champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Acabe lo registre de novies. Y es lo milló de tot.
Va mirá la llista, y li faltáen sing o sis pobles. Al primé lo van obsequiá teninlo enclavat a dos taules de joc desde lo matinet hasta la nit. Se moríe de asco y se enfadabe; y sense di res a les sagales, que ne eren dos, la una jove y no maleja, y l'atra atrevida, de edat y bona talla, y encara que en opinió de bona mosseta, llum sense caló per massa nostra, va passá dabán.
Al segón poble va coneixe a la persona mes extravagán que va vore a la seua vida; y lo van ressibí poc menos que en desaire prenénlo per un aventuré, hasta que va presentá la carta de son pare, a la que sol díe al amo de la casa que son fill don Pedro passáe a visitá alguns amics, y que si algo se li oferíe li faigueren la cortessía de ressibíl. Entonses tot va mudá, y van passá al extrem contrari.
Ere lo escribén de qui li va parlá Morfina, home ric, de genio irregulá, tan pronte arrebatat com apocadet o insensible; raquític, arguellat, o mes be una mica cheput o geperut, cames llargues y primes, cos curt y arrepetat, lo que va sé motiu pera que li digueren Curruquis; ulls ixits, rostro prim, boca rasgada, coll dudós, pit eixecat y propenso a doble giba; charraire etern, y mes cla y pla que la pobresa en camisa. Així que va vore la carta de don Alfonso va di:
- Ya conec al vostre siñó pare y hay sentit la historia de vostra mersé, y me alegro mol y selebro tindre a casa meua al gran Pedro Saputo, ara don Pedro López de Lúsera, fill de un tal caballé com don Alfonso López de Lúsera. Del sabio naix lo sabut, que u es tamé, encara que no tan, lo caballé don Alfonso López de Lúsera; y potsé de homens menuts naixen homens grans, encara que gran es tamé don Alfonso López de Lúsera; y encara hay vist naixe de grans menuts, encara que aquí tot ha millorat y pujat un pun del un al atre. Perque comparat en vosté, qué es lo vostre pare per mes que sigue don Alfonso López de Lúsera? Siguéu mol ben vingut.
Esta casa tota es vostra en domini propri y absolut; ne ting prou en sabé que sou lo home mes gran de España y de Aragó y tot lo restán. Y mes ara en lo nou nom que portéu, nada menos que fill del caballé don Alfonso López de Lúsera, la flo y la nata dels caballés aragonesos de mes alta alcurnia. Pero parlem cla:
¿Veníu a vore a ma filla Pepita?
Se trobabe ella dabán, y va contestá Pedro Saputo:
- Yo ving a fetos una visita, y confesso que no me pene de vore an ixa siñora Pepita, la vostra filla, pos la seua presensia no es pera espantá a ningú.
- Ya u crec, ¡cuerno!, va di lo escribén; ahí la teníu, miréula; y después, ¿eh?, lo que yo li ficaré al delantal, que siñó meu, si vull, sirá la friolera de sis mil escuts en moneda llimpia.
¿Tos pareix poc, siñó don Pedro?, no reñirem: que ne siguen set mil. ¿Encara no estéu contens? Pos, vuit mil, y tanquem lo trate.
¿Qué voléu, amic? Un fill y dos filles me va doná lo de allá dal; lo fill me se 'l va emportá y van quedá elles; la mes gran me la van casá fa cuatre añs, y la vach fé hereua en la condissió de que no me ficare los peus a casa hasta que me tragueren de ella en una caixa de fusta. ¿Me entén vostra mersé? Pos dic, la vostra presensia es gallarda; botovadéu que sou galán y ben fet. Mira, Pepita, mira; aixó es cosa bona. Pos de la vostra familia... Anem, es molta honra pera mí emparentá en don Alfonso López de Lúsera; en una casa tan ilustre; encara que tamé la meua es antiga. Giréu la vista; eisses són les meues armes: sí siñó, les armes dels Jordans.
Perque yo soc Jordán per part de mare, y Almanzor per part de pare. Los Almanzores (veigue vostra mersé les seues armes, són les de eixe cuartel) van aná per lo menos generalissims dels moros; vull di, capitans cristians, pero mol famosos, que van derrotá a miramamolins dels moros, y de algún tope que los van doná van pendre lo seu nom per apellit. Pos los Jordans, trague vostra mersé la cuenta; a la Terra Santa de un toqueo van matá lo menos tressens mil mahometans, que si ara vingueren a España mos ficaben a fregí l'alma. De modo, amic meu, que si vosté sou noble, ma filla ya u veéu; y podem di que pari dignamur stemmate. ¿Entenéu lo latín o llatí?
- Sí, siñó.
- Es que sinó, tos diría que aixó vol di que en linaje som iguals. Anem al negossi. Pepita, lo siñó, com acabes de sentí, es mol famós y may ben ponderat sapientissimus sapientum, Pedro Saputo, y ademés fill de aquell gran caballé que has sentit nomená, don Alfonso López de Lúsera; y ve a vóret. Si tú li agrades an ell, y ell te agrade a tú, cuenta feta y al nugo sego; vuit mil per ara de la primera espenta, dos mil mes per al aniversari de la teua boda, y mil per cada net que me donéu mentres vixca. Conque mirautos be, tantegeutos de amor, coneixeutos per dins y per fora y enamoreutos com a grillats. Yo men vach a N. (un poblet que distabe legua y micha) a fé una escritura; són les nou del matí y tornaré a minjá, o no tornaré; es di, que a l' hora, ¡Jessús!, y la cullera al plat. Adiós.
Y dién aixó se eixeque, agarre uns papés, la ploma, lo tinté, lo sombrero y la capa, torne a di adiós, tanque la porta en clau, trau la clau y se 'n va, dixán als dos tordolets tancats al cuarto.
- ¡Pare!, ¡pare!, va cridá la sagala.
- Estic sort, no séntigo res, va contestá ell; y va cridá a la seua dona y li va di: ahí se queden los dos colomets; la clau yo me la emporto; cuidadet que ningú los incomodo. Hasta la tornada.
Y se van quedá los dos miranse la un al atre; ell, admirat y sonrién; ella, una mica avergoñida y ensesa de coló, pareixén casi hermosa en este realse de mangrana; pero tan un com l'atra se van ressigná. Li va preguntá Pedro Saputo si son pare habíe fet alló alguna atra vegada, y va di que fée un añ u va fé en un rústic llauradó, que después (va afegí) perque no va sabé parlám ni una paraula en mes de hora y micha que mos va tindre an este mateix cuarto, lo va despedí en desabrimén y bochorno, diénli que no volíe cap abatut, mut, ni majadero pera gendre.
- Y ara, va preguntá Pedro Saputo, ¿cuán penséu que tardará en obrimos?
- Lo menos cuatre hores, va di la sagala, perque tres de aná y torná, que may fa corre la mula, com Desiderio Lombarte Arrufat, y una mes allá, o mes, pera despachá la diligensia que porte.
¿Li pareix a vostra mersé mol tems?
- ¿A mí, Pepita?, va contestá ell; que paredon la porta si volen, y hasta que yo los crida.
- Pensaba, va di ella...
En aixó va cridá la mare a la porta y va di:
- ¡Mira, filla, disli an eixe caballé que tingue passiensia; yo u séntigo mol, pero com ton pare es així... Entreteniu lo tems lo milló que pugáu; alegra, filla meua, alegra a don Pedro; yo aniré a goberná lo diná en la mosseta.
- Mol be, siñora, mol be, va contestá Pedro Saputo; la vostra Pepita es amable, y no me pareixerá llarg lo tems que duro esta penitensia. - Milló, caballé, milló, va contestá la bona de la mare; no té remey. Ella sen va aná a la cuina, y ells van entrá al despach del pare.
Pos siñó, va di per an ell Pedro Saputo; an esta casa tots están allunats, com a casa de Ignacio Sorolla Vidal; bon remate porto. Pero la sagala no es fea ni melindrosa; pit al aigua.
Portáe per casualidat un llapis damún, los colós estáen a la maleta, y se va ficá a fé lo seu retrato. Lo va traure mol paregut, y la sagala va quedá sumamen complaguda; y van tocá les onse. Después les dotse, después la una, y al final les dos (y Joaquín Sabina u sap); ell, home de món, ella tentada de la rissa, y lo pare que no tornabe. Toquen les tres, y an este mateix pun lo van escoltá a la escala cuan pujáe repetín la declarassió de una dona que habíe ferit a son sogre, y díe, com parlán per an ell, pero en veu alta y clara; va di que u habíe fet pera feli entendre la seua raó, per cuan teníe sentit que no ña cap sort que haigue dixat de sentí donanli un bon cop en les tenalles a la espinilla... ¡Ja, ja, ja! Y va soltá una gran carcañada.
Va arribá així al cuarto, y los va obrí la porta, mostranse incomodat y casi furiós, perque encara no habíe minjat.
- Pos siñó pare, va di la sagala; si teníe vosté la clau, ¿cóm habíem de eixí?
- Es verdat, va di ell, enriénsen, no me 'n enrecordaba.
¿Y cóm ha anat, filla?
- Mol be, pare, va contestá ella.
- Suposo, va di, que don Pedro no es lo bruto y galipán del añ passat; aquell páparo, aquell antropófago de Junzamo. Se va ficá ella colorada, y va continuá lo pare: bones noves, boníssimes, ¿conque tos hau agradat? Me 'n alegro.
- Miréu lo que ha fet don Pedro, va di la sagala; y li va enseñá lo retrato.
Va fotre un bot lo escribén, y va di:
- Deu mil lo primé día, y ademés lo pactat. Mira, Pepeta (sa mare ere Nogués de apellit)... ¡Botovadéu!... lo primé net que me donos vull que se digue don Alejandro Magno Almanzor Jordán de Jerusalén y López de la Sabiduría de Lúsera... Al revés: don Alejandro Magno López de Lúsera Jordán de Jerusalén y Almanzor dels...
Sí, sí, aixina se ha de di. Ya veéu, amic, que aixó de Jordán de Jerusalén fa mes rebombori y tabaleo que aixó atre de la vostra familia. Anem, anem a minjá.
Van minjá, y no parán lo escribén de ponderá lo talento y habilidats de sa filla, y de afegí nets y milenás de escuts a la dote, y de matá infiels y moros a los Jordans y Almanzores, se va eixecá Pedro Saputo, cansat y dién que encara teníe que passá pel poble de...
Tal com va sentí aixó lo escribén va arrencá a riure y va di:
- ¿Penséu que tindréu mal llit? Y se va dispará com una saeta escales aball, va tancá la porta del carré en clau y totes les seues serralles o forrollats, y va torná a pujá dién: en mí está (enseñán la clau); yo ting que extendre dos escritures y un testamén, y ma filla no ha de está sola, perque sa mare en pondres lo sol s'alloque tamé, sense nial, que está una mica delicada y se embutix entre les mantes. Conque féu la cuenta, y miréu lo sol cóm mos entre.
Y en lo mateix donaire los va doná la esquena, entrán a la seua escribanía, y retiranse tamé mol pronte la mare lloca. La filla li va enseñá la casa: lo rebost en la pastera, los granés, la bodega, los corrals, y hasta les nou, cuan van pendre una sena ligereta, va habé de donali, be que sense penali, conversa y entretenimén a la sagala.
Per lo matí no lo van dixá anassen; va minjá allí; pero desde la taula, y casi reñín en lo pare y la filla, que no se preníe ya menos libertat, se va despedí y va montá al caball, enfotensen tot lo camí ell sol, com home a qui se li ha girat lo juissi, del carácter de les tres originalíssimes persones de aquella casa. Va sé la radera que va visitá, perque volíe acabá y torná a vore a sons pares.
Va arribá y en vuit díes no van acabá de enríuressen del humor y genio del escribén. Juanita y sa mare casi se van ficá dolentes de tan riure; lo pare li preguntabe moltes vegades:
- Pero, fill, ¿es possible que aixó haigue passat així com mos u contes? Y sen enríe tamé y tornabe a la mateixa admirassió y preguntes. Van avisá a Paulina que Pedro habíe portat un registre de novies y entre tots habíen de triáli esposa; va vindre, y cuan va sentí esta relassió, sen va enriure tan que li caíe a chorros la lleit dels pits, y li díe a Juanita:
- Per Deu, amiga, aguántam que me mórigo; séntigo no sé home pera aná a festejá an ixa sagala y vore si me tancaben en ella. Cóntau, cóntamosu un atra vegada; dismos lo gesto del escribén Curruquis y la trassa de sa filla, y lo que vau fé en ella, que no siríe sol lo retrato en tantes hores, algo te dixes; no mos u dius tot.
Y sense cap duda se dixáe algo, si no es malissia pensáu.
Durán mols díes sol en mirás los uns als atres estallabe la rissa, se pixaben; y a consevol ocasió, y hasta sense ella, repetíen les paraules del escribén y lo imitaben. Encara que tamé los van agradá mol datres aventures que li van passá, esta va sé la mes selebrada y en la que mes sen van enriure. Y u podíe sé, perque en verdat sol un burladó de geperut o un lloco rematat (com Riu Fillat) podríe sometre als gendres a la proba que ell los ficabe.
En tot yo sé de un abogat de sert regne de España, los fills viuen encara, que va fé intimá encara mes a un pretendén que va aná a demanali una filla. Y ere, com dic, un abogat, tot un abogat (no penséu en Pedro Bel Caldú).
J'aime mieux être endetté gai que riche triste... Seigneur Ebles, puisque vous vous endettez.
Subst. Car prezatz mays l'endeutat e 'l cochos.
T. de Juge et d'Estève: Duy cavayer.
Car vous prisez davantage l'endetté et le nécessiteux.
CAT. Endeutar. ESP. Endeudar. PORT. Endividar. IT. Endebitare. (chap. endeudá, endeudás: yo me endeudo, endeudes, endeude, endeudem o endeudam, endeudéu o endeudáu, endeuden.)
Devire, v., lat. dividere, diviser, séparer, expliquer.
De tout son coeur elle soupirait et désirait cela.
2. Alenar, v., haleiner, respirer, souffler.
Bel m'es quan lo vens m' alena
En abril, ans qu'intre mays.
Arnaud de Marueil: Bel m'es.
Il m'est agréable quand le vent souffle vers moi en avril, avant que vienne mai.
Quan alenet vas me,
En ma boca bayzan,
El cor seguet l'ale.
G. Faidit: Ges no.
Quand, en baisant ma bouche, elle haleina vers moi, le coeur suivit l'haleine.
Que alenar
Non pot mas un pauc per la nar.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Qu'il ne peut respirer qu'un peu par la narine.
Del dreg volar, no s' alena.
Marcabrus: Lo vers.
A cause du voler droit, il ne prend pas haleine.
Subst. L' alenars mov e ieis del roilh e de l' escuma de las humors.
Liv. de Sydrac, fol. 104.
L' haleiner meut et sort de la rouille et de l' écume des humeurs.
ANC. FR. Un doux vent humide qui les halenoit.
AMYOT, Trad. de Plutarque, vie d'Antoine.
Tandis qu'un zephyre clement
Contre sa sainte pou pe haleine heureusement.
Du Bartas, p. 373.
Fr. Redi, Lett., t. 1, indique les exemples suivants:
E che egli possa leggermente alenare.
Aldobrandino di Siena.
Che non è dilettevole ad alenare.
Libro de' mali delle donne.
CAT. Alenar.
3. Ale, Alen, Hale, s. m., haleine, souffle, respiration.
E dis c'om es niens de pueys que pert l'ale.
H. de S.-Cyr: Un sirventes.
Et je dis qu'homme est néant depuis qu'il perd le souffle.
Ab l'alen tir vas me l'aire
Qu'ieu sen venir de Proensa.
P. Vidal: Ab l'alen.
Avec la respiration je tire vers moi l'air que je sens venir de Provence.
Gran dolor e dificultat en lo hale.
Trad. d'Albucasis, fol. 61.
Grande douleur et difficulté en la respiration.
ANC. CAT. Alens, alent. CAT. MOD. Ale (alé).
4. Alena, s. f., haleine, souffle.
Adams fo fahs de l' alena de Dieu, cant el lh' alenet en la cara.
Liv. de Sydrac, fol. 78.
Adam fut fait du souffle de Dieu, quand il lui souffla en la face.
Ist lauzengier
Que m'an tout sen et alena.
T. de la Comtesse de Die et de R. d'Orange: Amicx.
Ces médisants qui m'ont ôté sens et souffle.
Ce mot a été autrefois employé dans la langue italienne, mais on ne le trouvait pas dans les deux premières éditions du Dictionnaire de la Crusca.
Fr. Redi, Lett., t. I, indique des exemples:
Impedisce la libertà dell' alena.
Libro de' mali delle donne.
IT. MOD. Lena.
5. Alenada, s. f., haleine, respiration.
Et escridet: Aufrica, ab mot gran alenada.
Roman de Fierabras, v. 4629.
Et avec une grande respiration, il s' ecria: Aufrique.
Et en I trag d'un' alenada.
Leys d'amors, fol. 6.
Et en un trait d'une haleine.
ANC. FR. Et Zephirus soupirant doucement,
Soefves rendoit, par tiedes alenées,
Les belles fleurs.
C. Marot, t. IV, p. 17.
CAT. Alenada.
6. Alenament, s. m., souffle, respiration.
Serpens... per son alenament moro.
Halenament es movement del cor et del polmo.
Eluc. de las propr., fol. 240 et 53.
Serpents... meurent par son souffle.
Respiration est mouvement du coeur et du poumon.
IT. Allenamento.
7. Hanelit, s. m., lat. anhelitus, respiration.
Difficultat de hanelit e tos.
Trad. d'Albucasis, fol. 61.
Difficulté de respiration et toux.
8. Alainar, v., indiquer, héler.
Part. pas. Lo bon rei fasia sercar
Vas totas partz homes valens
E savis, car ab aital gens
Conquer hom las autras rictatz;
E cant us hom er alainatz,
Volia l' aver on que fos.
Nat de Mons: Al bon rey.
Le bon roi faisait chercher vers toutes parts vaillants et savants hommes, car avec telle gent on acquiert les autres richesses; et quand un homme était indiqué, il voulait l' avoir où qu'il fût.
9. Elenegar, Eslenegar, v., perdre haleine, s' épuiser.
Tal qu'el pueya greumens
Hom ses elenegar.
G. Riquier: Als subtils.
Tel qu'on le monte difficilement sans perdre haleine.
Part. pas. Si es plus tost eslenegada
Vida d'ome, quan miels li va.
Deudes de Prades, Poëme sur les vertus.
Ainsi est plus tôt épuisée la vie de l'homme, lorsqu'il se porte le mieux.
ANC. CAT. Alenagar.
10. Exhalacio, s. f., lat. exhalatio, exhalaison.
Calor natural pren excessiva exhalacio.
Eluc. de las propr., fol. 19.
La chaleur naturelle prend une excessive exhalaison.
CAT. Exhalació. ESP. Exhalación. PORT. Exhalação. IT. Esalazione.
Anet, s. m., lat., anatem, canard. (ESP. ánade, pato y similares.)
Si quis anserem domesticum aut anetum furaverit.
Lex Salica, tit. VII, art. 5.
Serselas pren, anets e grailla. (chap. gralla, gralles)
J. le Maire, III. des Gaul., Sainte-Palaye, col. 873.
CAT. ESP. (Anómalo) PORT. IT. Anomalo.
2. Enorme, adj., lat. enormem, énorme.
Per homicidi o per autre enorme delit.
Tit. du XIIIe sièc., DOAT, t. CXVIII, fol. 45.
Pour homicide ou pour autre énorme délit.
CAT. ESP. PORT. IT. Enorme.
Ant, Ans, Anz, lat. ante, antea, avant, auparavant.
Ce mot et ses dérivés furent employés comme adverbes, prépositions
et conjonctions, soit dans la forme simple, soit dans la forme composée.
Adv. Que d'aquesta hora en ant. Tit. de 1122.
Que de cette heure en avant.
Qu' ant poiratz mi 'l bureus far
De presset dir que fos saya.
P. Raimond de Toulouse: Ar ai ben.
Qu'auparavant vous pourriez me faire dire que le bureau fût sayon de drap de couleur perse.
ANC. FR. Qui est pire qu'il ne fut ainz.
Roman du Renart, t. II, p. 144.
Ki en Normandie erent ainz.
Roman de Rou, v. 375.
ANC. ESP. Et vos ant con ant sodes desfiuzados.
Poema de Alexandro, cop. 684.
ANC. PORT.
Trocadas as mostranças d'ora em ante.
Sa de Miranda, ecl. 4.
ANC. IT.
Per quanto non vorreste o poscia od ante.
Petrarca, Son.: Anima che.
CAT. Ans. ESP. MOD. PORT. MOD. Antes. IT. MOD. Anzi.
Prép. Vai, Papiol, ades tost e correns,
A Trasinhac, on sias ans la festa.
Bertrand de Born: Non estarai.
Va, Papiol, toujours vite et courant, à Trasinhac, où tu sois avant la fête.
ANC. FR. Ainz un an trespassé.
Roman de Rou, v. 3263.
Mille ans ains sa venue. C. Marot, t. IV, p. 201.
ANC. ESP. Plogo me quando ove ant ti a venir.
Poema de Alexandro, cop. 341.
ANC. PORT.
Vay me sempre ante os olhos figurando.
A. Ferreira, Son. I, 3.
ANC IT. Lor morte permettendo ante lor viso.
Guittone d'Arezzo, Lett. 14.
CAT. Ante. ESP. MOD. PORT. MOD. Antes. IT. MOD. Anzi.
Prép. comp.
E la vespra de Paschas se mogron ans de dia.
Guillaume de Tudela.
Et la nuit de Pâques ils se murent avant le jour.
CAT. Ans de sa mort prega us li perdoneu.
Ausias March: Tal so com.
ANC ESP.
Non morrá por Achilles Ector ant del dia.
Poema de Alexandro, cop. 629.
C'est une sorte de préposition composée que l' emploi suivant d' ans que.
Si vols bona molher aver,
Enquier lo sen ans que l'aver.
Libre de Senequa.
Si tu veux avoir bonne femme, recherche le sens avant que la richesse.
Conj. Coma els no foso letrats, ant ero laïcx et idiotas.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 159.
Comme ils ne fussent lettrés, mais ils étaient laïques et idiots.
Bernart, so es desavinens
Que donas preion, ans cove
Qu'om las prec e lor clam merce.
T. de P. d' Auvergne et de B. de Ventadour: Amicx.
Bernard, il est inconvenant que les dames prient, au contraire il convient qu'on les prie et qu'on leur crie merci.
ANC. FR. Il ne s'en effroya point, ains dit: Sparte n'est pas à un homme près.
Amyot, Trad. de Plutarque, Morales, t. IV, p. 56.
CAT. Que no 's lassat, ans tot jorn multiplica.
Ausias March: Fantasiant.
ESP. Ca non querie foir nin un passo sennero,
Ant morrerien todos fastal postremero.
Poema de Alexandro, cop. 910.
IT. E non mi si partia dinanzi al volto,
Anzi impediva tanto il mio camino.
Dante, Inf, I.
Conj. comp. En abril ans qu' intre mays.
A. Daniel: Bel m'es.
En avril avant que mai entre.
ANC. FR.
Mult en tueron, ainz ke il se possent armer.
Roman de Rou, v. 4792.
CAT. La part aquella deu esser venuda ans que la nau ò legni partesca.
Consolat de la mar, cap. 4.
ANC. ESP.
Dexar nos an el campo ant que los firamos.
Poema de Alexandro, cop. 903.
PORT. Antes que cahisse sobre elles o rigor.
Luiz de Sousa, Hist. de S. Domingo, I, 2.
ANC. IT. Ch'anti voria morir di spata
Ch'i voi vedessi curocciosa.
Allaci, Rim., not., p. 458.
2. Anceis, adv., avant, auparavant.
Cortezia e solatz e domneis
S'en ven a vos, e 'l cor estei anceis.
Bertrand de Born: Ai! Lemozis.
Courtoisie et gaîté et grâce s'en vient vers vous, et le coeur y est auparavant.
ANC. FR. Laissiez vos ençois enseignier
L'ostel où vos aler devez.
Fabl. et cont. anc, t. IV, p. 207.
Prép. comp.
Avars se dol anceis de dan que sabis.
Trad. de Bède, fol. 4.
Un avare se plaint du dommage avant que le sage.
Conj. comp. Qui mor anceis que 'l convenia la mort a preiar.
Trad. de Bède, fol. 6.
Qui meurt avant qu'il lui convenait de prier la mort.
ANC FR. Ençois que cil assaut començast.
Villehardouin, p. 193.
C'on doit ainçois le leu huer
Des bestes qu'il i soit venuz.
Fabl. et cont. anc, t. IV, p. 471.
Et dit qu'il parleroit au roy et au duc d'Aquitaine, son fils, ainçois qu'il jurast la dite paix. Monstrelet, t. 1, fol. 219.
3. Abans, Abanchas, adv., bas. Lat. ab ante, avant, auparavant.
Plus que d'autra qu'ieu vis pueis ni abans.
Berenger de Palasol: Tan m'abelis.
Plus qu'autre que je vis depuis ni avant.
ANC. FR. Unkes nus homs poiz ne avant
N'en eustrent ne conquistrent tant...
En mer chaï le chief avant.
Roman de Rou, v. 49 et 9749.
CAT. Si ells lo ho otorgan è ho renuncian, là donchs ells poden emparar de fer è de obrar en aquella obra, è abans no.
Consolat de la mar, cap. 8.
Prép. comp. Si no m socor aban d'un an.
G. Adhemar: Ben fora oimais.
Si elle ne me secourt avant un an.
Conj. comp. Abans que il blan puoi sion vert.
Pierre d'Auvergne: Abans que.
Avant que les blancs sommets soient verts.
En abans que morisson aissi desconfes.
Guillaume de Tudela.
Auparavant qu'ils mourussent ainsi non confessés.
E conoc be la senha abanchas que fos natz.
P. Cardinal: Un estribot.
Et il connut bien l'enseigne avant qu'il fût né.
CAT. Abans qu'el leny partesca d'aquest loc.
Consolat de la mar, cap. 45.
4. Avant, adv., lat. ab ante, avant, devant, auparavant.
Qu'el cap derrier, e 'ls pes avan,
Lor coven dels palais issir.
Marcabrus: Emperaire.
Qu'il leur convient de sortir des palais, la tête derrière, les pieds avant.
No prometre re si no o pessas avant.
Trad. de Bède, fol. 61.
Ne promettre rien si tu ne le penses auparavant.
ANC. FR. Alez avant, g'irai après.
Roman du Renart, t. I, p. 117.
CAT. No guart avant ne membre lo passat.
Ausias March: Si col malalt.
PORT. Não pode fazer a sua jornada mais avante.
G. Barreiros, Chrorogr., 161.
Adv. comp. D'ist di en avant. Serment de 842.
De ce jour en avant.
CAT. En avant.
D'aqui avant fo tot assegurat. Philomena.
De là en avant il fut tout rassuré.
Que fuec no passes d'aqui avant.
Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 264.
Que le feu ne passât de là en avant.
ANC. CAT. Que d'aqui avant algun avol home, etc.
Consolat de la mar, cap. 99.
Prép. comp. Avan del avesprar.
Guillaume de Tudela.
Avant le soir.
Qu'aprenda 'l avans de Nadal.
P. Rogiers: Tan no plou.
Qu'elle lui apprenne avant Noël.
Ni vollias esser chavallers avant qu' escuders.
Trad. de Bède, fol. 80.
Ni ne veuilles être chevalier avant qu'écuyer.
PORT. E a verde Europa mais avante
De Tanais até o largo mar de Atlante.
G. Per. de Castro, Ulyssea, III, 119.
IT. Innanzi che.
5. Avanzar, v., passer devant, avancer.
Los pros e 'ls arditz avansava.
Leys d'amors, fol. 35.
Il avançait les preus et les hardis.
Dic qu'el mals qu'ai faitz al be,
Ses tot comte, avanza.
B. Zorgi: Jesu-Crist.
Je dis que le mal que j'ai fait, sans aucun compte, passe devant au bien.
Mas lo coms Olivier s'es mot be avansatz.
Roman de Fierabras, v. 2971.
Mais le comte Olivier s'est très bien avancé.
CAT. Avansar. ESP. Avanzar. PORT. Avançar. IT. Avanzare.
6. Avansa, s. f., reste, surplus.
Tu, destra l' avansa per petitas cayraduras e per petits conhetz.
Trad. du tr. de l'arpentage, part. I, c. 41.
Toi, mesure le surplus par petits carrés et par petits coins.
7. Avansament, s. m., avancement, prospérité.
L' avansament del qual veiras en vertut.
Trad. de Bède, fol. 8.
Duquel tu verras l'avancement en vertu.
Quan tu seras en ta honor et en ton avansament.
Hist. abr. de la Bible, fol. 14.
Quand tu seras en ta gloire et en ta prospérité.
ANC. CAT. Avansament. PORT. Avançamento. IT. Avanzamento.
8. Avantar, v., avancer, avantager.
So don fin amors l' avanta.
Rostans de Merguas: La douss' amor.
Ce dont le pur amour l'avantage.
Vas mon Oc e non t' avanta,
Papiols.
Bertrand de Born: Anc no us poc.
Papiols, avance-toi vers mon Oui et non.
- Éloigner, échapper.
Per que patz de nos s' avanta.
B. Alahan de Narbonne: No puesc.
C'est pourquoi la paix s'éloigne de nous.
Qu'a pauc lo cor no m' avanta.
Rambaud d'Orange: Aras no.
Peu s'en faut que le coeur ne m'échappe.
9. Avantir, v., avancer.
L'abas no deu el mostier amar ni avantir una persona plus qu'autra.
Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 4.
L'abbé ne doit au monastère aimer ni avancer une personne plus qu'autre.
- Pousser en avant.
No deus to litge que t vol servir
De guerra escomovre ni avantir.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 35.
Tu ne dois exciter au sujet de la guerre ni pousser en avant ton lige qui veut te servir.
10. Avantage, s. m., avantage, profit.
A que far donc van emblan e tolen,
Pus lo donars a dos tans d'avantage?
P. Cardinal: Ricx hom.
A quoi faire donc vont-ils volant et enlevant, puisque le donner a deux fois autant de profit?
Hom fai plus d'avantage ad un que ad autre.
V. et Vert., fol. 26.
On fait plus d'avantage à l'un qu'à l'autre.
CAT. Avantatje. EST. Ventaja. PORT. Ventagem. IT. Vantaggio.
11. D' avantage, adv. comp., de plus, davantage.
Dieus li fayra d'avantage aquest bes temporal.
E Dieus promet nos ab aco d'avantage tot cant nos fay mestier al cors.
V. et Vert., fol. 87 et 88.
Dieu lui fera de plus ce bien temporel.
Et avec cela Dieu nous promet de plus tout ce qui nous fait besoin au corps.
IT. Da vantaggio, davantaggio.
12. Sobravanzar, v., aller devant, surpasser.
Qu'autre socors al sieu non sobravanza.
B. Zorgi: Non lassarai.
Vu qu'autre secours ne surpasse le sien.
IT. Sopravanzare.
13. Davan, Devant, adv., auparavant, devant.
Car devan avian grant paor. La nobla Leyczon.
Car auparavant ils avaient grand peur.
E que tota lur bontaz era fencha, que an mostrada davan.
V. et Vert., fol. 10.
Et que toute leur bonté, qu'ils ont montrée auparavant, était feinte.
ANC. FR. A li vindrent li baron qui devant l'avoient guerpi.
Rec. des. hist. de Fr., t. III, p. 214.
Le temps vécu devant ne m' étoit que langueur.
Desportes, premières oeuvres, p. 140.
- Avant, devant, préférablement à.
Prép. No lauzar home devant sa mort.
Trad. de Bède, fol. 39.
Ne louer pas un homme avant sa mort.
Que devan lui s'es abauzada.
V. de S. Honorat.
Qui s'est prosternée devant lui.
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s'a leis platz,
Davan totz autres senhors.
Alphonse II, Roi d'Aragon: Per mantas.
Je serai toujours son homme engagé et juré, s'il lui plaît, préférablement à tous autres seigneurs.
ANC. FR. E prend le fil devant le père,
E kieult le fleur devant le fruit.
Helinand, Vers sur la mort.
Et abandonnant celle place devant la venue d'iceux.
Monstrelet, t. II, fol. 175.
CAT. Devant, davant.
ANC. ESP.
Las sombras è las aguas, las devant dichas flors.
Milagros de nuestra Señora, cop. 44.
ANC. ESP. Delant. ESP. MOD. Delante. PORT. Diante. IT. Dinanzi.
14. Davantal, s. m., tablier, linge à essuyer.
Fes bolhir los payrols, et aportet un davantal, et esgardet Maria als pes de Jhesu-Crist.
V. de sainte Magdelaine (Magdeleine).
Elle fit bouillir les chaudrons, et apporta un tablier, et Marie regarda aux pieds de Jésus-Christ.
CAT. Davantal. ESP. Devantal. (Delantal, se pone delante.)
15. Davancir, v., devancer.
Que per aventura... morz non davancischa.
Trad. de Bède, fol. 42.
Que par hasard... la mort ne devance.
16. Enan, Enans, Enant, adv., du lat. in antea, en avant, devant, par
avance.
Qu'en fosson pagats enant.
Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 95.
Qu'ils en fussent payés par avance.
Qu' areire s trais per miehs salir enan.
Folquet de Marseille: Ai! quant.
Qu'il se tire en arrière pour mieux sauter en avant.
Nulhs hom non sap que s'es grans benanansa,
S'enans non sap quals es d'amor l'afans.
Giraud le Roux: Nulhs hom.
Nul homme ne sut ce que c'est que le grand bonheur d'amour, si auparavant il ne sut quel en est le tourment.
Et es tan sabens d'artz e d'estronomia
Qu'el ve e conois enans so que ave.
G. Figueiras: Un nou.
Et il est si savant en arts et en astronomie qu'il voit et connaît d'avance ce qui arrive.
Adv. comp. Que sio tengudas d'aici enant.
Tit. de 1220. DOAT, t. CIII, fol. 4.
Qu'elles soient tenues d'ici en avant.
Usar d'aici enant. Tit. de 1295. DOAT, t. CXXXIX, fol. 125.
User d'ici en avant.
Pueis, d'aquella hora enan,
Anblan roncin que us sosteinha.
R. de Tors de Marseille: Amics Gaucelm.
Puis, de cette heure en avant, un roncin amblant qui vous soutienne.
Des aquesta hora enant.
Des huey enant, faray tota ta volontat.
V. de S. Honorat.
De cette heure en avant.
Dès aujourd'hui en avant, je ferai toute ta volonté.
ANC. FR. Et d'ores en avant seient si bien acort.
Roman de Rou, v. 1041.
Monnoies blanches et noires... des ore en avant.
Ord. des R. de Fr., 1313, t. 1, p. 319.
ANC. PORT.
Trocadas as mostrancas d'ora em ante. (mostranças)
F. de Sa de Miranda, ecl. 4.
ANC IT. Dall' or' inanzi un dì non vissi mai.
Petrarca, Son.: Non può far.
- Prép., devant, de devant.
Des (10) jorns enans l'avenimens.
Cant venc lo jorn enant la festa.
V. de S. Honorat.
Dix jours avant l'arrivée.
Quand vint le jour de devant la fête.
Perque tut sei corteiador
Parton d'enan lei ab desire.
Bertrand de Born: Sel qui camja.
C'est pourquoi tous ses courtisans partent de devant elle avec désir.
- Conj. Mais, au contraire.
Ja per autra no sera faitz contens;
Enans, sai be que si eron cinc cens,
Qual que chauzis la gensor vos penria.
Giraud le Roux: Ara sabrai.
Jamais ne sera fait dispute pour une autre; au contraire, je sais bien que si elles étaient cinq cents femmes, quel qui choisit la plus gentille vous prendrait.
Mas amans dretz non es desmezuratz,
Enans, ama amezuradamen.
G. de Montagnagout: Nulhs hom.
Mais amant sincère n'est pas démesuré, au contraire, il aime avec mesure.
CAT. Ancianitat. ESP. Ancianidad. PORT. Ancianidade. IT. Anzianità.
45. Anticipacio, s. f., lat. anticipatio, anticipation.
Si conoysh per anticipacio de la accessio.
Eluc. de las propr., fol. 90.
Se connaît par anticipation de l'accès.
CAT. Anticipació. ESP. Anticipación. PORT. Anticipação. IT. Anticipazione.
46. Anticipar, v., lat. anticipare, anticiper, devancer.
Es dit Lucifer, anticipa denuncian... levant del solelh.
Eluc. de las propr., fol. 115.
Est appelé Lucifer, anticipe en l' annonçant... le lever du soleil.
CAT. ESP. PORT. Anticipar. IT. Anticipare.
Antenna, s. f., lat. antenna, antenne.
Am tant un adrech vens si fier sus en l' antenna.
V. de S. Honorat.
Alors un vent du nord frappe si fort sur l'antenne.
Doas antennas, LX sols.
Ch. du péage de Valence, Hist. de Val., p. 297.
Deux antennes, soixante sous.
CAT. Antena. ESP. Entena. PORT. Entenna. IT. Antenna.
Anthifrazis, s. f., lat. antiphrasis, antiphrase.
Antiphrasis est sermo e contrario intelligendus, ut lucus, quia caret luce per nimiam nemorum umbram.
Isidor., Orig., I, cap. 36.
Anthifrazis es cant alques vocables significa lo contrari de so que propriamen devia significar.
Leys d'amors, fol. 137.
L' antiphrase, c'est quand aucun terme signifie le contraire de ce que proprement il devait signifier.
CAT. ESP. PORT. Antifrasis. IT. Antifrasi.
Anthimetabola, s. f., lat. antimetabole, antimétabole.
*gr Quintilien, IX, 3, 85.
Antimetabole est conversio verborum, quae, ordine mutato, contrarium efficit sensum: Non ut edam vivo, sed ut vivam edo.
Isidor., Orig., II, 2.
Commutatios apelada anthimetabola.
Leys d'amors, fol. 146.
Changement appelé antimétabole.
Anthipofora, s. f., lat. anthipophora, antipophore, figure.
*gr, Jul. Rufin. fig. Sent., p. 270, ed. Putsch.
Le même auteur, p. 36, appelle en latin cette figure Adjectio, quae affectum adversariorum quemlibet fingimus, cui respondemus.
Anthipofora es cant hom respon a la questio o a la demanda qu'om poyria far.
Leys d'amors, fol. 141.
L' antipophore est quand on répond à la question ou à la demande qu'on pourrait faire.
Anthismos, s. m., persiflage.
Es anthismos mal dig o vilania dicha ad autre cubertamen am belas e cortezas paraulas. Leys d'amors, fol. 138.
Le persiflage est mauvais propos ou vilainie dite à un autre couvertement avec de belles et courtoises paroles.
Ce mot, qui en grec s' écrirait *gr, ne se trouve point dans les anciens rhéteurs. Sa racine est *gr, fleur.
Anthiteton, s. f., lat. antitheton, antithèse, opposition.
Quintilien, Inst. orat., IX, 3, 81: Contrapositum autem, vel, ut quidam vocant, contentio (*gr dicitur) non uno fit modo: nam et si singula singulis opponuntur, ut in eo quod modo dixi, vicit pudorem libido, timorem audacia, etc.
Es anthiteton cant hom pauza diversas cauzas contrarias per ostar, vencer, abayssar o cofondre la una per la diversitat o per contrarietat de l'autra. Leys d'amors, fol. 126.
L' antithèse est quand on pose diverses choses contraires pour ôter, vaincre, abaisser ou confondre l'une par la diversité ou par la contrariété de l'autre.
2. Anthiteta, s. f, antithèse, opposition.
Isidor., Orig., II, cap. 21 :
Antitheta, quae latine contraposita appellantur, quae dum ex adversa ponuntur, sententiae pulchritudinem faciunt et in ornamento locutionis decentissima existunt, ut Cicero: Ex hac parte pudor expugnat, illi ne petulantia; hinc pudicitia, illinc stuprum, etc.
Cicéron lui-même se sert de ce terme, Orat., 50. Semper hac, quae Greci
*gr nominant, cum contrariis opponuntur contraria, numerum oratorium necessitate ipsa efficiunt.
Anthiteta, en autra maniera apelada syndiasmos, segon alqus, se fay cant una sentencia es contraria o diversa a l'autra.
Leys d'amors, fol. 126.
L' opposition, d'une autre manière appelée syndiasme, se fait, selon aucuns, quand une expression est contraire ou diverse à l'autre.
3. Antitozis, s. f., antithèse, figure de grammaire.
*gr Alexand. *gr, p. 586.
Per una figura apelada alleotheta o antitozis.
Leys d'amors, fol. 79.
Par une figure appelée alleothète ou antithèse.
4. Anthitezis, s. f, lat. antithesis, antithèse.
*gr, Art. rhetor., p. 695. SOSIPP., Charis. inst. gramm., ed Putsch, col. 249. Antithesis est litterae pro littera immutatio, ut, impete nunc vasto, etc., pro impetu.
Anthitezis, laqual figura pauza o muda una sillaba o una letra per autra.
Leys d'amors, fol. 68.
Antithèse, laquelle figure pose ou change une syllabe ou une lettre pour une autre.
5. Anthitezir, v., substituer une lettre à une autre dans un mot.
Part. pas. Si per mutatio, adonc aytal mot son apelat anthitezit, quar aqui es una figura apelada anthitezis.
Leys d'amors, fol. 68.
Si par mutation, alors de tels mots sont appelés substitués, car là est une figure appelée antithèse.
Anthonomazia, s. f., lat. antonomasia, antonomase.
Antonomasia (*gr) est vocabulum, quod sine nomine positum loco ejus fungitur, ut est Arma virumque cano et intelligitur Aeneas,
Diomède, de Part. orat., col. 452, ed. Putsch.
Anthonomazia... se fay cant hom per excellensa pauza en loc de nom propri alcu nom qu'es comus... Per apostol, Paul enten.
Leys d'amors, fol. 131.
L' antonomase... se fait quand on pose par excellence au lieu d'un nom propre aucun nom qui est commun... Par apôtre, il entend Paul.
CAT. ESP. PORT. IT. Antonomasia.
Antidotari, s. m., antidotaire, dispensaire.
Fasson las confeccions ses tota sophisticacion, aisi com l' antidotaris o comanda.
Cartulaire de Montpellier, fol. 128.
Qu'ils fassent les compositions sans aucun mélange, ainsi comme le dispensaire le commande.
ESP. PORT. IT. Antidotario.
Antifona, Antifena, s. f., bas lat. antiphona, antienne, sorte de poésie.
Antiphona se disait dans la basse latinité d'un chant ecclésiastique, quand deux choeurs chantaient alternativement les versets d'un psaume ou d'une hymne.
On lit, dans un des manuscrits des troubadours, ce titre d'une pièce en
*gr (N. E. Frase larga en griego) Quando Deo tribuuntur membra vel partes, id juxta humanam affectionem quidem dicitur, sed intelligitur convenienter Deo.
S. Athanas., Dial. I, de Trin., t. II, p. 164.
Antropospatos es cant alcuna proprietat d'ome hom aplica e attruibuish a Dieu, e pel contrari. Leys d'amors, fol. 141.
L' antropospate est quand on applique et attribue à Dieu quelque propriété de l'homme, et par le contraire.