Mostrando las entradas para la consulta dividit ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta dividit ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 19 de diciembre de 2025

Dichosa repoblasió (agüelo Sebeta, Luis Arrufat Jarque)

Dichosa repoblasió.

(N. E. Sol edito lo que vech que es una errata, dixo les paraules que Luis escriu desde fa tems a la seua manera.)

Dichosa repoblasió (agüelo Sebeta, Luis Arrufat Jarque), gramola

 
Cuan era menut, encara no ñabíe tv, ni siquiera radio, depreniem les cansóns en la Gramola de la sala de ball de la carretera.
Estáe de moda, entre atres, lo Dúo Dinámico. M’enrecordo que una de les seues cansóns ere “Quince años tiene mi amor”. La van tocá un domenche per de tarde que es cuan faen ball, y, al atre día, cullín olives, yo tot lo rato estaba chulán eisa cansó, un camí, un atre, ere la música de moda. Hasta que algú per damún de mi a la olivera va di:

– Ya val, cansat, ¿No veus que los quinse añs ya se han fet dosens?
Chitón. Hasta micha hora dispués que, sense donamen cuenta, la boca va escomensá a chulá atre camí. Un ruido de golpe del gancho contra una branca, a la boreta de la meua esquena, me va fe entendre que se habíe acabat la música.
Asó ve a cuento a que estos díes han posat a La Comarca un treball del Chapurriau y enseguida han saltat los de sempre, en lo matéis sonsonete:

“Jaime Guimerá López
30 Ene 2024 16:35

El catalán llegó al Matarraña y al Mezquín hace aproximadamente 800 años con una mayoría de repobladores venidos del Pallars y del Urgell. Solo deben mirar la inmensa cantidad de apellidos toponímicos catalanes que hay entre los vecinos del Matarraña y del Mezquín desde la edad media y hasta día de hoy.”

¡¡¡Cansats!!!
Y natres: acoquinats, acotets.
Si u diuen ells, tindrán raó. Acachem lo cap y ells lo apuchen més.
U saben tot. Sempre les mateises escuses: los notaris, la repoblasió.
Y no tenen que demostrá res. O, com a mol, mos trauen a rellui que aisó u diuen los enterats y natres seguim callán.
Aisí no mos aclarirem mai. Ells tenen la teoría, natres la práctica, ells estudien la llengua, natres la parlam.
Y se van creisén. Com se han enterat que han trobat señals de la nostra llengua més a dintre del terreno y ya casi a la bora de Navarra, apuren la cosa:

30 Ene 2024 13:11
No entiendo la manía de no admitir el hermanamiento con Cataluña.
La lengua en la franja es la misma. Antiguamente se extendía más al interior. En fin el divide y vencerás parece infalible.”

Aso u diu ésta, mentres que un amic meu, mol estudiat, al no podem contestá de la aparisió de eises palaures a uns atres puestos, me diu:
“– Es casualidat, com tots venim del llatí, pos ña voltes en que les mateises palaures apareisen a uns atres puestos.”
Sí, home, per generasió espontánea, les mateises palaures separaes a kilómetros en la mateisa pronunsiasió y lo matéis significat. ¡Venga!. (¿Se note que estic escaldat?). Estic fart de llichí sempre lo matéis.
Y entonses aparéis un agüelo, sense estudios, sol discurrín y discurrín en lo seu cap ple de serrín y pense estes coses.
Als nostres pobles chuguem al guiñot y se diu que mentres ña cartes en choc, ña partida. Ells pareisen que van guañán la primera ma, que ya ne tenen de bones, pero falten les tornes y yo hay guañat partides en trenta de roines. La sort está a la bosa, a ver qui trau la boleta negra.
Hay tratat de buscá eisa repoblasió. No la hay trobat. Soc torpe. Lo Jaime me diu que fa uns vuitsens añs. Hay buscat y per eisos añs la historia mos parle del rei aragonés Alfonso I el batallador.
Te una historia mol ampla, es interesán llichila. Conte coses com que les tiarres que anáe conquistán les encarregae als seus “tenéns” y estos les repartien entre la chen que li acompañae a la guiarra y los nomene navarros, castellanos, vinguts del atre costat de la frontera fransesa, de la tiarra OCCITANA, aón teníe bons amics y en los que s’enteníe mol be (la dona de Ramiro II ere de allí, PoitouPoitiers).
Y tamé disae que los moros que se volíen quedá tingueren la seua part, entre ells los meus abanpasats y aquí estem.
Es lo que se fae sempre, al meu terreno, cuan les ordens militars, tamé van reparti la tiarra conquistada entres los seus soldats, algúns dells, retos.
Tenim un cas mol cla. Jaime I va repartí Valensia entre los seus soldats y u va disá escrit al “Llibre del repartimén” que estae guardat al Archivo de la Corona. Com a eise llibre no ñabíe prau cataláns pa chustificá que eisa ere la manera en que habíen dut lo catalá a Valensia y entonces los valensiáns no teníen la seua llengua. Lo encarregat del Archivo “Próspero de Bofarull” va falsificá aquell llibre, cambián los noms dels soldats, per noms cataláns. Pero lo van descubrí y se va demostrá que de la chen que duye Jaime I, sol un dos per sen eren cataláns. En tan pocs no se podíe chustificá que habíen portat la llengua catalana a Valensia.
Lo Bofarull, no sol va fe aisó, mentres estáe encarregat del Archivo, va desapareise lo testamén del Rey, aón, según conten, se esclarien unes atres coses. Pensareu que a este home desleal lo van castigá, no siñó, no, pa Cataluña y los amics del catalá, va sé tot un modelo y, pa que no se olvido, sol entrá al Archivo, allí está la seua figura donante la benvinguda.

Lo encarregat del Archivo “Próspero de Bofarull” va falsificá aquell llibre,

Bueno a lo que anaem. An aquells tems los condats de la Marca Hispánica, no estáen tan chunits com mos volen fe creure, hasta reñien entre ells.
Al 1134, per ahí deu aná l’añ que diu Jaime, ¡sorpresa! Lo condat de Pallars estáe dividit en Jussá y Sobira.
Sobira ere de Urgell y Jussá ere de ARAGÓ, chun en Arán.
Chen de Jussá y Arán, anáen luchán en Alfonso y éste al repartí les tiarres conquistades nels donáe igual que als atres soldats.
¿Estáen repoblán? Com los demés, ¿disáen los apellits? com los demés, ¿imposáen la seua llengua? NO, aportáen palaures com tota la demés chen, pero es que ñabíe mols occitáns que parláen casi com ells, llugo éstos disarien més palaures que, per lo que paréis ara algú vol se l’amo. Penso que la chen del terreno tindríe la seua manera de parlá y los “repobladós” disaríen alguna palaura, normal. Com normal ha degut se que los mils y mils de aragonesos que han “repoblat” Cataluña, hasquen dut tamé alguna palaura, pero desde llugo, com tampoc los de Pallars, han cambiat la manera de parlá del terreno.
Ñauríe que pensá. ¿Cuánta chen de Pallars acompañaríe al rey? Perque si se dedicáen a repoblá, disán chen a tots los pobles que guañáen, pronte se quedaríe sense res. An aquells tems los terrenos no teníen tanta chen com ara y ademés algú se haurie quedat pa treballá la tiarra.
camíns tamé los de Urgell, entre ells Sobirá, anáe en Alfonso, pero anáen com soldats dell, o sigue lo que faren, igual que lo que faen los de Jussá u farien en nom del rey de Aragó. Que no vinguen ara reclamán coses rares.
No tos olvido que los de Jussá eren part del Reinat nostre o sigue que faren lo que faren en apellits, en llengua en lo que vullguen ere del reinat de Aragó.
Per un atra part
“A finales de 1117 la ciudad de Zaragoza quedó tras la muerte del gobernador interinamente en manos del gobernador de Murcia que inspeccionó la plaza pero esperaría el nombramiento de una nueva autoridad, generando un vacío de poder que Alfonso aprovechó.​ En preparación de un sitio contra una plaza fortificada, recurrió a sus alianzas transpirenaicas. Alfonso había mantenido importantes relaciones con Gastón IV, vizconde de Bearne. Gastón era un veterano occitano de las Cruzadas en Tierra Santa, de costumbres guerreras y religiosas similares al aragonés y señor de un vizcondado de fuerzas parejas a las de Aragón. Era además experto en armas de asedio como había demostrado en la toma de Jerusalén de 1099, cuando luchaba bajo Raimundo IV de Tolosa, con lo que acumulaba una experiencia en sitios de ciudades que podía ser vital para el rey Alfonso. No se sabe mucho de cómo nació su buena relación, probablemente basada en sus experiencias vitales similares forjadas en la guerra contra el musulmán, pero llegaron a ser amigos íntimos. Puede que ya estuvieran colaborando antes de 1117: el vizconde de Bearne aparece como tenente de Barbastro en 1113, sin que se sepa la razón,​ y estaba casado con la prima de Alfonso. Entre 1117 y 1118 en un concilio en Bearne se firmó un compromiso de colaboración con Aragón.
Tampoco se sabe si Gastón de Bearne influyó en otros nobles occitanos, pero con el respaldo del papa, que otorgó bula de cruzada y los beneficios religiosos asociados, muchos se sumaron a la campaña contra Zaragoza, a pesar del recuerdo de la derrota en 778 de Carlomagno, presente en las leyendas a través del Cantar de Roldán. Una bula de Gelasio II ratificó el Concilio de Toulouse de febrero de 1118 y reafirmó al ejército que se estaba congregando para conquistar la ciudad blanca.
En marzo de 1118, se congregó un gran número de caballeros y señores franceses y gascones en Ayerbe, bajo el mando de Alfonso. La lista incluye, además de Gastón, a su hermano Céntulo de Bigorra, a Bernard de Comminges, Guillermo IX de Aquitania y Bernard Atón de Beziers, con sus huestes y vasallos. Acudieron asimismo fuerzas del también aliado condado de Urgel, de Pallars, 292​ ya que el conde Bernardo Ramón fue feudatario de Alfonso I de Aragón, 293​ así como de la propia Ribagorza como era el caso de las tenencias ribagorzanas de Bernardo Ramón o de los tenentes locales Ramón Pedro, Pedro Gauzpert, Berenguer Gombal, Pedro Mir de Entenza o Ramón Amat."

Hay posat tot este tros per dos coses: la primera pa demostrá que lo nostre rey teníe mol bona amistat en los ocsitans, per lo que lo parlá de allí tamé se li pegaríe y eise pegamén ya lo portem desde la copia del Fuero de Jaca de 1077.
 
Y l’atra, la Marca Hispánica, de la que formaen part los condats de Barselona, Pallars, etc. Estaé manada per Fransa, per la part aón se parláe lo occsitá, nom que moltes voltes se li va doná al catalá del prinsipi. O sigue que los de Pallars debien parlá igual o mol paregut als amics del rey. Entonses quí mos va portá més influansia a la llengua uns pocs de Pallars o un mun de ocsitáns.
Tiarres de la actual Cataluña van está dintre del reinat de Aragó lo ball de Tortosa ere la Jota. Lérida va enviá los seus representáns a les Cortes de Daroca. Y moltes més coses que ya me canso de repetiles.
 
“El Tratado de Corbeil fue un acuerdo firmado el 11 de mayo de 1258, ​​​ entre Luis IX de Francia y el Rey de Aragón Jaime I el Conquistador con el fin de llegar a una paz duradera, conformando unas fronteras estables, entre la corona de Aragón y el reino de Francia. En él los condados de la Marca Hispánica pasaban a depender de Jaime y sus posesiones francesas del rey francés.”

Mireu si, desde fa tems, arriben mils y mils de africáns a España, no hay vist que diguen que mos volen posá la seua llengua, encara que, pasán lo tems algúns dels seus apellits se mesclarán en los nostres.
Chen de moltes nasións s’envan aná a viure a América, cada u teníe la seua llengua ¿Han cambiat lo inglés que se parle allí? Ah! Claro! Es que Cataluña y lo catalá es un atra cosa, son més grans y més importáns.
Un atra cosa que mos posen per dabán los amics del catalá es la opinió dels filólogos y maestres de la Cátedra de Catalá de la Universidat de Saragosa.
Cuan se va crea, la machoría dels maestres van vindre de Cataluña, ¿pa qué? Pa enseñá Catalá, no les modalidats de aragonés, NO veníen a lo que veníen, a enseñá Catalá y aisó es lo que han enseñat y los estudiáns que han eisit de eisa escola, ¿cóm han eisit preparats? en Catalá.
¿Qué voleu que enseñon ara? Lo que han deprés. Y ¿Qué voleu que estudion y que defenguen a cualquier puesto o llibre? Lo Catalá. Pan ells tot es catalá.
Yo, algún camí los diría que en ve de ficá lo catalá com a modelo y lo Aragonés com a derivat, que u faren al ravés, ¿A ver que eisie?

“Sobre 1400 se realizó un tratado entre Castilla y Aragón, la versión aragonesa se redactó al mismo tiempo que la castellana a finales de abril de 1409, pero lo seguro es que en aquel momento solo la segunda se registró en la Real Cancillería.
Todo apunta a que también se realizó una traducción al catalán.
En la versión en aragonés, el traductor era un escribano de lengua catalana, eso derivó en constantes interferencias lingüísticas. o, tiene la virtud de mostrar los rasgos que desde el exterior se atribuían a la lengua aragonesa.

El elevado número de elementos tomados del catalán es el aspecto más llamativo del texto respecto a escritos coetáneos en aragonés. Es bien sabido que ambos idiomas se influyeron constantemente durante la Edad Media, como consecuencia inevitable de su convivencia dentro del mismo Estado.
Así, el texto muestra la tensión inevitable entre el catalán, con seguridad la lengua materna y de trabajo del traductor, y el aragonés cancilleresco en que se esforzaba en redactar. La lengua en que estaba redactado era inequívocamente la aragonesa.
Se puede comprobar en los innumerables textos que se conservan de esta lengua y también en los dialectos actuales que agonizan en el tercio septentrional de Aragón.”

Y ara, dispués de asó, que cada u penso lo que vullgue.
Yo, podré está equivocat, pero u ting mol cla.

jueves, 14 de marzo de 2024

Lexique roman; Forsa - Treforsar

 


Forsa, s. f., force, ciseau, cisailles. 

(chap. EstisoraEstisoressissallasissalles; ESP. Tijera, cizalla.)

sissalla, sissalles

Pois la forsa 'l prat pais.

Giraud de Borneil: Ges aissi del. 

Puisque le ciseau paît le pré. 

ANC.FR. Qui un rous peliçon portoit

Bien fet, sanz cizel et sans force. 

Roman du Renart, t. I, p. 55. 

Que ti neveu soient mis en relegion et tondu de ces forces... et aporterent une espée et unes forces...

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 187.

2. Force, s. m., lat. forceps, ciseau. 

Ni prestaran razors ni forces a rayre ni a tondre.

Cartulaire de Montpellier, fol. 179. 

Ni prêteront rasoirs ni ciseaux pour raser ni pour tondre.

Un palafrené se gite en la dona del rey Agilulfo

Fort, adj., lat. fortis, fort.

Que castel fort ni tors 

Contra mi no s defenda.

Giraud de Salignac: Esparviers. 

Que château fort ni tour contre moi ne se défende. 

Subst. Mantenrai los frevols contra 'ls forts. 

Rambaud de Vaqueiras: Ges sitot. 

Je maintiendrai les faibles contre les forts. 

Ben trobavas fort contra fort.

A. Daniel: Puois En Raimond. 

Bien tu trouvais fort contre fort.

Adv. Molt fort blasmava Boecis sos amigs. Poëme sur Boèce. 

Moult fort blâmait Boëce ses amis. 

Fier tan fort qu'om ges no pot guerir.

Giraud de Calanson: A lieys cui am.

Frappe si fort qu'on ne peut point guérir.

ANC. FR. D'une fort fievre don il avoit esté malades.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 284. 

Virent la cité... et por noiant demandesiez plus bele, ne plus fort.

Deux cités qui sor mer sient, des plus forz de soz le ciel.

Villehardouin, p. 29 et 124.

CAT. Fort. ESP. Fuerte. PORT. IT. Forte. (chap. Fort, forts, forta, fortes.)

2. Fortment, adv., fortement. 

L'amoroseta bevenda 

No feric ab son cairel 

Tristan n' Iseut plus fortmen.

B. Zorgi: Atressi. 

L'amoureux breuvage ne frappa avec son trait Tristan ni Iseult plus fortement.

Meravilhet se molt fortment.

P. Cardinal: Una cieutat. 

Il s'émerveilla moult fortement.

ANC. FR.

Forment haï Willame, é bien li a mostré. 

Roman de Rou, v. 2144. 

Et me dormoie moult forment.

Roman de la Rose, v. 25. 

CAT. Fortament. ESP. Fuertement (fuertemente). PORT. IT. Fortemente.

(chap. Fórtamen.)

3. Forsor, comparatif, plus fort.

Anc de forsor batalha n' ausi retraire. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 43. 

Oncques de plus forte bataille je n'ouïs raconter.

Superlatif.

Li plus ardit e'l savi e'l valent e'l forsor. Guillaume de Tudela.

Les plus hardis et les sages et les vaillants et les plus forts.

Sobre els emperadors 

E 'ls reys forsors.

Giraud de Calanson: Li mey. 

Au-dessus des empereurs et des rois les plus forts.

4. Fortet, adj. dim., assez fort.

Camba lada e ben forteta.

(chap. Cama, garra llarga y ben forteta.)

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Jambe large et bien assez forte.

5. Forsiu, adj., fort, ferme.

En man morta ni en man forsiva. 

Terrier de la confr. du S.-Esprit, de Bordeaux. 

En main morte ni en main ferme.

Ni mettre en man forsiva.

Tit. de 1414. Bordeaux, bibl. Monteil. 

Ni mettre en main ferme.

6. Forsar, v., forcer, contraindre, renforcer. 

Non lo forsa, et si o forsa. Tit. de 1002.

(chap. No lo forse, y si u forse.)

Ne le force, et s'il force cela.

Quar mon cor forsa d'amar lai 

On sai be qu' amatz no suy ges.

Arnaud de Marueil: Cui que. 

Car force mon coeur d'aimer là où je sais bien que je ne suis point aimé. Que no fasson tort ni no forson la gen.

Guillaume de Montagnagout: Per lo mon. 

Qu'ils ne fassent tort ni ne contraignent la gent.

- Prendre de force.

Fort castelh en que m pogues defendre, 

Tals que nuls hom no m' en pogues forsar.

Pistoleta: Ar agues. 

Fort château dans quoi je me pusse défendre, tel que nul homme ne m'en pût forcer.

- Faire violence, violer.

Car pensiest forzar la marqueza. 

Per qu' as fag tan gran malvestat 

Qu'aias la tozeta forzat?

V. de S. Honorat.

Car tu pensas faire violence à la marquise. 

Pourquoi as-tu fait si grande mauvaiseté que tu aies violé la jeune fille? Part. pas. De nul servizi forsat.

B. de Ventadour: Acosselatz. 

De nul service forcé.

Patz forsada no m platz ges.

Bernard de la Barthe: Foilla ni flors. 

Paix contrainte ne me plaît point.

Mant castel forsat e conques.

Bertrand de Born: Guerra e trebalh. 

Maint châteaux forcé et conquis. 

Cartas sageladas e forsadas del garniment de nostres sagels.

Tit. de 1226. Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 308. 

Charles scellées et renforcées de l'autorité de nos sceaux.

CAT. Forsar. ESP. Forzar. PORT. Forçar. IT. Forzare. (chap. Forsá: forso, forses, forse, forsem o forsam, forséu o forsáu, forsen; forsat, forsats, forsada, forsades.) (N. E. Adivinen de qué lengua roba el dialecto catalán forçar, o força Barça. Correcto, de la lengua portuguesa.)  

7. Forsadamen, adv., violemment, fortement.

L'eis del cors tan forsadamens. Brev. d'amor, fol. 111.

(chap. Li ix del cos tan forsadamen, en tanta forsa, violentamen.)

Lui sort du corps si violemment.

Laisset son mantel, que la dona tenia forsadament.

Hist. abr. de la Bible, fol. 13. 

Laissa son manteau, que la dame tenait fortement.

- Forcément.

Amors ancmais no falhit, 

Mas ar falh forsadamen.

Peyrols: Quant amors. 

Amour oncques plus ne faillit, mais maintenant il faut forcément.

CAT. Forsadament. ESP. Forzadamente (forzosamente). PORT. Forçadamente. IT. Forzadamente. (chap. Forsadamen.)

8. Forsa, Forza, Forssa, s. f., force, violence, vigueur.

Albertz, tug li maltrag e ill dan 

Perdon lur forsa e lur vigor. 

T. d'Albert Marquis et de G. Faidit: Gaucelm. 

Albert, tous les mauvais traitements et les dommages perdent leur force et leur vigueur. 

Un bais que forsa d'amor 

Mi fetz a ma domna emblar.

P. Vidal: Pus tornat. 

Un baiser que force d'amour me fit dérober à ma dame.

Los mals, torts, forsas e grevansas.

Tit. de 1409. Ville de Bergerac. 

Les maux, torts, violences et vexations.

Loc. Fazia tort o forza a negun autre. 

Cout. de Tarrombe, de 1284.

Faisait tort ou violence à nul autre. 

Adv. comp. Vogan a forza, et an bon vent. V. de S. Honorat.

Voguent à force, et ont bon vent. 

Tot m'a vencut ab forsa et ab batailla.

B. de Ventadour: Per mielhs. 

M'a entièrement vaincu avec force et avec bataille. 

Per forsa conquistar.

Sordel: Planher vuelh.

Conquérir par force. 

Donatz l'en a beure per forsa.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Donnez-lui-en à boire par force.

- Forteresse, fortification.

Las forzas que ara i son, et adenant i seran. Tit. de 1139.

(chap. Les forses que ara hi están, y mes abán hi estarán.)

Les forteresses qui maintenant y sont, et désormais y seront.

Mas ves amor no val forsa ni tors.

Jordan de Bonels: S'ira d'amor.

Mais envers amour ne vaut forteresse ni tour. 

Elh fe faire al monestier tors e forsas. Philomena.

Il fit faire au monastère tours et fortifications. 

Fig. La taverna es castell e forssa del diable per guerreiar Dieu e sos sans. V. et Vert., fol. 22. 

La taverne est château et forteresse du diable pour guerroyer Dieu et ses saints. 

CAT. Forsa (F. C. Barchinona). ANC. ESP. Forza. ESP. MOD. Fuerza. PORT. Força, IT. Forza. (chap. Forsa, forses.)

9. Forsaire, s. m., violateur, qui commet un viol, corrupteur.

Aital forsaire fassa matrimoni ab la forsada.

(chap. Tal forsadó, violadó, corruptó faigue matrimoni en la forsada.)

Regardada la conditio del forsaire e de la forsada.

Cout. de Condom.

Qu'un tel violateur fasse mariage avec la violée.

La condition examinée du violateur et de la violée.

ESP. Forzador. PORT. Forçador. IT. Forzatore. (chap. Forsadó, violadó, corruptó.)

10. Fortificar, v., lat. fortificare, fortifier.

De reparar e fortificar la vila. Tit. de 1379. Ville de Bergerac. 

(chap. De repará y fortificá la vila.)

De réparer et fortifier la ville. 

Que la ciutat de Narbona se fortiffique per dos ans... e 'l borc de Narbona se fortiffique per tres ans.

(chap. Que la siudat de Narbona se fortifico per dos añs... y lo burg, burgo de Narbona se fortifico per, durán, tres añs. De burg, burgo, Burg, bourg, Burgos, Bourgogne, Borgoña; de castell, Castella, Castilla y Cataluña, Chastelongne.)

Tit. de 1355. DOAT, t. LIII, fol. 218 et 219. 

Que la cité de Narbonne se fortifie pour deux ans... et le bourg de Narbonne se fortifie pour trois ans. 

Fig. Per miels fortificar ma razon.

Trad. du Tr. de l'Arpentage, Ire part., c. 38. 

Pour mieux fortifier mon raisonnement. 

Part. pas. Adonc se son fortificat dins lo dit castel.

Chronique des Albigeois, col. 67.

Alors se sont fortifiés dans ledit château. 

CAT. ESP. PORT. Fortificar. IT. Fortificare. (chap. Fortificá: fortifico, fortifiques, fortifique, fortifiquem o fortificam, fortifiquéu o fortificáu, fortifiquen; fortificat, fortificats, fortificada, fortificades.)

11. Forteza, s. f., forteresse, fortification.

El castel... las fortezas. Tit. de 1062. 

(chap. Lo castell... les fortaleses, fortificassions.)

Le château... les forteresses.

IT. Fortezza. (N. E. Apellido de algunos autores de Mallorca.)

Va exir est poeta a la vida literaria aprés lo renaxament de les nostres lletres.

12. Fortalessa, Fortaleza, Fortaressa, s. f., forteresse.

Que gardes la fortalessa. V. de S. Honorat.

Qu'il gardât la forteresse. 

Per fortaressa de lo dit loc.

Chronique des Albigeois, col. 50. 

Par forteresse dudit lieu. 

Las ditas terras et fortalessas.

Tit. de 1294. DOAT, t. CXVII, fol. 248. 

Lesdites terres et forteresses. 

Fig. Charitatz es columna e fortaleza en la sainta arma.

Trad. de Bède, fol. 21. 

Charité est colonne et forteresse en l'âme sainte.

- Force, vigueur.

Lo jois dels jovencels es lor fortalessa. Trad. de Bède, fol. 77.

La joie des jouvenceaux est leur force.

De beutat passatz Absalon,

E de fortaleza Samson.

Leys d'amors, fol. 119.

Pour la beauté vous passez Absalon, et pour la force Samson.

CAT. Fortalesa. ESP. PORT. Fortaleza. (chap. Fortalesa, fortaleses; forsa, forses.)

13. Sobrefort, adj., très fort. 

Sobrefort, sobreformen.

Leys d'amors, fol. 100. 

Très fort, très fortement.

14. Sobreformen, adv., très fortement. 

Sobrefort, sobreformen.

Leys d'amors, fol. 100. 

Très fort, très fortement.

15. Sobreforciu, adj., extrême, excessif.

Mos sobreforcius talens.

P. Vidal: Si m laissava. 

Mon excessif désir.

16. Sobresforsar, v., faire un grand effort.

Subst. Per qu'ieu, ab sobresforsar, 

Cug dels fellos mescrezens, 

Ab Dieu, recobrar Suria.

P. Vidal: Si m laissava. 

C'est pourquoi, avec faire un grand effort, je pense des félons mécréants, avec Dieu, recouvrer Syrie.

17. Sobresfort, s. m., grand effort.

Ab sobresfortz de labor,

Trac de freida neu fuec clar, 

Et aigua doussa de mar.

(chap. En sobreesfors de treball, trac de freda neu foc cla, y aigua dolsa del mar.)

P. Vidal: Pus tornatz. 

Avec grand effort de travail je tire de froide neige feu clair, et eau douce de mer.

18. Confortatiu, Confortatieu, Cofortatiu, adj., confortatif, qui est propre à conforter.

Aquest pimens es tan confortatieus.

Épître de Matfre Ermengaud à sa soeur.

Ce piment est tellement confortatif.

Viandas confortativas. 

Autras herbas cofortativas.

(chap. Atres herbes confortatives: que conforten, enfortixen, donen forsa.)

Eluc. de las propr., fol. 81 et 89.

Viandes confortatives. 

Autres herbes confortatives.

CAT. Confortatiu. ESP. PORT. IT. Confortativo. (chap. Confortatiu, confortatius, confortativa, confortatives.)

19. Confortar, v., lat. confortare, conforter, encourager, rassurer, affermir.

Aysso es lo pa que conforta lo cor. V. et Vert., fol. 43. 

Ceci est le pain qui conforte le coeur. 

Una prezicansa per confortar los baros.

V. de Folquet de Marseille. 

Une prédication pour encourager les barons. 

Dona, per vos mi cofort 

E 'n fas chanson e deport. 

Albert, Marquis de Malespine: Dona a vos.

Dame, par vous je m'encourage et en fais chanson et amusement.

Car filh, conforta ti. V. de S. Honorat. 

Cher fils, rassure-toi.

Part. prés. Vostr' huelh belh truan... 

No m van confortan. 

P. Raimond de Toulouse: No m puesc. 

Vos beaux yeux fripons... ne me vont encourageant.

ANC. FR. Fait sumes si cum cumfortet... E as cumfortet mei. 

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 125 et 85. 

CAT. ESP. PORT. Confortar. IT. Confortare. (chap. Confortá, confortás: conforto, confortes, conforte, confortem o confortam, confortéu o confortáu, conforten; confortat, confortats, confortada, confortades.)

10. Confort, Cofort, s. m., confort, secours, encouragement, consolation, courage.

Ni faran als Flamencx... ajuda, confort ni favor contra lo rey.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. VIII, fol. 228.

Ni feront aux Flamands... aide, secours ni appui contre le roi.

El aura beson de... ayda et confort.

Reg. des États de Provence de 1401. 

Il aura besoin de... aide et secours. 

Elh fora mortz, ben a un an o dos, 

Si 'l belh cofortz d' elhas doas no fos. 

Pujols: Si 'l mal d'amor.

Il serait mort, il y a bien un an ou deux, si ne fut le bel encouragement d'elles deux.

ANC. FR. Et eurent assez grand confort de vivres, qu'ils trouvèrent esdictes bastilles. 

Œuvres d'Alain Chartier, p. 71.

Et cherchera aide et confort là où il pourra. 

Amyot, Trad. de Plutarque, Morales, t. II, p. 66. 

CAT. Confort. ANC. ESP. Conforto. ESP. MOD. Confuerto. PORT. IT. Conforto. (chap. Confort, conforts; tamé signifique comodidat.)

21. Confortatio, s. f., confortation.

Li done confortatio.

Als sens corporals dona confortacio. Eluc. de las propr., fol. 266 et 78. Qu'il lui donne confortation. 

Aux sens corporels donne confortation. 

ESP. Confortación. PORT. Confortação. IT. Confortazione.

12. Confortament, Cofortamen, s. m., courage, encouragement.

Vostre confortament es vas. Philomena.

Votre courage est vain.

Grans cofortamens que Dieu dona a ssos temens.

V. et Vert., fol. 55. 

Grands encouragements que Dieu donne à ses craignants. 

ANC. ESP. Confortamiento. IT. Confortamento. (chap. Confortamén, confortamens.)

23. Confortador, s. m., consolateur, confortateur.

Si hyeu no m'en vauc, lo confortador no venra a vos.

Adjectiv. Lo confortador Sant Esperit, lo qual vos trametra lo Payre en mon nom. 

Fragment de trad. de la Passion.

Si je ne m'en vais pas, le consolateur ne viendra pas à vous.

Le Saint-Esprit confortateur, lequel le Père vous enverra en mon nom. ESP. Confortador. IT. Confortatore. (chap. Confortadó, confortadós, confortadora, confortadores.)

24. Enfortir, v., fortifier, renforcer. 

La enfortiron los reys. Hist. abr. de la Bible, fol. 22.

(chap. La van enfortí, fortificá, los reys.)

Les rois la fortifièrent.

ANC. FR. L'effort du total consiste plus en la disposition et liaison des files et des rangs qui s'enforcissent les uns les autres. 

Amyot, Trad. de Plutarque, V. de Flaminius. 

Et par mesme moyen eust bien enforcy son royaume.

Comines, liv. I, p. 299. 

Par le commandement d'amours 

Et de la plus belle de France, 

J'enforcis mon chastel tousjours. 

Charles d'Orléans, p. 190. 

CAT. Enfortir. ANC. ESP. Enfortecer. IT. Infortire. (chap. Enfortí, enfortís: yo me enfortixgo o enfortixco, enfortixes, enfortix, enfortim, enfortiu, enfortixen; enfortit, enfortits, enfortida, enfortides.)

25. Enfortiment, s. m., renfort.

Pres mot gran enfortiment contra lo pobol.

Hist. abr. de la Bible, fol. 69. 

Prit moult grand renfort contre le peuple. 

ANC. CAT. Enfortiment. ANC. ESP. Enfortalecimiento. (chap. Enfortimén, enfortimens.)

26. Esforsiu, adj., faisant effort, persistant, opiniâtre, violent.

Om non es fis, ni drutz enamoratz, 

Ni esforsius, qui tan tost si recre 

De sa domna.

Pistoleta: Ancmais nulz. ou Pons de Capdueil: S' ancmais nul. 

Homme n'est fidèle, ni amant enamouré, ni persistant, qui se lasse si tôt de sa dame. 

S' anc nulh jorn fui esforcius

D' esser adrets, cortes e gais.

Raimond de Miraval: Entre dos. 

Si oncques nul jour je fus faisant effort d'être adroit, courtois et gai.

Una dolors esforsiva

Me pren e m toca e m briva.

G. Faidit: Una dolors. 

Une douleur violente me prend et m'excite et me presse.

27. Esforsivament, adv., opiniâtrément, violemment.

Plus esforsivament fos mesprezada.

Trad. de Bède, fol. 12.

Plus opiniâtrément fut méprisée.

28. Esforsar, Esforzar, v., efforcer, faire effort, fortifier.

Ab totz esfortz vei las gens esforsar.

G. Riquier: Fortz guerra.

Je vois les gens faire effort avec tous efforts. 

Pel paire semblar 

Se deu mout esforzar.

B. Calvo: Mout a que.

Pour ressembler au père il doit moult s'efforcer.

Esfors un pauc mon coratge, 

E m vauc conortan.

G. Faidit: Lo rossinholet.

Je fortifie un peu mon courage, et me vais excitant.

La carn de cadel non vezen

Ben l' esforza.

Deudes de Prades, Auz. cass.

La chair de petit chien ne voyant pas le fortifie bien.

S' esforsa cum poscha orazo empaitar. Trad. de Bède, fol. 28.

S'efforce comment il puisse empêcher oraison.

Part. pas. Soi m' en per so esforsatz

Qu' entendatz cals chansos eu fatz. 

Giraud de Borneil: No puesc sofrir. 

Je m'en suis efforcé pour cela que vous entendiez quelles chansons je fais.

Amar Dieus e servir... 

De cor e de saber 

Ab esforsat poder.

G. Riquier: Als subtils.

Aimer et servir Dieu... de coeur et de savoir avec efforcé pouvoir.

CAT. Esforsar. ESP. Esforzar. PORT. Esforçar. IT. Sforzare. (chap. Esforsá, esforsás: yo me esforso, esforses, esforse, esforsem o esforsam, esforséu o esforsáu, esforsen; esforsat, esforsats, esforsada, esforsades.)

29. Esforsadament, Esforzadamen, adv., avec effort, à marche forcée.

A Tholosa venc am grans gens esforzadamen.

(chap. A Tolosa, Toulouse va vindre en gran gentada a marches forsades, esforsadamen, en esfors.)

El remanen de la ost s'en anet esforsadament.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 174 et 180. 

Vint à Toulouse avec quantité de gens à marche forcée.

Le reste de l'armée s'en alla à marche forcée. 

CAT. Esforsadament. ESP. Esforzadamente. PORT. Esforçadamente. 

IT. Sforzatamente. (chap. Esforsadamen, a marches forsades, en esfors.)

30. Esfort, s. m., effort, courage.

S' il vostra vertutz cui clam

No m don esfortz qu'ieu dezam.

Pierre d'Auvergne: Dieus vera. 

Si la vôtre vertu que j'invoque ne me donne courage que je désaime.

Ab bon esfortz conquier hom manentia. 

Arnaud P. d'Agange: Quan lo temps.

Avec bon effort on conquiert richesse.

No m val esfors contra lieys ni sabers.

Arnaud de Marueil: L'ensenhamentz. 

Ne me vaut effort ni savoir contre elle. 

Loc. Quar viu ses vos, fatz esfortz.

Rambaud de Vaqueiras: No m'agrad. 

Parce que je vis sans vous, je fais effort. 

Faz esforz, quar sai faire 

Bos vers pois no soi amaire.

B. de Ventadour: Lo rossignols.

Je fais effort, car je sais faire bons vers depuis que je ne suis amant.

- Force, troupe.

Mandon tot lor esfortz. 

Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.

Convoquent toutes leurs forces. 

CAT. Esfors. ESP. Esfuerzo. PORT. Esforço. IT. Sforzo. (chap. Esfors, esforsos.)

31. Esforsament, s. m., effort. 

L' esforsament es honestes. Trad. de Bède, fol. 2.

L'effort est honnête. 

ANC. FR. Par grant efforcement de guerre.

G. Guiart, t. I, p. 20.

ANC. ESP. Esforzamiento. IT. Sforzamento. (chap. Esforsamén, esfors.)

32. Afortir, v., fortifier, affermir, encourager.

Per qu' ieu vas vos afortis mon coratge.

R. Jordan: Vas vos soplei.

C'est pourquoi vers vous je fortifie mon courage. 

Quar si bos cors non l' afortis.

B. de Ventadour: Ab joi.

Car si bon coeur ne le fortifie.

Pros hom s' afortis,

E malvatz s'espaventa.

B. de Ventadour: Quan la doussa.

Homme preux s'affermit, et lâche s'épouvante.

Part. pas. Aissi cum hom pros afortitz

Que vol mais ab plus ric de se 

Guerreiar.

Aimeri de Bellinoi: Aissi cum. 

Ainsi comme homme preux affermi qui veut davantage guerroyer avec plus puissant que soi.

Ben aia coms qu' es d' afortit coratge. 

Bertrand d'Allamanon: Un sirventes. 

Bien ait comte qui est de courage affermi.

(chap. Afortí, afortís: yo me afortixgo o afortixco, afortixes, afortix, afortim, afortiu, afortixen; afortit, afortits, afortida, afortides.)

33. Afortidamen, adv., courageusement, fièrement, vigoureusement.

Si defent afortidamen. V. de S. Honorat.

Se défend courageusement.

Tal perdon donar

Qu' om s' en crozes pus afortidamens.

R. Gaucelm: Ab grans trebalhs.

Accorder telle indulgence qu'on s'en croisât plus courageusement.

Lo comte Hugo li dih afortidamen. Cat. dels apost. de Roma, fol. 134.

Le comte Hugues lui dit fièrement.

(chap. Afortidamen, fieramen, valénmen, vigorosamen, en un parell de collons, etc.)

34. Afortar, v., fortifier.

Part. pas. Eron afortatz per la hodor.

Abr. de l'Anc. et du N.-T., fol. 38.

Étaient fortifiés par l'odeur.

35. Afortimen, s. m., solidité, encouragement, puissance, domination.

Si com l'aigua sofre la nau corren, 

Pois es tan grans que mil homes soste, 

E d' un clavel pert son afortimen.

Jordan de Bonels: S'ira d'amor. 

Ainsi comme l'eau supporte le navire courant, même quand il est si grand qu'il soutient mille hommes, et par un clou il perd sa solidité. 

Auri' obs l' Afortimen.

Pierre d'Auvergne: Lo senher que. 

L' encouragement serait nécessaire. 

Que del afortimen 

D' amor pogues garir ben e gen.

Lanfranc Cigala: Non sai si m chant. 

Que de la domination d'amour je pusse bien et gentement guérir.

36. Desafortir, Dezafortir, v., décourager.

Quar bos afortimens 

Val, e deu valer, e vens, 

Ja no m dezafortirai.

Giraud le Roux: A la mia fe. 

Parce que bon courage vaut, et doit valoir, et triomphe, jamais je ne me découragerai.

37. Perforsar, Perforssar, v., faire effort, efforcer.

Notaris e procurayres que si perforson, en las cors ont an a praticar, d'aver part. Statuts de Provence, BOMY, p. 8.

Notaires et procureurs qui s'efforcent, dans les cours où ils ont à pratiquer, d'avoir part.

Gens d'armas que se perforsavon de dessendre al bas pays.

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 229.

Gens d'armes qui s'efforçaient de descendre au bas pays.

Maximia se perforsset que desapauzes son filh.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 34.

Maximien s'efforça qu'il déposât son fils.

38. Reforsar, v., renforcer. 

Part. pas. Aytal rim son dig et apelat rim reforsat.

Leys d'amors, fol. 20. 

Telles rimes sont dites et appelées rimes renforcées.

Las layssas son reforsadas.

G. Riquier: Qui a sen. 

Les lices sont renforcées.

CAT. Reforsar. ESP. Reforzar. PORT. Reforçar. IT. Rinforzare. 

(chap. Reforsá, reforsás: yo me reforso, reforses, reforse, reforsem o reforsam, reforséu o reforsáu, reforsen; reforsat, reforsats, reforsada, reforsades; reforsut, reforsuts, reforsuda, reforsudes.)

39. Reconfortar, v., reconforter, consolider, raffermir.

Alcuna causa que ben reconfortet la sancta ley crestiana.

L'Arbre de Batalhas, fol. 7. 

Aucune chose qui raffermit bien la sainte loi chrétienne. 

Part. prés. Us belhs respiegs mi vai reconfortan.

Guillaume de S. Didier: Aissi cum. 

Un beau répit me va reconfortant. 

IT. Riconfortare. (chap. Reconfortá, reconfortás: yo me reconforto, reconfortes, reconforte, reconfortem o reconfortam, reconfortéu o reconfortáu, reconforten; reconfortat, reconfortats, reconfortada, reconfortades.)

40. Desconfortar, Descofortar, v., décourager, déconforter, priver de force.

Mas era m descofortarai, 

Quar no us veyrai.

(chap. Pero ara me desconfortaré perque no tos voré; tos, de vosté, te, de tú.)

Giraud de Borneil: S' anc jorn. 

Mais maintenant je me découragerai, parce que je ne vous verrai.

Per que valor de lui se desconforta. 

P. Vidal: Ma voluntaz. 

C'est pourquoi valeur se décourage de lui. 

Part. pas. Toz regnes partiz er desconfortaz. Trad. de Bède, fol. 59.

(chap. Tot regne partit sirá assolat, desconfortat, privat de forsa, fluix, débil; com va passá en lo de Aragó cuan Jaime I lo va partí. Es una sita de la Biblia, tot regne o reino dividit contra ell mateix sirá assolat, etc.)

Tout royaume divisé sera privé de force.

ANC. CAT. PORT. Desconfortar. IT. Disconfortare. (chap. Desconfortá no se fa aná, se emplee assolá, privá de forsa, afluixá, debilitá, etc.)

41. Treforsar, v., renforcer, rendre solide, très fort.

Part. pas. Sendats treforsats, la pessa, oeit deniers.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. LI, fol. 161.

Taffetas renforcé, la pièce, huit deniers.

martes, 6 de febrero de 2024

Lexique roman; Diptonge - Predit


Diptonge, s. f., lat. diphthongus, diphthongue.

Diphthongi autem dicuntur quod binos phthongos, hoc est voces, comprehendunt. Priscian. Gramm., lib. I, col. 561.

Diptonges es ajustamens

De doas vocals essems, fazens

En una sillaba lur forsa.

Leys d'amors, fol. 3.

La diphthongue est l'assemblage de deux voyelles ensemble, faisant leur force en une syllabe.

CAT. Diftongo (N. E. Si lo veis escrito de otra manera será uno de los tongos del dialecto catalán moderno).

ESP. (chap.) Diptongo. PORT. Diphtongo. IT. Dittongo.

2. Diptongar, v., réunir en diphthongue, faire diphthongue.

Part. pas. Si la sillaba es diptongada.

(chap. Si la sílaba está diptongada.)

Si la syllabe est réunie en diphthongue.

Substantiv. Encaras avetz yssemples dels diptongatz, vairs, neysh, etc.

Leys d'amors, fol. 8. 

Vous avez encore un exemple des mots faits diphthongues, vairs, neysh, etc. 

ESP. Diptongar. IT. Dittongare. (chap. diptongá.)


Dir, Dire, v., lat. dicere, dire.

Ades ses lieis dic a lieis cochos motz

Pois quan la vei, no sai, tant l'am, que dire.

Arnaud Daniel: Sols sui que sai.

Toujours sans elle je lui dis mots empressés, puis quand je la vois, je ne sais que dire, tant je l'aime. 

Li faria tantas messas dir.

V. de Guillaume de la Tour. 

Lui ferait dire tant de messes. 

A me platz mais que us blasme dizen ver,

Que si menten vos dizia plazer.

B. de Rovenac: D'un sirventes.

Il me plaît davantage que je vous blâme disant vrai, que si mentant je vous disais chose agréable.

Diguatz d'aisso vostr' albir. 

T. de G. de La Tour et de Sordel: Us amicx. 

Dites votre avis de ceci. 

Qu'ieu 'l disses un escac sotilmen.

B. d'Auriac: S'ieu agues.

Que je lui disse un échec adroitement.

Loc. Domna, vostr'om suy per far e per dir. 

(chap. Dona, yo soc lo vostre home per a fé y per a di.)

Deudes de Prades: Tant sent al.

Dame, je suis votre homme pour faire et pour dire.

Bel' e plazens, si que no n' es a dire, 

Negus bos ayps qu'om puesc' en domn' eslire.

Pons de Capdueil: Tant m'a donat.

Belle et agréable, tellement qu'il n'en est à dire (il n'y manque) aucun bon avantage qu'on puisse distinguer en une dame.

Tals don res a dir non fos.

Elias de Barjols: Belhs guazans. 

Telle dont rien ne fût à dire.

ANC. FR.

Car surmontée estoit la matière par l'art, 

En elles la parole est seulement à dire.

P. de Brach: Trad. de la Jérus., ch. 16.

Aisi cum nef n'en fu à dire 

I arivent à sauvement. 

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 169.

- Qu'ametz mais dir oc que non.

Gui de Cavaillon: Senheiras.

Qu'il aimât mieux dire oui que non.

Car qui sol dir oc ar ditz non,

S' era rei o 'nperaire,

Sos pretz non pot valer gaire.

T. d'Albertet et de Pierre: En Peire. 

Car qui a coutume de dire oui dit non maintenant, s'il était roi ou empereur, son mérite ne peut valoir guère. 

Quar non es bo de so que reys autreya, 

Quant a dig d'oc, que pueys digua de no. 

Bertrand de Born: Pus Ventadorn. 

Car il n'est pas bon au sujet de ce qu'un roi octroie, quand il a dit d'oui, qu'après il dise de non. 

De tot quan lhi quis no 'l dihs de no. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 95. 

De tout ce qu'elle lui demanda il ne lui dit de non. 

CAT. Per axó no t dirá de no.

Dicc. cat.-castel.-latino, t. 1, p. 265. 

ESP. Dice el conde don Remond: Decid de si ò de no.

Poema del Cid, v. 3220. 

IT. Ricciardo disse di sì... Nè di questo direte di no.

Boccace, Dec, V, 4, et III, 7. 

- El regne fo devisitz en tetrarchias, so es a dire en IIII partidas.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 5.

(chap. Lo regne o reino va sé dividit en tetrarquíes, es a dí, en cuatre parts, partides.)

Le royaume fut divisé en tétrarchies, c'est-à-dire en quatre parties.

Part. pas. Costumas del dich pays.

(chap. Les costums del dit país.)

Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 63. 

Coutumes du dit pays.

Las causas dichas.

Leys d'amors, fol. 146. 

Les choses dites.

Totas las avan dichas causas.

(chap. Totes les abán dites coses.)

Tit. de 1280, Arch. du Roy. Querci. 

Toutes les avant dites choses.

ANC. IT. Quand' el sia fatto, e ditto... 

El libro ch' io t' ò ditto. 

Barberini, Doc d'amore, p. 228 et 239.

IT. MOD. Detto. 

CAT. Dir. ESP. Decir. PORT. Dizer. IT. Dire. (chap. di: dic, dius, diu, diém, diéu, diuen; dit, dits, dita, dites; diría, diríes, diríe, diríem, diríeu, diríen.)

2. Dig, Dit, s. m., lat. dictus, mot, parole, discours, le dire.

Que per dig de lauzengier 

Nostr' amor tornes en caire.

T. de la Comtesse de Die et de R. d'Orange: Amicx. 

Que par discours de médisant notre amour tournât de côté.

Segon los ditz de la santa Escritura.

(chap. Segons los dits de la santa Escritura.)

B. de la Barthe: Foilla ni flors. 

Selon les dits de la sainte Écriture. 

ANC. IT. Ritorno al primo ditto.

Barberini, Doc. d'amore, p. 189. 

ANC. CAT. Dit. ANC. ESP. Dito. ESP. MOD. Dicho. PORT. Dito. IT. MOD. Detto. (chap. dit, dits, dita, dites. Me ha dit que ting lo dit de la ma trencat.)

3. Dicha, s. f., dit, parole, propos.

La voutz aquesta dicha tres vetz lur retornet. V. de S. Honorat.

Trois fois la voix leur retourna cette parole. 

ANC. FR. Quand doncques il y a ès compositions poétiques quelque chose étrange et fâcheuse ditte touchant les Dieux.

Amyot, trad. de Plutarque. Mor., t. 1, p. 74.

CAT. Dita. (chap. dita, dites.)

4. Dictio, Dition, s. f., lat. dictionem, diction, mot, expression.

Sens e sabers e conoissensa

Es us sens en tres dictios.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Sens et savoir et connaissance est même sens en trois expressions.

Aspra concursios de dictios. Leys d'amors, fol. 108.

Apre rencontre de mots. 

Totas las ditions que finissen en ors. Gramm. provençal.

Tous les mots qui finissent en ors.

CAT. Dicció. ESP. Dicción. PORT. Dicção. IT. Dizione.

5. Diredor, Dizedor, Dezidor, Dizidor, s. m., diseur, rapporteur.

Diredor qui s vuelha sia.

Deudes de Prades, Poëme sur les vertus.

Soit diseur qui se veuille.

Mas falsa maldizenza

Mov de fals dizedors.

Aimeri de Peguilain: Per razon.

Mais fausse médisance vient de faux diseurs.

Adjectiv., qui doit dire, qui doit être dit.

El jorn de juzizi es dezidors.

Regla de S. Benezeg, fol. 61.

Il est devant dire au jour du jugement.

Continua las causas dichas a las dizidoiras.

Leys d'amors, fol. 146.

Continue les choses dites avec celles qui doivent être dites.

ANC. ESP. Dicedor. PORT. Dizedor. IT. Dicitore.

6. Dictional, adj., dictional, qui concerne le mot, le terme, l'expression. Si aytal rim son dictional; o son dic dictional per diversas dictios o per una. Leys d'amors, fol. 20. 

Si de telles rimes sont dictionales; ou sont dites dictionales pour divers termes ou pour un seul.

7. Benezir, Benesir, v., lat. benedicere, bénir.

Toza cara, 

Que us fai ara

Si me benezir?

J. Estève: Ogan ab. 

Fillette chère, qui vous fait à présent me bénir ainsi?

Quasqus hom deu benezir la via 

De tan bon senhor per on el va e ve, 

E ieu benezisc ley e ma dona quec dia.

G. Figueiras: Un nou sirventes.

Chaque homme doit bénir le chemin de si bon seigneur par où il va et vient, et je bénis lui et ma dame chaque jour.

Venir al monestier... per benesir. Philomena.

(chap. Vindre al monasteri... per a beneí.)

Venir à l'église... pour bénir.

Part. pas. S'en va tocar la lenga amb aquella aiga beneseyta.

(chap. S'en va tocá la llengua en aquella aigua beneída, beneita.) 

S'en va tocá la llengua en aquella aigua beneída, beneita.


Philomena.

Il s'en va toucher la langue avec cette eau bénite.

ANC. FR. Il vendoit les prouvendes et prenoit deniers de bénéir église.

Chron. de Cambray.

Lur créatur si bénesquirent.

Marie de France, t. II, p. 475.

Bénesquit à la maison Israël, bénesquid à la maison Aarun.

Anc. trad. du psaut. de Corbie, p. 113. 

Pur estre jà communiez

E bénescuz e seigniez.

Marie de France, t. II, p. 430. 

CAT. Beneir. ESP. Bendecir. PORT. Benzer. IT. Benedire. (chap. beneí: beneíxco o beneíxgo, beneíxes, beneíx, beneím, beneíu, beneíxen.)

8. Benedictio, Benediccio, s. f., lat. benedictio, bénédiction.

Las devotios 

Fan dessendre per forsa, ab benedictios, 

Lo cors de Jhesum Crist.

Izarn: Diguas me tu. 

Les dévotions font descendre par force, avec bénédictions, le corps de Jésus-Christ. 

Donet sa benediccio. Brev. d'amor, fol. 177.

Il donna sa bénédiction.

Loc. Mayre de benediction.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Mère de bénédiction. 

CAT. Benedicció. ESP. Bendición. PORT. Benção. IT. Benedizione. (chap. Bendissió, bendissions.)

9. Bendir, v., dire du bien, bénir. 

Bendir e tener car.

P. Vidal: Ges pel temps. 

Bien dire et tenir cher.

Part. prés. Substant. Sui vostres bendisens 

E sers obediens.

P. Vidal: Ges pel temps.

Je suis votre biendisant et serf obéissant.

10. Bendig, s. m., bien dit, bonne parole.

Maldig ditz adreitamen

Vens bendig nesiamen.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Médisance dite adroitement vainc bien dit sottement.

11. Benedicite, s. m., bénédicité. 

Ditz benedicite e pres son dorn.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 76. 

Il dit bénédicité et prit son morceau. 

ESP. PORT. Benedicite.

12. Contradire, v., lat. contradicere, contredire, réfuter.

Non er hom per me blasmatz,

Si per dreg m'o contraditz.

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz. 

Homme ne sera pas blâmé par moi, s'il me contredit cela justement. 

Anc vas amor no m puesc re contradire.

Arnaud de Marueil: Anc vas. 

Jamais je ne puis rien contredire envers l'amour.

Adv. comp. Si merces no m vol venir,

Mortz sui, senes contradire.

Elias de Barjols: Car comprei.

Si merci ne veut venir à moi, je suis mort sans contredit.

Prov. Del reprochier mi sove:

Qui non contraditz autreia.

Peyrols: Nuls hom.

Je me souviens du proverbe: Qui ne contredit octroie.

(chap. Yo men enrecordo del proverbio: qui no contradiu, calle, otorgue.)

Part. prés. Substantiv.

Aura grans contradizens.

(chap. Ell tindrá grans contradiéns.)

Brev. d'amor, fol. 150.

Il aura grands contredisants.

CAT. Contradir. ESP. Contradecir. PORT. Contradizer. IT. Contradire. (chap. contradí, contradís: yo me contradic, contradius, contradiu, contradiém, contradiéu, contradiuen. Se conjugue com lo verbo di. Se done lo cas de contradixco o contradixgo, que es castellanisat, de yo digo : yo dic.)

13. Contradit, s. m., lat. contradictus, contredit, opposition.

Ses lo lor contradit. Trad du Code de Justinien, fol. 31.

(chap. Sense la seua opossisió, contradicsió.)

Sans la leur opposition.

Adv. comp. Ta maire soy ses contradigz. Passio de Maria.

Je suis ta mère sans contredit.

ANC. CAT. Contradit. ANC. ESP. Contradicho. PORT. Contradita. IT. Contradetto.

14. Contradictio, Contradicio, s. f., lat. contradictio, contradiction, opposition.

Ses retrag e ses contradictio...

Fan totz temps sa volontat ses contradicio.

V. et Vert., fol. 57 et 42. 

Sans retrait et sans contradiction... 

Font toujours sa volonté sans contradiction.

CAT. Contradicció. ESP. Contradicción. PORT. Contradicção. 

IT. Contradizione. (chap. contradicsió, contradicsions.)

15. Contradisament, Contredicement, s. m., contradiction.

Quant hac la terra presa ses contradisamentz. 

P. de Corbiac: El nom de. 

Quant il eut pris la terre sans contradiction.

Sença murmuracion e contredicement. Doctrine des Vaudois.

Sans murmure et contradiction.

ANC. FR.

Qui jouet à son chois sans contredisement.

Roman des quatre fils d'Aymon. Bekker, p. 4.

ANC. CAT. Contradisament. IT. Contradicimento.

16. Contradictori, adj., contradictoire, contraire.

Non hauretz degun contradictori... 

Aquestas paraulas son contradictorias.

(chap. Estes paraules són contradictories.)

Leys d'amors, fol. 152 et 117. 

Vous n'aurez personne contraire... 

Ces paroles sont contradictoires. 

CAT. Contradictori. ESP. PORT. IT. Contradictorio. (chap. contradictori,  contradictoris, contradictoria, contradictories.)

17. Desdire, v., dédire.

Mi dons es gaya e belh' e pros,

E tals que no m desditz en re.

E. Cairel: Si cum selh.

Ma dame est gaie et belle et noble, et telle qu'elle ne me dédit en rien.

Ren de que pueys se desdigua.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Rien de quoi ensuite il se dédise.

N Ugo, ges ieu d'aisso no us dediria,

Que ma domna Na Tiborcs tals non sia.

T. d'Hugues de la Bachellerie et de B. de S.-Félix: Digatz. 

Seigneur Hugues, je ne vous dédirais point de ceci, que ma dame Tibors ne soit point telle. 

Que nulha re no ylh desdic qu'elha m man.

Aimeri de Peguilain: En amor trop. 

Que je ne lui dédis nulle chose qu'elle me commande.

Adv. comp. Que cel on mais volra de be

N'aura guierdo ses desdire. 

Bertrand de Born: Sel qui camja.

Que celui où elle voudra plus de bien en aura récompense sans dédire.

CAT. Desdir. ESP. Disdecir (desdecir). PORT. Desdizer. IT. Disdire. (chap. desdí)

18. Desdizemen, s. m., reniement, rétractation.

Dizon alcus que los desdizemens de sant Peire foron en la mayson de Cayphas. Hist. abr. de la Bible, fol. 61.

(chap. Diuen alguns que les renegassions de san Pere van sé a la casa de Caifás. Renec, renecs, v. renegá, pegá la bronca; renegá de: retractá, retractás, negá algo: San Pere va negá que coneixíe a Jesús tres vegades abans de que cantare lo gall.)

Aucuns disent que les reniements de saint Pierre furent en la maison de Caïphe.

19. Edict, s. m., lat. edictum, édit. 

A fach an edict...

Statuts, edits e bonas costumas del dich pays.

(chap. Estatuts, edictes y bones costums del dit país.)

Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 492 et 63. 

A fait un édit...

Statuts et édits et bonnes coutumes dudit pays. 

CAT. Edicte. ESP. PORT. Edicto. IT. Editto. (chap. edicte, edictes; v. edictá, publicá un edicte.)

20. Endire, v., lat. indicere, imposer, assigner.

Part. pas. El temps que fon lo dit fogatge endih als loxs de la vigayria, fon endih generalmen sobre tots...

Portio a lor endicha et empauzada.

Tit. de 1395. DOAT, t. CXXXVII, fol. 366 et 365.

Au temps que ledit fouage fut imposé aux lieux de la viguerie, il fut imposé généralement sur tous... 

Portion à eux assignée et imposée.

21. Endecio, s. f., lat. indictio, indiction.

De leis sai ieu per sert totz los acointamens, endecios, epactas.

P. de Corbiac: El nom de. 

Je sais d'elle pour certain tous les rapports, les indictions, les épactes.

CAT. Indicció. ESP. Indicción. PORT. Indição. IT. Indizione. (chap. indicsió, indicsions, unes de les parts de la mida del tems, era, añ, siglo, década, idus, lluna, epacta, epactes, etc.)

22. Entredire, v., lat. interdicere, interdire.

Aquest papa entredis als princips et als laycx las decimas...

Foro entredichas als laix las premicias, etc.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 150.

Ce pape interdit les dîmes aux princes et aux laïques. 

Les prémices, etc., furent interdites aux laïques.

CAT. Entredir. ESP. Entredecir. PORT. Entredizer. IT. Interdire. (chap. entredí) 

23. Entredich, s. m., lat. interdictum, interdit.

Sentencias, entredichs et escumenges.

(chap. Sentensies, entredits y excomunicassions.)

Tit. de 1373. DOAT, t. CXXV, fol. 85.

Sentences, interdits et excommunications.

CAT. Entredit. ESP. Entredicho. PORT. Interdicto. IT. Interdetto. 

(chap. entredit, entredits.)

24. Esdire, Esdir, v., dédire, disculper. 

Non o dic contra clerzia 

Ni m' en esdic per paor.

Le Comte de Toulouse: Seigner coms.

Je ne le dis contre le clergé ni m'en dédis par peur.

Ieu m'en puesc ben esdir per sagramen.

Le Moine de Montaudon: Aissi cum selh. 

Je puis bien m'en dédire par serment.

No s pot de trassion esdir.

(chap. No se pot desdí de traissió.)

P. Cardinal: De selhs qu'avetz.

Ne se peut disculper de trahison.

25. Esdig, Esdit, s. m., dédit. (chap. desdit)

No puesc far esdig ni garda

En so que amors me comanda.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Ne puis faire dédit ni garde en ce qu'amour me commande.

No ill ten pro sagramen ni esditz.

V. de Bertrand de Born.

Ne lui tient profit serment ni dédit.

26. Maldire, Maldir, Maudire, v., lat. maledicere, maudire, médire.

Eras los vuelh del tot maldir.

Folquet de Marseille: Tan mov de. 

(chap. Ara los vull del tot maldí. Folquet de Marsella: Tan mou de.)

Maintenant je les veux maudire entièrement.

Dona... 

Falsa, que Dieus la maldia.

(chap. Dona... falsa, que Deu la maldigue.)

Raimond de Miraval: D'amor son. 

Dame... fausse, que Dieu la maudisse.

L'uns maldis e l'autre folleia

Un troubadour anonyme: De paraulas. 

L'un médit et l'autre folâtre.

Subst. Vers es so qu'om dic, 

C'om de maldir l' abric

No troba neys per mort.

G. Riquier: Tant petit vey. 

Est vrai ce qu'on dit, qu'on ne trouve abri du médire même dans la mort.

Part. près. Pueys las avols gens

Diran entre dens

Qu'ieu sui maldizens.

P. de Bussignac: Sirventes. 

Puis les mauvaises gens diront entre les dents que je suis médisant. Part. pas. Exclam.

Maudicha mortz! mal nos as escarnitz.

Raimond Menudet: Ab grans dolors.

Maudite mort! tu nous a (as) mal joués. 

Maldicha si' Alexandria,

E maldicha tota clergia,

E maldich Turcs que us am fach remaner.

Austorc d'Orlac: Ai! Dieus. 

Maudite soit Alexandrie, et maudit soit tout le clergé, et maudits les Turcs qui vous ont fait rester.

ANC. FR. Qu'il maldiseient la clergie.

2e version du Chastoiement, conte 3. 

ANC. CAT. Maldir. ESP. Maldecir. PORT. Maldizer. IT. Maledire. (chap. maldí: maldic, maldius, maldiu, maldiém, maldiéu, maldiuen.)

27. Maldit, s. m., lat. maledictum, médisance.

Lor maldis no m' esglaia, 

Ans en son dez tans plus gaia.

La Comtesse de Die: Fin joi. 

Leur médisance ne m'épouvante pas, au contraire j'en suis dix fois autant plus gaie.

Us malditz entre la falsa gen

Val atrestan com si vers probatz es. 

Le Moine de Montaudon: Aissi com selh. 

Une médisance entre la fausse gent vaut tout autant comme si elle est prouvée véritable. 

Malditz fals es laus, al mieu semblan.

Aimeri de Peguilain: Per razon. 

Médisance fausse est louange, à mon semblant.

- Malédiction.

Sapias que pel maldit del payre, le filh es punit.

Eluc. de las propr., fol. 71.

Sachez que le fils est puni à cause de la malédiction du père.

28. Maldizenssa, s. f., lat. maledicentia, médisance.

Mas falsa maldizenza

Mov de fals dizedors.

Aimeri de Peguilain: Per razon.

Mais fausse médisance vient de faux diseurs. 

ANC. FR. ... D'injure et de maledicence

Vient son ami blesser en son absence. 

Anc. trad. des satires d'Horace. F. H. D. B., p. 189. 

Leur reprochant gracieusement la trop hastive maledicence.

Macault, Trad. des apopht., fol. 281. 

CAT. ESP. PORT. Maledicencia. IT. Maldicenza. (chap. maldisensa)

29. Maldizemen, s. m., malédiction. 

… Lor maldizemens

A vos autres non es nozens.

Brev. d'amor, fol. 88.

Leur malédiction n'est pas nuisible à vous autres. 

ANC. CAT. Malehiment. ESP. Maldecimiento. 

30. Maledictio, Maldicio, s. f., lat. maledictio, malédiction.

Lur det sa maledictio. Brev. d'amor, fol. 58. 

Leur donna sa malédiction.

Non redaz mal per mal ni maldicio per maldicio.

Trad. de Bède, fol. 25. 

Ne rendez pas mal pour mal ni malédiction pour malédiction.

ANC. CAT. Maldicció. ESP. Maldición. PORT. Maldição. IT. Maledizione. (chap. maldissió, maldissions)

31. Maldizeire, Maldizedor, adj., lat. maledictor, médisant, blasphémateur.

Avars, o sirvent ydolas, o maldizeire.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens. 

Avare, ou servant les idoles, ou médisant. 

Vezat, badoc, maldizedor.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Rusé, badaud, médisant. 

Ieu fos contrarians

Ab digz malsdizedors.

Gaubert moine de Puicibot: S'ieu anc. 

Je fus contrariant avec propos médisants. 

ANC. FR. Et bénissez tous vos malédicteurs. 

Fourqué. V. de J.-C., p. 194.

CAT. Malehidor. ESP. Maldecidor. IT. Maldicitore. (chap. blasfemadó, maldién.)

32. Redire, Redir, v., redire. 

L'amairitz redizia:

“Amors, pauc a de valor 

Lo dreg d'aquest amador,

Si tot vas me contraditz.”

B. Zorgi: L'autr' ier quant. 

L'amante redisait: “Amour, le droit de cet amant a peu de valeur, s'il contredit tout envers moi.”

Vostra lauzor, dona, no m cal redir.

Albert de Sisteron: A vos vuelh. 

Dame, il ne me faut pas redire votre louange. 

ANC. CAT. Redir. ESP. Redecir. IT. Ridire.

33. Sobredire, v., lat. superdicere, susdire, dire de plus.

Non ai sobredig de re.

Giraud de Salignac: Per solatz.

Je n'ai de rien dit de plus.

Part. pas.

Sas lauzors que son sobredichas per tot.

V. et Vert., fol. 9. 

Ses louanges qui sont susdites partout.

CAT. Sobredir. ESP. Sobredecir. PORT. Sobredizer. IT. Sopraddire.

34. Predit, adj. v., lat. praedictus, devant dit, susdit.

De rescaps, eu, preditz Izarn, reconosc, etc. 

Tit. de 1230. Arch. du Roy. Toulouse, J, 328. 

De rechef, moi, susdit Izarn, je reconnais. 

CAT. Predit. ESP. Predicho. PORT. Predito. IT. Predetto. (chap. predit, predits, predita, predites.)