.)
A peine sait-on où se commence la construction.
CAT. Construcció. ESP. Construcción. PORT. Construcção. IT. Costruzione. (chap. Construcsió, construcsions.)
9. Constructiu, Costructiu, adj., constructif, propre à construire.
O son... costructivas.
Constructiva, construens.
Leys d'amors, fol. 27 et 39.
Ou sont... constructives.
Constructive, construisant.
(chap. Constructiu, constructius, constructiva, constructives.)
10. Construire, Costruire, v., lat. construere, construire, établir.
Fig. So nos retrai Marcabrus;...
Segon qu' el nos o costrus.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
Cela nous rapporte Marcabrus;... selon qu'il nous l' établit.
- En terme de grammaire.
Declinar e costruire e far derivamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Décliner et construire et faire dérivations.
Part. prés. Constructiva, construens. Leys d'amors, fol. 39.
Constructive, construant.
CAT. ESP. PORT. Construir. IT. Costruire. (chap. construí: construíxco o construíxgo, construíxes, construíx, construím, construíu, construíxen; construít, construíts, construída, construídes.)
11. Destruccio, Destruction, s. f., lat. destructionem, destruction, ruine.
Ar podes elegir
La patz de la ciptat o la destruction.
V. de S. Honorat.
Maintenant vous pouvez choisir la paix de la cité ou la destruction.
La destruccio d' aquesta ciutat. L'Arbre de Batalhas, fol. 34.
(chap. La destrucsió d' esta siudat.)
La destruction de cette cité.
La bocha de fol es sa destructios. Trad. de Bède, fol. 43.
La bouche du fou est sa destruction.
CAT. Destrucció. ESP. Destrucción. PORT. Destruição. IT. Distruzione.
(chap. Destrucsió, destrucsions.)
12. Destructiu, adj., lat. destructive, destructif.
Adonx es destructiva. Leys d'amors, fol. 45.
Alors est destructive.
Naturalment es destructiva. Eluc. de las propr., fol. 26.
Naturellement est destructive.
CAT. Destructiu. ESP. Destructivo. IT. Distruttivo.
(chap. Destructiu, destructius, destructiva, destructives.)
13. Destruzimen, Destruzemen, Destruimen, s. m., ruine, destruction. An pres dan e gran destruzimen.
Cardinal: Ricx hom.
Ont pris dommage et grande ruine.
Car cel que a destruimen
Met lo sieu.
T. d'Albertet et de Pierre: En Peire.
Car celui qui met le sien à destruction.
Met a totz destruzemens.
Marcabrus: Pus mos coratges.
Met à toutes destructions.
ANC. FR.
De Richart vont quérant li destruiement. Roman de Rou, v. 3211.
Tant i fu li destruiemenz. B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 101.
CAT. Destruiment. ANC. ESP. Destruimiento. PORT. Destruimento.
IT. Distruggimento. (chap. Destruimén, destruimens.)
14. Destruydor, s. m., lat. destructor, destructeur.
Enfern, yeu serai destruydor tieu. Hist. abr. de la Bible, fol. 74.
(chap. Infern, yo siré (seré) ton destructó (destruidó).)
Enfer, je serai ton destructeur.
CAT. Destructor. ESP. (MOD. Destructor) PORT. Destruidor. IT. Distruttore. (chap. destructó, destructós, destructora, destructores; destruidó, destruidós, destruidora, destruidores.)
14. Destruir, v., lat. destruere, détruire, ruiner, consumer.
Man que meta totz sos affics
En destruir els pagans de lai.
P. Vidal: Pus ubert.
Mande qu'il mette tous ses soins à détruire les païens de là.
Atressi cum la candela
Que si meteyssa destruy
Per far clardat ad autruy.
P. Raimond de Toulouse: Atressi.
Tout ainsi comme la chandelle qui elle-même se consume pour faire clarté à autrui.
Fig. Per destruir enfern qu'el diables tenia.
Folquet de Marseille: Vers Dieus.
Pour détruire enfer que le diable possédait.
Part. prés. subst. Quar als destruzens
Deu venir destruzimens.
P. Cardinal: Lo mons es.
Car aux détruisants doit venir destruction.
Part. pas. Que 'l traytor seran destrut,
E li trahit ben vengut.
P. Cardinal: Razos es.
Vu que les traîtres seront détruits, et les trahis bien venus.
Dece qu'es destruitz destru l'autre.
Leys d'amors, fol. 47.
Sitôt qu'il est détruit il détruit l'autre.
CAT. ESP. PORT. Destruir. IT. Distruggere. (chap. Destruí: destruíxco o destruíxgo, destruíxes, destruíx, destruím, destruíu, destruíxen; destruít, destruíts, destruída, destruídes.)









