v. tindre, vindre, vore
ch. Tindre, vindre, vore. Ting, tens, té, tením, teníu, ténen. Ving, vens, ve, vením, veníu, vénen. Vech, veus, veu, veém, veéu, véuen.
v. prenga, prengam
ch. Prenga, préngues, prengue, prengám, prengáu, prénguen
v. donara, sofrira
ch. donara, donares, donare, donárem, donáreu, donáren; patiguera , patiguéres, patiguére, patiguérem, patiguéreu, patiguéren
v. naixer, traure
ch. Náixe, traure. Naixco, naixes, naix, naixém, naixéu, náixen. Trac, traus, trau, traém, traéu, tráuen.
v. assentarse, entropeçar
ch. Assentás. Yo me assento (yo m´assento), tú te assentes, assente, assentém, assentéu o assentáu, assénten. Entropesso, entropésses, entropésse, entropessém, entropesséu o entropessáu, entropéssen.
v. tem, perc
ch. Yo ting temó o po, tens temó, té temó, tením temó, teníu temó, ténen temó. Yo pergo, perts, pert, perdém, perdéu, pérden.
v. vixc, creixc
ch. Vic, vius, viu, vivím, vivíu, víuen. Créixco, créixes, creix, creixém, creixéu, créixen.
v. creem, caeu
ch. Natros creém, caém. Vatros o vatres creéu, caéu. Mingém, mingéu. Fem, féu. Soltém, soltéu. Pujém, pujéu.
v. perga, creixques
ch. Perga, pergues, pergue, pergám, pergáu, pérguen. Creixca, creixques, creixque, creixcám, creixcáu, créixquen.
v. voré, vories
ch. Vore, yo voría, voríes, voríe, voríem, voríeu, voríen. Yo vech, veus, veu, veém, veéu, véuen.
v. planyga, plangyuí
ch. Queixás, queixo, queixes, queixe, queixém o queixám, queixéu, quéixen.
v. vingam, vingau
ch. Que yo vinga, vingues, vingue, vinguém, vinguéu o vingáu, vínguen.
v. servix, convertix
ch. Servíx, convertíx. Servixco, servixes, servix, servím, servíu, servíxen. Convertixco, convertíxes, convertíx, convertím, convertíu, convertíxen.
v. obri, ompli
ch. Obri, ompli. Óbrigo, óbris, obri, obrím, obríu, óbren - obríxen.
Ómpligo, ómplis, omplix - umplix, omplím - umplím, omplíu - umplíu, omplíxen - umplíxen - ómplen. Pleno, plenes, plene, pleném, plenéu o plenáu, plénen.
v. sofrit, omplit
ch. Patit, omplit – umplit. Yo hay patit. Yo hay omplit – umplit (plenat).
v. amansar, espesar
ch. Amansá, espesá. Amanso, amánses, amánse, amansém, amanséu o amansáu, amánsen. Espesso, espésses, espésse, espessém, espesséu o espessáu, espéssen.
v. sapia, sapies
ch. Sápiga, sábiga, sápigues, sábigues, sápigue, sábigue, sapigám, sabigám, sapiguéu, sabiguéu, sápiguen, sábiguen. Sápia, sápies tamé se diu an algún poble.
Verbo sabé. Yo sé, saps o sas, sap, sabém, sabéu, sáben. Sabré, sabrás, sabrá, sabrém, sabréu, sabrán.
v. cullga, cullgues
ch. Que yo cullga, que tú cullgues, cúllgue, cullgám, cullgáu, cúllguen. La cullita.
v. tusc, tusca
ch. Yo tusgo, tússes, tus, tussím, tussíu, tússen. Que yo túsga, túsgues, túsgue, tussigám, tussigáu, tússguen.
v. cusc, cusca, cusques
ch. Cusí. Yo cusgo, cuses, cus, cusím, cusíu, cúsen.
v. s’encabota en que li donen
ch. S´empeñe en que li dónon. Es mol tossut, es mol tossuda. Cabut, cabuda.
v. es queixaven de que
ch. Se queixáben de, queixáen. Yo me queixaba, te queixabes, queixáes, se queixábe, queixáe, mos queixábem, queixáem, tos queixábeu, queixáeu, se queixáben, queixáen.
v. anarem a aquell lloc
ch. Vam aná an aquell lloc o puesto. Yo vach aná, vas aná, va aná, vam aná, vau aná, van aná.
v. estic en Valencia
ch. Estic a Valénsia. Estás, está, estém o estám, estéu o estáu, están.
v. prometre vore
ch. Yo vach prométre de vore, prométre que voría. Verbo prometí. Prometixgo, prometíxes, prometíx, prometím, prometíu, prometíxen.
v. Jaume veu a Pere
ch. Jaume veu a Pere, veu a la María.
v. pensar en dir-ho
ch. Pensá en díu. Penso, penses, pense, pensém o pensám, penséu o pensáu, pénsen. Cóm collóns se pot pronunsiá U la paraula HO. Home, hort, hospedá, etc.
v. no m’estaba permés anar
ch. No me estabe permetut (permitit) aná a casa de ma tía.
v. pis per llogar
ch. Pis per a llogá, pis en llogué, se llogue este pis, (se alquile)
v. pis per a llogar
v. per la vesprada (vesprà)
ch. A la tarde, a la vesprá o vesprada, al tardet,
v. baix de
v. davant de
ch. Dabán de casa meua han ficat la paradeta. Ting la paradeta (a) dabán de casa. En cambi, tira cap abán.
v. fora de
v. a pesar de
ch. A pesar de,
v. (la) fel
ch. La fel está al feche, es mol amarga, poques coses ñan mes amargues que la fel.
v. (la) ventaja
ch. La ventaja.
v. (la) escafandra
ch. La escafandra del buzo.
v. (el) aladre
ch. LO aladre, l´aladre, los aladres, la rella, les relles.
v. jueua
ch. Una judía, los judíos (se pronúnsie la j de judía diferén a la de JOTA)
v. princesa
ch. Lo príncipe, la prinsesa.
v. alcaldesa
ch. Lo alcalde, la alcaldesa.
v. comtesa
ch. Lo conde, la condesa.
v. el periodiste (masc.)
ch. Lo periodista, la periodista.
v. el maquiniste (masc.)
ch. Lo maquiniste, la maquinista ?
v. papers
ch. Papés, papé.
v. carrers
ch. Los carrés, lo carré. La carrera, les carreres (a La Codoñera per ejemple).
v. hómens
ch. Homes y hómens.
v. jovens
ch. Los joves, los jóvens. Les joves, les jóvens.
v. presuposts
ch. Los presuposts, los presupostos. Lo presupost.
v. boscs
ch. Lo bosque, los bosques.
v. generos
ch. Los géneros. Lo género. En cambi, ña mol (de) Género a la paradeta de la fruita. Esta G se pronúnsie diferén que la G de gat. Paregut a gepa, geput (chepa), jupa (chupa), junta, ajuntamén.
v. quadros
ch. Lo cuadro, los cuadros. La cuadra (de caballs), les cuadres, lo mosso de cuadra, los mossos de cuadra.
v. litros
ch. Un litro, dos litros.
v. gojos/goigs
ch. Lo goch, los gochs. Gochet (cusigañes a La Fresneda). Aixó fa goch.
v. desijos/desigs
ch. Lo dessich, los dessichos, desseos.
v. assunt
ch. Un assunto, dos assuntos.
v. cult
ch. Culto, cultos.
v. meua
ch. Meua, meues, meus, meu.
v. teua
ch. Teua, teues, teu, teus.
v. lo meu (neutre)
ch. Lo meu, la meua, los meus, les meues.
v. lo nostre (neutre)
ch. Lo nostre, la nostra, los nostres, les nostres.
v. est/este
ch. Este, esta, estos, estes
v. eix/eixe
ch. Eixe, eixa, ixe, ixa, íxes, eixes,
v. huit
ch. Vuit. A Valjunquera: Siat, nau, diau, dotche,
c. dinou
v. deneu
ch. denóu
v. xixanta
ch. sixanta
v. doscentes
ch. Dosséntes, dosséns.
v. milló
ch. Milló (1.000.000) un milló es milló que satséns mil.
v. quint
ch. Quin, quinta. Lo quinto, la quinta, es lo-la que fa 18 añs aquell añ.
v. sext
ch. Sexto, sexta.
v. vigesim
ch. Vigéssim casi no se fa aná, lo número vin.
v. mitat
ch. Mitat, la mitat.
v. miler/miller/millar (Fullana)
ch. Un milená, mil.
v. molt
ch. Mol
v. quant de pa
ch. Cuán pa teníu al forn?
v. fa molt de fret
ch. Fa mol fret. Fa molta fresca.
v. quanta neu
ch. Cuanta. Cuánta neu ña al port? - Cuán sol nessessite esta florera?
v. atres
ch. Atre, altre. Atres, altres.
v. les dos
ch. Les dos, en les dos máns.
v. numerós
ch. Numerós, numerosa.
v. se diu per onsevol
ch. Se diu per tot arreu. Tot lo món u diu, s´ha escampat per tot arreu.
v. yo vos mane
ch. Yo tos mano. Tos U mano per radera vegada (lo que tos hay dit abáns dos vegades).
v. ¿ que no està ?
ch. Está Mariano o fulanito a casa? - No - No hi está? Pos si m´ha dit que hi estaríe an esta hora.
v. tornem a parlar
ch. Ne tornem a parlá, ne tornarém a parlá, sen parlará, ne parlarém un atre rato, etc.
v. davant de mi
ch. Dabán de mí. Pássa dabán de mí, pássam !
v. darrere de tu
ch. Detrás de tú.
v. este està pintat per mi
ch. Este está pintat per mí. Este lay (lo hay, l´hay) pintat yo.
v. llunt
ch. lluñ
v. baix, baix de
ch. Baix, a baix, daball (de), cap aball, cap a baix.
v. davant, cap davant
ch. Abán, cap abán
v. damunt
ch. Damún
v. llavors
ch. Entonses, allavonses, llavores, allacuanta (fa mol tems),
v. hui
ch. Avui (de AB + HUY - HUI )
v. pronte
ch. Pronte (aviát es de aviá, aventá), prontet.
v. a boqueta nit
ch. Al tardet, cuan oscurix, cuan se fa fosc, cuan pardeje,
v. despusdemà
ch. Después demá
v. despusahir
ch. Antes ahí
v. les huit i mija
ch. Les vuit y mija
v. de repent
ch. De repén
v. d’una volta
ch. De una vegada, de una tongada
v. no faces lo meu
ch. No fáigues lo meu
v. no vindràs mai
ch. No vindrás may - mai