Mostrando las entradas para la consulta inclinat ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta inclinat ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 25 de septiembre de 2024

Plazer - Assupellar

  

Plazer, v., lat. placere, plaire.

Quan fin aman s' acordon d' un voler, 

Tot quan l' us vol deu al autre plazer. 

G. Faidit: Tug cilh.

Quand fidèles amants s'accordent d'un vouloir, tout ce que l'un veut doit à l'autre plaire.

A mi no deu plazer mas so que us plaia.

Le moine de Foissan: Be m' a.

A moi ne doit plaire que ce qui vous plaise.

E m dis en rizen:

Amics, a vos mi ren,

E faitz so que us plaia.

G. Faidit: Be m platz.

Et me dit en riant: Ami, à vous je me rends, et faites ce qui vous plaise. Loc. Glorios Dieus, senher del tro,

Si t plai, delieura m de preizo.

Folquet de Marseille: Senher Dieus.

Glorieux Dieu, seigneur du ciel, s'il te plaît, délivre-moi de prison.

Dona, si us platz, aiatz humilitat

De mi que sui totz el vostre poder.

Arnaud de Marueil: Tot quant ieu.

Dame, s'il vous plaît, ayez indulgence pour moi qui suis tout à votre pouvoir.

Part. prés. Can Gaucelms auzi los plazers plazens que 'l dizia.

V. de G. Faidit.

Quand Gaucelm entendit les plaisirs plaisants qu'elle disait.

Ay! bel compan, plazen a tota gen! 

Oc, ben plazens, qu'anc pus plazens non fo.

B. Carbonel: S'ieu anc nulh.

Ah! beau compagnon, agréable à toute gent! oui, bien agréable, vu qu'oncques plus agréable ne fut. 

ANC. FR. Ces qui volent à Deu pleisir. Marie de France, t. II, p. 413.

CAT. Plaurer. ESP. Placer. PORT. Prazer. IT. Piacere. 

(chap. Agradá; tindre plaé en; chauchá.)

2. Plazenmen, adv., agréablement.

Pero aquel mi plai tant plazenmen.

Lanfranc Cigala: Joios d'amor.

Pourtant celui-ci me plaît si agréablement.

Va tan plazenmen.

Nat de Mons: Al noble rey.

Va si agréablement.

CAT. Plaentment, plahentment.

(chap. Agradablemen; en plaé, en agrado, de bona gana.)

3. Plazer, s. m., plaisir, joie, contentement.

Ja non oblidarai

Los plazers que m fes e m dis.

Peyrols: Quoras que.

Jamais je n'oublierai les plaisirs qu'elle me fit et me dit.

Can Gaucelms auzi los plazers plazens que 'l disia. V. de G. Faidit. 

Quand Gaucelm entendit les plaisirs plaisants qu'elle disait.

Loc. Peyre, si fos al mieu plazer

Lo segles fatz dos ans o tres.

T. de P. d'Auvergne et de B. de Ventadour: Amics.

Pierre, si fut fait à mon plaisir le monde deux ou trois ans.

Prov. Qui en gaug semena, plazer cuelh.

A. Daniel: Ab plazer.

Qui sème en joie, plaisir récolte.

Adv. comp. Si m' an li mal abaissat a plazer,

Que totz jorns muer, e no m' en puesc mover.

Arnaud de Marueil: Belh m'es lo dous. 

Tellement m'ont les méchants abaissé à plaisir, que tous les jours je meurs, et je ne puis m'en séparer.

ANC. CAT. Plaer, plaher. CAT. MOD. Pler. ESP. Placer. PORT. Prazer. 

IT. Piacere. (chap. Plaé, plaés.)

Piacere mio. Guida straordinariamente pratica all'orgasmo



4. Plazensa, Plazenza, s. f., plaisance, agrément, plaisir, amabilité, aménité.

Silh qu' es domna de plazensa.

Sordel: Aylas.

Celle qui est dame d'amabilité.

E 'ls afars ac daus totas partz plazenza.

B. Zorgi: Si 'l monz.

Et aux affaires il eut de toutes parts agrément.

Loc. fig. E m fer el cor, ses bistansa,

Ab un cairel de plazensa

Fabregat en foc d' amor.

P. Vidal: Tant an ben.

Et me frappe au coeur, sans hésitation, avec un dard de plaisir fabriqué en feu d'amour.

Chantaran un verset de plazensa.

Peyrols: Dieus. 

Chanteront un verset de plaisir.

ANC. FR. Premièrement, si c'est votre plaisance. 

Charles d'Orléans, p. 206.

Et prend les plaisances du monde à sa volonté. 

Les XV Joyes de Mariage, p. 183.

IT. Piacenza.

5. Plazentier, adj., agréable, bienveillant, avenant, flatteur.

Cortes e plazentiers 

Que dis plazers e 'ls fai.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Courtois et agréable qui dit plaisirs et les fait. 

Vi gaia bergeira,

Bell' e plazenteira,

Sos anhels gardan.

G. Riquier: L' autre jorn. 

Je vis gaie bergère, belle et avenante, gardant ses agneaux.

Dona sai ab cor plazentier.

B. de Ventadour: En aquest. 

Je sais dame avec coeur bienveillant. 

Quan vei far bon fag plazentier, 

Mi platz far cantaret plazen.

Lanfranc Cigala: Quan vei. 

Quand je vois faire bonne action agréable, il me plaît de faire un petit chant plaisant. 

Substantiv. D' aisso no ill sui fals plazentiers. 

A. Daniel: Sols sui. 

De cela je ne lui suis point faux flatteur.

ANC. FR. Ou s'ilz font quelque bien, ce n'est qu'aux plaisanteurs.

Scévole de Sainte-Marthe, fol. 9.

Un bouffon plaisanteur. Nicolas Rapin, p. 102.

CAT. Piacenter. ESP. Placentero. PORT. Prazenteiro. IT. Piacentiero.

(chap. Plassenté, plassentés, plassentera, plassenteres.)

6. Plazenterament, adv., agréablement.

E 'l guizet entro fora de gran forest mot plazenterament.

Eluc. de las propr., fol. 256. 

Et le guida jusqu'en dehors de grande forêt fort agréablement.

(chap. Plassenteramen; agradablemen.)

7. Complag, s. m., contentement, satisfaction.

Com selh que semena en garag

Temprat d' umor ab doutz complag.

P. Vidal: Baros Jhesus.

Comme celui qui sème en guéret tempéré d'humeur avec douce satisfaction.

(chap. Contentamén, satisfacsió, alegría.)

3. Complacencia, s. f., complaisance, bon plaisir, plaisance.

La eleccio dels bos angels es ab complacencia, ses violencia et ses coaccio. Eluc. de las propr., fol. 8.

L'élection des bons anges est avec bon plaisir, sans violence et sans contrainte.

CAT. ESP. PORT. Complacencia. IT. Compiacenza

(chap. Complassensia, complassensies.)

9. Desplazer, v., lat. displicere, déplaire, ennuyer.

Mas per messatge non aus ges,

Tal paor ai no us desplagues.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Mais par message je n'ose point, telle peur j'ai qu'il ne vous déplût.

Sels cui desplay joglaria, 

E sels cui desplay cortesia, 

E totz aquels a cui ben far desplay.

Bernard de tot lo mon: Be m'agrada. 

Ceux à qui déplaît jonglerie, et ceux à qui déplaît courtoisie, et tous ceux à qui bien faire déplaît.

Part. prés. Om mais non l'es desplazens. 

Giraud le Roux: A la mia fe. 

Homme ne lui est pas plus déplaisant. 

ANC. FR. Nule chose qu'à Diex desplace. Roman du Renart, t. II, p. 44. CAT. Desplaurer. ESP. Desplacer. PORT. Desprazer. IT. Dispiacere.

(chap. No agradá, no chauchá, molestá, estorbá, enfadá, etc.)

10. Desplazer, s. m., déplaisir, ennui.

Li foron faitz man desplazer, don G. de Cabestanh intret en gran dolor.

V. de Guillaume de Cabestaing. 

Lui furent causés maints déplaisirs, dont Guillaume de Cabestaing entra en grande affliction. 

Planhen, ploran ab desplazer.

J. Esteve: Planhen. 

Gémissant, pleurant avec déplaisir.

ANC. CAT. Desplaer, despler. ESP. Desplacer. PORT. Desprazer. 

IT. Dispiacere.

11. Desplazensa, s. f., déplaisance, ennui.

Aitals plazers no m'es plazens ni bos, 

Quar, a la fi, torna en desplazensa. 

J. Esteve: Aissi cum.

Pareil plaisir ne m'est agréable ni bon, car, à la fin, il tourne en déplaisance.

Que ja mos chans no us torn' a desplazensa.

Giraud le Roux: A ley de. 

Que jamais mon chant ne vous tourne à déplaisance. 

ANC. CAT. Desplazenza. IT. Dispiacenza.


Plebs, s. m., lat. plebs, plèbe, peuple, populace.

Vos queric lo durs plebs 

Tro lai ont es mont Orebs.

P. d'Auvergne: Dieus vera.

Vous chercha le cruel peuple jusque là où est le mont Oreb. 

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Plebe.

Vos queric lo durs plebs Tro lai ont es mont Orebs.


Plegar, Pleiar, v., lat. plicare, plier, ployer, recourber.

Les auzels plego lors pes arreyre. Eluc. de las propr., fol. 61.

Les oiseaux plient leurs pieds en arrière. 

Hom deu far de sos efans e de sa mainada coma de la verga, qu' es vertz, que hom la plega a sa guiza, e, cant es seca, hom non la pot plegar, e briza. Liv. de Sydrac, fol. 64.

On doit faire de ses enfants et de sa maison comme de la verge, qui est verte, que l'on ploie à sa fantaisie, et, quand elle est sèche, on ne peut pas la ployer, et elle casse.

Si vostr' auzel la pena plega 

De la coa.

(chap. Si lo vostre muixó plegue la ploma de la coa.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Si votre oiseau plie la penne de la queue.

Lo filh Reynier de Gennes als estrieups s' afiquet

Per aysi gran vertut que los estrieups pleguet.

Roman de Fierabras, v. 735.

Le fils de Régnier de Gênes aux étriers se fixa avec si grand effort qu'il ploya les étriers. 

Fig. Nostri gran senhor

An mais, per veritat,

Erguelh e cobeitat,

E s' auzan mais pleiar 

De tot can volon far, 

O sia bes, o sia mals.

Nat de Mons: Si Nat de Mons. 

Nos grands seigneurs ont, en vérité, plus d'orgueil et de convoitise, et osent davantage se plier à faire tout ce qu'ils veulent, ou soit bien, ou soit mal.

Sos pretz si fraing, e sa lauzors si pleia. 

B. Zorgi: Pron si deu. 

Son mérite se brise, et sa louange se ploie.

Part. pas. Con si adoba hom pena plegata. 

Deudes de Prades, Auz. cass.

Comment on raccommode penne pliée.

- Emballer.

Apres que aguet pres e plegat so que... avian laissat.

Chronique des Albigeois, col. 54.

Après qu'il eut pris et emballé ce que... ils avaient laissé. 

CAT. ESP. Plegar. PORT. Pregar. IT. Piegare.

(chap. Plegá: plego, plegues, plegue, pleguem o plegam, pleguéu o plegáu, pleguen; plegat, plegats, plegada, plegades.)

2. Pleg, Plec, s. m., pli, sinuosité, contour, revers. 

En si han plex diferens.

Al plec dels membres si viro.

Eluc. de las propr., fol. 8 et 61. 

En soi ont plis différents. 

Au pli des membres se tournent. 

Se meton en plec de forma de libre. Cartulaire de Montpellier, fol. 39. 

Se mettent en pli de forme de livre. 

Loc. A tot pleg

Fier totas vetz al cor.

G. Riquier: Als subtils.

A tout pli (coup) il frappe toujours au coeur.

Adv. comp. So que a pleg fay tot jorn e cossen. 

Leys d'amors, fol. 17. 

Ce qu'en cachette il fait toujours et consent.

ANC. FR. Vostre cemise me livrez,

El pan desus ferai un ploit...

Le plet i fet et teu mesure...

Marie de France, t. I, p. 90.

Les plois del mantel tresperça. Roman del conte de Poitiers, v. 698.

CAT. Pleg. ANC. ESP. Pliego. ESP. MOD. Pliegue. PORT. Prege. IT. Piego, plico. (chap. Plec, plecs.)

3. Plicable, adj., lat. plicatilis, pliable, flexible.

Lentisc... es lene, mol et plicable.

Las extremitatz plus suptils et plicablas.

Plicabla ses rumpre.

Eluc. de las propr., fol. 211, 69 et 203. 

Le lentisque... est lisse, mou et flexible. 

Les extrémités plus délicates et flexibles. 

Flexible sans rompre. 

CAT. ESP. Plegable. 

(chap. Plegable, plegables; flexible, flexibles; belcable, belcables, com la fusta de una sabina cuan s' acalente y se belque pera fé una gayata o gallata.)

4. Plicabilitat, s. f., flexibilité. 

Lor mobilitat et plicabilitat.

Membres del infant so tan tendres et han plicabilitat.

Eluc. de las propr., fol. 49 et 69. 

Leur mobilité et flexibilité. 

Les membres de l'enfant sont si tendres et ont flexibilité.

(chap. Flexibilidat, flexibilidats; plegabilidat.)

5. Plegament, s. m., pliement, souplesse, qualité de ce qui est pliable.

Plegament et flexibilitat. Eluc. de las propr., fol. 63. 

Souplese et flexibilité.

ANC. CAT. Plegament. IT. Plegamento. (chap. Plegamén, plegamens.)

6. Plegadis, adj., flexible, qui se ploie aisément.

Subtil et plegadissa lengua a pendre ayga. Eluc. de las propr., fol. 231.

Langue déliée et se ployant aisément pour prendre eau.

ANC. FR. Et li portiers les murs bordoient

De fors cloies refuséices

Tissues de verges pléices.

Roman de la Rose, v. 16010. 

ANC. CAT. Plegadis. ESP. Plegadizo. (chap. Plegadís, plegadissos, plegadissa, plegadisses : plegable, plegables : que se poden plegá, flexibles.)

7. Pleios, adj., plié, enclin, porté à.

Tot lo mons es pleios

Trop de far falhizos.

Nat de Mons: Si Nat de Mons.

Tout le monde est enclin beaucoup à faire trahisons.

(chap. Inclinat, inclinats, inclinada, inclinades.)

8. Simple, Semple, adj., lat. simplex, simple.

Cum simple vuelha dire ses plec. Eluc. de las propr., fol. 8. 

Comme simple veuille dire sans pli. 

Vers consonantz e simples. V. de S. Honorat.

Vers consonnants et simples.

Fig. Vot simple e vot sollempne. V. et Vert., fol. 93.

Voeu simple et voeu solennel.

Aysso conogron be per simpla razo e per simple entendemen.

V. et Vert., fol. 100.

Ceci ils connurent bien par simple raison et par simple entendement.

- Sans instruction.

S' es homs simples o letratz. Brev. d'amor, fol. 121.

S'il est homme simple ou lettré.

- Doux, modeste, timide, niais.

Siaz sabi si cum serpens e simple si cum columbas. 

Trad. de Bède, fol. 36.

Soyez sage ainsi comme serpent et timide ainsi comme colombes.

Van simplas com una monja.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Elles vont modestes comme une religieuse. 

Trobei toza benestan, 

Simpl' e de bella faitura.

Gui d'Uisel: L'autre jorn.

Je trouvai fillette bienséante, simple et de belle façon.

Fig. Ab un dous ris et ab un simpl' esguar. 

Guillaume de Cabestaing: Lo jorn. 

Avec un doux rire et avec un modeste regard. 

CAT. Simple, ximple. ESP. Simple. PORT. Simples, simplez. IT. Semplice.

(chap. Simple, simples; simplot, simplots, simplota, simplotes.)

9. Simplamen, Simplemen, adv., simplement.

Simplamen e non pas lo doble. Cout. de Condom. 

Simplement et non pas le double. 

Aquo simplamen cofessan. Brev. d'amor, fol. 7.

(chap. Aixó simplemen confessán.)

Cela simplement confessant. 

Ayssel que ploret simplemen.

T. de G. Faidit et d'Albert: N Albert. 

Celui qui pleura simplement.

ESP. Simplemente. PORT. Simplesmente. IT. Semplicemente.

(chap. Simplemen.)

10. Simplicitat, s. f., lat. simplicitatem, simplicité.

Dieus en si ha summa simplicitat, ses tota compozicio.

Eluc. de las propr., fol. 8. 

Dieu en soi a souveraine simplicité, sans aucune composition.

La simplicitat

De la femna.

(chap. La simplissidat de la femella : dona.)

V. de S. Honorat.

La simplicité de la femme. 

CAT. Simplicitat. ESP. Simplicidad. PORT. Simplicidade. IT. Semplicità, semplicitate, semplicidade, simplicità. (chap. Simplissidat, simplissidats.)

11. Simpleza, s. f., simplesse, simplicité, ingénuité.

Peccatz cassa sanctor

E baratz, simpleza.

V. de S. Honorat.

Péché chasse sainteté et tromperie, simplesse.

Dieus que ama veritat e simpleza. V. et Vert., fol. 25. 

Dieu qui aime vérité et simplesse.

CAT. Simplesa, ximplesa. ESP. PORT. Simpleza. IT. Semplicezza.

(chap. Simplesa, simpleses.)

12. Doble, adj., lat. duplex, double. 

Pecc' ab doble falhimen.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Pèche avec double faute.

Dieus m' a dada febre tersana dobla. 

R. Gaucelm: Dieus. 

Dieu m'a donné fièvre tierce double. 

Subst. Cant a complida la tor

De tres dobles tot environ.

V. de S. Honorat. 

Quand il a terminé la tour de trois doubles tout autour.

Adv. comp. A doble m'an miey enemic valgut 

Que no feiran si m' aguesson amat.

G. Adhemar: Non pot esser. 

Mes ennemis m'ont valu au double qu'ils ne feraient s'ils m' eussent aimé.

Dix a sos compagnhos que mays volia per C dobles combatre... que ligir sauteri. Philomena. 

Dit à ses compagnons qu'il voulait davantage pour cent doubles (cent fois plus) combattre... que lire psautier. 

ANC. FR. Dieu nous le rendra à cent doubles.

Prophéties de Merlin, fol. 58. 

ANC. PORT. E quanto demandaran, tanto in dublo componam. 

Doc. de 1287. Elucidario, port., t. I, p. 182. 

CAT. ESP. Doble. PORT. MOD. Dobro. IT. Doppio. (chap. Doble, dobles.)

13. Dobla, s. f., double, monnaie ancienne.

A cen doblas e mais. 

R. Jordan, vicomte de Saint-Antonin: Aissi cum sel. 

A cent doubles et plus.

CAT. ESP. Dobla. IT. Doppia.

(N. E. En Mallorca aún se dice doblers al dinero.)

14. Doblamen, adv., doublement.

Vedels doblamen figuratz.

Arnaud Brancaleon: Pessius. 

Veau doublement figuré.

Falhis doblamen

Quar so de se ni d' autrui non defen.

Guillaume de Montagnagout: Per lo mon.

Il faut doublement parce que cela du sien et d'autrui il ne défend.

CAT. Dobladament. ESP. Dobladamente. PORT. Dobradamente. 

IT. Doppiamente. (chap. doblemen.)

15. Dobler, Doblier, s. m., damier.

Tota nueg joston a doblier.

Marcabrus: Al departir. 

Toute nuit ils joûtent à damier.

Ieu revit vos a doblier.

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh. 

Je vous renvie à damier.

- Besace, sac, bissac.

Mas que fosson pautonier

Ab baston e ab dobler.

T. de Bonnefoy et de Blacas: Seingn' En Blacatz. 

Pourvu qu'ils fussent vauriens avec bâton et avec besace. 

ANC. FR. Que jà n' emporterai denier

Ne pain ne el en mon doublier.

Fables et cont. anc., t. I, p. 224.

- Pourpoint.

Pueis crec tan l' arnes

Que trop peza 'l dobliers.

Raimond de Miraval: Ben aia. 

Puis augmenta tant le harnais que trop pèse le pourpoint.

Plus fora ric sos dobliers.

Raimond de Miraval: Anc chantars. 

Plus serait riche son pourpoint.

16. Doblier, adj., double.

Que traspasses l' ausber doblier.

Lanfranc Cigala: Un avinen. 

Qui transperçât le haubert double.

Tan tem qu' el danz fos dobliers.

Rambaud d'Orange: Als durs crus.

Tant je crains que le dommage fut double.

ANC. FR. Il vest un auberc dublier.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 388.

S'es conduisent C chevalier 

N' i a cel n' ait auberc doublier.

Roman del conte de Poitiers, v. 1305.

37. Dobleirament, adv., doublement.

Dobleirament es colpables cel que lo nom de Deu prent e van.

Trad. de Bède, fol. 59.

Est doublement coupable celui qui le nom de Dieu prend en vain.

(chap. Doblemen.)

18. Doblaire, s. m., double, second.

Un troubadour a dit en parlant de musique:

Be us esforsatz com siatz bon doblaire.

T. de Jean Lag et d'Ebles: Qui vos dara.

Bien vous vous efforcez comment vous soyez bon accompagnateur.

ANC. ESP. Doblador.

19. Dobladura, s. f., doublure.

Van vestitz los grans senhors am una cotha ses dobladura, entro al ginolh.

(chap. Van vestits los grans siñós en una cota sense doblec, hasta 'l ginoll.)

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Les grands seigneurs vont vêtus, jusqu'au genou, avec une cotte sans doublure.

ANC. CAT. ESP. Dobladura. PORT. Dobradura. IT. Doppiatura.

(chap. doblec, doblecs; dobladura, dobladures.)

20. Doblar, v., lat. duplicare, doubler.

Doblar entr' els l' escaquier.

Marcabrus: Al departir.

Doubler entre eux l'échiquier.

Doblaretz lo guazardo,

Si m donatz so qu'ieu plus volria,

Ses preyar.

Pons de Capdueil: S'anc fis ni dis.

Vous doublerez la récompense si vous me donnez ce que le plus je voudrais, sans prier.

Doblera mon talan.

P. Raimond de Toulouse: Pessamen.

Doublerait mon envie. 

E 'lh mieus dezirs se dobles en baizan. 

Raimond de Miraval: Be m'agrada. 

Et que le mien désir se doublât en baisant.

Part. pas. fig. Ab mil volers doblatz de fin' amor.

Guillaume de Saint-Didier: Ab mil volers.

Avec mille vouloirs doublés de pur amour.

CAT. ESP. Doblar. PORT. Dobrar. IT. Doppiare. 

(chap. Doblá: doblo, dobles, doble, doblem o doblam, dobléu o dobláu, doblen; doblat, doblats, doblada, doblades.

Doblegá: doblego, doblegues, doblegue, dobleguem o doblegam, dobleguéu o doblegáu, dobleguen; doblegat, doblegats, doblegada, doblegades.)

21. Duplicatio, s. f., redoublement, réverbération, courbure. 

Le solelh... les rachtz han mays drecha et forta reflexio et duplicacio.

Eluc. de las propr., fol. 126. 

Le soleil... les rayons ont plus directe et forte réflexion et réverbération.

Am onci de pauca duplicacio. Trad. d'Albucasis, fol. 17. 

Avec crochet de petite courbure. 

CAT. Duplicació. ESP. Duplicación. PORT. Duplicação. IT. Duplicazione.

(chap. Duplicassió, duplicassions.) 

22. Duplicatiu, adj., duplicatif, propre à redoubler.

Copia duplicativa si fay can cascus bordos comensa per una dictio o per motas. Leys d'amors, fol. 35.

Couplet duplicatif se fait quand chaque vers commence par même mot ou par plusieurs.

(chap. Duplicatiu, duplicatius, duplicativa, duplicatives.)

23. Duplicar, v., lat. duplicare, doubler, redoubler, replier.

Duplica la extremitat. Trad. d'Albucasis, fol. 17. 

Double l'extrémité.

Part. prés. Motas de las coblas desus ditas pot hom nomnar en motas manieras, coma: continuada, continuans... duplicativa, duplicans.

Leys d'amors, fol. 39.

Nombre des couplets dessus dits on peut nommer en nombreuses manières, comme: continué, continuant... duplicatif, redoublant. 

Part. pas. Quascun drap sia duplicat en quatre plecs.

(chap. Que cada drap sigue duplicat en cuatre plecs.)

Trad. d'Albucasis, fol. 18.

Que chaque drap soit replié en quatre plis.

CAT. ESP. PORT. Duplicar. IT. Duplicare. (chap. Duplicá: duplico, dupliques, duplique, dupliquem o duplicam, dupliquéu o duplicáu, dupliquen.)

24. Conduplicatio, s. f., lat. conduplicatio, redoublement, répétition, figure de rhétorique.

Conduplicatios es cant hom retorna una dictio o una oratio, o motas a lauzor, a vituperi, etc. Leys d'amors, fol. 124.

La répétition est quand on retourne un mot ou un discours, ou beaucoup à louange, à blâme, etc. 

IT. Conduplicazione.

25. Replec, s. m., repli, pli, sinuosité.

Ha trops replex et revolucios. Eluc. de las propr., fol. 56. 

A de nombreux replis et sinuosités.

(chap. Replec, replecs; plec, plecs; para cuenta en les olives que ñan als replecs de la borrassa; ara plegarem la borrassa y la arreplegarem a dins de la caseta. Mentrestán, tú ves replegán y esperpillán les olives que han caigut a fora.)

26. Replicatio, s. f., lat. replicatio, réplication, réitération, redoublement, figure de rhétorique.

Replicatios es continuatios de dictios de motas sillabas e soen am multiplicable replicamen en cascuna... de replicatios plana... replicatios multiplicada... replicatios rigorosa... dicha ferida. Leys d'amors, fol. 110. 

La réitération est une série de mots de nombreuses syllabes et souvent avec redoublement multiple à chacune... de réitération simple... réitération multiple... réitération rigoureuse... dite heurtée. 

ESP. (Replication) replicación. (chap. Replicassió, replicassions; repetissió, repetissions; reiterassió, reiterassions; redoblamén, redoblamens; redoble, redobles.)

27. Replicamen, s. m., redoublement, répétition.

Amb 1 meteysh multipliable replicamens. 

No se continuo d' aytal replicamen.

Leys d'amors, fol. 110. 

Avec un même redoublement multiple. 

Ne se continuent avec un pareil redoublement.

IT. Replicamento. (chap. Replicamén, replicamens.)

28. Replicatiu, adj., réitératif, réduplicatif.

L' una sillaba replicativa de l'autra.

De cobla replicativa.

Leys d'amors, fol. 110 et 31. 

L'une syllabe réitérative de l'autre. 

De couplet réduplicatif.

(chap. Replicatiu, replicatius, replicativa, replicatives; reiteratiu, reiteratius, reiterativa, reiteratives; reduplicatiu, reduplicatius, reduplicativa, reduplicatives; repetitiu, repetitius, repetitiva, repetitives.)

29. Replicar, v., lat. replicare, répliquer, réitérer, redoubler.

L' autre replica, e dis. Arbre de Batalhas, fol. 146.

L'autre réplique, et dit.

Part. prés. Motas de las coblas desus ditas pot hom nomnar en motas manieras, coma: continuada, continuans... replicativa, replicans.

Leys d'amors, fol. 39.

Nombre des couplets dessus dits on peut nommer en nombreuses manières, comme: continué, continuant... réitératif, réitérant. 

CAT. ESP. PORT. Replicar. IT. Replicare. (chap. Replicá: replico, repliques, replique, repliquem o replicam, repliquéu o replicáu, repliquen; replicat, replicats, replicada, replicades.)

30. Empleiar, v., employer, occuper, mêler.

Nuls hom chavalians a Deu non si deu empleiar als afars del segle.

Trad. de Bède, fol. 61. 

Nul homme chevauchant pour Dieu ne se doit employer aux affaires du siècle.

Part. pas. Ayssi co lums es mielhs emplegatz cant alumena 1 sala plena de gens. V. et Vert., fol. 39. 

Ainsi comme lumière est mieux employée quand elle éclaire une salle pleine de gens.

Si an ben emplegada la gracia que Dieus lor avia donada en aquest mon.

Liv. de Sydrac, fol. 63.

S'ils ont bien employé la grâce que Dieu leur avait donnée en ce monde. ANC. FR. Qui li donroit un horion

Ne l'auroit-il bien emploiet?

Li Gieus de Robin et de Marion.

CAT. Emplegar. ESP. Emplear. PORT. Empregar. IT. Impiegare.

(chap. Empleá: empleo, emplees, emplee, empleem o empleam, empleéu o empleáu, empleeen; (mal) empleat, empleats, empleada, empleades. Sinonims: fé aná, utilisá, usá.)

31. Inplicar, v., lat. implicare, impliquer.

Part. prés. Operacios... inplicans repugnancia. Eluc. de las propr., fol. 5. Opérations... impliquant contradiction. 

CAT. ESP. PORT. Implicar. IT. Implicare. (chap. Implicá, implicás: yo me implico, impliques, implique, impliquem o implicam, impliquéu o implicáu, impliquen; implicat, implicats, implicada, implicades.)

32. Enplegadamen, adv., implicitement.

Aysso se pot far en doas manieras, enplegadamen o desplegadamen.

Leys d'amors, fol. 22.

Ceci se peut faire en deux manières, implicitement ou explicitement.

(chap. Implíssitamen; aixó se pot fé de dos maneres, implíssitamen o explíssitamen.)

33. Esplegar, Espleiar, Espleyar, v., lat. explicare, expliquer, déployer, développer, employer.

Deu ben esplegar son temps en auzir sermos e messas.

V. et Vert., fol. 89. 

Doit bien employer son temps à ouïr sermons et messes.

Aquest respieg on hom ren non espleya

Non es causa que hom persegre deya.

Guillaume de Saint-Didier: El mon non.

Ce délai où on n' explique rien n'est pas chose qu'on doive poursuivre.

Per qu' ieu espleg

Lo mien oc e 'l vostre no.

Rambaud de Vaqueiras: Guerra ni platz. 

Pour qui j' explique mon oui et votre non. 

Farai un nou vers... 

Vas un gai cors seingnoril, 

Gen complit de bel esgart, 

E si lai mos cors espleia 

Lo maltrag m' er gaug e juecs.

B. Calvo: Er quan vei. 

Je ferai un nouveau vers... vers un gai corps dominateur, gentiment accompli de beau regard, et si là mon coeur se déploie (s' épanche) le tourment me sera joie et jeu. 

Per qu'es foldatz qui d'amor non espleya.

Albertet: En amor.

C'est pourquoi c'est folie qui ne déploie (s'occupe) pas d'amour.

CAT. Esplayar, explayar. ESP. Explayar. PORT. Espraiar.

IT. Spiegare. (chap. Explicá, explicás: yo no me explico, expliques, explique, expliquem o explicam, expliquéu o explicáu, expliquen; explicat, explicats, explicada, explicades; explayá, explayás: yo me explayo, explayes, explaye, explayem o explayam, explayéu o explayáu, explayen; explayat, explayats, explayada, explayades.)

34. Explicar, v., lat. explicare, expliquer.

Parc. pas. Las causas explicadas.

Tit. de 1424, Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 421.

Les choses expliquées.

CAT. Esplicar, explicar. ESP. PORT. Explicar. IT. Esplicare.

35. Explicatiu, adj., explicatif, propre à expliquer.

La lengua... de razo explicativa. Eluc. de las propr., fol. 27. 

La langue... explicative de raison.

(chap. Explicatiu, explicatius, explicativa, explicatives.)

36. Aplicar, v., lat. applicare, appliquer, attacher.

Levar son cor e tot aplicar ab Dieu. V. et Vert., fol. 88.

Lever son coeur et tout l' appliquer à Dieu.

C' a son plazer ab lieis m' aplec.

G. Faidit: Ar es lo mont.

Qu'à son plaisir elle m'attache à elle.

- Toucher, aborder.

Que auran aplicat ni descargat a Aiguas Mortas.

Tit. de 1314. Hist. de Nîmes, t. II, pr., p. 17. 

Qui auront touché et déchargé à Aigues-Mortes.

Part. pas. Podon esser applicat activamen o passivamen.

Leys d'amors, fol. 50. 

Peuvent être appliqués activement ou passivement. 

CAT. ESP. Aplicar. PORT. Applicar. IT. Applicare.

(chap. Aplicá, aplicás: yo me aplico, apliques, aplique, apliquem o aplicam, apliquéu o aplicáu, apliquen; aplicat, aplicats, aplicada, aplicades.)

37. Application, s. f., lat. applicationem, application.

Per applications... et segont la cirurgia. Fors de Béarn, p. 1078.

Par applications... et selon la chirurgie.

CAT. Aplicació. ESP. Aplicación. PORT. Applicação. IT. Applicazione.

(chap. Aplicassió, aplicassions.)

38. Aplicatiu, adj., applicatif, propre à appliquer. 

Son dig aytal mot aplicatiu. Leys d'amors, fol. 50. 

Sont dits pareils mots applicatifs.

(chap. Aplicatiu, aplicatius, aplicativa, aplicatives.)

39. Desplegar, Despleiar, Despleyar, v., déployer, déplier.

Quan vei pels vergiers desplegar 

Los sendatz gruecx, endis e blaus.

Bertrand de Born: Quan vey. 

Quand je vois par les vergers déployer les étendards jaunes, violets et bleus.

Tendas e traps despleyar.

Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs.

Tentes et pavillons déployer.

Fig. Un sirventes despley.

P. Cardinal: Razos es. 

Un sirvente je déploie.

Tan gen despen et despleya

Sa gran valor e so sen.

Berenger de Palasol: Dona la genser.

Si gentiment elle dépense et déploie son grand mérite et son sens.

- Faire tournoyer, mettre en mouvement.

Si col flacs molins torneia

Quan trop d' aigua 'l despleia.

Palazis: Si col.

Ainsi comme le faible moulin tournoie quand beaucoup d'eau le met en mouvement.

Part. pas. Quan viro las baneiras desplegadas. Guillaume de Tudela. Quand ils virent les bannières déployées. 

CAT. ESP. Desplegar. PORT. Despregar. IT. Dispiegare.

(chap. Desplegá: desplego, desplegues, desplegue, despleguem o desplegam, despleguéu o desplegáu, despleguen; desplegat, desplegats, desplegada, desplegades.)

40. Desplegadamen, adv., explicitement.

Aysso se pot far en doas manieras, enplegadamen o desplegadamen.

Leys d'amors, fol. 122.

Ceci se peut faire en deux manières, implicitement ou explicitement. ESP. Desplegadamente (explícitamente). (chap. Desplegadamen.)

41. Complexio, Complectio, Complicio, Complitio, Complicion, s. f., lat. complexionem, organisation, constitution, complexion, caractère.

Lo diable garda mot sobtilmens l' estamen de home e sa manieyra e sa complexio. V. et Vert., fol. 61.

Le diable examine moult subtilement l'être de l'homme et sa manière et sa complexion.

Cove que l'om e la femna sian de bona complicio. Liv. de Sydrac, fol. 27.

(chap. Convé que l' home y la femella siguen de bona complexió.) 

Il convient que l'homme et la femme soient de bonne complexion.

Cascus a per si 

Capten segon razon

De sa complicion

E del don per Dieu dat.

G. Riquier: Tant petit.

Chacun a par soi conduite selon raison de sa complexion et du don par Dieu donné.

Lo cors es de la natura de la terra, e es de freia natura e de freia complitio.

Proeza e paor veno de la complitio del cors.

Liv. de Sydrac, fol. 19 et 28. 

Le corps est de la nature de la terre, et il est de froide nature et de froide complexion.

Prouesse et peur viennent de la complexion du corps.

La complexio del ayre. Eluc. de las propr., fol. 27. 

La constitution de l'air.

- Union, assemblage, terme de poésie. 

En aysso que las coblas comenso per 1 meteysh mot e finissho per autre meteysh mot, es complexios. Leys d'amors, fol. 123. 

En ceci que les couplets commencent par un même mot et finissent par autre même mot, est assemblage.

CAT. Complexió. ESP. Complexión. PORT. Compleição. IT. Complessione.

(chap. Complexió, complexions.)

42. Complexionat, Complecxionat, adj., organisé, formé, composé.

Per destempramen de las IIII humors de que es complexionatz lo cors.

V. et Vert., fol. 60.

Par dérangement des quatre humeurs de quoi est organisé le corps.

Devon naturalmen, 

Si no falh per lor avol sen, 

Esser ben complecxionat

Segon lo ponh en que son nat.

Brev. d'amor, fol. 35. 

Ils doivent naturellement, si ne faut pour eux mauvais sens, être bien complexionnés, selon le point en quoi ils sont nés.

CAT. Complexionat. ESP. Complexionado (compuesto, formado). 

PORT. Compleicionado. IT. Complessionato. 

(chap. Complexionat, format, compost; complexionats, formats, compostos; complexionada, formada, composta; complexionades, formades, compostes.)

43. Complexional, Conplexional, adj., qui est relatif à la complexion, constitutionnel, constitutif, organique.

Siccitat conplexional.

Las humors complexionals.

La mutaccio complexional del temps.

Eluc. de las propr., fol. 232, 24 et 27.

Sécheresse organique.

Les humeurs constitutionnelles.

Le changement constitutif au temps.

ESP. Complexional. IT. Complessionale. (chap. Complexional, complexionals; relatiu a la complexió, constitutiu, constitussional, orgánic.)

44. Complicar, v., compliquer.

Part. pas. Si no es complicat. Trad. d'Albucasis, fol. 37. 

(chap. Si no es complicat.)

S'il n'est pas compliqué. 

CAT. ESP. PORT. Complicar. (chap. Complicá, complicás: yo me complico, compliques, complique, compliquem o complicam, compliquéu o complicáu, compliquen; complicat, complicats, complicada, complicades.)

45. Supplicar, Soplegar, Sopleiar, Sopleyar, v., lat. supplicare, plier, ployer.

Col ram sopleia 

Lai on lo ven lo vai menan.

B. de Ventadour: Atressi col. 

Comme le rameau ploie là où le vent le va menant. 

Fig. Al meu emperi, ses duptar, 

Fera tot lo mon sopleiar.

P. Vidal: Neu ni gel. 

Sous mon autorité, sans douter, je ferais tout le monde plier.

- S'humilier, s'abaisser.

Mas quan cossir de vos cui pretz sopleya, 

Tot autr' amor oblit e dezampar.

Guillaume de Cabestaing: Lo jorn. 

Mais quand je pense à vous devant qui mérite s'humilie, j'oublie et j'abandonne tout autre amour.

- Supplier, faire supplique, adresser des prières.

El humilment suppliquet 

Al enfan.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Lui humblement fit supplique à l'enfant. 

Luy soplegan que de peccatz lor do perdo. Leys d'amors, fol. 113. 

Lui suppliant que de péchés il leur donne pardon. 

Fig. et moral. Dona, mas juntas vos soplei.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Dame, mains jointes je vous supplie. 

Diguas li m qu' a tal domna sopley. 

Bertrand de Born: Pus li. 

Dites-lui moi que j' adresse mes prières à telle dame.

Part. prés. Quar lo paupre seria sopleyans. 

B. Gaucelm: Un sirventes. 

Car le pauvre serait suppliant. 

Subst. En faitz perillos ni grieus,

Non ten pro lauzenziers ni sopleianz. 

B. Calvo: En luec de. 

En fait périlleux et difficile, ne tient profit flatteur ni suppliant.

ANC. FR. Il se set bien amoloier

Par chuer et par soploier.

Roman de la Rose, v. 3147.

ANC. CAT. Suplicar, soplagar, sopleiar. ESP. Suplicar. PORT. Supplicar. 

IT. Supplicare. (chap. Suplicá: suplico, supliques, suplique, supliquem o suplicam, supliquéu o suplicáu, supliquen; suplicat, suplicats, suplicada, suplicades.)

46. Suplicatio, Supplicacion, s. f., lat. supplicationem, supplication, supplique.

Per so platz a nos

La suplicatios

Que Nat de Mons nos fa.

Nat de Mons: Al bon rey. 

Par cela plaît à nous la supplication que Nat de Mons nous fait.

A la supplicacion et requesta, etc. 

Statuts des tailleurs de Bordeaux. Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 477. A la supplication et requête, etc.

CAT. Suplicació. ESP. Suplicación. PORT. Suplicação. IT. Supplicazione.

(chap. Suplicassió, suplicassions; súplica, súpliques.)

47. Soplec, s. m., soumission, dépendance, sujétion.

Estaras en soplec d' ome sertanamens. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Tu seras en dépendance d'homme certainement.

(chap. Sumissió, sumissions; dependensia, dependensies.)

48. Suplicion, s. f., soumission, respect. 

Portan reverencia e gran suplicion. Poëme de S. Trophime. 

Portent respect et grande soumission.

49. Suplimen, adv., doucement, souplement.

Suplimen

Lo tenga hom que non l' afol.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Qu'homme le tienne doucement pour qu'il ne l' endommage.

50. Assupellar, v., assouplir, fléchir.

Qui per son vol assupella, 

E s met en aital tenselha.

Marcabrus: Dirai vos. 

Qui par sa volonté fléchit, et se met en telle dispute.

domingo, 28 de julio de 2024

4. 1. Li propose sa mare a Pedro Saputo que se caso. Revelassió importán.

Llibre cuart.

Capítul I.

Li propose sa mare a Pedro Saputo que se caso. Revelassió importán.

¡Quína llástima que Pedro Saputo passare dels dessat o devuit añs de edat que teníe cuan va eixí del convén! ¡Quínes coses tan amables ñauríe a la seua vida! Perque lo que es ell no nessessitáe mes barbes, mes tempero ni madurassió: ere un gran músic, un bon pintó, literato o lletrat, filóssofo, mol ample de muscles y ben reforsat, un home perfecte, un home complet y fet de totes totes. 

Es verdat que com los demés van aná envellín, no haguere pugut tindre sempre los mateixos amors, y se va vore obligat a dixá los que sen anaben de la orfanidat, y aná agarrán los que van aná vinín. Pero aixó an ell ¿qué li fotíe?; algo, ya u vech; perque ni lo cor del home es aixina ni ña verdadé amor sense estima, ni estima sense virtut, y la virtut seguix totes les edats. Pijó siríe encara si tinguere fills, perque éstos creixeríen, trauríen barba, y se faríen homens, y lo pare se quedaríe detrás de ells y sagal sempre. Vaiga, no pot sé, no estaríe be, es disparate pensáu; milló es lo que ara se use.

Per un atra part, ¡sé sempre jove!, ¡no passá may dels vin añs! ¡Ay, qué bo siríe, dirá aquí alguna sagala lectora passada ya de ixa edat o assomanse an ella! ¡Ay, qué bo! Pos mira, lectó, sagala, o entenu tú que lliches, la jove dels cuatre lustros, o los que tingues, que si a la meua má estiguere may siríeu velles, sense que sigue lisonja féu mes bon goch y mos agradéu mes de joves. Una vegada passats los trenta y cuatre o trenta y sing, tos pararía allí y no tos faríeu mes fees. Sí que ha passat ya la juventut y sen va aná lo coló de rosa, y la vivesa dels ulls y la finura de la careta, y lo aire y la amabilidat dels añs de les grassies. Pero encara no sou fees. ¿Qué mes volíeu? Parléu als deu añs mes, y diréu: ¡ay quí los agarrare! Pero no me se ha donat este encárrec; u séntigo, y mes no podéu remediá. Conque admitiu la voluntat o alcansaume llissensia pera servitos.

Ham arribat al llibre cuart de la vida de Pedro Saputo, al que ya es home de mes serios pensamens, ya no li putixen los mantellets, y ya no faltará qui mol pronte li dono una sofrenada y li digue: hola, mosso; mira que eres home. Sino que es lo cas que yo, com lo vull tan y ere ell tan viu y demoniet de sagal, séntigo que no u sigue sempre y tingam que tratá de coses tan formals com sirán les que apunten y seguixen. En tot, ell es lo mateix, y yo tamé, y així ni ell dixará de obrá com qui ere, ni yo de escriure com hay escrit hasta ara. Conque, ¡arredro, tristesa!, ¡oste allá, pesás del alma! Bon ánim y continuem. Aquell inviarn lo va passá Pedro Saputo al seu poble, dedicanse al estudi prinsipalmen y sense olvidá la pintura y la música. Los ratos libres descansáe en la conversa de Eulalia que en tan bon mestre va arribá a sé la sagala mes discreta y amable de la terra. No dixáe de creures digna del mateix favor la filla de sa padrina, perque ere tamé mol amable, grassiosíssima, maja, garbosa, entesa, encara que inossén, y un verdadé diamán traballat, y treballat per tals mans; y tamé lo volíe mol, habenla inclinat sa mare al amor de Pedro Saputo en propósit de que la amistat dels pares se arribare a estretí del tot en la unió dels fills y quedaren les dos cases fetes una sola. Ell, sabenu, contemplabe y alegrabe a san germaneta, pero la part prinsipal sempre ere pera Eulalia.

Sa mare, en fin, después de habéu pensat moltes vegades y habé reculat tantes atres per temó de la seua resposta, se va determiná a insinuali que lo seu dessich siríe vórel casat, a la seua edat ya conveníe. Y li va afechí que al poble mateix podríe casás mol be, si vols casat be, cásat al carré, al seu poble no lo engañaríen. Yo sé, va di, que ña qui te vol y pense en tú mes de lo que tú assertarás a imaginát. De Eulalia tú sabrás a lo que está disposada, habén dit sempre a la seua familia y publicamen que te volíe tan que may voldríe a datre home, perque no lo podíe ñabé ya digne de ella después de habet conegut a tú y merescut lo teu amor. Gala, sí, fill meu, gala está fen, de sé filla de un filldalgo que tú saps lo fanfarrón que ere, del amor en que te vol y diu que tú li correspons. Y lo que es mes, ningú murmure de ella sino que encara pareix que tots la volen mes per esta ressolusió y desenfado. De les demés del poble, grans, minudes y michanes, potsé te costaríe mes preguntá que conseguí lo sí de elles y dels pares; perque yo sé cóm me saluden, yo sé lo que me afavorixen, tratanme com a igual hasta les mes engreídes y pujadetes, visitanme y alegranse cuan yo les visito. 

No sé lo que es; pero hasta pera criades me se han brindat sagales de cases mol dessentes. Pero entre totes me pareix que a qui te pots dirigí es a la filla de ta padrina, a tan germaneta, an ixa Rosa que u es verdaderamen y a qui sa mare ha criat com aposta pera tú, y ella mereix un home com tú, perque es un ángel com veus de hermosa y amable, sempre alegre y natural, viva, dóssil y grassiosa, advertida, sempre portán la gloria als seus ulls y an aquella careta que no sé si haurás mirat be, pero que sense parlá diu mol, en un cor puro y tendre, y un pensamén florit; que ben dichós sirá, fill meu, ben dichós al que ella óbrigue lo seu pit y se li entrego del tot.

Pedro Saputo li va contestá:

- Cosa natural es que vosté, siñora mare, me haigáu proposat que me casa. No obstán, a mí me pareix que encara soc massa jove. ¿Qué són vinticuatre añs pera un home, y encara no cumplits? 

Y pera mí són menos que pera datres. Tamé crec que coneixéu poc lo cor humano si agarréu com una simple enhorabona los obsequios que tos fan a les cases prinsipals del poble, yo buscaría lo gat. 

Y entre tantes sagales com vosté me trobéu, no me atrevería a parlá de llas y enllás mes que en dos, la una perque está vist lo bon dessich de la seua familia, que es man germaneta Rosa; l'atra, Eulalia, perque trencaríe tots los inconveniens y despressiaríe la contradicsió dels seus. Pero no mos engañem, bona mare y siñora meua; yo com Pedro Saputo soc ben ressibit aon vach, y les joves, lo que es per nelles, repararán poc en una vanidat o soberbia que no diu al cor; pero tenen pares, y éstos no poden dixá de pensá en lo pas del tems; y me atrevixco a di que hasta de eixes, si no es Rosa, ñauríe alguna dificultat pera vore nora a la vostra casa. Y la pas después duraríe o no, y lo mateix la felissidat. Lo món se goberne per preocupassions y no per raó; y ñan preocupassions nessessaries, senu unes a uns tems, y atres a datres, y algunes conveniens a tots, perque toquen al alma mateixa de la sossiedat. En fin, siñora y mare meua, tos u diré sense voltes: me sobren bens, o al menos ne ting bastans y puc aumentáls fassilmen; pero me falte nom y familia, y no tenim que cometre la temeridat de buscá desaires o disgustos que mos faiguen mal, mos dolguen y mos ofenguen. De Rosa parlaré mes en particulá al seu momén.

Sa mare lo va entendre y va di: 

- Parles, fill meu, com lo que eres y te cride lo món. Es verdat, tens raó, pera la teua desgrassia y pera la meua... Y aquí se va ficá a plorá, se va encaná y no va pugué di res mes.

- No ploréu, mare, li va di ell; pensáu que res tos falte, y que teniu un fill que tos adore y res trobe a faltá en la seua condissió.

- Sí, fill, sí, ya u vech, va contestá ella; pero ya que ham tocat este pun, y eres tan prudén, vull que sápigues lo que hasta ara no me había atrevit a dit:

- Yo entraba a casa una tarde de hivern mol freda y en tronada, y al mateix tems va assertá a entrá al poble y passá per allí un caballé, me va mirá en atensió, va pará lo caball, y com va vore que yo me avergoñía y anaba a ajuntá la porta, me va cridá y va demaná fonda pera un rato, pos encara volíe passá del poble, res mes que calentám, va di, y fe un mosset. Yo li vach di que desmontare y entrare a casa meua si volíe, pero que sentía que fore tan poc digna del tal huésped. Veníe carpidet de fret. Ell se va apeá, va pujá, se va calentá, va minchá algo, y ya manáe al criat traure al caball cuan mirán per la finestra va vore lo tems cruel y va di: no importe la vida ni la hassienda, amable possadera meua; yo a ningú conec ni hay de vore an este poble, si no tos hay de molestá, me quedaría aquí esta nit. Yo, plena de confusió per lo meu mal ajuar, li vach di que mirare lo que fée; que no ere casa aon puguere está a gust y comodamen, perque la bona voluntat en que yo lo serviría no suplíe atres faltes. 

Y se va mostrá mol satisfet y contén.

En son demá va nevá, bufáe un airet sers que talláe la cara y no va eixí de casa. A l'atre día va fé un airegaz y unes ventolines que se emportáen les teulades y un fret que no se podíe viure mes que damún dels calius, a les flames del fogaril; y habén enviat al criat a per aigua perque no va volé que yo hi aniguera, me va di:

- ¿Conque sou pubilla? - Sí, siñó. - ¿Y soltera? - Sí, siñó. - ¿Y honrada? - Ya u veéu. - Pos yo, va di entonses, soc mosso y caballé, huérfano tamé de mare, y vach a seguí lo consell de mon pare, que es un home mol sabut. ¿Voléu vindre en mí?

- No, siñó, y perdonéu, li vach contestá yo.

- No siréu la meua criada, sino siñora de casa meua.

- Tos dono les grassies, li vach di tremolán, pero mons pares me van encarregá mol la honestidat y no me van dixá datres bens. 

- No tinguéu vergoña, digna donsella, me va di entonses serio pero amorós. Deu me ha fet entrá an esta casa cridanme en la vostra modestia y la noblesa de cor que vach vore a la vostra mirada y vach sentí a les vostres paraules. Los llassos mes amagats que me tenen sujeto al vostre costat són mol forts, creéume, y vull que siguen vissibles y mes forts encara; són del cor, y vull que siguen tamé de la ley. Doneume la má. Y dién aixó me va agarrá de la má y va di:

- Sou la meua dona.

Yo estaba tan fora de mí, que no podía parlá y no li contestaba. 

Y ell me va di:

- Parléu o apreteume al menos la má. ¿Admitíu la meua? Yo lay vach apretá y crec que vach di "siñó”. Entonses me va abrassá, y me vach creure, fill meu, me vach creure la seua dona... Aquí va torná a plorá la beneita, y después va prosseguí dién: y en aixó se va pará un día mes, ¡y vach sé ta mare!... No va pugué continuá la pobreta, y son fill la va dixá plorá y gemegá una mica, y después la va consolá y li va di en mol amor que acabare la historia, perque la sentíe en mol gust.

- No ting res mes que di, va contestá sa mare, exepte que lo caballé me va dixá coranta escuts y sen va aná prometinme torná al cap de un mes, pero sense dim cóm se díe ni de aón ere. Tot, fill, me pareix habéu ensomiat; y si tú no hagueres naixcut per somni u tindría. Perque sinó ¿cóm un home tan formal y virtuós podíe engañá aixina a una infelís per pago de habél ressibit a casa meua? 

¡Y te li assemelles tan! 

Va pensá una mica Pedro Saputo y va di: 

- No tos desconsoléu; aquell caballé no tos va engañá, no podíe engañatos, o se va morí o se li va desvindre alguna desgrassia, sigue com sigue, que no li ha dixat torná als brassos de una dona que tan libremen y en tanta reflexió va pendre del modo que hau referit. 

No ploréu, no penséu mes en aixó; consoleutos y sigáu felís com u hau sigut hasta ara. Dixéu tot, y alegréu la vostra imaginassió en lo be y estat presén, que tans atres envechen, com vosté mateixa veéu. Y en cuan al meu casamén no tos preocupéu, que ya u aniré yo pensán, y vorem lo que mos anirá milló, ya que no ña cosa que mos apremio, ningú mos fique flarets al cul.

Se va consolá sa mare, y no sen va parlá mes del assunto. Sen va enrecordá Pedro Saputo de lo que habíe sentit del pare, que hasta príncipe lo creíen algúns, y de bona gana li haguere fet algunes preguntes a sa mare; pero va tindre per mes convenién no seguí una curiosidat potsé inútil y no del tot ben vista entre un fill y sa mare.