Mostrando las entradas para la consulta doctor ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta doctor ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 1 de abril de 2025

Hay un doctor en el avión?

Hay un doctor en el avión?

Yo soy doctor.

Rápido, doctor, un pasajero se está muriendo.

Doctor en filosofía.

//

ña algún dotó al avión?
Yo soc doctor.
Rápit, dotó, un passagé se está morín (está estirán la garra)
Doctor en filosofía.

 
Hay un doctor en el avión ? Yo soy doctor. Rápido, doctor, un pasajero se está muriendo. Doctor en filosofía
 
Philosophiæ doctor (o doctor philosophiæ, o abreviado PhD o Ph. D., literalmente «doctor en filosofía») es, en el sistema universitario anglosajón, el título más empleado para un diploma de doctorado especializado en investigación.

El término philosophĭa se utiliza con la misma frecuencia con la que se empleaba y difundía antes del siglo XX en las universidades alemanas, y designa el estudio general de conocimientos y el amor por los mismos, según reza la etimología de la palabra.
 
Doctor en Filosofía (DPhil) de la Universidad de Oxford con su vestimenta tradicional.
Doctor en Filosofía (DPhil) de la Universidad de Oxford con su vestimenta tradicional. Universidad de Harvardcete.

Anna Gabriel, trabajo, un país sin paro, Suiza

Dice mucho que Anna Gabriel no encuentre trabajo en un país sin paro, Suiza

 
Dice mucho que Anna Gabriel no encuentre trabajo en un país sin paro
 
 

https://m.es.investing.com/economic-calendar/unemployment-rate-sa-296

2,9% 29.04.2018
La tasa de desempleo es una medida del porcentaje de la fuerza de trabajo total que está desempleada, pero que buscan activamente empleo y dispuestos a trabajar en Suiza.
Un alto porcentaje indica debilidad en el mercado laboral. Un bajo porcentaje es un indicador positivo para el mercado de trabajo en Suiza y debe tomarse como positivo para la CHF.

Anna Gabriel, trabajo, Suiza, Arran, CUP
 
Sobrevivir en su exilio dorado en Suiza, Ginebra, 5000€ al mes alquiler del apartamento de ocupa, okupa, profesora universitaria, ayuda solidaria, pringados, salario mínimo, mientras haya burros los listos irán
a caballo.
 
Hay que ser muy idiota para ingresarle un solo euro por Paypal (o con Wise : Savi : Sabio : Sabut : Saputo)
Mucho mejor pagarle con Bizcoin.

Me pregunto si los catalanes fueron a la Suiza actual a enseñarles a los Vaudois, del cantón del Vaud, su lengua milenaria.


La nobla leyczon


O frayres, entende una nobla leyczon:
Sovent deven velhar e istar en oreson,
Car nos veyen aquest mont esser pres del chavon;
Mot curios deorian esser de bonas obras far,
Car nos veyen aquest mont de la fin apropriar.
Ben ha mil e cent ancz compli entierament
Que fo scripta l' ora car sen al derier temp;
Poc deorian cubitar, car sen al remanent.
Tot jorn veyen las ensegnas venir a compliment,
Acreisament de mal e amermament de ben.
Ayczo son li perilh que l' escriptura di:
L' evangeli o reconta, e sant Paul asi
Que neun home que viva non po saber sa fin;
Per czo deven mais temer, car nos non sen certan
Si la mort nos penre o encuey o deman;
Ma cant venre Yeshu al dia del jujament,
Un chascun recebre per entier pajament,
E aquilh que auren fait mal e que auren fait ben.
Ma l' escriptura di, e nos creire o deven,
Que tuit home del mont per dui chaminz tenren:
Li bon iren en gloria e li mal al torment.
Ma aquel que non creire en aquel departiment,
Regarde l' escriptura del fin commenczament,
Depois que Adam fo forma entro al temps present;
Aqui poire trobar, si el aure entendament,
Que poc son li salva, a ver lo remanent.
Ma chascuna persona, lacal vol ben obrar,
Lo nom de dio lo paire deo esser al commenczar,
E apellar en ajuda lo seo glorios filh car,
Filh de sancta Maria,
E lo sant Spirit, que nos done bona via.
Aquisti trey, la sancta trinita,
Enayma un dio devon esser aura
Plen de tota sapientia e de tota poisencza e de tota bonta.
Aquest deven sovent aurar e requerir

Que nos done fortalecza encontra l' enemic,
Que nos lo poisan vencer devant la nostra fin,
Co es lo mont e lo diavol e la carn,
E nos done sapiencza acompagna de bonta,
Que nos poisan conoisser la via de verita,
E gardar pura l' arma que dios nos ha dona,
L' arma e lo cors en via de carita,
Enayma que nos aman la santa trinita
E lo proyme, car dio ho ha comanda,
Non sol aquel que nos fay ben, mas aquel que nos fay mal,
E aver ferma sperancza al rey celestial
Que a la fin nos alberge al seo glorios hostal:
Ma aquel que non fare czo que se conten en aquesta leiczon
Non intrare en la sancta maison.
Ma czo es de greo tenir a la cativa gent
Lical aman trop l' or e l' argent,
E han las empromessions de dio en despreziament,
E que no gardan la ley e li comandament
Ni la laissan gardar a alcuna bona gent,
Ma, segont lor poer, hi fan empachament.
E per que es aguest mal entre humana gent?
Per czo que Adam peche del fin comenczament,
Car el manje del pom otra deffendament
E a li autre germene lo gran del mal semencz;
El aquiste a si mort e a l' autre enseguador.
Ben poen dire que aqui ac mal bocon.
Ma Xrist a reemps li bon per la soa passion,
Ma enperczo nos troben en aquesta leyczon
Que Adam fo mescresent a dio lo seo creator;
De ayci poen ver que ara son fait peior,
Ce il habandonan dio lo paire omnipotent,
E creon a las ydolas al lor destruiment,
Co que deffent la ley que fo del comenczament,
Ley de natura s' apella, comuna a tota gent,
Lacal dio pause al cor del seo primier forma;
De poer far mal o ben li done franqueta;
Lo mal li a deffendu, lo ben li a comanda:
Aiczo poes vos ben veer qu' es ista mal garda,
Que aven laisa lo ben, e lo mal aven obra,
Enayma fey Caym, lo primier filh de Adam,
Que aucis son frayre Abel sencza alcuna rason,
Ma car el era bon
E avia sa fe al segnor e non a creatura;
Ayci poen penre exemple de la ley de natura
Lacal haven coropta, passa haven la mesura;
Pecca aven al creator e offendu a la creatura.
Nobla ley era aquela lacal dio nos done,
Al cor d' un chascun home scripta la pause,
Que el leges e gardes e ensegnes dreitura,
Ames dio al seo cor sobre tota creatura,
E temes e serves, non hi pauses mesura,
Ce non es atroba en la santa scriptura;
Gardes ferm lo matrimoni, aquel noble convent;
Agues pacz au li fraire e ames tota autra gent,
Ayres arguelh e ames humilita,
E fes a li autre enayma volria esser fait a si;
E, si el fes per lo contrari, qu' el en fossa puni.
Pauc foron aquilh que la ley ben garderon,
E moti foron aquilh que la trespasseron;

E lo segnor habandoneron, non donant a li honor,

Ma creseron al demoni e a la soa temptation:
Trop ameron lo mont, e poc lo paradis,
E serviron al cors maiorment que a l' esprit;
Emperczo nos troben que moti en son peri.
Ayci se po repenre tot home que di
Que dio non fe las gencz per laisar li perir;
Ma garde se un chascun que non entrevega enayma a lor,
Ce lei dulivi venc e destruis li fellon.
Ma dio fey far archa en lacal el enclaus li bon;
Tant fo creisu lo mal e lo ben amerma
Que en tot lo mont non ac mas que oyt salva:
Grant exemple poen penre en aquesta sentencza
Que nos nos gardan de mal e faczan penedencza.
Ce Yeshu Xrist ha dit, e en san Luc es script,
Que tuit aquilh que no la faren periren tuit;
Ma aquilh que scamperon, dio lor fey empromession
Que jamais en aiga non perera lo mont.
Aquilh creisseron e foron multiplica;
Del ben que dio lor fey poc foron recorda,
Ma agron tan poc de fe e tant grant la temor,
Qu' illi non creseron ben al dit de lor segnor,
Ma temian que las aygas nehesan encar lo mont;
E disseron de far torre per redure se aqui,
E ben la comenczero segont czo qu' es script,
E dician de far la larga e tan hauta e tant grant
Qu' ilh pervengues entro al cel, ma non pogron far tant,
C' ela desplac a dio, e lor en fey semblant.
Babelonia avia nom aquella grant cipta,
E ara es dicta confusio per la soa malvesta.
Adonca era un lengage entre tota la gent,
Ma qu' ilh non s' entendesan dio fey departiment,
Qu' il non fessan la torre qu' ilh avian comencza.
Li lenguage foron per tot lo mont scampa.
Poi pecheron greoment, habandonant la ley, co es ley de natura,
Enayma se po provar per la santa scriptura;
Que cinc ciptas periron lascal fasian lo mal;
En fuoc e en solpre dio li condampne;
El destruis li fellon, e li bon deslivre
Co fo Loth e aquilh de son hostal que l' angel en gitte;
Quatre foron per nombre, ma l' un se condampne,
Co fo la molie, pur car se reguarde otra defendement.
Aysi ha grant exemple a tota humana gent
Qu' ilh se dean gardar de czo que dio deffent.
En aquel temp fo Abram, baron placzent a dio,
E engenre un patriarcha dont foron li Judio:
Nobla gent foron aquilh en la temor de dio;
En Egips habiteron entre autra mala gent;
Lay foron apermu e costreit per lonc temp,
E crideron al segnor, e el lor trames Moysent,
E delivre son poble e destruis l' autra gent:
Per lo mar ros passeron, com per bel eysuyt;
Ma li enemic de lor, lical li perseguian, hi periron tuit.
Motas autras ensegnas dio al seo poble fey;
El li pac quaranta an al desert, e lor done la ley;
En doas taulas peyrientes la trames per Moysent:
E troberon la y scripta e ordena noblament.
Un segnor demostra esser a tota gent,
E aquel deguessan creyre e amar de tot lo cor,
E temer e servir entro al dia de la fin;
E un chascun ames lo proyme enayma si,
Conselhesan las vevas, e li orfe sostenir,
Alberguesan li paure, e li nu revestir,
Paguesan li fameiant e li errant endreycesan,
E la ley de lui mot fort deguessan gardar;
E a li gardant promes lo regne celestial.
Lo serviment de las ydolas lor mes en defension,
Homecidi, avoteri e tota fornigacion,
Mentir e perjurar e falsa garentia,
Usura rapina e mala cubiticia,
Enamps avaricia e tota fellonia;
A li bon enpromes vita, e li mal aucia.
Adonca era justicia en la soa segnoria,
Car aquilh que trapassavan ni faczian malament
Eran mort e destruit sencza perdonament:
Ma l' escriptura di, e mot es manifest
Que trenta milia foron li remas al desert;
Trenta milia e plus, segont que di la ley,
Ilh foron mort de glay, de fuoc e de serpent;
E moti autre periron del destermenament,
La terra se partic, e li receop l' enfern.
Ayci nos nos poen repenre del nostre grant soport.
Ma aquilh que feron ben lo placzer del segnor
Hereteron la terra de l' enpromession.
Mot fo de nobla gent en aquela faczon,
Enayma fo David e lo rey Salamon,
Ysaia, Jeremia e moti autre baron,
Lical combatian per la ley e faczian deffension,
Un poble era a dio eyleit de tot lo mont:
Li enemic qui li perseguian eran moti d' entorn;
Grant exemple poen penre en aquesta leyczon:
Cant ilh gardavan la ley e li comandament,
Dio combatia per lor encontra l' autra gent;
Ma cant ilh peccavan ni faczian malament,
Ilh eran mort e destruit e pres de l' autra gent.
Tant fo alarga lo poble e plen de gran ricor
Qu' el vay traire li caucz encontra son segnor:
Emperczo nos troben en aquesta leyczon
Que lo rei de Babelonia li mes en sa preyson;
Lai foron apermu e constreit per lonc temp,
E crideron al segnor au lo cor repentent:
Adonca li retorne en Jerusalem;
Pauc foron li obedient que gardesan la ley
Ni aguessan la temor d' offender lo lor rey:
Ma hi ac alcuna gent plen de si grant falsita;
Co foron li Pharisio e li autre scriptura;
Qu' ilh gardesan la ley mot era de mostra,
Que la gent o veguessan, per esser plus honra;
Ma poc val aquel honor que tost ven a chavon:
Ilh perseguian li sant e li just e li bon;
Au plor e au gemament oravan lo segnor
Qu' el deisendes en terra per salvar aquest mont,
Car tot l' uman lignage anava a perdicion.
Adonca dio trames l' angel a una nobla donczella de lignage de rey;
Noblament la saluda, car s' apartenia a ley;
Enamps li dis: “Non temer, Maria,
Car lo sant Sperit es en ta companhia;
De tu nayssere filh que apellares Yeshu;
El salvare son poble de czo qu' el ha offendu.”
Noo mes lo porte al seo ventre la vergena gloriosa, (noo : 9, seo : seu)
Ma qu' ilh no fos represa, de Joseph fo sposa:
Paura era Nostra Dona e Joseph atresi;
Ma ayczo deven creire, car l' evangeli ho di,
Que en la crepia lo pauseron, cant fo na lo fantin,
De pan l' enveloperon, paurament fo alberga:

Ayci se pon repener li cubit e li avar

Que de amassar aur non se volon cessar:
Moti miracle foron, cant fo na lo segnor,
Car dio trames l' angel annunciar a li pastor,
Et en Orient aparec una stella a li trey baron;
Gloria fo dona a dio al cel, e en terra pacz a li bon;
Ma enamps un petit sufferc persecution;
Ma lo fantin creisia per gracia e per eta
E en sapiencia divina en lacal el era ensegna;
E (*) apelle doze apostol lical son ben nomna, (La E falta)
E volc mudar la ley que devant avia dona;
El non la mude pas, qu' il fos habandona,
Ma la renovelle, qu' ilh fos malh garda.
El receop lo baptisme per donar salvament,
E dis a li apostol que baptegesan la gent;
Car adonca comenczava lo renovellament.
Ben deffent la ley velha fornigar e avoutrar,
Ma la novella repren veser e cubitar:
La ley velha autreia partir lo matrimoni,
E carta de refu se deguessa donar;
Ma la novella di non penre la leysa,
E neun non departa co que dio a ajosta:
La ley velha maudi lo ventre que fruc non a porta,
Ma la novella conselha gardar vergeneta:
La ley velha deffent solament perjurar,
Ma la novella di al pos tot non jurar,
E plus de si o de no non sia en ton parllar:
La ley velha comanda combater li enemis e render mal per mal;
Ma la novelha di: “Non te volhas venjar,
Ma laisa la venjancza al rey celestial,
E laisa viore en pacz aquilh que te faren mal,
E trobares perdon del rey celestial.”
La ley velha di: “Ama li tio amic, e aures en odi li enemic.”

Ma la novella di: “Non fares plus en aisi,
Ma ama li vostre enemic e facze ben ha aquilh lical ayzeron vos,

E aura per li perseguent e per li acaisonant vos.”
La ley velha comanda punir li mal faczent;
Ma la novella di: “Perdona a tota gent,
E trobares perdon del paire omnipotent;
Car si tu non perdonas, non aures salvament.”
Neun non deo aucir ni irar neuna gent;
Manc ni simple ni paure non deven scarnir,
Ni tenir vil l' estrang que ven d' autrui pais,
Car en aquest mont nos sen tuit pelegrin;
Ma car nos sen tuit fraire, deven tuit dio servir.
Co es la ley novella que Yeshu Xrist a dit que nos deven tenir.
E apelle li seo apostol, e fe a lor comandament
Que annesan per lo mont, et ensegnesan la gent,
Judios e Grec prediquesan e tota humana gent;
E done a lor posta desobre li serpent,
Gittesan li demoni e sanesan li enferm,
Rexucitesan li mort e mondesan li lebros,
E fesan a li autre enayma el avia fait a lor;
D' or ni d' argent non fossan possesent,
Ma au vita e vistimenta se tenguesan content;
Amesan se entre lor e aguesan bona pacz:
Adonca lor enpromes lo regne celestial,
E aquilh que tenren poverta spiritual;
Ma qui sabria cals son, ilh serian tost numbra,
Que volhan esser paure per propria volunta.
De czo que era a venir el lor vay annunciar,
Cossi el devia morir e pois rexucitar,
E lor dis las ensegnas e li demonstrament
Lical devian venir devant lo feniment;
Motas bellas semblanczas dis a lor e a la gent
Lascals foron scriptas al novel testament.
Mas, si Xrist volen amar e segre sa doctrina,
Nos convent a velhar, e legir l' escriptura.
Aqui poyren trobar, cant nos auren legi,
Que solament per far ben Xrist fo persegu;
El rexucitava li mort per divina virtu,
E faczia veser li cec que unca non havian vist;
El mundava li lebros e li sort faczia auvir, (: auzir : oír; audire)
E gittava li demoni, faczent totas vertucz;
E cant el faczia mais de ben, plus era persegu:
Co eran li Pharisio lical lo perseguian
E aquilh del rey Herode e l' autra gent clergia;
Car ilh avian envidia car la gent lo seguia:
E car la gent creyan en li e en li seo commandament,
Penseron lui aucire e far lo trayment,
E parlleron a Juda, e feron con li convenent
Que, si el lo lor liores, el agra trenta argent,
E Juda fo cubit e fey lo tradiment,
E liore son segnor entre la mala gent.
Li Judio foron aquilh que lo crucifiqueron;
Li pe e las mas forment li clavelleron,
corona de spinas en la testa li pauseron;
Diczent li moti repropri, ilh lo blastemeron:
El dis que avia se, fel e aci li abeoreron. (N. E. fel y vinagre aci, aceto)
Tan foron li torment amar e doloyros (N. E. amar : amaro : amarc)
Que l' arma partic del cors per salvar li peccador.
Lo cors remas aqui pendu sus en la crocz (N. E. crotz, creu, cruz, croix)
Al mecz de dui layron.
Quatre plagas li feron, sencza li autre batament,
Poys li feron la cinquena, per far lo compliment;
Car un de li cavalier vent e li uberc la costa:
Adonca ysic sanc e ayga ensemp mescla.
Tuit li apostol fugiron, ma un hi retorne,
E era aqui au las Marias istant josta la crocz.
Gran dolor avian tuit, ma Nostra Dona maior
Cant ilh veya son filh mort, nu, en afan sus la crocz.
De li bon fo sebeli, e garda de li fellon;
El trays li seo d' enfern e rexucite al tercz jorn,
E aparec a li seo, enayma el avia dit a lor.
Adonca agron grant goy, cant vigron lo segnor,
E foron conforta, car devant avian grant paor,
E converse cum lor entro al dia de l' acension.
Adonca monte en gloria lo nostre salvador,
E dis a li seo apostol e a li autre ensegnador
Que entro a la fin del mont fora tota via au lor.
Mas cant venc a Pendecosta, se recorde de lor,
E lor trames lo sant Sperit local es consolador;
E ensegne li apostol per divina doctrina,
E saupron li lengage e la santa scriptura.
Adonca lor sovenc de czo qu' el avia dit,
Sencza temor parlavan la doctrina de Xrist;
Judios e Grec predicavan, faczent motas virtucz,
E li cresent baptejavan al nom de Yeshu Xrist.
Adonca fo fait un poble de novel converti:
Cristians foron nomna, car ilh creyan en Xrist.
Ma czo troben que l' escriptura di,
Mot for li perseguian Judios e Saragins;
Ma tant foron fort li apostol en la temor del segnor,
E li home e las fennas lical eran cum lor,
Que per lor non laisavan ni lor fait ni lor dit,
Tant que moti n' auciseron enayma ilh avian Yhesu Xrist:
Grant foron li torment segont czo qu' es script,
Solament car ilh demostravan la via de Yeshu Xrist;

Ma lical li perseguian non lor era de tant mal temor,
Car ilh non avian la fe de nostre segnor Yeshu Xrist,
Coma d' aquilh que queron ara caison e que perseguon tant,
Que Xrestian devon esser, ma mal en fan semblant,
Ma en czo se pon reprener aquilh que persegon, e confortar li bon;
Car non se troba en scriptura santa ni per raczon
Que li sant perseguesan alcun ni mesesan e preson;
Ma enamps li apostol foron alcun doctor
Lical mostravan la via de Xrist lo nostre salvador.
Ma encar s' en troba alcun al temp present,
Lical son manifest a mot poc de la gent,
La via de Yeshu Xrist mot fort volrian mostrar,
Ma tant son persegu que a pena o poyon far;
Tan son li fals Xristian enceca per error,
E maiorment que li autre aquilh que devon esser pastor,
Que ilh perseguon e aucion aquilh que son melhor,
E laysan en pacz li fals e li enganador!
Ma en czo se po conoyser qu' ilh non son bon pastor,
Car non aman las feas sinon per la toyson;
Ma l' escriptura di, e nos o poen ver,
Que si n' i a alcun bon que ame e tema Yeshu Xrist,
Que non volha maudire ni jurar ni mentir,
Ni avoutrar ni aucir ni penre de l' autruy
Ni venjar se de li seo enemis,
Ilh dion qu' es Vaudes e degne de punir,
E li troban cayson en meczonja e engan.
Cosi ilh poirian toller czo qu' el ha de son just afan:
Ma forment se conforte aquel que suffre per l' onor del segnor;

Car lo regne del cel li sere aparelha al partir d' aquest mont:
Adonca aure grant gloria, si el ha agu desonor;
Ma en czo es manifesta la malvesta de lor,
Que qui vol maudir e mentir e jurar,
E prestar a usura e aucir e avoutrar,
E venjar se d' aquilh que li fan mal,
Ilh diczon qu' el es prodome, e leal home reconta;
Ma a la fin se garde qu' el non sia enganna:
Cant lo mal lo costreng tant que a pena po parlar,
El demanda lo prever e se vol confessar;
Ma, segont l' escriptura, el ha trop tarcza, lacal di:
“San e vio te confessa e non atendre a la fin.”
Lo prever li demanda si el ha negun pecca;
Duy mot o trey respont e tost ha despacha.
Ben li di lo prever que el non po esser asot,
Si el non rent tot l' autruy e smenda li seo tort.
Ma cant el au ayczo, el ha grant pensament,
E pensa entre si que, si el rent entierament,
Que remanra a li seo enfant, e que dire la gent;
E comanda a li seo enfant que smendon li seo tort,
E fay pat au lo prever qu' il poisa esser asot:
Si el a cent liuras de l' autruy o encara dui cent,

Lo prever lo quitta per cent sout o encara per menz,
E li fai amonestancza e li promet perdon;
Qu' el faca dire mesa per si e per li sio payron,
E lor empromet pardon sia a just, o sia a fellon:
Adonca li pausa la man sobre la testa;
Cant el li dona mais, li fai plus grant festa,
E li fai entendament que el es mot ben asot:
Ma mal son smenda aquilh de qui el ha agu li tort.
Ma el sere enganna en aital asolvament;
E aquel que ho fay encreyre hi pecca mortalment.
Ma yo aus o dire, car se troba en ver,
Que tuit li papa que foron de Silvestre entro en aquest,
E tuit li cardinal e tuit li vesque e tuit li aba,
Tuit aquisti ensemp non han tan de potesta
Que ilh poissan perdonar un sol pecca mortal:
Solament dio perdona, que autre non ho po far.
Ma ayczo devon far aquilh que son pastor:
Predicar devon lo poble e istar en oracion,
E paiser li sovent de divina dotrina,
E castigar li peccant, donant a lor disciplina,
Co es vraya amonestancza qu' ilh ayan pentiment;
Purament se confesson sencza alcun mancament,
E qu' ilh faczan penitencia, en la vita present,
De junar, far almonas e aurar au cor bulhent; (: dejunar)
Car per aquestas cosas troba l' arma salvament
De nos caytio crestians lical haven pecca;
La ley de Yeshu Xrist haven habandonna,
Car non haven temor ni fe ni carita:
Repentir nos convent e non y deven tarczar;
Au plor e au pentiment nos conven smendar
L' offensa que haven fayta per trey pecca mortal,
Per cubitia d' olh, e per deleyt de carn,
E per superbia de vita per que nos haven fait li mal;
Car per aquesta via nos deven segre e tenir,
Se nos volen amar ni segre Yeshu Xrist,
Paureta spiritual de cor deven tenir,
E amar castita, e dio humilment servir;
Adonca segrian la via del segnor Yeshu Xrist,
E aurian la victoria de li nostre enemics.

Breoment es reconta en aquesta leyczon
De las tres leys que dio done al mont.

La premiera ley demostra a qui ha sen ni raczon,
Co es a conoiser dio e honrar lo seo creator;
Car aquel que ha entendament po pensar entre si
Qu' el no s' es pas forma ni li autre atresi:
D' ayci po conoiser aquel que ha sen ni raczon
Che lo es un segnor dio local a forma lo mont;
E, reconoisent lui, mot lo deven honrar,
Car aquilh foron dampna que non ho volgron far.
Ma la seconda ley, que dio done a Moysent,
Nos ensegna a tenir dio e servir luy fortment,
Car el condampna e punis tot home que l' offent.

Ma la tercza ley, lacal es ara al temp present,
Nos ensegna amar dio de bon cor e servir purament;
Car dio atent lo peccador e li dona alongament
Qu' el poysa far penitencia en la vita present.

Autra ley d' ayci enant non deven plus aver,
Sinon en segre Yeshu Xrist, e far lo seo bon placer,
E gardar fermament czo qu' el a comanda,
E esser mot avisa cant venre l' Antexrist,
Que nos non crean ni a son fait ni a son dit;
Car, segont l' escriptura, son ara fait moti Antexrist:
Car Antexrist son tuit aquilh que contrastan a Xrist.
Motas ensegnas e grant demostrament
Seren dos aquest temp entro al dia del jujament;
Lo cel e la terra ardren, e murren tuit li vivent,
Poys rexucitaren tuit en vita permanent,
E seren aplana tuit li hedificament.
Adonca sere fayt lo derier jujament:
Dio partire lo seo poble, segont czo qu' es script;
A li mal el dire: “Departe vos de mi,
Ana al fuoc enfernal que mays non aura fin;
Per trey greos condicions sere constreit aqui,
Per moutecza de penas e per aspre torment,
E car sere dampna sencza defalhiment.”
Del cal nos garde dio per lo seo placzament,
E nos done auvir czo qu' el dire a li seo enant que sia gaire,

Diczent: “Vene vos en au mi, beneit del mio payre,
A possesir lo regne aperelha a vos del comenczament del mont,
Al cal vos aure deleit, riqueczas e honors.”
Placza ha aquel segnor, que forme tot lo mont,

Que nos siam de li esleit per istar en sa cort!

Dio gracias. Amen.

jueves, 20 de febrero de 2025

Antoni Maria Alcover Sureda

Antoni Maria Alcover Sureda (Manacor, 1862-Palma de Mallorca, 1932) fue un religioso, escritor modernista, profesor, lingüista, folclorista y publicista español.


Antoni Maria Alcover Sureda (Manacor, 1862-Palma de Mallorca, 1932) fue un religioso, escritor modernista, profesor, lingüista, folclorista y publicista español.

Nació en Santa Cirga, finca situada entre Manacor y Porto Cristo, hijo de labradores acomodados. Tras estudiar latín y cultura clásica se trasladó, a los quince años de edad a Palma para estudiar en su seminario

Muy rápidamente se dio a conocer como polemista intransigente, puesto que su carácter recio le hizo intervenir en furiosas polémicas.

Su vocación literaria se despertó primero en español, y a partir del 1879 en catalán y mallorquí. A partir de este año inició la tarea de recoger en el mallorquín coloquial de Mallorca las fábulas, que empezó a publicar el 1880 con el pseudónimo de "Jordi d'es Racó". La primera fábula aparece en la revista La Ignorancia. En 1885 publica Contarelles, un recuento de narraciones de tema popular. En 1886 fue ordenado presbítero. Fue vicario de la parroquia de Manacor, y en 1888 obtuvo la cátedra de Historia Eclesiástica del Seminario. Más adelante llegaría a ser vicario general y canónigo de la Sede de Mallorca.

En 1906, por iniciativa suya, y bajo su presidencia se celebró el Primer Congreso Internacional de la Lengua Catalana. Cuando se constituyó la Sección Filológica del Instituto de Estudios Catalanes fue nombrado presidente. Debido a la feroz disputa que mantuvo con los miembros del Instituto, esta relación terminó pronto. Claro, con catalanistas no se puede juntar uno.

Su obra magna fue el Diccionario Catalán Valenciano Balear, que no vio terminado, y que acabó su colaborador Francesc de Borja Moll

Fuertemente enfrentado a Pompeu Fabra (Pompeyo) por su gramática de laboratorio,​ Alcover llegó a afirmar que Fabra había sido uno de los gramáticos más funestos que había tenido jamás la lengua catalana, que había pretendido imponer una ortografía exótica y que había creado un estado de violencia entre los estudiosos del catalán, haciendo de la lengua una bandera de separatismo y de odio contra España

Entre otros, tuvo el cargo de corresponsal de la Academia de Buenas Letras de Barcelona y mantenedor de los Juegos Florales de Barcelona.

En política fue uno de los principales promotores del partido integrista en Mallorca. Inicialmente dio apoyo al movimiento autonomista de la Solidaridad Catalana. Jodó con la solidaridad catalana, dinero para el proceso, millones de euros que no van a los pobres o enfermos.

No obstante, tras su intensa pelea con el Instituto de Estudios Catalanes y la Liga Regionalista hacia finales de la década de 1910, se opuso al catalanismo político y se hizo maurista

Su producción literaria, dirigida a la investigación lingüística, la historia, la descripción de costumbres populares, la recogida de materiales folclóricos, cuando no se dedica a la polémica, es de pocos artificios, prosa sin voluntad estética, se reduce a la Recopilación de Rondallas Mallorquinas de Jordi des Racó, algunas biografías, como la Vida abreviada de Santa Catalina Tomassa, una novela de tono costumbrista (Arnau), y los dietarios de sus viajes.

Fue impulsor del Diccionari Català-Valencià-Balear, obra lexicográfica que recoge el conjunto del léxico catalán, mallorquín, valenciano en todos los dialectos y todas las épocas. Los tres son idiomas muy próximos al aragonés y occitano antiguo.

http://dcvb.iec.cat/results.asp

seguramente está más que manipulado, no es como el original, aparece País Valencià, por ejemplo, dudo mucho que Alcover escribiese o dijese País Valencià.

  1.  Laínz Fernández, Jesús (2012). Desde Santurce a Bizancio: El poder nacionalizador de las palabras. Encuentro. p. 405. ISBN 978-84-9920-095-8.
  2. Massot i Muntaner, Josep (1985). Antoni M. Alcover i la llengua catalana: II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 49. ISBN 84-7202-745-7.
  3.  Mayurqa, n.º 23. Universitat de les Illes Balears. 1990-96. p. 112.



 
  • https://web.archive.org/web/20010814220339/http://www.terra.es/personal6/scabello/cope1.htm Además de describir el fenómeno de la popularidad de los programas de radio incluye un catálogo de las Rondallas publicadas y las grabaciones.
  • http://rondalles.uib.es/ Biblioteca virtual de la Universidad de les Illes Balears dedicada a las Rondallas Mallorquinas
  • http://www.uoc.edu/lletra/obres/rondaies/index.html 
    Un artículo de crítica literaria de Josep A. Grimalt en las páginas de la Universitat Oberta de Catalunya, UOC
 
 
Josep Massot Muntaner, nascut a Palma el 1941, es va llicenciar en Filologia romànica a la Universitat de Barcelona i és monjo de Montserrat des de 1962. Des de 1971 dirigeix les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. És director també de les revistes Serra d’Or, Randa i Llengua i Literatura, i codirector de la Catalan Historical Review. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, vicepresident de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, i responsable de publicacions de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Ha publicat una seixantena de llibres i més de mil articles, pròlegs i ressenyes extenses sobre temes de llengua, literatura i història dels inexistents Països Catalans. És doctor honoris causa per la Universitat de ses Illes Balears i ha rebut un bon nombre de premis, entre els quals destaca el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, l’any 2012.

Els inicis del Diccionari català-valencià-balear a través de l'espistolari d'A. M. Alcover i F. de B. Moll amb J. Calveras (Textos i Estudis de Cultura Catalana)

Narcís Iglésias Franch

El Diccionari català-valencià-balear i les seves fonts bibliogràfiques (Biblioteca Miquel dels Sants Oliver)

Maria Pilar Perea Sabater

domingo, 15 de septiembre de 2024

Philosophe, Philozofe, Filosofe - Pijon

 

Philosophe, Philozofe, Filosofe, s. m., lat. philosophus, philosophe.

(N. E. Griego philia + sophos : saber, sabiduría : amor por el saber.)

Que li philosof' e 'l doctor 

Jutguon.

Un troubadour anonyme: Seinor vos.

Que les philosophes et les docteurs jugent. 

Aquist eran agut philosophe nomat. V. de S. Honorat. 

Ceux-ci avaient été nommés philosophes.

Jhesu Crist, nostre gran filozofe. V. et Vert., fol. 66.

Jésus-Christ, notre grand philosophe.

CAT. Philosoph, filosof. ESP. Filósofo. PORT. Philosopho, filosofo.

IT. Filosofo. (chap. Filóssofo, filóssofos, filóssofa, filóssofes.)

2. Philosophia, Philozofia, Filozofia, s. f., lat. philosophia, philosophie. Philozofia vol dir amor de savieza.

Aysso es la veraya filozofia.

V. et Vert., fol 48 et 37. 

Philosophie veut dire amour de sagesse.

Ceci est la vraie philosophie.

Seneca dis, que saup philosophia.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Sénèque, qui sut la philosophie, dit. 

CAT. Philosophia, filosofia. ESP. Filosofía. PORT. Philosophia, filosofia. 

IT. Filosofia. (chap. Filossofía, filossofíes.)

3. Filosophar, v., lat. philosophari, philosopher.

Per filosophar. Cat. dels apost. de Roma, fol. 43. 

Pour philosopher. 

CAT. ESP. Filosofar. PORT. Philosophar, filosofar. IT. Filosofar.

(chap. Filossofá: filossofo, filossofes, filossofe, filossofem o filossofam, filossoféu o filossofáu, filossofen; filossofat, filossofats, filossofada, filossofades.)


Phizica, Phesica, s. f., lat. physica, physique, médecine.

Maistres de phizica ho l' escolar. 

Ab cocel de cossol de mestier o de dos maistres de phesica.

Cartulaire de Montpellier, fol. 128.

Les maîtres de médecine ou les élèves.

Avec conseil de consul de métier ou de deux maîtres de médecine.

CAT. ESP. (física) Fisica. PORT. Physica, fisica. IT. Fisica.

(chap. Físsica, físsiques : medissina, medissines.)

2. Phesic, adj., lat. physicus, physique, médical.

Am sermo phesic demostratiu. Trad. d'Albucasis, fol. 2. 

Avec discours médical démonstratif.

CAT. ESP. (físico) Fisico. PORT. Physico, fisico, IT. Fisico. 

3. Phizician, s. m., physicien, médecin.

Apres XV melia ans, segon alcus phizicias. 

Es dit pels phizicias esperit vital.

Eluc. de las propr., fol. 118-9 et 20. 

Après quinze mille ans, selon certains physiciens. 

Est dit par les médecins esprit vital. 

IT. Fisiciano. (chap. Físsic, fissics, físsica, físsiques, de físsica, com Andrés Piquer de Fórnols : meche, dotó, doctó en medissina, meches, dotós, doctós, mechesa, dotora, doctora, mecheses, dotores, doctores. ESP. Físico, médico, doctor.)

Andrés Piquer Arrufat, Fórnoles, Fórnols

Phizonomia, s. f., lat. physiognomia, physionomie, forme, nature.

Dels sobrecilhs et entrecilhs et de lor phizonomia. 

Eluc. de las propr., fol. 39.

Des sourcils et entrecils et de leur nature.

De sa phizonomia. Palaytz de Savieza.

De sa physionomie.

CAT. Phisonomia, fisonomia. ESP. Fisonomía. PORT. Physionomia, fysionomia. IT. Fisonomia. 

(chap. Fissonomía, fissonomíes, fissionomía, fissionomíes.)

Héctor Moret Coso

Phurfure, adj., lat. furfureus, furfuracé, qui est de la nature du son. 

La passio dita phurfurea, quan alguna escata si engendra, semlant a bren, que, en lati, es dit furfur. Eluc. de las propr., fol. 79.

La maladie dite furfuracée, lorsque aucune écaille s'engendre, semblable à son, qui, en latin, est dit furfur.

(ESP. furfuráceo, furfurácea, parecido al salvado - tipo de cereal.) 


Pibol, s. m., lat. populus, peuplier.

Pibol es aybre... mot poblat de rams ves la razitz.

Cum una fuelha de pibol. 

Eluc. de las propr., fol. 218 et 180. 

Le peuplier est arbre... moult garni de rameaux vers la racine.

Comme une feuille de peuplier.

(ESP. Álamo, chopo. Chap. Chop, chops. Adjectiu chop, chops, chopa, chopes : bañat, amerat.)

ESP. Álamo, chopo. Chap. Chop, chops


Pic, s. m., picus, pic, pivert.

Lo rossignolh e 'l tortz e 'l gais e 'l pics.

Pierre d'Auvergne: De josta.

Le rossignol et le tourd et le geai et le pivert. 

Pic a aital natura que fai son nis en albre. Naturas d'alcus auzels. 

Le pivert a telle nature qu'il fait son nid dans arbre.

ANC. CAT. Picot. CAT. MOD. Pigot. ESP. Pico (picapinos; pájaro carpintero). IT. Picchio. (chap. Pigot, pigots, piñerol, piñerols, “muixó fusté”, que pique la fusta per a fé lo niu y per a traure cuquets y datres bichos pera minjá.)

Pigot, pigots, piñerol, piñerols, “muixó fusté”, que pique la fusta per a fé lo niu y per a traure cuquets y datres bichos pera minjá

Pic, s. m., pic, pioche.

Voyez Leibnitz, Coll. Etym., p. 122.

Belhas armas, bos feridors, 

Setges e calabres e picx.

Rambaud de Vaqueiras: No m'agrada. 

Belles armes, bons combattants, siéges et calabres et pics.

Donavan am ponchas et am pics sus l' escueyll. V. de S. Honorat.

Donnaient avec pioches et avec pics sur l'écueil. 

Fig. Pilar dels bos, e dels crois picx.

Un troubadour anonyme: Segner N enfantz. 

Pilier des bons, et des méchants pioche. 

Quan be m pessa que mos picx 

Picara, cuy que greu sia.

Bernard de tot lo mon: Mals fregz.

Quand bien je pense que mon pic piochera, à qui (que ce soit) qu'il soit pénible.

ANC. FR. Car vous mettiez vous-mesme la main au pic, à la pioche.

Mémoires de Sully, t. I, p. 84.

- Terme de géographie.

Mons... lors sobre nautas partidas per nos apeladas pics.

Eluc. de las propr., fol. 161.

Montagnes... leurs sur-élevées parties par nous appelées pics.

CAT. ESP. Pico. PORT. Picão. IT. Piccone. 

(chap. Pic, pics; pica, piques; piqueta, piquetes. 

Pic, punta, sim de una montaña, lo pun mes alt.)

2. Picar, Pichar, v., piquer, piocher, frapper.

Am tan vai picar a la porta.

Lo moynes pica tan fort.

V. de S. Honorat. 

Sur-le-champ il va frapper à la porte.

Le moine frappe si fort. 

Picon li la lengua.

(chap. Li piquen la llengua.)

Naturas d'alcunas bestias. 

Lui piquent la langue.

Fig. Quan be m pessa que mos picx 

Picara, cuy que greu sia.

Bernard de tot lo mon: Mals fregz.

Quand bien je pense que mon pic piochera, à qui (que ce soit) qu'il soit pénible.

Prov. Folla res es celh que picha; 

Non vai l' obra melhuiran.

Giraud de Borneil: Er auziretz. 

Folle chose est celui qui frappe; il ne va pas améliorant l'oeuvre.

Part. pas. Porta sabatos picatz. Leys d'amors, fol. 39. 

Porte souliers piqués.

CAT. ESP. PORT. Picar. IT. Picchiare. (chap. Picá: pico, piques, pique, piquem o picam, piquéu o picáu, piquen; picat, picats, picada, picades.)

3. Piqua, s. f., pique, pioche.

Portar so que y sera mestiers, piquas e palas, e d'autres feramens.

Philomena.

(chap. Portá lo que hi sirá menesté, pics y pales, y datres ferramens o ferramentes.)

Porter ce qui y sera nécessaire, pioches et pelles, et d'autres ferrements.

E 'ls autres am piquas bonas, destruio los murs e las tors.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 180. 

Et les autres avec pioches bonnes, détruisaient les murs et les tours.

CAT. ESP. PORT. IT. Pica.

4. Picasa, s. f., pioche.

Ab pics et ab picasas la porta an brisada. Roman de Fierabras, v. 4402.

Avec pics et avec pioches la porte ils ont brisé.

5. Piguassa, s. f., épieu. 

Ab coltels e ab piguassas.

Brev. d'amor, fol. 162. 

Avec couteaux et avec épieux.

(chap. Llansa, llanses; pica, piques.)


Pichier, Pechier, s. m., bichet, cruche, pot, sorte de vase en terre.

Voyez Denina, t. I, p. 155 et 159).

Ne faran teules e pichiers.

Que fassas teules ni pechiers.

Trad. de l'Évangile de l'Enfance.

Ils en feront tuiles et cruches.

Que vous fassiez tuiles et cruches.

ANC. FR. Deux beax pichiers de beau vin cler... 

Nos pranrons cel autre pichier. 

Roman de Partonopex de Blois, Not. des Mss., t. IX, p. 39. 

Poz e chanes e pichers, et furent tuit de orchal. 

Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 90. 

Lui dist que s' il beuvoit plus, il lui donneront et ferroit du pechier, ou pot.

Le suppliant eust gaigné dudit Dominique un pot, ou pichier de vin.

Lett. de rém. de 1389 et de 1397. Carpentier, t. III, col. 272.

ANC. IT. Dentro un pechero indorato 

Colmo in giro di quel vino.

FR. Redi, Dit., p. 12, et annot., p. 48.

IT. MOD. Bicchiere. (chap. Pichella, pichelles; cantrella, cantrelles, barrala, barrales, chorrillo, canti, etc.)

Lexique roman; Dorc – Dormir, Entredormir

massa jeta, masageta, Torra, botijo, cantrella, pichella, barrala, chorrillo, canti

Picta, s. f., pite, sorte de monnaie, autrefois le quart du denier.

V moutons, V gros tres carts, I picta. 

Tit. de 1433. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 241. 

Cinq moutons, cinq gros trois quarts, une pite.


Piegz, Pieitz, Pietz, adv. comp., lat. pejus, pire.

Pietz trai que si moria,

Qui pauc ve so qu' ama fort.

Sordel: Aylas e.

Pire souffre que s'il mourait, qui voit peu ce qu'il aime fort.

Be m fetz pietz d' aucire.

B. de Ventadour: Lanquan vey. 

Bien me fit pire que occire.

Loc. Van de mal en pieitz ganre.

G. Olivier d'Arles, Coblas esparsas. 

Vont de mal en pire grandement.

Subst. Si mals m'es pres, no vuelh que piegz m' en prenda.

Pons de la Garde: Sitot. 

Si mal m'est pris, je ne veux pas que pire m'en prenne.

2. Pieger, Peger, Piejer, Pejer, Pieier, Pejor, Peior, Peire, adj. comp., 

lat. pejorem, pire, plus mauvais, détestable.

Piegers es sofrirs que morirs.

(chap. Pijó es lo patí que lo morís, morís.)

Amanieu des Escas: Dona per cui.

Pire est le souffrir que le mourir.

Anc no m puesc dezamar 

Selha que m tolh joy e deport, 

Ans m' afortis ades on pieger m'es.

A. Daniel: D'autra guisa.

Oncques je ne puis cesser d'aimer celle qui m'ôte joie et plaisir, au contraire je me réconforte incessamment où pire elle m'est. 

Ades la trobaria peior. 

T. de P. d'Auvergne et de B. de Ventadour: Amicx Bernard. Incessamment je la trouverais pire.

L' aiga que suau s'adui

Es peger que cela que brui.

B. de Ventadour: Lo rossignols.

L'eau qui doucement s'écoule est pire que celle qui bruit.

Pero yeu pren lo mens pejor.

T. de G. Riquier et du Comte d'Astarac: Coms.

C'est pourquoi je prends le moins détestable.

Subst. Per qu'els peior venran a salvamen.

Pons de Capdueil: Er nos sia. 

Par quoi les pires viendront à salut.

Superlat. Ar sui partitz de la peior

C' anc fos vista ni trobada.

Rambaud d'Orange: Non chant per.

Maintenant je me suis séparé de la pire qui oncques fut vue ni trouvée.

Cella que ill tol lo coms que sos pairis 

E sos oncl' es, e sos peires vezis. 

Rambaud de Vaqueiras: Del rei d'Arragon (d'Aragon). 

Celle que lui ôte le comte qui est son parrain et son oncle, et son plus mauvais voisin.

Loc. Ira de mal en peior.

B. Zorgi: Totz hom qu'enten.

Ira de mal en pire. 

Guerra fai mal tornar en peior.

Aimeri de Peguilain: Sels que. 

Guerre fait tourner mal en pire.

ANC. FR. Et qu'il en avoit le pejor. 

Contin. de Guillaume de Tyr. Martenne, t. V, col. 592. 

Mettent avant lor bon vin... et quant il sunt de celui eschaufé, lors (aportént) aportent il lo peior.

Sermon du XIVe siècle. Carpentier, t. III, col. 227. 

Puis li deffublez le mantel 

Et la cote, sanz atargier, 

Li fetes à pior changier.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 366.

Et li religieus jà pieur n'en seront.

Jehan de Meung, Test., v. 715. 

Unques pejur semblant ne fist.

Marie de France, t. 1, p. 164.

ANC. CAT. Pejor. ESP. Peor. PORT. Peior, peor. IT. Peggiore.

(chap. Pijó, pijós; pichó, pichós.)

La fruta del "destrío"

3. Pejurier, s. m., détérioration.

Mas part la mort no vei nuls pejuriers.

Nat de Mons: La valor.

Mais après la mort je ne vois nulles détériorations.

4. Pejurazo, s. f., détérioration, déchet, délabrement, empirement.

Non deu far a Dieu pejurazo,

Que l' onrara, si 'l serv onradamen.

Folquet de Marseille: Hueimais.

Il ne doit pas causer à Dieu déchet, vu qu'il l' honorera, s'il le sert honorablement.

Dieus mi perdo, 

Si 'l razonatz, vei vos pejurazo.

T. de Josbert et de P. Bremond: Peire.

Dieu me pardonne, si vous l'accusez, je vous vois empirement.

(chap. De empijorá, pijorá: empijorassió, pijorassió, pijoramén; deterioro, deterioros. Empijoro, empijores, empijore, empijorem o empijoram, empijoréu o empijoráu, empijoren; empijorat, empijorats, empijorada, empijorades.)

5. Pejuransa, s. f., empirement, détérioration.

Doncas val mais, segon la mi' esmansa, 

Qu'els autres dos a un tant de pejuransa.

T. de Rambaud, de G. Adhemar et de Perdigon: En Azemars.

Donc il vaut davantage, selon mon estimation, vu que dans les autres deux il y a une fois autant d'empirement.

6. Pejuramen, s. m., détérioration, déchet, empirement, délabrement.

Lo jutges deu far emendar lo dan, so es lo pejuramen de la causa.

En tal guiza que la causa non aia pejuramen d'aquo qu'ela valia.

Trad. du Code de Justinien, fol. 18 et 17.

Le juge doit faire amender le dommage, c'est-à-dire la détérioration de la chose.

De telle sorte que la chose n' ait pas détérioration de ce qu'elle valait.

ANC. CAT. Pejorament. PORT. Peoramento. IT. Peggioramento. 

(Chap. Pijoramén, pijoramens, pichoramén, pichoramens. 

ESP. Empeoramiento.)

7. Pejurar, v., lat. pejorare, empirer, devenir pire, se détériorer, gâter.

Car a totz jorns vei mon dan pejurar.

Arnaud de Marueil: En mon cor ai.

Car à tous jours je vois mon dommage empirer.

Car non posc pejurar ab morir, 

Mi lais viure.

B. Calvo: S' ieu ai perdut.

Parce que je ne puis empirer avec le mourir, je me laisse vivre.

No crezatz que m pejur

Enans me meillurarai.

(chap. No cregáu que empijoro, al contrari me milloraré.)

R. Jordan, Vicomte de Saint-Antonin: Lo clars temps.

Ne croyez pas que je m'empire, au contraire je m'améliorerai.

Vey qu' ades se pejura, 

Que, s'ieu m' irays, de tot en tot sordeia. 

Guillaume de Saint-Didier: El mon non. 

Je vois qu' incessamment elle s' empire, que, si je me fâche, de tout en tout elle s' avilit. 

Loc. El pauc e 'l trop, l' uns e l' autre pejura. 

Sordel: Puois trobat. 

Le peu et le beaucoup, l'un et l'autre empire.

Part. pas. La causa en seria pejurada.

Trad. du Code de Justinien, fol. 18.

La chose en serait détériorée.

ANC. CAT. Pejorar. ANC. ESP. PORT. Peorar. IT. Peggiorare.

8. Apejurar, v., empirer, devenir pire.

Desastrucs nasquei de maire, 

Pus totz mals mi apejura.

Rambaud d'Orange: Ar m'er.

Je naquis malheureux de mère, puisque tout mal m' empire.

9. Pesme, adj. sup., lat. pessimus, le pire, le plus mauvais.

Derreira paraula es pesma errors. Trad. de Bède, fol. 43.

La dernière parole est la pire erreur.

(chap. Péssim, pessims, péssima, péssimes. ESP. pésimo, pésimos, pésima, pésimas.)


Pifart, adj., piffre, replet, terme d' injure. 

S'ieu truep Peitavin pifart,

Sabra de mon bran cum talha.

Bertrand de Born: Un sirventes. 

Si je trouve Poitevin piffre, il saura de mon glaive comment il taille.

(chap. Fart, farts, farta, fartes.)

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús, gordo, seboso, gort, gras, craso


Piga, s. f., lat. pica, pie, agace.

La volp se fa morta..., venon las pigas, e cuion se sia morta, e picon li la lengua; et ela gieta sas dens e sas arpas, e pren las pigas, e las devora.

Naturas d'alcunas bestias. 

Le renard se fait mort..., viennent les pies, et elles croient qu'il soit mort, et lui piquent la langue; et lui lance ses dents et ses griffes, et prend les pies, et les dévore.

Cornelha, corp, piga. Eluc. de las propr., fol. 139.

(chap. Gralla o cornella, corv, garsa; gralles o cornelles, corvs, garses.)

garsa, garses

Corneille, corbeau, pie.

ESP. Picaza (picaraza, urraca, marica, pega, pica pica). PORT. Pega.

IT. Pica. (chap. Garsa, garses.)

2. Pic, adj., pie, changeant.

No fo vers, descoloratz ni pics.

Serveri de Girone: Qui bon frug.

Ne fut vert, décoloré ni pie. 

Fig. Li baron vair' e pic.

E. Cairels: Pus chai. 

Les barons variables et changeants.

No i a lengua vaira ni pigua.

Deudes de Prades: Si per amor. 

Il n'y a langue variable ni changeante. 

Amors es tan vaira, pigua.

Marcabrus: Dirai vos. 

Amour est si variable, changeant.

Le mot Pie ne se dit plus que d'un cheval de deux couleurs dont l'une est le blanc.

3. Pichatar, v., tacheter, être, rendre pie.

Part. pas. Aranha fa trop uous menutz... et pichatatz.

Eluc. de las propr., fol. 277. 

L'araignée fait de nombreux oeufs menus... et tachetés.


Pigre, adj., lat. pigrum, paresseux, négligent, tardif. 

Mays en aysso em totz pigres e noncalens. V. et Vert., fol. 60.

Mais en ceci nous sommes tous paresseux et nonchalants.

Trebalh ab temprament es... de natura pigra et sompnolenta agulho excitatiu. Eluc. de las propr., fol. 78. 

Travail avec modération est... de nature paresseuse et somnolente aiguillon excitatif.

ANC. FR. Et le pigre sommeil ses tristes ours attelle, 

Et, porté sur un char, qui se roule sans bruit, 

Porte la pesanteur, le silence et la nuict. 

Du Bartas, p. 448.

Et a été fort pigre et négligent.

Foucqué, Vie de J.-C, p. 216.

ESP. Pigre, pigro. IT. Pigro. (chap. negligén, negligens, negligenta, negligentes; indolén, indolens, indolenta, indolentes; sompo, sompos, sompa, sompes; parsimoniós, parsimoniosos, parsimoniosa, parsimonioses; lento, lentos, lenta, lentes; gos, gossos, gossa, gosses; dropo, dropos, dropa, dropes.)

2. Pigricia, Pigrissia, s. f., lat. pigritia, paresse, négligence. 

Accidia, so es pigricia de ben far. V. et Vert., fol. 64. 

Indolence, c'est-à-dire paresse de bien faire.

Yvern... es... de pigricia generatiu. Eluc. de las propr., fol. 124.

Hiver... est... de paresse génératif.

CAT. ANC. ESP. Pigricia. PORT. Preguiça. IT. Pigrizia.

3. Pigressa, Pigreza, s. f., paresse, lenteur.

Pigressa de voluntat.

Buou ha pigreza, aze rudeza.

(chap. Lo buey té dropina (lentitut, parsimonia), (l') ase (ruc, burro) rudesa, tossudesa, tossudés.)

Una sagala que vivíe a un poble del Matarraña, Pepa,

Eluc. de las propr., fol. 38 et 229.

Paresse de volonté.

Boeuf a lenteur, âne rudesse.

IT. Pigrezza. (chap. dropina, lentitut, parsimonia, gossina.)

4. Pigritar, v., paresser, être paresseux, faire le paresseux.

Si, pigritan, tardo geyshir del ni, fiero 'ls ab le bec.

Eluc. de las propr., fol. 140. 

Si, faisant les paresseux, ils tardent à sortir du nid, ils les frappent avec le bec.

5. Pigrament, adv., négligemment, indolemment.

Pigrament e tebiament. Doctrine des Vaudois. 

Indolemment et tièdement.

IT. Pigramente. (chap. En + dropina, lentitut, parsimonia, gossina; dropamen, lentamen, parsimoniosamen, gossamen.)

6. Perezos, Parezos, Pierezos, adj., paresseux, fainéant, lent, tardif.

Negligens et oblidos e perezos e flacs e defalhens.

V. et Vert., fol. 12. 

Négligent et oublieux et paresseux et flasque et défaillant.

Nuls homs non deu tardar de far son pro, 

Ni parezos esser de gazaignar. 

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.

Nul homme ne doit tarder de faire son profit, ni être paresseux de gagner.

Hom greu e pierezos. Leys d'amors, fol. 130.

Homme difficile et fainéant.

Substantiv. Formitz es bona, ses duptar,

Per los perezos essenhar.

Brev. d'amor, fol. 53.

(chap. La formiga es bona, sense dudá, pera enseñá als que tenen perea: als dropos, gossos, parsimoniosos, etc.)

Formiga, s. f., lat. formica, fourmi.

La fourmi est bonne, sans douter, pour enseigner les paresseux.

ANC. FR. Por pereços fu mult tenuz. Roman de Rou, V. 16032.

CAT. Peresos. ESP. Perezoso. 

(chap. Pereós, que té perea, pereosos, pereosa, pereoses.)

7. Pereza, Pareza, s. f., paresse, indolence.

Pareza de cors. Regla de S. Benezeg., fol. 37. 

Paresse de corps.

- Loisir, repos.

Qui adonar no si vol a pereza, 

Cant o pot far, sobregrans foldatz es. 

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas. 

Qui adonner ne se veut à loisir, quand il le peut faire, très grande folie c'est. 

CAT. Peresa. ESP. Pereza. (chap. Perea, perees no se sol di.)

8. Perezeza, s. f., paresse, lenteur. 

Accidia que es perezeza de far be. V. et Vert., fol. 61.

Indolence qui est paresse de faire bien.

9. Paresosament, adv., paresseusement, indolemment.

Aquel es maudit lo cal fai l'obra... paresosament. Doctrine des Vaudois.

Celui-là est maudit lequel fait l'oeuvre... paresseusement.

ANC. FR. Mauvesement et péréceusement faite. 

Gest. de Louis-le-Débonnaire. Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 150.

CAT. Peresosament. ESP. Perezosamente. 

(chap. Pereosamen, en perea; dropamen, gossamen, parsimoniosamen.)


Pijon, s. m., lat. pipionem, pigeon. 

Per X pols et IIII pijons.

(chap. Per 10 pollets y 4 pichons.)

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 227.

Pour dix poulets et quatre pigeons.

ESP. Pichón. IT. Piccione. (chap. Pichó, pichons : cría del colomlo pichonet, pichonets : creixen mol depressa, pronte casi no se poden diferensiá dels pares.)