Mostrando las entradas para la consulta rey fransa ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta rey fransa ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 29 de octubre de 2026

Helias de Solier. Canso de plangh del gran foc de Tholosa.

Helias de Solier. 

Las joyas del gay saber, p. 148-151; cf. 275. Cette pièce se rapporte au grand feu de Toulouse (1463), sujet traité par le même auteur dans un sirvente (p. 143-147). - Grdr. § 50, p. 81.

«Recreación artística digital del Gran Incendio de Toulouse del 7 de mayo de 1463, el trágico evento que inspiró el lamento ("canso de plangh") del trovador Hélias de Solier.»



Canso de plangh del gran foc de Tholosa.

Am dolor, ses trobar pausa,
vezen l'engoys de Tholoza,
velh cantar am votz ploroza (vull cantá en veu plorosa)
del peryment de tant bes.
Holas, qui guardar la guausa, (v. Hélas!)
en greus sospirs se repausa,
contemplan lo foc engres.
Qui vic ja may tal destressa!
Ni causa tant desquausida
ja may plus no foc ausida,
qu'en senlant fayso vengues. (semblant)
No 's possible que s refessa,
de cent ans, la gran rudessa
que l foc en dos jorns comes.
Aquela mala vesprada
nos portec a totz desayre:
le foc volava per l'ayre,
no y avia mur que tengues.
El fasia per tot passada:
ayga ni vi ni trinquada
no y poc contrastar en res.
Pensar podetz la cridesta
que s menava per la vila
de toquacen e d'esquila:
totz eran d'engoysa ples
de tal orribla tempesta.
Mot es causa desonesta
le gran dapnatge que y es.
Estimar no ce poyria (estimá no se podríe)
aquel mal crusel dapnatge;
car le foc d'engual pasatge, (d'igual)
coma fier e descortes,
quatre cens ostals ardia:
cascus de sos bes perdia 
de sinc partidas las tres.
Per maior tribulacio
requirens nostres pecatz
em estatz dapnificatz
de gran poble que mort es,
he de frutz la perdicio,
qu'es venguda sus l'estio,
d'un crim a pauretat mes.
Mot foc bona la venguda 
del rey de Fransa novel, (del nou rey de Fransa)
car vic l'acsident crusel (ya que va vore l'acsidén cruel)
per totas partz, si cum es.
De la sciutat abatuda (de la siudat abatuda)
la vertat foc conoguda (la verdat va sé coneguda)
per lo rey e sos comes.
Per so le rey se declina
donar grasia, per cent ans,
de talhas als abitans,
e totz autres carx remes,
comensans he prenens sima
en l'an de la millezima 
quatre cens saysanta tres. (1463)
Demostra nos la scriptura (mos demostre la escritura : Biblia)
que per los crims detestables,
qu'eron al mon continuables,
Dieus n'ac a degus merces;
ans peric tota natura:
Nohe, am sa noyritura, (Noé, en sa familia, dessendensia)
sol demorec que visques.

Traduction de l'arbre de batailles de Honoré Bonnet. Si un estudiant angles ven a Paris

Traduction de l'arbre de batailles de Honoré Bonnet.

Ms. de Paris 7807. 2, fol. 193 et 246. - Grdr. § 58, p. 93. St. p. 68.

Traduction de l'arbre de batailles de Honoré Bonnet.



Si un estudiant angles ven a Paris per estudiar, si deu esser apreyssonat. 

Mas lo qual veser d'un dopte que totz jorns s'endeven. Hom sab ben que lo rey de Fransa e lo rey d'Anglaterra an tot jorn guera ensemble. Si es vengut un licensiat de la ciutat de Londres per estudiar a Paris e per estre mestre en decretz o en teulegia, un Franses l'a apresonat, e la questio ven per devant lo rey. So ditz lo licenciat qu'el no deu pas far 
finansa ny esser presonier, e si fonda sa oppinio en dreyt, disen qu'el a cas espres de ley per sa partida, la qual dona previlegi fort grant als escolas e si deffent que hom no lor fassa greu ni desplaser, mas tota honor e reverensia; e vec vos la raso que ditz la ley: "Qual sera," ditz ela,"tals homes que non aura merce d'un escola lo qual per saber e per saviesa aquerre ha layssat riquesas e sos amix carnals e son pays, e si s'es mes en paubretat e si s'es fayt banir entre autra gent? Ben seria descortes aquel que mal li faria." Mas l'ome d'armas que l'a apresonat tantost respon: "Mos amix, entre nos Franses non avem cura de vostras 
leys ni de l'emperayre que las ha faytas." E lo licenciat replica: “Sira,” fayt el, "leys non sont altra causa que dreytas rasos ordenadas segon sabiesa. Si vos non avetz cura de las leys, ja per so non es que los senhors de Fransa non amen raso en las causas rasonablas. E d'autra part, quant Charle-Mayne l'estudi guasanhec, lo qual hera a Roma, e de la volontat del papa remudec a Paris, lo papa e lo reys doneron previlegi grant en aquest studi de Paris (Université). E per aquela via enmenec lo 
reys de las partidas de Roma mestres escolas de totas lenguas. E donc per que non poyria el venir seguramen, puys qu'els foron asseguratz per lo rey?" "Sira," so dis l'ome d'armas, "supausat que totz escolas fossan asseguratz, depuys que guera general foc jutghada per lo rey de Fransa contra aquels d'Anglaterra, nuls Angles no deu venir per estudiar ny per 
autra causa. Car per color d'estudi vos poyriatz venir en aquesta vila he poyriatz escriure e mandar los secretz del rey e lo aseguramen del realme a sos enemix, dont lo rey poyria aver dapnatghe." 
Aras qual veser que n'es de dreyt. E segon mon avis, mas qu'el sia veray estudian, so es a dire qu'el no fos vengut falsament o per falsa color per espiar, yeu cresi verayament qu'el no deu esser presonier, si no que lo reys agues fayt mandament general que negus Angles estudian no 
venghesan en son realme; e si alcun ditz, si lo rey non obstan los previlegis papals autreghaz a l'estudi poyria far tal mandament, yeu dic que non i qual doptar. Car si l'arcivesquat de Roams vacava o l'avescat de Paris e los canonges eligian un Engles, lo rey poyria contradir a la 
electio e en seria escotat segon las oppunyos de nostres mestres e tot per aquesta raso; car non es pas expedien ny al realme ny al rey d'aver en son realme son enemic. 

Si un Alaman troba un Frances portan sas armas, se el lo pot apelar de gatghe.

Mas regardem d'un autre debat que poyria ben soven venir. Un Alamant s'en ven a Paris per veser la cort del rey, per conoysser las gentials manieyras de Fransa. Si troba un cavalier o un scudier portant las armas de son linatghe, al qual el vay, anayssi rudament coma los Alamans an acostumat, disen que per sa fe mal porta el sas armas. Mas lo Franses si respont cortesament: "Bel senher, que me dissetz vos? No podi be portar las armas que mon payre e ls mieus ancessors an portat per tot lo temps, que memoria non es del contrari?" "Si m'ayut Dieus," ditz l'Alamant, “mon linatghe es plus antic que non es lo vostre, e aquestas armas que vos portatz son propias nostras, e si vos dic que vos las portatz malvasament. E si vos en voletz deffendre, vec si mon gatghe." Lo Franses ditz cortesament: "Yeu non vos fauc punyt de vilania, e per tant me voli deffendre de sso que vos me disetz." Aras yeu demandi si lo rey, quant devant luy sera venguda aquela querelha, deura el entre aquest dos jutghar batalha? Car lo es avis que hoc, per so que lo Alamant ditz que son linatghe es plus antic, enayssi vol el dire que son linatghe a premier portat las armas; donc si el era premier, el auria lo premier dreyt. E car el non ha testemoni davant lo rey e aysso vol proar per son cors, lo es avis que batalha y deu aver. Mas en esta opunio non es ben l'actor acordan, e si es ben la raso propatent, per que non y deu 
aver batalha. Car els no son pas d'un realme ny d'un senhor, per que entre els en cavalguada pogessa aver ni venir ny al rey grant dampnatghe, ny a l' Alamant non es desonors en son pays, si en Fransa 
son portadas sas armas per un Franses si non que fossa fayt per grant barat. Car supausem que un cavalier de Fransa, home de mala vida, grant corredor e mal pilhart, prent las armas d'un bon cavalier Alamant, am las quals s'en anes en Borgonha botar lo foc o en lo regne pendre de las vacas e tot home raubessa en son cami, si lo prodome cavalier Alamant contra aquel cavalier donessa son gatghe, sus aquest fayt la querelha non seria pas mala; mas ges per tant no dic pas que lo reys degues jutghar batalha. Car si lo rey per bona informacio trobava que so fossa vertat, yeu non ausi pas parlar del gibet ny de copar lo cap, car son home de gleysa. Mas si el en fasia bona justicia, yeu no m'en apellaria pas; mas jutghar batalha entre els dos, jes per home que sia criminos e que si puscha proar de meschanta vida, yeu no vey pas que dreyt o vulha.

Marti de Mons. Us ricx verdiers de mot grant exselensa,

Marti de Mons.

Am haquest sirventes figurat Marti de Mons, marchant de Malcosinat de Tholosa, gasanyhec l'englentina, M. CCCC. XXXVI. (1436)

picaesquenes, englentina, aiglentina, rosa canina, gabarrera, gavarrera


Us ricx verdiers de mot grant exselensa,
ple de frutiers, am fruts de gran savor,
ausit ay dir qu'es faytz per un pastor,
am una font, on vertatz pren naysensa
e quantitat que met gran diligensa
per avansar aquels motz nobles frutz
fort odorans et plens de grans vertutz,
que deguns homs may no y pot donar tala.
Per verdier prenc lo sant cosselh de Bala,
he pels frutiers cardenals he prelatz;
per lo pastor, que ls ha totz ajustatz,
lo payre sant qu'es montat per l'escala
de la vertat, que ja mays no ce tala,
quez an volgut declarar l'eretier 
Charles sete, coma filh vertadier (Charles VII)
del rey frances, am sentensa donada.
Duy cardenal santamen l'an portada 
al noble duc Arras, hon s'es tengutz
le bos cosselhs, hon foc reconogutz
per dreyt senhor ez am patz cofermada.
La paubra gent, qu'era trop desolada,
al jorn d'ey ha le cors mot fort joyos:
ensemps veyretz Frances he Vergonyhos; (Borgonhon)
don prec a Dieus que no ls do ja mays guerra.
Aras es temptz que le rey d'Anglaterra
layse lo crit qu'a portat falsament,
que nostres reys Charles mot exselent
Dieus ha monstrat com senyhors de la terra;
si no s'en van, tugh perdran la desferra,
cum fe le reys am sos frayres e ducs,
d'autres gran re, que vezem dezastrux
per guireiar contra l reyne de Fransa.
L'erguelhs d'Angles es tornatz en maysansa 
per nostras gens, que tost l'an abaysat.
Miracle gran Dieus nos ha demonstrat,
am franc voler nos vol desamparansa.
Dorenavant no cal plus dart ny lansa,
depus que Dieus s'es mes de nostra part;
qu'a tout l'erguelh al verenos leupart
que ta lonc temptz nos ha donat dampnatge.
Confort d'amors, fons he cap de paratge,
vostre car filh faytz que prim ho de tart
nos velha dar totz ensemps bona part 
de paradis, le sobrier heretatge.

Malcosinat, Malcousinat, Toulouse, Tolosa, Toloza

miércoles, 28 de octubre de 2026

Poème sur la mort de Robert Roi de Naples (1343). Amb umil cor lo rey, si con podia,

Poème sur la mort de Robert Roi de Naples (1343).

Poème sur la mort de Robert Roi de Naples (1343). Amb umil cor lo rey, si con podia,



Amb umil cor lo rey, si con podia,
ans que fenis, dis: "No s meravilhes
si ay revestit lo rey Andrieu c'uey es
del realme; car dreg es e razon,
Carle Martel, lo sieu avi que fon,
e mon frayre de mi fon premier nat,
degra regir miels que yeu lo regnat.
Consiensa del tort per cert avia,
per que yeu cre que als sieus tornat sia."
Adonx feni, don fon mot gran pezansa;
qui vi raubas trencar e mans vestirs,
caras, cabels, plorar e far grans cris.
No y ac negun, non menes gran dolor,
dizent aysi: "Mot perdem bon senhor;
la sieua arma non puesca sufrir pena."
Gran fon lo dol que tota sa gent mena.
Gran dolor fon, qui auzi la depertida
del rey Robert am la donna gentil.
La regina va gitar un gran quil:
"Ay, bona amor, temps es que nos partam.
Si a Dieu plagues, volgra esser avan
morta que vos! Mays pueys que Dieu lo payre
ho vol aysi, yeu non puesc al re fayre."
Lo rey auzi que la donna planhia:
aysi com poc el la va confortar:
"Huey es lo jorn, Dieus mi vol apellar;
el sia grazit, que pron sa ay vescut.
Pueys que a cel son voler m'es salut,
a sel mi rent, quan que l peccayre sia,
m'arma, mon cors meta en sa baylia."
Ben deu planher tota la sancta gleya
la sieua mort, car en tot son vivent
de la gleya es agut son sirvent,
gonfaronier de papa quin Clement. (Papa Clemente V)
E del seyzen el fora eysament,
si agues vescut, captengra lo tot dya.
Fe sperital en el bon pe avia.
De la razis el es mogut de Fransa,
per que Frances lo devon sospirar
e de sa mort planher e gaymentar.
Lo rey Robert, mant hom lo planhera,
tals portamens en sa vida fach a
que tota gent en deu aver pezansa,
especialmens lo noble rey de Fransa.
Com de Velli, aquel planh e sospira 
la mort del rey, el n'a dreg e razon,
car l'amava de fin cor e de bon.
A'n pauc lo cor de trastot no l falhi;
cant aus la mort, el ha dig cap encli:
"Bel Senher Dieus, ben m'as descapdellat
de bon senhor, mas Dieus en sia lauzat,
e la verge humil santa Maria
sa sieua arma tenga en sa baylia."
Complansa, vay senes tota bestensa
per lo pays, de levant al ponent.
Per Proensa passa premierament,
dedins Nissa tu t'en vay comensar,
tro la verge sancta Mari' a la mar;
per Masselha passaras e per Arle,
tro aqui s'estent lo poder del rey Carle.
Ad Ayx t'en vay, complancha, senes falha,
petitz e grans humilmens saludar,
com un dels luox que l rey volia amar
de Proensa: preguem devotament
santa Clara per lo bon rey valent,
en paradis avocada li sia,
totz sos clamans de destric gardat sia.
Ad Avinhon t'en vay pueys al sant payre,
car razon es, e pueys als cardenals,
al college, pueys a totz los reals;
aqui es cap e razis de la fe
lo veray Dieu que tot lo mont soste.
L'arma del rey non sufra nulha pena:
totz en preguem humil de gracia plena.
complancha, vay an gran devocion.
Aquel senher que sufri passion,
pregue, si l play, per lo rey cabalos
que aia l'arma el regne glorios, 
e l'acuelha el sieu digne repayre,
bon gaug ses fi a tot fizel peccayre.
Amen.

martes, 13 de octubre de 2026

Folquet de Marselha. Huei mais noi conosc razo

Folquet de Marselha.

Florissait en 1180. Hist. génér. de Provence. T. 2, p. 393.

Folquet de Marseille. Fulco. Foulques. Marselha.


2701, 7225.

Folquet de Marselha fo filh d'un mercadier de Genoa, que ac nom sier n Anfos. E can lo paire mori, el lo layssec ric d'aver. E el entendet en pretz, e mes se à servir valens homes, e à trevar ab lor et anar e venir. E fon fort grazit per lo rey Richart, e per lo bon coms R. de Toloza, e per en Barral lo sieu senhor de Marselha. E trobet mot be: e fo avinens de la persona. E entendia se en la molher de son senhor en Barral, e pregava la; e d'ela fazia sas cansos. E anc per re qu'el fezes non li volc far plazer d'amor, per que tostems se plays en sas cansos.
Can lo bon rey Anfos de Castela fo estatz descofitz per lo rey de Marroc, lo qual era apelatz Miramamoli, e li ac touta Calatrava e Salvaterra, e'l castel de Toninas, fon grans dols per tota Espanha, e per totz cels que o auziro, per so car crestiantat era tan descofida; e car lo bon rey era estatz descofitz, e avia mot perduda de sa terra: e soven intravan las gens del Miramamoli en las terras del rei'n Anfos (rei n'Anfos), e i fazian gran dan. Lo bo rei Anfos mandet sos messatges al Papa, qu'el degues far socorre als baros de Fransa e d'Englaterra, e al rei d'Arago, e al comte de Toloza. En Folquetz era amic del rei de Castela, e no s'era encaras rendutz en l'orde de Cistel; si fes una prezicansa per confortar los baros que deguesso socorre al rei de Castela, mostran la honor que seria'l secors e'l perdo que n'aurian; e comensa aysi:
Huei mais noi conosc razo.
Folquet, si com avetz auzit, amava la molher de son senhor en Barral, madona na Alazaitz de Roca Martina, e d'ela fazia sas cansos. E gardava se fort c'om non o saubes, car era molher de son senhor. La dona li sufria sos precs e sas cansos, per la gran lauzor qu'el fazia d'ela. 
En Barral si avia doas serors de gran valor e de gran beutat; l'una avia nom na Laura de San Jorlan, l'autra na Mabilia de Ponteves: abdos estavo ab en Barral. En Folquet avia tanta d'amistat ab cascuna, que semblans era que en cascuna se entendes per amor. E madomna n'Alazais crezia que entendes en madona Laura e que l volgues be. E si l'acuzet ela e'l fetz acuzar à motz homes, si qu'ela li det comiat, que no volia plus sos precs ni sos ditz; e que se partis de na Laura; e que de leis non esperes mais be ni amor.
Folquet fo mot dolens can sa dona l'ac donat comiat, e layset solas e chan e rire. E estet gran sazo en marrimen, planhen la desaventura que l'era venguda; car perdia sa dona qu'el amava mays que re, per lieis à qui el no volia be mas per cortezia. E sobre aquel marrimen el anet vezer l'enperayritz, molher d'en G. de Monpeslier, que fo filha al enperador Manuel, que fo caps e guitz de tota valor e de tot be, e clamet se ad ela de la desaventura que l'era avenguda. E ela lo cofortet tan can poc, e'l preguec que no s marris ni desesperes; e que per la sua amor chantes e fezes chansos. Don el per lo sieu prec fetz aquesta que ditz:
Tan mou de corteza razo.
E avenc se que madona n'Alazais muri, en Barral sos maritz e senher de luy muri; e muri lo bon rey Richart, e'l bon coms de Toloza, e'l rey 'n Anfos d'Arago; don el per tristeza de sa dona e dels baros qu'ero mortz, abandonec lo mon; e rendec se en l'orde de Cistel, ab sa molher et ab dos fils que avia. E fon fatz abas d'una rica abadia qu'es en Proensa, que a nom lo Torondet; e pueis fon fatz avesques de Toloza, e lai definet.

2701, 7225-6, 7614, 7698, M.

Huei mais noi conosc razo
Ab que nos poscam cobrir,
Si ja dius volem servir,
Pos tant enquer nostre pro
Que son dan en volc sufrir;
Que'l sepulcre perdem primeiramen, 
Et ar sufre qu'Espanha s vai perden,
Par so quar lai trobavon ocaizo;
Mas sai sivals no temem mar ni ven. 
Las! quom nos pot plus fort aver somos
Si doncs no fos tornatz morir per nos!

De si mezeis nos fes do
Quan venc nostres tortz delir;
E fes so sai à grazir
Quan si ns det per rezemso.
Doncs qui vol viur' ab morir
Si don per diu sa vida e la i prezen,
Qu'el la donet e la rendet moren,
Qu'atressi deu hom morir no sab quo.
Ai! com mal viu qui non a espaven!
Que'l nostre viure, don em cobeitos,
Sabem qu'es mals et aquel morir bos.

Aujatz en qual error so
Las gens ni que poiran dir,
Que'l cors qu'om no pot gandir
De mort, per aver quei do,
Vol quecs gardar e blandir;
E de l'arma non a nul espaven
Qu'om pot gardar de mort e de tormen.
Pens quecs de cor si eu dic ver o no,
E pois aura d'anar meillor talen:
E ja noi gart paubreira nuls hom pros,
Sol que comens, que dius es piatos.
Cor sivals pot n'aver bo,
D'aitans poira s'en garnir,
Que l'als pot dieus totz complir
E nostre rei d'Arago;
Qu'ieu no cre saubes fallir
A nul quei an ab bon cor e valen,
Tan pauc vezem que falh à l'autra gen.
No deu ges far à dieu pejurazo,
Que l'onrara si l serv onradamen;
Qu'ogan si s vol n'er coronatz sà jos
O sus él cel; uns no l falh d'aquest dos.

E ja no pretz fol resso
Lo reis castelas, ni s vir
Per perdre, q'ans deu grazir
A dius que l mostr' e'l somo
Qu'en lui se vol enantir
Et autr'esfortz ses diu torn'à nien:
Qu'aissi valrà son ric pretz per un cen
Si acoill dius hoimais per companho,
Qu'el no vol re mas reconoissemen.
Sol que vas dius no sia orgolhos,
Mout er sos pretz onratz e cabalos.

Vida e pretz, com vol de folla gen, 
On plus aut son cazon leugeiramen.
Bastiscam doncs en ferma peazo, 
El pretz qu'este quan l'autre va cazen; 
Que totz sos pretz, sos gaugz e sos laus fos 
En pessar fort quant dius à fait per nos.

Bels Azimans, dius vezem queus aten, 
Queus volria gazanhar francamen, 
Qu'onrat vos te tan quez à mi sap bo. 
No l fassatz donc camiar son bon talen, 
Ans camiatz vos: que val mais per un dos 
Com fos tan aut que forsatz caia jos.


2701, 3794, 7225-6, 7614, 7698, C, M.

Tan mou de corteza razo
Mon cant per que noi deu falhir,
Ans i dei meils endevenir
Qu'anc mais no fis; e direus co,
Que l'emperairitz m'en somo.
E plagra m fort que m'en gequis,
S'ilh m'o sufris:
Mas quar ilh es cim e razis
D'ensenhamen,
No s cove qu'al sieu mandamen
Sia mos sabers flacs ni lens,
Ans taing que s doble mos engiens.

E s'anc parlei en ma canso
De lauzengier, cui dieus azir,
Eras los volh del tot maldir.
E ja dius noca lor perdo,
Quar an dig, so que vers no fo,
Que'l bella cui ieu obedis
Me relinquis;
E cuja qu'alhors ai assis
Mon pessamen.
Be mor doncs per gran fallimen,
Si pert so qu'ieu am finamens
Per so que dizo, qu'es niens.

Mas ges per so no m'abando;
Que mantas vetz ai auzit dir
Que messonja no s pot cobrir
Que no s mostre qualque sazo.
E pois dretz vens fals'ocaizo.

Encar er saubut e devis
Com ieu'l soi fis;
Qu'aissi l soi subjetz et aclis
De bon talen,
Qu'en leis amar an pres conten
Mos ferm coratges e mos sens,
Q'usquecs cuj'amar plus formens.

E si merces no m'i ten pro,
Que farai? poirai m'en partir?
Ieu, no; qu'apres ai à morir
En guiza que m sap sobre bo,
Qu'en pessan remir sa faisso
Et en remiran ieu languis;
Quar ela m dis
Que no m dara so qu'ieu l'ai quis
Tan longamen:
E ges per aisso no m'alen,
Ans d'obl' ades mos pessamens;
E mor aissi mescladamens.

Amarai la doncs à lairo,
Pos vei que no denha sufrir
Qu'ieu ins é mon cor la desir.
E sai qu'à far m'er, voill' o no;
Que'l cors ten lo cor en preizo,
Et a'l si vencut e conquis 
Que no m'es vis
Qu'ilh des poder que s'en partis;
Per qu'ieu n'aten
Que merces la m venca breumen: 
Quar long servirs ab merces vens, 
Lai on no val forsa ni genhs.

N Aziman, mout m'estera gen 
S'ieu mor per midons doussamens, 
Pos qu'à morir m'er eissamens.

martes, 6 de octubre de 2026

56. Anonimo. Glorios Dieus don totz bens ha creysensa,

56. Anonimo.

56. Anonimo. Glorios Dieus don totz bens ha creysensa,

Dal canz. Y.

Glorios Dieus don totz bens ha creysensa,
vos prec prezant, deziros am dezir,
denhes, sius play, lo mieu cor esclayzir, 
que yeu puesca dir e retrar a present
planh amar, doloyros e consent.
la lenga d'oc en deura sospirar
e Prozenzals planher e gaymentar.
amara mort ! ben nos as fach offensa,
de bon senhor descaptalat Prozensa.
Vera valor valent an gran valensa
lo puesc nompnar ses tot falhiment.
hoy rey Robert, de bens ayps compliment,
cap e razis en siensa fondat !
perdut avem la real magestat
de Cessilia: hoy contat de Proensa,
de bon senhor vos aves defalhensa.
Plans, plors e critz deu far tota Proensa,
petitz e grans, yeu vos diray perque.
Amava los trastotz en bona fe,
car per tostemps los ha trobatz leals.
amara mort ! ben yest descumenals,
car nos as tout la flor d'aquist lengage.
ay rey Robert, gran perdan fa parage.
Del rey Robert motz bons homs prenian gage;
ar covenra tornen en lur pays.
la sieua mort planh hom dedins Paris, 
per autres luox, cant auzon renompnar 
las soas bontatz en que a volgut renhar. 
homs que annes a Nnapol on estava, 
desconselhat, lo rey los conselhava.
Hoy rey Robert, gentil flor de nobleza, 
bon senhor qui poyra mays trobar ? 
talhas, questas nul temps non fes levar; 
en Prozensa tengutz los a en patz. 
lo veray Dieus qui en cros fon levatz, 
la sieua arma non meta en rancura, 
mays lay on gaug tostemps dura.
Mager dolor hom non auzi retraire 
com aquel jorn quel bon rey volc fenir. 
sos cavalliers denant si fes venir; 
la regina y fon premierament. 
en sospirant lur dis mot humilment: 
senhors, totz yeu requeri perdon. 
aysi con poc comenset son sermon: 
viscut sa ay coma forfag peccayre
...
Lo jove rey, filh qu'es d'aquest d'Ongria,
tot en plorans dizon quel vay bayzar:
es oy felen, vulhat Dieus amparar;
ben covenra que tu sias suptils,
e pregue ti vulhas esser humils
a la gleya: si o yest, Dieus lo payre
en totz destrix ti sera capdellayre.
E pueys ti pre que Proensa captengas 
coma leyals que son e ses engan. 
si mestier t'es, aquels t'ajudaran,
sol quels ames e los tengas en pas. 
paga los ben, enaysi los auras 
bons e leyals, si mestier ti fazia,
sercan premiers com son agut tot dia. 
Ans que fenis lo rey Robert d'onransa, 
el fes venir son vicicancellier
e volc saber si tug li saudadier 
eran pagat, el respondet que non. 
lo noble rey, com savi digne e bon, 
ha comandat que totz homs pagatz sia
tro un denier, a qualque part que sia. 
Pietat fo a tot hom que auzia 
lo rey, rey Robert ans que fenis: 
comandas mi al rey de san Dauid, 
aquel senher que sufri passio 
lur don pas a totz cominalment 
et al sant payre done cor e talent, 
com regisca, az onor de Dieu sia: 
tug son mortals e non sabon lo dia.
La gent que l'aus mot gran dolor avia, 
tant humilmens los comandet a Dieu. 
a sant Loys volgra esser romieu, 
si a Dieus plagues, al sieu digne autar. 
dieu Jhesu Crist vuelha per mi pregar; 
a la verge humil santa Maria 
m'arma comant, l'aya en sa baylia.
La gran dolor retrayre non poyria 
que menavan cels qu'eran environ. 
lo rey Robert cu Dieus fassa perdon, 
neps e nessas fes venir davant si. 
fort deziret de vezer lo dalfin, 
car el era del sanc e del linhage. 
saludas lom, so dis a sson barnage.
E digas li que de mi li sovenha, 
que per m'amor abtenga Prozenzals, 
lo Masselhes, car son bons e lyals, 
per mi an suffert trebals e grans dolors. 
en Cisilia son agutz corajos
e mal pagat, don mi sap mal ses falha: 
Dieus sia amb els els gart totz de trebalha. 
Ans que fenis lo rey si con podia, 
a son heres preguet mot caramens, 
que los Bausenx ames totz coralmens,
lo com novel e los autres trastos, (trastos : trastotz)
cel d'Evilli totz e totz sos valedors.
a trastotz prec que per Dieu lur sovenha, 
tant com poyran, que l'un l'autre captenha. 
Paraula dis que es ben de retrayre,
lo rey Robert, enans que el moris: 
aportas mi davant la flor de lis. 
pueys la bayzet e dis tot sospirant
al rey cuy es bel filh: non sias enfant. 
covenra ti que aptengas la flor, 
si la gleya fazia emperador. 
non perdas ren per lo tieu volpilhage, 
mays pren espilh de tot nostre linhage; 
Con an regit ni la flor mantenguda 
nostres payrons, lo rey Carle premier; 
lo miey payre a mant bon soudadier 
a donat sout, el duc, qu'era mon filh, 
de Calabria ha suffert motz perilh, 
per mantenir la terra de Cisilia. 
fay tu aytal, capten la senhoria. 
En sa vida lo rey Robert estava 
pensant en Dieu an gran afflection.
e fon la nueg de parission, 
Dieus li trames son angel e dis li: 
hoy rey Robert, tu yest pres de la fi. 
lo jorn li dis quec el moris devia. 
las mans jonchas ves lo cel s'umelia. 
Sos dos nebotz regardet e sa boda. 
de sus lo cap la corona pauzet 
de son felen, mot dousament ploret. 
del realme te revesti, belh filh, 
e sant Loys ti gart de tot perilh, 
e membre ti de tos cozins tot dya. 
ampara los trastotz per amor mieua. 
Amb umil cor lo rey, si con podia, 
ans que fenis, dis: nos meravilhes, 
si ay revestit lo rey Andrieu c'uey es 
del realme, car dreg es e razon, 
Carle Martel lo sieu avi que fon; 
e mon frayre de mi fon premier nat, 
degra regir miels que yeu lo regnat. 
consiensa del tort per cert avia, 
per que yeu que als sieus tornat sia.
Adonx feni, don fon mot gran pezansa, 
qui vi raubas trencar e mans vestirs, 
caras, cabels, plorar e far grans critz. 
non y ac negun non menes gran dolor 
dizent aysi: mot perdem bon senhor; 
la sieua arma non puesca sufrir pena. 
gran fon lo dol que tota sa gent mena.
Gran dolor fon qui auzi la depertida 
del rey Robert am la donna gentil. 
la regina va gitar un gran quil:
ay bona amor, temps que nos partam.
si a Dieu plagues, volgra esser avan
morta que vos ! mays pueys que Dieu lo payre
ho vol aysi, yeu non puesc al re fayre. 
Lo rey auzi que la donna planhia : 
aysi com poc el la va confortar. 
huey es lo jorn, Dieus mi vol appellar, 
el sia grazit, que pron sa ay vescut. 
pueys que a cel las son voler m'es salut, 
a sel me rent, quan quel peccayre sia, 
m'arma, mon cors meta en sa baylia.
Ben deu planher tota sancta gleya 
la sieua mort, car en tot son vivent 
de la gleya es agut son sirvent,
gonfaronier de papa quin Clement. (Papa Clemente V : Bertrand de Got)
e del seyzen el fora eysament, (Papa Clemente VI; ambos en Avignon)
si agues vescut, captengra lo tot dya;
Fe sperital en el bon pe avia.
De la razis el es mogut de Fransa, 
per que Frances lo devon sospirar, 
e de sa mort planher e gaymentar. 
lo rey Robert, mant hom lo planhera, 
tals portamens en sa vida fach a, 
que tota gent en deu aver pezansa, 
especialmens lo noble rey de Fransa.
Com d'Evelli, aque planh e sospira 
la mort del rey, el n'a dreg e razon, 
car l'amava de fin cor e de bon. 
an pauc lo cor de trastot nol falhi,
cant aus la mort, el ha dig cap encli: 
bel senher Dieus, ben m'as descapdellat 
de bon senhor, mas Dieus en sia lauzat, 
e la verge humil, santa Maria, 
la sieu' arma tenga en sa baylia. 
Complansa, vay senes tota bestensa 
per lo pays de levant al ponent. 
per Proensa passa premierament,
dedins Nissa tu t'en vay comensar 
tro la verge sancta Mari' a la mar; 
per Masselha passaras e per Arle, 
tro aqui s'estent lo poder del rey Carle.
Ad Ays t'en vay, complancha, senes falha, (Aix de Provence : Felibrige)
petitz e grans humilmens saludar,
com un dels luox quel rey volia amar
de Proensa; prega devotament
santa Clara, per lo bon rey valent.
en paradis avocada li sia,
totz sos clamans de destric gardatz sia.
Ad Avinhon t'en vay pueys al sant payre, (Avignon; Papa)
car razon es, e pueys als cardenals,
al college, pueys a totz los reals;
aqui es cap e razis de la fe.
lo veray Dieu que tot lo mon sosten, 
l'arma del rey no sufra nulha pena,
totz en preguem humil de gracia plena.
A sant Loys, ver cors, sans de Masselha, 
complancha, vay an gran devocion.
aquel senher que sufri passion,
pregue, si plays, per lo rey cabalos
que aja l'arma el regne glorios
e l'acuelha el sieu digne repayre,
hon gaug fes fi a tot fizel peccayre. Amen.

domingo, 20 de septiembre de 2026

Vita, Vida, Via, Viu, Vieu, Vivamen, Viure, Vieure, Sobreviure, Vianda, Vivenda, Vital, Vidal - Reviscolar

Vita, Vida, Via, s. f., vie.

Tan quan la vida m' er durans.

B. de Ventadour: Pel dols chant.

Autant que la vie me sera durant.

Exercitat en vida activa.

V. et Vert., fol. 83.

Exercé à vie active.

- Nourriture.

No pusquan prendre aucuna pecunia,... mas... receban la vita tant solamen.

Statuts de Provence. Bomy, p. 42.

Qu'ils ne puissent prendre aucun argent,... mais... qu'ils reçoivent la vie tant seulement.

- Histoire, biographie.

De motz martyrs, trobam en lurs vidas que se alegravon els turments.

(chap. De mols martirs, trobam a les seues vides (biografíes) que se alegraben als (dels) tormens o suplissis.)

V. et Vert., fol. 65.

Touchant de nombreux martyrs, nous trouvons dans leurs vies qu'ils se réjouissaient dans les tourments.

- Conduite.

Ben es totz hom d' avol vida,

Qu' en joy non a son estatge.

B. de Ventadour: La doussa votz.

Bien est tout homme de mauvaise vie, qui en joie n'a pas son séjour.

Loc. Ben venran a vita eterna.

Bertrand de Born: Greu m' es.

Bien ils viendront à vie éternelle.

Viure en carn, e non seguir ni sentir la passion de la carn, non es vida terrenal, mays celestial. V. et Vert., fol. 94.

Vivre en chair, et ne pas suivre ni sentir la passion de la chair, ce n'est pas vie terrestre, mais céleste.

Li dona Dieus esperit de vida. Liv. de Sydrac, fol. 92.

Lui donne Dieu esprit de vie.

Recebra la corona de vida que Dieus promes. Trad. de Bède, fol. 21.

Recevra la couronne de vie que Dieu promit.

Fontana de vida perdurabla. V. et Vert., fol. 99.

(chap. Fon de vida perdurable : eterna. Vore: Artur Quintana Font.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

Fontaine de vie éternelle.

Cellui perdei c' a ma vida,

E 'n serai totz jorns marrida.

Azalais de Porcairagues: Ar em al.

Je perdis celui qui a ma vie, et j'en serai toujours marrie.

Per Dieu, En bacalar truan,

Non podetz la vida portar.

Roman de Jaufre, fol. 49.

Par Dieu, seigneur bachelier misérable, vous ne pouvez la vie porter.

Adv. comp. Ieu no voill qu' a mort ni a vida

La nostra amors sia partida.

Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que.

Je ne veux qu'à mort ni à vie le notre amour soit séparé.

Tot quant avem ni adenant aurem a vida et a mort.

Tit. du XIIe siècle. DOAT, t. CXXXIV, fol. 23.

Tout ce que nous avons et désormais aurons à vie et à mort.

Ieu no 'n partray a ma vida.

P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims.

Je ne m'en séparerai de ma vie.

Lo malfachor que, a sa vida,

Fetz penitentia complida.

V. de S. Honorat.

Le malfaiteur qui, à (durant) sa vie, fit pénitence accomplie.

Jorn de lor vida sai n' auran membransa.

P. Lanfranc de Pistoie: Valens senher.

Jour de leur vie ici ils en auront souvenance.

Ja, al jorn de ma via,

No serai d' autra jauzire.

Augier: Per vos belha.

Jamais, au jour de ma vie, je ne serai d'une autre joyeux.

Voyez Menar, Frug.

CAT. ESP. PORT. Vida. IT. Vita. (chap. Vida, vides; Vore: La Vita Christi en llengua valensiana, editat per mí; vidorra, vidorres.)

Vita Christi de la Reuerent Abb´adl´atínta. (la t está damún de la radera a. pareix un muixó. (Abbadessa de la Trinitat)

2. Viu, Vieu, adj., lat. vivus, vif, vivant.

Pueis un cabri viu escorjatz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Puis un chevreau vif écorchez.

L' enfans lur rent qu' es vieus e sans. V. de S. Honorat.

Il leur rend l'enfant qui est vif et sain.

Donacion entre vius. Tit. de 1468. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 37.

(chap. Donassió entre vius.)

Donation entre vifs.

Loc. Ja per ren vius no m' accossegria. 

Le Moine de Montaudon: Aissi cum cel.

Jamais pour rien vivant il ne m'atteindrait.

- Jaillissant, sortant de source.

Fon d' aigua viva corren. Cant. de S. Augustin.

(chap. Fon d'aigua viva corrén o correnta). 

Fontaine d'eau vive courante.

- Ardent, enflammé.

Tenia la viva brasa. V. de S. Honorat.

Tenait la vive braise.

Subst. Ar l' ai tocat al viu, qu' ieu dic cantan 

Ver de sos caitiviers.

Sordel: Sel que m.

Maintenant je l'ai touché au vif, vu qu'en chantant je dis vrai de ses misères.

CAT. Viu. ESP. PORT. IT. Vivo. (chap. Viu, vius, viva, vives; vivet, com lo mote del meu amic Luis Giner de Fransa - Beseit, vivets, viveta, vivetes.)


3. Vivamen, adv., vivement.

Taing s' esfortz tot jorn plus vivamen.

Aimeri de Peguilain: Qui be s.

Il convient qu'il s'efforce toujours plus vivement.

CAT. Vivament. ESP. PORT. IT. Vivamente. (chap. Vivamen, exactamen com en ocsitá.)


4. Viure, Vieure, v., lat. vivere, vivre, exister.

Ja Dieus no m do pueis viure lonjamen.

Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.

Que jamais Dieu ne me donne ensuite de vivre longuement.

Viu de beutat ses pars.

Paulet de Marseille: Ges pels croys.

Elle existe sans pareille en beauté.

- Se conduire, se comporter.

Drechura fay home viure drechurieyramen entre las gens. V. et Vert., fol. 48.

Droiture fait vivre l'homme droitement entre les gens.

Que visquesso honestament coma bos religios. Philomena.

(chap. Que vixqueren (vigueren) honestamen com a bons religiosos.)

Qu'ils vécussent honnêtement comme de bons religieux.

Papa de Roma, Francisco, cardenal Omella, Queretes, Cretas

- Manger, se repaître.

La formitz que si trebalha en estiu per aver so que vieu en ivern.

Liv. de Sydrac, fol. 69.

La fourmi qui se tourmente en été pour avoir ce qu'elle mange en hiver.

Prov. Apren a ben morir, si vols ben viure. V. et Vert., fol. 27.

(chap. Adeprén a morí be, si vols viure be.)

Apprends à bien mourir, si tu veux bien vivre.

Exclam. Viva sant Honorat! V. de S. Honorat.

(chap. ¡Viva san Honorat! En valensiá : vixca Sant Vicent Ferrer.)

Vive saint Honorat!

Tot lo poble cridet:... Viva, viva lo rey!

(chap. Tot lo poble va cridá: … ¡viva, viva lo rey!)

Hist. de la Bible en provençal, fol. 37.

Tout le peuple cria:... Vive, vive le roi! 

Substantiv. Las! e viures que m val?

B. de Ventadour: Lo gens temps.

Malheureux! et le vivre que me vaut-il?

Part. prés. El frug es tan belhs e tan bos

Que, qui 'l culhira ben e gen,

Totz temps aura vida viven.

P. Cardinal: Dels quatre caps.

Le fruit est si beau et si bon que, qui le cueillera bien et gentiment, aura (en) tout temps vie vivante.

Subst. Possezidors de la terra dels vivens. V. et Vert., fol. 58.

(chap. Posseedós de la terra dels vivens - vius.)

Possesseurs de la terre des vivants.

Adv. comp.

No m do ja Dieus nul be a mon viven,

S' ieu ja per re de vos amar mi tuelh.

Arnaud de Marueil: Us jois.

Que jamais Dieu ne me donne nul bien de mon vivant, si jamais pour rien je cesse de vous aimer.

Farai o al mieu viven,

Que d' al res non sui amaire.

Rambaud d'Orange: Non chant per.

Je le ferai à mon vivant (durant ma vie), parce que d'autre chose je ne suis pas amant.

Ieu non ai poder ni talen

Qu' ieu m' en parta de mon viven.

Pons de Capdueil: S' anc fis ni dis.

Je n'ai pouvoir ni désir que je m'en sépare de mon vivant.

ANC. FR. A la fin cil qui viveront, 

Ce dit la lestre, sauf seront.

Si je vif demain jusqu'à none.

Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 285, et t. III, p. 104.

Voyez Gabar, Dol.

CAT. Viurer. ESP. Vivir. PORT. Viver. IT. Vivere. (chap. Viure : vic o vixgo o vixco, vius, viu, vivim, viviu, viuen; vixcut, vixcuts, vixcuda, vixcudes; viuré; viuría; si yo vixquera o viguera.)


5. Sobreviure, v., lat. supervivere, survivre.

Aquell que sobreviu deu tener castetat en estamen de veuvetat.

(chap. Aquell que sobreviu deu tindre castidat en estamén (estat) de viudedat.)

V. et Vert., fol. 93.

Celui qui survit doit tenir chasteté en état de veuvage.

Part. prés. subst. Pagat al... sobrevivent.

(chap. Pagat al... supervivén o sobrevivén.)

Tit. de 1310. DOAT, t. XV, fol. 222.

Payé au... survivant.

CAT. Sobreviurir. ESP. Sobrevivir. PORT. Sobreviver. IT. Sopravvivere.

(chap. Sobreviure : sobrevic o sobrevixgo o sobrevixco, sobrevius, sobreviu, sobrevivim, sobreviviu, sobreviuen; sobrevixcut, sobrevixcuts, sobrevixcuda, sobrevixcudes; sobreviuré; sobreviuría; si yo sobrevixquera o sobreviguera.)


6. Vianda, s. f., nourriture, aliment, pâture, mets, proie.

Dans la basse latinité, le mot vivanda avait cette acception:

Excepto vivanda et fodro, quod iter agentibus necessaria sunt.

Baluz., Capit. reg. franc., an. 803, t. 1, col. 399.

La sieua vianda era

Pans et aygua tot dia.

V. de S. Honorat.

(chap. La seua vianda (minjá) ere pa y aigua cada día : tots los díes.)

La sienne nourriture était du pain et de l'eau toujours.

E 'l cors es sai vianda dels lombricx.

P. Cardinal: D' un sirventes.

Et le corps est ici pâture des vers.

Cum so viandas faytas de froment cueyt am aigua e ris.

(chap. Com són viandes (alimens) fetes de formén (blat tardá) cuit en aigua y arrós.)

Trad. d'Albucasis, fol. 56.

Comme sont aliments faits de froment cuit avec eau et riz.

Voluptat... en viandas et assaboramens. Eluc. delas propr., fol. 115.

Volupté... en aliments et saveurs.

Fig. Essenhamens e pretz e cortezia

Trobon en vos lurs obs e lur vianda.

Perdigon: Aissi cum selh.

Éducation et mérite et courtoisie trouvent en vous leur besoin et leur nourriture.

Ce mot, d'abord employé généralement pour toute sorte de nourriture, n'a servi dans la suite qu'à désigner la chair des animaux, qu'on a appelée viande; cependant les troubadours en firent parfois usage dans ce sens. 

Carnicería , Ginesa Gil, Beceite, Beseit, llenguañissa, longaniza

Als frairis donava viandas e peysson,

Segon que s trobava.

V. de S. Honorat.

Aux souffreteux il donnait viandes et poisson, selon qu'il se trouvait.

CAT. ESP. PORT. Vianda. (chap. Vianda, viandes; minjá, minjás; alimén, alimens.)


7. Vivenda, s. f., nourriture.

Als grans et als menors

Voill donar lor vivenda.

Giraud de Salignac: Esparviers.

Aux grands et aux moindres je veux donner leur nourriture.

Pétrarque a employé ce mot dans le sens général de nourriture:

La mensa ingombra

Di povere vivande

Simili a quelle ghiande.

Petrarca, canz. IX.

IT. Vivanda.


8. Vital, Vidal, adj., lat. vitalis, vital, pour la vie.

Aquil vida es vidals, e no mortals. Trad. de Bède, fol. 82.

Cette vie est vitale, et non mortelle.

Es dit pels phizicias esperit vital. Eluc. de las propr., fol. 20.

Est dit par les médecins esprit vital.

E 'l bes sia tals

Que tos temps sia vidals. 

G. Riquier: Be m volgra.

Et que le bien soit tel qu'en tout temps il soit pour la vie.

ANC. FR. O bois vital qui la vie à tous donne.

La Boderie, Hymnes ecclés., fol. 42.

CAT. ESP. PORT. Vital. IT. Vitale. (chap. Vital, vitals; Vidal es un apellit, per ejemple de Ignacio Sorolla Vidal, Nacho Vidal, Silvia Dilla Vidal.
A Beseit, Daniel Vidal. Vore la foto en lo seu burro Moreno.)

Daniel Vidal con Moreno, carretera de Valdarrores

9. Vitailla, Vitalha, Vitoalha, s. f., victuaille, nourriture.

D' una vert rana faitz vitailla.

Deudes de Prades, Auz. cass.

D'une raine verte faites victuaille.

rana, ranes, granota, granotes; raneta, ranetes; granoteta, granotetes

La vitalha que i era, pan e vi e froment. Guillaume de Tudela.

La victuaille qui y était, pain et vin et froment.

L' enfant no pren nulha vitoalha. V. de S. Honorat. 

L'enfant ne prend nulle nourriture.

ANC. FR. Çaiens a poi car, vin et blé,

Pain, besquit et autre vitaille.

Roman du Renart, t. IV, p. 268.

CAT. ESP. Vitualla. PORT. Vitualha, victualha. IT. Vittuaglia, vittovaglia. 

(chap. Vitualla, vitualles.)

10. Victual, adj., lat. victualis, alimentaire.

Lo blat, vi, mercadieras, et autras causas victuals.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. CXXV, fol. 98.

Le blé, vin, marchandises, et autres choses alimentaires.


11. Vivatz, Viatz, adv., vite, vivement, promptement.

Si 'l deu far, fassa 'l socors vivatz.

Lanfranc Cigala: Si mos chanz.

S'il doit le faire, qu'il lui fasse secours promptement.

Al prince, lor segnor, o manderon vivatz. V. de S. Honorat.

Au prince, leur seigneur, ils le mandèrent promptement. 

Viatz ve e viatz vai.

B. de Ventadour: E manht genh.

Vite il vient et vite il va.

E 'l vida es breus, e la mortz ven viatz.

Sordel: Qui se membra.

Et la vie est courte, et la mort vient promptement.

Adv. comp.

Eu, quan venc vas vos, en vau de cors

Tost e viatz.

Pistoleta: Sens e sabers.

Moi, quand je viens vers vous, j'en vais à la course tôt et vite.

ANC. FR. Si m'amenés vias Renart,

Si ert pendus à une bart.

Lors prist Ysengrins à issir

Apriès Orguel tost et vias.

Roman du Renart, t. IV, p. 154 et 146.

Voyez Tost.

12. Vivacitat, s. f., lat. vivacitatem, vivacité, activité, vigueur.

Granda vivacitat. Eluc. de las propr., fol. 65.

Grande vivacité.

CAT. Vivacitat. ESP. Vivacidad. PORT. Vivacidade. IT. Vivacità, vivacitate, vivacitade. (chap. Vivassidat, vivassidats, casi com la que seguix:)


13. Vivassedat, s. f., vivacité.

Ab tota vivassedat o acochamen anon. Regla de S. Benezeg, fol. 53.

Qu'avec toute vivacité du promptitude ils aillent.


14. Vivassamen, adv., vivement, promptement, rapidement.

Mandatz nos o vivassamen. Roman de Jaufre, fol. 121.

Mandez-nous cela vivement.

IT. Vivacemente. 


15. Vivasseiramens, Vivassieyramen, adv., rapidement, vivement.

Cant el se tornava tost e vivasseiramens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Quand il se tournait tôt et vivement.

Volem pervenir vivassieyramen ad aquela celestial auteza.

Regla de S. Benezeg, fol. 23.

Nous voulons parvenir rapidement à cette céleste hauteur.


16. Vivacier, Viacier, adj., vif, prompt, pétulant, ardent, empressé, alerte, 

rapide.

Cest nos fai vivaciers e leugiers e bordens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Celui-ci nous fait vifs et légers et sautants.

Ferms e vivaciers

D' encausar heretjia sia tos cossiriers.

Izarn: Diguas me tu.

Que ferme et ardent à poursuivre l'hérésie soit ton penser.

Part, es bestia sobre viaciera. Eluc. de las propr., fol. 256.

Léopard, c'est bête très alerte.

Deu haver so joyos e alegre per dansar, no pero ta lonc coma vers ni chansos, mas 1 petit plus viacier. Leys d'amors, fol. 40.

Doit avoir son joyeux et gai pour danser, non pourtant si long comme vers ou chanson, mais un peu plus vif.

17. Viassament, Viassamens, adv., vitement, promptement, vivement.

Viassament lh' anet un basto aportar. Roman de Fierabras, v. 2065.

Vitement il lui alla un bâton apporter.

Ab tant veus 1 messatge que venc viassamens. Guillaume de Tudela.

En même temps vous voilà un message qui vint vitement.

Adv. comp. La osts va al pertrait tost e viassamens. Guillaume de Tudela.

L'armée va au convoi tôt et vivement.


18. Viacerament, adv., promptement, vivement.

Que tan viacerament fa tremer et movre la lengua. Eluc. de las propr., fol. 44.

Qui si vivement fait trembler et mouvoir la langue.

19. Vivificacio, s. f., lat. vivificatio, vivification.

Sa perfiecha formacio et vivificacio. Eluc. de las propr., fol. 68.

Sa parfaite formation et vivification.

CAT. Vivificació. ESP. Vivificación. PORT. Vivificação. IT. Vivificazione. 

(chap. Vivificassió, vivificassions.)

20. Vivifiar, Vivificar, v., lat. vivificare, vivifier.

Vivifia l' arma, e auci lo cors. Trad. de Bède, fol. 53.

(chap. Vivifique l'alma, y mate lo cos.) 

Vivifie l'âme, et occit le corps.

Lo conservara, e lo vivificara. V. et Vert., fol. 82.

(chap. Lo conservará, y lo vivificará.)

Le conservera, et le vivifiera.

Part. prés. Arma,...

... es esperitz

Vivificans cors humanal.

Brev. d'amor, fol. 53.

L'âme,... c'est esprit vivifant corps humain.

CAT. ESP. PORT. Vivificar. IT. Vivificare. (chap. Vivificá : vivifico, vivifiques, vivifique, vivifiquem o vivificam, vivifiquéu o vivificáu, vivifiquen; vivificat, vivificats, vivificada, vivificades; vivificaré; vivificaría; si yo vivificara.)

21. Vivificatiu, adj., vivifique, confortatif, propre à vivifier.

Es vivificativa, quar es dels esperits restaurativa. Eluc. de las propr., fol. 24.

Elle est vivifique, car elle est des esprits restaurative.

CAT. Vivificatiu. ESP. PORT. IT. Vivificativo. (chap. Vivificatiu, vivificatius,  vivificativa, vivificatives; vivificadó, vivificadós, vivificadora, vivificadores.)

22. Vitamen, adv., vitement, rapidement. 

El deissendra vitamen.

(chap. Ell dessendrá (baixará) rápidamen, a escape.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Il descendra vitement.

ANC. IT. Vistamente andarono incontro al loro campione.

Cento Novelle antiche, 92.


23. Avivar, Avidar, v., aviver, animer, vivifier.

Erbas e plantas aviva. Brev. d'amor, fol. 38.

Herbes et plantes elle vivifie.

Homes et angels avida. Leys d'amors, fol. 136.

Hommes et anges anime.

Fig. Vostre pretz vers aviva 

Lur lauzor.

P. Bremon Ricas Novas: Be volgra.

Votre mérite vrai vivifie leur louange.

L' arditz, on pretz s' aviva,

Sap gen sa valor enansar.

T. d'une Dame et de Rofin: Rofin.

Le courageux, où mérite se vivifie, sait gentiment sa valeur avancer.

- Enflammer, allumer.

Per lo vent de follas paraulas, aviva soven et ensent lo diable fuoc de luxuria.

V. et Vert., fol. 84.

Par le vent de folles paroles, le diable avive souvent et enflamme le feu de luxure.

ANC. FR. Mès ce que l'en les garde plus...

Fet lor amor plus aviver.

Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 330.

CAT. ESP. PORT. Avivar. IT. Avivare. (chap. Avivá - lo foc -, animá, vivificá.)

24. Covivens, adj., bon vivant.

L' efan que nayssera er covivens. Calendrier provençal.

L'enfant qui naîtra sera bon vivant.


25. Revidacio, s. f., nouvelle vie, renaissance.

Es temps de revidacio, quar aybres et autras cauzas que semlan mortas en yvern, en aquest temps revidon. Eluc. de las propr., fol. 128.

C'est temps de nouvelle vie, car les arbres et autres choses qui semblent mortes en hiver, dans ce temps revivent.


26. Revivar, Revidar, Revisdar, v., raviver, ranimer, revivre.

Don me pot leu, mort, revivar.

B. de Ventadour: Quan lo.

Dont, mort, il me peut facilement raviver.

Fig. Aybres... en aquest temps revidon. Eluc. de las propr., fol. 128.

(chap. Abres (albres)... an este tems reviuen.)

Arbres... en ce temps ils revivent.

Part. pas. Toquet sus lo pietz lo mort,

E dix: Femna, aias conort,

Que veti ton fill revisdat.

Trad. d'un Évang. apocr.

Toucha le mort sur la poitrine, et dit: Femme, aie courage, vu que te voilà ton fils ressuscité.

IT. Ravvivare. (ESP. Revivir, reanimar, resucitar.)


27. Reviure, v., lat. revivere, revivre, ressusciter.

Cent vetz muer lo jorn de dolor,

E reviu de joy autras cen.

B. de Ventadour: Non es meravilla.

Cent fois je meurs le jour de douleur, et je revis de joie autres cent.

Motz amicxs del rei Pepi... revisquero. Cat. dels apost. de Roma, fol. 99.

De nombreux amis du roi Pepin... ressuscitèrent. 

Molhatz d' oli, moro,... mas per vinagre revido. Eluc. de las propr., fol. 262.

Mouillés d'huile, ils meurent,... mais par vinaigre ils revivent.

Fig. Nais proeza e reviu.

Arnaud de Marueil: Razos es.

Naît prouesse et revit.

- Ranimer, raviver.

E m reviu e m rejovenis.

(chap. Y me reviu (reviscole, reanime) y me rejuvenix o rejovenix.)

R. Vidal de Bezaudun: Bel m' es.

Et me ravive et me rajeunit.

Fig. Un joy m confort e m reviu.

Arnaud de Cotignac: Lo vers comens.

Une joie me réconforte et me ranime.

Part. pas. Per mort es vida reviscuda. Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Par mort est vie ravivée.

CAT. Reviurer. ESP. Revivir. PORT. Reviver. IT. Rivivere. (chap. Reviure; torná a la vida; reviscolá, reviscolás; reanimá; resusitá.)

28. Reviscolar, v., ressusciter, revivre.

Mas can lo mandamen fon vengut, lo peccatz reviscolet.

(chap. Pero cuan lo manamén va vindre (va sé vingut), lo pecat va reviscolá.)

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains.

Mais quand le commandement fut venu, le péché ressuscita.

Reviscola per calor. Eluc. de las propr., fol. 147.

Revit par chaleur.

(chap. Reviscolá, reviscolás : yo me reviscolo, reviscoles, reviscole per caló, reviscolem o reviscolam, reviscoléu o reviscoláu, reviscolen; reviscolat, reviscolats, reviscolada, reviscolades; reviscolaré; reviscolaría; si yo reviscolara.)