Mostrando las entradas para la consulta nugos ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta nugos ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 1 de agosto de 2024

Nosa, Noysa, Nausa, Nauza - Denozar

 

Nosa, Noysa, Nausa, Nauza, s. f., lat. noxia, noise, querelle, dispute.

Entendet la nosa et la crior. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 7.

Il entendit la noise et la clameur.

Ni guerra, ni batalha, 

Ni nauza, ni tensos.

Giraud de Borneil: Qui chantar.

Ni guerre, ni bataille, ni noise, ni contestation.

- Bruit, tapage, gazouillement. 

Fazen... noysa. Arbre de Batalhas, fol. 55. 

Faisant... tapage.

El temps qu'el rossignol faz nausa,

Que, de nueit e de jorn, no pausa.

Un troubadour anonyme: Seinor vos. 

Au temps que le rossignol fait gazouillement, que, de nuit et de jour, 

il ne cesse. 

ANC. FR. Sans faire bruit ne nose. Roman de Galyen le Rethoré, fol. 90. Pour ce que... il faisoient noise au prestre, je leur alai dire que il se téussent. Joinville, p. 64. 

S'en aloit l' iaue aval, fesant 

Une noise douce et plesant.

Roman de la Rose, v. 1398.

Voyez mover.

ANC. CAT. ANC. ESP. Noxa. 

(chap. Nosa, noses: fé nosa : estorbá : molestá. Lo significat antic es: 

fé nosa, fé soroll, disputá. Cuánta gen tenim que sol fan nosa, per ejemple la Ascuma de Calaseit y tota la brossada catalanista.)

2. Nauzos, adj., lat. noxiosus, querelleur.

Fig. Ivreza es nauzosa. Trad. de Bède, fol. 45.

Ivresse est querelleuse.

ANC. FR. Les gens qui sont si fort noiseux.

Poëme à la louange de la dame de Beaujeu.

Ne soyez point de luxure amateurs,

Noiseux, gormans et moins blasphémateurs.

J. Bouchet, Triomphe de François Ier, fol. 80.

3. Naugar, v., noiser, quereller.

Us fols ...

Que s nauga e i s tartalha.

Giraud de Borneil: Qui chantar.

Un fou... qui se querelle et s'y chamaille.

ANC. FR. On brouille, on cliquette, on noise. Coquillart, p. 147.


Not, No, s. m., lat. nodus, noeud. 

Martiriatz de correjas ab notz.

Rambaud de Vaqueiras: Aras pot. 

Martyrisé de courroies avec noeuds.

Totz nutz, fon correjatz ab notz.

Gui Folquet: A te Verge. 

Tout nu, il fut frappé de courroies avec noeuds. 

Tu, fay un nos a la corda. Trad. du Tr. de l'Arpentage, 1re part. c. 35.

Toi, fais un noeud à la corde. 

Prov. El mal no del albre deu hom fichar mal clavel.

Trad. de Bède, fol. 29. 

Au mauvais noeud de l'arbre on doit ficher mauvais clou.

ANC. FR. Pour délacer le moindre de mes nouds. Ronsard, t. I, p. 7.

- Boule.

La dicha partizos, que sia gitad' a sortz, so es a saber, a notz, que, segon aquels notz, escara cascuna partz a aquel que s' avenra.

Tit. de 1270, de la famille Gasc.

Que ledit partage, soit jeté à sort, c'est à savoir à boules, en sorte que, selon ces boules, échoira chaque part à celui qu'elle adviendra.

(N. E. Estas “boules, notz”, son los redolins o rodolins que se usaban en algunos sorteos, por ejemplo en las suertes de las acequias, en Valencia.)

- Nodus, sorte de tumeur.

Si vostr' auzel a nos als pes.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Si votre oiseau a nodus aux pieds.

No li trobarias not entier tro las cavilhas. V. de S. Honorat.

Vous ne lui trouveriez nodus entier jusqu'aux chevilles.

CAT. Nu. ESP. Nodo. PORT. Nó, nodo. IT. Nodo. (chap. Nugo, nugos.)

2. Nodos, adj., lat. nodosus, noueux.

Aloes... es... mot... nodos.

Herba nodoza es en sas vergas.

Eluc. de las propr., fol. 199 et 210. 

Aloès... est... moult ... noueux. 

Herbe est noueuse en ses verges.

PORT. IT. Nodoso. (chap. Nugós, nugosos, nugosa, nugoses: que té nugos.)

3. Nodiozitat, s. f., lat. nodositatem, nodosité.

En pes, en nodiozitat et redolencia. Eluc. de las propr., fol. 199. 

En pied, en nodosité et odeur. 

IT. Nodosità, nodositate, nodositade. (chap. Nugosidat, nugosidats.)

4. Nodacio, s. f., lat. nodatio, nouement, connexion.

Nodacio de las arterias.

Fistula, segon veritat, es nodacio feutrada, dura, blanca.

Trad. d'Albucasis, fol. 33 et 44.

Nouement des artères.

Fistule, selon vérité, est connexion coagulée, dure, blanche. 

ESP. Nodación.

5. Nozador, s. m., nuque, chignon.

Sul nozador del col tal colp li a donat. Roman de Fierabras, v. 2705.

Sur la nuque du cou tel coup lui a donné.

(chap. Nuca, nuques; clatell, clatells.)

6. Nozel, s. m., noeud.

Li nozel sian apareillat. 

E 'ls nozels tro als genoills.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Que les noeuds soient appareillés. 

Et les noeuds jusqu' aux genoux.

Als nozels dels corns hom conoysh lors ans. Eluc. de las propr., fol. 242.

(chap. Als nugos dels cuernos se coneix los seus añs : a Beseit tenim salvaches en cuernos que se veuen, y datres que tenen cuernos invisibles.)

Aux noeuds des cornes on connaît leurs ans.

7. Nozelament, s. m., nouement, connexité, assemblage.

Humors... en las juncturas ajustadas, donans ad elas induziment et nozelament. Eluc. de las propr., fol. 49.

Humeurs... assemblées dans les jointures, donnant à elles enduit et connexité.

8. Nozelos, adj., noueux. 

L' aybre es mot dur, nozelos et ramos. Eluc. de las propr., fol. 213.

L'arbre est moult dur, noueux et rameux.

(chap. L' abre es mol du, nugós y ramut.)

9. Nozar, Nosar, Noar, v., lat. nodare, nouer, attacher.

Las noza el centre. Eluc. de las propr., fol. 239. 

Les noue au centre. 

Fig. Li fizel amador

Qui 'lh plait d' amor sabon noar,

Prezon mais l' amoros plor. 

T. de G. Faidit et d'Albert: N Albert. 

Les fidèles amants qui savent nouer le plaid d'amour, prisent davantage l'amoureux pleur. 

Part. pas. Nozatz a tort, quar lo dreitz lo deslia. 

Bertrand d'Allamanon: Ja de chantar. 

Noué à tort, car le droit le délie.

Lo fre li 'scapet qu' el tenia nozat. Roman de Fierabras, v. 1141.

Le frein, qu'il tenait noué, lui échappa.

Quatre correias 

De cuer de cer menut nosadas.

Roman de Jaufre, 61.

Quatre courroies de cuir de serpent nouées menu.

CAT. Nuar. ESP. Anudar. IT. Annodare. (chap. Fé un nugo, dos nugos: “anugá”, lligá, etc.)

- Aixó es un llas groc; lo que feu vatros són nugos.

10. Nozelar, v., nouer, attacher.

Lors corns si nozelo. Eluc. de las propr., fol. 245.

Leurs cornes se nouent.

Part. pas. Lo Sarrazi s' afica suls estrieups nozelatz.

On li duy bran pendian en l' arso nozelatz.

Roman de Fierabras, v. 1042 et 1533.

Le Sarrasin s'appuie sur les étriers noués.

Où les deux glaives pendaient attachés à l'arçon.

11. Neccio, s. f., connexion, noeud.

La forma de la neccio es que, etc. Trad. d'Albucasis, fol. 22. 

La forme de la connexion est que, etc.

12. Nectacio, s. f., jonction, attache.

La nectacio de doas dentz sanas. Trad. d'Albucasis, fol. 22. 

La jonction de deux dents saines.

13. Annexio, s. f., lat. annexio, connexion, jonction.

Per so que sia annexio engual. Trad. d'Albucasis, fol. 37.

Pour cela que la connexion soit égale.

ESP. Anexión. (chap. Anexió, anexions; v. anexioná; ajuntá, fé conexió o conexioná; cojuntá, etc.)

14. Annexe, adj., lat. annexus, annexé, attaché.

Novas rimadas annexas...; annexas son cant las razos o las materias o themas, de que tratan, termeno en nombre no par de bordos.

Leys d'amors, fol. 18.

Nouvelles rimées annexées...; elles sont annexées quand les sujets ou les matières ou thêmes, de quoi elles traitent, finissent en nombre non pair de vers.

Las partidas al cor annexas. 

Las fuelhas ha annexas.

Eluc. de las propr., fol. 58 et 199. 

Les parties au corps annexées. 

A les feuilles annexées. 

CAT. Annexo. ESP. Anexo. PORT. Annexo. IT. Annesso. 

(chap. Anexo, anexos, anexa, anexes.)

15. Connexio, s. f., lat. connexio, connexion.

Han natural unitat et connexio. 

Que amar sia unio et connexio amorosa.

Eluc. de las propr., fol. 2 et 3. 

Ont naturelle unité et connexion.

Qu' aimer soit union et connexion amoureuse.

CAT. Connexió. ESP. Conexión. PORT. Connexão. IT. Connessione.

(chap. Conexió, conexions.)

16. Connexitat, s. f., connexité.

Per que haian connexitat entre lor. Leys d'amors, fol. 13.

Pour qu'elles aient connexité entre elles.

ANC. CAT. Connexitat. ESP. Conexitad (conexidad : conexión).

17. Denozar, v., lat. denodare, dénouer, détacher.

Aquel cop denoza la 'squina. Eluc. de las propr., fol. 237.

Ce coup dénoue l'échine.

CAT. Desnuar. ESP. Desanudar (desnucar). IT. Disnodare.

(chap. Desnugá: desfé un nugo; desnucá, desnucás: yo me desnuco, desnuques, desnuque, desnuquem o desnucam, desnuquéu o desnucáu, desnuquen; desnucat, desnucats, desnucada, desnucades.)

Si això és un home – Lacomarca – Viles i gents

jueves, 25 de julio de 2024

1. 7. De com Pedro Saputo va adependre la música.

Capítul VII.

De com Pedro Saputo va adependre la música.

De com Pedro Saputo va adependre la música.

¡Aik!, dirá aquí algún lectó; brumín anem puján. Primé sastre, que es lo mes pla que ña a la artesanía, vinín a formá lo llas y comunicassió entre los ofissis masculins y los femenins, com lo formen entre lo regne animal y lo vegetal los zoófitos o animals - plantes. Después cardadó o pelaire, que es algo mes; después fusté, que es mol mes; y no contem en lo dibuix, que perteneix ya al orden superió de les arts, be que sense exclusió de sexo com estes atres, lo anem ara a adorná en lo de la música, art baixat del sel y amor del cor humano. ¿Aón anirem a pará? ¡aixó me se pregunte! ¿Y pera qué hauríe ressibit lo nostre chiquet filóssofo tantes y tals dotes del creadó, y lo don soberano y raríssim de sabé empleales? Pos aquí vorás lo que ell fa y yo vach escribín en no menos admirassió que tú, lectó o lectora, sigues qui sigues.
Va adependre lo dibuix, com has vist; ara adependrá música; y encara vorás atres maravilles. Per algo lo van nombrá Saputo. Si haguere sigut com yo o com tú, y perdona la meua franquesa, res de aixó se escriuríe, perque res haguere passat. Anem a la historia.


Ñabíe a Almudévar un eclesiástic, organista de la parroquia, cridat per mote Vivangüés, y lo seu nom verdadé ni se sap ni lo nessessitem; este mossen se emportáe algunes vegades al chiquet Pedro a casa seua pera donali alguna golosina. Ere un home que en cuan a músic tocáe mijanamen be lo órgano, lo clave y lo salterio; y en cuan a gramátic auloráe una miqueta lo latín del breviari; pero lo que es de la missa habíe preguntat tantes vegades lo que significáe lo canon y demés latins, que fora dels introitos, les orassions, les epístoles, y los evangelios ñabíe poques coses que no entenguere, y encara aixina a vegades se barruntáe lo seu sentit. Per lo demés teníe bon cor, ere tan candorós com un chiquet, y se creíe lo mes hábil del capítul, que ere numerós, exeptuán al siñó mossen, que diuen ere llissensiat per Huesca, y a qui per aixó respetabe ell com mes sabut. A tots los demés los passáe per deball de la cama. Y ña qui diu que si errabe lo tiro ere de poc tros.

Lo cridáen en lo apodo que hay dit, perque cuan se fotíe entre esquena y pit algún gotet de bon vi, que ere en frecuensia, entre les llágrimes que li apuntaben de la fortalesa del vi y la veu mich cobrada del bon trago, díe respirán: ¡viva Angüés!, y acababe de respirá. Li van preguntá al prinsipi, y después de moltes vegades per gust qué significabe alló; y contabe esta grassiosa, disparatada y original historia: "Es sabut, siñós, que entre los pobles de Angüés, Casbas, y Ybieca va ñabé antigamén uns atres dos que se díen Bascués, y Foces, y los seus habitans eren los mes grans afissionats a la mamera del món, y los seus termes la milló viña de Aragó, y potsé de España si me apetix diu. Estos dos pobles van morí: vull di, que sigue per guerra, per epidemia, o per un atra caussa, se van quedá sense habitans, habén mort hasta los sacristans y los mossens Foces va morí uns díes abans y Bascués va aguantá uns díes mes. Pero cuan los dos pobles van vore que s´acabáen sense remey, van fé testamén y van dixá lo seu bon gust als pobles de Angüés, Casbas y Ponzano, dos terseres parts al primé y una repartida entre los atres dos. Aixina que lo poble de Angüés té mes saque ell sol en materia de vins, que Casbas y Ponzano juns. Per aixó yo cuan me bec un gotet de bon vi, si la tassa es gran y lo vi bo, que lo trascolo sempre de una atacada, penso en aquell poble y dic ¡viva Angüés! Que es com si diguera: viva lo gust de Angüés, que es lo que ara trobo yo an este gotet que acabo de trascolam. O de atre modo: botovadéu, que este vi es tan bo com lo milló que proben los hereus de Bascués y Foces. pera abreviá u dic tot an ixa exclamassió tan significativa. Y si no diguera aixó, me pareixeríe que lo vi per bo que fore no me faríe profit.» Y preguntán als que escoltáen, ¿qué tos pareix, siñós?, brotabe delissia del cor y se esponjáe de gloria.

Este home, pos, tan sensill y tan beneít, se va emportá un día a casa seua al chiquet Pedro Saputo pera donali unes avellanetes que li habíen portat: y com lo chiquet va vore ubert lo clave li va rogá que tocare algo. Pot sé que no fore clave, sino un atre instrumén de tecles: poc importe. Li va vindre en gana, y va tocá una pessa tan alegre y espolejadora que Pedro no podíe tartí (estás quieto), meneján tot lo cos y dién: ¡va, va! Va pará lo músic, y va preguntá qué ere alló, y li va contestá lo capellá: 

- Aixó es una cosa nova; fa poc tems que la han ficat en solfa los compositós; y es tan fecunda a caprichos, que sense eixissen del tema pot un tocá tres díes seguits y tot sirá sempre lo mateix pero tot diferén. Es un ball al que li diuen lo Gitano.

- Sol per sabé aixó, va di Pedro, adependría de solfa de bona gana. 

- ¡Ay, chiquet, chiquet!, va contestá lo capellá; no saps lo que dius. ¡Adependre la solfa!

- ¿Pos qué, va rechistá lo chiquet, tan difíssil es? 

- Mol, mol, moltíssim y mes que moltíssim, li va contestá lo mossen en los ulls tancats: ¿vols que te u diga? Mira: una vegada los dimonis estáen de tertulia al palau de Lucifer, tot lo edifissi es de flames de sofre, dispután sobre la solfa y la gramática y defenén uns que ere mes difíssil la una y los atres que l´atra, u van volé probá dos diablets joves mol presumidets, y van eixí al món, ficanse, lo un a infantillo a casa de un mestre de capella, y l’atre a estudián a una escola de gramática. Van passá tres mesos, y lo músic va preguntá al gramátic de qué anáe, y va contestá que de fum y tiniebles; pos yo, va di l’atre, ni fum vech perque no vech res. Allí me fan una manopla que als nugos dels dits té escrits los noms de la solfa, que pareixen agarrats de alguns de natres; y puján y baixán y corrén les juntes dels dits; y después en la mateixa obra a un papé que no diu res, me van ya jorobán y rematán la passiensia. Perque a cada marro de la veu cau una bufetada, y plora si vols plorá y plorán o rién canta lo día sansé perque eixe es lo teu ofissi. 

- Yo, va di lo gramátic, si no fore per la rechifla que mos faríen los compañs de allá baix, ya haguera enviat a cascala lo estudi y al foc en los llibres y les seues musses y mussos, que així los enteng com tú eres lo fill de Deu mes vullgut. Pero continuém algún tems mes si te pareix, perque tan pronte seríe mengua dixáu. En efecte, van seguí durán sis mesos mes, al cap dels cuals se van torná a ajuntá; y lo músic va di que encara que los compañs lo soflamaren eternamén, estáe determinat a abandoná la empresa y torná al infern. 

- ¿Sí?, va contestá lo gramátic; pos no ten anirás sol, que tamé vull acompañat; y aixina van quedá la solfa y la gramática pera patimén dels fills dels homens. Y sense mes deliberassió van tancá los ulls al sol, van fotre un percut y se van aviá de cap als inferns. Conque mira tú, fill meu, Pedro, si te empeñes en adependre solfa, cuan los diables sen dimonis no ne van pugué eixí.

Pedro Saputo sentíe al capellá contá un cas tan estupendo; li va preguntá al clérigo si ell habíe adeprés la solfa. Va contestá que sí: 

- ¿No veus que soc organista? Dotse añs entre infante y capillero vach está a la catedral de Huesca, y sempre estudián solfa. 

- Pero al fin y a la postre vostra mersé la va adependre, y en menos añs, perque diu que va sé capillero y entonses ya la sabíe. 

- Sí, va contestá mossen Fallata. 

- ¿Y la gramática?, va preguntá lo chiquet. 

- Tamé, va contestá lo bon home, sabén que mentíe: ¿no veus que soc mossen? 

- Pos en eixe cas, va di lo chiquet Pedro, vostra mersé té mes ingenio y es mes sabut que dos diables juns. Sen va enriure lo capellá, no sense ficás una mica colorat de vergoña, perque li va pareixe que ñabíe algo de ironía o malissia a la charrada del chiquet. Éste va volé vore la manopla o má de la solfa, y va vore que los noms que ñabíe als nugos (va sé menesté que los u enseñare lo músic) ere:

A - la - mi - re, B - fa - b - mi, C - sol - fa - ut, D - La - sol - re, Y - la - mi, F - fa - ut, G - sol - re - Ut. 

- Be teníe raó, que pareixen noms de dimonis, va di Pedro, perque de alguns de ells a Belcebub no ña molta distansia. Pero, ¿pera qué se adeprén aixó a la má? ¿Ha de escriures la solfa a la má o cantá miranla? An estes preguntes no va sabé respondre lo del ingenio y agudesa de dos diables, y se va acabá la plática per falta de paraules, o de suc an elles, que es lo mateix; y lo chiquet Pedro, que no podíe tindre la atensió distreta un momén, li va di adiós y va agarrá la escala.

Al eixí al carré va sentí lo violín a dal. Se va pará; lo capellá se divertíe en lo diapassón per tots los seus puns (be que aixó vol di diapassón), ya per terseres, quintes; ya al tono mes alt, ya al mes baix: va ferí lo oít de Pedro; escolte, persibix, sen y admitix aquella ley y verdat primordial de la música, aquella verdat general, aquella proposta elemental de puns o sonidos; y torne a pujá y rogue al capellá que li enseño alló al instrumén.

- No, va di lo músic; al violín no pot sé ni a datre instrumén; primé u has de adependre en la boca y a la solfa, y pera naixó s´ha de fe aná la má o manopla.

- No, siñó, va replicá lo chiquet; ya no vull adependreu en la boca, sino en lo violín, perque així u adependré de una vegada. Sobre tot, lo que es la manopla, ni vórela. aixó es lo que yo vull y no atra cosa; y no men vach de la vostra casa hasta que no me la haigáu amostrat, encara que me costo una semana. Lo capellá sen enríe y li fée compassió vore lo error del sagal que sense la má y alguns mesos y hasta añs de solfeo volíe escomensá a tocá instrumens; impossible tan gran per an ell com que dixare de sé verdat lo que habíe lligit aquell día al evangelio de la missa, siguere lo que siguere, ya que no u habíe entés. Pero se les teníe en un atre mes fort; va apretá tan lo chiquet, que va tindre que enseñali a ficá los dits a les cordes y feriles en lo arco, fen gruñí lo diapassón durán un hora. Va torná per la tarde y va está hasta la nit fotenli al diapassón y a les terseres y quintes. Y lo mateix va fé dos díes seguits; y preguntán al capellá lo que li pareixíe essensial y habén entés lo que va creure que ere prou per entonses se va emportá lo instrumén a casa.

Tancáe les finestres del seu cuarto pera que no ixquere lo eco; y passada una semana en que cada día empleabe de sis a set hores ensayán en lo instrumén, dibuixán algún rato pera descansá, va aná a casa del organista y va tocá per llissó bastán be y mol afinat, tot lo que lo vulgo solíe cantá an aquell tems. Y va di lo clérigo admirat:

- Sense duda, Perico, dins de tú portes de familiá algún demoni mes templat que los dos que van eixí a estudiá la solfa y la gramática y les van aburrí.

- Dieume, va di Pedro Saputo, qué signifiquen ixos puns en cogues y creus que teniu an ixos cuaderns y a lo que diéu solfa y música. La hi va explicá lo home. Ell va pendre apuns per escrit de lo mes importán, va demaná que en lo violín li donare una llissó práctica, y entés lo que ere se va emportá un cuadern de primeres lecsions y va passá uns atres vuit díes estudián y fotenli al instrumén. Va demaná noves explicassions, va passá hasta vintissing o trenta díes ensayán en gran aplicassió y cuidado, y después va pendre dos mesos lo violín prometín tornál y entregál al mestre. Y va cumplí la seua paraula, dién lo bo del capellá al vórel tocá:

- Me desengaño; cuatre añs si no van sé sing me va costá a mí aixó y coste a tots; no vorem mes que milagres: se van ficá a tocá los dos una sonata, lo un en lo violín y l’atre en lo clave o lo que fore, y no ñabíe mes que sentí.

Va continuá Pedro estudián mes y mes la solfa y lo seu instrumén, y al cap de alguns mesos li va di lo organista: 

- Eres, Pedro, lo milló arco de la terra, perque lo tens mol fi, alt, sonoro, valén, expresiu y firme. Pots aná a tocá a la mateixa capella de Toledo.

Lo capellá, ademés, tocae, encara que poc y mal, la vihuela y la flauta, y va volé Pedro que li enseñare tamé estos instrumens. 

- Fill, li va contestá; lo que es enseñat no me atrevixco, perque ne sé mol poc. Pero mira, la prima de la vihuela solta o al aire es mi mayor a la clave de G - sol - re - ut; busca los demés puns, armoníes y postures y los tonos, que ya u trobarás; y lo pun mes baix de la flauta es re per la mateixa clave. Y encara que veus que sol té sis foradets y lo que tape la clau que es re sostenido, pero donán sert espíritu al alé o bufera per als aguts y graves, y tapán éste o aquell, o dos o mes, a un tems, se fan dos octaves, y hasta dos y micha lo que ne sap. Ves en Deu y fesme vore un atre milagre.

Sen va aná lo sagal en los instrumens; y als quinse díes van avisá al mossen, al justissia, a la padrina, y a la seua chiqueta mes gran y algunes atres persones del poble (may al hidalgo de la cantonada), y los dos musics van doná un consert que los va pareixe an aquella gen la capella del Vaticano, o per lo menos la de la Catedral de Huesca, que ere la que tots habíen sentit. Lo mossen, ple de goch, va rogá al organista que li dixare los instrumens al chiquet Pedro hasta que ell faiguere portá los millós que se trobaren. En efecte, va escriure a Barcelona (Barchinona, Barcino antigamén) y Saragossa, y ne van vindre dos de cada clase, mol bons. pera entrenáls va ñabé un atra reunió mes numerosa a casa de la padrina, aon se va doná un atre consert; y ella, que ere espléndida y volíe entrañablemén a son fillol, se va lluí mol agassaján als convidats en un gran refresco. Van tocá después entre atres coses lo canari, ball que entonses se usabe mol; y lo gitano, que escomensáe a fes aná; estos balls, de variedat en variedat y de nom a nom, han vingut a sé y dis al nostre tems, lo primé la jota y lo segundo o segón, lo fandango.

Passada la velada y al despedís, pera sorprendrels en mes efecte, va traure la padrina ficats a una taula dos bustos minuts y blangs representán les dos mateixes persones dels retratos que va fé primé en la llapissera; y va di: 

- Aixó ha fet lo meu fillol Pedro. Eren mol pareguts, viuríen, parlaríen, si hagueren tingut ulls y colós. Tot va sé pasmos, tot enhorabones a la mare de Pedro, que no fée mes que plorá, y la padrina lo mateix y lo mossen y atres persones. ¿En qué parará este chiquet?, díen. Y plens de assombro sen van aná beneín a Deu y dessichán viure pera vore al home que aquelles mostres anunsiaben y prometíen. Y sert que tantes habilidats juntes en un chiquet de tretse añs, y de aquell modo adepreses, be mereixíen aquella admirassió y aquells extrems; sobre tot a qui pensare que ere fill de una pupila infelís, y naixcut sol y sense protecsió a la llum del món.

Los retratos o bustos eren de alchés, y ell los habíe donat un simple bañet de cals en aigua de cola perque encara no sabíe fé lo que diuen estuco.

jueves, 16 de mayo de 2024

Lexique roman; Marrir, Marir - Protomartre


Marrir, Marir, v., lat. moerere, attrister, affliger, chagriner.

On lit dans les Capitulaires de Charles-le-Chauve, an 856, tit. XVI, ch. 13: Suis fidelibus aliquod damnum aut aliquam marritionem non faciat.

Baluze, Cap. reg. franc., t. II, col. 84.

Qu' el se pogues ja tener 

Que dols e plors no 'l marris.

T. de G. de la Tour et de Sordel: Us amicx.

Qu'il se pût jamais tenir que douleur et pleur ne l' affligeât.

Omes entre las gens

Que s sabon be, quan ren perdon, marrir, 

E del gadaing no s sabon esbaudir.

Cadenet: Meraveill me. 

Hommes entre les gens qui savent bien, quand ils perdent quelque chose, s'attrister, et du profit ne se savent réjouir.

Ieu sui sieus, sitot mi guerrey, 

O si 'l play, o si s'en marris.

Arnaud de Marueil: Cui que. 

Je suis sien, quoiqu'elle me persécute, ou s'il lui plaît, ou si elle s'en afflige.

S' a vos platz los mieus cars precs auzir, 

Jamais de joi entier no m cal marrir.

P. Guillem: Ai! Vergena. 

S'il vous plaît ouir les miennes prières chères, jamais de joie complète il ne me faut chagriner.

- S'égarer, s'abuser, se méprendre. 

Hom non pot anar ses charitat, mas marrir.

Trad. de Bède, fol. 20. 

L'homme ne peut aller sans charité, mais s'égarer. 

Part. pas. No sai quoras mais vos veirai

Pus m'en vau iratz e marritz. 

B. de Ventadour: Pel dols chant. 

Je ne sais quand désormais je vous verrai, puisque je m'en vais fâché et affligé. 

Qui la gen marrida 

Viest e pays, e los ajuda.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Qui revêt et nourrit la gent affligée, et les aide. 

Subst. Ill marritz e li consiros 

En tornon alegr' e joios.

G. Adhemar: L'aiga pueia. 

Les attristés et les mélancoliques en deviennent gais et joyeux.

- Méchant, hideux, maudit.

Comptet com follet marrit 

Emportavan son esperit.

Deslivret lo pros om del diable marrit. V. de S. Honorat.

Raconta comment follets hideux emportaient son âme.

Délivra le brave homme du diable hideux.

Subst. Li sant son esbait

Cant viron lo marrit.

V. de S. Honorat.

Les saints sont ébahis quand ils virent le maudit. 

ANC. FR. Qui tantes foiz m'a decéu

Par son engin et fait marrir. 

Moult corociez et moult mariz. 

Roman du Renart, t. II, p. 340 et t. III, p. 208.

Bele très douce chière amie, 

Pour Dieu, ne vous marissiez mie.

Fables et cont. anc., t. III, p. 173. 

ANC. ESP.

Mas dexanlas maridas en briales è en camisas. 

Poema del Cid, v. 2760.

ANC. IT. Certo marriti siemo e nescienti siem fatti. 

Guittone d'Arezzo, Lett. I.

CAT. Marrit. ESP. MOD. Amarrido (triste, afligido, decaído).

2. Maridamen, adv., tristement.

S'ieu dic deschauzimen,

E chan maridamen.

Gaubert, moine de Puicibot: Hueymais.

Si je dis impolitesse, et chante tristement.

3. Marri, s. m., tristesse, affliction.

Quar ira, dol e marri 

N' ai soffertat longamen.

J. Esteve: Si m vay. 

Car chagrin, douleur et affliction j'en ai supporté longtemps.

ANC. FR. C'est trop souffert de peine et marisson

Pour le plaisir d'une jeune fillette.

Cl. Marot, t. II, p. 237.

4. Marriment, Marrimen, s. m., tristesse, affliction, douleur.

Dis o Boecis e sso gran marriment. Poëme sur Boèce. 

Dit cela Boèce en sa grande affliction. 

Ab marrimen no s'acorda alegriers. 

Perdigon: Be m dizon. 

Avec tristesse ne s'accorde pas allégresse. 

ANC. FR. Od sospir et od mariment.

Roman de Partonopeus, t. II, p. 67. 

Pour allegier son marrement. 

Demanda li privéement

Dont li venoit cel marrement. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 302 et 94. 

ANC. IT. Marrimento.

5. Esmarir, v., attrister, affliger, gémir.

Que m defen

Lo pensar d' esmarrir. 

Richard de Barbezieux: Atressi com Persavaus.

Vu qu'elle me défend le penser de gémir. 

Part. pas. P. Vidal, per la mort del bon comte R. de Toloza, se esmaric mot, e det se gran tristessa. V. de Pierre Vidal. Var. 

Pierre Vidal, par la mort du bon comte Raimond de Toulouse, s' affligea moult, et se donna grande tristesse. 

ANC. FR. Si s' esmarirent

Si ke lor trois femes batirent.

Roman du Renart, t. IV, p. 329.

Quant la pucelle en sot le voir 

S'en fut dolente et esmarie, 

Sovent jura sainte Marie.

Fables et cont. anc., t. I, p. 183. 

IT. Smarrire.

6. Esmarrimen, s. m., affliction, inquiétude.

Grazis a Dieu lo remanen, 

E non aias d' esmarrimen.

Brev. d'amor, fol. 56.

Rends grâces à Dieu (pour) le reste, et n'aye pas d' inquiétude. 

IT. Smarrimento.


Marroquena, s. f., maroquin, sorte de monnaie.

Marroquenas, marabetis

Pauzon amons per mieg los pratz.

Gavaudan le Vieux: Senhors per.

Maroquins, marabotins ils déposent amont dans le milieu des prés.


Marrubium, s. m., lat. marrubium, marrube, sorte de plante. 

Coma la herba don pren son nom, dita porr o marrubium.

Eluc. de las propr., fol. 31.

Comme l'herbe dont il prend son nom, dite porreau ou marrube.

ESP. Marrubio. IT. Marrobio. (chap. No es com lo porro, los porros.)

Marrubium, s. m., lat. marrubium, marrube, sorte de plante.



Mars, Martz, s. m. et f., lat. Mars, Mars, planète.

El dig planeta nomnat Mars. Brev. d'amor, fol. 97. 

Ladite planète nommée Mars.

La III planeta sy a nom Mars. Liv. de Sydrac, fol. 53.

La troisième planète ainsi a nom Mars.

- Le troisième mois de l'année.

Mars es lo ters mes.

Brev. d'amor, fol. 46. 

Mars est le troisième mois.

Loc. Ni m lais, per abril ni per martz, 

Qu'ieu non cerque cum venha dans 

A sels que m fan tort. 

Bertrand de Born: Ges de far. 

Ni je ne me laisse, par avril ni par mars, que je ne cherche comment vienne dommage à ceux qui me font tort.

CAT. Mars. ESP. Marzo. PORT. Março. IT. Marzo. 

(chap. Lo mes de Mars o mars; lo planeta Marte.)

- Mardi.

Pueys fe lo lus e 'l mars e 'l mercres.

(chap. Después va fé lo dilluns y lo dimats y lo dimecres.)

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Puis il fit le lundi et le mardi et le mercredi.

ESP. Martes. (chap. Dimats, dimars; día de Marte.)

2. Dimars, Dimartz, s. m., mardi.

Per un dimars mati.

Amanieu des Escas: En aquel.

Par un mardi matin.

Voyez Dia.

3. Marcis, adj., de Mars, allusivement au dieu de la guerre.

Champs marcis, so es aquel champs un jutjavan li chavalier.

Trad. du Code de Justinien, fol. 73.

Champ de Mars, c'est ce champ où les chevaliers jugeaient.

(chap. Cam o campo de Marte (lo deu de la guerra). A La Fresneda está lo racó de Mars.)


Marseylles, s. m., marseillais, sorte de monnaie. 

Si vols dels petitz marseylles. V. de S. Honorat.

Si tu veux des petits marseillais.

(chap. Marsellés, moneda de Marsella, marsellesos, moneda marsellesa, marselleses.)


Martel, Martell, s. m., martel, marteau.

Anc non ausi plus menut batre 

Pairolliers ab quatre martels.

Roman de Jaufre, fol. 44.

Oncques je n'entendis plus menu battre chaudronniers avec quatre marteaux.

Soven la batra del martel enans que sia bell vayssel. V. et Vert., fol. 66. La battra souvent du marteau avant qu'elle soit beau vase.

Fig. Tribulatio es la farga e lo martell de patiencia. V. et Vert., fol. 66.

Tribulation est la forge et le marteau de patience. 

Prov. Bati ferr freg ab martel.

Deudes de Prades: En un sonet. 

Je bats fer froid avec marteau.

Un troubadour a employé ce mot dans un sens obscène, quand il a dit: Porta major martel 

D' un mul d' Espagna.

Guillaume de Berguedan: Un sirventes.

Porte plus gros marteau qu'un mulet d'Espagne.

ANC. FR. Ne li grevoient cop d'espée 

Nes que englume fait *martee.

Roman du châtelain de Couci, v. 3307.

CAT. Martell. ESP. Martillo. PORT. IT. Martello. (chap. Martell, martells. Apellit de una dinastía de Fransa, Carlos Martel o Martell. Martellet, martellets; v. martellá, pegá o picá en un martell.)

2. Martelada, s. f., coup de marteau.

Fier una martelada. Leys d'amors, fol. 128.

Frappe un coup de marteau.

CAT. Martellada. ESP. Martillada (martillazo). PORT. Martellada. 

IT. Martellata. (chap. Martellada, martellades; fotre la martellada: acusá an algú, com faríe un juche en lo martell.)

3. Martinet, s. m., martinet, gros marteau mû ordinairement par la force de l'eau; le local où est le martinet.

Parador o molin o martinet. Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1re, in fine.

Foulon ou moulin ou martinet.

CAT. Martinet. ESP. Martinete. (chap. Martinet, martinets. Es conegut lo martinet de Valderrobres, al camí que va a Beseit, daball del Guco; tamé es lo mote dels que vivíen allí.)

4. Martellar, v., marteler, frapper.

Martella ab so martell sobre nostre dos. V. et Vert., fol. 44.

Martelle avec son marteau sur notre dos.

Allusiv. Serpens,

Totas son entorn luy que martellan las dentz.

V. de S. Honorat.

Serpents, tous sont autour de lui qui martellent les dents.

Totz lo cors mi trembla, e m martelan las dens. Guillaume de Tudela.

Tout le corps me tremble, et les dents me martellent.

Fig. Amors qu' en aissi martella.

P. Raimond de Toulouse: Puois lo. 

Amour qui de la sorte martelle.

ANC. FR.

S' arrachant les cheveux, se martelant de coups. 

Robert Garnier, Porcie, acte V, sc. 1.

Qu'on oit les dents se marteller ensemble.

Salet, Trad. de l' Iliade, fol. 183.

CAT. Martellejar. ESP. Martillar. PORT. Martellar. IT. Martellare.

(chap. Martellá, martellejá; en lo cas de les dens: castañolejá.)


Martyr, Martir, s. m., lat. martyr, martyr.

Qui murra ses duptansa 

Er el cel martyr coronatz.

Aimeri de Bellinoy: Cossiros.

Qui mourra sans crainte sera au ciel martyr couronné.

Aissi, co ancianamens, perseguian los martirs catolix.

(chap. Aixina, com antigamén, perseguíen als martirs catolics.)

V. et Vert., fol. 72.

Ainsi, comme anciennement, ils poursuivaient les martyrs catholiques. Fig. Gavaudas no pot fenir

Lo planch ni 'l dol qu' el fa martir.

Gavaudan le Vieux: Crezens fis.

Gavaudan ne peut finir la plainte et le deuil qui le fait martyr.

De martir pogra far cofes 

Mi dons ab un bays solamen.

G. Pierre de Casals: Ja tant. 

De martyr pourrait faire confès ma dame avec un baiser seulement. 

CAT. ESP. (mártir) Martir. PORT. Martyr. IT. Martire.

(chap. Mártir, martirs.)

2. Martra, s. f., martyre.

Sanhta Babiana, martra. Cat. dels apost. de Roma, fol. 61. 

Sainte Babiane, martyre.

3. Martyri, Martyre, Martyr, Martir, s. m., lat. martyrium, martyre. 

Quant aquest sermo fo fenit, 

E 'l martyri foc adymplit.

Planch de S. Esteve.

Quand ce discours fut fini, et que le martyre fût accompli. 

Fig. A son cors fay tot jorn martiri. V. de S. Honorat. 

A son corps fait chaque jour martyre. 

El ser, dobla m mon martir.

G. Riquier: Ab plazen.

Au soir, me double mon martyre. 

Dona, no us puesc lo cente dir 

De las penas ni del martir.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Dame, je ne puis vous dire le centième des peines et du martyre. 

Loc. Los fay corre a martyri. V. et Vert., fol. 43. 

Les fait courir à martyre. 

Non an voluntat de penre lo martyr. V. de S. Honorat.

N' ont pas volonté de prendre le martyre.

Non pot recebre la corona de martiri. Trad. de Bède, fol. 22.

(chap. No pot ressibí la corona de martiri.)

Ne peut recevoir la couronne de martyre. 

El cavalgar e 'l manjar e 'l dormir 

E 'l juec d'amor tenon a gran martire. 

P. Cardinal: Tot atressi.

Le chevaucher et le manger et le dormir et le jeu d'amour tiennent à grand martyre. 

A mort et a martire nos an mes li trachor. V. de S. Honorat.

A mort et à martyre nous ont mis les traîtres.

CAT. Martiri. ESP. Martirio. PORT. Martyrio. IT. Martirio. (chap. Martiri, martiris.)

4. Martiriar, Marturiar, v., martyriser.

Sancta Lucia digz al tyran que la martyriava. V. et Vert., fol. 95.

(chap. Santa Llussia o Lucía li va di al tirano que la martirisabe.)

Sainte Luce dit au tyran qui la martyrisait.

Fig. Marturiar sa carn ab abstinencias. V. de S. Honorat.

Martyriser sa chair par abstinences. 

Part. pas. Tro el nasquet e fon martiriatz.

A. Brancaleon: Pessius pessans. 

Jusqu'à ce qu'il naquit et fut martyrisé. 

Marturiatz de correjas ab notz.

(chap. Martirisat (en) de correches en nugos.)

Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom. Var. 

Martyrisé de courroies avec noeuds.

ANC. FR. Il fist les sains homes martirier. 

Chron. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 179.

Car dame ne doit, par nul signe, 

Martyrer le serviteur sien.

Alain Chartier, p. 702.

ANC. ESP.

Marturiaba sus carnes como leal obrero. (ESP. MOD. Martirizaba)

V. de S. Millán, cop. 32.

CAT. Martirisar. ESP. MOD. Martirizar. PORT. Martyrizar. IT. Martirizzare.

(chap. Martirisá: martiriso, martirises, martirise, martirisem o martirisam, martiriséu o martirisáu, martirisen; martirisat, martirisats, martirisada, martirisades.)

5. Martror, s. m., fête des martyrs, Toussaint.

Luec del marit volgr' ieu un ser, 

E 'l ser que dures de pascor, 

Entro la festa de martror. 

Guillaume de Berguedan: Mais volgra. 

Je voudrais la place du mari un soir, et que le soir durât du printemps jusqu'à la fête de la Toussaint.

Del un martror al autre. Guillaume de Tudela. 

De l'une Toussaint à l'autre.

(chap. Tots los sans, Totsans.)

6. Martologi, s. m., lat. martyrologium, martyrologe.

El martologi d'Uzart, se fa aquesta festa al tern jorn.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 60.

Au martyrologe d'Uzart, cette fête se fait au troisième jour.

CAT. Martirologi. ESP. Martirologio. PORT. Martyrologio. IT. Martirologio.

(chap. Martirologi, martirologis.)

7. Protomartre, s. m., lat. protomartyrium, protomartyr.

L' an VII del enperi d' Onori foro revelatz... motz cor sanh, so es a ssaber sanh Esteve, protomartre, e Nicodeme e Gamalia e Abiba. 

Cat. dels apost. de Roma, fol. 54.

L'an sept de l'empire d'Honorius furent révélés... moult de corps saints, c'est à savoir saint Étienne, protomartyr, et Nicodème et Gamaliel et Abiba.

(chap. Protomártir, lo primé mártir, san Esteban o Esteve.)


AQUEST ES LO PLANT DE SENT ESTEVE, San Esteban, protomártir, el primer mártir, Sant Esteve, Stephanus

martes, 7 de mayo de 2024

Lexique roman; Liguar, Liar - Desliamar


Liguar, Liar, v., lat. ligare, lier, attacher.

La franhadura liaretz

Ab un fil.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous lierez la fracture avec un fil.

Fig. E m destreing lo cor e m lia.

Augier: Per vos. 

Et m'étreint et me lie le coeur. 

Amors mi met e mos fols cors en via 

Que us clam merce a lei de fin aman, 

E can vos cug preiar, la lenga m lia. 

R. Bistors: Aissi col. 

Amour me met ainsi que mon fou coeur en voie que je vous crie merci à manière de tendre amant, et quand je crois vous prier, la langue se lie en moi.

- Allusiv. et fig. Refuser de remettre les péchés.

So que liaretz en terra er liatz en cel. Trad. de Bède, fol. 79.

Ce que vous lierez sur terre sera lié au ciel. 

Proverb. Qui ben lia ben desli.

Marcabrus: Dirai vos. 

Qui bien attache bien détache. 

Part. pas. Mas junhas, col liguat.

G. Faidit: Trop malamen. 

Mains jointes, cou lié.

Lai on tenian Sebelia 

Vencuda e liada.

V. de S. Honorat. 

Là où ils tenaient Sébélie vaincue et liée. 

Fig. Non son liatz de matremoni, ni an fag vot. V. et Vert., fol. 18.

Ne sont liés par mariage, ni n'ont fait voeu. 

CAT. Lligar. ESP. PORT. Ligar, liar. IT. Legare. (chap. Lligá, liá, embolicá: lligo, lligues, lligue, lliguem o lligam, lliguéu o lligáu, lliguen; lligat, lligats, lligada, lligades; lío, líes, líe, liém, liéu, líen; liat, liats, liada, liades. Contrari: deslligá, desliá, desembolicá.)

2. Litge, Lige, adj., lige, terme de féodalité.

Car atressi cum bon senhor acuelh 

Son litge ser, mi devetz aculhir.

Arnaud de Marueil: Us jois. 

Car ainsi comme bon seigneur accueille son serf lige, vous me devez accueillir. 

Subst. El mon non es crestias de lunh aire 

Que sieus liges o dels parens no fos.

Giraud de Calanson: Belh senher.

Au monde il n'est chrétien de nulle qualité qui son homme-lige ou de ses parents ne fût.

Les troubadours employèrent ce mot allusivement pour exprimer leur soumission envers leurs dames.

Sela que vol que sos litges remaingna. 

Pons de Capdueil: Ges per la. 

Celle qui veut que je demeure son homme-lige. 

ANC. FR. E sis hoems liges devendreit.

Tu es siz liges homs, tu nel voil avoer.

Roman de Rou, v. 11687 et 4472. 

Vostre home lige devendrai.

Roman du Renart, t. I, p. 194. 

ANC. CAT. Lige, litge. IT. Ligio.

3. Lis, adj., lige.

Substant. Chamarlenx fo al duc e totz sos lis. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 110. 

Il fut chambellan du duc et tout son homme-lige.

4. Liam, s. m., lat. ligamen, lien, attache.

Liam ni cadena

No 'l te ni 'l tenria.

Perdigon: Verges en. 

Lien ni chaîne ne le tient ni le tiendrait. 

Fig. Sentura propriamen 

Liam d' amor signifia.

Brev. d'amor, fol. 8. 

Ceinture proprement lien d'amour signifie. 

Retz e liams... del diable.

V. et Vert., fol. 29.

Rets et liens... du diable. 

CAT. Lligam. PORT. Ligame. IT. Legame. (chap. Lligam, lligams; ligamén o lligamén, ligamens o lligamens del ginoll; lligassa, lligasses; nugo, nugos.)

Lligassa, vensill

5. Liamet, s. m. dim., petit lien.

El deissendra vitamen

Per liamet que el pe sen.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Il descendra vilement à cause du petit lien qu'il sent au pied.

(chap. Lligamet, lligamets; lligasseta, lligassetes; llasset, llassets; nuguet, nuguets.) 

6. Ligament, Liamen, s. m., lat. ligamentum, lien, ligament, attache.

Ancmais nulh temps no trobei liador

Que tan ferm lies ab tan pauc liamen.

Aimeri de Peguilain: Atressi m pren.

Oncques plus en aucun temps je ne trouvai lieur qui si ferme liât avec si petit lien.

Ab nervis et autres ligamens adaptatz. Eluc. de las propr., fol. 33. 

(chap. En nervis, ñervis, ñirvis y datres ligamens o lligamens adaptats.)

Avec nerfs et autres ligaments adaptés.

ANC. CAT. Lligament. ESP. Ligamiento (ligamento). PORT. Ligamento. 

IT. Legamento. (chap. Lligamén o ligamén, lligamens o ligamens.)

7. Ligansa, Liansa, s. f., alliance.

Feron los Tarantes liansa am la ciutat de Cartagha.

L'Arbre de Batalhas, fol. 54.

Les Tarentins firent alliance avec la cité de Carthage.

- Hommage-lige, terme de féodalité.

Hobediensas e liansas et subjectios.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. VIII, fol. 222.

Obédiences et hommages-liges et soumissions.

Allusiv. Pos de mi vos fas ligansa, 

Prometes mi bon' esperansa. 

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Puisque de moi je vous fais hommage-lige, promettez-moi bonne espérance.

Fis de mi liansa

A lei de fin amador.

G. Faidit: Jauzens. 

Je fis de moi hommage-lige à manière de tendre amant.

ANC. FR. S'il vaint, il aura le ligance 

De tot le roiame de France

Roman de Partonopeus de Blois, t. I, p. 96. 

Que serrement nul ne ligance. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 199. 

ANC. CAT. Lijanza. IT. Leganza. (chap. Aliansa, alianses. ESP. Alianza. Viene en el punto 13.)

8. Ligadura, Liadura, s. f., ligature, lien.

Conveniens ligaduras. Eluc. de las propr., fol. 69.

Ligatures convenables. 

Es aparelhada la liadura. Trad. d'Albucasis, fol. 60.

La ligature est apprêtée.

Car plus fortz es tals liadura.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Car plus forte est telle ligature. 

ANC. FR. Liées ensemble à grosses bandes et lieures de fer.

Amyot, Trad. de Plutarque. Vie d'Antoine.

CAT. Lligadura. ESP. PORT. Ligadura. IT. Legatura. (chap. Ligadura, lligadura, ligadures, lligadures; per ejemple, de les trompes de Falopio

9. Liassa, s. f., liasse.

LXXXV letras papals en XI liassas. Cartulaire de Montpellier, fol. 202.

(chap. Vuitanta sing lletres papals en onse lligasses; cartes del Papa de Roma, paregudes a les bules.)

Quatre-vingt-cinq lettres papales en onze liasses.

10. Liador, s. m., lieur, qui attache.

Ancmais nulh temps no trobei liador

Que tan ferm lies ab tan pauc liamen.

Aimeri de Peguilain: Atressi m pren.

Oncques plus en aucun temps je ne trouvai lieur qui si ferme liât avec si petit lien.

A liadors, lo portal nou. Cartulaire de Montpellier, fol. 44.

(chap. Als lligadós, lo portal nou.)

Aux lieurs, le portail neuf. 

IT. Legatore. (chap. Lligadó, lligadós, lligadora, lligadores; ligón, ligons, ligona, ligones; ligá es casi lo mateix que lligá.)

11. Aliar, Alhiar, v., lat. alligare, allier.

Part. pas. substant. Manda sos amics et aliats et subjets.

(chap. Envíe als seus amics y aliats y subdits : subjects : vassalls.)

Chronique des Albigeois, col. 8.

Mande ses amis et alliés et sujets.

Per negu dels seus ni de sos alhiats.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. CXLVI, fol. 234.

Par nul des siens ni de ses alliés.

CAT. ESP. Aliar. PORT. Aliar, alliar. IT. Allegare. (chap. Aliá, aliás: yo me alío, alíes, alíe, aliém o aliám, aliéu o aliáu, alíen; aliát, aliats, aliada, aliades. Per ejemple, los aliats contra los nassionalsossialistes alemans, los Nazis, les tropes aliades.)

Catanazis

12. Aliament, s. m., lien, alliance, union.

Fig. Per aliament de molieransa. Trad. de Bède, fol. 72.

Par lien de mariage.

13. Aliansa, Alhiansa, s. f., alliance, union.

Que son de la aliansa... mossen lo comte.

Aliansas sian fermas.

Tit. de 1388. DOAT, t. CLXXVIII, fol. 250.

Qui sont de l'alliance... de monseigneur le comte.

Que les alliances soient fermes.

Amb aquest ac tan gran amor e tan gran alhiansa.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 112.

Avec celui-ci il eut si grand amour et si grande alliance.

CAT. Aliansa. ESP. Alianza. PORT. Alliança. IT. Alleanza. 

(chap. Aliansa, alianses.)

14. Colligar, v., lat. colligare, lier ensemble, conjoindre, comprimer.

Per las venas et arterias... colligar. Eluc. de las propr., fol. 35.

Pour les veines et artères... lier ensemble.

Part. prés. La quarta es humor los membres colligant.

Eluc. de las propr., fol. 88.

La quatrième est humeur comprimant les membres.

Part. pas. Las partidas colligadas.

Eluc. de las propr., fol. 82. 

Les parties conjointes.

CAT. Colligar. ESP. Coligar. PORT. Colligar. IT. Colligare, collegare.

(chap. Colligá, conjuntá, fé colloga; colega, colegues.)

15. Colligatiu, adj., colligatif, propre à conjoindre, à lier ensemble.

Es quaysh dels uelhs colligativa. Eluc. de las propr., fol. 37.

Est quasi colligative des yeux.

16. Colligacio, s. f., lat. colligatio, liaison, réunion, enlacement.

Per donar a lors partidas colligacio.

Lor dona colligacio et ajustament.

Eluc. de las propr., fol. 195 et 63.

Pour donner liaison à leurs parties.

Leur donne liaison et ajustement.

CAT. Colligació. ESP. Coligación. PORT. Colligação. IT. Collegazione.

17. Colligament, s. m., liaison, union, enlacement.

Razitz que han entre si colligament. Eluc. de las propr., fol. 210.

Racines qui ont entre soi enlacement.

ESP. Coligamiento. IT. Collegamento.

18. Colligancia, s. f., liaison, union, enlacement.

Per lor granda colligancia. 

Per colligancia dels membres. 

Eluc. de las propr., fol. 51 et 33.

Par leur grande union.

Par liaison des membres. 

ANC. CAT. Colliganza. IT. Colleganza.

19. Obligar, v., lat. obligare, obliger, engager, lier.

Deu obligar las soas causas en penhora. 

Trad. du Code de Justinien, fol. 68. 

Doit engager les siennes choses en nantissement. 

Nos obligam

A perdonar de bon talen.

(chap. (natros) Mos obligam a perdoná de bona voluntat.)

Brev. d'amor, fol. 106.

Nous nous obligeons à pardonner de bonne volonté.

Fig. S' obliguet,

Per sa desobediencia,

A carnal concupiscencia.

Brev. d'amor, fol. 59. 

Il se lia, par sa désobéissance, à charnelle concupiscence.

Part. pas. Que hom se tenga per plus obligat a Dieu servir.

V. et Vert., fol. 61. 

Qu'on se tienne pour plus obligé à servir Dieu.

- Reconnaissant.

Aytant cant ell val plus que ieu, aytant li soy ieu plus obligatz.

V. et Vert. fol. 66.

Autant qu'il vaut plus que moi, autant je lui suis plus obligé.

ANC. FR. Que li crediteurs soit obligiet.

Charte de Valenciennes, 1114, p. 421.

CAT. ESP. Obligar. PORT. Obrigar. IT. Obbligare, obliare. (chap. Obligá: obligo, obligues, obligue, obliguem u obligam, obliguéu u obligáu, obliguen; obligat, obligats, obligada, obligades. En portugués, obrigado vol di agraít, grassies.) 

20. Obligatio, s. f., lat. obligatio, obligation, engagement.

Per aquo que non fo donada obligation.

Trad. du Code de Justinien, fol. 27. 

Par cela que ne fut donnée obligation. 

Paguar la dita obligatio o promessio.

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 267. 

Payer ladite obligation ou promesse.

CAT. Obligació. ESP. Obligación. PORT. Obrigação. IT. Obbligazione, obbligagione, obliazione. (chap. Obligassió, obligassions.)

21. Obligament, s. m., lat. obligamentum, obligation, engagement. Obligament de totz sos bes.

Tit. de 1269. Arch. du Roy., K. 17. 

Engagement de tous ses biens. 

Per expres obligament de maridatge.

Tit. de 1313. DOAT, t. XXXVIII, fol. 185. 

Par exprès engagement de mariage. 

ANC. ESP. Obligamiento. IT. Obbligamento, obliamento. 

(chap. Obligamén, obligamens.)

22. Obligansa, Obliganssa, s. f., obligation, engagement.

Quar prendre no vol la obliganssa.

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 134.

Car il ne veut pas prendre l'obligation.

Per obligansas generals sensa specification.

Statuts de Provence. BOMY, p. 227.

Par obligations générales sans spécification.

Per raso de la dicha obligansa.

Tit. de 1395. DOAT, t. CXXXVII, fol. 365.

Par raison de ladite obligation. 

IT. Obbliganza.

23. Religuar, Reliar, v., lat. religare, lier, attacher, rallier.

Ieu serai l' estendart, ab me vos reliatz.

Roman de Fierabras, v. 3119.

Je serai l'étendard, avec moi ralliez-vous.

Part. pas. Rayna..., sa langua (lengua) se te de part denant ab la boca, mas desdins (dedins)... no es religuada. Eluc. de las propr., fol. 257. 

Raine..., sa langue se tient de par devant avec la bouche, mais dedans... elle n'est pas attachée. 

San Pere, baturro, Zirigoza, rana

CAT. Relligar. ESP. Religar. IT. Rilegare. (chap. Relligá: torná a lligá, o be reapretá los nugos, les lligasses; per ejemple, los sacs d'ameles.)

24. Religio, Religion, s. f., lat. religionem, religion.

Li bon home de religion foron ab las crotz en bratz.

V. de Bertrand de Born. 

Les bons hommes de religion allèrent avec les croix en bras.

Monestiers o maio de religio. V. et Vert., fol. 16.

Monastère ou maison de religion. 

Selui... 

Cui ten estreg vera religios. 

Le Moine de Foissan: Ben volria quar. 

Celui... que tient étreint la vraie religion.

- Monastère, couvent.

Mantas religions 

Mes a foc et a carbons.

Hugues de S. Cyr: Cansons.

Maints couvents mil à feu et à charbons.

Mercat fazen entren en religion. V. et Vert., fol. 16.

Marché faisant ils entrent en couvent.

- Ordre religieux.

Anachorita, que es maniera de religio en Egypte per sanhta vida.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 50. 

Anachorète, qui est sorte d' ordre en Égypte par sainte vie.

CAT. Religió. ESP. Religión. PORT. Religião. IT. Religione. (chap. Religió, religions.)

25. Reliositat, s. f., piété, dévotion. 

Reliositaz, es airamens de pechat.

Trad. de Bède, fol. 36. 

Piété, c'est haine de péché.

26. Religios, Relegios, adj., lat. religiosus, religieux, pieux.

D' ome religios ab femna religiosa. V. et Vert., fol. 19. 

D' homme religieux avec femme religieuse. 

Substant. Silenci que toz relegios deu tener. 

Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 8.

Silence que tout religieux doit tenir.

Subst. et prov. L' abit no fa pas bon religios. V. et Vert. fol. 65. 

L' habit ne fait pas le bon religieux.

CAT. Religios. ESP. PORT. IT. Religioso, riligioso. (chap. Religiós, religiosos, religiosa, religioses.)

27. Religiozamen, Religiozamens, adv., religieusement.

Devon lo noyrir et esenhar religiozamens. V. et Vert., fol. 19. 

Doivent le nourrir et enseigner religieusement.

Aquels que vivio religiozamen.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 96. 

Ceux qui vivaient religieusement.

CAT. Religiosament. ESP. PORT. IT. Religiosamente. (chap. Religiosamen.)

28. Reconciliar, v., lat. reconciliare, réconcilier.

Nos vuelha reconciliar, e nos metre en la sua gratia.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. CXLVI, fol. 232.

Nous veuille réconcilier, et nous mettre en la sienne grâce.

Quan los reconciliaria, o 'ls absolvria.  Cat. dels apost. de Roma, fol. 27.

Quand il les réconcilierait, ou les absoudrait. 

CAT. ESP. PORT. Reconciliar. IT. Reconciliare, riconciliare. 

(chap. Reconsiliá, reconsiliás: yo me reconsilio, reconsilies, reconsilie, reconsiliem o reconsiliam, reconsiliéu o reconsiliáu, reconsilien; reconsiliat, reconsiliats, reconsiliada, reconsiliades.)

29. Reconciliatio, s. f., lat. reconciliatio, réconciliation.

Apres sa reconciliatio e sa retractatio.

Aportet la reconciliatio de Tholoza.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 143 et 181. 

Après sa réconciliation et sa rétractation.

Apporta la réconciliation de Toulouse. 

CAT. Reconciliació. ESP. Reconciliación. PORT. Reconciliação. 

IT. Riconciliazione, riconciliagione. (chap. Reconsiliassió, reconsiliassions.)

30. Reconciliament, s. m., réconciliation, raccommodement.

Per lo cal recebem ara reconciliament.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains.

Par lequel nous recevons maintenant réconciliation.

IT. Riconciliamento. (chap. Reconsiliamén, reconsiliamens.)

31. Esliar, v., délier, détacher. 

Tot so que hom enemic lia, 

L' avenimen de Dieu l' eslia.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Tout ce qu'homme ennemi lie, l' intervention de Dieu le délie.

(chap. Deslligá, lo mateix que lo pun que seguix.)

32. Desliar, v., délier, délacer, détacher, déballer.

Deslian la donna qu'era encadenada. V. de S. Honorat.

(chap. Deslliguen la dona que estabe encadenada.)

Délient la dame qui était enchaînée. 

Si merchadiers ven a Bessa ses merchat o feira, e deslia, e no i vent, no i dara ja leida. Charte de Besse en Auvergne, de 1270. 

Si marchand vient à Besse sans marché ou foire, et déballe, et n'y vend pas, il n'y donnera jamais leude. 

Fig. Quar lo dreit lo deslia.

Bertrand d'Allamanon: Ja de chantar. 

Car le droit le délie.

- Allusiv. et fig. Remettre les péchés. 

Deu querre tal cofessor que sapcha liar e desliar.

V. et Vert. fol. 68. 

Doit chercher tel confesseur qui sache lier et délier. 

Proverbial. Qui ben lia, ben desli.

Marcabrus: Dirai vos senes. 

Qui bien lie, bien délie. 

Part. pas. Ella sentir s' a desliada.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Elle se sentira déliée. 

ANC. CAT. Desliguar. CAT. MOD. Deslligar. ESP. Desliar, desligar. 

PORT. Desliar. IT. Slegar. (chap. Deslligá: deslligo, deslligues, deslligue, deslliguem o deslligam, deslliguéu o deslligáu, deslliguen; deslligat, deslligats, deslligada, deslligades.)

33. Deslegar, v., délayer, dissoudre, fondre.

Part. pas. Cant la neus fon deslegada. V. de S. Honorat. 

Quand la neige fut fondue.

(chap. Fondre, fondres; dissoldre, dissoldres; desfé, desfés.)

34. Entreliar, v., entrelacer, nouer, embarrasser.

Per que 'l lengua m' entrelia, 

Quan ieu denant ley me prezen.

B. de Ventadour: En cossirier.

C'est pourquoi la langue s'embarrasse en moi, quand devant elle je me présente.

La boca m' anava secan, 

E la lengua m' entrelian.

Passio de Maria. 

La bouche m'allait se séchant, et la langue se nouant en moi.

(chap. Entrelligá, entrelligás; embolicá, embolicás; fés un nugo a la gola : a la llengua.)

35. Sobreliar, v., sur-lier, s'attacher, s'enraciner.

Tal se pipa e s' aplanha,

Cui malvestatz sobrelia.

Hugues Brunet: Lanquan son li. Var. 

Tel se pomponne et se mignote, en qui mauvaiseté s' enracine.

36. Liamar, v., lier, attacher, resserrer. 

Fig. Fin' amors mi liama,

Qu' en mi non a pont d' enjan.

Raimond de Miraval: Sitot s'es. Var. 

Pur amour m'attache, de sorte qu'en moi il n'y a point de tromperie.

37. Aliamar, v., lier, attacher, enchaîner.

Fig. La su' amors m' afama

Que m ten pres e m' aliama.

G. Faidit: Una dolors.

Le sien amour, qui me tient prisonnier et m' enchaîne, m' aflame.

38. Enliamar, v., attacher, lier, enlacer.

Fig. Ges per so no m puesc partir un dorn, 

Si mi ten pres s'amors e m' enliama. 

B. de Ventadour: Be m' an perdut. 

Pour cela je ne puis point m'en séparer d'une darne, tant me tient pris son amour et m' enlace. 

Ab son vol m' enliama.

A. Daniel: Anc ieu non. 

Avec sa volonté elle m'enlace. 

Part. pas. Enliamatz soi tan que, si m volia 

Desliamar, ges far non o poiria. 

Aimeri de Peguilain: Atressi m pren. 

Lié je suis tellement que, si je voulais me délier, je ne le pourrais point faire.

39. Desliamar, v., délier, détacher. 

Enliamatz soi tan que, si m volia 

Desliamar, ges far non o poiria.

(chap. literal. Lligat estic tan que, si me volía deslligá, gens fé no u podría.)

Aimeri de Peguilain: Atressi m pren.

Lié je suis tellement que, si je voulais me délier, je ne le pourrais point faire.