Mostrando las entradas para la consulta pedregada ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta pedregada ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 15 de abril de 2026

Redon, Redun, Redondet, Rutlo

Redon, Redun, adj., lat. rotundus, rond, arrondi.
Lo caps es redons com lo firmamens. Liv. de Sydrac, fol. 10.
(chap. Lo cap es redó com lo firmamén.)

Enrique Segurana Celma; Lo cap es redó com lo firmamén

Le chef est rond comme le firmament.
La terra fes redonda.
(chap. La terra va fé redona.)
Pierre de Corbiac: El nom de.
La terre il fit ronde.
Gota pluvial... redunda... transparent. Eluc. de las propr., fol. 137.
(chap. Gota pluvial... redona... transparén o transparenta.)
Goutte pluviale... ronde... transparente.
Fig. Canson redonda et encadenada de motz e de son.
V. de G. Riquier.
Chanson arrondie et enchaînée de mots et de son.
Loc. Non er de la taula redonda. Roman de Jaufre, fol. 4.
(chap. No sirá de la taula redona.)
Il ne sera pas de la table ronde.
Volon lo segle redon.
G. Anelier de Toulouse: Ara farai.
Ils veulent le siècle rond (tout entier).
Adv. comp. On par la cros e la flors en redon.
P. Cardinal: Tos temps.
Où parait la croix et la fleur en rond.
Es fahs en redon en guisa d' una poma. Liv. de Sydrac, fol. 63.
(chap. Está fet en redó a guisa d'una poma.) 
Est fait en rond en guise d'une pomme.
C' om vos rase e tonda
En redon.
Sordel: Non puesc mudar.
Qu'on vous rase et tonde en rond.
Trazon tug li genh a la redonda.
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.
Tirent tous les engins à la ronde.
ANC. FR. E fiert un autre sor son elme reon.
Roman de Gérard de Vienne, v. 1642.
A un escu roont.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 303.
Pierres grosses et roondes.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. V, p. 294.
Qui chercheroit à la réonde.
Roman du Renart, t. III, p. 21.
CAT. Redó, rodó. ESP. PORT. Redondo. IT. Rotondo, ritondo. 
(chap. Redó, redons, redona, redones.)

raím; CAT. Redó, rodó. ESP. PORT. Redondo. IT. Rotondo, ritondo.  (chap. Redó, redons, redona, redones.)

2. Redondet, adj. dim., rondelet.
Es pauca e redondeta.
(chap. Es menuda y redoneta; pauca : poca cosa.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Est petite et rondelette.
(chap. Redonet, redonets, redoneta, redonetes.)

3. Redondeza, Redundeza, Redoneza, s. f., rondeur.
Per la redondeza e la grandeza del mon.
De terra e de sa redondeza.
Liv. de Sydrac, fol. 1 et 48.
Par la rondeur et l'étendue du monde.
De la terre et de sa rondeur.
Granissa... prend redundeza.
(chap. Lo granís... pren redonesa, se fa redó; la pedregada, granissada.)
La grêle.… prend rondeur.
La redoneza de la terra.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux.
La rondeur de la terre.
ANC. ESP. Conquisto (conquistó)
La tierra, y sojuzgó
Su rondeza.
CAT. Rodonesa. ESP. MOD. Redondez. PORT. Redondeza. IT. Rotondezza, ritondezza. (chap. Redonesa, redoneses.)

4. Redondamens, adv., rondement, en rond.
Engalar ab figura facha redondamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Égaler avec figure faite en rond.
CAT. Rodonament. ESP. PORT. Redondamente. IT. Ritondamente.
(chap. Redonamen, en redó.)
5. Rotonditat, s. f., lat. rotonditatem, rotondité, rondeur.
Rach ha en si luminozitat... rotonditat.
Rayon a en soi luminosité... rotondité.
ESP. Rotundidat (rotundidad). PORT. Rotundidade. IT. Rotondità, rotonditate, rotonditade, ritondità, ritonditate, ritonditade. (chap. Rotundidat, rotundidats; rotundo, rotundos, rotunda, rotundes.)

6. Arondar, v., embrasser, environner.
Cel Deu vos sal qui tot lo mon aronda.
T. d'un Anonyme et d'une Hirondelle: Arondela.
Ce Dieu vous sauve qui tout le monde embrasse.

7. Aredondir, v., arrondir.
En l' aire si consumis,
E consumen s' aredondis.
(chap. En l'aire se consumix, y consumínse s'arredonix.) 
Brev. d'amor, fol. 43.
En l'air elle se consume, et en se consumant s'arrondit.
CAT. Arrodonir. (chap. Arredoní, arredonís: yo me arredonixco o arredonixgo, arredonixes, arredonix, arredonim, arredoniu, arredonixen; arredonit, arredonits, arredonida, arredonides; yo me arredoniré; yo me arredoniría; si yo me arredoniguera o arredonira.)

8. Roda, s. f., lat. rota, roue.
Col molinz qu' a roda de latz,
Que s mov tot jorn e no vai re.
T. d'Aimeri et d'Albert: Amicx N Albert.
Comme le moulin qui a roue de côté, qui se meut toujours et n'avance point.
Fig. Fortuna es apellada lo cors e la roda d' aquest mon. V. et Vert., fol. 9.
La Fortune est appelée le cours et la roue de ce monde.
- Instrument d'astronomie.
Auras denan te la roda d' austronomia. Liv. de Sydrac, fol. 138.
Tu auras devant toi la roue d'astronomie.
- Bois, fourré, touffe, bouquet.
Erisso a tal natura, que se met en las grans battas et en las grans rodas d' espinas que no 'l puesca hom penre.
Naturas d'alcunas bestias.
Le hérisson a telle nature, qu'il se met dans les grands buissons et dans les grands fourrés de ronces, pour qu'on ne puisse le prendre.
CAT. Roda. ESP. Rueda. PORT. Roda. IT. Rota, ruota. (chap. Roda, rodes.)

Lo carro vuit. CAT. Roda. ESP. Rueda. PORT. Roda. IT. Rota, ruota. (chap. Roda, rodes.)


9. Rodar, Rogar, v., lat. rotare, rouler, tourner, arrondir.
Tu, regarda ben apres, e roda al viron.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 45.
Toi, regarde bien après, et tourne à l'entour.
Roda 'n sotz
Environan los signes totz.
Brev. d'amor. fol. 28.
Roule en dessous contournant tous les signes.
Rodavon mortz sobre las aigas.
Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 11.
Roulaient morts sur les eaux.
Peyras y rogan mot espes.
V. de S. Honorat.
Pierres y roulent moult épais.
Part. prés. N' i a d' alcunas rodans
Desotz.
Brev. d'amor, fol. 29.
Il y en a d'aucunes roulant dessous.
Part. pas.  
Pendrai a mon col mon fort escut rodat.
(chap. Pendré a mon coll mon fort escut arredonit.)
Roman de Fierabras, v. 914.
Je pendrai à mon cou mon fort écu arrondi.
Lhi filh Terric lai porton verguas peladas,
La mainada Boso, targuas rodadas.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 32.
Les fils de Thierri portent là des verges pelées, la troupe de Boson, des boucliers arrondis.
- Rôder.
Per tant que aia fait ni rodat al entour. 
Chronique des Albigeois, col. 18.
Pour tant qu'il ait fait et rôdé à l'entour.
CAT. ESP. PORT. Rodar. IT. Rotare. (chap. Rodá : rodo, rodes, rode, rodem o rodam, rodéu o rodáu, roden; rodat, rodats, rodada, rodades; yo rodaré; yo rodaría; si yo rodara.)

10. Roden, Rodenc, s. m., tournant, chemin tournant.
Per puis e per plas e per rodens.
Deroquet lo mort en un rodenc. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 26.
Par coteaux et par plaines et par tournants.
Le renversa mort dans un tournant.

11. Redolar, Rodolar, v., rouler.
Si 'l tafurs pren m' arma ni la redola en yfern arden.
Leys d'amors, fol. 29.
Si le traître prend mon âme et la roule dans l'enfer ardent.
Vos redolas, et yeu iray per sol.
T. de R. Gaucelm et de J. Miralhas: Joan.
Vous roulez, et j'irai par terre.
ANC. FR. De grant corous les iols roelle.
Roman du Renart, t. IV, p. 277.
CAT. Rodolar. ESP. PORT. Rodear. IT. Rotolare. (redolá : rodá; rodejá, fé un rodeo. La pilota va redolá costa aball hasta la sequia, com lo gort de Beseit.)

Beceite, Beseit; redolá : rodá; rodejá, fé un rodeo. La pilota va redolá costa aball hasta la sequia, com lo gort de Beseit.

12. Rudela, s. f., culbute, pirouette, roue.
Ta rudela sia bela.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Que ta pirouette soit belle.
En aquesta rudela
A fag trop de mazan.
P. Cardinal: Un sirventes.
En cette culbute il a fait trop de bruit.
(chap. Curumbela, curumbeles; pirueta, piruetes; volta al aire.)
13. Rodela, s. f., lat. rotula, rond, cercle.
E 'ls XII cardenals totz en una rodela.
(chap. Y los dotse cardenals tots en un rogle.)
Guillaume de Tudela.
Et les douze cardinaux tous en un rond.
- Rotule.
La rodela del ginol.
(chap. La rótula del ginoll o genoll o chinoll o chenoll.)
Trad. d'Albucasis, fol. 64.
La rotule du genou.
CAT. Rodella. ESP. Rodela (rótula). PORT. Rodella. IT. Rotella. (chap. Rogle, rogles; rótula, rótules.)

Safraña, Tamarite de Litera, Tamarit de Llitera; rótula, rótules

14. Redondel, s. m., rondeau, sorte de poésie.
Han mudat lo son de dansa en so de redondel. 
Algu comenso a far redondels en nostra lenga.
(chap. Alguns escomensen a fé redondels en la nostra llengua, lo chapurriau. Jotes de ronda, que se canten mentres se ronde.)
Leys d'amors, fol. 40 et 41.
Ont changé l'air de danse en air de rondeau.
Aucuns commencent à faire rondeaux dans notre langue.



15. Rolar, Rotlar, v., rouler.
Rolava se per la terra escumant. Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 9.
Il se roulait sur la terre en écumant.
Li tonel que rotlan. Guillaume de Tudela.
(chap. Los carretells que redolen, roden.)
Les tonneaux qui roulent.
- Voter, en mettant son suffrage dans un rouleau creux.
Devon rotlar en aichi con desus escrig, de V en V.
Cartulaire de Montpellier, fol. 46.
Doivent voter par ainsi comme dessus écrit, de cinq en cinq.
CAT. Rotollar. ESP. Rollar. PORT. Rolar. IT. Rotolare. (chap. Los redolins o rodolins pera votá eren unes boletes en un rollet o rulet o rotulet de papé escrit adins, en un nom; tamé podíen sé de diferens colós pera sortejá les aigües a Valensia. A un texto en aragonés de 1391 se díen teruelo, teruelos.)

16. Rolle, Rotle, Rutle, s. m. lat. rotulus, rôle, écrit.
A San Denis, e Fransa, fo lo rolle trobatz.
Roman de Fierabras, v. 35.
A Saint-Denis, en France, fut le rôle trouvé.
Rolles dessus ditz legits e publicats.
Tit. de 1378. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 356.
Rôles dessus dits lus et publiés.
Per inspection dels rotles de nostra cancellaria.
(chap. Per inspecsió dels rotuls de la nostra cancillería.)
Priv. conc. par les R. d'Angl., p. 40.
Par inspection des rôles de notre chancellerie.
- Rouleau.
Tela que aia cap e coha, que se meta en rutle.
Cartulaire de Montpellier, fol. 39.
(N. E. “cap e coha” es en el dialecto occitano cataláncap i cua”, y de ahí proviene la palabra capicúa, cabeza y cola, palíndromo, 1001, Anna, etc.)
Toile qui ait chef et queue, qui se mette en rouleau.
(chap. Rótul, rotuls; rotulet, rotulets; roll, rolls; rollet, rollets; rulo, rulos.)

albarda, aubarda; “cap e coha” es en el dialecto occitano catalán “cap i cua”, y de ahí proviene la palabra capicúa, cabeza y cola

17. Rutlo, Rutlon, s. m., rouleau, tuyau creux où l'on introduisait les suffrages.
Sera donat a cascun dels ditz cinq, 1 rutlon... e aquel que... aura aquel rutlon en lo cal sera la carta escricha, sia entendut cosol de mar.
Cartulaire de Montpellier, fol. 40.
Il sera donné à chacun desdits cinq, un rouleau... et que celui qui... aura ce rouleau dans lequel sera le papier écrit, soit entendu consul de mer.
- Vote.
Que cambiadors aion X rutlos per dos cosols, et d' aquels X rutlos donon cascun an a pebriers 1 rutlon. Cartulaire de Montpellier, fol. 45.
Que les changeurs aient dix votes pour deux consuls, et que de ces dix votes ils donnent chaque an à poivriers un vote.
CAT. Rotllo. ESP. Rollo. PORT. Rolo. IT. Rotolo, ruotolo. (chap. Roll, rolls; rollet, rollets; rulet, rulets, rotulet, rotulets de papé. Pera rollá la terra, aplanála, se fa aná lo roll, los rolls, que són mes grans que estos de papé, pero tenen la mateixa forma. Lo trucol té una forma algo diferenta.)

Lo trucol es una pedra en forma silíndrica en una punta mes gran que l´atra pa doná voltes a la era y acondissionála pa la trilla.

jueves, 22 de enero de 2026

Pulvina - Repugnancia

Pulvina, s. f., lat. pulvinus, coussin.
Estreyssec la fractura sobre la plaga am pulvinas.
Trad. d'Albucasis, fol. 1.
Étreignit la fracture sur la plaie avec coussins.
2. Pulvil, Polvilh, s. m., lat. pulvillus, petit coussin, coussinet.
Que tu pauses pulvils embegutz am aigua et oli.
Pausa dejos la palpebra polvilhs petits de coto.
Trad. d'Albucasis, fol. 24 et 16.
Que tu poses coussinets imbibés avec eau et huile.
Pose dessous la paupière coussinets de coton.
(chap. Cuixí, cuixins; cuixinet, cuixinets : com los que se fan aná per a punchá les agulles y les agulles de cap o alfilers. ESP. Cojín, almohada.)

Pulvina, pulvinus, coussin, cuixí, cuixins, cojín, cojines, almohada, almohadas



Punh, Poing, Poinh, Ponh, s. m., lat. pugnus, poing.
L' estrenh tan el punh tro que l' aussi.
Folquet de Marseille: Aytan gent.
L'étreint tant au poing jusqu'à ce qu'il l'occit.
Tans ponhs trencatz e tanta testa. V. de S. Honorat.
Tant de poings coupés et tant de têtes.
La lansa al punch. Roman de Blandin de Cornouailles, etc.
(chap. La llansa al puñ.)
La lance au poing.
- Poignée. 
Nég. expl. El non val un poing de cendre. 
B. Zorgi: S'ie us trobes. 
Il ne vaut pas une poignée de cendres.
Loc. Ple ponh de linos solamen
Faretz fort cozer e buillir.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Pleine poignée de graine de lin seulement vous ferez cuire et bouillir fort.
Del ple ponh de terra, si engendro X ponhatz d'ayga, de X d'ayga, cent d'ayre, de C d'ayre, mil de foc. Eluc. de las propr., fol. 105. 
De pleine poignée de terre, s'engendrent dix poignées d'eau, de dix d'eau, cent d'air, de cent d'air, mille de feu.
ANC. FR.
E çaint l'espée au pont d'or flamboiant
Roman d'Agolant, v. 814.
CAT. Puny. ESP. Puño. PORT. Punho. IT. Pugno. (chap. Puñ, puñs; cop: puñada, puñades; puñeteo; los de Queretes, gen de puñetes.)
2. Pogalh, s. m., poignet. 
L'escut lhi trenquet sot lo pogalh.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 55.
L'écu lui coupa sous le poignet.
3. Ponhat, s. m., poignée, ce que peut contenir la main.
Del ple ponh de terra, si engendro X ponhatz d'ayga, de X d' ayga, cent d' ayre, de C d'ayre, mil de foc. Eluc. de las propr., fol. 105.
De pleine poignée de terre, s'engendrent dix poignées d'eau, de dix d'eau, cent d'air, de cent d'air, mille de feu.
CAT. Punyat. ESP. Puñado. PORT. Punhado. IT. Pugneto. (chap. lo que cap a dins del puñ tancat es un grapat, de garra, carpe, no una puñada.)
4. Ponhada, Punchada, s. f., poignée, ce que peut contenir la main.
Una ponhada d'arena.
Liv. de Sydrac, fol. 56.
Une poignée de sable.
(chap. Un grapat d'arena o de sauló, - com lo fransés sable, sablon - que es una arena fina que se fee aná per a rentá cacharros, les mans, etc.)

Un grapat d'arena o de sauló, - com lo fransés sable, sablon - que es una arena fina que se fee aná per a rentá cacharros, les mans


De mieia punchada de sal. Tit. de 1285. DOAT, t. X, col. 191. 
De demi-poignée de sel.
(chap. De mich grapat de sal.)
5. Punhadiera, s. f., pougnadière, sorte de mesure.
Del moli d' al pont, VIII punhadieras de froment.
Cartulaire du Bugue, fol. 1.
Du moulin du pont, huit pougnadières de froment.
(chap. Del molí del pon, vuit “punhadieras” de fromén : blat candeal o tardá, com lo que se sembrabe a Formenta, masos de Beseit a Fredes, y a la isla Formentera.)
ANC. FR. Item en seigle quatre sextiers,... quarteranche de ponhardière.
Tit. de 1464, Carpentier, t. III, col. 345.
6. Ponhal, adj., gros comme le poing.
Gran quantitat de peiras ponhals per lansar am fondas.
(chap. Gran cantidat de pedres - grosses - com lo puñ per a llansá en fones. Se diu tamé de alguna pedregada o granisada, pedres com lo puñ, com a ous de gallina; com a ous de avestrús espero no vóreu.)
Tit. du XVe siècle. DOAT, t. CXLVII, fol. 283.
Grande quantité de pierres grosses comme le poing pour lancer avec frondes.
7. Pognador, Poingnador, Ponhedor, s. m., lat. pugnator, combattant, guerrier.
En Antioch' als poingnadors.
Hugues de Pena: cora que m.
Dans Antioche aux combattants. 
Rotlan ab sos ponhedors
No saubron tan gen conquerir. 
Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad' iverns.
Roland avec ses guerriers ne surent si gentiment conquérir.
Adoncx viratz plurar man gentil ponhedor.
E vic venir Richart lo noble ponhedor.
Roman de Fierabras, v. 3904 et 3908.
Alors vous verriez pleurer maint gentil combattant.
Et vit venir Richard le noble combattant.
ANC. FR. Li queus de vos conoist cest poigneor,
Qui tel damage nus a fait hui ce jor.
Roman d'Aubri. Bekker, p. 172.
IT. Pugnatore. (chap. Pugnadó : luchadó, pugnadós : luchadós, pugnadora : luchadora, pugnadores : luchadores. Los catalans tenen la lluita per la truita.)
8. Pugnar, v., lat. pugnare, combattre, guerroyer.
Voyez Denina, t. I, p. 285; Aldrete, p. 181.
Pugnaran matin e ser.
(chap. Pugnarán matí y tarde; lucharán; combatirán.)
Deudes de Prades: En un sonet. 
Combattront matin et soir.
Part. pas. fig.
Molt a pugnat Amors en mi delir.
G. Faidit: Molt a. 
Moult a combattu Amour à me détruire.
ANC. CAT. ESP. PORT. Pugnar. IT. Pugnare. (chap. Pugná: pugno, pugnes, pugne, pugnem o pugnam, pugnéu o pugnáu, pugnen; yo pugnaré; yo pugnaría; si yo pugnara.)
9. Impugnar, Enpugnar, Empunhar, v., lat. impugnare, impugner, combattre.
Per enpugnar los Sarrazis. Cat. dels apost. de Roma, fol. 219.
(chap. Pera impugná - combatre, luchá contra - los sarracenos o sarraíns : moros, mahometans, musulmans, agarenos.)
Pour combattre les Sarrasins.
Angels... malignes impugno vigorozament. 
Eluc. de las propr., fol. 12. 
Anges... les diables ils combattent vigoureusement.
En re empunhar.
Tit. de 1319. DOAT, t. CXXXII, fol. 336.
En rien impugner.
CAT. ESP. PORT. Impugnar. IT. Impugnare. (chap. Impugná : impugno, impugnes, impugne, impugnem o impugnam, impugnéu o impugnáu, impugnen; yo impugnaré; yo impugnaría; si yo impugnara.)
10. Inpugnador, s. m., lat. impugnator, attaquant, assiégeant, qui impugne.
Dels inpugnadors defensar. Eluc. de las propr., fol. 50.
Défendre des assiégeants.
CAT. ESP. PORT. Impugnador. IT. Impugnatore.
(chap. impugnadó, impugnadós, impugnadora, impugnadores.)
11. Impugnacion, s. f., lat. impugnationem, attaque, opposition. Renuncian... a impugnacion d' aquesta present carta.
(chap. Renunsián... a la impugnassió d'esta presén carta.) 
Tit. de 1402, Bordeaux. Cab. Monteil.
Renonçant... à l'attaque de ce présent titre.
CAT. Impugnació. ESP. Impugnación. PORT. Impugnação. 
IT. Impugnazione. (chap. Impugnassió, impugnassions.)
12. Repugnar, v., lat. repugnare, répugner, contredire.
La qual causa repugna al drech. Statuts de Provence. BOMY, p. 227.
(chap. La cual cosa repugne al dret: lo contradiu.)
Laquelle chose répugne au droit.
Part. prés. Paraula mot estranha e repugnan al entendemen d' ome.
(chap. Paraula mol estraña y repugnán al entenimén d' home; del home, pero tamé de la dona.)
Leys d'amors, fol. 106.
Parole moult étrange et répugnant à l'entendement d'homme.
CAT. ESP. PORT. Repugnar. IT. Repugnare. (chap. Repugná: repugno, repugnes, repugne, repugnem o repugnam, repugnéu o repugnáu, repugnen; repugnat, repugnats, repugnada, repugnades; repugnán, repugnans; yo repugnaré; yo repugnaría; si yo repugnara.)
13. Repugnancia, s. f., lat. repugnantia, répugnance, opposition, contradiction.
Implicans repugnancia. Eluc. de las propr., fol. 5.
Impliquant opposition.
CAT. ESP. PORT. Repugnancia. IT. Repugnanza.
(chap. Repugnansia, repugnansies; la Repu de José Mota fa menos repugnansia que consevol ascumita, sossio o sossia de la Ascuma, la assossiassió catalanista del Matarraña, disfrassada de cultural, y sol es una sucursal del IEC a Calaseit.)

la Repu de José Mota fa menos repugnansia que consevol ascumita, sossio o sossia de la Ascuma, la assossiassió catalanista del Matarraña, disfrassada de cultural, y sol es una sucursal del IEC a Calaseit

sábado, 20 de abril de 2024

Lapidar - Dilatament

Lapidar, v., lat. lapidare, lapider.

Deforas els lo van menar,

Comensson a lo lapidar.

Lo lapideron li fellon.

Planch de S. Esteve.

Dehors ils le vont mener, commencent à le lapider.

Le lapidèrent les félons

Part. pas. Sant Esteve fo lapidat. Planch de S. Esteve. 

Saint Étienne fut lapidé.

Esteban, 26 Diciembre, Esteve, Stephanus, Stephan, Steve; Refiérense las reliquias de los cuerpos de los santos extranjeros; Lapidar

La femna que era preza en adulteri, e devia esser lapidada.

V. et Vert., fol. 79.

La femme qui était surprise en adultère, et devait être lapidée.

ANC. ESP.

Demando a Filotas pora seer lapidado

Poema de Alexandro, cop. 1745. 

IT. Lapidare. (ESP. Lapidar. Chap. Lapidá, apedregá, cantalejá: lapido, lapides, lapide, lapidem o lapidam, lapidéu o lapidáu, lapiden; lapidat, lapidats, lapidada, lapidades.)

2. Lapificar, v., pétrifier, devenir pierre.

Part. pas. fig. Considera si es lapificat, dur, de fusca color. 

Apostema lapificada.

Trad. d'Albucasis, fol. 20 et 35. 

Considère s'll est devenu pierre, dur, de couleur brune.

Apostème devenu pierre.

CAT. ESP. PORT. Petrificar. (chap. Petrificá: petrifico, petrifiques, petrifique, petrifiquem o petrificam, petrifiquéu o petrificáu, petrifiquen; petrificat, petrificats, petrificada, petrificades.)

3. Lapidos, adj., lat. lapidosus, pierreux.

Sas vias so arenozas, lapidozas. Eluc. de las propr., fol. 162.

Ses voies sont sablonneuses, pierreuses. 

ESP. (pedregoso) PORT. IT. Lapidoso. (chap. Pedregós, pedregosos, pedregosa, pedregoses.)

4. Lapide, adj., lat. lapideus, pierreux, dur comme la pierre.

Scrophulas son motas..., de aquelas so alcunas de lapideas.

Trad. d'Albucasis, fol. 25.

Les scrofules sont nombreuses,.., de celles-là sont aucunes de pierreuses.

ESP. (lapídeo) IT. Lapideo. (chap. du com una pedra.)

5. Lapidatio, s. f., lat. lapidatio, lapidation.

Apres la lapidatio de sanh Estephe, premier martre.

(chap. Después de la lapidassió de San Esteve (Esteban, Stephanus), primé mártir, protomártir.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 97.

Après la lapidation de saint Étienne, premier martyr.

IT. Lapidazione. (ESP. Lapidación. Chap. Lapidassió, lapidassions; cantaleo, cantaleos; pedregada, pedregades.)

6. Lapidari, s. m., lat. lapidarius, lapidaire.

D' elas uzo lapidaris a talhar. Eluc. de las propr., fol. 184. 

D'elles usent les lapidaires pour tailler.

(chap. Al Decamerón en chapurriau, a la noveleta del heliotropo, ix la paraula lapidari: marmolista, picapedré.)

Libraris, lapidaris. Leys d'amors, fol. 150. 

Libraire, lapidaire.

CAT. Lapidayre. ESP. (lapides : piedra; picapedrero, marmolista) 

PORT. IT. Lapidario. (chap. Lapidari, marmolista, picapedré.)

7. Clap, s. m., tas, amas, monceau, masse.

Adv. comp. Tant an suffert l'aut baron lur mescap 

Qu'el meill del mon tenon Frances a clap. 

P. Durand: Er talent.

Tant ont souffert les hauts barons leur méchef, que le mieux du monde ils traitent les Français en masse.

(chap. Clapé, clapés.)

8. Clapie, s. m., tas, amas, grand nombre.

Adv. comp. Morian a clapies de fam.

(chap. (ne; se) Moríen a clapés de fam.)

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 14. 

Mouraient de faim à tas.

9. Clapier, s. m., clapier, trou à lapins.

Aquel que destrura clapier, o prendra conils.

Charte de Gréalou, p. 110. 

Celui qui détruira clapier, ou prendra lapins.

(chap. Cachapera, cachaperes. Cachap, cachaps, cachapa, cachapes es lo mote de Valjunquera.)

10. Clapiera, s. f., tas de pierres.

En una gran clapiera...

De sotz una gran clapiera.

V. de S. Honorat. 

En un grand tas de pierres. 

Dessous un grand tas de pierres.

ANC. FR. Misdrent le corps d'icelui brigant soubz un clappier et monceau de pierres. Lett. de rém. de 1456. Carpentier, t. I, col. 976.

(chap. Clapé de pedres, roques, coduls, cantals, barroculs.)

11. Aclapar, v., amasser, entasser.

Las peyras an aclapat. V. de S. Honorat.

(chap. Han fet un clapé de pedres. V. aclapá : fé un clapé.)

Les pierres ont entassé.

12. Aclap, s. m., entassement, confusion.

Ab sos sirventes, don fa tan gran aclap 

Que par qu'embroc los vers, e qu' els mescl' en enap. 

P. Bremond Ricas Novas: En la mar. 

Avec ses sirventes, dont il fait si grande confusion qu'il paraît qu'il met les vers en broc, et qu'il les mêle en coupe.

13. Allapidar, v., lapider.

Leveron peyras per el allapidar. Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 10.

Levèrent pierres pour le lapider. 

Tot lo pobol nos allapidara. Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 19. 

Tout le peuple nous lapidera.

IT. Allapidare. (chap. Lapidá.)

 

Lappa, s. f., lat. lappa, bardane, sorte de plante.

Lappa es herba ab fuelhas... que si rapo a la rauba d'home.

Eluc. de las propr., fol. 212.

La bardane est herbe avec feuilles... qui s'attachent à la robe de l'homme. 

CAT. ESP. (bardana, etc.) PORT. Lapa. IT. Lappola. (chap. Arctium lappa, lapa, lapes, cachurrera, cachurreres, que fa cachurros, que se apeguen mol.)

Arctium lappa, lapa, cachurro, cachurros, cachurrera, cachurreres

Larg, Larc, adj., lat. largus, large, généreux, libéral. 

Voyez Muratori, Diss. 33. 

Dician de far la larga e tan hauta e tant grant qu'ilh pervengues entro al cel. La nobla Leiczon (Leyczon). 

Disaient de la faire large et si haute et si grande qu'elle parvînt jusqu'au ciel.

Fig. Petit mi met en razon larga.

Guillaume de Durfort: Quar say. 

Peu me met en raison large.

Etz, e foratz en totz faitz cabalos, 

Si fossetz larcx.

Granet: Comte Karle. 

Vous êtes, et seriez en toutes actions supérieur, si vous fussiez généreux.

Escas de fag e larcs de ven.

Alegret: Ara pareisson. 

Avare de fait et prodigue de vent. 

Substantiv. Aitan a de lonc coma de larc. Liv. de Sydrac, fol. 45.

Autant a de long comme de large.

ANC. FR. N'est pas larges du sien donner. 

fables et cont. anc., t. II, p. 186.

Il fu large et courtois en dons.

Froissart, t. III, p. 29. 

CAT. Llarg. ESP. PORT. IT. Largo. (chap. Llarg, llargs, llarga, llargues.)

2. Large, adj., large. 

Substantiv. Quant deu aver de large. 

Trad. du Tr. de l' Arpentage, 2e part., ch. 24. 

Combien doit avoir de large.

3. Largitiu, adj., libéral, favorable.

De do largitiva.

Ad home sa influencia especialment es largitiva. 

Eluc. de las propr., fol. 117. 

Libérale de don. 

Son influence est spécialement favorable à l'homme.

4. Largamen, adv., largement, généreusement, libéralement.

Gen prometre, largamen dar.

Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs. 

Gentiment promettre, largement donner. 

Lo Senhor dona largamen. L'Arbre de Batalhas, fol. 126. 

Le Seigneur donne largement.

CAT. Llargament. ESP. PORT. IT. Largamente. (chap. Llargamen.)

5. Largar, v., larguer, lâcher, relâcher.

Han tan pregat qu' els van largar. V. de S. Honorat.

Ont tant prié qu'ils les vont relâcher. 

Van tramettre... per largar Paul. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 16. Vont transmettre... pour relâcher Paul. 

ESP. PORT. Largar. IT. Largare. (chap. Llargá, llargás: yo me llargo, llargues, llargue, llarguem o llargam, llarguéu o llargáu, llarguen; llargat, llargats, llargada, llargades. Sinónim de aná, anassen, colá, allargás cap a. Imperatiu: llárgat, llargueutos o llargautos, llárgal, llargals.) 

6. Larguejar, v., faire des largesses, des libéralités.

Qui gran cor a de larguejar

Saber deu d' ont o pot traire.

P. Fabre d'Uzès: Luecs es.

Qui a grand coeur de faire des largesses doit savoir d'où il le peut tirer. IT. Largheggiare. (chap. Sé llarg, generós, liberal; gastá dines, doná, regalá, convidá, invitá. Contrari: agarrat, preto, del puñ preto.)

7. Largor, s. f., largeur, étendue, dimension.

Quo s devesis una grans tors

En un pauc miraill de largor.

Folquet de Marseille: Molt i fes.

Comme se discerne une grande tour dans un petit miroir de dimension. Fig. Non ai d'aver gran largor.

G. Faidit: Manens fora. 

Je n'ai pas grande étendue de richesse.

ESP. Largor. (chap. Llargaria, llargaries; extensió, extensions; dimensió de llarg, dimensions.)

8. Largueza, Larguesa, Largessa, s. f., largeur.

La largueza del pont no vos say devisar. Roman de Fierabras, v. 2341. 

La largeur du pont je ne sais vous expliquer.

- Largesse, libéralité, abondance.

El fon ben adreichamen sos fils en totas valors et en totas bontatz et en totas larguesas. V. de Blacasset. 

Il fut parfaitement bien son fils en tous mérites et en toutes bontés et en toutes largesses. 

Escalfat per largessa de viandas. Trad. de Bède, fol. 54. 

Échauffé par abondance d'aliments.

ANC. CAT. Largesa. CAT. MOD. Llarguesa. ESP. PORT. Largueza. 

IT. Larghezza. (chap. Llargaria, llargaries. Abundansia, abundansies.)

9. Larguetat, s. f., lat. largitatem, largesse, libéralité, abondance.

Ab trebalh et ab larguetat.

Conquier reys pretz, e 'l gazanha.

Bertrand de Born: Ieu chan. 

Avec tracas et avec libéralité, roi conquiert mérite, et le gagne.

Sufrem... grans efermetaz de coleras per larguetat de viandas.

Trad. de Bède, fol. 54. 

Nous souffrons... de grandes infirmités d'humeurs par abondance d'aliments.

ANC. FR. De ce fet-il moult grant aumosne,

Et de ce fet grant largeté. Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 112.

Ad chevaliers de mult grant largetet.

Od ço si aveit grant valeur de largeted... 

Cum Horn est vaillant e de grant largeted. 

Roman de Horn, fol. 16 et 3.

IT. Larghità, larghitate, larghitade.

10. Alargar, Alarguar, v., agrandir, relâcher, élargir, ouvrir, lancer, abandonner, délivrer.

Per alargar lurs possessions. Trad. du Tr. de l'Arpentage, 2e part., ch. 24. Pour agrandir leurs possessions. 

Avetz perdut per trop singlar, 

D' un punch vos degratz alarguar.

Un troubadour anonyme: En aquest. 

Vous avez perdu pour trop serrer, d'un point vous devriez vous relâcher. Suefron los layros, e los alargon per deniers.

V. et Vert., fol. 14. 

Souffrent les voleurs, et les élargissent pour deniers.

Ja sui tornatz en l' afan

De que m' alarguetz antan.

Cadenet: Amors e com.

Désormais je suis retourné en la peine de quoi vous me délivrâtes antan.

De gran prezon mon cor alarc.

Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps.

De grande prison je délivre mon coeur. 

Part. pas. Com li retenc son cavall

Qu' er' alarguatz en la gran vall. 

V. de S. Honorat. 

Comment il lui retint son cheval qui était lancé dans la grande vallée.

Fig. Lo cors nostre es alargatz a vos. 

Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Corinthiens.

Notre coeur est ouvert à vous.

ANC. CAT. Alarguar. CAT. MOD. Allargar. ESP. PORT. Alargar. IT. Allargare.

(chap. Allargá, allargás: yo me allargo, allargues, allargue, allarguem o allargam, allarguéu o allargáu, allargen; allargat, allargats, allargada, allargades.)

11. Alargamen, s. m., élargissement, agrandissement, augmentation.

Del alargamen de las viandas de la terra del rei d'Aragon.

Cartulaire de Montpellier, fol. 204.

De l'augmentation des subsistances de la terre du roi d'Aragon.

- Délai, retard.

Mas las falsas van lur terme donan, 

E fin' amors no vol alargamen.

Bernard Tortis: Per ensenhar. 

Mais les fausses vont leur terme donnant, et pur amour ne veut délai.

ESP. Alargamiento. PORT. Alargamento. IT. Allargamento. (chap. Allargamén, allargamens; agrandimén, agrandimens; aumentassió.)

12. Relargar, v., relâcher, lâcher.

Totas autras leys cargon et estrenhon, mas aquesta relarga e descarga et alleuja. V. et Vert., fol. 51.

Toutes autres lois chargent et étreignent, mais celle-ci relâche et décharge et allége.

(chap. Relajá, del latín laxare.)

13. Eslargar, v., élargir, répandre.

No s' eslarge foras. Trad. de Bède, fol. 12. 

Ne se répande dehors.

IT. Slargare.

14. Elargir, v., élargir. 

Part. pas. En apres elargitz de preson. Fors de Béarn, p. 1080. 

Par après élargis de prison.

 

Lari, s. m., lat. larus, poule d'eau.

Lari es auzel alcunas vetz habitant en terra et algunas vetz en ayga.

Eluc. de las propr., fol. 147.

La d'eau est oiseau habitant aucunes fois sur terre et aucunes fois en eau.

(chap. Focha; polla o gallina d'aigua.)

 

Lart, Lar, s. m., lat. lardum, lard.

Cozetz en vi ab lart qu'es pres

De cap de porc.

Deudes de Prades, Auz. cass.

(chap. Coéu en vi en sagí (greix, grassa) que se pren del cap del gorrino, porc. Aixina que lo lart, lar, lard, llard, lardo es un tipo de grassa, sagí o greix del cap del gorrino.)

Cuisez dans le vin avec lard qui est pris de tête de porc.

Per lar a lardar los pijons.

(chap. Per “lard” a “lardá” los pichons : críes dels coloms; engreixá, engrassá, ensanginá.
Del sagí venen les ensaginades o ensanginades

Lo dijous “lardero”, día del churisset a Alcañís, el choricer, ve de esta paraula; dijous gras, gort com lo presidén de la Ascuma de Calaseit. Luis Arrufat té una charrada, lo día del "choriset")

Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 227.

Pour lard à larder les pigeons.

Ascuma, Juaquinico Monclús, peix gros, pez gordo, Montclús, Esteban

CAT. Llard. ESP. IT. Lardo.

2. Lardar, v., larder.

Per lar a lardar los pijons. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 227.

Pour lard à larder les pigeons.

Loc. fig. Cant t' apatiscas ni t lardas.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Quand tu t' empâtes et te lardes. 

Part. pas. Fig. Menudamen de mot gros blavairos

Fon lardatz lo capos.

Matfre Ermengaud, Épître à sa soeur. 

Minutieusement de très-fortes meurtrissures fut lardé le chapon. 

ESP. Lardar (engrasar). PORT. Lardear. IT. Lardare.

3. Enlardar, v., larder, barder de lard.

Part. pas. Un paon rostit, enlardat,

E ricamenz apareillat.

Roman de Jaufre, fol. 78.

Un paon rôti, bardé de lard, et richement préparé.

CAT. Enllardar. ESP. Enlardar. (chap. engrassá, ensanginá, engreixá).

 

Las, adj., lat. lassus, las, fatigué.

Anero s pauzar, que mot eron las.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 13.

Ils allèrent se reposer, vu qu'ils étaient moult las.

Fig. Que ja no sia las

De donar.

Bertrand de Born: Gent fai. 

Qu'il ne soit jamais las de donner.

- Malheureux.

Que fosson deliurat 

Li las prizonier dolen.

B. Zorgi: On hom plus. 

Que fussent délivrés les malheureux prisonniers souffrants.

Exclam. Las! que farai? cum sui trahitz! 

B. de Ventadour: Quan lo boscatges. 

Malheureux! que ferai-je? comme je suis trahi! 

M' aviatz gran gaug donat, 

Ai! lassa, can pauc m' a durat!

Roman de Jaufre, fol. 86. 

Vous m'aviez grande joie donné! ah! malheureuse, combien peu elle m'a duré! 

ANC. FR. Las! tant en ai puis souspiré. 

Et doit estre lasse clamée 

Quant ele aime sans estre amée. 

Roman de la Rose, v. 1616 et 14037.

J'ai eu occasion de prouver que l'exclamation française hélas a été formée de l'adjectif roman Las et de l'exclamation romane Ai venant du grec *aì, que le français a traduit par hé. Aussi trouve-t-on dans l'ancien français:

Helasse! moi dolente, dit Isabel. Hist. de J. de Saintré, t. I, p. 123.

ANC. ESP.

Sobrevino el infant lasso é sudoriento. Poema de Alexandro, cop. 156.

Le Dictionnaire de ta Crusca avait dit d'abord que lasso est une syncope de lassato, mais il est plus vraisemblable qu'il vient de lassus latin, et surtout de Las roman, dont il a conservé les acceptions; aussi l' erreur a été corrigée dans une des dernières éditions.

ANC. IT. Mas io lasso! che senza

Lei, nè vita mortal nè me stess' amo. 

Petrarca, Canzone: Che debb' io far. 

Ahi lasso me!... Ahi lassa me!

Boccaccio, Decameron, II, 6, et II, 5. 

ANC. CAT. Las. ESP. MOD. Laso. PORT. Lasso. (chap. Fatigat, cansat, baldat; triste, desafortunat, en mala sort, pobre.)

2. Lasset, Lacet, adj. dim., sorte d'exclamation, infortuné, malheureux, pauvret.

Ieu, lasset! non aurai mais guirenza. 

Pujols: Si 'l mal d'amor. 

Moi, malheureux! je n'aurai davantage assurance. 

Ay! laceta, yeu que farai? Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Ah! pauvrette, que ferai-je?

(chap. Pobret, pobrets, pobreta, pobretes; desafortunat, desafortunats, desafortunada, desafortunades.)

3. Lassar, v., lat. lassare, lasser, fatiguer.

Malvatz es qui de guerra s lassa.

Bertrand de Born: Rassa tan creys. 

Est mauvais qui de guerre se lasse. 

Ja no s lassarian miey huelh 

D' esgardar.

Berenger de Palasol: Mais ai de.

Jamais ne se lasseraient mes yeux de regarder.

CAT. Llassar. ANC. ESP. Lasar. IT. Lassar. (chap. Cansá, fatigá, baldá.)

 

Lat, adj., lat. latus, large, étendu.

Es tan latz e tan amples. Leys d'amors, fol. 44.

Est si large et si ample. 

Lada es... via que vai a perdicio. Trad. de Bède, fol. 73. 

Large est... la voie qui va à perdition.

Camba lada e ben forteta.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Jambe large et bien assez forte. 

Substantiv. Foren M de lonc e C de lat.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 108. 

Furent mille de long et cent de large. 

Loc. adv. En lat et en lonc. Eluc. de las propr., fol. 49.

En large et en long. 

ANC. FR. Si est autant lons com lés.

Si sunt moult lez et moult parfont. 

Roman de la Rose, v. 3827 et 3815. 

Si grant et si ample et si lée.

Roman du Renart, t. II, p. 180.

ESP. (largo) IT. Lato. (chap. Llarg.) 

2. Latitudinalment, adv., en large. 

No latitudinalment ni segon la longitut. Trad. d'Albucasis, fol. 53.

Non en large ni selon la longueur.

(chap. Latitudinalmen. Al llarg.)

3. Latificar, v., élargir.

Reclauza dins la mayritz que la fa trop latificar.

Eluc. de las propr., fol. 59.

Renfermée dans la matrice qui la fait trop élargir.

(chap. Allargá.)

4. Ladeza, s. f., largeur. 

Longueza, ladeza et grosseza. 

Ha petita ladeza en comparacio de sa longueza.

Eluc. de las propr., fol. 19 et 133. 

Longueur, largeur et grosseur. 

A petite largeur en comparaison de sa longueur. 

IT. Latezza. (chap. Llargaria, llargaries.)

5. Latitut, s. f., lat. latitudo, largeur. 

En la latitut de las templas. Trad. d'Albucasis, fol. 4.

En la largeur des tempes.

CAT. Latitut. ESP. Latitud. PORT. Latitude. IT. Latitudine. (chap. Latitut, latituts.)

6. Dilatable, adj., dilatable. 

Abunda en humor unctuoza, dilatabla.

Eluc. de las propr., fol. 197. 

Abonde en humeur onctueuse, dilatable. 

ESP. Dilatable. (chap. Dilatable, que se pot dilatá.)

7. Dilatatiu, adj., dilatatif, propre à dilater.

Aquesta virtut es del cor dilatativa. Eluc. de las propr., fol. 19.

Cette force est dilatative du coeur. 

ESP. IT. Dilatativo. (chap. Dilatadó, dilatadós, dilatadora, dilatadores; com la caló, lo foc, algún medicamén, alguna herba vassodilatadora.)

8. Dilatar, v., lat. dilatare, dilater, agrandir, augmenter, étendre. 

Humor naturalment si dilata, et pren extensio. Eluc. de las propr., fol. 41.

Humeur naturellement se dilate, et prend extension.

Fig. Comencet... a dilatar son poder. Cat. dels apost. de Roma, fol. 205. Commença... à étendre son pouvoir. 

Part. pas. Per natural calor... dilatat. Eluc. de las propr., fol. 26. 

Par chaleur naturelle... dilaté. 

CAT. ESP. PORT. Dilatar. IT. Dilatare. (chap. dilatá, dilatás: dilato, dilates, dilate, dilatem o dilatam, dilatéu o dilatáu, dilaten; dilatat, dilatats, dilatada, dilatades.)

9. Dilatacio, s. f., lat. dilatatio, dilatation.

Per sa inflammacio et dilatacio romp la nivol. Eluc. de las propr., fol. 138.

Par son inflammation et dilatation rompt la nuée. 

CAT. Dilatació. ESP. Dilatación. PORT. Dilatação. IT. Dilatazione. 

(chap. Dilatassió, dilatassions.)

10. Dilatament, s. m., dilatation, développement.

Pren planta... del aire et del foc dilatament.

Eluc. de las propr., fol. 196.

La plante prend... de l'air et du feu dilatation.

IT. Dilatamento. (chap. Dilatamén : dilatassió.)