Mostrando las entradas para la consulta gitás ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta gitás ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 24 de septiembre de 2024

Planeta - Playa

 

Planeta, s. m. et f., lat. planeta, planète.

Dieus a fachas VII planetas que governo lo mon. Liv. de Sydrac, fol. 30.

Dieu a fait sept planètes qui gouvernent le monde.

Jupiter, segon planetas. Brev. d'amor, fol. 30.

(chap. Júpiter, lo segón planeta; allacuanta no se contáen igual que ara; tampoc los mesos eren los mateixos.)

Jupiter, seconde planète.

En bon pon fon natz et en bona planeta.

G. Figueiras: Un nou.

En bon point il fut né et en bonne planète.

Can lo dig planeta renha. Brev. d'amor, fol. 30. 

Quand ladite planète règne.

CAT. ESP. PORT. IT. Planeta. (chap. Planeta, planetes; tradissionalmen: Mercurio, Venus, la Terra, Marte, Júpiter, Saturno, Urano, Neptuno, Plutón.)


Planites, s. f., plainte, aérolithe.

Planites, es peyra..., ajuda donas prens. Eluc. de las propr., fol. 191.

Planite, c'est pierre..., elle aide dames enceintes.


Planta, s. f., lat. planta, plante, nom générique du genre végétal.

Fay fructificar las plantas en la terra. V. et Vert., fol. 94. 

Fait fructifier les plantes dans la terre. 

Prov. En brau loc fon plantada

Planta qu' el frug pejura.

Serveri de Girone: En mal punh. 

En méchant lieu fut plantée la plante qui empire le fruit.

- La plante des pieds.

Planta es la extremiera partida del pe. Eluc. de las propr., fol. 61.

La plante est la partie extrême du pied. 

Loc. Sieus es Arnautz del sim tro en la planta. 

A. Daniel: Ans qu' els. 

Sien est Arnaud de la cime jusqu'à la plante.

CAT. ESP. PORT. Planta. IT. Pianta. (chap. Planta, plantes.)

2. Plantier, s. m., pépinière.

Conte en se molteza, coma plantier. Leys d'amors, fol. 49.

Contient en soi multiplicité, comme pépinière.

Per los plantiers, XV deners. Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., J, 311. 

Pour les pépinières, quinze deniers.

CAT. Planter. (chap. Planté, plantés : pera plantá.)

3. Planso, s. f., tige, rejeton, arbrisseau.

Algus plansos... ab brancas et ramels.

Cum aybre, planso et razitz, atyro humor de terra per lor noyriment.

Eluc. de las propr., fol. 240 et 58. 

Aucuns arbrisseaux... avec branches et rameaux. 

Comme arbre, tige et racine, attirent l'humeur de terre pour leur nourriture. 

ANC. FR. Li autres ars fu d' un plançon 

Longuet et de gente façon.

Roman de la Rose, v. 919.

CAT. Planso. (chap. Plansó, plansons.)

- Plançon, sorte d'arme.

Arc manal o balesta o bon bran de planso. Guillaume de Tudela.

Arc manuel ou arbalète ou bon glaive de plançon.

ANC. FR. Se combatirent avec eulx de massues et d'un baston appellé planchon ou pique de Flandres.... Ung plançon esquartelé de grans broches de fer. Lett. de rém. de 1374. Carpentier, t. III, col. 306.

4. Plantada, s. f., plant, ce qu'on replante.

Can Noe plantet vinha prumieiramen el mon, de la plantada que demoret apres lo dulivi, volc far vi per la voluntat de Dieu. 

Liv. de Sydrac, fol. 115. 

Quand Noé planta la vigne premièrement au monde, du plant qui demeura après le déluge, il voulut faire du vin par la volonté de Dieu.

5. Plantacio, s. f., lat. plantatio, plantation.

Aybre naysh alcunas vetz per semenacio, autras, per plantacio.

(chap. L' abre naix algunes vegades per sembra (seminassió, llaó), atres, per plantassió.) 

Eluc. de las propr., fol. 220.

Arbre naît aucunes fois par semence, d'autres, par plantation.

ESP. Plantación. PORT. Plantação. IT. Plantazione, piantagione. 

(chap. Plantassió, plantassions.)

6. Plantio, s. f., plantation.

Algus aybres... si engendro.. per plantio de razitz o de verga.

Eluc. de las propr., fol. 196.

(chap. Alguns abres... se engendren... per plantassió d' arraíl o de verga : plansó, rechito, empel.)

Aucuns arbres... s'engendrent... par plantation de racines ou de bouture. ESP. Plantio.

7. Plantamen, s. m., plantement, action de planter, de mettre en terre.

Per lo plantamen de las forcas que fes far. 

Cartulaire de Montpellier, fol. 203.

Pour le plantement des fourches qu'il fit faire.

ANC. CAT. Plantament. ANC. ESP. Plantamiento. IT. Piantamento.

(chap. Plantamén, plantamens.)

8. Plantados, adj., fécond, abondant, fertile.

Fig. Ont plus seras assiduos en divis parlamens, ont plus i penras plantadosa entensio. Trad. de Bède, fol. 83. 

Où plus tu seras assidu en divins entretiens, où plus tu y prendras féconde application. 

IT. Piantadoso.

9. Plantadiu, adj., plantureux, productif.

Ab sa natural humor, 

Fai la terra plantadiva.

Brev. d'amor, fol. 38.

Avec son humeur naturelle, rend la terre plantureuse. 

Fig. De totz plazers plantadiva.

Folquet de Lunel: E nom del. 

De tous les plaisirs productive.

ANC. FR. Jachières non pas perreuses, 

Mes plantéives et herbeuses.

Roman de la Rose, v. 19749.

10. Plantayritz, s. f., planteuse, qui fait pousser.

Par ext. Infancia... que es plantayritz de dens. Eluc. de las propr., fol. 66.

L'enfance... qui est planteuse de dents.

11. Plantar, v., lat. plantare, planter.

Plantar una vinha o autres albres. Trad. du Code de Justinien, fol. 18. Planter une vigne ou d'autres arbres. 

Fig. Semena e planta el cor un dezirier clar e net de viure en puritat.

V. et Vert., fol. 84. 

Sème et plante au coeur un désir clair et net de vivre en pureté.

- Arrêter, fixer.

Fes plantar lo carre. Trad. des Actes des apôtres, ch. 8.

Fit arrêter le char.

Fig. Ins el Carcasses te planta.

Raimond de Miraval: A Dieu me.

En dedans au Carcassès fixe-toi.

- Garnir, remplir.

Dieus plantet paradis terrestre de bos albres e de bos frutz.

V. et Vert., fol. 36.

Dieu garnit le paradis terrestre de bons arbres et de bons fruits. 

CAT. ESP. PORT. Plantar. IT. Piantare. 

(chap. Plantá: planto, plantes, plante, plantem o plantam, plantéu o plantáu, planten; plantat, plantats, plantada, plantades.)

12. Plantage, s. f., lat. plantago, plantain.

Que trusetz verbena e milfueilh

E plantage e salsifranha.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Que vous écrasiez verveine et millefeuille et plantain et saxifrage.

Es bona ...

.... La plantages atressi.

Brev. d'amor, fol. 50. 

Est bon... le plantain pareillement.

CAT. Plantatge. ESP. Plantage (plantaje; plantago, llantenes, plantaginaceae).

plantaje; plantago, llantenes, plantaginaceae

13. Sosplantar, v. supplanter, détourner, dévier, subverser.

Fig. Folia d' ome sosplanta sos anamens. Trad. de Bède, fol. 43. 

Folie de l'homme dévie ses penchants.

Part. pas. Sosplantat per lor perversitat. Trad. de Bède, fol. 79.

Subversé par leur perversité.

CAT. Supplantar. ESP. Suplantar. PORT. Supplantar. IT. Soppiantare.

(chap. Suplantá: suplanto, suplantes, suplante, suplantem o suplantam, suplantéu o suplantáu, suplanten; suplantat, suplantats, suplantada, suplantades.)

14. Sosplantamen, s. m., subversion, ruine, bouleversement, substitution.

De Jacob sai ieu be per cals sosplantamens

Ac la benedictio.

Pierre de Corbiac: El nom de.

De Jacob je sais bien par quelles substitutions il eut la bénédiction.

Prov. Lengua del fol es sos sosplantamens. Trad. de Bède, fol. 73.

La langue du fou est sa ruine.

(chap. suplantamén, suplantamens; subversió, subversions; ruina, ruines; sustitussió, sustitussions.)

15. Transplantar, v., lat. transplantari, transplanter, transformer, rendre.

Part pas. Varaire negre transplantat.

Deudes de Prades: Auz. cass.

Ellébore blanc rendu noir.

CAT. ESP. Trasplantar. PORT. Transplantar. IT. Traspiantare.

(chap. Trasplantá; se conjugue com plantá.)

16. Transplantacio, s. f., transplantation.

Aybre melhora... per transplantacio. Eluc. de las propr., fol. 220.

L'arbre s'améliore... par transplantation.

PORT. Transplantação. IT. Traspiantazione.

(chap. Trasplantassió, trasplantassions; trasplante, trasplantes.)


Plap, s. m., tache.

Ses tot plap negre.

(chap. Sense cap taca negra.)

Ha cap de camel et plaps de part.

(chap. Té cap de camello y taques de leopardo.)

Eluc. de las propr., fol. 234 et 241.

Sans aucune tache noire.

A tête de chameau et taches de léopard.

2. Plapar, v., tacheter, moucheter.

Part. pas. De diversas tacas... so per tot plapatz.

Plapat de blanc, a guiza de leopart.

Eluc. de las propr., fol. 99 et 241. 

De diverses taches... ils sont partout mouchetés. 

Tacheté de blanc, à guise de léopard.

(chap. Tacá: taco, taques, taque, taquem o tacam, taquéu o tacáu, taquen; tacat, tacats, tacada, tacades. Si agarres una sitera y la hi arrimes an algú, li pots di: que te taco o que t' ataco, y casi sone igual. 

Tacat tamé vol di dolén, en alguna ferida interió, fístula, o cáncer.)

Plassa, s. f., lat. platea, place, lieu, endroit.

Guigonet saut en la plassa

Sans e vius.

V. de S. Honorat. 

Guionet saute sur la place sain et vivant.

Loc. fig. No us pessetz qu' en una plassa

Merces ab gran aver jassa.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Ne vous imaginiez pas qu'en même place merci gise avec grande richesse.

- Espace de terrain, dans les villes, entouré de bâtiments.

Per ostals e per plassas. V. de S. Honorat. 

Par demeures et par places.

Loc. Ricx hom mals quan vai en plassa,

Que cuiatz vos que lai fassa?

P. Cardinal: Qui ve gran.

Puissant homme méchant quand il va en place, que croyez-vous que là il fasse?

- Lieu fortifié.

Que metan per totas las terras e plassas bonas garnisos.

Lo dit comte de Montfort avia una plassa forta.

Chronique des Albigeois, col. 5 et 22.

Qu'ils mettent par toutes les terres et places bonnes garnisons.

Ledit comte de Montfort avait une place forte.

Adv. comp. A totz o dic en plassa.

Bertrand de Born: Rassa tant. 

Je le dis à tous publiquement. 

CAT. Plassa (plaça). ESP. Plaza. PORT. Praça. IT. Piazza. 

(chap. Plassa, plasses; plasseta, plassetes.)

calle Villaclosa, La Botera, Beceite, Beseit,10

2. Placier, adj., coureur de places, désoeuvré.

Per plazer als homes placiers. V. et Vert., fol. 22.

Pour plaire aux hommes désoeuvrés.

3. Plasseiayre, s. m., celui qui fréquente les places, qui se tient sur les places, désoeuvré. 

Taulas tenens e plasseiayres. Cartulaire de Montpellier, fol. 45.

Tenant tables et désoeuvrés.

- Commissionnaire.

De l' escala del divenres son placeiayres.

Cartulaire de Montpellier, fol. 45. 

De la garde du vendredi sont les commissionnaires.

4. Plasseiar, v., être sur la place, se tenir sur la place.

Part. prés. Can ditz las plassas de Tholoza, so es los homes plasseians.

Leys d'amors, fol. 130.

Quand il dit les places de Toulouse, cela est les hommes étant sur les places.


Plastre, s. m., plâtre.

Plastre, o geysh qui, exust et destemprat ab ayga, es util a far paretz.

Eluc. de las propr., fol. 169.

Plâtre, ou gypse qui, calciné et détrempé avec eau, est utile pour faire murailles.

(chap. Ges, alchés. ESP. Yeso.)


Plat, adj., grec *gr, plat, uni, lisse, effilé.

Voy. Muratori, Diss. 33; Denina, t. III, p. 58.

Un vaisel plat, non de bel fust.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Un vaisseau plat, non de beau bois.

E 'ls vostres detz grailes e platz.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Et les vôtres doigts délicats et effilés. 

Testa longa, plat', aiglantina.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Tête longue, plate, d'aigle.

Sul destrier c' a la silha 

Negr' e 'l pel plat.

Rambaud de Vaqueiras: El so que. 

Sur le destrier qui a la paupière noire et le poil uni.

Fig. Fara sa voluntat,

Si no 'l ditz lauzenga plata.

Rambaud d'Orange: Als durs crus. 

Fera sa volonté, s'il ne lui dit louange plate. 

Substantiv. A l' en las ancas donat

De l' espaza un colp de plat.

Roman de Jaufre, fol. 2.

Lui a donné sur les hanches de l'épée un coup de plat.

ESP. PORT. Chato. IT. Piato. (chap. Chato, chatos, chata, chates.)

2. Plat, s. m., plat, sorte de vaisselle.

Faire vaysela, platz, escudelas.

Tit. de 1438, Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 257. 

Faire vaisselle, plats, écuelles.

CAT. Plat. ESP. Plato. PORT. Plato, prato. IT. Piatto. 

(chap. Plat, plats; plateret, platerets.)

3. Plata, s. f., plaque, lame, lingot.

D' una plata d' aur o d' argen volra far un aurevelhier una bella copa a la taula del rey. V. et Vert., fol. 66.

D'une plaque d'or ou d'argent un orfèvre voudra faire une belle coupe pour la table du roi.

Incorporar lamina d'aur ab plata d'argent. Eluc. de las propr., fol. 184.

Incorporer lame d'or avec plaque d'argent.

- Argent.

L' avers e la plata er al nostre promes. Guillaume de Tudela.

L'avoir et l'argent sera au nôtre promis.

ANC. FR. Nul argent en plate quel que il soit. 

Rec. des Ord. des R. de Fr., 1313, t. I, p. 521. 

Le trésor de mon père est céans qui est en grosses plates d'or et billon.

Roman de Fierabras, liv. II, part. II, ch. 17.

- Plastron, partie de l' armure.

De gonios, elmes, platas o d'autres arnes. Leys d'amors, fol. 131. 

De casaques, heaumes, plastrons ou d'autres harnois. 

ANC. FR. Armez furent de plates. Combat des Trente, p. 20.

Et sera armé de plates, de crevellière, de gorgerette.

Stat., an. 1351. Carpentier, t. III, col. 311.

CAT. ESP. Plata. PORT. Prata. (chap. Plata, plates; argén : AU; 

placa, plaques, plaqueta, plaquetes.)

4. Platina, s. f., platine, plastron, partie de l'armure. 

Trencar elmes e platinas. Leys d'amors, fol. 131. 

Trancher heaumes et platines.

ANC. FR. Plateinnes d'argent à mettre dessoubz clous de ceinture.

Registre de la Chambre des Comptes. Carpentier, t. III, col. 311.

5. Aplatir, v., aplatir, unir, lisser.

Fols no s' aplat lo cabelh.

Bernard de Venzenac: Hueimais pus.

Le fou ne se lisse pas le cheveu. 

Part. pas. Lo nas fonc aplatit coma nas de buou. Carya Magalon., p. 2.

Le nez fut aplati comme nez de boeuf.

(chap. Aplaná: aplano, aplanes, aplane, aplanem o aplanam, aplanéu o aplanáu, aplanen; aplanat, aplanats, aplanada, aplanades.)

6. Aplatar, Applatar, v., aplatir, coucher, cacher.

Voyez Muratori, Diss. 33.

Troban una balma on si van aplatar. V. de S. Honorat.

(chap. Troben una balma aon sen van aplatá.)

Trouvent une caverne où ils se vont cacher.

Drutz que lonc si s' aplata.

Ogiers: Era quan l' ivern. 

Galant qui le long de soi se couche.

Part. pas. A lur ensegnat los deniers aplatat.

Perduda et applatada 

Tro Dieus, per sa merce, la nos a revelada.

V. de S. Honorat. 

Leur a enseigné les deniers cachés.

Perdue et cachée jusqu'à ce que Dieu, par sa merci, nous l'a révélée. 

IT. Appiatare. (chap. aplatá, aplatás : ficás plato, platos, plata, plates : gitás : tombás; amagás, refugiás.)

7. Aplatadamens, adv., en cachette, secrètement.

Fesis lo aucire aplatadamens.

(chap. Lo vas fé matá amagadamen, d' amagatons, amagatontes; secretamen.) 

Hist. de la Bible en prov., fol. 40. 

Tu le fis tuer en cachette.


Platani, s. m., lat. platanus, plane, platane. 

Platani... sas fuelhas so platas et amplas. Eluc. de las propr., fol. 217.

Platane,... ses feuilles sont plates et amples.

CAT. ESP. (plátano) PORT. IT. Platano. (chap. platané, platanés; 

lo plátano, plátanos es la fruita de la palmera platanera.)

platané, platanés, plátano



Playa, s. f., lat. plaga, plage, bord de la mer.

Am tant viron mot tost venir 

Un antic moyne per la playa.

V. de S. Honorat. 

En même temps ils virent moult tôt venir un vieux moine par la plage.

CAT. Platja. ESP. Playa. PORT. Praia, praya. IT. Piaga.

(chap. Playa, playes; playeta, playetes.)

domingo, 28 de julio de 2024

3. 9. De aon ve lo dit: La justissia de Almudévar.

Capítul IX.

De aon ve lo dit: La justissia de Almudévar.


Mol al seu gust vivíe Pedro Saputo an aquell tems, volgut de tots, requerit, buscat, cridat y selebrat, próspero (com Bufa al ull, Bofarull) y ric, mes be per la seua modestia y filossofía que per les riqueses, encara que ya ere tal lo seu estat, que sa mare lluñ de serví a datres ere ella servida, pos teníe criades y se veíe estimada y respetada al poble per lo seu fill, y per nella mateixa tamé, que sabíe tratá en los grans y en los minuts sense adulá an aquells ni afoná als atres. Pedro Saputo estudiabe, cassabe, y donáe los ratos libres a les seues dos enamorades Rosa y Eulalia, que en les lecsions y trate de un home com ell habíen millorat mol lo seu bo natural, y reflejaben la seua amabilidat y la seua grandesa de ánimo, discretes, enteses, ben parlades y naturals, en tot amabilíssimes. Al poble y casa de don Severo pesse a la carta y amor de Morfina y de la promesa a son pare no pensabe anáy tan pronte per raons que ell teníe y que al seu tems declarará a qui correspongue. Y no va dixá de sentí esta contradicsió de la sort, perque encara no van passá dos mesos, cuan va sabé que habíe mort don Severo; y ni en este motiu se va atreví a aná a vore a Morfina. La sala en aixó ya no se pintaríe; y se quedaríe al seu puesto. Ixíe a pintá per alguns pobles; encara que sén totes obres de poca monta, eren les aussensies curtes y servíen sol pera renová lo gust de aquella dolsíssima vida. Pero va ocurrí al cap de un tems un cas que lo va entristí de gran manera, casi no ne teníe prou en tota la seua filossofía pera no renegá del seu poble, y agarrá a sa mare y anassen a viure a un atre.

Lo ferré un día se va cabrejá en la seua dona perque li habíe portat lo amorsá gelat; y agarrán un ferro ruén que estáe calentanse a la forja lay va embutí per la boca hasta lo garganchó, expirán la infelís al cap de un ratet. Ere lo ferré home mol estrafalari, bossal, may segú y de mol males bromes, perque es de advertí que tot u fée enriénsen. La pobre dona passáe molta pena en ell, si li apetíe fótreli lleña, lay fotíe; si acarissiali lo pel, lay acarissiáe; fela dormí a enterra despullada y sense roba al hivern, la fée dormí o gitás aixina; si li oferíe com per cariño un mosset en la cullera, al tems que obríe la boca lay tiráe a la cara o al pit. Atres vegades agarrabe un gabiñet, y fenla estirás y ficanli lo peu al coll jugabe a degollá al cordé o al gorrino, o acabáe eixecán lo bras dién: quí com Deu. 

Atres li lligabe los brassos al cos y después les cames, y la fée rodá per lo cuarto y alguna vegada per la escala. Pero esta burla que va volé fé en lo ferro de la forja va superá a totes, pos va dixá a la pobre dona sense vida en menos de cuatre minuts.

Lo van prendre inmediatamen, y ficat a la presó en moltes cadenes al coll y grillets als peus, lo van jusgá aquell mateix día y lo van condená a mort; la sentensia la ejecutaríen un atre día. Ya estáe la forca eixecada y tot lo poble a la plassa aguardán la ejecussió; ya lo traíen y portáen al patíbul, cuan puján un del poble baixotet damún dels muscles de un atre poc mes alt, va di:

"¿Qué faréu, fills de Almudévar? ¿Conque enforcaréu o penjaréu al ferré, que sol ne tenim un? Y ¿qué farem después sense ferrero? ¿Quí mos luciará les relles? ¿Quí ferrará les nostres mules desmemoriades? miréu lo que passe. En ves de penjá al ferré que mos fará después muita falta, perque ye sol, enforquem un teixidó que ne tenim set al poble y per un menos o mes no ham de aná sense camisa».

- ¡Té raó!, ¡té raó!, van cridá tots; ¡penjarem a un sastre!, ¡un teixidó!... ¡un sastre!... Y sense mes que esta veu y crit agarren al primé de ells que van topetá per allí, lo porten a la forca, lo pujen y lo penchen, y fiquen en libertat al ferré.

Va sabé aixó Pedro Saputo, que no va volé aná a la ejecussió ni habíe eixit de casa, y va aná corrén a escape a la plassa a vore si podíe impedí aquella animalada injusta; pero va arribá tart perque ya estáe garreján lo infelís del sastre. Se va umplí de horror de tan gran barbaridat, y sen va entorná cap a casa seua mut de paraules y gelat lo cor, pareixenli que lo sel y la terra se habíen cambiat lo puesto.

Per la tarde los va di als prinsipals del poble que van aná a vórel:

- Calléu al menos, siñós; que aixó no se sápigue; que aixó no ixque dels nostres muros; perque, ¿qué se dirá de natres? Si aixó arribe a sabés, y se sabrá, no dudéu que mentres lo món seguixque sen món se sitará y recordará en etern baldón del nom de Almudévar. 

Pero ells se van excusá dién que no van podé convense a la multitut irrassional, ni fes sentí en aquell momén.

Y se va consumá la barbaridat mes gran que van vore los siglos.

Pedro Saputo va sentí tan disgust, que pera distraures va agarrá la espasa y una mula de son padrí y sen va aná a passá uns díes fora.

miércoles, 8 de mayo de 2024

Lexique roman; Lo, Le - Lovadruga


Lo, Le, art. masc. sing., le.

Voyez la Grammaire romane, p. 111, et la Grammaire comparée des langues de l'Europe latine, p. 3 et suiv.

Suj. De meg aripin..., lo cart. Tit. de 987. 

De demi-arpent..., le quart. 

Fetz li frangner Mausac, quan lo reis lo tenia. 

Le Dauphin d'Auvergne: Vergoigna. 

Lui fit détruire Mausac, quand le roi le tenait. 

Le solelh si revol sobre nostre emysperi. Eluc. de las propr., fol. 126.

Le soleil fait sa révolution sur notre hémisphère. 

Rég. Non vos tolrai lo castel d' Albaron, lo bastiment. Titre de 1040.

(chap. No tos (toldré) pendré lo castell d' Albaron, lo bastimén.)  

Je ne vous ôterai le château d' Albaron, le bâtiment. 

Bel m'es cant aug lo resso 

Que fai l' ausbercs ab l' arso.

Pierre de Bergerac: Bel m' es cant. 

Il m'est beau quand j'entends le retentissement que fait le haubert avec l' arçon.

ANC. FR. Suj. Se Dex m' aït,

Lo tot puissant.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1., p. 44.

Out occis Daire, lo roi de Perse, e combati soi od Tholome, lo rei de Egypte.

Anc. trad. du Ier liv. des Machabées, fol. 155. 

Rég. Il esleit lo bien e si refusast lo mal.

IIe sermon de S. Bernard sur l'Avent.

Par lo sanc de sa passion desarmeit lo ciel. 

Com. d'Haimon sur l'Ép. de S. Paul. 

ANC. PORT. On llo meu amour prougessa. 

Mays lo poder ja non er meu. 

Canc. do coll. dos nobres de Lisboa, fol. 107 et 108.

CAT. (MOD. El, els) ESP. Lo (el). PORT. MOD. O. IT. Lo. (chap. Lo.)

2. Los, Les, art. masc. plur., les. 

Suj. Dira: “Los mieus amans,

Venetz a mi, que tot m'avetz conques." 

R. Gaucelm: Qui vol aver. 

Dira: “Les miens amants, venez à moi, vu que vous m'avez conquis entièrement.” 

Los bes d'amor venon a tart.

P. Cardinal: Ben ten per fols. 

Les biens d'amour viennent tardivement. 

En elas les rachtz del solelh fan diversas inpressions.

Eluc. de las propr., fol. 126. 

En elles les rayons du soleil font diverses impressions.

Rég. Tolt los sugets. Titre de 1025. 

Ote les sujets.

Ab los pros de Proensa.

B. de Ventadour: En aquest.

Avec les preux de Provence.

Els riu son clar de sobre los sablos.

B. de Ventadour: Belh Monruel. 

Les ruisseaux sont clairs dessus les sables.

ANC. PORT.

Suj. Mas los meus ollos per alguen veer. 

Los dias en que eu viver. 

Canc. do coll. dos nobres de Lisboa, fol. 88 et 92. 

Rég. Sobre los santos livros.

Carta del Rei D. Diniz, 1284, Elucidario, t. II, p. 95.

CAT. ESP. Los. PORT. MOD. Os. (chap. Los.)

3. Lo, pron. pers. m. 3e pers. sing., le, lui.

Rég. Tu, lo juva. Litanies de l'an 780.

Toi, aide-le.

(chapurriau del añ 780: Tú, ajuda lo : li : ajúdal.)

Si io returnar no l' int pois. Serments de 842.

Si je ne puis l' en détourner.

Conosc que malvat labor 

Fan Lombart del emperador, 

Quar no lo tenon per senhor.

G. Figueiras: Ja de far. 

Je connais que méchante oeuvre font les Lombards au sujet de l'empereur, parce qu'ils ne le tiennent pas pour seigneur.

ANC. FR. Si lo mist sur son cheval. Villehardouin, p. 27.

ANC. CAT. Si col malalt qu'il metje lo fa cert 

Que no s pot fer que de la mort escap. 

Ausias March: Si col malalt. 

ANC. ESP. El padre de VII annos metio lo a leer, 

Dio lo a maestros ornados de seso è de saber... 

Que lo sopiessen en las VII artes emponer. 

Poema de Alexandro, cop. 16. 

ANC. PORT. Bon desejo de se mostrar El Rey inteiro e faze-lo amado do povo. D. Hier. Osorio, Cart. 3. 

ANC. IT. Teneami lo più afflitto. Jacopone da Todi, lib. I, sat. 3.

CAT. MOD. ESP. MOD. Lo. PORT. MOD. O. IT. MOD. Lo.

4. Los, pron. pers. m. 3e pers. plur., les, eux.

Rég. Ill nostre son franc e de bel solatz;

Gent acuillens e de gaia semblansa

Los trobaretz e dejus e disnatz.

T. d'Albert de Sisteron et du moine: Monges.

Les nôtres sont francs et de belle gaîté; vous les trouverez accueillant agréablement et de joyeuse manière et à jeûn et repus.

ANC. PORT. Aos nossos filhos o filhas herdeiros, se no los Deos der.

Docum. de 1386. Elucidario, t. I, p. 162.

E as justiças nom som ousadas a lhos defender.

Docum. de 1430. Elucidario.

CAT. ESP. Los. PORT. MOD. Os.

5. Lo, pron. démonstratif masc. sing., le, celui.

Ayssi que pusquiam regnar en quest present segle, en ayssi... pusquiam regnar en lo que es a venir. Priv. concile par les R. d'Angleterre, fol. 1.

Ainsi que nous puissions vivre dans ce présent siècle, par ainsi... que nous puissions vivre dans celui qui est à venir.

ANC. CAT. Aco no 'nten lo que viu grossament. 

Ausias March: Lo tot es poch.

6. Lo, pron. rel. m. sing., le, lui. 

Rég. Sacrament... non lo stanit. Serments de 842. 

Le serment... ne le tient.

Lo dormir pert, quar ieu lo m tuelh. 

B. de Ventadour: Quan par la. 

Je perds le dormir, car je me l'ôte.

- Empl. neutral.

Si res prometetz, atendetz lo. Philomena. 

Si vous promettez quelque chose, tenez-le.

Devedon renou e raubaria,

Et elhs fan lo.

Pons de la Garde: D'un sirventes. 

Défendent usure et vilenie, et ils le font. 

ANC. FR. Deus lo seit, pardonneiz lo moi. 

Tr. de S. Bernard. Mém. de l'Acad. des Inscr., t. XVII, p. 721. 

ANC. CAT. Altres e pochs entenen lo, que fan 

E faran be ab mala entencio. 

Ausias March: Lo tot es poch. 

ANC. ESP. Es mi muger? - Si lo es.

(N. E. Es mi mujer? - Sí, lo es.)

Lope de Vega, Aut. sac. Los agread. (acreedores) del hombre. 

ANC. PORT. Meu ben seria direr llo a si,

Mays non llo digo ca non ey poder, 

Sol non llo digo ca non ey sazon. 

Canc. do coll. dos nobres de Lisboa, fol. 107. 

Em testimonio de lo dei esta carta. 

Docum. de 1346. Elucidario, t. I, p. 441.

ANC. IT. Ed acciocchè quello, che a me par di fare, conosciate, con poche parole ve lo intendo di dimostrare. Boccaccio, Decameron, 1.

7. Los, pron. rel. m. plur., les, eux. 

Rég. Adoncx cugei que fos mortz pretz e dos... 

Mas ar los vei restauratz ambedos.

Aimeri de Peguilain: En aquelh. 

Alors je crus que fut mort mérite et don... mais maintenant je les vois rétablis tous les deux. 

Premierament mos ditz, 

Si cum los ai escritz.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Premièrement mes dits, ainsi comme je les ai écrits.


Loc, Luoc, Luec, s. m,, lat. locus, lieu, place, endroit.

E mans bos locs n' er chantad' et apreza. 

Peyrols: Be m cujava. 

En maints bons lieux elle en sera chantée et apprise. 

Jerusalems es luecs desamparatz.

Lanfranc Cigala: Si mos chans. 

Jérusalem est lieu délaissé.

Tug silh qu' el vostre loc seran.

G. Faidit: Fortz chausa. 

Tous ceux qui seront à votre place. 

Fig. Qui en loc feminil

Cuia feutat trobar. 

Pierre de Bussignac: Quan lo dous. 

Qui en lieu féminin croit trouver fidélité. 

Loc. Misericordia fara loc a cascun segunt lo deserviment de sas obras.

Trad. de Bède, fol. 64. 

Miséricorde fera place à chacun selon l'accomplissement de ses oeuvres.

Lo menre si leve e fassa lhi loc.

Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 33. 

Que le moindre (plus jeune) se lève et lui fasse place. 

IT. Gridando si: Fa luogo, fa luogo. Boccaccio, Dec., II, I.

- Occasion, moment opportun, circonstance, situation.

En mans luocs s' ave

Qu' el mal taing qu' el bes vensa.

Guillaume de Cabestaing: Ancmais no. 

En maintes occasions il avient qu'il faut que le bien surmonte le mal.

En mans locx val mais tarda que cocha. 

Sos locx n' er melhuros.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

En maintes circonstances vaut mieux retard que presse.

Sa situation en sera améliorée. 

Loc. Dieus do m vezer loc e temps 

Que portetz vostra part del fais. 

Amanieu des Escas: Dona per cui. 

Dieu me donne de voir lieu et temps que vous portiez votre part du faix.

Quan non ai loc de vos vezer, 

Joi ni deport non puesc aver.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Quand je n'ai lieu de vous voir, joie ni plaisir je ne puis avoir.

Aquest article a loc en causas peccuniarias e civils. Cout. de Condom.

Cet article a lieu en causes pécuniaires et civiles.

Aquestas leys an loc. L'Arbre de Batalhas, fol. 132.

Ces lois ont lieu. 

Prov. Car li sens et li joc

An lur temps e lur loc.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Car les sens et les jeux ont leur temps et leur lieu. 

ANC. FR. Elle n'avoit lieu ne aisement, par quoi elle s'em peust fuir.

Rec. des Hist. de Fr., t, III, p. 214. 

Tellement que justice n'y avoit point de lieu.

Monstrelet, t. I, fol. 198.

Le velours n'avoit lieu, la soye, ni le lin 

Ni le drap enyvré des eaux de Gobelin. 

P. Ronsard, t. II, p. 904. 

ANC. IT. Si dispregiarvi voglio non ha già loco.

Guittone d'Arezzo, Lett. 18.

Be m degratz dar de vos loc et aizina. 

Guillaume de Berguedan: Quan vey lo. 

Vous devriez bien me donner, à l'égard de vous, lieu et facilité.

Donatz vos luecs a tornar lo fres 

En las bochas de cels que, per conten 

Qu' avetz mest vos, s'en van desconoissen. 

B. Calvo: Ges no m'es. 

Donnez-vous lieu de tourner le frein dans les bouches de ceux qui, à cause de la dispute que vous avez parmi vous, s'en vont irrespectueux.

Lo cofessor es aqui solamen tenen loc de l' aurelha de Dieu.

V. et Vert., fol. 70.

Le confesseur est là seulement tenant lieu de l'oreille de Dieu.

Cel que ten luoc de pastor. Trad. de Bède, fol. 56. 

Celui qui tient lieu de pasteur. 

Mest lor gabon: “Franc, faiz nos loc.”

Gavaudan le Vieux: Senhors per. 

Au milieu d'eux ils hablent: “Franchement, fais-nous place.”

Eras quan vei que n' es locs e sazos. 

G. Faidit: Ja non. 

Maintenant quand je vois qu'il en est lieu et saison. 

Luecs es qu'om si deu alegrar.

P. Fabre d'Uzès: Luecx es.

C'est le moment qu'on se doit amuser. 

Non pot esser fort senatz... 

Qui non conquier, quan luecs es, 

Amics.

Rambaud de Vaqueiras: Ja hom.

Ne peut être fort sensé... qui ne conquiert, quand c'est le moment, des amis. 

Adv. D'on poiran luec cobrar

Armas.

B. Calvo: Mout a que. 

D'où ils pourront aussitôt recouvrer armes. 

ANC. FR. Ainz s'en fuit luès qu'il voit le leu...

Ce qu'il aporte monstre luès. 

Fables et cont. anc., t. I, p. 298 et t. IV, p. 233. 

ANC. ESP.

El infant quando los vio, luego los fue ferir, 

Empezo los luego todos a desordir.

Poema de Alexandro, cop. 159.

ANC. IT. Que loco sia finata

La terra e terminata.

Brunetto Latini, Tesoretto dial. nap., p. 72.

Adv. comp. Onrada folhia

Val en luec mais que sen.

Arnaud de Marueil: Sabers. 

Folie honorée vaut parfois plus que sens. 

Vuelh ieu esser chantaire.

Et en luec mon saber mostrar.

P. Fabre d'Uzès: Luecx es qu'om.

Je veux être chanteur, et montrer à propos mon savoir.

Ges erguelhs totas vetz non es bos, 

Et estai gen a luecx et a sazos.

G. le Roux: Ara sabrai. 

Orgueil toutes fois point n'est bon, et il sied bien en lieux et en temps.

Padeladas de luec en luec.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Poëlées de temps en temps. 

Prép. comp. Compron veyres en luoc de saphirs, e plom per argen.

V. et Vert., fol. 29.

(chap. Compren vidres en ves de zafiros, y plom per plata, argén.)

Achètent verres en place de saphirs, et plomb pour argent.

L'elephant uza, en loc de ma, del nas. Eluc. de las propr., fol. 48. L'éléphant se sert, en place de main, du nez. 

Lai on amors s'enten, 

Val foudatz en luec de sen.

P. Raimond de Toulouse: Atressi. 

Là où amour s'affectionne, vaut folie au lieu de sens.

ANC. FR. En lieu de vous el lit la ferai-je mucier. Roman de Berte, p. 20.

ANC. CAT. Loch. CAT. MOD. Lloc. IT. Loco, luogo. (ESP. Lugar)

(chap. Puesto. Al Mesquí diuen lloc en ves de poble: del latín locus.)

2. Logal, s. m., local, demeure, séjour, emplacement, lieu.

Pus es faiditz de son propre logal. 

P. Vidal: Si col paubres. Var. 

Puisqu'il est banni de sa propre demeure. 

Termes moven 

De lor logal, o trasmudan.

Brev. d'amor, fol. 127. 

Remuant ou changeant les limites de leur local. 

Qu' a l' arma m retenga sal

Bon logal, 

Lai el reing celestial.

B. Zorgi: Jesu Crist. 

Que pour l'âme il me retienne sauf bon local, là au règne céleste.

- Passage d'un ouvrage.

D'aquesta natural amor 

An mot cantat li trobador, 

Disen de lieys, en manhs logals, 

A leu grans bes, a leu grans mals.

Brev. d'amor, fol. 193.

De ce naturel amour ont moult chanté les troubadours, disant de lui, en maints passages, tantôt grands biens, tantôt grands maux. 

ANC. ESP. PORT. Local. (chap. s. m. Local, locals.)

3. Local, Logal, adj., lat. localis, local, de lieu.

Quant a mutacio local. Eluc. de las propr., fol. 107. 

Quant à changement de lieu.

Son quatre enterrogatios locals. Leys d'amors, fol. 77.

Sont quatre interrogations locales.

CAT. ESP. PORT. Local. IT. Locale. (chap. Local, del poble, puesto o lloc.)

4. Luega, s. f., lieu, place.

Alcun temps luega de prelat 

Tinc ieu en aquesta ciptat.

V. de S. Honorat. 

Quelque temps la place de prélat je tins dans cette cité.

5. Logis, s. m., logis. 

En son logis s'es retirat. Chronique des Albigeois, col. 56. 

En son logis s'est retiré.

6. Lotja, s. f., loge, baraque.

De lotjas e de traps vic totz los camps vestis. 

Donx derenjon Frances de lotjas e de traps. 

Roman de Fierabras, v. 631 et 1699.

De loges et de tentes vit tous les champs couverts.

Donc se dérangent les Français de loges et de tentes.

CAT. Llotja. ESP. Lonja. PORT. Loja. TT. Loggia. (chap. Llonja, llonges.)

7. Mieg luoc, mieh luoc, mei loc, s. m., milieu.

Proeza acabada,

Qu' el mieg luoc non sia oscada

O fracha en l'un cartier.

Bertrand de Born: Rassa m'es.

Prouesse achevée, qui au milieu ne soit point ébréchée ou rompue en l'un quartier.

El mieh luoc de la taula metras una petita broca de fust per sostener una candela. Liv. de Sydrac, fol. 138.

Au milieu de la table tu mettras une petite broche de bois pour soutenir une chandelle. 

En mei loc d'un samit pleiatz.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Plié au milieu d'un manteau.

Per lo mieg luoc. V. et Vert., fol. 101. 

Par le milieu.

(chap. mich; lo pun del mich; ) 

8. Mech logan, adj., mitoyen, intermédiaire.

Fig. La quarta etat es juventut, et es mech logana entre totas.

Eluc. de las propr., fol. 66. 

Le quatrième âge c'est jeunesse, et il est mitoyen entre tous.

(chap. Mijá, mijans, mijana, mijanes.) 

9. Loctenent, s. m., lat. locum tenentem, lieutenant. 

Al loctenent del senhor... Et jurara als homs lo loctenent del senhor que lor gardara lor libertatz. Charte de Gréalou, p. 120. 

Au lieutenant du seigneur... Et jurera aux hommes le lieutenant du seigneur qu'il leur gardera leur liberté.

ANC. CAT. Loctinent. CAT. MOD. Lloctinent. ESP. (lugartiniente) Lugarteniente. PORT. Logotenente. IT. Locotenente, luogotenente.

(chap. Lugartinén, lugartinens : que té lo puesto de : normalmén del rey o siñó. Una tinensa, com la de Benifassá, tamé ve de tinén, teniente, tenentem.)

10. Locatio, s. f., place, lieu, siége.

La locatio de la sua malautia. Trad. d'Albucasis, fol. 2.

Le siége de la sienne maladie.

11. Alloc, Aluoc, Aluec, adv., aussitôt, incontinent, sur-le-champ.

Al prince lo deron alloc. V. de S. Honorat.

Au prince le donnèrent aussitôt.

Pres l' aiga, e bec alloc

Set vez.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Prit l'eau, et but incontinent sept fois.

- Parfois, à propos.

Sitot aluec m' esmaya

Ni m dona afan.

G. Pierre de Casals: Ab lo pascor. 

Quoique parfois elle me chagrine et me donne de la peine.

Pero aluec en melhura.

B. Zorgi: Totz hom.

Pourtant parfois en améliore.

(chap. Al momén, enseguida.) 

12. Alogar, v., loger, établir, placer. 

Quan lay aura son trap tendut,

Nos alogerem d' enviro.

Bertrand de Born: Lo coms.

Quand il aura tendu là sa tente, nous nous logerons à l' entour. 

Part. pas. En qual ordre dels angels

Es alogatz cascus dels elegitz. 

Brev. d'amor, fol. 20. 

Dans quel ordre des anges est placé chacun des élus. 

ANC. CAT. Allocar. (chap. Alojá, alojás; allocá, allocás com una gallina que vol pondre : lloca.)

13. Cologar, Cologuar, v., lat. collocare, colloquer, placer, établir. 

Van se cologuar gran re de companha.

Els cologuero lors tendas.

Philomena.

Vont se colloquer beaucoup de compagnie.

Ils établirent leurs tentes.

Part. pas. Sabem per sert que lurs armas son cologadas al regne celestialh. Philomena.

Nous savons pour certain que leurs âmes sont colloquées au règne céleste.

CAT. Collocar. ESP. Colocar. PORT. Collocar. IT. Collocare. (chap. Colocá, colocás: yo me coloco, coloques, coloque, coloquem o colocam, coloquéu o colocáu, coloquen; colocat, colocats, colocada, colocades. Tamé signifique pendre droga.)

14. Descologar, v., déplacer.

Tan tost qu'es feritz d'un toc,

Se descologa de son loc.

Leys d'amors, fol. 20.

Aussitôt qu'il est frappé d'un coup, il se déplace de son lieu.

(chap. Descolocá, descolocás.)

15. Dislocacio, s. f., dislocation.

Restauracio de fractura e de dislocacio. Trad. d'Albucasis, fol. 56.

(chap. Restaurassió de fractura y de dislocassió.)

Restauration de fracture et de dislocation.

CAT. Dislocació. ESP. Dislocación. PORT. Dislocação, deslocação.

(chap. Dislocassió, dislocassions.)

16. Delogament, s. m., dislocation. 

Delogament ve per cazuta, batement, restrenhement et per semblans violencias que geto la junctura de son loc. Eluc. de las propr., fol. 49. Dislocation vient par chute, coup, resserrement et par semblables violences qui mettent la jointure hors de sa place.

IT. Dislocamento. (chap. Dislocamén, dislocamens : dislocassió, dislocassions.)

17. Delogadura, s. f., dislocation.

Osses... prendo greuch per... ruptura... et delogadura.

Eluc. de las propr., fol. 62.

Les os... prennent dommage par... fracture... et dislocation. 

ESP. Dislocadura. PORT. Deslocadura.

18. Deslocar, Desloguar, Dislocar, v., déplacer, agiter.

Fig. Ieu no m meravill si m desloc.

Per amor, que maint s'en deslogua. 

Un troubadour anonyme: Si 'l dous jois. 

Je ne m'émerveille pas si je m'agite par amour, vu que maint s'en agite.

- Disloquer.

Part. pas. Per un petit movement es dislocat. 

Si la junctura es dislocada. Trad. d'Albucasis, fol. 6.

(chap. Si la junta : articulassió está dislocada.)

Par un petit mouvement est disloqué. 

Si la jointure est disloquée.

CAT. ESP. Dislocar. PORT. Deslocar, dislocar. IT. Dislocare, dislogare, disluogare. (chap. Dislocá, dislocás: eixissen del puesto normal; yo me disloco, disloques, disloque, disloquem o dislocam, disloquéu o dislocáu, disloquen; dislocat, dislocats, dislocada, dislocades. Una junta dislocada; un muscle dislocat.)

19. Colgar, Colcar, v., du lat. collocare, coucher, reposer.

Ieu m lev quan me degra colgar. 

Giraud de Borneil: Un sonet fatz. 

Je me lève quand je devrais me coucher. 

Am may servir lieys en perdo 

Qu'autra qu' ab si m degues colgar. 

Blacas: Bel m' es. 

J'aime mieux servir elle en pure perte qu'une autre qui avec soi me dût coucher.

Non er dans,

Si 'ls autruis enfans

Colga el mieu bressol.

Bertrand de Born: Anc no s. 

Il ne sera pas dommage, si les enfants d'autrui elle couche dans mon berceau.

Colgui me sobr'el bras destre, 

E pueis me vire el senestre.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Je me couche sur le bras droit, et puis me tourne sur le gauche.

Substantiv. Al matin com al colgar.

B. Zorgi: S'ieu trobes. 

Au matin comme au coucher. 

Part. prés.

Qu'ab ta molher et ab tu va s colcan, 

E manj' e beu la femna d'un gibos.

B. Carbonel: Joan Fabre. 

Vu qu'avec la femme et avec toi va se couchant, et mange et boit la femme d'un bossu.

Part. pas.

No podetz vos vezer, qu' el solelh es colcatz. 

Roman de Fierabras, v. 1980. 

Vous ne pouvez voir, vu que le soleil est couché.

CAT. Colgar. IT. Colcare. (ESP. Colocar. Chap. Colocá, colocás : ficá a un puesto; colgá, colgás : de llansols y mantes : gitás, tombás. 

Dos joves se alberguen a casa de un. En la seua filla sen va un a gitás, y la seua dona se gite en l´atre. Lo que estabe en la filla se gite en son pare y lay conte tot, creén que parláe en lo seu compañ. Se arme un gran abalot, la dona, donánsen cuenta, se embutix al llit de la filla y después en algunes paraules los passifique a tots.

Colgá tamé signifique tapá en atres coses, com la terra: te colgaré de perres; ya l'han colgat : tapat : s'ha mort y está enterrat.)

20. Colga, s. f., couche.

Ieu arrosarai de lagremas tota via ma colga. V. et Vert., fol. 67.

J'arroserai de larmes toujours ma couche.

Fig. Intra in ta colga, so es el repaus de ton cor. V. et Vert., fol. 88. 

Entre en ta couche, c'est-à-dire dans le repos de ton coeur.

PORT. Colchão. (ESP. Colchón. Chap. Madalap, madalaps.)

21. Colcada, s. f., couchée. 

En Gui, de clausida colgada 

Ai vist rics manz.

T. de Gui et de Maenard: En Maenard.

Seigneur Gui, j'ai vu maints riches de secrète couchée.


Locio, s. f., lat. lotio, lotion, action de laver. 

Dona bona color a la cara fayta locios. Eluc. de las propr., fol. 112.

Lotion faite donne bonne couleur à la face. 

CAT. Loció. ESP. Loción. (chap. Lossió, lossions.)

2. Abblucio, s. f., lat. ablutio, ablution, lotion.

Abblucio... am aygua de mel. Trad. d'Albucasis, fol. 43. 

Lotion... avec eau de miel.

CAT. Ablució. ESP. Ablución. PORT. Ablução. IT. Abluzione.

(chap. Ablussió, ablussions : llimpiesa, purificassió, rentada.)  

3. Lovadruga, s. f., lavoir, lavure, lessive. 

Que fos gitada en una lovadruga. Hist. abr. de la Bible, fol. 1. 

Qu'elle fut jetée en un lavoir.

(chap. Rentadó, llavadó; bañera.)