Mostrando las entradas para la consulta moltes coses ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta moltes coses ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 30 de abril de 2026

Boecio, códice, monasterio de Ripoll

BOECIO. (1)

(1) Códice del monasterio de Ripoll, titulado Vida y milagros de Santos, n.° 113, fól 141.
La materia que encierra este fragmento tiene marcados de vez en cuando unos espacios, que serían destinados para ocuparlos con el número respectivo de los capítulos en que se divide, de lo que se olvidaría, sin duda, el escribiente, menos en los espacios quinto, séptimo y octavo, donde efectivamente se lee la palabra 
capitol con el número que, por orden, corresponde a cada uno. Advertimos, pues, que hemos llenado los espacios donde se omitieron las indicaciones referidas, con las que les correspondieran; y esto lo hacemos, tanto para que se note mejor la distribución de la materia, como porque así se deja ver claramente que el trozo que falta al principio ha de ser tan solo una pequeña parte del capítulo I°.

monasterio de Ripoll, Boecio, Boeci, Boheni



....... La qual cosa en breu los vendria en ajuda contra lo dit Theodorich el despol posseyria del regne posant falçament titol de tracio al dit Boheci per ço cor era major e pus virtuos e pus poderos quels altres. Empero era innocent en la cosa. E en absencia del dit Boeci fo promulgada sentencia contra ell que fos exiylat e mes en preso en la ciutat de Pavia on per colpa malament fenta fo malmenat e per aço car era bo e discret e coratios e no frevol axi com virtuos e bo jatsia que soferis tribulacio en lo seu cors empero temprava e vencia la sensualitat per bona raho per la qual cosa feu aquest libre en lo qual mostra que ell sentia be la tribulacio en lo cors mas empero axi com virtuos soferia valentment la fortuna contraria car humanal cosa es sentir les adversitats mas empero sil hom leva lo seu enteniment alt envers la veritat sobirana conexera clarament que nos deu del tot esmeylar ne si matex desemperar. On podets notar que en altre manera esta hom trebayllat per passions senssibles e en altra manera quant te lo enteniment exalçat envers los bens vertaders e per ço car Phylosophia qui vol aytant dir com saviesa feu levar lenteniment del hom envers los dits bens. E per aço lo dit Boheci en aquest libre posa si matex en loch de persona torbada per tribulacions e posa la Phylosophia en loch de persona qui seguex e conex veritat axi com si eren IIes persones ques rahonassen perque posa les sues dolors ab les rahons de les dites dolors e la Philosophia lo consolava anullant les rahons de les dites dolors perque lo dit libre a nom de consolacio de Phylosophia quaix que fossen II persones ço es la una malalta e laltre que fos metge e que fossen maestre e dexeble perque lo dit Boeci comença a dir planyent en axi.

Lo II capitol.

Aylas jo qui solia esser estudi he qui he feyts molts libres e diverses dictats e qui htresladats molts libres de Philosophia de grec en lati axi com la methafisicha de Aristotil e la arismeticha de Nithomachi pare del dit Aristotil mentre jo era en la flor del meu estudi estant en gran benanança aylas aram cove de fer dictats de plant e de dolor per los quals puxa mostrar la mia miseria regant ab lagremes de plor vertader la mia cara e jatsesia quem hajen tolt tot ço que jo posseya empero nom han poscudes tolre les mies sciencies ans aquelles me acompanyaran e nos pertiran de mi e aquelles soles son companyia mia. - On es notoria cosa que lo dit malvat Theodorich per la sua crueltat tolch a Boheci tota persona qui hagues ab ell privadea e negun seu amich nol gosa seguir ne li lexa negun seu conexent a son servey e part aço havial desposseyt de tot quant havia mas per ço car los bens e les riqueses de la anima no desemparen hom no poden esser toltes per mans estranyes per aquesta raho diu que les sciencies que ell se havia guanyades estegeren ab ell e no pogueren esser enpetxades per negun. E per ço dix Catho aprin alcuna sciencia a art car si per aventura se mudava e fugia la tua fortuna la sciencia tots temps romandria ab tu e not desemperaria dementre que haguesses vida. En apres Boheci fa comperacio del seu temps passat al present dient aytals peraules - ay mesqui la gloria de la mia benanança que e hauda en los temps passats e la verdor del meu jovent aram som tornats en desolacio dels meus fets en la mia triste veylesa. - Notats que compara lo jovent a verdor car axi com planta quant es be vert mostra que deu be aprofitar en fruyts axi la persona cant en son jovent comença ben faent bones obres e virtuoses es garda de mal demostra que deu esser bona e profitosa plasent a Deu e a gents. E per aquesta raho Boeci en son jovent era estat bo e virtuos e ara en se veylea se veya en tristor e havia major raho de planyer perque dehia - ara es aquest temps per los mals que sofir mes venguda soptosa veylea la qual se apar en aço car soptosament son tornat canut e magra e rugat (canoso, magro, arrugado). - Aci notats que per ço cor los mals e les tristors fan cuytar la persona a veylesa per tal quant tots los accidents de la anima exceptat goig e alegria sequen lo cors de la humiditat radical que es fonament de la vida e per aço cuyten hom a la mort per força cove de enveylir la persona per tristors. E per ço car per les engoxes de la anima lo cors pren mudament segons mes e menys per aquesta raho lo dit Boeci torna canut soptosament de la qual cosa se esdevench una gran meraveyla en Bolunya la grassa on quant I hom fos jutgat a mort li tornaren tots los cabeylls blancs dins espay de I die natural e empero non havia negun blanch. E axi mateix per ço car dolor toll a hom la sabor de les viandes per ço lo dit Boeci no podia ben menyar perque torna rugat e tremolos per ço car per defaliment de vianda la pell del hom no compleix ne la persona no pot haver força. En apres se clamava de la mort perque no venia car per la dolor que havia ne soferia la desiyave dient que la mort lavores es cruel quant ve a la persona estant ebenanança e lavores es bona quant ven a hom en temps de adversitat e de pobrea e de tristor car en aytal temps es per molts desigada e menys es temuda mas comunament fa lo contrari axi com a cruel car menysprea les pregaries e les lagrimes e los sospirs e gemechs de les persones que la desigen quant son posades en miseria e ve a aquells qui son en bona anda e han ço que volen e dix - o mort perque es axi cruel perque no vens ara quant me veus en tanta dolor e quem faries gran plaser e fugs a mi mesqui posat en gran tristor. E en apres repren los henamichs dient axi - o amichs meus quim teniets per benehuyrat e mavets moltes vegades loat veus ara que son caygut e aterrat soptosament e mes venguda mala ventura perque podets conexer que la mia benahuyrança no era ferma ans era vana perque vanament son estat loat per vosaltres. -

Lo IIIe capitol.

Mentre ques penssava en les dites coses ab dolor e hagues callat e estigues tot consiros en son lit aperechli una dona a la part dreta del seu cap la qual havia la cara molt bella e digne de gran reverencia e havia los huylls flamajants e molt avists la color de la sua cara era tota viva e frescha en senyal de bona compleccio e de benignitat. Aquela dona havia molt gran força e era ten antiga e veylla que no poria jo dir la sua hedat de dies e de ayns. La granesa del seu cors era molt duptosa car alscunes vegades era axi minua com les altres persones e a vegades era ten alta que del cap tochava al cel e sil volia I poch alçar trespassava lo cel. Les sues vestadures eren fetes de filadura molt prima e delicade e molt soptilment e eren de tal materia que nos porien corrompre les quals vestadures la dita dona havia texides e fetes per aximatexa. La color de las dites vestadures era semblant a negror de fum que roman en les pintures ennegrides per veylesa e per fum e en les estremitats de les dites vestadures eren texides dues letres ço es P e T la P era baix en les faldes e la T era entorn del cabeç e de la P entro a la T havia pintura a manera de grasons. La dita vestadura era esquinçada en alcuns lochs per ço cor alscuns robadors la volien pendre per força perque la havien rompuda e esquinçada ab les mans car fugi e no la prengueren. La dita dona tenia en la sua man dreta libres en la ma esquerra un ceptra


Lo IIII capitol.

Aquesta dona era la Philosophia la qual es dita dona per ço car axi com a dona se pertany segons la sua condicio de nodrir lom. E per ço naturalment ordonada axi la Philosophia fa lom perfeyt e acabat nodrint e informant aquell nedeameat ab ella.
E estava sobre lo seu cap per ço cor havia torbat lo seu enteniment per la ira que havia no la posa en lo cap lo qual es lo seu loch car ira empatxa lenteniment que no pot conexer la veritat clarament. Aquesta dona fou mare dells savis antichs perque Plato e Demostenes dixeren que havien haudes dues mares ço es natura e philosophya e dehien que natura los havien feyts materials e philosophia los havia denegats de vicis e informitats de virtutz. La dita dona havia la sua cara molt bella e digne de gran reverencia es deguda a persona virtuosa la qual cosa ço es que alcun sia virtuos segons los phisonomichs se demostra mes en la cara que en neguna altra pertida de la persona segons un proverbi qui diu axi la vostra cara mostra quina es la condicio vostra car per la cara conex hom en alguna manera la condicio de la persona. Encara mes la dita dona havia los huyls flamejants per ço cor la persona savia conex clarament e soptil veritat e bonesa e no pot esser tost enganada car gardes de engan. E la color de la cara sua mostrave benignitat car saviesa e fe fan esser hom benigne. La sua hedat de dies era molt antiga per ço car ja era en lo començament del mon perque diu Salamo en lo libre dels proverbis en lo VIIIe capitol quant Deus aparaylava los cels ja era ab Deu ordonant totes coses per la sua estatura duptosa. Dona entendre que a la persona savia se pertany que hage cura de les coses altes e axi matex algunes vegades de les coses baxes ço es de les celestials e terrenals. Per les vestadures Ion enteses les sciencies car axi con les vestadures comprenen e encloen dins si la persona vestida axi les sciencies encloen dins si saviesa e la embeleexen los fils prims son los principis e les regles que son en cascuna sciencia los quals aparen e son soptills mas quant son be ordonades donen compliment a la sciencia los quals principis la Philosophia avia texits car a saviesa se pertany de fer e ordonar les dites regles. Mas per ço car los entichs savis feeren molts e diverses libres de philosophia molt escurament per ço car perlaren per semblances posa que la color de les vestadures eran semblants a ymages fumoses e veylles. Per les dites letres ço es P e T son enteses dues coses ço es principi e terme e la I deu esser ab laltre car poch valria començar la cosa si no la termanava hom. E axi com aquell qui vest es comença a vestir les faldes e puis vest lo cabeç e axi vest tota la vestadura quant de les faldes es vengut al cabeç tot en axi del principi ab grasons ço es poch apoch aconseguex hom lo terma ço es a saber començant obres virtuoses e meylorant en aqueles havent conexensa de les coses en guisa que depuis finalment puxa pujar a la contemplacio divinal on aura clara conexença sens miga e sens triga. La dita vestadura era estada esquinçada forcivolment. Aços diu per molts qui soptosament e per força volen saber les sciencies e prenenne de la Ia I poch e de laltre altre poch e finalment non han neguna empero volen esser comtats entre els savis. Per los libres que tenia son enteses les sciencies les quals deu ensenyar persona scient e les quals ell ha apreses per los libres mes que per altra cosa. Per lo ceptra es entesa correccio car al hom savi se pertany de corregir e de castigar los homens fols. Aquestes dues coses ço es ensenyar e corregir no poden esser fetes sens saviesa. Los filosops pintaven la dita Philosofya en altres e diverses maneres car alscuns la pintaven jahent en I lit per ço que la anima reposant conquer saviesa e pintaven IIII donzeles que aportaven lo lit. La primera havia nom amor la segona trebayl la terça cura la quarta vigilia car per amor obraz e trebaylant obran e acaban e ab cura provehim e veytlant nos guardam de coses contrarioses. Altres la pintaven estant en los portals dels temples e sobre lo seu cap scrivienhi aytals peraules – usatge ma engenrada memoria ma infantada avorresch los fols e les obres vanes. - Aquests breument dehien en quina manera a hom saviesa e ço de ques deu gardar tota persona savia. Altres les pintaven en los lochs de les justicies axi com a regina seent en cadira e als seus peus estaven II homens entichs qui tenien la I genoyl baix en terra e xuclavenli les mameles cascun la sua e ella estenia los seus braces sobre els per la qual cosa es entes que veritat e bonea de justicie e de jutgement es feta e formada e nodrida ab let de philosophya e per aquella es fortificada e perfeta e acabada.

Lo Ve capitol.
En apres posa que feu la Philosophya on devets notar que per aço car havia compassio e pietat de Boeci tench manera de persona qui vol donar consolacio. E primerament li lunya ço que li donava tristor e depuys posay que li devia donar consolacio perque fo I poch comoguda car persona savia nos deu fortment enfelonir. E quant hac vistes les rahons de la sua dolor les quals lo agrevyaven e nol lexaven tornar al dret juy de raho dix de aqueles - qui a lexades acostar a aquest malaut aquestes putanyones soylades les quals per manera de medicina li donen veri lo qual fa les sues dolors crexer perque no pot garir ans se agreuge quant mes va mes. - On devets notar que persona savia no deu retenir ab si los pensaments que torben la raho mas deulos lunyar de si matexa. E per ço car seguir mes la volentat que la raho fa hom esser quaix bestial e sutze e per aquesta raho la Philosophia dix de les cogitacions seguens la volentat que eren putanyones soylades car aytals cogitacions moven hom a coses sutzes afalagant ab coses plasents axi com fan les putes giten los homens de raho els fan delitar en sutzures. En apres giras deves les cogitacions dienlos felonament - anatsvosen en mala ventura car sotz axi com les serenes de la mar que cantant dolçament maten les gents. - Diuse en les faldes que les dites serenes son en forma de fembres les qualls canten molt dolçament e tiren les naus faent faent adormir los homens per la dolçor de lur cant e puis aucienlosAxi aytals cogitacions paren plasents mas fan crexer la dolor en tant que fan venir hom a desesperacio si molt les aturave ab si. E quant aço ach dit les dites cogitacions se pertiren de Boeci ab gran confusio e no pogren respondre axi com a malmirentsE apres la Philosophya posa aqui les sues dozelles ço es les rahons virtuoses e bones per ço que guarissen Boeci qui havia los huyls ploroses e la pensa aterrada lo qual quant hac viste la dita dona e hac vist ques era axi ensenyorida com no la conegues e estech tot meraveylat e gira los seus huyls e la viste fortment envers la terra e espera que faria la dita dona. Notats quel hom qui es sotsmes a la sensualitat per avols pensaments ans ques puxa de tot levar per la lum de la raho ha primerament batayla dins en si entre la sensualitat e lenteniment fort trenca hom los ligams de la sensualitat regonexent si matex. En apres la Philosophya acostas en lo lit de Boeci e asigues sobre lespona. Aquest lit es lenteniment del hom e la espona es la sciencia especulativa en la qual se posa la Philosophya. En apres parla reprenent Boeci e dix
- o Deus e tan gran dolor es aquesta car la pena daquest baro es soptosament enderrochada pregon per vens terrenals de la fortuna e esli crescuda forment cura e ancia molt dampnosa e ha soptosament perduda la sua propia lum e es caygut en escures tenebres. - Aquest hom qui era virtuos e franch de totes ancies pegues e solia gardar e remirar lo cel axi com sil vees ubert es pensava en los moviments dels cels e del sol e de la luna e de les altres planetas e axi mateix de les esteles es pençaba en los mudaments dels elaments e de la mar e dels vents e de totes les dites coses vol saber raho pensaves encara en los sperits qui mouen los cels e per quina fin e com e encara en tots los temps e en les natures e en tot ço ques feya en la terra e en lo cel e en la migania e perque era habundancia o freytura de les coses ara veus aquest aytal com jau e quaix te apagada la lum de la sua pença e premut efexugas e greus de tristor e de dolor e te la sua cara baxa. O e ten gran estranyedat es que aquest qui ab ten gran pleser solia contemplar les coses celestials e ara es forçat de gardar la terra nescia e folla car per ella ço es per les coses terrenals moltes persones fan follies e nescieses e lexen estar vertadera saviesa.

Lo VIe capitol.

Mas de huy mes temps es que prenga alcuna saviesa e medicina de bon metge. On devets notar que la Philosophya tench manera de bon metge qui demana e vol saber lo conençament de la malauthia interrogant lo malaut e per aço fa interrogacions e demandes a Boeci cortesament. E axi com lo metge per les respostes del malaut revella e mostra al malalt alcunes coses que ell no sabia nes pensave perque lo malalt conex mils lo seu mal en es pus obedient al metge. E axi com lo metge comença a donar al malalt medicines leugeres e en apres les dona pus forts segons que a obs per ço car les forts farien mudaments massa soptoses per aquesta raho la Philosofya tench semblant manera en guarir Boeci consolantlo de les sues peraules començal a rependre suau e leugerament guardantlo en la cara e dix - no es tu aquell qui eres nodrit ab la nostra leyt ço es ab la nostra doctrina e es crescut e vengut a perfeccio per les nostras sciencies e qui eres escapat a les persones de la sensualitat e eres posat en gran fortalea de virtuts al qual nos haviem dades moltes bones armes les quals sino haguesses lançades e desemperades te hagren virtuosament defensat e no fores estat vençut. Diguesme tu al qual tantes gracias havem fetes coneysme perque cales parla ab mi. Demante si calles per vergonya o per esgleyament car certes mes amaria que calasses per vergonya car la vergonya no tol la raho ne lo seny. Esgleyament empatxa lo sen el enteniment mas segons que jo conech a tu pren axi espaordiment. -

Lo VIIe capitol.

E quant la Philosofya vee estar Boeci axi mut e quaix peria que no hagues lenga posali les sues mans ço es conaxença del seu defaliment als seus pits aço es quant hom torna a regonexença de si matex e lavors jatsesia que la raho sia carregada empero no es de tal vençuda ne aterrada perque dix Philosofya quant lo hac toquat - aquesta malalthia no es periylosa car es litargia que es exir de dret e de juy e de rahoExoblidades li son - dix ella - les armes que nos li haviem dades mas leugerament les cobrara sins pot conexer e per ço quens conega tochar liem los seus huyls qui estan cuberts de gran foscura de les coses terrenals. - En apres torchas los huyls ço es la raho e lenteniment ab la sua vestadura delicada los quals eren carregats de lagremes ço es de volentats terrenals e fosques car levali les sues turbacions e felonies de la sua pença e lavores lexaren les tenebres de turbacio e tornali quecom de la prima vigor ço es que lo seu enteniment fo illuminat.

Lo VllIe capitol.

qnant (quant) Boeci se fo I poch regonagut e hac aclarit lo seu enteniment volch asseiar si conexeria la dona. E quant hac alçats los huyls deves ella conech que aquela dona era Philosofya nodriça sua ço es conexença del sobiran be lo quall era lo derrer e milor de la sua consolacio les esteles de la qual Boecii havia molt sovinyades. E quant la hac coneguda dixli - o maestre de totes virtuts qui es enviada en terra e avellada del sobiran be ço es de Deu qui la tremet a diverses e a moltes persones com ses fet aço que tu sies venguda en aquesta solitut e preso del meu exiyll es tu matexa axi com jo falçament acusada. - Resposli la Philosofya en axi - o especial amich meu e com seria aço que jot desemparas specialment ara com per amor de mi sofers ten gran trebayl per mantenir la mia doctrina ço es que tot philosof deu mantenir sobre totes coses veritat e bonea e deu menysprear tota tribulacio qui li vinga per aquesta raho. E per aço nom estaria be que jo desemperas les persones ignoscens qui per amor mia soferen mal. Lo teu afany prench jo per meu ell vuyl ab tu soferir. E not pens que jom meraveyl del teu trebayll car a mi nom es novell empero ben saps tu que los antichs filosofs per conservar les nostras doctrines e per amor de veritat han sofertas moltes tribulacions. Car bet deu remembrar ço que has vist ço es que saviesa es molt menyspreada e avilada entre males persones car tots temps les persones folles contrasten a les savies e a les discretes. E no saps tu que ans que fos Plato amich nostre ja haviem haudes bataylles per los savis qui foren ans que ell dells qualls alscuns foren exillats e les altres hageren a fogir e alscuns prengueren mort. Ben saps tu que vivent lo dit Plato amich nostre Socrates maestre seu fo molt injustament perseguit e en presencia nostra pres mort per mantenir veritat. On devets notar que Socrates maestre de Plato feu I libre de unitat de Deu en lo qual prova per manifestes rahons que no devia hom fer honor ne reverencia divinal sino tensolament ha I Deu per la qual cosa foren somaguts contra ell los sacerdots de les ydoles qui preycaven molts deus. E acusarenlo ab lo princep de Athenes dient que ell havia dit mal dels deus per la qual cosa havia esser jutgat a mort en tant que fos sentenciat que begues I anap de veri en nom daquell deu que el creya la qual cosa ell no rebuja confiantse en Deu. E quant lo hac begut no li feu mal negun segons que diu I doctor per nom Macer. En apres fo forçat quen begues altre anap en nom de tots los deus de Athenes e ell protestant que per aço moria lo qual quant lach begut tentost mori per lo qual fo irat tot lo pobla qui aqui era present. E levarense contra los dits sacerdots e ocierenlos tots. E prengueren lo cors de Socrates e ab gran honor soterrarenlo en lo templa axi com aquell qui era amich de Deu vertader. E apres la mort de Socrates los seus dexebles se depertiren en diverses oppinions e jatsesia que alscuns mantinguessen alscunes errors empero aytembe mantenien alcuna pertida de veritat e per aquella soferien molts trebays jatsesia que fossen fols en altres. E si a tu no baste la fuyta de Anagaras ne lo veri de Socrates ne los turmens de Zeno per ço com eren grechs e estranys de la tua nacio empero deuriat menbrar de Cani e de Senecha e de Sora car tots aquests foren molt excellents philosops romans axi com tu metex e tots hagueren molts e bons dexebles e tots han soferts diverses turments per amor de veritat e de bonesa. Car Senecha segons ques comte en la istoria dels romans fo mestre de Nero quant fo feyt emperador e faes I die gran convit estant en la sua emperial magestat e vees Senecha maestre seu qui era en lo palau remembrali com moltes vegades lo havia ferit per nodrir e per castigarlo e soptosament mogut de gran ira feulo venir denant e dixli que elegis en quina mort volia morir car daqui avant no podia mes viure e mana quel matassen denant ell en aquella mort que ell mes elegiria lo qual forçat elegi que fos sagnat de dos brassos e posat en I bayn. E an axi nodri corp qui li tolch la vida e mori. Donchs aquest e los altres damunt dits sofariren mort per los castichs que donaven a les persones malvades volentlos nodrir e sostengren moltes e diverses tribulacions empero es romasa excellent e digna memoria de ells e no havia molt temps passat que eren estats morts e no foren morts axi ne tentost sino per ço cor eren molt savis en sciencies e en custumes de les males persones perque foren perseguents car tots temps fo que les bones custumes son perseguides per aquells qui tenen mala vida. Donchs no veig raho perque tu lot deges meraveylar si los bons homens estant en la mar salada e tempestuosa daquest mon soferen amergures e tempestats per les ondes grans qui hi son. E axi com la mar es amergosa e salade e tempestuosa axi es la vida de les gents mentre son en lo mon e jatsesia que les bones persones soveny sofiren tribulacions e persecucions per los mals per ço car les bones persones son poques e les males son moltes e quaix sens fi ques mouen mes bestialment seguint la lur propia voluntat que no rahonablament seguint lo dret juy de raho e per aço perseguexen los bons en moltes maneres empero per ço car saviesa venç malicia e bonea sobrepuge a malesa e la intencio e lo proposit dels savis e dels bons homens es aytal que no deuen aver anchia dels desplers dels mals homens ans los plau quels sien desplasents per raho jatsesia que les males persones sien moltes e molt poderoses per poder mundanal empero no deuen esser temuts per aquests car les dites males persones no han ab si regidor qui les govern car defall-los la raho qui deu regir e governar les gents ans son axi com la nau sens thimo e sens govern en la tempesta qui nos pot regir ans esta en gran periyll e per aquesta raho si ells se ajusten contra aquels quils donen les bataylles no poran haver victoria dels bons cor fermanse en aquella cosa qui no ha en si fermetat e los bons son regits per la virtut intellectiva que es regidora dels savis e informals de bonesa e de veritat e menals a la gran força e a la forts torra del sobiran e vertader ben hon han plasent contemplacio possehint los grans tresors de saviesa perques poden traure escarn dels fols los qualls han lexat lo vertader be e sonse occupats en coses qui res no valen ne poden profitar verament cor son transitories e decaybles e leugeres e frevols e altes e vallayades de molts bens. E axi o dix Enpodocles segons que recomte Theofautus en lo començament del libre de plantes qui diu que III coses son qui per lur excellencia sobrepugen totes les altres en aquesta vida. La primera menyspreu de la honor terrenal e de fortuna. La segona es desig de la benanança eternal. La terça es illuminacio del enteniment e de la volentat. La primera es ten bona que no es altre pus honesta e per res non es hom ten benehuyrat com per la segona e no es res que tant hom faça a conseguir les dites II com la tercera. E per ço car la torra es força dess... ta es ben garnida de les dites III coses per aquesta raho no ha pahor de res. E posar tene eximplis naturals en coses manifestes hon un hom qui ha lenteniment clar axi com lo cel com es ben sere posa sots los peus tota fortuna contraria menyspreant aquella e aquel jutge be e dreturerament qui per fortuna contraria nos lexa decaure e per fortuna de benanança no exalça lo seu cor aquest aytal pot ben tenir sens temor la cara ferma contra tota adversitat e no li calra haver paor de les ones tempestuoses mundanals per torbades e irades qui vinguen ne sera sobrat per la tempestat de la mar mundanal ne sera enderrochat per enpenta de vent ne cremat per ardor de foch ne aterrat per colp de pedra de giny ne sera mogut de son loch axi com para la furor del poble a moviment de mar e la envege dels henamics lagoters a vent e la ira dels senyors mundanals a foch e al colp de pedra de giny les quals coses temen vanament les gents folles e per aço son vençudes leugerament mas les persones savies no les qual tembre. Seguexse en apres o mesquins de homens e perque havets temor e estats espaordits e meraveyllats de les ires malignes e cruels dels mals senyors car sius en prenets be esgart no han ab si regidor ne capita perque no deuen esser temutz car no han força ne vigor. E per aquesta....  

viernes, 30 de enero de 2026

Tome V, Q - Quais, Cais - Carreforc

LEXIQUE ROMAN 
OU
DICTIONNAIRE 
DE LA LANGUE DES TROUBADOURS, 
COMPARÉE
AVEC LES AUTRES LANGUES DE L'EUROPE LATINE. 

TOME V. 
Q.-Z.

DE L'IMPRIMERIE de CRAPELET,
RUE DE VAUGIRARD N° 9.

alaudeta, laudeta : alouette; alondra; chap. cogullada, cogullades, perque porten cogulla al cap

LEXIQUE ROMAN 
OU
DICTIONNAIRE 
DE LA LANGUE DES TROUBADOURS, 
COMPARÉE
AVEC LES AUTRES LANGUES DE L'EUROPE LATINE,
PRÉCÉDÉ
DE NOUVELLES RECHERCHES HISTORIQUES ET PHILOLOGIQUES, 
D'UN RÉSUMÉ DE LA GRAMMAIRE ROMANE,
D'UN NOUVEAU CHOIX DES POÉSIES ORIGINALES DES TROUBADOURS,
ET D'EXTRAITS DE POËMES DIVERS;

PAR M. RAYNOUARD,
MEMBRE DE L'INSTITUT ROYAL DE FRANCE (ACADÉMIE FRANÇAISE ET ACADÉMIE DES INSCRIPTIONS ET BELLES-LETTRES),
SECRÉTAIRE PERPÉTUEL HONORAIRE DE L'ACADÉMIE FRANÇAISE, ETC.
 
TOME CINQUIÈME
Q.-Z.

A PARIS, 
CHEZ SILVESTRE, LIBRAIRE, 
RUE DES BONS-ENFANTS, N° 30.
1843.

Q

Q, s. m., dix-septième lettre de l'alphabet, et treizième des consonnes, q.
Devetz saber que q et k han motas vetz so de c.
(chap. Debéu sabé que q y k tenen moltes vegades so de c.)
Leys d'amors, fol. 4.
Vous devez savoir que q et K ont de nombreuses fois son de c.

Quais, Cais, adv., lat. quasi, quasi, presque. 
Quais mi eis en dezam.
B. Zorgi: Atressi com lo.
Presque moi-même j'en hais.
Los hueills a gros e cais escurs.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Les yeux il a gros et presque obscurs.
ANC. CAT. Quaix, quaaix, quax. CAT. MOD. Quasi, casi. ESP. Casi. PORT. IT. Quasi. (chap. Casi.)

2. Quaysque, Caisque, Caisce, conj. comp., quasi comme, presque comme, 
de même que.
Ab tant de josta lui se leva
Caisc' als autres dones solatz.
R. Vidal de Bezaudun: En aquel. 
En même temps elle se lève d'auprès de lui quasi comme (si) aux autres elle donnât soulas.
Quaisqu' om oblit so que non ve soven.
Aimeri de Bellinoy: Aissi quo 'l.
De même qu'homme oublie ce qu'il ne voit pas souvent.

Qual, Qal, Cal, pr. rel., lat. qualis, quel.
Voyez Muratori, Diss. 33.
Si voletz saber quals es.
P. Vidal: A per pauc de.
Si vous voulez savoir quelle elle est.
Cals es nostra vida? Aitals es coma fums. 
Trad. de Bède, fol. 82.
Quelle est notre vie? Telle elle est comme fumée.
Prov. Cal senhor, tal maynada. V. et Vert., fol. 76.
Quel seigneur, tel domestique.
Loc. Ieu no i sai ni tal ni qual.
B. Zorgi: Jhesu Crist per.
Je n'y sais ni tel ni quel (aucun).
Tota la teladura en que a X flessadas, qual mais qual mens.
Cartulaire de Montpellier, fol. 111.
Toute la toilure en quoi il y a dix couvertures, quel davantage quel moins (soit plus soit moins).
CAT. Qual. ESP. Cual. PORT. Qual. IT. Quale. (chap. lo cual, los cuals, la cual, les cuals; quin, quins, quina, quines.)
Ce pronom se combinait avec l'article, qui le précédait toujours et avec toutes ses inflexions.
De tres lairos
Lo qual pres piez per emblar menudiers. 
T. de Blacas et de P. Pelissier: En Pelissier.
De trois larrons lequel prit pire pour voler menues choses.
Ma dona, Na Alazais, molher d'En Barral de Marcelha, la qual amava mot P. Vidal. V. de P. Vidal.
Ma dame, dame Alazais, femme du seigneur Barral de Marseille, laquelle aimait moult Pierre Vidal.
Li cal combatian per la ley. La nobla Leycson.
Lesquels combattaient pour la loi.
Atrobero gran multitut
De paupra gen que segro tug,
Entre los quals Alexi fo.
V. de S. Alexis.
Trouvèrent grande multitude de pauvre gent qui suivirent tous, entre lesquels Alexis fut. 
Il s'employait parfois adjectivement.
Del cal huou pueys lo sanct capos issi.
Épître de Matfre Ermengaud à sa soeur.
Duquel oeuf puis le saint chapon sortit.
La terra fes redonda, establa fermamens,
La cal enclau la mar movabla e brugens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
La terre il fit ronde, stable fermement, laquelle enclôt la mer mobile et grondante.
En los cals sirventes demostrava molt de belas razos.
V. de P. Cardinal.
Dans lesquels sirventes il démontrait moult de belles raisons.
Paraulas, las quals vuelh be qu' entendatz. Philomena. 
Paroles, lesquelles je veux bien que vous entendiez.

2. Qualque, Calque, pron. indéf., quelque.
Que m vengues de vos qualsque bes.
P. Vidal: Nulhs hom no s pot.
Qu'il me vînt de vous quelque bien.
Que d'amor qualsque jauzimens
No m vengues o qualsque presens,
O qualque merce no y trobes.
G. Pierre de Cazals: Ja no cugey.
Que d'amour quelque jouissance ou quelque présent il ne me vînt, ou que quelque merci je n'y trouvasse.
Ves qualque part que ieu tenha.
G. Faidit: Una dolors.
Vers quelque part que je tienne (j'aille).
ANC. CAT. Qualque. ANC. ESP. Cualque, cualquer. IT. Qualche. 
(chap. Consevol : cual se vol, cual se vullgue.)

3. Qualaquom, Qualacom, (página cortada a la derecha) Queacom, Calacon, Calsacom, Quecun, indéf., quelque.
Per merce us prec e per humilitat,
Qu' en vos trobes qualaquom pietat.
Arnaud de Marueil: Si m destreignetz.
Par merci je vous prie et par indulgence, qu'en vous je trouvasse quelque pitié.
Presentiers non sera ja,
Si queacom ben dig no i a.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Il ne sera jamais agréable, si quelque bien *dit il n'y a pas. 
Vas qualacom latz,
Giraud de Borneil: Ges aissi.
Vers quelque côté.
- Subst. Quelque chose.
Eu non posc dir quecun que gaz non sia. 
T. du Comte de Provence et d'Arnaud: Amics.
Je ne puis dire quelque chose qui raillerie ne soit. 
Adv. Quant an queacom viscut. 
P. Cardinal: Sirventes.
Quand ils ont quelque peu vécu.
- Chacun.
Que calacon n' escapara. 
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 18.
Que chacun en échappera. 
Si calsacom non es joios.
Roman de Jaufre, fol. 79.
Si chacun n'est pas joyeux.
(N. E. El catalán usa quelcom; Google sólo encuentra registros después de 1900, y el primer resultado que me sale es de la RTVE, jodó con la tele de los rojos, la televisión española.)

4. Queacomet, adv, dim., quelque petit peu.
Ins en las nars queacomet.
Ades torsen queacomet.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Au-dedans des narines quelque petit peu.
Incessamment tordant quelque petit peu. 

5. Qualitat, s. f., lat. qualitatem, qualité, propriété, nature.
A mortal qualitat 
L' efan qu' en aquel temps es nat.
Brev. d'amor, fol. 33.
A mortelle qualité l'enfant qui en ce temps est né.
Per destrempamen de las qualitatz, las quals son caut, freg, sec et humit.
V. et Vert., fol. 68.
Par déréglement des propriétés, lesquelles sont chaud, froid, sec et humide.
CAT. Qualitat, calitat. ESP. Cualidad. PORT. Qualidade. IT. Qualità, qualitate, qualitade. (chap. cualidat, cualidats.)

6. Qualitatiu, adj., qualificatif.
Qualitativas, coma belamens, sanamens.
(chap. Cualitatives o cualificatives, com bellamen, sanamen, torpemen, sabiamen, milagrosamen, etc, etc.)
Leys d'amors, fol. 100.
Qualificatives, comme bellement, sainement.
IT. Qualitativo. (ESP. cualitativo, cualitativos, cualitativa, cualitativas: perteneciente o relativo a la cualidad, atributivo, adjetivo, propio, específico, peculiar.) (chap. Cualitatiu, cualitatius, cualitativa, cualitatives; calificatiu, calificatius, calificativa, calificatives : atributiu, adjetiu, propri o propi, espessífic, peculiá.)

Quan, Qan, Can, adv., lat. quando, quand, lorsque.
Quan vei l' alaudeta mover
De joi sas alas contra 'l rai.
B. de Ventadour: Quan vei.
Quand je vois l'alouette mouvoir de plaisir ses ailes contre le rayon.
(N. E. alaudeta, laudeta : alouette; alondra; chap. cogullada, cogullades, perque porten cogulla al cap. Es la imache de dal.)




Aten gierdon,
Et aurai l' en, qan aurai servit pron
Vostre gen cors fazonat per rason.
Blacasset: Gerra mi play.
J'attends guerdon, et je l'en aurai, quand j'aurai servi assez votre gentil corps façonné par raison.
Can pes cum soi tornat desamoros.
Folquet de Marseille: Per Deu amor.
Quand je pense comme je suis devenu indifférent.
Adv. comp. Son punit can que can
Mal e fallimen fan.
Nat de Mons: Sitot non es.
Sont punis quand et quand mal et faute ils font.
Car si la fes de re,
Can que can se desfara.
Nat de Mons: Al bon rey.
Car s'il la fit de rien, tôt ou tard elle se défera. 
ANC. ESP. Que jurastes al rey quant vos dixo su rancura.
Poema de Alexandro, cop. 406.
CAT. Quand. ESP. MOD. Cuando. PORT. IT. Quando. 
(chap. Cuan; pregunta: ¿cuán?)

2. Lanquan, conj., lorsque, quand.
Lanquan fuelhon bosc e guarrit. (guarricx)
B. de Ventadour: Lanquan.
Lorsque feuillent bois et chênes.
Lanquan li jorn son lonc en mai.
G. Rudel: Lanquan.
Lorsque les jours sont longs en mai.
ANC. FR. En lan quan furent évesques Joseph e Cayphas.
Trad. de l'Évangile de Nicodème. Bibl. Harléienne.

3. Quandius, conj., tandis que, aussi long-temps que.
Nos, jove omne, quandius que nos estam.
Poëme sur Boèce.
Nous, jeunes hommes, aussi longtemps que nous sommes. Conj. comp. Tandius sera lo pobles ses peril quandius sabra fre de santor sofrir.
Trad. de Bède, fol. 8.
Aussi longtemps le peuple sera sans péril que longtemps il saura le frein de piété souffrir.

Quant, Quan, Cant, Can, adv., lat. quantum, combien, quant, que.
Ailas! Quant cuiava saber
D' amor, e quant petit en sai!
B. de Ventadour: Quan vei.
Hélas! combien je croyais savoir d'amour, et combien peu j'en sais!
Non esgardes quant plenas mas aport chascus a Deu, mas quant puras.
Trad. de Bède, fol. 7.
Que tu ne regardes pas combien pleines mains apporte chacun à Dieu, mais combien pures.
Loc. Us no sap de que ni quan 
Li er ops qu' om lo cosselhes. 
Giraud de Borneil: Alegrar.
Un (seul) ne sait en quoi mi combien il lui sera nécessaire qu'on le conseillât. 
Adv. comp. A cels que Dieu non creiran, no aprofechera ni tan ni can.
Liv. de Sydrac, fol. 95.
A ceux qui Dieu ne croiront pas, il ne profitera ni tant ni quant (ni peu ni prou). 
Ara vei q' eu no m posc tan ni quan
Partir de lieis, tant es grans sa valors.
Perdigon: Anc no cujei.
Maintenant je vois que je ne me puis tant ni quant (aucunement) séparer d'elle, tant est grand son mérite.
ANC. FR. 
Ke ne se puéent ne tant ne quant aidier.
Roman de Gérard de Vienne, v. 2994.
Gerars tant ne quant ne s'areste.
Roman de la Violette, p. 148. 
En cant ama Dieu plus ardenmen, en tant lo recembla plus propriamen.
V. et Vert., fol. 33.
En combien (plus) il aime Dieu plus ardemment, en tant (plus) il lui ressemble proprement.
Prép. comp.
Res de be no y falh mas quan merces.
P. Raimond de Toulouse: Si cum selui.
Rien de bien n'y manque excepté merci.
Vai nuda, mas quan d'un pauc d' orfres.
G. Faidit: De lieis.
Elle va nue, excepté d'un peu d'orfroi.
Conj. Lo veray filh de Dieu cant a sa divinitat, e filh de la Verge cant a sa humanitat. V. et Vert., fol. 37.
Le vrai fils de Dieu quant à sa divinité, et fils de la Vierge quant à son humanité.
CAT. Quant a aquel nolieiament.
Consolat de la Mar, cop. 213.
IT. Quanto a dir qual' era è cosa dura.
Dante, Inferno, I.
Conj. comp. Quant que m fezes ejauzir
Amors, era m fai plorar.
Rambaud de Vaqueiras: Del rei d' Aragon.
Combien que me fit réjouir Amour, maintenant il me fait pleurer.
Ieu non crei qu' enquer, quan que n' estia,
No m' autrey tot so qu' er mi desautreya.
G. Pierre de Cazals: Ja tant no.
Je ne crois pas qu'encore, quoi qu'il en soit, elle ne m'octroie tout ce que maintenant elle me refuse.
En cant es de nos, nos em totz paures de poder.
A sa divinitat, so es a dire en cant que es Dieus.
V. et Vert., fol. 45 et 4.
Pour ce qui est de nous, nous sommes tous pauvres de puissance.
A sa divinité, c'est-à-dire en tant qu'il est Dieu.
Tan quan la vida m' er durans.
(chap. Tan com la vida me durará.)
B. de Ventadour: Pel dols chant.
Autant que la vie me sera durant.
CAT. Quant, quan. ESP. Cuanto. PORT. IT. Quanto. (chap. Cuan; tan com.)

2. Quant, cant, adj., quant, combien, quel nombre.
Calhs ni cans hi moriro, nuls no us ho poyria comtar. Philomena.
Quels ni combien y moururent, nul ne vous le pourrait conter. 
Ai! quantas vetz plor lo dia!
Augier: Per vos.
Ah! combien de fois je pleure le jour! 
De quantas que sillabas sia. Leys d'amors, fol. 8.
De quel nombre de syllabes que (ce) soit.
Loc. Tot y es quant y cove.
Hugues de Saint-Cyr: Servit aurai.
Tout y est ce qui y convient.
Tot quant auch ni vei lo cor m' esmaia.
B. Zorgi: Mout.
Tout ce que j'entends et vois m'agite le coeur.
CAT. Quant. ESP. Cuanto. PORT. IT. Quanto. 
(chap. Cuan, cuans, cuanta, cuantes.)

3. Quantitat, Cantitat, s. f., lat. quantitatem, quantité, volume.
Li rendon gran quantitat d' aur.
Saber no si pot nombres ni cantitatz.
(chap. Sabé no se pot - ni lo - número - ni la - cantidat.)
V. de S. Honorat.
Lui rendent grande quantité d'or.
Savoir ne se peut nombre ni quantité.
A la raso de sa cantitat.
Liv. de Sydrac, fol. 77.
A la (en) raison de son volume.
CAT. Quantitat. ESP. Cuantidad, cantidad. PORT. Quantidade. IT. Quantità, quantitate, quantitade. (chap. Cantidat, cantidats.)

4. Quantitatiu, adj., quantitatif, de quantité.
Quantitativas, coma pauc..., gayre. Leys d'amors, fol. 100.
De quantité, comme peu..., beaucoup. 
CAT. Quantitatiu. ESP. Cuantitativo. PORT. IT. Quantitativo. 
(chap. de cantidat: cuantitatiu, cuantitatius, cuantitativa, cuantitatives, com: poc, mol, massa, massa poc, gens, una mica, a tope, a cormull, etc.)

5. Enquant, Encant, s. m., lat. in quantum, encan.
Del fact dels encans. Charte de Gréalou, p. 76.
Du fait des encans.
Si vendran al enquant. Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 255.
Se vendront à l'encan.
CAT. Encant (N. E. Plaça o plassa dels encants, Barchinona, Barcelona).
ANC. ESP. Encante. ESP. MOD. Encanto. IT. Incanto.
(chap. Se vendrán al encán : subasta : ¿en cuán se ven aixó?)

6. Encantaire, Encantador, s. m., encanteur, huissier-priseur.
Al encantaire e al subastaire.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 42.
A l'encanteur et au subhastateur.
Que li cossols... puescan... elegir encantadors. Charte de Gréalou, p. 76.
Que les consuls... puissent... élire encanteurs.
(chap. Encantadó, subastadó, encantadós, subastadós, encantadora, subastadora, encantadores, subastadores. Té diferens significats.)

7. Inquantar, Enquantar, v., encanter, mettre à l'enchère, mettre à prix.
Inquantar... revas, desenas, vintenas, gabellas.
Statuts de Provence. BOMY, p. 1.
Encanter... rêves, dizaines, vingtaines, gabelles.
Part. pas. Lo crompador de las causas encantadas.
(chap. Lo compradó o crompadó de les coses encantades : que están al encán - p. ej. bens de la almoina o almoyna - subastades; comprá, crompá.)
Charte de Gréalou, p. 76.
L'acheteur des choses mises à prix.
CAT. ESP. Encantar. IT. Incantare. (chap. Encantá : encanto, encantes, encante, encantem o encantam, encantéu o encantáu, encanten; encantat, encantats, encantada, encantades; yo encantaré; yo encantaría; si yo encantara; encantás signifique despistás, alelás, quedás com un muermo o plantat com un estaquirot. Encantá : enchisá, hechisá; encantamén, encantamens.)

Quar, Qar, Car, conj., lat. quare, car, parce que, puisque.
Crida e ucha: Morz, a me quar no ves? Poëme sur Boèce.
Crie et invoque: Mort, à moi pourquoi ne viens-tu?
Del joven rei me platz, car non s' esmaia
Per paraulas.
Le Comte d'Empurias: Al onrat rei.
Du jeune roi il me plaît, parce qu'il ne s'effraie pas pour paroles.
Qar no vuel mos chantar aia sal.
Durand de Carpentras: Un sirventes leugier.
Car je ne veux pas que mon chanter ait sel.
Conj. comp. Fes se joglar per so car ac perdut tot son aver a joc de datz.
(chap. Tomás Bosque se va fé juglar perque habíe perdut tot lo seu habé al joc de dados. Ah no, que va sé Gaucelm Faidit. Ángel Villalba tamé es juglaret.)
V. de G. Faidit.
Il se fit jongleur parce qu'il eut perdu tout son avoir à jeu de dés.

Gaucelm Faidit.


Per so car no son gaire
Amat li fin aman.
B. de Ventadour: Quan la doss' aura.
Pour cela que ne sont guère aimés les fidèles amants.
ANC. CAT. Quar. CAT. MOD. ANC. ESP. Car. ANC. IT. Quare. 
(chap. Ya que, perque, a causa de.)

Quatre, Catre, nom de nombre, lat. quatuor, quatre.
Ce nom de nombre était ordinairement employé adjectivement, comme 
désignant la qualité numérique du nom auquel il se rapportait.
Creet Dieus, quan li plac, los quatres elemens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Dieu créa, quand il lui plut, les quatre éléments.
De catre vetz lo jorn n' a pro.
(chap. En cuatre vegades al día ne té prou.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
De quatre fois le jour il en a assez.
Subst. A ben chantar,
Coven amar
E locs e grazirs e sazos,
Mas s' ieu n' agues dels quatre dos, 
Non cug qu' els autres esperes.
Giraud de Borneil: A ben chantar.
Pour bien chanter, convient aimer et lieu et plaire et saison, mais si j'en avais des quatre deux, je ne pense pas que les autres j'espérasse. 
ANC. FR. On a vu que Pierre de Corbiac avait ajouté un s euphonique dans 
l'exemple cité; les trouvères en firent autant:
Quand vous faictes les meslemens
De tous vos quatres élémens.
Rép. de l'Alchymiste. Attribué à J. de Meung, v. 372.
CAT. Quatre. ESP. Cuatro. PORT. Quatro. IT. Quattro. (chap. cuatre.)

2. Quart, Cart, s. m., lat. quartus, quart, quatrième.
De meg aripin de vinea, lo cart. Titre de 987.
(chap. De mich “aripin” (arpén) de viña, lo cuart, la cuarta part. Ojo com cambie lo ocsitá del añ 987 en lo chapurriau del añ 2026, a 30.1.)
De demi-arpent de vigne, le quart.
Loc. Sostenetz me lo ters e 'l cart
De desyr que m destruy e m' art.
Arnaud de Marueil: Dona sel que.
Soutenez-moi le tiers et le quart de désir qui me détruit et me brûle.
Leys on pretz pueia de ters a quart.
Deudes de Prades: El temps.
Elle où mérite monte de tiers à quart.
ANC. FR. Que teus se melle de Renart
Qui n'en siet le tierc ne le quart.
Roman du Renart, t. IV, p. 115.
- Cousin issu de germain.
S' ai fraire, cosin ni quart.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Si j'ai frère, cousin et quatrième.
- Sorte de monnaie.
V moutons, cinq gros, tres cartz.
Tit. de 1433. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 241.
Cinq moutons, cinq gros, trois quarts.
- Sorte de mesure ou de poids.
Carts de vi..., carts de pa.
(chap. Cuarts de vi..., cuarts de pa; fícam un cuart de kilo - o quilo - de formache, Ramón, li diría a mon tocayo del estang o estanc de Beseit.)
Tit. de 1498. DOAT, t. CXXVII, fol. 270.
Quarts de vin..., quarts de pain.
ANC. FR. Une pinte de vin, autrement nommé quart audit pays.
Lett. de rém., Carpentier, t. III, col. 461.
Adj. Lo quart peccat contra lo S. Esperit.
La quarta guerra que fay homs... es contra sos vezis.
(chap. La cuarta guerra que se fa (fa l'home)... es contra sons vissis.)
V. et Vert., fol. 11.
Le quatrième péché contre le Saint-Esprit.
La quatrième guerre que fait l'homme... c'est contre ses vices.
CAT. Quart. ESP. Cuarto. PORT. IT. Quarto. (chap. Cuart, cuarts, cuarta, cuartes; lo 4° pis, la 4a part, los cuarts del rellonge; Cuart : Cuarte de Huerva; Quin o Quinto : Quinto de Ebro. Los noms venen de la mida de distansia dels romanos.)

3. Quarter, adj. num., quatrième.
Subst. Quan ven a la quartera;
Senher, a vos mi ren.
Un Troubadour Anonyme: Per amor.
Quand je viens à la quatrième; seigneur, je me rends à vous.
ANC. CAT. Quarter. (N. E. No sé si alguien se ha dado cuenta en este Lexique Roman, que muchas palabras en occitano, lengua romana, langue romane, son exactamente las mismas en catalán, ya que este siempre fue un dialecto de esta lengua, la lengua de oc, och, hoc, òc : sí afirmativo. En 1505 aún encuentro algún texto catalán donde escriben hoc, o variantes, y significa sí.)

4. Quartament, adv., quatrièmement.
Quartament requier.
Eluc. de las propr., fol. 15.
Quatrièmement requiert.
ANC. ESP. Cuartamente. (chap. cuartamen, cuártamen, lo acento va a la primera a, y com es esdrújula, se fique tilde; cuatre vegades, es la cuarta vegada que tu dic, cuártamen tu repetixco, saboc, a vore si ten enteres. 
Yo fach aná esta paraula, palabra o palaura alguna vegada, no mol assobín.)

5. Cartal, s. m., lat. quadrantal, quartant, sorte de mesure.
Aion sesteiral, emenal, cartal e miei cartal.
Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K, 704.
Aient setier, émine, quartaut et demi-quartant. 
ESP. Cuartal.

6. Quartan, Cartan, adj., lat. quartanus, quartaine, qui revient tous les 
quatre jours.
Les Latins disaient quartana, en sous-entendant febris.
Qu' el jagues XIIII ans de la febre cartana. 
Guillaume de la Tour: Un sirventes.
Qu'il jût quatorze ans de la fièvre quartaine.  
De mal d' uelhs dona gariso
E de la febre quartana
E de la cotidiana.
Brev. d'amor, fol. 50.
De mal d'yeux donne guerison et de la fièvre quartaine et de la quotidienne.

7. Quartanari, Cartanari, adj., quartenaire, qui a la fièvre tous les quatre jours.
De cantanaris atressi
De febre.
V. de S. Alexis. (N. E. Hoja cortada en el scan.)
Des quartenaires pareillement de fièvre.
Vianda sana al quartanari.
Eluc. de las propr., fol. 73.
Nourriture saine à qui a la fièvre tous les quatre jours.
CAT. Quartanari. ESP. Cuartanario. PORT. IT. Quartanario.

8. Quaternari, adj., lat. quaternarius, quaternaire, qui vaut quatre.
Subst. Ajustament de unitat a nombre ternari engendra quaternari.
Eluc. de las propr., fol. 279.
Addition d'unité à nombre ternaire engendre quaternaire.
ESP. Cuaternario. PORT. Quaternario. (chap. Cuaternari, cuaternaris, cuaternaria, cuaternaries; cuatrenari, cuatrenaris, cuatrenaria, cuatrenaries.)

9. Cartar, v., lat. quartare, quarter, donner une quatrième façon, en parlant du nombre des labours donnés à la terre.
Cartar las terras o quintar.
Tit. de 1315. DOAT, t. LXXXIX, fol. 180.
Quarter ou quinter les terres.
ESP. Cuartar. (chap. después de llaurá: mantorná.)

10. Quatredian, adj., de quatre jours.
Voyez DIA. (N. E. Palabra que sale en textos referidos a Lázaro, su muerte y resurrección.)

11. Quarta, s. f., quarte, intervalle de quatre tons, terme de musique.
La quarta e la quinta...
S' acordon per descort.
Pierre de Corbiac: El nom de.
La quarte et la quinte... s'accordent par discordance.
- Sorte de mesure.
Chascuna peazos dona al senhor, l' an (*una) carta de froment.
Charte de Montferrand, de 1248.
Chaque domicile donne au seigneur, par an, une quarte de froment.
CAT. Quarta. ESP. (chap.) Cuarta. PORT. IT. Quarta.

12. Carton, Carto, s. m., quarton, sorte de mesure.
Dos cens cartos de blat.
Tit. de 1261. DOAT, t. LXXIX, fol. 6.
Deux cents quartons de blé.
Lo carto del froment, a Tholoza, XIII lhioras de tornes. (liuras, lliuras, lliures)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 211.
Le quarton du froment, à Toulouse, treize livres de tournois.
- Quarteron, quatrième partie de la livre.
Aia hom... candelas, cascuna d'un carto. De las Messas.
Qu'on ait... chandelles, chacune d'un quarteron.
CAT. Quarto. ESP. Cuarto. PORT. IT. Quarto.

13. Cartairon, Cartairo, s. m., quarteron, quatrième partie de la livre.
E 'ls cartairos, e 'ls miegs cartairos. Cartulaire de Montpellier, fol. 148.
Et les quarterons, et les demi-quarterons.
ESP. Cuarterón. PORT. Quarterão. IT. Quarterone. (chap. Cuarteró, cuarterons.)

14. Quartayronal, adj., de quarteron.
CCC candelas cays quartayronals
E cremans.
Carya Magalon., fol. 40.
Trois cents chandelles presque de quarteron et brûlantes.

15. Carteira, Cartieira, Cartiera, s. f., quartière, sorte de mesure.
Entro una carteira.
Tit. de 1246. Arch. du Roy., comtes de Toulouse.
Jusqu'à une quartière.
Cartieira e mieia de civada. Tit. de 1230. Arch. du Roy., J. 317.
Quartière et demie d'avoine.
I cartiera de setgle. Cartulaire du Bugue, fol. 21.
Une quartière de seigle.
ANC. FR. La charge, le cestier, la cartière, le civadier. 
Tit. de 1564. Du Cange, t. V, col. 1044.
ESP. Cuartera.

16. Quartayrada, Cartairada, s. f., quarterée, sorte de mesure agraire. 
X sextayradas o quartayradas.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1re, c. 1.
Dix sesterées ou quarterées. 
III cartairadas de prat. Tit. de 1245. Arch. du Roy., J. 317.
(chap. Tres cuarterades de prat. Mida agraria : cuarterada.)
Trois quarterées de pré.

17. Cartaria, s. f., bas. lat. quartagium, quartelage.
De Laurière, dans son Glossaire du Droit français, l'explique en ces termes: 
C'est un droit injuste en vertu duquel les seigneurs voloient ou usurpoient la quatrième partie des blez ou des vins recueillis par les habitans. 
Demes o cartarias. Brev. d'amor, fol. 125.
Dîmes ou quartelages.

18. Quadrant, Quadran, s. m., lat. quadrantem, quart, quatrième partie, cadran.
Quadrant es espazi de VI horas, que so la quarta partida del dia natural.
Eluc. de las propr., fol. 126.
Le cadran est espace de six heures, qui sont la quatrième partie du jour naturel.
- Horloge solaire.
Per lur art d' astrolomia
Et amostrar la quantitat
Del espazi sobrenomnat,
An astralabi e quadran.
Brev. d'amor, fol. 28.
Pour leur art d'astronomie et montrer l'espace susnommé, ils ont astrolabe et cadran.
CAT. Quadrant. ESP. Cuadrante. PORT. IT. Quadrante. (chap. Cuadrán, cuadrans : la cuarta part del día.)

19. Cadriu, s. m., lat. quadrivium, carrefour.
Del cercle meian fes relays
Per lo cadriu, si com tays.
V. de S. Honorat.
Du cercle moyen il fit abandon pour le carrefour, ainsi comme il convient.
ESP. Cuadrivio. IT. Quadrivio.

20. Quadrigal, adj., lat. quadrigalis, de quadrige.
Cavals quadrigals, so es deputats a tyrar quarreta que requier quatre cavals.
Eluc. de las propr., fol. 246.
Chevaux de quadrige, c'est-à-dire destinés à tirer char qui requiert quatre chevaux. (chap. caball cuadrigal, caballs cuadrigals.)

21. Quadrangle, s. m., quadrangle, qui a quatre angles.
Voyez Angle. (chap. Cuadrat, cuadrats, de cuatre anguls o racons; triángul : de tres anguls.)

22. Quarre, s. m., quadruple.
On pot demandar la pena del doble o de quarre aitans com la causa val.
Trad. du Code de Justinien, fol. 25.
On peut demander la peine du double ou du quadruple autant comme la cause vaut.

23. Quartumprar, v., lat. quadruplicare, quadrupler.
Ara es venguda la ora que ho quartumpraras per sert. Philomena.
(chap. Ara es vinguda (ha vingut) l'hora que u cuadriplicarás per sert.)
Maintenant est venue l'heure que tu le quadrupleras pour sûr.
CAT. Quadruplicar. ESP. Cuadriplicar. PORT. Quadruplicar. IT. Quadruplicare.
(chap. Cuadriplicá, cuatriplicá: cuatriplico, cuatripliques, cuatriplique, cuatripliquem o cuatriplicam, cuatripliquéu o cuatriplicáu, cuatripliquen; cuatriplicat, cuatriplicats, cuatriplicada, cuatriplicades; yo cuatriplicaré; yo cuatriplicaría; si yo cuatriplicara.)

24. Cazern, Qadern, s. m., lat. quaternus, tableau à quatre colonnes.
Comandet qu' om lh' escreyches los VII psalmes penitencials, e fetz los metre per cazerns en la paret.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 56.
Il ordonna qu'on lui écrivit les sept psaumes pénitentiaux, et il les fit mettre par tableaux à quatre colonnes sur le mur.
- Cahier, livre. 
On fit usage du mot cahier à cause de la division quaternaire des feuilles des manuscrits.
Mas en qual cazern
Trobatz qu' on dey' aucire,
Roma, 'ls chrestias.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Mais dans quel livre trouvez-vous, Rome, qu'on doive tuer les chrétiens.
Un manuscrit donne la variante qadern.
CAT. Quadern. ESP. Cuaderno. PORT. IT. Quaderno. 
(chap. Cuadern, cuaderns; llibreta, llibretes; llibret, llibrets, com los de historia de Beseit, de Luis Latorre Albesa y alguns colaboradós.)

25. Cazernal, s. m., registre.
Pezet lo cazernal XII libras meia. Cartulaire de Montpellier, fol. 59.
Le registre pesa douze livres et demie. 

26. Quazern (+ cazern), adj., lat. quaterni, quaterné, quatre à quatre.
Coblas cazernas (o quazernas). Leys d'amors, fol. 33.
Couplets quaternés.
(N. E. La página 8 derecha está muy cortada, pero tengo el texto, por lo que se puede editar. Pondré * si no puedo leer.)
Subst. Las quazernas s' acordo de quatre en quatre.
Leys d'amors, fol. 33.
Les quaternées s'accordent de quatre en quatre.

27. Quatorze, n. de nombre, quatorze.
Mais val d' amor, si non es angoissos,
Un bell plorar no fan quatorze ris.
B. de Ventadour: Bels Monruels.
Davantage vaut d'amour, s'il n'est pas angoisseux, un beau pleurer que ne font quatorze ris.
May no vuelh dromadari menar ni cavalgar,
Qu' ieu, un jorn, ne volria XIIII trespassar. (XIV : 14)
Roman de Fierabras, v. 3668.
Plus je ne veux dromadaire mener ni chevaucher, vu que, un jour, j'en voudrais dépasser quatorze.
CAT. Catorse (catorze actualment). ESP. Catorce. PORT. Quatorze. IT. Quattordici. (chap. Catorse.)

28. Quatorzen, Catorzen, adj. num., quatorzième.
A quatorzen dia ardra
Cel e terra
Los XV Signes de la fi del mon.
Au quatorzième jour brûlera ciel et terre.
- Subst. Quatorzaine, espace de quatorze jours.
Tota persona... a quatorzena de pagar.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 126.
Toute personne... a quatorzaine pour payer.
CAT. Catorsé. ANC. ESP. Cuatorceno, catorceno. PORT. Quatorzeno.
IT. Quattordecimo. (chap. Quinse díes, s'afegix un día a catorse, dos semanes.)

29. Quaranta, n. de nomb., lat. quadraginta, quarante.
Per la colpa d' una fals' amairis
Que fes ves mi enguans e tracios,
Per que ieu fauc los quaranta perdos.
B. de Ventadour: Bels Monruels.
Pour la faute d'une fausse amoureuse qui fit envers moi tromperies et trahisons, par quoi je fais les quarante indulgences.
Quaranta codes si levara
Sobr' al pus aut luoc.
Les XV Signes de la fi del mon.
Quarante coudées s'élèvera au-dessus du plus haut lieu. 
CAT. Quaranta. ESP. Cuaranta (cuarenta). PORT. Quarenta. IT. Quaranta.
(chap. Coranta; 40; una corantena : cuarentena de una enfermedat.)

30. Caranten, adj., quarantième.
El temple, al caranten jorn. Passio de Maria.
Au temple, au quarantième jour.
Subst. Lo diluvis duret sobre la terra XL dias, el caranten dia comtat.
Liv. de Sydrac, fol. 48.
Le déluge dura sur la terre quarante jours, le quarantième jour compté.
CAT. Quaranté. ANC. ESP. Cuaranteno (cuarenteno, cuadragésimo). 
IT. Quarantesimo.

31. Quarantena, Carantena, s. f., quarantaine, nombre de quarante.
VII ans e VII quarantenas de veray perdon. Carya Magalon, p. 11.
Sept ans et sept quarantaines de véritable pardon.
- Carême.
Fait si longua quarantena,
Mas hueymais
Sui al dijous de la cena.
Bertrand de Born: Cazutz sui. (cazut : caigut)
J'ai fait longue quarantaine, mais désormais je suis au jeudi de la cène.
La mala carantena
O lo mal an ayatz.
P. Milon: S' eu anc d' amor.
Que le mauvais carême ou le mal an vous ayez.
ANC. FR.
De jeûner nuit et jour l'entière quarantaine.
La Boderie, Hymn. eccl., p. 173.
CAT. Quarantena. ESP. Cuarentena (Cuaresma). PORT. Quarentena.
IT. Quarantena, quarantana, querantina, quarentana, quarentina.
(chap. Cuarentena, cuarentenes; cuaresma, cuaresmes; corantena, corantenes.)

32. Carental, adj., quadragésimal, de carême.
Eu n' ai fach lo carental perdon.
G. Adhemar: Al chant d' auzel. 
J'en ai fait le pardon de carême.

33. Quadragezima, s. f., lat. quadragesima, quadragésime, premier dimanche de carême.
Quadragezima o quareme. Eluc. de las propr., fol, 128.
Quadragésime ou carême.
PORT. Quadragesima. (ESP. primer domingo de la Cuaresma: cuadragésima.)

34. Caresma, Karesma, Carema, Carama, s. f., carême.
Caresmas et avens.
(chap. Cuaresmes y advens : a + vindre, que vindrá, advén : adviento, advientos.)
Bertrand de Born: S' abrils.
Carêmes et avents.
Co en carema o en jorn de gran festa. V. et Vert., fol. 69.
Comme en carême ou en jour de grande fête.
Loc. Entro una festa, karesma entran.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 88.
Jusqu'à une fête, carême entrant.
Lendeman de carama 'ntran.
Petit Talamus de Montpellier, p. 152.
Le lendemain de carême entrant.
Es demostramens
Quan leva ni cant baissa la carema prenens.
Pierre de Corbiac: El nom del.
Elle est indication quand monte et quand descend carême prenant.
ANC. FR. A l'entrée de la quaresme. Villehardouin, p. 4.
Parlant du mardi-gras, autrement dict qaresme-prenant ou quaresm' entrant.
H. Estienne, Apol. pour Hérodote, t. II, p. 182.
CAT. Quaresma. ESP. Cuaresma. PORT. Quaresma. IT. Quaresima. 
(chap. Cuaresma; yo ya hay viscut casi coranta vuit Cuaresmes.)

35. Quaresme, Quareme, s. m., carême.
Quadragezima o quareme. 
Del quaresme. 
Eluc. de las propr., fol. 128.
Quadragésime ou carême.
Du carême.

36. Caresmal, Karesmal, Kareimal, adj., de carême.
Establi lo dejunh caresmal. Cat. dels apost. de Roma, fol. 90.
Établit le jeûne de carême.
Una galina kareimal. Cartulaire du Bugue, fol. 26.
(chap. Una gallina cuaresmal; y una polla al olla.)
Une poule de carême.
CAT. Quaresmal. ESP. Cuaresmal. PORT. Quaresmal. IT. Quaresimale.
(chap. Cuaresmal, de la Cuaresma; va establí lo dijú cuaresmal.)

37. Quartier, Cartier, s. m., quart, quartier, portion.
Ieu serai vius o serai per quartiers.
(chap. Yo estaré viu o estaré fet a cuarts : descuartisat.)
Bertrand de Born: Miez sirventes.
Je serai vivant ou je serai par quartiers.
Colompnas e marmes entiers
A fag espessar per cartiers.
V. de S. Honorat.
Colonnes et marbres entiers il a fait briser par quartiers.
Trenquem lo, e rausticam ne un cartier.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 15.
Coupons-le, et rôtissons-en un quartier.
Fig. Amicx, s' acsetz un cartier (N. E. acsetz : aguetz : haguereu : tinguereu.)
De la dolor que m malmena.
T. de la Comtesse de Die et de Rambaud d'Orange: Amicx.
Ami, si vous eussiez un quart de la douleur qui me malmène.
- En parlant d'un ennemi qui se rend.
Loc. Ja non er per lui livratz cartiers.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 21.
Jamais ne sera par lui accordé quartier.
CAT. Quarter. IT. Quartiere.
- Terme de blason.
Massas et brans et escutz de cartiers.
P. Cardinal: Tendas e traps.
Masses et glaives et écus de quartiers (écartelés).
I escut en IIII cartiers, et en cascun cartier a I (1) leo.
Tarif des monnaies en provençal.
Un écu en quatre quartiers, et en chaque quartier a un lion.
ANC. FR. L'en li aporte un escu de quartier.
Roman de Gérard de Vienne, v. 234.

38. Esquartelar, v., écarteler, briser en quatre, se détacher.
No vol que del mur peira esquartel.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 12.
Il ne veut pas que du mur pierre se détache.
- Terme de blason.
Part. pas. Escut d' aur et d' azur escartelatz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 52.
Écu d'or et d'azur écartelé.
ANC. FR. Ke tot le fist fraindre et esquarteler.
Roman de Gérard de Vienne, v. 697.
PORT. Esquartelar, esquartajar. IT. Squartare. (ESP. Descuartizar; chap. Descuartisá : fé a cuarts. En lo cas del muro, escantellá : descantellá.)

39. Caire, Cayre, s. m., carne, quartier de pierre, pierre de taille, pierre 
de l'angle, côté.
Las peyras e 'ls caires foro aparelhatz. Roman de Fierabras, v. 4397.
Les pierres et les carnes furent apprêtées.
Fan portals e bestors
De caus e d' arena ab caire.
Bertrand de Born: S' abrils.
Font portails et tours de chaux et de sable avec pierre de taille.
Totz trei s' en son poiat de sobre un carne. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 59.
Tous trois s'en sont montés dessus une carne.
De possession que non aia que III cayres, per qual forma la destraras?
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 42.
De possession qui n'ait que trois côtés, par quelle manière la mesureras-tu? 
Loc. fig. Ab los fals brais
Dels lauzengiers savais,
Cui Dieu abais,
Se vira amors en cayre. 
G. Faidit: Ara m coven.
Avec les faux cris des médisants fourbes, que Dieu abaisse, se tourne amour de côte.
Cel qu' en petit de sazon
Torna son afaire en caire.
T. d'Albertet et de Pierre: En Peire.
Celui qui en peu de temps tourne son affaire de côté.
N' aia vergogna perduda,
Si que la meins afrontada
N' a laissat cazer un caire. 
Marcabrus: El son desviat.
En ait perdu la pudeur, tellement que la moins effrontée en a laissé tomber un coin.
ANC. FR. Tant est povre et mince de caire. Coquillart, p. 45.
CAT. Cayre. (chap. Pedra angulá o angular, del ángul, del racó; pedra tallada o picada per un picapedré; costat, paret.)

40. Cairon, s. m., carne, quartier de pierre, pierre de taille.
Teule ni peira ni cairon. Roman de Jaufre, fol. 34.
Tuile ni pierre ni quartier.
Desus fo la cumporta de grans cayros talhatz.
Roman de Fierabras, v. 3900.
Dessus fut la comporte de grands quartiers taillés.
CAT. Cairo, cayro.

41. Cairar, Cayrar, v., lat. quadrare, carrer, équarrir, cadrer, disposer avec 
symétrie.
Part. pas.
Sayzic son espieut don lo fer fo cayrat. 
Roman de Fierabras, v. 1049.
Saisit son épieu dont le fer fut équarri. 
Qui ns poira la peira virar...
E viro que fo virada,
Et era grans e cairada.
Brev. d'amor, fol. 174.
Qui pourra nous tourner la pierre... Et virent qu'elle était tournée, et elle était grande et carrée.
Ar son nostres Frances sus en la tor cayrada.
Roman de Fierabras, v. 2745.
Maintenant sont nos Français sus en la tour carrée.
D' espallas ac una brasada...
E 'ls brasses grosses e cairatz,
E bellas mans, detz ben formatz,
E fon delgat per la centura.
Roman de Jaufre, fol. 7.
D'épaules il eut une brassée... et les bras gros et carrés, et belles mains, doigts bien formés, et il fut délié par la ceinture.
Rollan, lo nebot Karle, es e sos pes levatz;
Tota la gen l' agarda, tant es grans e cayratz. 
Roman de Fierabras, v. 2510.
Roland, le neveu de Charles, s'est en ses pieds levé; toute la gent le regarde, tant il est grand et carré.
En aut creis et a rams cairatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
*Croît en *haut et a rameaux disposés avec symétrie.
CAT. Quadrar. ESP. Cuadrar. PORT. Quadrar. IT. Quadrare.
(chap. Cuadrá, cuadrás : yo me cuadro, cuadres, cuadre, cuadrem o cuadram, cuadréu o cuadráu, cuadren; cuadrat, cuadrats, cuadrada, cuadrades : fort, forts, forta, fortes; yo cuadraría; yo cuadraré; si yo cuadrara lo sírcul o rogle.)

42. Caral, adj., carré.
El palais es bastit aitals
De grans peiras grossas carals,
E totz entorn claus e muratz
E menudamentz dentelatz.
Roman de Jaufre, fol. 36.
Le palais est bâti tel de grandes pierres grosses carrées, et tout autour clos et muré et menuement crénelé.

43. Cayradura, s. f., lat. quadratura, quadrature, carrure, carré, régularité, symétrie.
Fez desfar la cayradura
De la bella obra de natura.
La torre de gran bastiment
Am peyras de gran cayradura. 
V. de s. Honorat.
Fit défaire la quadrature de la belle oeuvre de nature.
La tour de grande bâtisse avec pierres de grande carrure.
Tu, destra l' avansa per petitas cayraduras et per petits conhets.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I, c. 41.
Toi, mesure le surplus par petits carrés et par petits coins. 
CAT. Quadratura. ESP. Cuadratura. PORT. IT. Quadratura. 
(chap. Cuadratura, cuadratures; famosa es la cuadratura del sírcul o rogle.)

44. Cairia, s. f., carne, fortification, bastion.
Anc no fo per els nulha salhia
Qu' els pogues retener, murs ni cairia. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 3.
Oncques ne fut pour eux nulle saillie, mur ni carne qui les pût retenir.

45. Acairar, v., équarrir, ajuster.
Part. pas. Las layssas son reforsadas,
Seguras e ben acairadas.
G. Riquier: Qui a sen.
Les lices sont renforcées, assujetties et bien ajustées.

46. Esquayrar, Escairar, Scayrar, v., équarrir, régler, mettre d'équerre.
Lo libre que ensenha de destrar et d' escayrar terras.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I, som.
Le livre qui enseigne à mesurer et à équarrir les terres.
Tu, esquayraras la possession.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I, c. 41.
Toi, tu équarriras la possession.
Que s compassa e s' escaira 
Sa vos. 
Rambaud d'Orange: Car dous.
Vu que sa voix se compasse et se règle.
Scayra lo terme que veyras drech dels agachons.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 7.
Équarris le terme que tu verras droit des témoins.
CAT. Escayrar. ESP. Escuadrar. PORT. Esquadriar. IT. Squadrare. 
(chap. Escuadrá, fé a escuadra : medí; ángul recte.)

47. Escaire, Escayre, Scayre, s. m., équerre.
Sera l' escayre just.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1re, c. 35.
L'équerre sera juste.
Fai que aias un scayre, et scayra lo terme que veyras drech dels agachons. 
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, ch. 7.
Fais que tu aies une équerre, et équarris le terme que tu verras droit des témoins.
CAT. Escayre. ANC. ESP. Escuardo (MOD. Escuadra). IT. Squadro.
(chap. Escuadra, escuadres.)

48. Scayrador, s. m., équarrisseur, celui qui met en équerre.
Dieus es destrador et es atermenador et scayrador.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I. som.
Dieu est mesureur et il est poseur de termes et équarrisseur.
IT. Squadratore. (chap. Escuadradó, medidó, escuadradós, medidós, escuadradora, medidora, escuadradores, medidores.)

49. Bescayre, s. m., irrégularité, forme biscornue. 
Possession... en bescayre... aia V cayres et 1 counde al dedins.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, ch. 45.
Possession... en forme biscornue... qu'elle ait cinq côtés et un coude au dedans.

50. Carreforc, s. m., lat. quadrifurcus, carrefour, place publique.
Dins Montalba, el carreforc, pres lo mercadial. (mercadal
Tit. de 1221. DOAT, t. LXXXVII, fol. 10.
Dans Montauban, au carrefour, près le marché.
Que trasgitadors et encantadors de carreforc cesson. 
Tit. du XVe siècle. DOAT, t. CXLVII, fol. 285.
Que bateleurs et escamoteurs de place publique cessent.