Mostrando las entradas para la consulta enemics ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta enemics ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 24 de noviembre de 2025

Ponch, Pong, Ponh, Punt, Poynh, Point, Puint

Ponch, Pong, Ponh, Punt, Poynh, Point, Puint, s. m., punctum, point, terme de géométrie.
A ponch del escayre.
Trad. du Tr. d' Arpentage, part. 1re, c. 18.
A point de l'équerre.
- Pôle.
Ponchtz arthic et anthartic.
Eluc. de las propr., fol. 119.
(chap. Polos ártic y antártic.)
Point arctique et antarctique.
- Terme de grammaire, signe qui sert à déterminer une phrase. 
Li denan dig ponch han diverses noms, quar coma... ha nom ponch suspensiu, e colum ponch mejancier, e periodus ponch pla.
Leys d'amors, fol. 144. 
Les devant dits points ont divers noms, car coma... a nom point suspensif, et colum point moyen, et périodus point simple.
- Instant, moment, une des divisions du temps.
Us pong es d' ora quarta partz.
(chap. Un pun es la cuarta part de un hora: 15 minuts, un cuart.)
Brev. d'amor, fol. 43.
Un point est d'heure la quatrième partie. 
Foron al ponh que foron batejatz.
V et Vert., fol. 28.
Ils furent au moment qu'ils furent baptisés.
- Terme d'astrologie.
En plus greu point non pot nuills esser natz.
Sordel: Qui be s membra. 
En plus difficile point nul ne peut être né.
L' art de l' austronomia e de las planetas e dels signes e dels ponhs e de las oras. Liv. de Sydrac, fol. 44.
L'art de l'astrologie et des planètes et des signes et des points et des heures.
Era tals ora e tals poinz que, segon la razon dels agurs ni de poinz e d' estrolomia, non era bon comensar negun gran faich.
V. de Bertrand de Born. 
Il était telle heure et tel point que, selon la raison des augures et des points et de l'astrologie, il n'était pas bon de commencer nul grand fait.
- A divers jeux, en parlant des nombres.
Neis si m doblava 'l mals d' aital faisso
Com dobla 'l poins del taulier per razo. 
Folquet de Marseille: En chantan.
Même si me doublait le mal de telle façon comme double le point de l'échiquier par raison.
Aysso son los XVIII poynhs dels datz que gieta lo dyable sobre l' arma d'  home accidios. V. et Vert., fol. 13.
Ce sont les dix-huit points des dés que le diable jette sur l'âme de l'homme paresseux.
- Partie d'un tout, d'une science.
Especialmens els articles et els ponhs de la fe.
V. et Vert., fol. 102. 
Spécialement aux articles et aux points de la foi.
- État, position, situation.
Aissi par issida del ponh
Ab mal parlier, dona prezans.
R. Vidal de Bezaudun: En aquel. 
Ainsi paraît sortie du point avec méchant parleur, dame méritante.
- Le moment où commence le jour ou la nuit.
En aquel ponh que lo solelhs apar es ponhs del jorn, et en aquel ponh qu' el nos falh, el es ponhs de la nueh. Liv. de Sydrac, fol. 71.
A ce point que le soleil apparaît est point du jour, et à ce point qu'il nous manque, il est point de la nuit.
Del ponh del jorn.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 58. 
Du point du jour.
- Terme de musique.
Cantar en sancta gleysa per ponhs e per accens.
Pierre de Corbiac: El nom de. 
Chanter en sainte église par points et par accents. 
Loc. Disen qu' el era malaute, e si era sus en bon puint.
Arbre de Batalhas, fol. 95. 
Disant qu'il était malade, et il était sur (pied) en bon point.
La nobla ciptatz, 
Per los nostres peccatz, 
A mal pong fora messa.
V. de S. Honorat.
La noble cité, par les notres péchés, à mauvais point serait mise.
Adv. comp. Cant la lun' es pauzada ponh e ponh drechamens.
Pierre de Corbiac: El nom de. 
Quand la lune est posée point à point directement. 
Chansos, si t plai, a point t' en vai coren.
Giraud de Borneil: Toi aissi m pren. 
Chanson, s,'il te plaît, à point va-t'en courant. 
Volem que sian de punt en punt... observadas e gardadas. 
Statuts des tailleurs de Bordeaux. Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 475.
(N. E. Ahora comparad textos de Cataluña de las mismas fechas, y veréis cuánto se parecen. Por ejemplo, textos que editó Bofarull en los tomos de la Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón; en esta fecha hay muchos de cuando la guerra de los catalanes contra su rey Juan II, padre del futuro Fernando II el católico.)
Voulons qu'elles soient de point en point... observées et gardées.
(chap. Volem que siguen de pun en pun... observades y guardades.)
Car de totz ponhs lo dessena.
Brev. d'amor, fol. 25.
Car de tous points elle le rend fou.
CAT. Punt. ESP. Punto. PORT. Ponto. IT. Punto.
2. Ponh, Point, adv. de nég., point, pas.
Aissi com lo solelhs intra pel veire e no 'lh fai ponh de dampnage.
Liv. de Sydrac, fol. 14.
Ainsi comme le soleil entre par le verre et ne lui fait point de dommage.
(chap. Aixina com lo sol entre per lo vidre y no li (ni pun) gens de mal.)
Point no us en sove.
Rambaud d'Orange: Dona si.
Point ne vous en souvient.
3. Punctal, adj., ponctuel, exact, certain, déterminé par un point.
En una punctal partida de miral.
Eluc. de las propr., fol. 264.
En une certaine partie de miroir. 
CAT. ESP. (chap.) Puntual. PORT. Pontual. IT. Puntuale.
4. Poncha, Punta, s. f., pointe. 
Mes l' espaza, per la poncha, sotz la tetina.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 17. 
Mit l'épée, par la pointe, sous le téton. 
Punta de lansa.
Arbre de Batalhas, fol. 238. 
Pointe de lance. 
(chap. Punta de llansa, puntes de llanses.)
Fig. Ab poncha d'amor que m sostra 
Lo cor.
G. Rudel: No sap. 
Avec pointe d'amour qui m'arrache le coeur.
(chap. En puncha d'amor que m'arrenque lo cor.)  
Loc. Aissi coma gales ben oncha
Fai en la mar plus leu sa poncha. 
Deudes de Prades, Poëme des Vertus. 
Ainsi comme galère bien enduite fait en la mer plus facilement sa pointe.
CAT. Punxa. ESP. Punta. PORT. Ponta. IT. Punta. (chap. Puncha, punches; v. punchá: puncho, punches, punche, punchem o puncham, punchéu o puncháu, punchen; punchat, punchats, punchada, punchades.)
- Pioche.
Donavan am ponchas 
Et am pics sus l' escueyll.
V. de S. Honorat. 
Donnaient avec pioches et avec pics sur le roc.
(chap. Pica, piques; pic, pics; v. picá: pico, piques, pique, piquem o picam, piquéu o picáu, piquen; picat, picats, picada, picades.)
5. Ponchia, s. f., pointe, sorte de clou. 
Tota saumada de ponchias.
Cartulaire de Montpellier, fol. 105. 
Toute charge de pointes.
6. Punccio, Puncio, s. f., lat. punctio, douleur poignante, élancement.
Punccio et arsura.
Eluc. de las propr., fol. 60.
Douleur poignante et brûlure.
Sentia puncio de jos la aurelha dreyta.
(chap. Ell o ella sentíe (o yo sentía) punchades deball de la orella dreta.)
Trad. d'Albucasis, fol. 49. 
Sentait élancement dessous l'oreille droite.
ESP. Puncion (punción, dolor punzante). IT. Punzione. (chap. Punsió, punsions : punchada, punchades; se fa aná sobre tot en medissina, punsió lumbar, biopsia, injecsió, vacuna.)
7. Punctatio, Ponctacio, Punctacio, s. f., aspérité d'un corps pointu, ou hérissé de pointes. 
Per punctatio de lima.
Trad. d'Albucasis, fol. 18. 
Par aspérité de lime.
- Douleur poignante, élancement.
Ponctacio de dolor de aurelhas.
Trad. d'Albucasis, fol. 6. 
Élancement de douleur d'oreilles. 
ESP. Puntacion (“puntación”, puntada). PORT. Pontuação.
8. Ponchamen, s. m., pointement. 
De los XV cans los XV ponchamens.
P. de Corbiac: El nom de.
Des quinze chants les quinze pointements.
9. Ponchor, s. f., pointe.
L' espic que geta es talment dit, quar spiclum (spiculum) es ponchor, et el es agut et pongent.
Eluc. de las propr., fol. 223.
L'épi qu'il produit est ainsi dit, parce que spiculum c'est pointe, et il est aigu et piquant.
10. Ponchet, s. f. dim., petit point, globule.
I bassinet... un ponchet dessus... et al pe del cordon un autre ponchet.
Tarif des monnaies en provençal. 
Un bassinet... un petit point dessus.... et au pied du cordon un autre petit point.
(chap. Puntet, puntets; puntadeta, puntadetes si se parle de cusí, bordá.)
11. Ponchadamen, adv., à la suite, consécutivement.
Pauzadas ponchadamen ses tota conjunctio.
Leys d'amors, fol. 126. 
Posées à la suite sans aucune conjonction. 
IT. Puntatamente.
12. Poncheta, s. f. dim., petite pointe. 
Aitan can levar en poiretz 
Ab la poncheta d'un coutel.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Autant que vous pourrez en lever avec la petite pointe d'un couteau.
CAT. Punteta. (chap. Puncheta, punchetes; punteta, puntetes.)
13. Ponchura, Punctura, s. f., lat. punctura, piqûre.
Se sentira ponhs de las ponchuras del verinos serpens de yfern.
V. et Vert. fol. 84.
Se sentira point par les piqûres du serpent venimeux d'enfer.
Contra punctura d' escorpio.
(chap. Contra picotada, fisonada d' arreclau o arraclau.)
Eluc. de las propr., fol. 155.
Contre piqûre de scorpion.
ANC. FR. La moindre pointure d'une simple cholique. 
Les vives pointures de celle-cy nous donnent de bien plus vertes entorses.
Camus de Belley. Diversités, t. 1, fol. 388. 
ESP. PORT. IT. Puntura.
14. Ponchaire, s. m., pointeur, terme d'église.
Y a ordonnats de ponchaires los quals an jurat et promes de far l' ufici justamen. 
Tit. de 1409. Bosc, Mémoires du Rouergue, t. III, p. 250. 
Y a ordonné des pointeurs, lesquels ont juré et promis de faire l'office justement. 
ESP. Puntador.
15. Poncharia, s. f., pointage, l'action de pointer les absents. 
A facha la taula de poncharia.
Tit. de 1409. Bosc, Mémoires du Rouergue, t. III, p. 250. 
A fait la table de pointage. 
PORT. Pontaria.
16. Ponticitat, s. f., pointicité, qualité de ce qui est pointu, piquant.
Fig. Mixtio de ponticitat am dossor.
Carn de buou per so es plazent et de cervi quar han ponticitat.
Stiptica sabor es comtada entre ponticas... quar ponticitat no es mas intenssa et fort stipticitat.
Eluc. de las propr., fol. 271.
Mixtion de pointicité avec douceur.
Chair de boeuf pour cela est agréable et (celle) de cerf parce qu'elles ont pointicité.
Saveur astringente est comptée entre les piquantes... parce que pointicité n'est qu'intense et fort resserrement.
17. Pontic, adj., pointu, piquant. 
Sabor... pontica.
(chap. Sabor, gust picán.)
Eluc. las propr., fol. 271. 
Saveur... piquante.
18. Ponhemen, Ponjement, s. m., piqûre, élancement.
Per lo ponjement de la cheira.
Trad. de Bède, fol. 51.
Par la piqûre du cilice. 
Fig. Ponhemen de gran dolor.
Passio de Maria. 
Élancement de grande douleur. 
ANC. CAT. Punyiment. ESP. Pungimiento. IT. Pungimento, pugnimento.
19. Ponchut, adj., pointu.
A las aurelhas ben ponchudas.
(chap. Té les orelles ben puntiagudes; en punta.)
Roman de Blandin de Cornouailles, etc.
A les oreilles bien pointues.
20. Punchier, s. m., pioche.
Pogues passar ab son punchier, et qu' ell punchiers foz d'una canna d'alt e d' un' altra d' ample.
(chap. Que puguere passá en sa (la seua) pica, y que la pica fore d'una caña d'alt y d'un atra d'ample. Caña : antiga mida.)
Régl. sur les mines d'Hierle. Hist. de Nîmes., t. I, pr., p. 72. 
Pût passer avec sa pioche, et que la pioche fût d'une canne de haut et d'une autre de large.
21. Ponctalment, adv., ponctuellement, exactement.
Auteza... de torr... si pot saber de lonh, per artifici de mezurar...; deves pendre una post, o fust...; entro que pel somelh del fust veia lo somelh de la torr ponctalment.
Eluc. de las propr., fol. 280.
Hauteur... de tour... se peut savoir de loin, par artifice de mesurer...; vous devez prendre une planche, ou fût...; jusqu'à ce que par le sommet du fût il voie le sommet de la tour exactement. 
CAT. Pontualment. ESP. Puntualmente. PORT. Pontualmente. IT. Puntualmente. (chap. Puntualmen, exactamen.)
22. Punger, Ponjer, Poigner, Ponher, v., lat. pungere, piquer, aiguillonner, stimuler, exciter, poindre.
(chap. Punchá, picá, agulloná, estimulá, exitá.)
Aguilla sembla qu'el ponga.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Il semble qu'une aiguille le pique.
Fig. En aquel sirventes el poins fort lo rei Felip qu'el degues comensar la guerra.
V. de Bertrand de Born.
Dans ce sirvente il stimule fort le roi Philippe (pour) qu'il dût commencer la guerre.
Tem que la dolor me ponja.
Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta. 
Je crains que la douleur me poigne. 
Aissi m punh al cor e m toca 
E m tolh manjar e dormir.
Hugues de La Bachelerie: Per grazir. 
Ainsi m'aiguillonne au coeur et me touche et m'ôte le manger et le dormir.
Amors...
Plus suau ponh qu'una mosca.
Marcabrus: Dirai vos.
Amour... plus doucement pique qu'une mouche.
- Donner des éperons à un cheval, s'élancer.
(chap. Punchá a un caball en los espolons; espoloná.)
Punhetz avant, baro, no 'ls ne laychem anar.
Roman de Fierabras, v. 3420. 
Piquez en avant, barons, ne les en laissons pas aller.
Fig. Amor pung vas mi e desreia
Si que, ses leis, no m pot vida valer.
G. Faidit: Molt mi. 
Amour pique vers moi et déborde de telle sorte que, sans lui, ne me peut la vie valoir. 
Subst. et loc. fig.
Car vei c' al poigner d' esperos, 
Non puosc far tant que joi cobres.
Giraud de Borneil: A ben chantar. 
Car je vois qu'au piquer d'éperons, je ne puis pas faire tant que joie je recouvrasse. 
Part. prés. De ponhens espinas coronat.
(chap. De punchans espines coronat; que punchen.)
Folquet de Romans: Quan lo.
De poignantes épines couronné. 
Fig. El sieu dobl' esgard poingnen.
Lanfranc Cigala: Un avinen ris. 
Le sien double regard poignant.
Part. pas. Car en sui poingz de l' espina.
Lanfranc Cigala: Gloriosa sainta. 
Car j'en suis piqué par l'épine.
Se sentira ponhs de las ponchuras del verinos serpens de yfern.
V. et Vert., fol. 84.
Se sentira point par les piqûres du serpent venimeux d'enfer.
CAT. Punyir. ESP. PORT. Pungir. IT. Pungere, pugnere.
23. Pungitiu, adj., excitatif, poignant, stimulatif.
Pungitiva dolor.
Eluc. de las propr., fol. 94.
Douleur poignante.
ESP. Pungitivo. IT. Pungitivo, pugnitivo. (chap. Punchán, punchans; pugnitiu, pugnitius, pugnitiva, pugnitives.)
24. Ponhar, Poignar, Poingnar, Punhar, Pungnar, Ponchar, Punchar, v., tâcher, s'efforcer, se hâter, s'empresser, se peiner.
(chap. Pugná, luchá, esforsás, empeñás, donás pressa, empendre, etc. Pugno, pugnes, pugne, pugnem o pugnam, pugnéu o pugnáu, pugnen; pugnat, pugnats,  pugnada, pugnades.)
Ben deuria
Chascus ponhar, qui bon pretz vol aver, 
De fin' amor leialmen mantener.
G. Faidit: Tug cilh.
Bien devrait chacun, qui bon mérite veut avoir, tâcher de maintenir loyalement fidèle amour. 
Degra poignar al finir.
Hugues de Saint-Cyr: Anc enemics.
Devrait se hâter au finir.
Qui no poingna que vailla
Mais qu' enans non ha valgut?
T. de Cadenet et de Guionet: Cadenet pro. 
Qui ne s'efforce qu'il vaille plus qu'auparavant il n' a valu?
Om se pung de Deu servir.
Folquet de Romans: Can ben me. 
On s'empresse de servir Dieu. 
ANC. FR. Del chevalier ki apoignoit vers ti?
Roman de Gérard de Vienne, v. 1665.
- Pointer, marquer.
Segon que vezets ponchar algunas vetz una letra.
Leys d'amors, fol. 144.
Selon que vous voyez pointer aucunes fois une lettre.
Part. pas. Qui be no sapcha que ditz p
Ponchat, et en apres .I. (1) g.
B. Carbonel: Un sirventes de.
Qui ne sache bien que signifie p pointé, et par après un g.
CAT. Punxar. ESP. Punzar. IT. Puntare. (chap. Punchá.)
25. Poigna, Ponha, s. f., empressement, soin, effort, peine.
Ai perdut ma poigna
E mon sirventes.
Tomiers et Palazis: De chantar. 
J'ai perdu mon effort et mon sirvente.
Hi ai tota ma ponha meza.
Peyrols: Be m cuiava.
J'y ai mis tout mon soin.
ANC. CAT. Punya. (chap. Pugna, pugnes; esfors, pena.)
26. Apontamen, s. m., traité; accord, arrangement, accommodement.
Parlementar an els de qualque apontamen. 
Dit e declarat lo dit apontamen al dit abat. 
Chronique des Albigeois, col. 16 et 3. 
Parlementer avec eux de quelque accommodement. 
Dit et déclaré ledit accommodement audit abbé. 
CAT. Apuntament. ESP. Apuntamiento. PORT. Apontamento. 
IT. Appuntamento. (chap. Apuntamén, apuntamens; acord o acuerdo, acords o acuerdos, tratat, tratats.)
27. Apontar, Apointar, v., convenir, régler.
Part. pas. Dit et apontat que lo dit abat de Cisteaux. 
(N. E. Se encuentra en un texto de Cataluña: Cistell por Císter.)
Chronique des Albigeois, col. 3.
Dit et convenu que ledit abbé de Cîteaux.
- Appuyer.
Sus son espieut s' apunta per denant so mento.
Roman de Fierabras, v. 4516. 
Sur son épieu s'appuie par devant son menton. 
Part. pas. Apointat era entr' els.
Chronique des Albigeois, col. 7. 
Il était convenu entr'eux.
CAT. ESP. Apuntar. PORT. Apontar. IT. Appuntare. (chap. Apuntá, acordá, tratá; apoyá, apuntalá.)
28. Esponchar, v., épointer.
Aygla, quan si repausa, plega sas unglas per que no si esponcho.
Eluc. de las propr., fol. 49.
L'aigle, quand il se repose, ploie ses ongles pour qu'ils ne s'épointent pas. CAT. Espuntar. IT. Spuntare. (chap. Espuntá, espuntás: pedre la punta. Des passe a ES, com a escamochá, escapsá, estossolá, etc.)
29. Compunctio, Compuncio, s. f., lat. compunctio, componction. Thesaurs es bona compunctios. 
Si 'l cors n' a compunctio. 
Compuncios, o dolors de son pechat.
Trad. de Bède, fol. 26, 50 et g. 
Bonne componction est trésor.
Si le coeur n' a componction. 
Componction, ou douleur de son péché.
ESP. Compunción (añado tilde donde no la había). PORT. Compunção. 
IT. Compunzione. (chap. Compunsió, o dolor (pena, mal) de son pecat.)
30. Compong, adj., affligé, peiné, attristé, contrit.
Auzidas aquestas causas, foron compong en lur cor.
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 2.
Ces choses ouïes, ils furent attristés dans leur coeur. 
ESP. PORT. Compungido. IT. Compunto. (chap. Compungit, compungits, compungida, compungides; afligit, apenat, triste.)
31. Perpong, Perpoing, Perponh, Perpunh, s. m., pourpoint. 
Perpong falsat e romput.
Bertrand de Born: Lo coms.
Pourpoint faussé et rompu.
Contra l' ausberc e 'l perpoing e 'l bleso. 
Gausseran de Saint-Leidier: Puois.
Contre le haubert et le pourpoint et la tunique. 
Als us viratz vestir ausbercx, 
Als autres perpunhs et escutz.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas. 
Aux uns vous verriez revêtir hauberts, aux autres pourpoints et écus.
ANC. FR. Je sais où mon pourpoint m'estraint. 
Charles d'Orléans, p. 274. 
Un pourpoint de trois paroices; car le corps estoit de demie ostade, le haut de manches de cuir, et le bas de velour.
Henri Estienne, Apologie pour Hérodote, t. II, p. 22. 
ESP. Perpunte. (N. E. Jubón fuerte, acolchado y pespuntado, que se usaba para proteger el cuerpo de las armas blancas.)
32. Perponta, s. f., pourpoint.
Ausberc ni perponta 
No vol, e vai ferir.
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.
Haubert ni pourpoint ne veut, et va combattre.
33. Contraponchamen, s. m., contrepoint, terme de musique.
Triplar sons, agnus e contraponchamens.
P. de Corbiac: El nom de. 
Tripler sons, agnus et contrepoints.
(chap. Contrapún, contrapuns. ESP. Contrapunto.)

martes, 1 de abril de 2025

Anna Gabriel, trabajo, un país sin paro, Suiza

Dice mucho que Anna Gabriel no encuentre trabajo en un país sin paro, Suiza

 
Dice mucho que Anna Gabriel no encuentre trabajo en un país sin paro
 
 

https://m.es.investing.com/economic-calendar/unemployment-rate-sa-296

2,9% 29.04.2018

La tasa de desempleo es una medida del porcentaje de la fuerza de trabajo total que está desempleada, pero que buscan activamente empleo y dispuestos a trabajar en Suiza.

Un alto porcentaje indica debilidad en el mercado laboral. Un bajo porcentaje es un indicador positivo para el mercado de trabajo en Suiza y debe tomarse como positivo para la CHF.

Anna Gabriel, trabajo, Suiza, Arran, CUP
 
Sobrevivir en su exilio dorado en Suiza, Ginebra, 5000€ al mes alquiler del apartamento de ocupa, okupa, profesora universitaria, ayuda solidaria, pringados, salario mínimo, mientras haya burros los listos irán
a caballo.
 
Hay que ser muy idiota para ingresarle un solo euro por Paypal (o con Wise : Savi : Sabio : Sabut : Saputo)
Mucho mejor pagarle con Bizcoin.

Me pregunto si los catalanes fueron a la Suiza actual a enseñarles a los Vaudois, del cantón del Vaud, su lengua milenaria.


La nobla leyczon


O frayres, entende una nobla leyczon:
Sovent deven velhar e istar en oreson,
Car nos veyen aquest mont esser pres del chavon;
Mot curios deorian esser de bonas obras far,
Car nos veyen aquest mont de la fin apropriar.
Ben ha mil e cent ancz compli entierament
Que fo scripta l' ora car sen al derier temp;
Poc deorian cubitar, car sen al remanent.
Tot jorn veyen las ensegnas venir a compliment,
Acreisament de mal e amermament de ben.
Ayczo son li perilh que l' escriptura di:
L' evangeli o reconta, e sant Paul asi
Que neun home que viva non po saber sa fin;
Per czo deven mais temer, car nos non sen certan
Si la mort nos penre o encuey o deman;
Ma cant venre Yeshu al dia del jujament,
Un chascun recebre per entier pajament,
E aquilh que auren fait mal e que auren fait ben.
Ma l' escriptura di, e nos creire o deven,
Que tuit home del mont per dui chaminz tenren:
Li bon iren en gloria e li mal al torment.
Ma aquel que non creire en aquel departiment,
Regarde l' escriptura del fin commenczament,
Depois que Adam fo forma entro al temps present;
Aqui poire trobar, si el aure entendament,
Que poc son li salva, a ver lo remanent.
Ma chascuna persona, lacal vol ben obrar,
Lo nom de dio lo paire deo esser al commenczar,
E apellar en ajuda lo seo glorios filh car,
Filh de sancta Maria,
E lo sant Spirit, que nos done bona via.
Aquisti trey, la sancta trinita,
Enayma un dio devon esser aura
Plen de tota sapientia e de tota poisencza e de tota bonta.
Aquest deven sovent aurar e requerir

Que nos done fortalecza encontra l' enemic,
Que nos lo poisan vencer devant la nostra fin,
Co es lo mont e lo diavol e la carn,
E nos done sapiencza acompagna de bonta,
Que nos poisan conoisser la via de verita,
E gardar pura l' arma que dios nos ha dona,
L' arma e lo cors en via de carita,
Enayma que nos aman la santa trinita
E lo proyme, car dio ho ha comanda,
Non sol aquel que nos fay ben, mas aquel que nos fay mal,
E aver ferma sperancza al rey celestial
Que a la fin nos alberge al seo glorios hostal:
Ma aquel que non fare czo que se conten en aquesta leiczon
Non intrare en la sancta maison.
Ma czo es de greo tenir a la cativa gent
Lical aman trop l' or e l' argent,
E han las empromessions de dio en despreziament,
E que no gardan la ley e li comandament
Ni la laissan gardar a alcuna bona gent,
Ma, segont lor poer, hi fan empachament.
E per que es aguest mal entre humana gent?
Per czo que Adam peche del fin comenczament,
Car el manje del pom otra deffendament
E a li autre germene lo gran del mal semencz;
El aquiste a si mort e a l' autre enseguador.
Ben poen dire que aqui ac mal bocon.
Ma Xrist a reemps li bon per la soa passion,
Ma enperczo nos troben en aquesta leyczon
Que Adam fo mescresent a dio lo seo creator;
De ayci poen ver que ara son fait peior,
Ce il habandonan dio lo paire omnipotent,
E creon a las ydolas al lor destruiment,
Co que deffent la ley que fo del comenczament,
Ley de natura s' apella, comuna a tota gent,
Lacal dio pause al cor del seo primier forma;
De poer far mal o ben li done franqueta;
Lo mal li a deffendu, lo ben li a comanda:
Aiczo poes vos ben veer qu' es ista mal garda,
Que aven laisa lo ben, e lo mal aven obra,
Enayma fey Caym, lo primier filh de Adam,
Que aucis son frayre Abel sencza alcuna rason,
Ma car el era bon
E avia sa fe al segnor e non a creatura;
Ayci poen penre exemple de la ley de natura
Lacal haven coropta, passa haven la mesura;
Pecca aven al creator e offendu a la creatura.
Nobla ley era aquela lacal dio nos done,
Al cor d' un chascun home scripta la pause,
Que el leges e gardes e ensegnes dreitura,
Ames dio al seo cor sobre tota creatura,
E temes e serves, non hi pauses mesura,
Ce non es atroba en la santa scriptura;
Gardes ferm lo matrimoni, aquel noble convent;
Agues pacz au li fraire e ames tota autra gent,
Ayres arguelh e ames humilita,
E fes a li autre enayma volria esser fait a si;
E, si el fes per lo contrari, qu' el en fossa puni.
Pauc foron aquilh que la ley ben garderon,
E moti foron aquilh que la trespasseron;

E lo segnor habandoneron, non donant a li honor,

Ma creseron al demoni e a la soa temptation:
Trop ameron lo mont, e poc lo paradis,
E serviron al cors maiorment que a l' esprit;
Emperczo nos troben que moti en son peri.
Ayci se po repenre tot home que di
Que dio non fe las gencz per laisar li perir;
Ma garde se un chascun que non entrevega enayma a lor,
Ce lei dulivi venc e destruis li fellon.
Ma dio fey far archa en lacal el enclaus li bon;
Tant fo creisu lo mal e lo ben amerma
Que en tot lo mont non ac mas que oyt salva:
Grant exemple poen penre en aquesta sentencza
Que nos nos gardan de mal e faczan penedencza.
Ce Yeshu Xrist ha dit, e en san Luc es script,
Que tuit aquilh que no la faren periren tuit;
Ma aquilh que scamperon, dio lor fey empromession
Que jamais en aiga non perera lo mont.
Aquilh creisseron e foron multiplica;
Del ben que dio lor fey poc foron recorda,
Ma agron tan poc de fe e tant grant la temor,
Qu' illi non creseron ben al dit de lor segnor,
Ma temian que las aygas nehesan encar lo mont;
E disseron de far torre per redure se aqui,
E ben la comenczero segont czo qu' es script,
E dician de far la larga e tan hauta e tant grant
Qu' ilh pervengues entro al cel, ma non pogron far tant,
C' ela desplac a dio, e lor en fey semblant.
Babelonia avia nom aquella grant cipta,
E ara es dicta confusio per la soa malvesta.
Adonca era un lengage entre tota la gent,
Ma qu' ilh non s' entendesan dio fey departiment,
Qu' il non fessan la torre qu' ilh avian comencza.
Li lenguage foron per tot lo mont scampa.
Poi pecheron greoment, habandonant la ley, co es ley de natura,
Enayma se po provar per la santa scriptura;
Que cinc ciptas periron lascal fasian lo mal;
En fuoc e en solpre dio li condampne;
El destruis li fellon, e li bon deslivre
Co fo Loth e aquilh de son hostal que l' angel en gitte;
Quatre foron per nombre, ma l' un se condampne,
Co fo la molie, pur car se reguarde otra defendement.
Aysi ha grant exemple a tota humana gent
Qu' ilh se dean gardar de czo que dio deffent.
En aquel temp fo Abram, baron placzent a dio,
E engenre un patriarcha dont foron li Judio:
Nobla gent foron aquilh en la temor de dio;
En Egips habiteron entre autra mala gent;
Lay foron apermu e costreit per lonc temp,
E crideron al segnor, e el lor trames Moysent,
E delivre son poble e destruis l' autra gent:
Per lo mar ros passeron, com per bel eysuyt;
Ma li enemic de lor, lical li perseguian, hi periron tuit.
Motas autras ensegnas dio al seo poble fey;
El li pac quaranta an al desert, e lor done la ley;
En doas taulas peyrientes la trames per Moysent:
E troberon la y scripta e ordena noblament.
Un segnor demostra esser a tota gent,
E aquel deguessan creyre e amar de tot lo cor,
E temer e servir entro al dia de la fin;
E un chascun ames lo proyme enayma si,
Conselhesan las vevas, e li orfe sostenir,
Alberguesan li paure, e li nu revestir,
Paguesan li fameiant e li errant endreycesan,
E la ley de lui mot fort deguessan gardar;
E a li gardant promes lo regne celestial.
Lo serviment de las ydolas lor mes en defension,
Homecidi, avoteri e tota fornigacion,
Mentir e perjurar e falsa garentia,
Usura rapina e mala cubiticia,
Enamps avaricia e tota fellonia;
A li bon enpromes vita, e li mal aucia.
Adonca era justicia en la soa segnoria,
Car aquilh que trapassavan ni faczian malament
Eran mort e destruit sencza perdonament:
Ma l' escriptura di, e mot es manifest
Que trenta milia foron li remas al desert;
Trenta milia e plus, segont que di la ley,
Ilh foron mort de glay, de fuoc e de serpent;
E moti autre periron del destermenament,
La terra se partic, e li receop l' enfern.
Ayci nos nos poen repenre del nostre grant soport.
Ma aquilh que feron ben lo placzer del segnor
Hereteron la terra de l' enpromession.
Mot fo de nobla gent en aquela faczon,
Enayma fo David e lo rey Salamon,
Ysaia, Jeremia e moti autre baron,
Lical combatian per la ley e faczian deffension,
Un poble era a dio eyleit de tot lo mont:
Li enemic qui li perseguian eran moti d' entorn;
Grant exemple poen penre en aquesta leyczon:
Cant ilh gardavan la ley e li comandament,
Dio combatia per lor encontra l' autra gent;
Ma cant ilh peccavan ni faczian malament,
Ilh eran mort e destruit e pres de l' autra gent.
Tant fo alarga lo poble e plen de gran ricor
Qu' el vay traire li caucz encontra son segnor:
Emperczo nos troben en aquesta leyczon
Que lo rei de Babelonia li mes en sa preyson;
Lai foron apermu e constreit per lonc temp,
E crideron al segnor au lo cor repentent:
Adonca li retorne en Jerusalem;
Pauc foron li obedient que gardesan la ley
Ni aguessan la temor d' offender lo lor rey:
Ma hi ac alcuna gent plen de si grant falsita;
Co foron li Pharisio e li autre scriptura;
Qu' ilh gardesan la ley mot era de mostra,
Que la gent o veguessan, per esser plus honra;
Ma poc val aquel honor que tost ven a chavon:
Ilh perseguian li sant e li just e li bon;
Au plor e au gemament oravan lo segnor
Qu' el deisendes en terra per salvar aquest mont,
Car tot l' uman lignage anava a perdicion.
Adonca dio trames l' angel a una nobla donczella de lignage de rey;
Noblament la saluda, car s' apartenia a ley;
Enamps li dis: “Non temer, Maria,
Car lo sant Sperit es en ta companhia;
De tu nayssere filh que apellares Yeshu;
El salvare son poble de czo qu' el ha offendu.”
Noo mes lo porte al seo ventre la vergena gloriosa, (noo : 9, seo : seu)
Ma qu' ilh no fos represa, de Joseph fo sposa:
Paura era Nostra Dona e Joseph atresi;
Ma ayczo deven creire, car l' evangeli ho di,
Que en la crepia lo pauseron, cant fo na lo fantin,
De pan l' enveloperon, paurament fo alberga:

Ayci se pon repener li cubit e li avar

Que de amassar aur non se volon cessar:
Moti miracle foron, cant fo na lo segnor,
Car dio trames l' angel annunciar a li pastor,
Et en Orient aparec una stella a li trey baron;
Gloria fo dona a dio al cel, e en terra pacz a li bon;
Ma enamps un petit sufferc persecution;
Ma lo fantin creisia per gracia e per eta
E en sapiencia divina en lacal el era ensegna;
E (*) apelle doze apostol lical son ben nomna, (La E falta)
E volc mudar la ley que devant avia dona;
El non la mude pas, qu' il fos habandona,
Ma la renovelle, qu' ilh fos malh garda.
El receop lo baptisme per donar salvament,
E dis a li apostol que baptegesan la gent;
Car adonca comenczava lo renovellament.
Ben deffent la ley velha fornigar e avoutrar,
Ma la novella repren veser e cubitar:
La ley velha autreia partir lo matrimoni,
E carta de refu se deguessa donar;
Ma la novella di non penre la leysa,
E neun non departa co que dio a ajosta:
La ley velha maudi lo ventre que fruc non a porta,
Ma la novella conselha gardar vergeneta:
La ley velha deffent solament perjurar,
Ma la novella di al pos tot non jurar,
E plus de si o de no non sia en ton parllar:
La ley velha comanda combater li enemis e render mal per mal;
Ma la novelha di: “Non te volhas venjar,
Ma laisa la venjancza al rey celestial,
E laisa viore en pacz aquilh que te faren mal,
E trobares perdon del rey celestial.”
La ley velha di: “Ama li tio amic, e aures en odi li enemic.”

Ma la novella di: “Non fares plus en aisi,
Ma ama li vostre enemic e facze ben ha aquilh lical ayzeron vos,

E aura per li perseguent e per li acaisonant vos.”
La ley velha comanda punir li mal faczent;
Ma la novella di: “Perdona a tota gent,
E trobares perdon del paire omnipotent;
Car si tu non perdonas, non aures salvament.”
Neun non deo aucir ni irar neuna gent;
Manc ni simple ni paure non deven scarnir,
Ni tenir vil l' estrang que ven d' autrui pais,
Car en aquest mont nos sen tuit pelegrin;
Ma car nos sen tuit fraire, deven tuit dio servir.
Co es la ley novella que Yeshu Xrist a dit que nos deven tenir.
E apelle li seo apostol, e fe a lor comandament
Que annesan per lo mont, et ensegnesan la gent,
Judios e Grec prediquesan e tota humana gent;
E done a lor posta desobre li serpent,
Gittesan li demoni e sanesan li enferm,
Rexucitesan li mort e mondesan li lebros,
E fesan a li autre enayma el avia fait a lor;
D' or ni d' argent non fossan possesent,
Ma au vita e vistimenta se tenguesan content;
Amesan se entre lor e aguesan bona pacz:
Adonca lor enpromes lo regne celestial,
E aquilh que tenren poverta spiritual;
Ma qui sabria cals son, ilh serian tost numbra,
Que volhan esser paure per propria volunta.
De czo que era a venir el lor vay annunciar,
Cossi el devia morir e pois rexucitar,
E lor dis las ensegnas e li demonstrament
Lical devian venir devant lo feniment;
Motas bellas semblanczas dis a lor e a la gent
Lascals foron scriptas al novel testament.
Mas, si Xrist volen amar e segre sa doctrina,
Nos convent a velhar, e legir l' escriptura.
Aqui poyren trobar, cant nos auren legi,
Que solament per far ben Xrist fo persegu;
El rexucitava li mort per divina virtu,
E faczia veser li cec que unca non havian vist;
El mundava li lebros e li sort faczia auvir, (: auzir : oír; audire)
E gittava li demoni, faczent totas vertucz;
E cant el faczia mais de ben, plus era persegu:
Co eran li Pharisio lical lo perseguian
E aquilh del rey Herode e l' autra gent clergia;
Car ilh avian envidia car la gent lo seguia:
E car la gent creyan en li e en li seo commandament,
Penseron lui aucire e far lo trayment,
E parlleron a Juda, e feron con li convenent
Que, si el lo lor liores, el agra trenta argent,
E Juda fo cubit e fey lo tradiment,
E liore son segnor entre la mala gent.
Li Judio foron aquilh que lo crucifiqueron;
Li pe e las mas forment li clavelleron,
corona de spinas en la testa li pauseron;
Diczent li moti repropri, ilh lo blastemeron:
El dis que avia se, fel e aci li abeoreron. (N. E. fel y vinagre aci, aceto)
Tan foron li torment amar e doloyros (N. E. amar : amaro : amarc)
Que l' arma partic del cors per salvar li peccador.
Lo cors remas aqui pendu sus en la crocz (N. E. crotz, creu, cruz, croix)
Al mecz de dui layron.
Quatre plagas li feron, sencza li autre batament,
Poys li feron la cinquena, per far lo compliment;
Car un de li cavalier vent e li uberc la costa:
Adonca ysic sanc e ayga ensemp mescla.
Tuit li apostol fugiron, ma un hi retorne,
E era aqui au las Marias istant josta la crocz.
Gran dolor avian tuit, ma Nostra Dona maior
Cant ilh veya son filh mort, nu, en afan sus la crocz.
De li bon fo sebeli, e garda de li fellon;
El trays li seo d' enfern e rexucite al tercz jorn,
E aparec a li seo, enayma el avia dit a lor.
Adonca agron grant goy, cant vigron lo segnor,
E foron conforta, car devant avian grant paor,
E converse cum lor entro al dia de l' acension.
Adonca monte en gloria lo nostre salvador,
E dis a li seo apostol e a li autre ensegnador
Que entro a la fin del mont fora tota via au lor.
Mas cant venc a Pendecosta, se recorde de lor,
E lor trames lo sant Sperit local es consolador;
E ensegne li apostol per divina doctrina,
E saupron li lengage e la santa scriptura.
Adonca lor sovenc de czo qu' el avia dit,
Sencza temor parlavan la doctrina de Xrist;
Judios e Grec predicavan, faczent motas virtucz,
E li cresent baptejavan al nom de Yeshu Xrist.
Adonca fo fait un poble de novel converti:
Cristians foron nomna, car ilh creyan en Xrist.
Ma czo troben que l' escriptura di,
Mot for li perseguian Judios e Saragins;
Ma tant foron fort li apostol en la temor del segnor,
E li home e las fennas lical eran cum lor,
Que per lor non laisavan ni lor fait ni lor dit,
Tant que moti n' auciseron enayma ilh avian Yhesu Xrist:
Grant foron li torment segont czo qu' es script,
Solament car ilh demostravan la via de Yeshu Xrist;

Ma lical li perseguian non lor era de tant mal temor,
Car ilh non avian la fe de nostre segnor Yeshu Xrist,
Coma d' aquilh que queron ara caison e que perseguon tant,
Que Xrestian devon esser, ma mal en fan semblant,
Ma en czo se pon reprener aquilh que persegon, e confortar li bon;
Car non se troba en scriptura santa ni per raczon
Que li sant perseguesan alcun ni mesesan e preson;
Ma enamps li apostol foron alcun doctor
Lical mostravan la via de Xrist lo nostre salvador.
Ma encar s' en troba alcun al temp present,
Lical son manifest a mot poc de la gent,
La via de Yeshu Xrist mot fort volrian mostrar,
Ma tant son persegu que a pena o poyon far;
Tan son li fals Xristian enceca per error,
E maiorment que li autre aquilh que devon esser pastor,
Que ilh perseguon e aucion aquilh que son melhor,
E laysan en pacz li fals e li enganador!
Ma en czo se po conoyser qu' ilh non son bon pastor,
Car non aman las feas sinon per la toyson;
Ma l' escriptura di, e nos o poen ver,
Que si n' i a alcun bon que ame e tema Yeshu Xrist,
Que non volha maudire ni jurar ni mentir,
Ni avoutrar ni aucir ni penre de l' autruy
Ni venjar se de li seo enemis,
Ilh dion qu' es Vaudes e degne de punir,
E li troban cayson en meczonja e engan.
Cosi ilh poirian toller czo qu' el ha de son just afan:
Ma forment se conforte aquel que suffre per l' onor del segnor;

Car lo regne del cel li sere aparelha al partir d' aquest mont:
Adonca aure grant gloria, si el ha agu desonor;
Ma en czo es manifesta la malvesta de lor,
Que qui vol maudir e mentir e jurar,
E prestar a usura e aucir e avoutrar,
E venjar se d' aquilh que li fan mal,
Ilh diczon qu' el es prodome, e leal home reconta;
Ma a la fin se garde qu' el non sia enganna:
Cant lo mal lo costreng tant que a pena po parlar,
El demanda lo prever e se vol confessar;
Ma, segont l' escriptura, el ha trop tarcza, lacal di:
“San e vio te confessa e non atendre a la fin.”
Lo prever li demanda si el ha negun pecca;
Duy mot o trey respont e tost ha despacha.
Ben li di lo prever que el non po esser asot,
Si el non rent tot l' autruy e smenda li seo tort.
Ma cant el au ayczo, el ha grant pensament,
E pensa entre si que, si el rent entierament,
Que remanra a li seo enfant, e que dire la gent;
E comanda a li seo enfant que smendon li seo tort,
E fay pat au lo prever qu' il poisa esser asot:
Si el a cent liuras de l' autruy o encara dui cent,

Lo prever lo quitta per cent sout o encara per menz,
E li fai amonestancza e li promet perdon;
Qu' el faca dire mesa per si e per li sio payron,
E lor empromet pardon sia a just, o sia a fellon:
Adonca li pausa la man sobre la testa;
Cant el li dona mais, li fai plus grant festa,
E li fai entendament que el es mot ben asot:
Ma mal son smenda aquilh de qui el ha agu li tort.
Ma el sere enganna en aital asolvament;
E aquel que ho fay encreyre hi pecca mortalment.
Ma yo aus o dire, car se troba en ver,
Que tuit li papa que foron de Silvestre entro en aquest,
E tuit li cardinal e tuit li vesque e tuit li aba,
Tuit aquisti ensemp non han tan de potesta
Que ilh poissan perdonar un sol pecca mortal:
Solament dio perdona, que autre non ho po far.
Ma ayczo devon far aquilh que son pastor:
Predicar devon lo poble e istar en oracion,
E paiser li sovent de divina dotrina,
E castigar li peccant, donant a lor disciplina,
Co es vraya amonestancza qu' ilh ayan pentiment;
Purament se confesson sencza alcun mancament,
E qu' ilh faczan penitencia, en la vita present,
De junar, far almonas e aurar au cor bulhent; (: dejunar)
Car per aquestas cosas troba l' arma salvament
De nos caytio crestians lical haven pecca;
La ley de Yeshu Xrist haven habandonna,
Car non haven temor ni fe ni carita:
Repentir nos convent e non y deven tarczar;
Au plor e au pentiment nos conven smendar
L' offensa que haven fayta per trey pecca mortal,
Per cubitia d' olh, e per deleyt de carn,
E per superbia de vita per que nos haven fait li mal;
Car per aquesta via nos deven segre e tenir,
Se nos volen amar ni segre Yeshu Xrist,
Paureta spiritual de cor deven tenir,
E amar castita, e dio humilment servir;
Adonca segrian la via del segnor Yeshu Xrist,
E aurian la victoria de li nostre enemics.

Breoment es reconta en aquesta leyczon
De las tres leys que dio done al mont.

La premiera ley demostra a qui ha sen ni raczon,
Co es a conoiser dio e honrar lo seo creator;
Car aquel que ha entendament po pensar entre si
Qu' el no s' es pas forma ni li autre atresi:
D' ayci po conoiser aquel que ha sen ni raczon
Che lo es un segnor dio local a forma lo mont;
E, reconoisent lui, mot lo deven honrar,
Car aquilh foron dampna que non ho volgron far.
Ma la seconda ley, que dio done a Moysent,
Nos ensegna a tenir dio e servir luy fortment,
Car el condampna e punis tot home que l' offent.

Ma la tercza ley, lacal es ara al temp present,
Nos ensegna amar dio de bon cor e servir purament;
Car dio atent lo peccador e li dona alongament
Qu' el poysa far penitencia en la vita present.

Autra ley d' ayci enant non deven plus aver,
Sinon en segre Yeshu Xrist, e far lo seo bon placer,
E gardar fermament czo qu' el a comanda,
E esser mot avisa cant venre l' Antexrist,
Que nos non crean ni a son fait ni a son dit;
Car, segont l' escriptura, son ara fait moti Antexrist:
Car Antexrist son tuit aquilh que contrastan a Xrist.
Motas ensegnas e grant demostrament
Seren dos aquest temp entro al dia del jujament;
Lo cel e la terra ardren, e murren tuit li vivent,
Poys rexucitaren tuit en vita permanent,
E seren aplana tuit li hedificament.
Adonca sere fayt lo derier jujament:
Dio partire lo seo poble, segont czo qu' es script;
A li mal el dire: “Departe vos de mi,
Ana al fuoc enfernal que mays non aura fin;
Per trey greos condicions sere constreit aqui,
Per moutecza de penas e per aspre torment,
E car sere dampna sencza defalhiment.”
Del cal nos garde dio per lo seo placzament,
E nos done auvir czo qu' el dire a li seo enant que sia gaire,

Diczent: “Vene vos en au mi, beneit del mio payre,
A possesir lo regne aperelha a vos del comenczament del mont,
Al cal vos aure deleit, riqueczas e honors.”
Placza ha aquel segnor, que forme tot lo mont,

Que nos siam de li esleit per istar en sa cort!

Dio gracias. Amen.

viernes, 16 de agosto de 2024

Parar - Palaticar

Parar, v., lat. parare, préparer, apprêter, disposer, parer, orner.

Parar, v., lat. parare, préparer, apprêter, disposer, parer, orner.


Sovens s'en paro e s'en aparelhon plus vanamens e plus deshonestamens. V. et Vert., fol. 18.

Souvent s'en parent et s'en ornent plus vaniteusement et plus indécemment.

- Présenter, tendre.

Qui te fera a la tua gauta destra, para li l' autra.

(chap. Qui te ferixque (pego) a la teua galta dreta, párali l' atra (la esquerra o zurda.)) 

Trad. du N.-Test., S. Matt., ch. 5.

A qui te frappe à la tienne joue droite, présente-lui l'autre.

Part. pas. Lo bon draps d' escarlata tan soven es follatz als pes dels paradors enans que sia paratz et apparelhatz per far la bella rauba.

V. et Vert., fol. 66. 

Le bon drap d'écarlate est si souvent foulé aux pieds des apprêteurs avant qu'il soit apprêté et appareillé pour faire la belle robe.

- Distingué, honoré, élevé. 

Anc pietz non fon vianans aviatz

Qu'ieu fui, quan vinc ves mos parens paratz.

Augier: Tos temps. 

Oncques pire ne fut voyageur dévié que je fus, quand je vins vers mes parents distingués.

CAT. ESP. Parar. IT. Parare. (chap. Pará la taula, rateres, un sac per a omplíl, etc.)

2. Paramen, s. m., ornement, parure. 

An menesprezat nossas e totz ajustamens carnals e los joells e totz los paramens mundas. V. et Vert., fol. 96. 

Ont méprisé noces et toutes copulations charnelles et les joyaux et tous les ornements mondains.

De precios vestimens

E d'autres nobles paramens.

Brev. d'amor, fol. 78. 

De précieux vêtements et d'autres nobles ornements.

CAT. Parament. ESP. PORT. IT. Paramento. (chap. Paramén, paramens; preparamén, preparamens; preparamenta, preparamentes.)

3. Parayre, Parador, s. m., apprêteur, pareur.

De parar, parayres..., parayritz. Leys d'amors, fol. 49.

D' apprêter, apprêteur..., apprêteuse.

Es trepiatz als pes dels paradors. V. et Vert., fol. 66. 

Est foulé aux pieds des apprêteurs.

- Foulon.

Valat de parador, o molin. Trad. du Traité de l'Arpentage, part. 1re, ch. 9.

Fossé d' apprêteur, ou moulin.

ESP. Parador. (chap. Paradó, paradós, paradora, paradores; preparadó, preparadós, preparadora, preparadores. Artur Quintana Font es bon paradó de rateres, a les que cauen sol uns tontets ratolins y pardalets catalanistes, per ejemple los de la Ascuma.)

4. Parayritz, s. f., apprêteuse. 

De parar, parayres..., parayritz. Leys d'amors, fol. 49.

D' apprêter, apprêteur..., apprêteuse.

(chap. paradora, paradores.)

5. Pararia, s. f., apprêtoir, lieu pour apprêter les draps.

Feron far la pararia de draps e Montpeslier..., e deron franquezas als paradors que vengron a Montpellier. 

Cartulaire de Montpellier, fol. 77.

Firent faire l' apprêtoir de draps à Montpellier..., et donnèrent franchises aux apprêteurs qui vinrent à Montpellier.

6. Preparar, Perparar, v., lat. praeparare, préparer, disposer, apprêter.

Sel que promet a son coral amic

Son servici, quan lo vei benanan,

Ni 'l perpara, no fai ges esfors gran.

Aimeri de Bellinoy: Sel que promet. 

Celui qui promet à son ami de coeur son service, et le prépare quand il le voit heureux, ne fait pas grand effort.

A fait preparar la guata. Chronique des Albigeois, col. 35. 

A fait préparer la chatte. 

No s pot far 

Qu' ieu no m perpar

Denan sa gentil cara. 

Un troubadour anonyme: Pos ses par. 

Il ne peut pas se faire que je ne me dispose devant sa gentille figure.

Senher, on que m vaya, 

Gays chans se perpara 

D' En Guiraut Riquier.

G. Riquier: L'autre jorn. 

Seigneur, où que j'aille, gai chant du seigneur Giraud Riquier se prépare.

Perparan dreg, es tortz tant enantitz 

Qu' el mons es ples de platz e de tensos. 

G. Riquier: Jamays non er. 

En préparant justice, le tort est si accru que le monde est plein de plaids et de disputes.

CAT. ESP. PORT. Preparar. IT. Preparare. (chap. Prepará, preparás: yo me  preparo, prepares, prepare, preparem o preparam, preparéu o preparáu, preparen; preparat, preparats, preparada, preparades.)

7. Preparacio, Preparation, s. f., lat. praeparationem, préparation, apprêt.

Quand an agut vist las preparations de lors enemics.

Chronique des Albigeois, col. 12. 

Quand ils ont eu vu les apprêts de leurs ennemis. 

Ab preparacio de vinagre. Eluc. de las propr., fol. 85. 

Avec préparation de vinaigre.

CAT. Preparació. ESP. Preparación. PORT. Preparação. IT. Preparazione.

(chap. Preparassió, preparassions.)

8. Reparar, v., lat. reparare, réparer, raccommoder, polir. 

Reparar et adobar, o far reparar et adobar.

Tit. de 1413, de S. Eulalie de Bordeaux.

Réparer et arranger, ou faire réparer et arranger. 

Reparar et emendar tot lo dompnatge. 

Statuts des tailleurs de Bordeaux. Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 476. Réparer et amender tout le dommage. 

Reforma l'arma, e la repara. V. et Vert., fol. 31.

Réforme l'âme, et la répare.

Las plassas communas se reparan. Charte de Gréalou, p. 102. 

(chap. Les plasses comunes se reparen.)

Les places communes se réparent. 

Part. pas. Que las vias sian reparadas. Charte de Gréalou, p. 102.

(chap. Que les víes siguen reparades; los camins reparats, arreglats, apañats.)

Que les voies soient réparées.

La carn avia pus blanca qu' evori reparat. Roman de Fierabras, v. 2024.

La chair avait plus blanche qu' ivoire poli. 

CAT. ESP. PORT. Reparar. IT. Riparare. 

(chap. Repará: reparo, repares, repare, reparem o reparam, reparéu o reparáu, reparen; reparat, reparats, reparada, reparades; repará tamé vol di fixassen en algo, acatassen. Yo no había reparat en aixó hasta que tú me u has dit.)

9. Reparador, s. m., lat. reparator, réparateur, restaurateur.

Reparador de la monastical disciplina.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 129.

Restaurateur de la discipline monastique. 

CAT. ESP. PORT. Reparador. IT. Riparatore. 

(chap. Reparadó, restauradó, arregladó, apañadó; reparadora, restauradora, arregladora, apañadora; reparadós, restauradós, arregladós, apañadós; reparadores, restauradores, arregladores, apañadores.)

10. Reparatori, adj., réparatoire, propre à réparer.

Rims en ori, comme... reparatori. Leys d'amors, fol. 151. 

Rimes en oire, comme... réparatoire.

11. Reparatio, Reparacio, Reparation, Reparacion, s. f., lat. reparationem, réparation, raccommodage. 

Las obras et reparacions de la vila. 

Statuts des tailleurs de Bordeaux. Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 476. Les ouvrages et réparations de la ville.

Las obras et reparations... necessarias.

Tit. du XVe siècle. Toulouse. Cab. Monteil. 

Les ouvrages et réparations... nécessaires.

Fig. Cant el regarda la reparacio dels sains apres lo falhiment.

Trad. de Bède, fol. 45.

Quand il considère la réparation des saints après la faute.

CAT. Reparació. ESP. Reparación. PORT. Reparação. IT. Riparazione.

(chap. Reparassió, reparassions.)

12. Reparable, adj., lat. reparabilis, réparable.

Reparable en diffinitiva. Fors de Bearn, p. 1083.

Réparable en définitive.

CAT. ESP. Reparable. (chap. Reparable, reparables : que se pot repará.)

13. Imparable, adj., irréparable. 

De damgnages imparables.

Statuts des barbiers de Carcassonne. Ord. des R. de Fr., 1400, t. VIII, 

p. 400.

De dommages irréparables.

(chap. Irreparable, irreparables : que no se pot repará; 

imparable, imparables : que no se pot pará.)

14. Irreparable, adj., lat. irreparabilis, irréparable, inévitable.

Perilh... loqual es irreparable.

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Péril... lequel est inévitable. 

CAT. ESP. Irreparable. PORT. Irreparavel. IT. Irreparabile.

(chap. Inevitable, que no se pot evitá.)

15. Desparar, v., démanteler, dépouiller, délaisser.

Fig. Pretz, don man ric s'en despara.

Guillaume de Montagnagout: Ges per. 

Le mérite, dont maint riche s'en dépouille. 

Toza, ges encara 

Lo ditz, no s despara 

De qu' ieu vos enquier.

G. Riquier: L'autre jorn. 

Fillette, point encore le dit, de (ce) que je vous demande, ne se délaisse. Part. pas. An la desparada. Guillaume de Tudela. 

L' ont démantelée.

CAT. ANC. ESP. Desparar. IT. Disparare. 

(chap. Despará; desmantelá; despullá; dixá.) 


Paratge, s. m., parage, extraction, rang, qualité. 

Dis me que no m pot falhir 

Que del aussor paratge 

Conquerrai tal amiga.

Giraud de Borneil: No pues.

Me dit qu'il ne peut me manquer que du plus haut parage je conquerrai telle amie.

Paratges d' auta gen, 

Poder d' aur ni d' argen, 

No us daran ja bon pretz, 

Si ric cor non avetz.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Extraction de haute gent, pouvoir d'or ni d'argent, ne vous donneront jamais bon mérite, si noble coeur vous n' avez.

Jov' es dona que sap honrar paratge. 

Bertrand de Born: Belh m'es quan.

Gracieuse est dame qui sait honorer parage. 

Paubres e rics fai Amors d'un paratge. 

B. de Ventadour: Quan par la. 

Pauvres et riches fait Amour de même rang.

ANC. FR. Nos somes andui d'un parage. Roman de Rou, v. 14545.

N' afiert à home de parage. Roman du Renart, t. III, p. 327. 

ESP. Parage (paraje). IT. Paraggio. (chap. Parache, rango, cualidat; 

home de parache, homens de parache, dona de parache, dones de parache; gentil home, gentil homens; distinguit, distinguits, distinguida, distinguides; elevat, elevats, elevada, elevades.) 

Lexique roman; Leuda, Ledda, Leida, Lesda – Liamer, Liamier


2. Paratjos, adj., distingué, honoré, élevé.

Sitot non es de luec tan paratjos,

Ilh es sivals plus belha e plus pros.

Pierre de Barjac: Tot francamen. 

Bien qu'elle n'est pas de lieu si élevé, elle est néanmoins plus belle et plus méritante. 

Far faitz paratjos.

G. Riquier: Pus Dieus. 

Faire faits distingués.

3. Enparagir, v., rehausser, illustrer, élever.

Enparagir

Volon lurs faitz nessiamen.

P. Vidal: Abril issic. 

Rehausser ils veulent sottement leurs actions.


Parc, s. m., parc, bergerie.

Voyez Denina, t. III, p. 67, et Muratori, Diss. 33.

En Alengri, qu'un dia,

Volc ad un parc venir, 

Mas, pels cans que temia, 

Pel de moton vestic,

Ab que los escarnic.

P. Cardinal: Li clerc. 

Le seigneur Alengrin, qui, un jour, voulut venir dans un parc, mais, à cause des chiens qu'il craignait, peau de mouton revêtit, avec quoi il les trompa.

Qui entra el parc de las fedas. Trad. du N.-T., S. Jean, ch. 10. 

Qui entre au parc des brebis.

Fig. Cortz ses dos

Non es mas parcs de baros.

Bertrand de Born: Cazutz sui.

Cour sans don n'est que parc de barons.

- Palissade, retranchement.

Si qu'a Roam n' entres per forsa el parc,

E l' assetges pel pueg e per la comba.

Bertrand de Born: Non estarai.

De sorte qu'à Rouen il en entrât par force dans le retranchement, et l' assiégeât par la hauteur et par le vallon.

ESP. PORT. Parque. IT. Parco. (chap. Parque, parques; corral, ras, tancat de bestiá.)

2. Pargue, s. m., parc, bergerie.

Vay tot corren al pargue on esta lo bestiari.

Abrégé de l'A. et du N.-T., fol. 5. 

Va tout courant au parc où est le bétail.

3. Emparchar, v., empêtrer, embarrasser.

Ben a de sen gran sofraicha

Drutz que de vieilla s' emparcha.

Augier: Era quan.

Bien a de sens grande pénurie galant qui de vieille s' empêtre.


Parelisi, s. f., lat. paralysis, paralysie.

Val contra parelisi. Brev. d'amor, fol. 50. 

Vaut contre paralysie.

ANC. CAT. Paralisis. ESP. Perlezia (parálisis, perlesía). (chap. Parálissis.)

2. Paralitic, adj., lat. paralyticus, paralytique.

Renden...

Vigor als paralitics.

Brev. d'amor, fol. 154. 

Rendant... vigueur aux paralytiques. 

Subst. De movement voluntari es impeditiva, cum es clar els paralitix.

Eluc. de las propr., fol. 27. 

De mouvement volontaire est impéditive, comme il est évident chez les paralytiques. 

CAT. Paralitic. ESP. Paralítico. PORT. Paralytico. IT. Paralitico.

(chap. Paralític, paralitics, paralítica, paralítiques.)

Separatismo baturro, Pablo Echenique; Paralític, paralitics, paralítica, paralítiques.

3. Paraliticar, v., paralyser, être, devenir paralytique.

Part. pas. IIII homes que portavan I home que era paraliticat.

Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 2. 

Quatre hommes qui portaient un homme qui était paralysé.

(chap. Cuatre homens que portaben un home que estabe paralisat : paralític.)

Subst. Lo liech en que jazia lo paraliticat.

Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 2.

Le lit en quoi gisait le paralytique.

CAT. ESP. Paraliticar. (chap. Paralisá; quedás paralític; quedás parat.)

4. Paraliticament, s. m., paralysie. 

Malautia que ve per fregiditat, aissi cum paraliticament.

Trad. d'Albucasis, fol. 2. 

Lexique roman; Freg, Freit – Confricacio

Maladie qui vient par refroidissement, ainsi comme paralysie.

5. Palaticament, s. f., paralysie.

Appoplexia que termina a palaticament..., passio ab privacio o defauta de sentir o de movement. Eluc. de las propr., fol. 82. 

Apoplexie qui se termine en paralysie..., maladie avec privation ou défaut de sentir ou de mouvement.

6. Palaticar, v., paralyser, tomber en paralysie.

Dissol los nervis e 'ls palatica. Eluc. de las propr., fol. 184. 

Dissout les nerfs et les paralyse.

Subst. Palaticar qui ve per incizio de membre no es curable.

Eluc. de las propr., fol. 82. 

Le paralyser qui vient par incision de membre n'est pas curable. 

Part. pas. Ma palaticada. Eluc. de las propr., fol. 4.

(chap. Ma paralisada.)

Main paralysée. 

Substantiv. Cum appar els palaticatz. Eluc. de las propr., fol. 20.

Comme il paraît chez les paralysés.

(chap. Paralisá, paralisás: yo me paraliso, paralises, paralise, paralisem o paralisam, paraliséu o paralisáu, paralisen; paralisat, paralisats, paralisada, paralisades.)