Mostrando las entradas para la consulta riu fillat ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta riu fillat ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 9 de mayo de 2026

Seguir, Segre - Perseverier

Seguir, Segre, v., lat. sequi, suivre, poursuivre.
Om non deu aisso seguir
Don pot mals ses ben venir.
T. de Guillaume de la Tour et de Sordel: Us amicx.
Ou ne doit pas suivre ce dont peut mal sans bien venir.

acassá (perseguí) - yo te acasso, tú me acasses, ell mos acasse, acassém o acassám, acasséu o acassáu, acássen – acassámos – acassat, acassada – acassaría – si yo te acassára – acassaré

Fes sos mes segre; si 'lz fez metre e preso. Poëme sur Boèce.
Fit ses messagers suivre; il les fit mettre en prison.
Fig. Si lo sec en totas sas folhias. Liv. de Sydrac, fol. 36.
S'il le suit en toutes ses folies. 
Fols que sec sos vas plazers.
B. Carbonel: Tans ricx.
Fou qui suit ses vains plaisirs.
Totz temps sec joy ir' e dolor.
B. de Ventadour: Ja mos chantars.
Toujours tristesse et douleur suit joie.
- Accompagner. 
Seguetz me, e faitz enselar. Roman de Jaufre, fol. 81.
Suivez-moi, et faites seller.
- Parcourir, aller dans, continuer.
Sai segre dreita via.
(chap. Sé seguí (la) dreta vía; lo dret camí.)
Gaubert, Moine de Puicibot: Be s cuget.
Je sais suivre droit chemin.
Fig. Pero no m n' entremetria,
Si mon voler en seguia.
Berenger de Palasol: Totz temeros.
Pourtant je ne m'en entremettrais pas, si ma volonté j'en suivais. 
- Imiter, copier.
Fig. Volon seguir lurs follas companhas, e non podon tener mezura.
V. et Vert., fol. 21.
Ils veulent suivre leurs folles compagnies, et ne peuvent tenir mesure.
Deu hom segre los bos en lor bontat. Liv. de Sydrac, fol. 94.
On doit suivre les bons dans leur bonté.
Subst. Quan sos segres m' es avut saboros.
G. Riquier: Yverns no m.
Quand son suivre m'a été savoureux.
Part. prés. Grans dans es e deshonors
Q' us cortes, de fatz galhartz,
Ses fals genhs e ses mals artz,
Seguen d' amor lo drech cors
Humils, sia per fals cors gualiatz.
Serveri de Girone: Pus semblet.
C'est grand dommage et déshonneur qu'un courtois, de faits distingués, sans fausse tromperie et sans mauvais arts, suivant le droit cours d'amour modeste, soit par faux coeurs trompé.
- Subst. Descendant.
Gazanhet n' a sos obs e a totz sos seguens
Trebals e caitiviers e penas e tormens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Il en gagna pour ses besoins et pour tous ses descendants travaux et sollicitudes et peines et tourments.
ANC. FR. Trop de périlz sont à suir la court.
Eustache Deschamps, p. 45.
Ses gens qui le devoient suivir, point ne se hastoient.
Monstrelet, t. 1, fol. 30.
Voyez Ban, Banera, Sendier, Via. 
CAT. ESP. PORT. Seguir. IT. Seguire. (chap. Seguí, seguís: seguixco o seguixgo, seguixes, seguix, seguim, seguiu, seguixen; seguit, seguits, seguida, seguides;  seguit tamé signifique continuamen, consecutivamen, pun 5, secsec; seguiré; seguiría; si yo seguira.)

2. Sequela, s. f., lat. sequela, conséquence, suite.
Accidens, es sequela de la dita mala dispozicio.
Eluc. de las propr., fol. 79.
Accident, c'est conséquence de ladite mauvaise disposition.
- Séquelle, troupe.
Aygla..., sa cassa no manja sola, mas la partish, per que d' auzels ha granda sequela. Eluc. de las propr., fol. 140.
L'aigle..., sa chasse ne mange seul, mais la partage, c'est pourquoi d'oiseaux il a grande séquelle. 
CAT. ESP. (secuela) PORT. Sequela. IT. Sequela, seguela. (chap. Secuela, secueles; consecuensia, consecuensies; lo que seguix, per ejemple, les secueles de un acsidén.)

3. Sega, Segua, s. f., clôture, barrière.
D' els si fan segas utils a defensa de blatz.
Segua, es defenssa de meyshos..., fayta d' espinas.
Eluc. de las propr., fol. 222 et 223.
D'eux se font clôtures utiles à la défense des blés.
Clôture, c'est défense de moissons..., faite d'épines.

4. Segrier, s. m., suivant, coureur.
Trobadors
Segriers per totas cortz.
G. Riquier: El nom del.
Troubadours coureurs par toutes cours.
(chap. Seguidó, perseguidó, seguidós, perseguidós, seguidora, perseguidora, seguidores, perseguidores; corredó, corredós, corredora, corredores.)

5. Secsec, adv., consécutivement, de suite.
Set jorn secsec lo paiseretz.
Dos jorns secsec vos li donatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Sept jours de suite vous le nourrirez.
Deux jours consécutivement vous lui donnez.
(chap. Seguit, seguits, seguida, seguides.)

6. Seguentre, prép., à la suite de, immédiatement après.
Nos, seguentre lor e tota l' autra gent. Guillaume de Tudela.
Nous, à la suite d'eux et toute l'autre gent.
Seguentre aquestas paraulas. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Immédiatement après ces paroles.

7. Seguimen, s. m., suite, accompagnement. 
En regimen, en seguimen et en obezimen dels cossols.
Cartulaire de Montpellier, fol. 128.
En direction, en accompagnement et en obéissance des consuls.
CAT. Seguiment. ESP. Seguimiento. PORT. Seguimento. (chap. Seguimén, seguimens; acompañamén, acompañamens.)

Luis Companys; Seguimén, seguimens; acompañamén, acompañamens.

8. Asseguir, Assegre, Asegre, v., lat. assequi, poursuivre, suivre, attraper, atteindre.
La scientia de chausas, no s' aperte pas a home a asegre.
Per la pena qui 'l n' asegria.
Perdo pot asegre.
Trad. dè Bède, fol. 83, 15 et 51.
La science des choses, il n'appartient pas à l'homme de poursuivre.
Pour la peine qui l'en atteindrait.
Pardon peut suivre.
Part. pas. Las autras razos... devun esser asegudas per l' evesque.
Trad. du Code de Justinien, fol. 2.
Les autres raisons... doivent être poursuivies par l'évêque.
Non ayan asseguit res de profeyt.
(chap. No haiguen conseguit gens de profit.)
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 10.
N'aient attrapé rien de profit.
ANC. ESP. Aseguir (asequir, adj. asequible, conseguir). IT. Asseguire.

9. Cosseguir, Conseguir, Cossegre, Cosegre, Consegre, v., lat. consequi, poursuivre, atteindre.
Miells prenden son e plus isnel,
E leu cosegon lur auzel.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Mieux prenants sont et plus prompts, et légèrement poursuivent leur oiseau.
Enchauz so qu' eu non aus conseguir.
Aimeri de Peguilain: De fin' amor.
Je pourchasse ce que je n'ose atteindre.
- Faire valoir.
Deu hom consegre son dreg e sa razo. Trad. du Code de Justinien, fol. 14.
On doit poursuivre son droit et sa raison.
Ieu vuelh mai ses cossegr' encaussar
Que conseguir so don no fos paguatz.
T. d'Aimeri et de Guillaume de Berguedan: En Berguedan.
Je veux plus sans atteindre pourchasser qu'atteindre ce dont je ne fusse pas satisfait.
- Suivre, accompagner. 
Fig. Als valens cui sabers consec.
Pierre d'Auvergne: Abans que il.
Aux méritants que savoir accompagne.
Part. pas.
Ilh talhan e trencan lai on son cosseguitz. Guillaume de Tudela.
Ils taillent et tranchent là où ils sont atteints.
ANC. FR. S'espece tant en li vivra
Que jà mort ne la consivra.
Roman de la Rose, v. 16206.
Il en consuivit l'ung de sa lance.
Hist. de Gérard de Nevers, p. 99.
CAT. ESP. PORT. Conseguir. IT. Conseguire. (chap. Conseguí; se conjugue com seguí, una mica mes amún.)

Conseguí; se conjugue com seguí, una mica mes amún

10. Conseguimen, s. m., poursuite, ressource.
Pueys no y as conseguimen.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Si avant la mort tu ne te corriges pas, puis tu n'y as pas de ressource.
CAT. Conseguiment. ESP. Conseguimiento. IT. Conseguimento. 
(chap. Conseguimén, conseguimens.)

11. Consecutio, s. f., lat. consecutio, conséquence, conclusion.
Derriera consecutio. Trad. d'Albucasis, fol. 46.
(chap. Radera consecussió.)
Dernière conclusion.
CAT. Consecució. ESP. Consecución. (chap. Consecussió, consecussions.)

12. Consequencia, Consequentia, Consequenssa, s. f., lat. consequentia, 
conséquence.
Demostra lo fag de la causa, ses necessitat de consequentia.
No pot hom traire deguna bona consequencia.
Leys d'amors, fol. 101 et 117.
Démontre le fait de la cause, sans nécessité de conséquence.
On ne peut tirer nulle bonne conséquence.
La consequenssa e la maniera de celebrar la messa... fo azordenada.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 90.
La conséquence et la manière de célébrer la messe... fut réglée.
CAT. Consequencia. ESP. Consecuencia. PORT. Consequencia. IT. Consequenza. 
(chap. Consecuensia, consecuensies. Insultá als chapurriaus pot portá consecuensies.)

Els idiotas de catalan news - Manel Riu Fillat

13. Consequent, Consequen, adj., lat. consequentem, conséquent.
Adv. comp. Per consequent... es grans esperança. Doctrine des Vaudois.
(chap. Per consiguién... es gran esperansa. Lo chapurriau del Vaud, a Suiza, se entén prou be, inclús los textos del añ 1100 o circa.)
Par conséquent... c'est grande espérance.
Dels noms comparatius, e per consequen de comparatio.
(chap. Dels noms comparatius, y per consiguién de comparassió.)
Leys d'amors, fol. 49.
Des noms comparatifs, et par conséquent de comparaison.
CAT. Consequent. ESP. Consecuente. PORT. IT. Consequente.
(chap. Consecuén, consecuens; adv. per consiguién; consiguiens.)

14. Acosseguir, Aconseguir, Aquosseguir, Acossegre, Aconsegre, v., poursuivre, atteindre, attraper, empresser.
Lai on non pot aconsegre.
E. Cairels: Freis ni neus.
Là où il ne peut atteindre.
Espessegan e auzisen celhs que podian aquosseguir. Philomena.
(chap. Despedassán y matán an aquells que podíen pessigá, atrapá, agarrá, conseguí.)
Mettant en pièces et tuant ceux qu'ils pouvaient atteindre.
Fig. En l' altre acossec sacietat. Trad. de Bède, fol. 11.
En l'autre il atteint satiété.
Part. pas. 
Dels Frances qu' en la vila foro aconsegutz. Guillaume de Tudela.
Des Français qui dans la ville furent atteints.
M' en anava er acossegut. Roman de Jaufre, fol. 94.
Je m'en allais hier empressé.
ANC. FR. Le moine et la fame aconsurent.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 420.
Suivirent bien roidement et en grand haste iceux François, et les accosuivirent au passaige de l'eaüe. Monstrelet, t. II, fol. 81.
CAT. Aconseguir. (N. E. Entre los verbos: acosseguir, aconseguir, aquosseguir, acossegre, aconsegre, el dialecto occitano catalán ha preferido aconseguir, con sus típicas conjugaciones, como aconsegueix.)

Ignacio Sorolla Vidal; Entre los verbos: acosseguir, aconseguir, aquosseguir, acossegre, aconsegre, el dialecto occitano catalán ha preferido aconseguir, con sus típicas conjugaciones, como aconsegueix.

15. Deseguentre, adv., ensuite, après.
Deseguentre, dol menan,
Venc Galvans am sos companos.
Roman de Jaufre, fol. 4.
Ensuite, en menant affliction, vint Gouvain avec ses compagnons.
Prép.
Deseguentre lui, manj' en lo reys frances.
Sordel: Planher vuelh.
Après lui, que le roi français en mange.
IT. Diseguente. (chap. De seguida, enseguida.)

16. Enseguir, Esseguir, Ensegre, Essegre, v., lat. insequi, ensuivre.
La perda e domage que s' en ensegria. Chronique des Albigeois, col. 9.
La perte et dommage qui s'en ensuivrait.
Part. prés. Los capytols e las quistios esseguens. Liv. de Sydrac, fol. 8.
Les chapitres et les questions ensuivantes.
ANC. FR. Et retourner l'année ensuivant faire la guerre.
Amyot, trad. de Plutarque. Vie de Timoléon.
De son divin ouvrier ensuit la volonté.
Ronsard, t. II, p. 1380.
ANC. CAT. Enseguir. (N. E. De los verbos enseguir, esseguir, ensegre, essegre, el dialecto occitano catalán ha preferido enseguir. Cualquier párvulo de un colegio de Cataluña puede ver que son una misma lengua, occitano - plana lengua romana - y catalán.)

17. Executar, v., du lat. exsequi, exécuter, actionner, poursuivre.
Far executar los habitans... per so que deuvrian.
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 423.
Faire exécuter les habitants... pour ce qu'ils devraient.
Part. pas. Esser executat sens deguna merce.
Tit. de 1412. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 209.
Être exécuté sans nulle merci.
CAT. Executar. ESP. Ejecutar. PORT. Executar. IT. Esecutare. (chap. Ejecutá : ejecuto, ejecutes, ejecute, ejecutem o ejecutam, ejecutéu o ejecutáu, ejecuten; ejecutat, ejecutats, ejecutada, ejecutades; ejecutaré; ejecutaría; si yo ejecutara. No sempre es matá, sinó fé valdre una sentensia, ley, embarg, pagaré (si puc, sinó que pago Rita la cantadora), etc. La j se pronunsie com a jota, jaula, jabalí, Javier.)

Javier Giralt Latorre; Ejecutá : ejecuto, ejecutes, ejecute, ejecutem o ejecutam, ejecutéu o ejecutáu, ejecuten; ejecutat, ejecutats, ejecutada, ejecutades; ejecutaré; ejecutaría; si yo ejecutara

18. Executio, Execution, s. f., lat. exsecutionem, exécution, poursuite, action en justice.
L' execution de la ley. Doctrine des Vaudois.
L'exécution de la loi.
Ont auran fac la dariera execution.
Statuts de Provence. Bomy, p. 218.
Où ils auront fait la dernière poursuite.
Que las vilas ont se faria la execution, paguan lo salari d' ung serven tan solament. Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 423.
Que les villes où se ferait l'exécution... paient le salaire d'un servant tant seulement.
CAT. Execució. ESP. Ejecución. PORT. Execução. IT. Esecuzione.
(chap. Ejecussió, ejecussions.)
- Expédition.
Se fetz executio contra Matfre, segon que era azordenat per papa Honori.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 193.
Se fit expédition contre Matfre, selon qu'il était ordonné par le pape Honorius.

19. Exequtor, Executor, Execudor, s. m., lat. exsecutor, exécuteur, qui exécute.
Exequtors dels divinals juggamens.
Si no es execudor de sa voluntat. Eluc. de las propr., fol. 9.
Exécuteurs des divins jugements.
S'il n'est exécuteur de sa volonté.
Executors de testamens. V. et Vert., fol. 15.
(chap. Ejecutó de testamens.)
Exécuteur de testaments.
CAT. Executor. ESP. Ejecutor. PORT. Executor. IT. Esecutore, eseguitore.
(chap. Ejecutó, ejecutós, ejecutora, ejecutores; ejecutadó, ejecutadós, ejecutadora, ejecutadores.)

20. Executori, adj., exécutoire.
Letra executoria de mossen lo prince.
Rég. des États de Provence, 1401.
Lettre exécutoire de monseigneur le prince.
ESP. Ejecutorio. PORT. Executorio. (chap. Ejecutori, ejecutoris, ejecutoria, ejecutories.)

21. Exequtiu, adj., exécutif.
Exequtiva potestat. Eluc. de las propr., fol. 9.
Puissance exécutive.
CAT. Executiu. ESP. Ejecutivo. PORT. Executivo. IT. Esecutivo. 
(chap. Ejecutiu, ejecutius, ejecutiva, ejecutives.)

22. Perseguir, Persegre, v., lat. persequi, poursuivre, parcourir.
Qui non pot son enemic persegre ab glai, lo persec per paraulas.
(chap. Qui no pot son enemic perseguí en gaviñet, lo perseguix en paraules.)
Trad. de Bède, fol. 75.
Qui ne peut poursuivre son ennemi avec glaive, le poursuit en parole.
Quascun membre perseguen. Brev. d'amor, fol. 54.
Parcourant chaque membre.
Part. prés. subst.
Era fugit sa oltra, per penre gandimen
Del pobol de Rhodes, que va 'n far perseguen.
V. de S. Amant.
Il était (avait) fui çà outre, pour prendre garantie du peuple de Rhodez, qui va (s') en faire poursuivant.
ANC. FR.
Cesse de poursuivir le chemin commencé.
Premières Œuvres de Desportes, fol. 90.
Espoir m' admonesta
De poursuivir.
Cl. Marot, t. 1, p. 167.
CAT. ESP. PORT. Perseguir. IT. Perseguire. (chap. Perseguí, acassá, encorre : perseguixco o perseguixgo, perseguixes, perseguix, perseguim, perseguiu, perseguixen; perseguit, perseguits, perseguida, perseguides; perseguiré; perseguiría; si yo perseguira.)

23. Persecucio, s. f., lat. persecutio, persécution.
Volc sofrir persecucios. Brev. d'amor, fol. 85.
(chap. Va voldre patí persecussions.)
Il voulut souffrir persécutions.
CAT. Persecució. ESP. Persecución. pont. Persequição. IT. Persecuzione.
(chap. Persecussió, persecussions.) (N. E. Se habrá dado alguien cuenta de que el occitano persecucio, sin tilde pero con acento, es la misma palabra que la del dialecto occitano catalán persecució. De hecho, en los textos antiguos de Cataluña aparecen muy pocas tildes. Raynouard escribía la mayoría de palabras en castellano sin tilde, y así las podía encontrar; yo he añadido las tildes más que nada para no luchar con el corrector del Openoffice que uso.)

Pros, Desideri o Desiderio Lombarte Arrufat, de Peñarroija de Tastavins

24. Prosequtio, s. f., lat. prosecutio, poursuite.
A la dicha apellation et a la prosequtio d' ela.
Tit. de 1286. DOAT, t. X, fol. 285.
A ladite appellation et à la poursuite d'elle.
CAT. Prosecució. ESP. Prosecusion (sic; prosecución). PORT. Prosecução.

25. Perseguieyre, Persecutor, Persequedor, s. m., lat. persecutor, persécuteur.
Maldizeire e perseguieyre.
Trad. de la 1re Épître de S. Paul à Timothée (N. E. Leo Thimothée).
Médisant et persécuteur. 
Orar per sos persecutors. Brev. d'amor, fol. 98.
(chap. Orá, resá per sons perseguidós o persecutós.)
Prier pour ses persécuteurs.
Lo qual era persequedor de la fe e de la Glyeia.
Fo lo VIII persequedor de crestias apres Nero.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 85 et 27.
Lequel était persécuteur de la foi et de l'Église.
Fut le huitième persécuteur des chrétiens après Néron.
CAT. Persecutor, perseguidor. ESP. (persecutor) PORT. Perseguidor.
IT. Persecutore, perseguitore. (chap. Perseguidó, perseguidós, perseguidora, perseguidores; persecutó, persecutós, persecutora, persecutores.)

26. Subseguir, Subsequir, Subsecre, v., lat. subsequi, exposer, énoncer, rapporter.
Part. pas. De jus son subsequitz.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 13.
Dessous sont rapportés.
CAT. ESP. Subseguir. (chap. Subseguí, subseguís.)

27. Subsequent, Subsequen, adj., lat. subsequentem, subséquent.
L' autra sillaba precedens o la subsequens. Leys d'amors, fol. 110.
(chap. L'atra sílaba pressedén o la subsecuén o subsiguién, que seguix mes aball.)  
L'autre syllabe précédente ou la subséquente.
Las autras cauzas subsequens.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 88.
Les autres choses subséquentes.
CAT. Subsequent. ESP. Subsecuent (subsiguiente, subsecuente). PORT. Subsequente. IT. Sussequente. (chap. Subsecuén, subsecuens, subsecuenta, subsecuentes; subsiguién, subsiguiens, subsiguienta, subsiguientes : que seguix mes aball a un texto.)

28. Obsequias, s. f. pl., lat. obsequias, obsèques, funérailles.
Del sebelir an ja pensat;
Noblament an lo cors onrat,
Si com taing a moyller de rey,
Am granz obsequias de sa ley.
V. de S. Honorat.
A l'ensevelir ils ont déjà pensé; noblement ils ont le corps honoré, ainsi comme il convient à femme de roi, avec grandes obsèques selon sa loi.
ESP. PORT. Obsequias. (chap. Obsequies, exequies, funeral.)

Exequies, sepultura, Juan II de Aragó (son pare de Fernando II de Aragó, lo Católic)

29. Perseverar, v., lat. perseverare, persévérer.
Estudiem nos en ben perseverar. V. et Vert. fol. 96.
Étudions-nous à bien persévérer.
Si el vol perseverar en aquela contumacia. Trad. du Code de Justinien, fol. 14.
S'il veut persévérer dans cette contumace.
Perseveraran tro a lurs jorns derriers.
(chap. Perseverarán hasta los seus radés díes. Per ejemple, los catalanistes, y no vorán may la ensomiada republiqueta catalana.)
Izarn: Diguas me tu.
Persévéreront jusqu'à leurs jours derniers.

ocho segundos república, Qué república ni qué cojones ! La república no existe, idiota !

CAT. ESP. PORT. Perseverar. IT. Perseverare. (chap. Perseverá : persevero, perseveres, persevere, perseverem o perseveram, perseveréu o perseveráu, perseveren; perseverat, perseverats, perseverada, perseverades; perseveraré; perseveraría; si yo perseverara; perseverán (g). Mon cusí “Severo” perseverará a la alcaldía de Beseit hasta que ne voton a un atre.)

JECG, Juan Enrique Celma Guimerá, alcalde de Beceite, Beseit, PP, partido popular, severo, SEPA

30. Perseveranmens, adv., persévéramment, avec persévérance.
Obeziss vigorozamens et perseveranmens. V. et Vert., fol. 54.
(chap. Obeíx vigorosamen y perseveranmen; vigorósamen.)
Obéit vigoureusement et persévéramment.
ESP. PORT. IT. Perseverantemente. (chap. perseveranmen, en perseveransia, com solgo editá alguns llibres mol llargs y pesats, com este mateix que estéu lligín.)

31. Perseverador, s. m., persévérant, constant.
Loguiers non es pas promes als comensadors mas als perseveradors.
(chap. La recompensa no está prometuda als escomensadós sino als perseveradós o perseverans.)
Trad. de Bède, fol. 42.
Récompense n'est pas promise aux commençants, mais aux persévérants.
(chap. Perseveradó, perseveradós, perseveradora, perseveradores;  perseverán, perseverans, perseveranta, perseverantes.)

32. Perseveransa, Perseverancia, s. f., lat. perseverantia, persévérance.
Perseverancia, so es ferm perpauzamen de gardar so que hom a promes a Dieu.
Magnificencia..., Jhesu Crist, nostre gran filozofe, l' apella perseveransa.
Sola perseverancia posseziss la corona de gloria.
V. et Vert., fol. 95, 66 et 96.
Persévérance, c'est ferme résolution de garder ce qu'on a promis à Dieu.
Magnificence..., Jésus-Christ, notre grand philosophe, l'appelle persévérance.
La seule persévérance possède la couronne de gloire.
CAT. Perseverancia. ANC. ESP. Perseveranza. ESP. MOD. Perseverancia. PORT. Perseverança. IT. Perseveranza, perseveranzia.
(chap. Perseveransia, perseveransies.)

amics del chapurriau; Perseveransia, perseveransies

33. Perseverier, s. m., persévérant.
Als sieus perseveriers
Que perseveraran tro a lurs jorns derriers.
Izarn: Diguas me tu.
Aux siens persévérants qui persévéreront jusqu'à leurs jours derniers.

Sec

Sec, adj., lat. siccus, sec, desséché.
Voyez Muratori, Diss. 33.
Son sec li ram pels plais.
Azalais de Porcairague: Ar em.
Sont secs les rameaux par les bosquets.
Verga seca frug fazens,
Terra que ses labor grana.
Pierre de Corbiac: Domna dels angels.
Verge sèche portant fruit, terre qui sans labour produit.
Subst. Can lo sec er abrandatz.
Arnaud de Carcasses: Dins un verdier.
Quand le sec sera enflammé. 
Voyez Pe.
CAT. Sec. ESP. Seco. PORT. IT. Secco. (chap. Sec, secs, seca, seques; tamé se li diu a una persona mol prima, arguellada; está sec com un gancho. Quedás sec : morís.)

UN ANTÍDOTO CONTRA LA SEQUÍA (SIGLO XII. CAPELLA)

2. Siccitat, s. f., lat. siccitatem, siccité.
Siccitat…., sa principal operacio es dezicar.
(chap. Sequera (sequedat)..., sa prinsipal operassió es dessecá (secá).)
Eluc. de las propr., fol. 24.
Siccité..., sa principale opération c'est (de) dessécher.
Natura del foc es qualiditat e siccitat. Trad. d'Albucasis, fol. 1.
La nature du feu est chaleur et siccité.
En freidors es tals qualitatz;
S' ab leis se mescla siccitat,
Tota ren garda longamen. 
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
En froideur est telle qualité; si avec elle se mêle siccité, toute chose elle garde long-temps.
IT. Sicchità, secchitate, secchitade. (chap. Sequera, sequeres; sequedat, sequedats; sequía, sequíes. ESP. Sequedad, sequía.)

3. Siccacio, s. f., lat. siccatio, desséchement. 
Per siccacio e per espasme de nervi. Trad. d'Albucasis, fol. 3.
Par desséchement et par spasme de nerf.

4. Secaressa, s. f., sécheresse.
Secaressa per tot lo terrador. Carya Magalon, p. 29.
Sécheresse par tout le terroir.
- Désert, terre desséchée, 
Trobaria molt de secaressas, que gota d' aigua no trobaria.
Liv. de Sydrac, fol. 49.
Il trouverait moult de terres desséchées, de sorte qu'une goutte d'eau il ne trouverait pas.

5. Secada, Sequada, s. f., sécheresse. 
Per secada ni per freg ni per ven.
(chap. Per sequera ni per fret ni per ven.)
P. Cardinal: Totz lo mons.
Par sécheresse ni par froid ni par vent.
Deu esser mot gran sequada. Brev. d'amor, fol. 32.
Doit être moult grande sécheresse.
(chap. Secada : partissipi de secá, secás; secat, secats, secada, secades.) 

6. Sequiera, s. f., sécheresse.
Creysh mielh ab sequiera que ab ploia. Eluc. de las propr., fol. 202.
Croît mieux avec sécheresse qu'avec pluie.
(chap. Sequera, sequeres.)

7. Sequeza, s. f., sécheresse.
Freiors, sequeza et humors. Brev. d'amor, fol. 54.
Froidure, sécheresse et humidité.

arguellat, arguellado, arguellao, caball, caballo, potro, jónec no

- Par ext. Maigreur.
Es senhals de sequeza gran. Brev. d'amor, fol. 56.
C'est signe de grande maigreur.
IT. Secchezza.

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús; Es senhals de sequeza gran. Brev. d'amor, fol. 56.

8. Secar, Sechar, v., lat. siccare, sécher, dessécher.
Lo caul salvatge faitz secar.
Las raitz secaretz tan
Trop que polvera 'n puscatz far.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Le chou sauvage faites sécher.
Les racines vous sécherez tant jusqu'à ce que poussière vous en puissiez faire.
Las erbas e lh' autre fruh secharion. Liv. de Sydrac, fol. 56.
Les herbes et les autres fruits sécheraient. 
Fig. Home eveios fay secar entorn se totas bonas obras.
V. et Vert., fol. 10.
L'homme envieux fait sécher autour de soi toutes bonnes oeuvres.
Ades vos vey e secar e languir.
R. Jordan, Vicomte de S.-Antonin: Vert son.
Incessamment je vous vois et sécher et languir.
Loc. La boca m' anava secan. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
(chap. La boca me anabe secán.)
La bouche m'allait séchant.
- Tarir.
La fon... que totz jorns cor, e s secar non pot, ni secara.
(chap. La fon... que tots los díes corre, y secás no pot, ni (se) secará.)
V. et Vert., fol. 101.
La fontaine... qui toujours court, et se tarir ne peut, ni (ne) tarira.
- Cesser, finir.
D' on dous temps nays, e 'l freitz secha.
R. Vidal de Bezaudun: Entr' el taur.
D'où le doux temps naît, et le froid cesse.
Part. pas. De la germandrea ben secada. 
Deudes de Prades, Auz. cass.
De la germandrée bien séchée.
CAT. Seccar. ESP. Secar. PORT. Seccar. IT. Seccare. (chap. Secá, secás : yo me seco, seques, seque, sequem o secam, sequéu o secáu, sequen; secat, secats, secada, secades; yo secaré; yo secaría; si yo secara; secadó, secadós, secadora, secadores; ressec, ressecs, resseca, resseques; sec, secs, seca, seques.)

9. Secamens, adv., séchement. 
La una sona mays secamens que l' autra.
(chap. La una sone mes secamen (sécamen) que l'atra.) 
Leys d'amors, fol. 110.
L'une sonne plus séchement que l'autre.
CAT. Secament. ESP. Secamente. PORT. Seccamente. (chap. Secamen o sécamen.)

10. Dezicatio, s. f., lat. desiccatio, dessiccation, sécheresse.
Sterilitat et dezicatio. Eluc. de las propr., fol. 159.
Stérilité et dessiccation.
ESP. Desecación. (chap. Esterilidat y dessecassió, dessecassions; v. dessecá.)

11. Dezicament, s. m., desséchement.
Arefaccio o dezicament. Eluc. de las propr., fol. 48.
Aréfaction ou desséchement.
ESP. Desecamiento. IT. Dissecamento. (chap. Dessecamén, dessecamens, de un pantano, per ejemple.)

12. Dessicatiu, Desiccatiu, Dezicatiu, adj., dessiccatif.
Enguents desiccatius.
Am medecinas dessicativas.
(chap. Ungüén dessecatiu. En medissines dessecatives.)
Trad. d'Albucasis, fol. 70 et 29.
Onguent dessiccatif.
Avec médecines dessiccatives. 
Ayga salada... es de ronha dezicativa.
(chap. L'aigua salada... es de roña dessecativa.) 
Eluc. de las propr., fol. 75.
Eau salée... est de rogne dessiccative.
ESP. Desecativo. PORT. Deseccativo. IT. Disseccativo. 
(chap. Dessecatiu, dessecatius, dessecativa, dessecatives.)

13. Desiccar, Desicar, Dezicar, v., lat. desiccare, dessécher, sécher.
Siccitat..., sa principal operacio es dezicar. Eluc. de las propr., fol. 25.
Siccité..., sa principale opération c'est (de) dessécher.
Medecina, la qual altera la complectio e desicca las humiditats.
Trad. d' Albucasis, fol. 2.
Médecine, laquelle altère la complexion et dessèche les humidités.
CAT. Dessecar. ESP. Desecar. PORT. Deseccar. IT. Disseccare. (chap. Dessecá; tamé dissecá un cadáver de un animal, com un mussol o duc.)

14. Exsicacio, Exsiccatio, s. f., lat. exsiccatio, dessiccation, desséchement.
Exsiccatio de las medecinas.
La exsiccacio de aquels membres.
Trad. d'Albucasis, fol. 47 et 56.
Desséchement des médecines. 
La dessiccation de ces membres.

15. Exsiccatiu, Excicatiu, adj., dessiccatif.
Enguent exsiccatiu.
Emplastre excicatiu. 
Trad. d'Albucasis, fol. 5 et 69.
Onguent dessiccatif.
Emplâtre dessiccatif. 

16. Exsiccar, v., lat. exsiccare, sécher, dessécher, tarir.
Prem la fistula si es uberta, e tra... sania, et exsicca aquela.
Las causas, las quals exsiccan.
Trad. d'Albucasis, fol. 5 et 17.
Presse la fistule si elle est ouverte, et extrais... sanie, et sèche celle-là.
Les choses, lesquelles sèchent. 
Part. pas. La humiditat corrompuda es exsiccada.
Trad. d'Albucasis, fol. 6.
L'humidité corrompue est séchée.

17. Resecar, Rezegar, v., dessécher, dépérir, tarir.
Fig. Part l' anta, avetz hi tug tal dan
Que nostra ley s' en vai trop reseguan. 
Peyrols: Pus flum.
Outre la honte, vous y avez tous tel dommage que notre loi s'en va beaucoup dépérissant.
Part. pas. L' aiga... resecada es. Guillaume de Tudela.
L'eau... est tarie.
(chap. Ressecá, ressecás; ressecó, ressecós; cuan ting ressaca ting ressecó y mal de cap.)

Manel Riu Fillat; Ressecá, ressecás; ressecó, ressecós; cuan ting ressaca ting ressecó y mal de cap.

miércoles, 6 de mayo de 2026

Samit - San, Sa - Insania

Samit, s. m., velours, satin, étoffe de soie.
Samit,
Escarlata ni sendat.
Roman de Jaufre, fol. 109.
Satin, écarlate et taffetas.
Que sendat e sisclato
E samit no sian romput.
Bertrand de Born: Lo coms m' a.
Que taffetas et brocard et satin ne soient pas rompus.
- Vêtement, manteau.
L' a mult bellament estuzat
El mei loc d' un samit pleiat.
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que.
L'a moult gentiment caché au milieu d'un manteau plié.
ANC. FR. Bele chasuble de samit.
Roman du Renart, t. 1, p. 140.
De samiz et de dras de soie. Villehardouin, p. 102.
D'un samit qui er tous dorés
Fu ses cors richement parés.
Roman de la Rose, v. 865.
ANC. ESP. Los pobres ombres viesten xamet ò cisclatones.
Poema de Alexandro, cop. 1338. 
ESP. MOD. Xamete. (satén) (chap. Satén, classe de tela; es de cotó, no de seda.)

ESP. MOD. Xamete. (satén) (chap. Satén, classe de tela; es de cotó, no de seda.)



San, Sa, adj., lat. sanus, sain, bien-portant.
Can lo cors es sas, tota vianda lhi es bona e sana.
Liv. de Sydrac, fol. 102.
Quand le corps est sain, toute nourriture lui est bonne et saine.
Fig. Ab membransa e sa entendemen.
Serveri de Girone: Baile jutge.
Avec mémoire et sain entendement.
Loc. Pueys m' as san' e salva tornada
Aysi on m' avias laissada.
(chap. Pos me has sana y salva tornada aquí aon me habíes dixat - dixada.)  
V. de S. Honorat.
Puisque tu m'as saine et sauve ramenée ici où tu m'avais laissée.
Subst. Per son joi pot malautz sanar,
E per sa ira sas morir.
Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.
Par sa joie peut malade guérir, et par sa tristesse sain mourir.
ANC. FR.
Dont ewe bele e clere, nete et sane coroit.
Roman de Rou, v. 988.
(CAT. Sa.) ESP. Sano. PORT. São, sã. IT. Sano. (chap. Sano, sanos, sana, sanes.)

2. Sanamens, adv., sainement, positivement.
Aisso sanamens entendatz. Brev. d'amor, fol. 44.
Cela positivement entendez.
ESP. Sanamente. PORT. Samente. IT. Sanamente. (chap. Sánamen, sanamen; positivamen, positívamen.)

3. Santat, Sandat, Sanitat, Sanetat, s. f., lat. sanitatem, santé.
Que recepias sanitat.
Hist. de la Bible en prov., fol. 81.
Que vous receviez santé.
El demandet santat per son paire. Liv. de Sydrac, fol. 14.
Il demanda santé pour son père.
Vi que sos fillz avia sandat. V. de S. Honorat.
Vit que son fils avait santé.
Fig. Dona vida e sanetat a l' arma. V. et Vert., fol. 30.
Donne vie et santé à l'âme.
ANC. FR. Et sanité à sa char doint.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 88.
CAT. Sanitat. ESP. Sanidad. PORT. Sanidade. IT. Sanità, sanitate, sanitade. (chap. Sanidat, sanidats; salut, saluts.)

4. Sanacio, Sanation, s. f., lat. sanationem, guérison, cure.
Sanacio entiera.
De difficil sanacio.
Trad. d'Albucasis, fol. 10 et 1.
Guérison entière.
De difficile cure.
Per sa sanation en aquest mon. Carya Magalon, p. 52.
Par sa guérison en ce monde.
IT. Sanazione. (chap. Sanassió, sanassions; cura, cures. ESP. Sanación.)

5. Sanatiu, adj., curatif, propre à guérir.
De nafras sanatiu. Eluc. de las propr., fol. 142.
(chap. De ñafres sanatiu, curatiu; nafra, nafres, ñafra, ñafres, ferida, ferides.)
De blessures curatif.
ESP. PORT. IT. Sanativo. (chap. sanatiu, sanatius, sanativa, sanatives; curatiu, curatius, curativa, curatives.)

6. Sanador, s. m., lat. sanator, guérisseur, qui guérit.
Era... sanador de totas malautias. Hist. de la Bible en prov., fol. 78.
Était... guérisseur de toutes maladies.
ESP. Sanador. IT. Sanatore. (chap. Sanadó, sanadós, sanadora, sanadores.)

7. Sanar, v., lat. sanare, guérir, rendre sain.
Per son joi pot malautz sanar.
Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.
Par sa joie peut malade guérir.
Fig. Sol aquest respieg me soste
E m sana 'l cor e m reve e m' apaya.
Giraud le Roux: Auiatz la.
Seulement ce répit me soutient et me guérit le coeur et me récupère et m'apaise.
Per que mos cors melhur' e sana.
B. de Ventadour: Ja mos.
C'est pourquoi mon coeur s'améliore et guérit.
Part. pas. Entro que sia ben sanatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Jusqu'à ce qu'il soit bien guéri.
ANC. FR. Pour la mécine apareillier
Qui bone estoit au mal saner.
Roman du Renart, t. II, p. 154.
E par saint Baptestire tu seras sanez.
Roman de Rou, v. 1014.
ANC. CAT. ESP. PORT. Sanar. IT. Sanare. (chap. Saná; curá : sano, sanes, sane, sanem o sanam, sanéu o sanáu, sanen; sanat, sanats, sanada, sanades; sanaré; sanaría; si yo sanara.)

8. Insania, s. f., lat. insania, folie.
Val... contra insania. Eluc. de las propr., fol. 185.
Vaut... contre folie.
ESP. PORT. IT. Insania. (chap. Insania, insanies; grilladura, grilladures; locura, locures com les de Manuelico Riu Fillat; tontina, tontines.)

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.