Mostrando las entradas para la consulta santa ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta santa ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 18 de agosto de 2026

Tron, Tro, Troneire, Troneyre, Tonedre, Tronar, Tronc, Tronso, Troncho, Trenson, Troncar

Tron, Tro, s. m., lat. tonitru, tonnerre.
Selh que fetz l' ayr' e cel, e terra e mar,
E caut e freg, e vent e plui' e tro.
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
Celui qui fit l'air et ciel, et terre et mer, et chaud et froid, et vent et pluie et tonnerre.
- Adjectiv. Terrible.
L' apostoli que mot fetz cara trona. Guillaume de Tudela.
Le pape qui moult fit mine terrible.
CAT. Tro. ESP. Trueno. ANC. IT. Trono. (chap. Tro, trons.)

cuadro de Jordi, las eras, les eres, vista de Santa Bárbara

2. Troneire, Troneyre, Tonedre, s. m., lat. tonitru, tonnerre.
Lo vens e 'l troneire, e l' aura e 'l tempier. Guillaume de Tudela.
Le vent et le tonnerre, et l'orage et la tempête.
La resplandors pareis avans en terra que lo tonedres sia; mas lo tonedres es abans que lh' esluciada. Liv. de Sydrac, fol. 46.
La splendeur paraît avant en terre que le tonnerre soit; mais le tonnerre est avant que l'éclair. 
Ovelhas, las quals, si so prens et auzo troneyre, abhortisho.
(chap. Ovelles, les cuals, si están preñades y escolten un tro, aborten.)
Eluc. de las propr., fol. 234. 
Les brebis, lesquelles, si elles sont pleines et entendent le tonnerre, avortent.

3. Tronar, v., tonner.
Dormir quan venta ni trona.
(chap. Dormí cuan fa ven y trone.)
Le Moine de Montaudon: Mout me platz.
Dormir quand il vente et tonne.
Tan cum cel plou ni trona.
Pierre d'Auvergne: Ab fina.
Tant comme le ciel pleut et tonne.
Ades plova, ades grandine, ades neve, ades trone.
Eluc. de las propr., fol. 135.
Que tantôt il pleuve, tantôt grêle, tantôt neige, tantôt tonne.
ANC. IT. Le Dizionario d'Alberti, avant de rapporter l'exemple cité par 
l'Académie de la Crusca:
Si levò un grido si grande come se tronasse, etc. (Introd. virt.)
S'exprime ainsi:
Voce provenzale antiquata.
ANC. CAT. ESP. Tronar. IT. MOD. Tonare. (chap. Troná; ara trone; avui ñaurá tronada, les tronades de estiu són perilloses, sol pedregá; ha tronat a la franja del meu cul; tronará; si tronare mes assobín.)


Tronc, s. m., lat. truncus, tronc, tige.
Ar vey qu' em vengut als jorns loncs,
Que flors s' arenga sus els troncs.
Guillaume de Cabestaing: Ar vey.
Je vois maintenant que nous sommes venus aux jours longs, vu que la fleur s'arrange sur les tiges.
Si cum la roza, entre mil troncs,
Es gensers que flors d' autre gras.
Raimond de Miraval: Contr' amor.
Ainsi comme la rose, entre mille tiges, est plus belle que fleur d'autre graine.
CAT. Tronc. ESP. PORT. IT. Tronco. (chap. Tronc, troncs; trong, trongs; tronquet, tronquets; vore Soca.)

Tronc, troncs; trong, trongs; tronquet, tronquets; vore Soca

2. Tronso, Troncho, Trenson, s. m., tronçon.
No pot esser remazut
Que vas cel no volon tronso. 
Bertrand de Born: Lo coms.
Il ne peut être différé que vers le ciel ne volent tronçons.
Ma lansa n' er per un pauc tronchos.
Boniface de Castellane: Sitot no.
Ma lance en sera pour un peu tronçon.
Debrisa la lansa, e reten lo trenson. Guillaume de Tudela. 
Brise la lance, et retient le tronçon.
ESP. Troncón. PORT. Troncho. IT. Troncone. (chap. Tronsó, tronsons; troncho, tronchos són rametes.)

3. Troncar, v., lat. truncare, tronquer, couper.
Totas las troncon e roen.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Toutes les tronquent et rongent.
CAT. ESP. (Truncar) PORT. Troncar. IT. Troncare. (chap. Tronchá, tronchás; truncá, truncás. Tamé se fa aná me troncho de rissa.)

4. Retronchar, v., retrancher, couper, trancher, tronquer.
Res plus no deu hom retronchar. Leys d'amors, fol. 35.
Rien de plus on ne doit retrancher.
Part. pas. Coblas retronchadas. Leys d'amors, fol. 41.
Couplets tronqués.
(chap. Retronchá.)

5. Retroncha, s. f., retronse, sorte de poésie.
Retroncha, es us dictatz ayssi generals coma vers que pot tractar de sen, de essenhamen, d' amors, etc. Es dicha retroncha quar es de coblas retronchadas. 
Leys d'amors, fol. 41.
Retronse, c'est un dictié aussi général comme vers qui peut traiter de sens, d'enseignement, d'amour, etc. Elle est dite retronse parce qu'elle est (se compose) de couplets tronqués.

miércoles, 12 de agosto de 2026

Trepel, Trepelh, Trapei - Trescar, Tresca, Tresc, Entresca

Trepel, Trepelh, Trapei, s. m., tourment, tapage, désordre, chaplis, carnage.
No 'lh mov' ab ma 'spasa un tal trepel. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 5.
Que je ne lui suscite avec mon épée un tel tourment.
E 'l chant e 'l refrim e 'l trepelh
Auzem dels auzeletz petitz.
P. Raimond de Toulouse: Pois vezem.
Et le chant et le refrain et le tapage nous entendons des oisillons petits.
A l' estorsa d' els ac tal trapei. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 11.
A la délivrance d'eux il y eut tel carnage.
ANC. FR. Povretez qui molt est sauvage
Nous a mis en molt mal trepeil.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 454.
Or est Renart en tel trepeil,
S'il a peor, ne m'en merveil.
Roman du Renart, t. II, p. 201.
(chap. Vore Traball, Treball, de tripalium, tormén, tormens; patimén, patimens.)

ball del poll, bureo, Carles Terès, Torredarques

Trescar, v., danser, frétiller.
Voyez Muratori, Diss. 33.
Lo peison que saut' e tresca.
E. Cairels: Era non vey.
Le poisson qui saute et frétille. 
Fig. En mon cor sal e tresca.
Rambaud d'Orange: Un vers.
Dans mon coeur il saute et danse.
- Tourbillonner.
La blanca neus que tresca
Mesclad' ab vent et ab plueia.
E. Cairels: Era non vey.
La blanche neige qui tourbillonne mêlée avec vent et avec pluie.
ANC. FR. Et treschent envoisiement.
Roman du Renart, t. III, p. 265.
S'esbatoient, dansoient et treschoient les jeunes gens.
Lett. de rém. de 1388. Carpentier, t. IL, col. 1075. 
ESP. Triscar. IT. Trescare. (chap. Triscá : trisco, trisques, trisque, trisquem o triscam, trisquéu o triscáu, trisquen; triscat, triscats, triscada, triscades; triscaré; triscaría; si yo triscara.)

2. Tresca, s. f., danse, branle, frétillement.
Tan gent anatz en tresca.
Bernard de Rovenac: Una sirventesca.
Si gentiment vous allez en danse.
ANC. FR. Baceleries, danses, tresches
De beles dames bien parées.
Roman de la Rose, v. 16256.
Quand la feste au rondel fu finée, on commença à danser à la tresche.
Lett. de rém. de 1400. Carpentier, t. III, col. 1075.
Or voeil jou le treske mener. Li gieus de Robin et de Marion.
Selh qui fes lo vers e 'l tresc
No sap d' on se mov la tresca.
Marcabrus: Contra l' ivern.
Celui qui fit le vers et le branle ne sait pas d'où se meut la danse.
Lo mati ans qu' el jorn paresca
Ni l' ironda s comens sa tresca.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Le matin avant que le jour paraisse et que l'hirondelle se commence son frétillement.
IT. Tresca. (chap. Trisca, trisques.)

3. Tresc, s. m., branle, nom de l'air de la danse du même nom.
Selh qui fes lo vers e 'l tresc
Non sap d' on se mov la tresca.
Marcabrus: Contra l' ivern.
Celui qui fit le vers et le branle ne sait pas d'où se meut la danse.

4. Entresca, s. f., arrangement, combinaison, composition.
Canzon audi qu' es bella 'ntresca. V. de Sainte-Foi d'Agen.
J'entendis chanson qui est belle composition.

Santa Fe, fe, fé, fides, foi, Foy, franchise

jueves, 6 de agosto de 2026

Trachea, Tractar, Tractat, Tractayre, Tractador, Tractayritz, Tractament, Tractamen - Maltractar

Trachea, s. f., lat. trachea, trachée.
Fum caut dezicant la trachea arteria.
Nulla bestia forma votz si no ha arteria trachea et pulmo.
(chap. Fum calén secán la tráquea arteria.
Cap bestia forme veu si no té arteria tráquea y pulmó.)
Eluc. de las propr., fol. 31 et 231.
Fumée chaude desséchant la trachée-artère.
Aucune bête ne forme voix si elle n'a trachée-artère et poumon.
(chap. Tráquea, tráquees. ESP. Tráquea.)
 
El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.
 
Tractar, v., lat. tractare, traiter, s'occuper de, s'appliquer à.
Voyez Muratori, Diss. 33; Mayans, Orig. de la Leng. esp., t. II, p. 254.
Plus leugier tractar en lati que dir en romans. Brev. d'amor, fol. 6.
Plus facile à traiter en latin qu'à dire en roman.
Sirventes e chansos lais,...
Que ja no 'n tractarai mais.
Pierre de Bussignac: Sirventes.
Sirventes et chansons je laisse,... vu que désormais je n'en traiterai pas davantage.
Mentre K. tractava et adordenava aysso, lo comte de Flandres deisxendec del pueg. Philomena.
(chap. Mentres Carlos tratabe y ordenabe aixó, lo comte (conde) de Flandes va dessendí (dessendre, baixá) del puch.)
Tandis que Charles traitait et combinait ceci, le comte de Flandre descendit de la montagne.
Ni m lais, per abril ni per martz,
Qu' ieu non tracte cum venha dan.
Bertrand de Born: Ges de far. Var.
Et je ne laisse, par avril ni par mars (en nul temps), que je ne traite comment vient dommage.
- Négocier, conférer.
Sui agut mandat per tractar patz am vos. V. de S. Honorat.
J'ai été mandé pour traiter paix avec vous.
De patz, si t plai, dona, traita
Qu' ab ton filh me sia faita.
P. Cardinal: Vera vergena.
De paix, s'il te plaît, dame, traite qu'avec ton fils elle me soit faite.
- En user bien ou mal envers quelqu'un.
Tractar sa molher aissi coma 1 ribauda vilana.
Cant hom tracta irreverenmens lo precios cors de Jhesu Crist.
V. et Vert., fol. 15 et 92.
Traiter sa femme ainsi comme une ribaude vilaine.
Quand on traite irrévéremment le précieux corps de Jésus-Christ.
- Manier, faire usage, employer.
Fig. Saup ben tractar mals e bens. V. de Bertrand de Born.
Il sut bien traiter maux et biens.
ANC. FR. L'avoient villement treitiet. Chronique de Cambray.
CAT. ANC. ESP. Tractar. ESP. MOD. Tratar. PORT. Tractar, tratar. IT. Trattare.
(chap. Tratá : trato, trates, trate, tratem o tratam, tratéu o tratáu, traten; tratat, tratats, tratada, tratades; trataré; trataría; si yo tratara. Vendre animals, tratán, tratans.)
 
qui no te conégue que te compro, burro, Cándido, Juan Valera

2. Tractat, s. m., lat. tractatus, traité, dissertation, accord.
Si legon lo tractat
Noble de Sancta Trinitat.
(chap. Si lligen - llichen - lo tratat noble de la Santa Trinidat.)
Brev. d'amor, fol. 2. 
S'ils lisent le noble traité de Sainte-Trinité.
Ayssi finis lo tractat dels articles. V. et Vert., fol. 6.
Ici finit le traité des articles.
Per lo tractat de donar argent.
Tit. de 1433. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 237.
Par le traité de donner argent.
CAT. Tractat. ESP. PORT. Tratado. IT. Trattato. (chap. Tratat, tratats.)

3. Tractayre, Tractador, s. m., lat. tractator, négociateur, traitant, commentateur.
De tractar, tractayres, tractadors, tractayritz. Leys d'amors, fol. 49.
De traiter, négociateur, négociateur, négociatrice.
Doctors de theologia et... tractadors de philosophia.
(chap. Doctós de teología y... tratadós (comentadós) de filosofía; per ejemple, Ernesto Nazario Martín Peris, de Monroch - La Sorollera, Cerollera.)
Eluc. de las propr., fol. 1.
Docteurs de théologie et... commentateurs de philosophie.
CAT. Tractador. ESP. Tratador. IT. Trattatore. (chap. Tratadó, tratadós, tratadora, tratadores; tratán, tratans; negossiadó, negossiadós, negossiadora, negossiadores; negossián, negossians, negossianta, negossiantes; comentadó, comentadós, comentadora, comentadores.)

4. Tractayritz, s. f., lat. tractatrix, négociatrice, commentatrice.
Tractayres,... tractayritz. Leys d'amors, fol. 49.
Négociateur,... négociatrice.

5. Tractament, Tractamen, s. m., traité, délibération, convention, arrangement. 
Avut diligent consell et tractament ab los consols.
(chap. Hagut diligén consell y tratamén - tratat, deliberassió, convensió, acord - en los consuls.)
Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.
Eut diligent conseil et délibération avec les consuls. 
Per amicable tractamen. Cartulaire de Montpellier, fol. 53.
Par amiable convention.
Sobre 'l tractamen de la patz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 186.
Sur le traité de la paix.
CAT. Tractament. ESP. Tratamiento. PORT. Tratamento. IT. Trattamento. 
(chap. Tratamén, tratamens; tratat, tratats.)

6. Tractable, adj., lat. tractabilem, traitable, maniable, ductile.
Coma aur que, cant plus es el fuoc, e plus se merma, e plus es purs e tractables.
Tractable coma cera amolegada.
V. et Vert., fol. 65 et 36.
Comme or qui, quand plus il est au feu, et plus il s'amoindrit, et plus il est pur et ductile.
Maniable comme cire amollie.
CAT. Tractable. ESP. Tratable. PORT. Tratavel. IT. Trattabile. (chap. Tratable, tratables; contrari: intratable, intratables.)
 
Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2

7. Contractar, v., lat. contractare, contracter.
Que cascun puesca contractar, vendre e comprar.
(chap. Que cadaú pugue contratá, vendre y comprá o crompá.)
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV pr., col. 426.
Que chacun puisse contracter, vendre et acheter.
CAT. ANC. ESP. Contractar. ESP. MOD. PORT. Contratar. IT. Contrattare. 
(chap. Contratá : contrato, contrates, contrate, contratem o contratam, contratéu o contratáu, contraten; contratat, contratats, contratada, contratades; contrataré; contrataría; si yo contratara un payasso com Juaquinet Monclús pera lo meu cumpleañs.)

8. Contract, s. m., lat. contractus, contrat.
Si ela me sera vencuda per natura del contract.
Trad. du Code de Justinien, fol. 95.
Si elle me sera évincée par la nature du contrat.
CAT. Contracte. ANC. ESP. Contracto. ESP. MOD. Contrato. PORT. Contracto, contrato. IT. Contratto. (chap. Contrate, contrates.)

9. Pertractar, v., lat. pertractare, traiter, arranger, négocier. 
Las causas... se deion pertractar et determinar. 
Statuts de Provence, Bomy, p. 5.
Les choses... se doivent traiter et déterminer.
IT. Pertrattare.

10. Maltractar, v., maltraiter.
Ay! filh, be vos vech maltractar. Passio de Maria. 
(chap. Ay! fill, be vos (te) vach vore maltratá.)
Ah! fils, bien je vous vis maltraiter.
CAT. Maltractar. ESP. PORT. Maltratar. IT. Maltrattare. (chap. Maltratá, tratá mal o malamen : maltrato, maltrates, maltrate, maltratem o maltratam, maltratéu o maltratáu, maltraten; maltratat, maltratats, maltratada, maltratades; maltrataré; maltrataría; si yo maltratara.)

viernes, 17 de julio de 2026

Terra, Terreta, Terral, Terros, Terrier, Terren - Terratremol

Terra, s. f., lat. terra, terre.
Fructifica plus en magra terra que en grassa. V. et Vert., fol. 75.
Fructifie plus en maigre terre qu'en grasse.
Il fan ficar un albre en terra. Liv. de Sydrac, fol. 31.
Ils font planter un arbre en terre.

Peñarroya de Tastavins, Pena-roja, Penarroija

- Domaine, propriété.
La vescomtessa donet lo decime de tota sa terra. Titre de 1160.
(chap. La vizcondessa va doná la déssima de tota sa terra. Se entén mol be lo chapurriau del añ 1160.)
La vicomtesse donna le dixième de toute sa terre.
No 'ls laisses terra tenir.
(chap. literal: No 'ls dixare terra tindre.)
Folquet de Romans: Tornatz es.
Ne les laissât terre posséder.
Terra es el mech de la regio del mon pauzada. Eluc. de las propr., fol. 146.
La terre est au milieu de la région du monde posée.

Planeta, planetes, Mercurio, Venus, la Terra, Marte, Júpiter, Saturno, Urano, Neptuno, Plutón, Haumea, Makemake, Eris Ceres

- Partie solide du globe.
Tan cum mar clau, ni terra pot estendre.
Arnaud de Marueil: Anc vas Amors.
Autant comme mer enclot, et terre peut (s') étendre.
Loc. Sebelhit en terra de promissio. V. et Vert., fol. 80.
Enseveli en terre de promission.
Adv. comp. Gran tempesta que met a terra los grans albres.
V. et Vert., fol. 9.
Grande tempête qui met à terre les grands arbres.
Fon lo murs per terra, e 'l castels pres. V. de Bertrand de Born.
Le mur fut par terre, et le château pris.
CAT. Terra. ESP. Tierra. PORT. IT. Terra. (chap. Terra, terres.) 

2. Terreta, s. f. dim., petite terre, petit domaine.
Ab onor pretz mais pauca terreta
Qu' un emperi tener a dezonor.
(chap. En honor apressio mes menuda terreta que un imperi tindre a deshonor.)
Bertrand de Born: Pus Ventedorn.
Avec honneur je prise davantage petite terre qu'un empire tenir à déshonneur. 
CAT. Terreta. IT. Terretta. (chap. Terreta, terretes; patria menuda, la terra aon se ha naixcut y un ha creixcut o se ha criat; la meua es Beseit, Beceite, y la comarca del Matarraña, lo riu: aigua de Terrañes.)

Beceite, el pueblo, casco urbano, las eras, les eres

3. Terral, s. m., terreau, terre.
Del loc alsor
Jos al terral.
A. Daniel: Chanson.
Du lieu plus haut en bas à la terre.
ANC. FR.
Del mur e del terrail lor esteut départir. Roman de Rou, v. 4080.

4. Terros, adj., lat. terrosus, terreux.
Fon derieire totz terros. Roman de Jaufre, fol. 39.
(chap. Estabe (anabe) detrás tot terrós : tacat de terra.)
Fut derrière tout terreux.
Tan bon elme brunit veiretz terros,
Envers, jazer sanglens.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 4.
Tant bon heaume bruni vous verrez terreux, renversé, gésir sanglant.
- Décomposé. 
Una partida del os,... e ja era terros. Trad. d'Albucasis, fol. 45.
Une partie de l'os,... et déjà il était terreux.
CAT. Terros. ESP. IT. Terroso. (chap. Terrós, terrosos, terrosa, terroses; vore tarrós, tarrossos.)

5. Terrier, s. m., terrier, terrasse.
L' aut mur e 'l terrier.
Giraud de Borneil: Lo doutz chant.
Le haut mur et le terrier.
Ni fossat ni terrier que no destruu. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 23.
Ni fossé ni terrasse qu'il ne détruise.
ANC. FR.
Li roi d'Aufrique as hui fet trébuchier
Et son cheval abatu el terrier.
Roman d'Agolant, Bekker, p. 179.
ESP. Terrero. (chap. Terré, terrés.)
- Seigneur terrien.
Sai prelatz e terriers e borzes.
G. Gaucelm: A penas.
Je sais prélats et terriers et bourgeois.
E 'l segons es adreg e bons terriers.
Ralmenz Bistors: En Azemars.
Et le second est juste et bon terrier.

6. Terren, Terre, adj., lat. terrenus, terrestre.
En est segle terre.
Folquet de Marseille: Vers Dieus.
En ce monde terrestre.
Pus tota re terrena
S' alegra quan fuelha nais.
(chap. Pos tota cosa terrenal se alegre cuan naix la fulla.)
Arnaud de Marueil: Bel m' es.
Puisque toute chose terrestre se réjouit quand feuille naît.
Fig. Ab trop d' erguelh m' eslais
De tota beutat terrena.
Bertrand de Born: Cazutz sui.
Avec trop d'orgueil je m'enlace de toute beauté terrestre.
Subst. Jamais no veirai ome de mon terren.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 83.
Jamais je ne verrai homme de mon territoire.
ANC. FR. Vuider les sens de toute terrienne affection. Rabelais, liv. III, ch. 36.
Desdaignant les sceptres et les couronnes terriennes.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 118.
Propos un peu trop libre en ce qui regarde les puissances terriennes.
Mémoires de Sully, t. 1, p. 274.
CAT. ESP. PORT. IT. Terreno. (chap. Terreno, adj., de la terra.)

7. Terrenal, adj., terrestre, de la terre.
En mi avetz poder major
Que dona del mon terrenal.
Amanieu des Escas: Dona per.
En moi vous avez pouvoir plus grand que dame du monde terrestre.
S' ieu fos reys terrenals. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
(chap. Si yo fora (siguera) rey terrenal.)
Si je fusse roi de la terre.
Fig. Non aesma pas los terrenals tems qui espera en la durabletat de Dieu.
Trad. de Bède, fol. 82.
N'estime pas les temps terrestres qui espère en l'éternité de Dieu.
CAT. ESP. Terrenal. PORT. Terreal. (chap. Terrenal, terrenals.)

8. Terraire (Terrayre), Terrador, s. m., terroir, territoire, pays, contrée.
Encaras s' apella lo terrayres de plan,
Per los gens, al dragon desobre Draguignan.
V. de S. Honorat.
Encore s'appelle le territoire simplement, par les gens, au dragon dessus Draguignan.
Pessa en qual terrador
Emblaran siei guazanhador.
P. Cardinal: D' Esteve. 
Pense en quel territoire voleront ses pillards.

9. Territori, Terratori, s. m., lat. territorium, territoire.
Del territori de Tholosa. Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 36.
Du territoire de Toulouse.
El terratori de Lemotjas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 78.
(chap. Al territori de Limoges - se parle y se escriu lo lemosí, llemosí, limousin. Vore textos de San Marsial - Saint-Martial - de esta siudat.)
Au territoire de Limoges.
CAT. Territori. ESP. PORT. IT. Territorio. (chap. Territori, territoris.)

Francesc Serès, Serés, sirás franchista, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor, franja

10. Terrestre, Terrestri, Terrest, adj., lat. terrestris, terrestre, de la terre.
Dieus plantet paradis terrestre de bos albres. V. et Vert., fol. 36.
(chap. Deu va plantá un paraísso terrestre de bons abres - albres, arbres.)
Dieu planta le paradis terrestre de bons arbres.
Be semblet rey terrestre, can fo sus el destrier. Roman de Fierabras, v. 157.
Bien il sembla roi de la terre, quand il fut sur le destrier.
Las fueillas de leune terrest. 
Deudes de Prades, Auz. cass.
Les feuilles de lierre terrestre.
Fig. D' onor terrestri non an gran cobeetat. Poëme sur Boèce.
D'honneur terrestre ils n'ont pas grande convoitise.
CAT. ESP. PORT. IT. Terrestre. (chap. Terrestre, terrestres; extraterrestre com Gurb, extraterrestres.)

Sense notissies de Gurb, traducsió al chapurriau

11. Terrestritat, s. f., terrosité, qui est de la nature de la terre.
Maduras,... lor terrestritat es mixta ab alcuna aygosa dossor.
(chap. Mores,... la seua terrosidat está mesclada en alguna aiguosa dolsó.)
Es pura, ses terrestritat.
Eluc. de las propr., fol. 218 et 264.
Mûres,... leur terrosité est mêlée avec aucune douceur aqueuse.
Est pure, sans terrosité.
ESP. Terrestridad (terrosidad). IT. Terrestrità, terrestritate, terrestritade.
(chap. Terrosidat, terrosidats.)

12. Terage, s. m., terre, domaine, territoire.
Magdalena m' a fag issir de mon terage. V. de sainte Magdelaine.
Magdelaine m'a fait sortir de ma terre.

13. Terreisme, s. m., terroir, terrain.
La meitats de tot aicel terreisme, lo qual es outra l' estrada comunal.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXXVII, fol. 237.
La moitié de tout ce terroir, lequel est par delà le chemin communal.

14. Aterrar, v., atterrer, renverser.
No sai per que m' aterra. Leys d'amors, fol. 28.
Je ne sais pourquoi elle me renverse.
Fig. Sobra 'l sen et aterra. Leys d'amors, fol. 22.
Surmonte et atterre le sens. 
Part. pas. Tost serem del tot aterrat.
G. Riquier: Be m degra.
Tôt nous serons entièrement atterrés.
Son chaval aucit, lhui aterrat. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 106.
Son cheval tué, lui renversé.
CAT. ESP. Aterrar. PORT. Atterrar. IT. Atterrare. (chap. Aterrá : caure an terra, tombá; aterrisá o aterrissá.) 

15. Aterrir, v., consumer, réduire en terre.
Part. pas. 1 gran femoras vil et aterrit. V. et Vert., fol. 95.
Un grand tas de fumier vil et réduit en terre.
- Fig. Infirme, cassé.
Ieu que suy vieyls et aterritz. V. de S. Honorat. 
Moi qui suis vieux et infirme.

16. Enterrar, v., enterrer.
Far enterrar los que eran morts. Chronique des Albigeois, col. 48.
(chap. Fé enterrá als que (eren) estaben morts.)
Faire enterrer ceux qui étaient morts.
Subst. Devo esser a son servizi d' el, al enterrar.
Ord. pour Carcassonne., Ord. des R. de Fr., 1411, t. IX, p. 608.
Doivent être à son service de lui, à l'enterrer.
ANC. FR.
Quant il fut enterret et la pere fut mise.
Fragm. du Ms. de la Rés. de J.-C.
CAT. ESP. PORT. Enterrar. IT. Interrare. (chap. Enterrá, enterrás : yo me enterro en arena a la playa, enterres, enterre, enterrem o enterram, enterréu o enterráu, enterren; enterrat, enterrats, enterrada, enterrades; tos enterraré a tots; enterraría la destraleta de guerra; si yo enterrara.)

Aquí descanse Fulano, que va aná a vore en un misto si ñabíe gas al depósit, y sí que ne quedabe. RIP (no ton enriguéu o enrigáu)

17. Enteraire, s. m., fossoyeur.
Peire Fabre, enteraire de Nemse.
(chap. Pedro o Pere Fabre, enterradó de Nîmes.)
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr. p. 227.
Pierre Fabre, fossoyeur de Nîmes.
ESP. (Enterrador) PORT. Enterratore. (chap. Enterradó, enterradós, enterradora, enterradores; fossadó, fossadós, fossadora, fossadores.)

18. Sosterrenh, adj., sous la terre, en dessous de la terre.
La lun' es sosterrenha, que cor plus bassamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
La lune est en dessous de la terre, vu qu'elle court plus bas.

19. Subterrane, adj., lat. subterraneus, souterrain.
Cum appar en la subterranea consumpcio de las ribas.
Eluc. de las propr., fol. 152.
Comme il apparaît en la souterraine destruction des rives.
(chap. Subterráneo, subterráneos, subterránea, subterránees.
ESP. Subterráneo, etc.)

20. Sosterrar, Sotzterrar, Soterrar, v., enterrer, inhumer.
Qu' el poguessan soterrar. V. de S. Honorat.
(chap. Que lo pugueren enterrá - inhumá - sebelí.)
Qu'ils le pussent enterrer.
Pero, quals que s' en sotzterre,
Clerg' en faran a Dieu lau.
Raimond de la Tour: Ar er dregz.
Pourtant, quel qui s'en enterre, les clercs en rendront louange à Dieu.
Fig. Sosterra pretz, e destrui cortesia.
Lanfranc Cigala: Estiers mon.
Enterre mérite, et détruit courtoisie.
Veiatz del fals com erra,
Que per aver veda, solv e soterra.
Bertrand d'Allamanon: Del arcivesque.
Voyez du faux comme il erre, vu que pour argent il met en interdit, absout et enterre.
P. Vidal: Tant me platz.
CAT. ESP. PORT. Soterrar. IT. Sotterrare. (chap. Enterrá.)

Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

21. Sotolterci, s. m., souterrain.
Per un sotolterci a los comtes menatz 
Dreyt a la sinagoga.
Roman de Fierabras, v. 2841.
Par un souterrain a les comtes menés droit à la synagogue.
22. Mediterrane, adj., lat. mediterraneus, méditerrané, qui est au milieu des terres.
Mar... mediterranea,... pel miech de la terra, corr... entre Asia, Affrica et Europa. Eluc. de las propr., fol. 153.
(chap. Lo mar... mediterráneo,... pel mich de la terra, corre... entre Asia, África y Europa.)
La mer... méditerranée, par le milieu de la terre, court... entre Asie, Afrique et Europe.
(chap. mediterráneo; Mediterráneo, aon va naixe Joan Manuel Serrat; mediterráneos, mediterránea, mediterránees. Lo riu Matarraña naix mol prop del mar, a Terrañes, - ma + Terrañes : Terranyes : terránees - pero primé desemboque al Ebro a Fayó, y “mor” al mar al delta. ESP. Mediterráneo.)

SAN SEBASTIÁN VA LLIBERÁ DE LA LEPRA A FAYÓ  (SIGLO XIV. FAYÓ)

23. Cambaterrar, v., démonter, mettre pied à terre, descendre de cheval.
Part. pas. Com es cambaterratz ?
Avez vostre caval prestatz ? 
Son tuit ensemps cambaterrat. 
Roman de Jaufre, fol. 95 et 107.
Comment êtes-vous démonté? Avez-vous prêté voire cheval?
Ils sont tous ensemble descendus de cheval.
(chap. Cama + terra : camaterrá : desmontá del caball.)

24. Deyssoterrar, v., désenterrer, exhumer. 
Part. pas. La toseta a deyssoterrada. V. de S. Honorat.
(chap. La sagala ha desenterrat - desenterrada)
La jeune fille il a désenterrée.
CAT. Dessoterrar. ANC. ESP. Desoterrar (MOD. Desenterrar, exhumar).
IT. Disotterrare. (chap. Desenterrá, exhumá : desenterro, desenterres, desenterre, desenterrem o desenterram, desenterréu o desenterráu, desenterren; desenterrat, desenterrats, desenterrada, desenterrades; desenterraré; desenterraría; si yo desenterrara un tessoro.)

"L'art estava sepultada 
en sepulcra lemosí, 
mes ara desenterrada 
y molt ben afeyzonada
para tot bon us y fí, 
la us dona un malorquí." 

25. Terragarda, s. f., messiage, fonction du messier, du garde champêtre.
Contra la dita terragarda.
Aprop lo qual dia de terragarda deu respondre lo deffendent et ades sens tota dilatio. Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 250.
Contre ledit messiage.
Après lequel jour de messiage doit répondre le défendant et incessamment sans nulle dilation.
(chap. Terraguarda, terraguardes; guarda campestre.)

26. Terragardar, v., faire fonction de garde champêtre, de messier.
Aver sos predits dias... per terragardar. 
Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 250.
Avoir ses avantdits jours... pour faire fonction de garde champêtre. 
(chap. Terraguardá : guardá la terra : fé la funsió de guarda campestre.)

27. Terramajor, Terramaior, s. f., terre-majeure, terre-sainte.
Nostr' ancessor
Conquesteron terramaior. 
Aimeri de Bellinoy: Cossiros cum.
Nos ancêtres conquirent terre-sainte.
(chap. Terramajó, terra santa.)

28. Terramaire, s. f., mère-terre, terre.
Lo soleilhs, ab sa calor,
Tira terrenal vapor,
E pueis la freior del aire
Empenhen vas terramaire
La vapor terrenal sa jos,
Fai las dichas impressios.
Brev. d'amor, fol. 38.
Le soleil, avec sa chaleur, attire la vapeur terrestre, et puis la froideur de l'air poussant vers la terre la vapeur terrestre en bas, fait lesdites impressions.
(chap. Terra mare.)

Terra lliure, Juaquinico el Torrao, organizador, paradas, país, Catalunya

29. Terratremol, s. m., tremblement de terre.
Quan lo terratremols se fay. Brev. d'amor, fol. 39.
Quand le tremblement de terre se fait.
Venc terratremols per l' engenh del diable. Liv. de Sydrac, fol. 7.
Vint tremblement de terre par l'engin du diable.
ANC. FR. Ce terretremble... qui esbranla toute la maison.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 6.
ANC. CAT. Terratremol. ESP. Terretremo. (terremoto) (chap. Terremoto,  terremotos : cuan tremole la terra; no diem terratrémol, pero sí “tremola, porró”. Se li diu terremoto a un chiquet o chiqueta mol mogut, com Chicho, o Marcel Pena, lo pena de Marsel.)

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel, lo reguer, Franja Viva, Franja Morta, Alguer, Alguero.

viernes, 5 de junio de 2026

Método tijera o cizalla para la creación de nombres propios en el dialecto occitano catalán.

Método tijera o cizalla para la creación de nombres propios en el dialecto occitano catalán.

Método tijera para creación de nombres propios en dialecto occitano catalán

1. El "Método Tijera" (Cortar por la O y listos)

Al quitarles la O final, muchos nombres se quedan con una terminación tan abrupta que parece que se les ha cortado la respiración a mitad de frase.

sissalla, sissalles, cizalla, cizallas

 

 

 

 

 

 

 

 

2. La evolución con solera (ejemplos: Armengol, Cugat").

Frente a la tijera moderna, están esos nombres que cambiaron en la Edad Media de forma orgánica, transformándose en palabras con personalidad propia, donde no solo se cae la "O", sino que mutan las consonantes por el habla popular de la época.

Hermenegildo - Armengol (como muchos condes de Urgel, Urgell).

Gervasio - Gervasi (tijera) frente al histórico Gelmar o Gervais (según la zona).

Raimundo - / Ramón (aquí la evolución simplificó el diptongo con fuerza). Raimón; Raimond; Junto con Ranimiro, Ramiro. Ramoncho, Ramonchu, Moncho.

Moncho, piedra, pedra, eixecacoduls

Esteban - Esteve (aquí hay mutación de la b a la v, no solo corte); Estienne, Étienne; Stephanus, Stephan, Steve Urkel no era del Urgel, etc.

San Esteban, protomártir, el primer mártir, Sant Esteve, Stephanus

Lorenzo - Llorenç (la L inicial se palataliza y la z se convierte en esa ç tan característica).

Baudilio - Boi (¡este es el rey del cambio! De Baudilio a Sant Boi o Boy (Sanboy) va un abismo que ni la mejor tijera).

Baudilio, restaurante, Valderrobres, Fabiana Arévalo

De Medardo pasamos a Sant Medir, una evolución fonética de las de antes).

Cucufato o Cucufate (Cucuphati) - Cugat (otro cambio drástico de la raíz latina medieval, nada de cortar solo la última letra).

//

Alejandro Alejandr

Alonso Alons / Alfonso; Amfos; Alfons;

Alvaro o Álvaro - Alvar o Álvar (al bar)

Ambrocio Ambroci

Ambrosio Ambrosi

Anacleto Anaclet

Anastasio Anastasi

Anselmo Anselm

Antonio Antoni (Toni)

Apolonio Apoloni

Arévalo, Aréval

Arnaldo Arnald (Arnaut, Arnaud, Arnau)

Otegi, EH, Bildu, Barcelona

Arturo Artur

Artur Quintana Font, barretina, boina de gairó


Atilano Atilan

Atilio Atili

Augusto August

Augustino Augustin

Aurelio Aureli

Basilio Basili

Benito Benit (Benet; Benezeg; Benoît) (Benedicto, Benedictus, etc.)

Bernardo Bernard (Bernatz, Bernat)

Bonifacio Bonifaci

Calixto Calixt

Camilo Camil (sin embargo, el aragonés catalanista Ignacio Sorolla Vidal no le llama Camil.)

Cándido Cándid

Casimiro Casimir

Cecilio Cecili

Celestino Celestin

Celso Cels

Cesáreo Cesáre

Ciro Cir

Ciriaco Ciriac

Cirilo Ciril

Claudio Claudi

Clodoveo Clodove (Clovis)

Cornelio Corneli

Crisanto Crisant

Cristiano Cristian


Dacio Daci

Dámaso Dámas

Damián Damiá

Danilo Danil

Darío Darí

Demetrio Demetri

Desiderio Desideri

Desideri Lombarte parlabe chapurriau

Diego Dieg (Didac; Didacus)

Diodoro Diodor

Dionisio Dionisi

Domingo Doming

Donato Donat

Doroteo Dorote

Duilio Duili


Edmundo Edmund

Eduardo Eduard

Egidio Egidi

Eladio Eladi

Eleuterio Eleuteri

Eligio Eligi

Eliseo Elise

Emilio Emili

Enzo Enz

Epifanio Epifani

Erasmo Erasm

Ernesto Ernest

Esmeregildo Esmeregild

Eufemio Eufemi

Eugenio Eugeni

Eulogio Eulogi

Eusebio Eusebi

Eustaquio Eustaqui

Eutiquio Eutiqui

Evaristo Evarist


Fabio Fabi

Fabiano Fabian

Fabricio Fabrici

Fausto Faust

Federico Federic

Felicio Felici (Félix; Feliu)

Feliciano Felician

Fernando Fernand (Ferran; Ferrand; Ferdinando, Ferdinandus)

Fidencio Fidenci

Filiberto Filibert

Filomeno Filomen

Flavio Flavi

Florencio Florenci

Florentino Florentin

Fortunato Fortunat (y Jacinto, Jacint)

Francisco Francisc (Francesc; Cesc; Cisco; Franciscus)

Fulgencio Fulgenci


Gelasio Gelasi

Gerardo Gerard

Germano German (Germán; Germain)

Gerónimo Gerónim
Jerónimo Jerónim

Gervasio Gervasi

Giraldo Girald (Giralt; Geralt; Gerald)

Godefredo Godefred

Gonzalo Gonzal

Gregorio Gregori

Gualterio Gualteri

Guido Guid

Guillermo Guillerm

Gundemaro Gundemar

Gustavo Gustav

Heberto Hebert

Heliodoro Heliodor

Heraclio Heracli

Heriberto Heribert

Hermenegildo Hermenegild (Armengol)

Herminio Hermini

Higinio Higini

Hilario Hilari

Hipólito Hipólit (Pólit de la Ascuma; San Pólit de Areñs de Lledó)

Homero Homer

Honorio Honori

Horacio Horaci

Humberto Humbert

Ignacio Ignaci (Nacho, como Sorolla Vidal.)

Natxo Sorolla, rog, roch, roig, Peñarroya de Tastavins

Ildefonso Ildefons

Inocencio Inocenci

Ireneo Irene

Isauro Isaur

Isidoro Isidor

Isidro Isidr


Jacinto Jacint

Jacobo Jacob

Josefo Josef

Julio Juli

Justo Just

Ladislao Ladisla

Laureano Laurean

Lázaro Lázar

Leandro Leandr

Leocadio Leocadi

Leonardo Leonard

Leoncio Leonci

Leopoldo Leopold

Liberato Liberat

Liborio Libori

Lino Lin

Livio Livi

Lorenzo Lorenz

Lucio Luci

Luciano Lucian

Ludovico Ludovic (Louis, Luis, Lluís, y muchas variantes como Hludovico)

Lluis Companys, Fossar, Pedrera, mausoleo


Macario Macari

Macedonio Macedoni

Magno Magn

Mamerto Mamert

Manolo Manol (Manel, de Manuel)

Marco Marc

Marcelo Marcel

Marcelino Marcelin

Marciano Marcian

Mario Mari

Mariano Marian

Martino Martin (Martín, Martí)

Mateo Mate

Mauro Maur

Mauricio Maurici

Máximo Máxim

Maximiano Maximian

Maximiliano Maximilian

Maximino Maximin

Modesto Modest

Narciso Narcis

Nazario Nazari

Nemesio Nemesi

Nicasio Nicasi

Nicodemo Nicodem

Nilo Nil

Nino Nin

Norberto Norbert


Octavio Octavi

Octavio Serret, Valderrobres


Olegario Olegari / Olaguer

Olimpio Olimpi

Oliverio Oliveri

Onésimo Onésim

Orencio Orenci

Orfelio Orfeli

Orlando Orland

Oswaldo Oswald

Oto Ot (de Moncada)

Otilio Otili

Ovidio Ovidi

Pablo Pabl

Pancracio Pancraci

Paolo Paol

Patricio Patrici

Paulino Paulin

Pedro Pedr (Pere, Pedrito, Perico, Peret,  de Petrus)

Pelayo Pelay

Perfecto Perfect

Petronio Petroni

Pío Pí

Plácido Plácid

Plutarco Plutarc

Policarpo Policarp

Pompeyo Pompey

Pompeyo Fabra, gramática de la lengua catalana; llengua valenciana

Ponciano Poncian

Porfirio Porfiri

Primitivo Primitiv

Procopio Procopi

Prudencio Prudenci

Quinto Quint

Quirino Quirin

Rafaello Rafaell

Raimundo Raimund
Ramiro Ramir
Raymundo Raymund

Regino Regin

Régulo Régul (la Régula)

Remigio Remigi

Renato Renat

Reynaldo Reynald

Ricardo Ricard

Roberto Robert

Rocco Rocc

Rodrigo Rodrig

Rogelio Rogeli

Rolando Roland

Romualdo Romuald

Rómulo Rómul (y Remo, Rem)

Rosendo Rosend

Rufino Rufin

Ruperto Rupert

Rústico Rústic

Sabino Sabin

Sacramento Sacrament

Sancho Sanch

Santiago Santiag

Santino Santin

Saturnino Saturnin (Sadurní)

Saulo Saul (: Saúl)

Segismundo Segismund

Segundo Segund

Sergio Sergi

Severo Sever

Severiano Severian

Severino Severin

Silverio Silveri

Silvio Silvi

Simplicio Simplici

Sinesio Sinesi

Sinforiano Sinforian

Sixto Sixt

Sotero Soter

Tadeo Tade

Tarsicio Tarsici

Teodolfo Teodolf

Teodoro Teodor

Teodosio Teodosi

Teófilo Teófil

Teótimo Teótim

Terencio Terenci (Moix)

Tiberio Tiberi

Tiburcio Tiburci

Timoteo Timote

Tito Tit

Toribio Toribi


Ubaldo Ubald

Urbano Urban

Valerio Valeri

Valeriano Valerian

Vasco Vasc

Venceslao Vencesla

Victorio Victori

Victoriano Victorian (San Victorián)

Victorino Victorin

Virgilio Virgili

JM Virgili i Ortiga, morts, carretera, Espanya, C14, autovía, catanazi

Vito Vit

Wenceslao Wencesla

Wilfredo o Wifredo Wilfred o Wifred (Guifre, lo pelut, piloso, pilós)

Yago Yag (= Jaume, Jaime, Jayme, Iavmes; Santiago, Thiago, etc.)

Zeno Zen

Zofio Zofi

Zósimo Zósim

//

CARTA CXVII.

Historia del monasterio de Alaón, o de la O. con el catálogo de sus Abades, y algunas curiosidades del mismo.
 
Mi querido hermano: Este antiguo monasterio de la orden de San Benito, no ha tenido la felicidad de conservar las escrituras de sus primeros siglos, como las han conservado casi todos los de esta provincia. De ellas no tienen sino copias en un libro del siglo XVI, y copias tan malas que no me atreví a tomar siquiera una nota de su contenido. El Cardenal Aguirre publicó en la colección de concilios, la escritura de su fundación, o sea el precepto con que Carlos el Calvo la confirmó año V de su reinado, el cual redujo dicho escritor al año 832 de Cristo, equivocación notable, porque Carlos no entró a reinar hasta que murió su padre Ludovico Pío en 840.
 
Y como en esto se engañó ¿quién sabe si habrá otros yerros en el contenido de la escritura? En fin, por ella consta que Vandregisilo Conde, y su esposa María habían edificado este monasterio diez años antes, con consentimiento de sus hijos, entre los cuales cuenta a Atón y su mujer Einzelina, Condes de Pallás, estableciendo en él la regla de San Benito y sujetándola al monasterio de San Pedro de Cires (Siraciense), y que lo habían dedicado Bartolomé, Arzobispo de Narbona y Sisebota (Sisebuto), Obispo de Urgel, a cuya diócesi pertenecía. Hoy es de la diócesi de Lérida. Confirma, pues, el Rey todas las donaciones que se habían hecho a la nueva casa y a su perpetuo Abad Obbonio (a: De esta escritura hablan largamente analizándola muy detenidamente los historiadores de Languedoc, tom. I al año 844.).
 
En este documento se da a este lugar el nombre de Alacoon. Otras escrituras antiguas le llaman Alagón y Alaón. Este último parece haber prevalecido, y de él por corrupción se llama el monasterio de La O; no como dicen vulgarmente, porque el estrecho barranco donde corre la Noguera de Ribagorza forme la figura de una O, que si esto valiera, mejor debiera llamarse de la L, ni tampoco de la advocación de nuestra Señora de la O, cosa muy moderna respecto de la antigüedad de la casa.
 
En un privilegio que concedió Bernardo Conde de Pallás a esta casa y su Abad Frugello (Vid. Marca Hisp. Ap. núm. XXXIII), y en otros documentos posteriores suena dedicada a Santa María y San Pedro y situada in pago Palliarense in valle Urritense.
 
Que este monasterio se edificase hacia el 834, se confirma por el testamento del Obispo de Urgel Sisebuto II hecho el año 839, en el cual deja la siguiente manda: Do et concedo similiter domum domnae meae Virginis Mariae, monasterium Alaone, Bibliotecam (libro así llamado).
 
A la claridad con que consta que en este monasterio se mandó profesar y se profesó efectivamente la regla de San Benito con Abad propio e independiente, cuya elección era propia de los monjes, no se opone lo que decía en el año 1092 de Cristo, dotando a la catedral de Roda su Obispo Raimundo Dalmacio: Abaciam Alaonis insuper eis trado (a los canónigos), et precipio ut semper monachorum conventus ibi maneat; Abas vero qui ibi erit, ab Episcopo et canonicis Sancti Vicentii (de Roda) eligatur, et semper sit eis subditus. Porque de estas palabras no se infiere, que Alaón variase de regla o perdiese el derecho de nombrarse su Abad: sólo aluden a la jurisdicción episcopal, que debían reconocer en Roda, como en su matriz; y así eligatur no es preciso tomarlo por elección, sino tan sólo por confirmación del electo. A esta sujeción era consiguiente el derecho de que ya entonces estaba en posesión el Abad de asistir a la elección del Obispo Rotense junto con los canónigos, como consta que lo verificó Abbo en la del Obispo Borrell en 1017.
 
Fáltales aquí el catálogo de sus Abades. Diré de algunos, cuyas memorias he hallado e ido apuntando en varias partes.
 
Existencia.
 
Obbonio, fundador 834. 844. (Obboni)
 
Brandila 861
 
Centullo 882 (Centull)
 
Trugello 925 (Trugell)
 
Oriulfo 973 (Oriulf)
 
Eximino 1002 (Eximin)
 
Ponce 1015
 
Abbo 1017 (Abb)
 
Velasco 1032 (Velasc)
 
Alhelmo 1039 (Alhelm)
 
Bernardo 1077 (Bernard, este es muy usado, Bernatz, Bernat)
 
A este Abad y su monasterio dio en este año el Obispo de Zaragoza Julián, la iglesia de Suriana, que era de su diócesi: va copiada del original (a: Ap. núm. XXXVIII.).
 
Álvaro. (Álvar)
 
Altemiro. (Altemir, que visitó las cuevas de Altamira.)
 
Enego. (Eneg; Eneco, Íñigo, Ignacio, Nacho, etc.)
 
Evarardo. (Evarard)
 
Estos cuatro Abades se nombran como ya difuntos en la contestación de este monasterio a la encíclica en que el de Ripoll le participó en el año 1102 la muerte de su Abad Bernardo.
 
Arnaldo 1104. (Arnald; Arnaud; Arnau)
 
Don Pedro I de Aragón dio a este Abad la iglesia de San Bartolomé, que acababa de construir en el castillo de Calasanz, para que le ayudasen a dar gracias a Dios por los beneficios recibidos de su mano, particularmente en la expugnación y toma del dicho lugar y su castillo, el cual dice que conquistó el día 23 de agosto en 1102. Va copia (b: Ap. núm. XXXIX.).
 
Bernardo 1125.
 
Va copia de una donación que le hizo ese año (era 1163) la Reina Doña Berta, mujer de Don Pedro I de Aragón (c: Ap. núm. XL.).
 
Ponce 1125. 1155.
 
Pedro Ramón 1158.
 
Ponce 1170. 1192.
 
Bernardo 1199. 1204.
 
Berenguer de Cornudella 1210. 1216.
 
Ramón de Montfromid 1227.
 
Guillermo de Cornudella 1233. 1249.
 
Bernardo de la Piedra 1255.
 
Guillermo de Claramunt 1259. (Guillerm; Guillem, Guilhem, etc.)
 
Ferrer 1272. 1295.
 
Guillermo de Villaflor 1336. 1345.
 
Pedro 1359.
 
Guillermo de Vilamur 1414.
 
Amalrico 1428 (Amalric)
 
Antonio de Mur 1487. 1490.
 
Martín de Sese (Sesé) 1540.
 
El archivo es poca cosa, según ya insinué. De códices manuscritos no vi ninguno, sino es un Breviario de la orden de San Benito de mitad del siglo XIV. Y es fama que los había muy apreciables por su antigüedad, pero tuve el sentimiento de no hallarlos, porque los había extraído de allí el Sr. Abad y Lasierra, que después fue Arzobispo de Selimbria e Inquisidor general. De estos robos literarios podía poner un largo catálogo. Mas ¿qué haré con referirlos si lejos de castigarlos el gobierno, tal vez premia a sus autores enriquecidos con la hacienda común?
 
La iglesia parece ser obra de hacia el siglo XII: está blanqueada y desfigurada con adornos y altares de mal gusto. En los claustros hay una piedra con este letrero: Ermengaudus et Ermesen. uxor eius hunc porticum fecerunt facere, et hic notatur locus sepulturae eorum.
 
No puedo acomodarme a creer que estos fuesen Condes de Urgel, como allí me quisieron persuadir, puesto que lo calla la piedra, donde quedó lugar para decirlo y mucho más.
 
Dios te guarde, etc.
 

// Harán lo mismo con nombres femeninos los pixapins?