champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
domingo, 10 de mayo de 2026
Segur
sábado, 7 de septiembre de 2024
Pauta - Espaventar, Espavantar
Pauta, s. f., patte.
1 lop mal e cruel e afamat, lo qual pres lo cap entre sas pautas premieras, ses tocar de las dens. Cat. dels apost. de Roma, fol. 120.
Un loup méchant et cruel et affamé, lequel prit la tête entre ses pattes premières (de devant), sans toucher des dents.
(chap. Pota, potes; poteta, potetes. ESP. Pata, patas.)
Pautoms, s. m., pautonier, gueux.
Aisi com, per aventura,
Pautoms pot ric devenir.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
Ainsi comme, par aventure gueux peut devenir riche.
IT. Paltone.
2. Pautonier, Pautoner, s. m., pautonier, vaurien, gueux, libertin.
Voyez Muratori, Diss. 33.
De II parelhs de barras la porta es etablia
E cadenas de fer faytas ab maestria:
Us pautonier la garda de mot gran felonia;
Golafre es nomnatz.
Roman de Fierabras, v. 3960.
La porte est affermie avec deux paires de barres et chaînes de fer faites avec habileté: un vaurien de moult grande félonie la garde; Golafre il est nommé.
Son filh de trotiers,
De ribautz, o d'autres pautoniers.
B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.
Sont fils de coureurs, de ribauds, ou d'autres gueux.
Mas que fosson pautonier.
T. de Bonnefoy et de Blacas: Seign' En.
Pourvu qu'ils fussent vauriens.
ANC. FR. Quatre chivaus m' i faites anseler...
Et par desus un pautonier monter.
Roman de Roncevaux.
Mult véissiez larronz è pautoniers errer.
Un pautonier fist sus lever
Ki la porte debveit garder.
Roman de Rou, v. 4253 et 8153.
Souvent fait le peuple de grant admirations de la riche robe d'un orgueilleux pautonnier, mais il ne sçait par quel labeur ny à quelle difficulté il l' a acquise. Œuvres d'Alain Chartier, p. 396.
Adj. Molt m' enoia d' una gent pautonera.
Palazis: Molt m' enoia.
Moult il m'ennuie d'une gent gueuse.
ANC. FR. Un ord félon, vilain, puant,
Qui moult est maus et pautoniers.
Le Roi de Navarre, chanson 31.
C'est par vous, dame pautonière,
Et par vostre fole manière.
Roman de la Rose, v. 9161.
IT. Paltoniere.
Pavor, Paor, s. f., lat. pavor, peur, frayeur, crainte.
Non aiatz pavor que d'aquesta part nostra vos vengua degun dampnatge. Philomena.
N' ayez pas peur que de cette part nôtre vous vienne nul dommage.
No m'en tenra paors
Qu'ieu non digua so qu' aug dir entre nos
Del nostre rey.
Bertrand de Born: Un sirventes farai.
Ne m'en retiendra peur que je ne dise ce que j'entends dire entre nous de notre roi.
Paors non es temorz.
Nat de Mons: Sitot non.
Peur n'est pas crainte.
Loc. Eissamen trembli de paor,
Com fa la fuelha contra 'l ven.
B. de Ventadour: Non es meraveilla.
Également je tremble de peur, comme fait la feuille contre le vent.
Ges dompna non ausa descobrir
Tot so q' il vol, per paor de faillir.
Le Comte de Provence: Vos que m.
Dame point n'ose découvrir tout ce qu'elle veut, par peur de faillir.
ANC. FR. Tel poor a que tot tressue. Fables et cont. anc., t. I, p. 255.
De chiaux où Dex paor n' a mis...
Car ta péors purge et saache
L'âme aussi con par un tamis.
Thibaud de Malli ou Helinand, Vers sur la Mort.
Il a grant poor de l'enfant...
Partonopex or a paor.
R. de Partonopex de Blois, Not. des Mss., t. IX, p. 15 et 16.
ANC. CAT. Paor. CAT. MOD. Por, pavor. ESP. PORT. Pavor.
(chap. Paó, paós; po, pos; pavor, pavors; temó, temós. Paora es sinónim de broma, boira, boria, dorondón : niebla.)
2. Pavoros, Paoros, adj., peureux, craintif, effrayé.
Aquellas que son verayamens verges solon esser pavorozas e vergonhozas. V. et Vert., fol. 95.
Celles qui sont véritablement vierges soulent être craintives et honteuses.
Paoros
Son del passar com del morir.
P. Cardinal: Quan vey.
Ils sont peureux du passer comme du mourir.
Mot foron paoros e trist. V. de S. Honorat.
Moult furent effrayés et tristes.
ANC. FR. Et cil s'en vet tout péoros. Roman du Renart, t. I, p. 205.
CAT. Pavoros. ESP. PORT. Pavoroso. IT. Pauroso.
(chap. Que done po o temó: pavorós, pavorosos, pavorosa, pavoroses; paorós, paorosos, paorosa, paoroses; que té po o temó:
temorico, temoricos, temorica, temoriques; cagat, cagats, cagada, cagades; acollonat, acollonats, acollonada, acollonades; acollonit, acollonits, acollonida, acollonides; tímit, timits, tímida, tímides.)
3. Paorozamens, Paorosamen, adv., timidement, craintivement.
Anero y paorozamens. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 21.
(chap. Hi van aná pavorosamen, paorosamen.)
Ils y allèrent timidement.
Non paorosamen, non tart. Regla de S. Benezeg, fol. 21.
Non timidement, non tardivement.
CAT. Pavorosament. ESP. PORT. Pavorosamente. IT. Paurosamente.
(chap. pavorosamen, paorosamen: en temó, po, paó; acollonadamen, acollonidamen, tímidamen.)
4. Pauruc, Paoruc, adj., peureux, craintif, poltron.
Qui us appellava paoruc,
Bertrand de Born: Maitolin.
Qui vous appelait poltron, il semblerait que (ce) ne fût pas vrai.
Fig. Ab ma volontat paurucha,
No m'a laissat carn ni sanc.
Giraud de Borneil: Quant la bruna.
Avec ma volonté craintive, elle ne m'a laissé chair ni sang.
ANC. CAT. Paoruch. CAT. MOD. Porug.
5. Paurugos, adj., peureux, craintif, poltron.
Los discipols paurugos
Redet ardits e vigoros.
Brev. d'amor, fol. 181.
Les disciples craintifs il rendit hardis et vigoureux.
Tota bestia ses sanc es may pauruga. Eluc. de las propr., fol. 29.
(chap. Tota bestia sense sang es mes temorica; tímida, acollonida.)
Toute bête sans sang est plus peureuse.
6. Espavordir, Espaordir, Espaorir, v., effrayer, épouvanter alarmer, effaroucher.
Dis l'autre, per espavordir:
Vuelh qu' en veias d'autres morir.
Brev. d'amor, fol. 186.
L'autre dit, pour effrayer: Je veux que vous en voyiez d'autres mourir.
Co fes Felip espaordir.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Comment il fit Philippe s'effrayer.
Lo braus respos, domna, m' espaoric
Que mi fazetz apres un bel semblant.
Aimeri de Bellinoy: Sel que promet.
La dure réponse que vous me faites, dame, après un beau semblant, m'alarme.
Part. pas. Espaorditz e duptos de venir vays Narbona.
Vic tota sa compagna espaordida. Philomena.
Effrayé et redoutant de venir vers Narbonne.
Vit toute sa compagnie effarouchée.
Si m' avetz espaorit.
Marcabrus: Assatz m'es.
Tellement vous m'avez effrayé.
CAT. Espavordir. ESP. PORT. Espavorir. IT. Spaurire.
(chap. Espavordí, acolloní, acollonís, acolloná, acollonás.
Yo me espavordixco o espavordixgo, espavordixes, espavordix, espavordim, espavordiu, espavordixen; espavordit, espavordits, espavordida, espavordides.)
7. Espaven, s. m., épouvante, frayeur, effroi.
Aras vos confortas, non aias espaven. V. de S. Honorat.
Maintenant rassurez-vous, n' ayez pas de frayeur.
No m'en lais mas per dreg espaven.
Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.
Je ne m'en désiste que par juste effroi.
CAT. Espant. ESP. Espaviento (espanto). PORT. Espanto. IT. Spavento.
(chap. Espavén, espavens; espán, espans, v. espantá, espantás; esbarramenta, esbarramentes, esbarradissa, esbarradisses, v. esbarrá, esbarrás; susto, sustos, v. assustá, assustás; esglay, esglays,
v. esglayá, esglayás.)
8. Espaventalh, s. m., épouvantail.
Espaventalh de favieira
Sembla.
(chap. Pareix un espantapájaros, esbarramuixons, espaventall de fabera o fabá, favera o favá.)
![]() |
Folquet de Lunel: Per amor.
Ressemble à épouvantail de champ de fèves.
Seguros, ses espaventalh,
Vuelh fassam d' elhs tal esparpalh
Que sia 'l camps per nos retengutz.
Bernard de Venzenac: Iverns vai.
Rassurés, sans épouvantail, je veux que nous fassions d'eux telle dispersion que le champ soit retenu par nous.
CAT. Espantall. ESP. Espantajo (espantapájaros). PORT. Espantalho.
(chap. espantapájaros, esbarramuixons, espaventall.)
9. Espaventos, Espavantos, adj., peureux.
Si es bestia espaventosa o reiropia. Trad. du Code de Justinien, fol. 41.
Si elle est bête peureuse ou rétive.
- Épouvantable.
La cal es mot... orribla e 'spaventosa. Lo Novel confort.
Laquelle est moult... horrible et épouvantable.
CAT. Espantos. ESP. PORT. Espantoso. IT. Spaventoso.
(chap. Espantós, espantosos, espantosa, espantoses : que cause espán, temó, po, paó; que se esbarre : burro esbarradís, rucs esbarradisos, mula esbarradisa, someres esbarradises; temorico, acollonit, etc.)
10. Espaventable, adj., épouvantable, effroyable.
Trobo dos flums molt espaventables.
Per ombras malvaisas et espaventablas.
Liv. de Sydrac, fol. 26 et 41.
Trouvent deux fleuves moult épouvantables.
Par ombres mauvaises et épouvantables.
CAT. ESP. Espantable. IT. Espaventevole.
(chap. Espantadó, esbarradó, acollonidó, acollonadó, espantadós, esbarradós, acollonidós, acollonadós, espantadora, esbarradora, acollonidora, acollonadora; esglayadó, esglayadós, esglayadora, esglayadores.)
11. Espaventanza, s. f., crainte, frayeur.
Espaventanza dels ricx.
Regla de S. Benezeg, fol. 61.
Frayeur des riches.
12. Espaventament, s. m., épouvante, effroi.
L' espaventament d' efern.
Trad. de Bède, fol. 58.
L' effroi d' enfer.
ANC. FR. Tant en espouvantement de leurs ennemis qu'en mépris de leurs maître. Comines, liv. I, p. 84.
Je ne trouvoie fors espouvantement.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 274.
IT. Spaventamento.
13. Espavensa, s. f., frayeur, crainte.
Lo ferm voler don ai greu espavensa.
G. Rudel: Quan lo rius.
Le ferme vouloir dont j'ai pénible frayeur.
14. Espaventablament, Espaventablamen, adv., épouvantablement.
Plus si demostra espaventablament. Trad. de Bède, fol. 44.
Plus il se manifeste épouvantablement.
Espaventablamen lo menacet. Cat. dels apost. de Roma, fol. 73.
Épouvantablement le menaça.
ESP. PORT. Espantosamente. IT. Spaventevolmente. (chap. Espantosamen, espaventablemen : de forma que fa temó, po, paó.)
15. Espaventar, Espavantar, v., effrayer, épouvanter.
Si l'obra t' espavanta. Doctrine des Vaudois.
Si l'ouvrage t' épouvante.
Pros hom s' afortis
E malvatz s' espaventa.
B. de Ventadour: Quan la doss' aura.
Preux homme se fortifie et méchant s' épouvante.
No m' irais ni m' espaven.
G. Faidit: Gen fora.
Je ne m' irrite ni m' épouvante.
Part. pas. Del plus no us aus pregar gaire,
Tan soi espaventatz.
Arnaud de Marueil: Mot eran.
Du plus je n'ose vous prier guère, tant je suis épouvanté.
Tota sa compainha fo fort espaventada. Philomena.
Toute sa compagnie fut fort épouvantée.
CAT. ESP. PORT. Espantar. IT. Spaventare.
(chap. Espaventá, espaventás; espantá, espantás; esbarrá, esbarrás.
Yo me espavento, espaventes, espavente, espaventem o espaventam, espaventéu o espaventáu, espaventen; espaventat, espaventats, espaventada, espaventades. Yo m' espanto, espantes, espante, espantem o espantam, espantéu o espantáu, espanten; espantat, espantats, espantada, espantades. Yo me esbarro, esbarres, esbarre, esbarrem o esbarram, esbarréu o esbarráu, esbarren. Yo m' esglayo, t' esglayes, s' esglaye, mos esglayem o esglayam, tos esglayéu o esglayáu, s' esglayen; esglayat, esglayats, esglayada, esglayades.
Atemorí, atemorís : tindre temó: yo me atemorixco o atemorixgo, atemorixes, atemorix, atemorim, atemoriu, atemorixen; atemorit, atemorits, atemorida, atemorides; acolloní, acollonís, acolloná, acollonás. Yo me acollonixco o acollonixgo o acollono, acollonixes o acollones, acollonix o acollone, acollonim, acolloniu, acollonen; acollonit, acollonits, acollonida, acollonides, acollonat, acollonats, acollonada, acollonades. )
jueves, 11 de abril de 2024
I, Hi, Y - Illusio, Illuzio
I.
I, s. m., troisième voyelle, et neuvième lettre de l'alphabet, i.
V vocals son: a, e, i, o, u. Leys d'amors, fol. 2.
Cinq voyelles sont: a, e, i, o, u.
Prima persona i. La prima persona e la terza en i. Gramm. prov.
Première personne i... La première personne et la troisième en i.
I, Hi, Y, pr. rel. des deux genres, lui, à lui, en lui, à elle, en elle, à eux, en eux, à elles, en elles, leur.
Ela li perdonet lo fait del baisar, e lo i autreiet en dos. V. de P. Vidal.
Elle lui pardonna le fait du baiser, et le lui octroya en don.
Doncx, qui vol viure ab morir,
Er don per Dieu sa vid' e la y presen.
Folquet de Marseille: Hueimais.
Donc, qui veut vivre avec mourir, maintenant donne pour Dieu sa vie et la lui présente.
Quar per aver e per somo
E per pretz hi faran ajut.
Bertrand de Born: Lo coms m'a.
Car pour argent et pour semonce et pour mérite lui feront aide.
Las donas...
Aras no y truep mas destric e dampnatge.
Albertet: En amor truep.
Les dames... maintenant je ne trouve en elles que peine et dommage.
ANC. ESP.
La casa ant el velo esa avien per choro,
Hy ofrecien el cabron è ternero è toro.
Sacrificio de la Misa, cop. 7.
ANC. PORT. Ca se sabor avedes y...
De sempre de vos mal prinder,
Se sabor ouvessedes y.
Cancioneiro do coll. dos nobres, fol. 42.
L'ancien italien a aussi employé i pour les personnes et pour les choses: Chi d'amor sente, di mal far no i cale.
Cecco Angiulieri, Tav. de' doc. d'amore.
E una scritta i metti.
Barberini, Doc. d'amore, p. 265.
CAT. ESP. MOD. (allí) PORT. MOD. Alli. IT. MOD. Vi, ci, ivi.
I, Hi, Y, adv. relat., lat. ibi, y, là, à cela, en cela.
Lentis Villam cum omnibus ibi aspicientibus.
Titre de 855. D' Acheri, Spic., t. III, p. 342.
Quar vos no y etz, ni 'l valens coms no y es.
Aimeri de Peguilain: Anc no cugey.
Car vous n'y êtes, ni le vaillant comte n'y est pas.
Sordel, ja pro no i auria
L' amigua, so sai en ver,
Si l'amicx per lieis moria.
T. de G. de la Tour et de Sordel: Us amicx.
Sordel, jamais profit n'aurait en cela l'amie, je sais cela eu vrai, si l'amant mourait pour elle.
Quar vos etz laissatz de chantar,
E quar vos i volgra tornar.
T. de M. Ventadour et de Gui d' Uisel: Gui.
Parce que vous vous êtes délaissé de chanter, et parce que je voudrais vous ramener à cela.
- Adv. indét., avec le verbe aver employé impersonnellement ou avec un pronom indéfini:
No i a ardit ni coart
Enemic que no m' assalha.
Bertrand de Born: Un sirventes.
N'y a hardi ni lâche ennemi qui ne m'assaille.
Tals n' i a, mas non dirai qui.
P. Cardinal: Tan son valen.
Tels y en a, mais je ne dirai qui.
I, Hi, conj., et.
On trouve, mais rarement, i dans l'acception de la conjonction et.
Alqun dizo i per e: A Sant Jacme hi a Nostra Dona.
Leys d'amors, fol. 101.
Aucuns disent i pour et: A Saint-Jacques et à Notre-Dame.
G. los pres a omes i a comans.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 45.
Gérard les prit pour ses hommes et à son commandement.
ESP. Y. (N. E. i latina también en castellano. Chap. Y griega o grega.)
2. Aqui, adv. de lieu, là.
S'anc vis homes ensenhatz,
Ni ab baudor, so fon aqui.
P. Vidal: Abril issic.
Si je vis oncques hommes instruits, et avec joie, ce fut là.
Aytan cavalier son ayssi cum aqui. Leys d'amors, fol. 67.
Autant de cavaliers sont ici comme là.
- Explétiv. avec meteis.
Aqui meteys vos sapchatz
Ab los savis gen captener.
P. Rogiers: Senher Raymbautz.
Là même sachez avec les sages vous bien conduire.
Adv. comp. Quar n' aqui mov cortezia e solatz.
Arnaud de Marueil: A gran honor.
Car de là part courtoisie et plaisir.
D' aqui lo leveron li diable. V. de S. Honorat.
De là l' enlevèrent les diables.
Ve contricios d' aqui, en apres remissios. Trad. de Bède, fol. 16.
Vient contrition de là, par après rémission.
Per aqui monten cent miri auzello. Poëme sur Boèce.
Par là montent cent mille oisillons.
Pueis poirem quascus d' aqui en lai.
Pierre de Barjac: Tot francamen.
Ensuite nous pourrons chacun de là en là.
Significo loc... coma d' aqui enan. Leys d'amors, fol. 99.
Signifient lieu... comme de là en avant.
Tug li propheta de Samuel, e d' aqui en dreg.
Trad. des Actes des apôtres, ch. 3.
Tous les prophètes dès Samuel, et de là en droite ligne.
CAT. ESO. PORT. Aquí. IT. Qui. (chap. Aquí, astí, açí, assí.)
3. Aici, Ayci, Aissi, Ayssi, adv. de lieu, ici.
Vos aport aici esta lansa. Roman de Jaufre, fol. 17.
Je vous apporte ici cette lance.
Substantiv. D' uey en un an partras d' ayci. V. de S. Honorat.
D'aujourd'hui en un an tu partiras d'ici.
Adv. comp. E per que? Ai te ren forfait,
Mas cant vuoil per aici passar?
Roman de Jaufre, fol. 18.
Et pourquoi? T'ai-je rien forfait, excepté que je veux passer par ici?
Merce fara, si no m mena
D' aissi enan per loncs plays.
Arnaud de Marueil: Belh m'es quan.
Elle fera merci, si elle ne me mène d'ici en avant par longs débats.
Non deu esser apelhatz d' ayssi en avant rey. Philomena.
Ne doit pas être appelé d'ici en avant roi.
Autra ley d' ayci enant. La nobla Leyczon.
Autre loi d'ici en avant.
CAT. Assi.
Icon, Ycon, s. m., lat. icon, icon, image, figure de grammaire.
Ycon vol aytan dire coma emagena o semblansa.
Icon es cant hom expon e declara una causa mens conoguda per autra mays conoguda.
Leys d'amors, fol. 139.
(chap. Icono es cuan hom expón y declare una cosa menos coneguda per un atra mes coneguda.)
Icon veut dire autant comme image ou ressemblance.
Image est quand on explique et détermine une chose moins connue par une autre plus connue.
(chap. Icono, imache; figura de gramática; imache de sans. A Bulgaria diuen Icona a les imaches religioses, sans, virgen, Deu, milagres o milacres, etc.)
Ictericia, Hyctericia, s. f., du lat. icteros, ictère, jaunisse.
Hyctericia es tacament de pel.
(chap. Icterissia es tacamén de pell. Se fiquen la pell y los ulls de coló groc. Pot tindre mol que vore en lo mal funsionamén del feche.)
Aquels qui so en via de ictericia.
Eluc. de las propr., fol. 98 et 77.
Jaunisse c'est tache de la peau.
Ceux qui sont en voie de jaunisse.
CAT. ESP. PORT. Ictericia. IT. Itterizia. (chap. Icterissia.)
Idesa, s. f., haie, buisson.
La Loi des Lombards, lib. I, tit. 22, §. 30, explique iderzon par Sepimentum.
Voyez Schilter, Gloss. teutonic., p. 273.
Lo meton en un leit d' orfreis,...
Geton desus idesa floria.
Un troubadour anonyme: Seinor vos que.
Le mettent en un lit d'orfroi,... jettent par-dessus buisson fleuri.
Idola, Ydola, s. f., lat. idolum, idole.
L' idola lur dira veritat de la sort. V. de S. Honorat.
L'idole leur dira vérité du sort.
Menet lo al pabalho hon ero celas ydolas, e can fo denan la gran ydola, el pres un molto e tolc lhi la testa, e cascus dels autres ausizia ne autre, e gitavo lo davan las autras ydolas. Liv. de Sydrac, fol. 4.
Le mena au pavillon où étaient ces idoles, et quand il fut devant la grande idole, il prit un mouton et lui enleva la tête, et chacun des autres en tuait un autre, et le jetaient devant les autres idoles.
CAT. Idola. ESP. (ídolo) PORT. Idolo. IT. Idola. (chap. ídolo, ídolos.)
2. Ydolatria, s. f., lat. idololatria, idolâtrie.
Aquesta error de ydolatria. Cat. dels apost. de Roma, fol. 31.
Cette erreur d'idolâtrie.
CAT. ESP. (idolatría) PORT. IT. Idolatria. (chap. idolatría, idolatríes.)
3. Idolatrar, v., idolâtrer, adorer les idoles.
Far idolatrar lo poble, servir fraudulentament a las idolas de tot lo mon.
Doctrine des Vaudois.
Faire adorer les idoles au peuple, servir frauduleusement les idoles de tout le monde.
CAT. ESP. PORT. Idolatrar. IT. Idolatrare. (chap. Idolatrá: idolatro, idolatres, idolatre, idolatrem o idolatram, idolatréu o idolatráu, idolatren; idolatrat, idolatrats, idolatrada, idolatrades.)
Ierra, s. f., lat. hiera, composition médicinale, pastille, bol, sorte de pommade ou d'onguent.
Que sian donadas al malaute ierras grans e pillulas...
Mondificacio del cap am ierras. Trad. d'Albucasis, fol. 4.
Que soient données au malade pastilles grandes et pilules...
Purification de la tête avec pommades.
IT. Iera. (chap. Pomada, ungüén, pastilla, píldora, composissió medissinal; a Valensia píndola, píndoles.)
Ignavia, s. f., lat. ignavia, paresse, lâcheté.
Ignavia... pot se apellar defalhimen de cor. V. et Vert., fol. 13.
Lâcheté... peut s'appeler manque de coeur.
PORT. IT. Ignavia. (N. E. Una palabra que se adecúa al doctorcico aragonés catalanista Ignacio Sorolla Vidal.)
Ignir, v., lat. ignire, embraser, enflammer, allumer.
Cautz... molhada ab ayga si ignish et si escalfa soptament.
Eluc. de las propr., fol. 185.
Chaux... mouillée avec eau s'allume et s'échauffe subitement.
- Part. pas. Igné, rougi par le feu.
La plus nauta regio del foc es apelat cel ignit.
Eluc. de las propr., fol. 107.
La plus haute région du feu est appelée ciel igné.
Ferr ignit. Trad. d'Albucasis, fol. 6.
(chap. Ferro ruén.)
Quan es ignida monta per forsa del vent. Eluc. de las propr., fol. 132.
Quand elle est embrasée elle monte par la force du vent.
(chap. Abrasá, aflamá, ensendre, iluminá).
2. Igne, adj., lat. igneus, igné, de feu.
Lutz ignea... Per vertut de calor ignea...
(chap. Llum ígnea... Per virtut de caló ígnea. Ígnea claró o claridat.)
Ignea clartat.
Eluc. de las propr., fol. 265 et 266.
Lumière ignée... Par force de chaleur de feu...
Clarté de feu.
ESP. (ígneo) PORT. IT. Igneo. (chap. ígneo, ígneos, ígnea, ígnees; abrasat, aflamat, ensés, iluminat.)
3. Ignicio, s. f., ignition.
Si ajustas... ignicio, se fon l'aur per foc. Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Si tu ajoutes... ignition, l'or se fond par le feu.
(chap. Ignissió, ignissions. ESP. Ignición, igniciones.)
Ignon, Uignon, s. m., oignon.
Rabas, caus, als, ignos. Charte de Gréalou, p. 82.
(chap. Rabes, cols, alls, sebes. Rabes o raves, rabanissia, rabanissies, rabaneta, rabanetes; churubía, churubíes; nap, naps; safranoria, safranories, sanfandoria, sanfandories, etc. Tots són ben pareguts.)
Raves, choux, aulx, oignons.
A lui no dol, ni s'irais
Si 'l datz faisols ab uignos
Senes autra bandisos.
R. de Miraval, Gloss. occit., p. 37.
A lui ne fait peine, ni se fâche si vous lui donnez haricots avec oignons sans autre apprêt.
(chap. Seba, sebes (allium cepa); sebeta, sebetes. Lo mote dels de Penarroija de Tastavins: sebollot, sebollots, sebollota, sebollotes. En inglés onion, en fransés oignon; alemán Zwiebel, italiá cipolla, castellá cebolla.)
Illusio, Illuzio, s. f., lat. illusio, illusion.
Per la noitornal illusio. Trad. de Bède, fol. 81.
(chap. Per la ilusió nocturna : de la nit.)
Par l'illusion nocturne.
Per diabolical illuzio. Eluc. de las propr., fol. 77.
Par illusion diabolique.
CAT. Illusió. ESP. Ilusión. PORT. Illusão. IT. Illusione.
(N. E. En el catalán moderno de laboratorios Pompeyo Fabra se usa la l geminada, l·l, punt volat, para que il·lusió parezca una palabra diferente a la occitana y latina illusio o catalana pre-Fabra illusió; castellano: ilusión, portugués: illusão, italiano: illusione. En chapurriau ilusió.)


















