Mostrando las entradas para la consulta abelles ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta abelles ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 11 de febrero de 2024

Eissam, Aysam, Isam - Eissuc

Eissam, Aysam, Isam, s. m., lat. examen, essaim.

Los eissams se van pausar de un apier en autre.

(chap. Los eixams se van posá de una caixa (de abelles, arna) a un atra.)

Los eixams se van posá de una caixa (de abelles, arna) a un atra

Si l'aysam que salhira de tal apier, etc.

Trad. du Tr. de l'Arpentage, dist. des ruches. 

Les essaims se vont poser d'une ruche en autre. 

Si l'essaim qui sortira de telle ruche, etc.

L'isams que vola fors de mon brusc.

Trad. du Code de Justinien, fol. 75.

L'essaim qui vole hors de ma ruche.

CAT. Exam, axam. ESP. Ensambre (enjambre). PORT. Enxame. 

IT. Sciame. (chap. eixam, eixams, eissam, eissams.)

Eissam, Aysam, Isam, examen, essaim; eixam, eixams; abella, abelles

 



2. Essamenar, Aysamenar, v., essaimer.

Quan ven al essamenar, los eissams se van pausar de un apier en autre.

Declararas que quant aquela veiriera aysamenara, que tal baille lo premier aysam.

Trad. du Tr. de l'Arpentage, dist. des ruches. 

Quand vient à l'essaimer, les essaims se vont poser d'une ruche en autre.

Tu déclareras que quand cette ruche essaimera, que tel donne le premier essaim.

CAT. Axamenar. ESP. Enxambrar (enjambrar). PORT. Enxamear. 

IT. Sciamare.

 

Eissarop, Issarop, Issirop, s. m., sirop, remède. 

Fay mout emplaut et ongemens 

Et issirops e bevendas. 

Banhs, issarops et onchuras.

Brev. d'amor, fol. 51 et 124. 

Fait beaucoup d'emplâtres et d'onguents et de sirops et de boissons.

Bains, sirops et oignements. 

En eyssarop aromatizat.

Trad. d'Albucasis, fol. 53. 

En sirop aromatisé.

Ni metges ab son eissarop.

Pierre d'Auvergne: Cuy bon vers.

Ni médecin avec son remède.

ANC. FR. Lequel apoticaire bailla à diverses foiz des pouldres, ysserops, beuvraiges. Lett. de rém., 1467. Carpentier, t. I, col. 1023. 

ESP. Xarabe (ESP. MOD. chap. jarabe). PORT. Charope. IT. Siroppo.
(Raynouard no escribe: CAT. xarop, aixarop)

 

Eisugar, Essugar, Echucar, Issugar, v., essuyer, essorer.

Vos pauzaretz

Vostr' auzel, per meills essugar,

En luec privat, ab soleill clar.

Deudes de Prades. Auz. cass.

Vous poserez votre oiseau, pour mieux essuyer, en lieu privé, avec soleil clair. 

Salier' issuga.

Marcabrus: Dirai vos.

Essuie la salière. 

Ab sos pels dauratz los eisuga.

(chap. En sons pels dorats los eixugue: los peus de Jesús.)

V. de sainte Magdelaine. 

Avec ses cheveux dorés les essuie. 

Un bel toalho, 

On sas mas e sa fatz

S'echuc.

Amanieu des Escas: En aquel. 

Une belle serviette, où elle s'essuie ses mains et sa figure.

Et essug e solleilla.

Augier: Era quan. 

Et essore et soleille.

Part. pas. Tot eisug l'ardretz en un fuec

(chap. Tot eixut lo cremaréu a un foc.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous le brûlerez tout essuyé dans un feu. 

Loc. Nos anem per ysshuc... so es per bel loc. 

Leys d'amors, fol. 51.

Nous allons par essuyé... c'est-à-dire par beau lieu.

ANC. FR. Je la vueil au soleil porter

Por le cuir i en fere essuer...

Ters tes iex, essue ta face.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 11 et 474.

ESP. Enxuyar (enjuagar, secar). PORT. Enxugar. IT. Asciugare.

(chap. eixugá: eixugo, eixugues, eixugue, eixuguem o eixugam, eixuguéu o eixugáu, eixuguen.)

2. Eissuc, s. m., sécheresse.

Per gran eissuc ni per freg ni per ven.

P. Cardinal: Totz lo mons. Var.

Par grande sécheresse et par froid et par vent.

IT. Asciutto. (chap. eixut, eixugat, eixuts, eixugats, eixuta, eixugada, eixutes, eixugades; terra eixuta, seca; sequía, sequera.)

miércoles, 29 de mayo de 2024

Meisser - Melanites

Meisser, v., bas. lat. miscere, verser à boire avec excès, prodiguer la boisson.

Substantiv. Hom religios non deu flairar de vi ni auzir aquo del philosophi; aisso non es pas donar beure, mas meissers.

Trad. de Bède, fol. 45.

L'homme religieux ne doit pas flairer de vin ni écouter cela (les propos) du philosophe; ceci n'est pas donner à boire, mais du verser à boire avec excès.

Papa Roma,Francisco, cardenal Omella, Queretes, Cretas

(chap. Beure massa; engatás, emborrachás. Alemán saufen.) 

Mel, s. m., lat. mel, miel.

Abelha que fay lo mel. V. et Vert., fol. 52. 

(chap. Abella que fa la mel.)

Abeille qui fait le miel.

Detz als filhs d' Israel 

Lach e bresca, manna e mel.

(chap. Vau doná als fills de Israel lleit y bresca, maná y mel.)

Pierre d'Auvergne: Dieus vera.

Vous donnâtes aux fils d' Israël lait et gaufre, manne et miel.

Siei dig an sabor de mel.

P. Vidal: Be m pac.

Ses dits ont saveur de miel.

Fig. Li vere evironat (environat : environ) del mel de paraulas.

Trad. de Bède, fol. 61.

Les poisons enveloppés du miel de paroles.

ANC. FR. Sur mel a la meie buche.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 118.

CAT. Mel. ESP. Miel. PORT. Mel. IT. Mele. (chap. Mel, mels.)

2. Mellificar, v., lat. mellificare, faire, produire du miel.

Las abelhas..., en yvern, amo loc caut, et en estieu, freg, per be mellificar. Eluc. de las propr., fol. 143.

(chap. Les abelles..., al ivern, (amen, preferixen) volen un puesto calén, y al estiu, fred, per a be melificá : fé mel.)

Les abeilles..., en hiver, aiment lieu chaud, et en été, froid, pour bien produire le miel.

Part. prés. Mantas abelhas mellificant. Eluc. de las propr., fol. 159.

(chap. Moltes abelles melificán : produín : fen mel.)

grabado miel abejas apicultores beceite

Maintes abeilles produisant du miel.

IT. Mellificare.

3. Melicrat, s. m., mélicrat, boisson composée de vin et de miel.

Qu'es de vi e de mel..., 

E qu'om apela melicrat.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Qui est de vin et de miel..., et qu'on appelle mélicrat.

4. Enmelar, Emelar, v., emmieller, enduire de miel. 

Lo mati las emelaretz,

Et a vostr' auzel las daretz.

(chap. Al matí les enmelaréu y al vostre muixó les donaréu.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Le matin vous les emmiellerez, et à votre oiseau les donnerez.

Part. pas. Carn enmelada li daretz.

Carn de cabra emelada

Li donatz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Chair emmiellée vous lui donnerez. 

Chair de chèvre emmiellée vous lui donnez. 

CAT. ESP. Enmelar. IT. Immelare. (chap. Enmelá : ficá en mel: enmelo, enmeles, enmele, enmelem o enmelam, enmeléu o enmeláu, enmelen; enmelat, enmelats, enmelada, enmelades. Si yo tinguera una bresca, cuántes coses enmelaría. Los crespells se enmelen después de fregí.)

5. Oximel, s. m., oxymel.

D' oximels, d' issirops, de flors e de semens,

De razitz e de fuelhas, e d' autres cofimens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

D' oxymels, de sirops, de fleurs et de semences, de racines et de feuilles, et d' autres assaisonnements.

CAT. ESP. PORT. Oximel. IT. Ossimele. (chap. Oximel : mescla de mel y de vinagre; dos parts de mel bona y una de vinagre blanc, que se cou hasta que se forme un jarabe.)

(ESP. s. m. Composición que se hace de miel y de vinagre, mezclando dos partes de miel buena y una de vinagre blanco, que se deja cocer hasta ponerla en punto de jarabe. Hácese también compuesta, añadiéndole el cocimiento de las cinco raíces aperitivas, y las simientes de perejil y de hinojo. Laguna en el Comento de Dioscórides la hace de otra suerte, con sal de la mar, agua, miel y vinagre. Es voz griega y se pronuncia la x como cs (: ocsimel). Latín. Oxymeli. LAG. Diosc. lib. 5. cap. 15. Tomado el Oxymel, según consta, arranca los gruesos humores.)

6. Rodomel, s. m., lat. rhodomeli, miel rosat.

Rodomel es dit quar es mel... ab suc de rozas.

(chap. Rodomel se diu (es dit) perque es mel... en suc de roses.)

Eluc. de las propr., fol. 272. 

Miel rosat est dit parce que c'est miel... avec suc de roses. 

ESP. Rodomel.

7. Ydromel, s. m., lat. hydromeli, hydromel.

Ydromel, que es compost de mel et de suc. Eluc. de las propr., fol. 272.

(chap. Hidromel, que es compost de mel y de suc : aigua : hydros.)

 Hydromel, qui est composé de miel et de suc.

CAT. Hidromel. PORT. Hydromel. IT. Idromele. (ESP. Hidromiel. Agua mezclada con miel. Esta voz, neutra en latín, es masculina en español: “Párrafo aparte merece un subproducto de la miel, el hidromiel” 

(Crea Propóleo [Arg. 1993]); a veces, por influjo de miel, se usa indebidamente en femenino: la hidromiel. Chap. La hidromel, les hidromels; lo hidromel, los hidromels.)

8. Medo, s. m., hydromel.

Medo, es beuragge de mel et ayga compost, sobre ben cuech.

(chap. La hidromel es una beguda composta de mel y aigua, mol ben cuites.)

Eluc. de las propr., fol. 272.

Hydromel, c'est breuvage composé de miel et d'eau, très bien cuit.

 

Melancolia, Malencolia, Malenconia, s. f., lat. melancholia, mélancolie,

bile noire, terme de médecine.

Melancolia, es humor espessa et grossa..., et vol aytan dire melancolia cum negra humor, quar melan vol dire negra et colon vol dire humor.

(N. E. Melanoma, melanina, etc. ESP. literal: Melancolía, es humor espesa y gruesa..., y quiere tanto decir melancolía como negra humor, ya que melan quiere decir negra y colon quiere decir humor.)

Eluc. de las propr., fol. 31.

Mélancolie, c'est humeur épaisse et grosse..., et veut autant dire mélancolie comme noire humeur, car melan veut dire noire et colon veut dire humeur.

La ratela tota via

Restren la malencolia.

Brev. d'amor, fol. 53.

La rate toujours restreint la mélancolie.

- Disposition morale attribuée à un excès de bile noire.

Aquel que acusa un autre per malenconia o per calor, el l' en pot ben layssar. L'Arbre de Batalhas, fol. 241.

Celui qui accuse un autre par mélancolie ou par chaleur, il peut bien l'en quitter.

- Tristesse, chagrin.

Aissi pot esquivar aquella felonia e 'l corrotz e sa malencolia.

Livre de Sydrac, fol. 34.

Ainsi peut éviter cette félonie et le courroux et sa mélancolie.

Venon pron de malenconias et damages als subjets.

Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 600.

Viennent assez de chagrins et de dommages aux sujets.

ANC. ESP. Cogió con esta paz una malanconia. 

Poema de Alexandro, cop. 316.

CAT. ESP. (Melancolía) MOD. PORT. Melancolia. IT. Melancolia, melanconia, malinconia. (chap. Melancolía, melancolíes.)

2. Malenconi, s. m., méchanceté, haine.

Fui tots temps de malenconi, 

E mantinc obra de demoni.

Folquet de Marseille: Senher Dieus.

Je fus toujours de méchanceté, et maintins oeuvre de démon.

Adjectiv. Pueis li Jusieu malenconi 

Ffazian fals testimoni.

Brev. d'amor, fol. 163.

Puis les Juifs méchants faisaient faux témoignage.

3. Melancolic, Malancolic, Malencolic, adj., lat. melancholicus, mélancolique.

Cant es pur de humor malancolic. Trad. d'Albucasis, fol. 1.

Quand il est pur d'humeur mélancolique.

Contra tota autra passio melancolica. Eluc. de las propr., fol. 192.

Contre toute autre souffrance mélancolique.

- Triste.

Aze... es melancolic. Eluc. de las propr., fol. 235. 

L'âne... est mélancolique. 

Substant. Malencolicx per natura

Es de mot laia figura.

Brev. d'amor, fol. 55.

Le mélancolique naturellement est de moult laide figure.

Artur Quintana Font, Arturo, Quintana, Codoñera, boina, txapela, català, alemán

CAT. Melancolic. ESP. (Melancólico) PORT. Melancolico. IT. Melancolico, malinconico. (chap. Melancólic, melancolics, melancólica, melancóliques.)

4. Malencolios, Melanconios, adj., mélancolique.

Lo diables..., hom malencolios tempta de enueg e de tristor.

V. et Vert., fol. 61. 

Le diable..., homme mélancolique tente par ennui et par tristesse.

Cove que sion felh o melanconios. Liv. de Sydrac, fol. 32.

Il convient qu'ils soient farouches ou mélancoliques.

ANC. FR. On disoit qu'il estoit songeard et melancholieux.

Arrests d'amour, p. 746. 

Où ne sont point gens melancolieux

Cl. Marot, t. I, p. 369. 

Lui deffend ladite court toutes compagnies melancholieuses.

Arrests d'amour, p. 749.

5. Malencays, s. m., haine.

Ves l'enfant a malencays, 

Auciria lo volentiers.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

A haine contre l'enfant, il le tuerait volontiers.

6. Malengoniar, v., chagriner, attrister.

Mentre que Josep se malengoniava. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 22.

Tandis que Joseph se chagrinait. 

ANC. FR. A ces paroles se melancolia le roy. 

Froissart, t. II, ch. 30.

Sans se soucier ni melancholier de rien. 

Mém. de Sully, t. II, p. 369.

 

Melanites, s. f., malthe, sorte de pétrole plus noir que le pétrole ordinaire, poix minérale.

Melanites es peyra..., ret dos suc cum mel. Eluc. de las propr., fol. 189. La malthe est une pierre..., elle rend suc doux comme miel.

(ESP. Melanita. Chap. Melanita, melanites.)

Melanites, s. f., malthe, sorte de pétrole plus noir que le pétrole ordinaire, poix minérale.

martes, 25 de abril de 2017

cau

cau

Forat excavat anterra que servix de amagatall de animals com lo conill, cachap, cachaps, cachapera . Forigall.

A Valjunquera les fan de tubot, bloc, termoarcilla, etc...

cau, madriguera

CADO (Borao)

DCVB:
Forat excavat en terra que serveix d'amagatall a certs animals, especialment conills, guilles, etc. (pir-or., or., occ., val., bal.); cast. guarida, madriguera. Les bèsties veg que per paor de les gents s'amaguen en los caus e en les coves, Llull Cont. 108, 14. Fins que les serps se són retirades a llurs caus, Agustí Secr. 76. A vagabunds que el nodriment i el cau | disputen a les feres,Alcover Poem. bíbl. 53. Cau de llobets: forats fets en terra, on s'afiquen les abelles (Alacant).

|| 2. Lloc molt estret, on fa mal habitar per falta de cabuda. ¿Com alenar en est cau?, Aguiló Fochs foll. 84.

|| 3. Amagatall en general; lloc privat on s'habita o es fa alguna cosa; cast. madriguera, escondrijo. L'ha vist des de son cau lo jove, Costa Agre terra 179. La drapayre tenia el cau un xich més enllà, Pons Auca 10. Anar-se'n a cau: anar-se'n a casa (Empordà). No moure's de cau: no sortir de casa. a) El lloc que s'assenyala per a parar i començar un joc d'infants (Borges Bl.). S'anomena també mare. 
|| 4. Niu; lloc o causa d'on naix alguna cosa; cast. nido. Montanyes blaves, cau de oblidades virtuts, Llorente Versos 92. «El testament del teu pare serà un cau de raons» (or.).
|| 5. A cau d'orella: tocant mateix a l'orella, en veu molt baixa; cast. al oído. Casi bé us podeu confiar les vostres coses a cau d'orella, Vilanova Obres, xi, 166.
|| 6. Cau de la cuixa: regal de la cuixa, la part superior-interior de la cuixa (Empordà, Bagà, Cercs). Tenir dolor a cau de cuixa (Llofriu). De un carbunclo en la cama y una vértola a cau de cuxa, de la qual cosa morí,Miquel Parets, ii, 45 (ap. Aguiló Dicc.).
    Fon.: 
káw (pir-or., or., occ., val., bal.); сáw (Palma, Manacor).
    Etim.: 
del llatí cavu, ‘lloc buit’, ‘forat’.
2. CAU m. ant.
Galleda; cast. balde, cubo. Deu-li esser gitat un cau d'aygua per lo cap en auall,Consolat, c. 251. Un cau de sentina, doc. a. 1331 (Capmany Mem. ii, 412).
    Etim.: 
del llat. cadu‘vas de cuina’.
3. CAU m. 
Joc de cartes, estès per tot el territori català, al qual es juga de la manera següent: Els jugadors són quatre; a cadascun es donen quatre cartes; quan un jugador té dues cartes iguals, es diu que té ronda, que, si no l'hi disputen, li val un punt; si un té carta igual de valor a alguna de les que hi ha tirades enmig, pot recollir-la juntament amb la seva i amb les que formin escala ascendent a continuació d'aquella; així, si hi ha posades enmig un 7, un 8, un 9 i un 10 i el qui juga té un 7, pot recollir totes les quatre cartes i li valdran 16 punts. Si un tira una carta i el que segueix en té una d'igual, fa cau: si el que segueix en té una altra d'igual, fa recau i li val dos punts; i si el de més enllà encara té una carta d'igual valor, fa Sant Vicenç cau i net, perquè no en deixa cap a terra. Al final del joc es compten les cartes arreplegades per cada jugador i es cobra per les que passen de dotze.
    Fon.: 
káw (pir-or., or., occ., val., bal.).
4. CAU 
Llin. existent a Barcelona.
    Etim.: 
probablement del llatí calvu, ‘pelat’. (Cf. el nom de lloc Montcau, existent en el terme de La Garriga, si bé aquest nom Montcau també podria venir del llatí mote cavu, ‘muntanya buida’).
5. CAU topon. 

La Cau: nom d'un santuari de la Mare de Déu situat en el terme de Llaiers, en el cim de la muntanya Morro del Quer, en el municipi de la Parròquia de Ripoll.

//

Una madriguera o guarida es un agujero o túnel que un animal excava en el suelo con el fin de crear un espacio adecuado para habitar o refugiarse temporalmente. Las madrigueras proporcionan al animal protección contra los depredadores y las inclemencias del tiempo. Hay una amplia variedad de animales que construyen o usan madrigueras. Muchos mamíferos excavan madrigueras, especialmente los insectívoros, como el topo, los roedores, como la taltuza y la marmota y los lagomorfos, como el conejo. Se estima que una sola madriguera de marmota ocupa un metro cúbico, y desplaza 320 kilogramos de tierra. Incluso los carnívoros, como las suricatas y las ratas canguro, construyen madrigueras. Hay también peces, anfibios, reptiles y aves que excavan madrigueras, al igual que numerosos invertebrados, como insectos, arañas, erizos de mar, almejas y gusanos. Las madrigueras se pueden construir en una gran variedad de lugares. Las ratas canguro las construyen en la arena fina; las termitas, en la madera; algunos erizos de mar y almejas, en la roca. Igualmente dentro de los diferentes tipos de madrigueras destaca las castoreras, creadas por los castores. También tienen diferentes grados de complejidad: desde un simple tubo de unos pocos centímetros de longitud, hasta una compleja red de túneles y cámaras interconectadas, de cientos de metros, como algunas conejeras.

madriguera

Del lat. vulg. *matricaria, y este der. del lat. matrix, -īcis 'hembra reproductora', 'hembra de cría, nodriza'.
1. f. Cueva en que habitan ciertos animales, especialmente los conejos.
2. f. Lugar retirado y escondido donde se oculta la gente de mal vivir. (Ejemplo, el cado de la Ascuma, en Calaceite)

domingo, 16 de abril de 2017

porta

PORTA f.: cast. puerta.

porta, de portá, porta ca aquí, porta'm una cosa de la tenda

porta, mel, abelles, Beceite, Beseit

I. || 1. Obertura feta expressament a la paret o mur d'una construcció perquè serveixi de pas per a entrar-hi i sortir-ne. Dauant la porta de l'eglea, doc. a. 1250 (Pujol Docs. 24). Foren davant les portes d'aquells dos albercs, Llull Blanq. 12. Sa muller e'ls infants e ell mateix foren tan pobres que quirent per les portes morien de fam, Llull Felix, pt. i, c. 11. Fins a la porta del castell,Tirant, c. 10. I sien fortes | per conquerir les portes | dels enemics, Alcover Poem. Bíbl. 40. Porta forana: la que dóna pas d'una casa al carrer. Un hom rossegà son pare entrò a la porta forana de son alberch, Genebreda Cons. 131. Porta del pati: la que dóna pas de l'interior d'una casa al corral o pati que hi està adherit. Porta falsa: la situada a la part de darrera o lateral d'un edifici, i que no és la principal d'aquest. Deuallant per la porta falsa en l'ort, Tirant, c. 430. Porta reglar: porta d'entrada al lloc de clausura de les religioses. Porta de carro o Porta cotxera: la que és molt ampla, suficient per a donar pas a carros o cotxes. Tenir porta: (ant.) guardar la porta, impedir el pas. E manà als porters l'Apostoli que no tinguessen porta, ans aquells que'ls nostres manarien que y entrassen, que aquells hi entrassen, Jaume I, Cròn. 524. Treure porta a un lloc: tenir-hi sortida mitjançant una porta. Dos casals... que trauen porta al camí real, doc. a. 1610 (Aguiló Dicc.). Dins les portes d'algú: (ant.) dins la casa o els dominis de tal o tal persona. Ne tu, ni ton fill ne ta filla, ni ton missatge ne ton bestiar ne hom estrany que sia dins les tues portes, Serra Gèn. 80. Dret de portes, o simplement Porta: impost que es paga pel dret de passar per una porta pública o lloc d'entrada a una ciutat, i especialment per passar-hi mercaderies o objectes sotmesos a control. Catius cristians... pagan de porta en l'exida so que's saguex, Conex. spic. 120 vo. Sense pagar dret de portes,Roq. 1. a) La Gran Porta o La Sublim Porta: nom que es donava a l'entrada de la Cort turca, i a la mateixa Cort. Porta, Cort del Gran Turch: Turcici Tyranni aula, Turcica regia, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. per anal., Obertura destinada a donar pas a alguna cosa. a) nàut. Cadascuna de les obertures quadrangulars practicades en el buc d'un vaixell per a la ventilació, per a introduir càrrega, per a manejar l'artilleria, etc. Notxer no deu stibar... nengun fax... pres d'arbres ne de timonera ne de sentina ne de porta ne de negun altre loch on mal pogués pendre,Consolat, c. 83.—b) Obertura per on s'enforna i desenforna i es fan les altres operacions pròpies d'un forn, sia de coure pa, sia de terrisser, de vidrier, etc.—c) Obertura que es fa per a entrar i sortir en les coves o caus de certs animals (Martí-G. Dicc.).—d) Obertura per a entrar dins la bóta (val.).—e) La peça de fusta que forma la part anterior de la pastera (Súria).—f) Part de l'almadrava que dóna accés al grandi i que es tapa amb xarxa un cop ha entrat en el grandi algun peix gros (Roses).—g) Porta reclam: finestreta que comunica la cambra d'una barca de mitjana amb la bodega, i que va proveïda d'una tapadora llevadissa (Blanes).—h) ant. Escotadura, part superior d'una peça de vestit, corresponent al coll. No porten vestidures sinó de tayl veyl... e'l cabeç sia ab porta honesta et poch escollada, doc. a. 1337 (Miret Templers 363).
|| 3. fig. Entrada o principi d'una cosa, d'un estat, d'una situació. (S'usa sovint en plural). Qui era a la porta de la infinida infernal maledicció, Llull Gentil 59. La nafra del costat oberta qui és la porta per hon entren los peccadors,Eximenis Conf. 28. Mort és porta del altre segle, Jahuda Dits, c. 50. Eurídice... encontinent morí e devallà en Infern; sabuda per mi la sua dolorosa mort, devallí a les portes d'aquell, Metge Somni iii. Allà a les portes del cel | trucà sa pobra animeta,Collell Flor. 55. Les místiques portes s'obriren de bat, Costa Poes. 29. A les portes de la mort: en perill imminent de morir.
II. || 1. Peça o peces planes, de fusta o d'altra matèria sòlida, que, adaptades a una obertura practicada en un mur o paret, serveixen per a impedir o deixar lliure el pas per aquella obertura. Obrir la porta: disposar-la de manera que no impedeixi el pas. Tancar la porta: disposar-la de manera que no permeti el pas. Que les portes eren tancades e que no responien, Pere IV, Cròn. 94. Metent foch a les portes, Ardits, i,18. Cauen uns punys damunt la porta vella, Canigó ix. Les crètues de la porta s'enfosqueixen, Ruyra Parada 16. Empènyer la porta: tancar-la incompletament. Barrar la porta: tancar-la fortament amb una barra travessera. La porta normalment és giratòria, fixada a l'obertura per mitjà de frontisses laterals o de golfos o gorrons a la part superior i inferior. Pot cobrir tota l'obertura amb una sola peça, o bé constar de dues peces (que s'anomenen mitges portes, fulles, batents, ales, penques, galtes, berles, ventalles, etc., segons les regions). La porta pot esser massissa o amb vidres (porta vidriera); pot permetre entrar i sortir a peu pla o pot donar sortida a un balcó (porta balconera). Porta corredora: la que per la part de darrera deixa veure els travessers. Porta embarrotada: la que té barres a la part posterior i és llisa a l'anterior. Porta empanyissada: la construïda amb muntants i plafons. Porta encoixinada: la que té la clavenda damunt les barres i que forma relleu a la part anterior (Mall.). Porta llisa: la feta amb posts encolades pel cantell i amb travessers clavats pel damunt, sense marcs ni plafons. Porta muntada: la construïda amb muntants, travessers i plafons. Porta ressaltada: la que té la clavenda que puja damunt el brancal (Felanitx). Porta ferrada: la que duu aplicacions de ferro. Porta clavetejada: la que llueix certa decoració feta de claus de cabota grossa. Porta clavada: la que té les clavendes consistents en posts clavades a les barres, brancals i trasteres (Mall.). Porta engalzada: la que té els plafons engalzats en l'armadura. Porta gorronera: la muntada en un gorró. Porta corredissa: la que s'obre i tanca corrent paral·lelament a la paret. Porta per a la càrrega o Porta de recibo (castellanisme): obertura lateral del buc d'un vaixell, que dóna a la bodega o a les carboneres, i serveix principalment per a introduir la càrrega dins la nau. Tocar o Trucar a la porta: pegar a una porta cops amb la mà, amb una balda o amb altre instrument, per cridar l'atenció dels habitants de la casa o cambra a la qual la dita porta dóna accés. La Volentat... tocà a la porta ab colp de amor, Llull Cont. 328, 20.
|| 2. per anal., Peça de fusta o d'altra matèria sòlida destinada a tapar o interceptar alguna cosa. a) Fusta plana que va lligada a cada un dels dos llibants que porta l'ormeig de la vaca, perquè es mantingui més obert i sigui més fàcil l'entrada del peix al cóp (Vilan. i G.)—b) Porta acaladissa: ant., porta petita composta de dos o més taulons grossos assegurats amb fustes o amb barres de ferro als canals o portells d'una presa de riu, per a aturar o deixar passar l'aigua pujant-se o baixant-se; cast. compuerta (Labèrnia S. Dicc.). Portes acaladisses: Cataracta, Pou Thes. Puer. 11.
III. Vena porta: vena que condueix la sang venosa al fetge; cast. vena porta.
IV. pl., ant. Béns adventicis de l'Església. Li done la sua propina y ajuda de costa, ademés de les portes y adventicis de la Iglésia que li dona, doc. a. 1659 (BSAL, vii, 86).
V. ant. Port. Com foren entrats en la porta de Líger, fermaren aquí ànchora, Reis Bret. 225. Porta de mar: Portus; Puerta de mar, Nebrija Dict.
Porta: llin. existent a Badalona, Barc., Igualada, Vilan. i G., L'Arboç, Valls, Agramunt, Balaguer, Rosell, etc. Existeix la variant Portes o Portas (Cornellà, Dénia, Al., Vall de Gallinera, Mall., Eiv., etc.).
    Loc.—a) Estar a la porta: estar a la vora, molt prop. Pus part mar vos ha Déu dat conquerir, que a lo que està a la porta de vostre regne que u conquirats, Jaume I, Cròn. 128.—b) A la porta, o En porta: molt pròxim, a punt d'arribar, d'esdevenir-se. Tenim es còlera en porta, Roq. 28.—c) Tirar les portes a baix (o a terra): picar a les portes molt fort, amb violència.—d) Obrir de porta en ample: esbatanar, obrir en tota l'amplitud. No romp ses relacions amb sa família, però està obert de porta en ample tot lo dia a parents y esterns, Ignor. 24.—e) Entrar per la porta gran: ingressar a un lloc o en un càrrec amb tots els honors, per mèrit o dret propi.—f) Agafar o Prendre la porta: anar-se'n d'un lloc, sobretot si és amb indignació o a contracor.—g) Passar la porta o Agafar el camí de la porta: anar-se'n d'un lloc, sobretot per comiat o imposició d'altri.—h) Mostrar la porta o Fer passar la porta a algú: manar-li que se'n vagi.—i) De porta en porta: d'una casa a l'altra, sobretot per captar o demanar alguna cosa. Surten a replegar almoyna de porta en porta,Ignor. 22.—j) Anar per portes: arruïnar-se, reduir-se a no res. El crèdit de la casa, d'aquesta feta se'n va anar per portes, Genís Julita 37.—l) Tirar algúper portes: conduir-lo a la ruïna, reduir lo a la misèria.—m) Tancar les portes a algú: impedir-li l'entrada o negar-li l'auxili. Totes les portes li són tancades, Metge Somni i. A tot bon consell ferm tanquen la porta, Proc. Olives 948.—n) De portes enfora: des de fora, sense conèixer íntimament l'assumpte.—o) A l'altra porta, que aquesta no s'obre (or., occ.); A una altra porta en donen dos (bal.); A bona porta t'agafa la fam (val.): es diu per denegar a algú allò que demana, sia almoina, sia un favor, etc.—p) Donar la porta o les portes per la cara, o pels ulls, o pels nassos, o pels morros, o pels bigotis: tancar la porta a algú, no deixar-lo entrar, negar-li el pas. Ell me ha dat la porta per los ulls, ell me ha tancat la porta, Lacavalleria Gazoph. Si jo m'ho sé pensar, li tiro la porta pels bigotis, Genís Mercè 49.—q) Anar portes obertes: mostrar-se, de paraula, molt generós; prometre molt (Mall.). «Sa madona d'aquest lloc | sempre va portes obertes: | carrega la gent d'ofertes, | promet molt i ateny poc» (cançó pop.).—r) Mirar darrera la porta: prendre moltes precaucions, considerar atentament les conseqüències d'allò que un pensa fer.—s) Tocar a totes les portes: sol·licitar l'ajut de tots.
    Refr.—a) «A porta tancada, el diable se'n torna»: significa que si l'enemic troba resistència forta, sovint desisteix d'atacar.—b) «Quan se tanca una porta, se n'obre una altra»: vol dir que quan apareixen dificultats serioses, solen presentar-se també solucions favorables.—c) «De portes enfora, és una cosa, i quan s'és a dins, és una altra»: es diu de les persones, institucions, empreses, etc., que tenen una manera aparent d'esser, ben distinta de com són en realitat.—d) «Vista la porta, sabuda la gent»: significa que per l'aspecte exterior d'una casa es pot jutjar la manera d'esser dels seus habitants.—e) «L'hostaler a la porta, poca gent a dins»: vol dir que quan el cap d'una empresa està desenfeinat, no sol anar gaire bé el negoci.—f) «El més dolent pas és el de la porta»: significa que per a anar de viatge o començar una empresa important, la cosa més difícil és l'acte inicial.—g) «Dona morta, diners a la porta»: vol dir que el qui ha quedat viudo sol trobar bones ocasions de tornar-se casar i adquirir diners.—h) «Torta o no torta, davant la porta»: aconsella casar-se amb una dona del veinat.—i) «Val més un veí a la porta que un parent a Mallorca.»—j) «Una casa amb dues portes és mala de guardar».
    Fon.: pɔ́ɾtə (pir-or., or.); pɔ́ɾtɛ (Sort, Tremp, Balaguer, Ll., Urgell, Fraga, Gandesa); pɔ́ɾta (Andorra, Calasseit, Tortosa); pɔ̞́ɾta (Cast., Val.); pɔ̞́ɾtɔ (Al.); pɔ̞́ɾtə (Bal.); pɔ́lta (Alg.).
    Intens.:—a) Augm.: portassa, portarra, portarrassa, portassarra.—b) Dim.: porteta, portetxa, portel·la, porteua, portica, portiua, portina, portarrina, portarrona, portoia, portarrinoia, portinga, portarringa.—c) Pejor.: portota, portot.
    Etim.: del llatí pŏrta, mat. sign. I, II.

PORTÀ topon.
Poblet situat en la Vall de Querol (Cerdanya francesa), prop d'un altre que sol escriure's Portè. Segons Krüger Spr. Geogr. 4, el nom de Portà és pronunciat pɔ́ɾtə per la gent del país.

lunes, 2 de marzo de 2020

La botica del llauradó

La “botica” del llauradó.
L’agüelo “Sebeta” es un puñetero; de cuan en cuan li agrade “maure lo niu de avespes” pa que no se endormisquen les avespes. Avui, en esta charrada, segú que ubriré la “caisa dels trons”, pero hu fach volén, pa que mol “sabé populá” isque a la llum y no se piárdegue.
Ñá que aclarí que la “botica” o botiga, según los pobles, es lo que en castellá se diu farmasia.
Mols camíns se ha parlat de que la chen de poble viu més añs que la de la capital; que deu de sé per la vida sana que porten y perque no tenen tanta contaminasió, al no tindre tantes fábriques y tans fums de les calefacsións y dels coches.
Yo afechisco que, a lo milló sense donamos cuenta, los que viuen als pobles tenen algo més: la “botica” del llauradó.
Ya sé que casi tots vatres tindreu més coses de les que vach a posá aquí, pero es que yo sol vull doná com un ejemplo, que los demés podreu completá, ficán més coses, que ne ñán, segú.
Y es que als pobles, ademés de minchá més sá y natural que a les capitals, mincháen algunes coses que no se aprofitáen a les siudats, en part perque no les teníen y en part perque tampoc sabíen pa qué servíen. Algunes voltes als pobles hasta sense sabé pa qué valíen tampoc; sol perque ere una costúm aprofitá tot lo que se podíe minchá, sense que fare mal. Ere una manera més de umplí la tripa.
Lo que vach a posá se fáe cuan yo era menut; se fáen moltes més coses pero ya no men enrecordo de com se díen les herbes que mos mincháem y no mos pasáe res. Encara milló, eises herbes segú que mos achudáen a está més sans, a viure més añs.
La machoría de les coses, avui les podeu veure a Internet y damún en més amplaria de la que yo poso aquí.
A casa, cuan ma mare o m’agüela fáen col o col de grumo com diuen algúns, lo troncho nol tiráe, lo peláe y pals chiquets: Aisina se anáe matán la fam.
Cuans camíns al inviarn ham minchat ensalada de col, qué bona. Y al estíu, cuan un meló de carn eisíe viart, se fae en ensalada com si fore pepino, perque, en realidat habíe eisit pepino.
Anán al campo, per algúns “trosos”, daball de les archilagues, dels romés o dels timós se criae una cosa que ere pareguda, en la forma, als panals de les abelles y que natres li diebem “mamelletes”, me pareis que eren rochetes; pos mos hu mincháem.
Ñabíe un atra planta, que no men enrecordo cóm se diebe, que fáe unes coses menudetes, redonetes, a les que natres los diebem “panets” y tamé pa dintre.
Cuan peláem les carchofes, poc, que entonses se aprofitáen més que ara, a lo milló perque ne ñabíe poques y teníen que cundí no pa aplená los plats, sino pa que ne ñaguere pa “embrutíls” tots y a sucá pa, que quedáen mes llimpios que ara al traurels del fregaplats. Dieba que les fulles de damún de la carchofa que se lleven, a la part de bais de dintre quede una rebarbeta, blanca, pos eisa mos la mincháem tamé.
Del caldo de bullí la carchofera se aprofitáe alguna tasa, ere bo pal feche, pa no tindre pedres a la vesícula.
Les fulles del pi, en tisana o jarabe, eren bones pals problemes de la respirasió.
Les de la olivera, en tisana, baisen la tensió.La botica del llauradó, fulles, olivera
Les de la figuera pals triglicéridos, pa la diabetes y la bronquitis.
Les figues pa la tensió y pa mantindre lo tipo o pa aprimás, si voleu.
Les infusións de fulles de chinebre son bones pals riñóns, la artritis reumatoide, pa la gripe, pals catarros, pa la pell, …
Les boletes del mateis chinebre, ben madures si no son mol amargues, tamé pals riñóns y pa achuda a pixá a qui tingue eise problema.
Les pepites (les llaós) de la carbasa, pelades; minchán un pesiguet cada día, tots los díes del añ, ma de san pa la próstata.
Unes “papatiarres”, ben rentades, frechides en bon oli a una paella; lo suc que quede, tot ben machacat; lo ungüen que is, untat, va de maravilla pa les cremadures.
Y ……. Podríem seguí en tots los albres y les plantes, pero per avui ya val, qui ne vullgue més que miro per Internet. Ademés allí pose que lo que yo tos hay dit servís pa més coses. Pero als nostres pobles ya se fáe mols añs, pero que mols añs abáns de que nasquere lo dichós Internet.
A tot asó, com regla cheneral, ñauríe que afechí lo nesesari que es aná sempre mol llimpio, sobre tot rentás les mans que son les que porten lo minchá a la boca, pero que, si no mo les rentém a subín, tamé poden portá infecsións y bichets que mos posarán malals.
Dispués de asó a ver quí es lo llisto que pregunte per qué la chen de poble está més sana y viu més que la de la siudat. De totes maneres asó sol son recuerdos de un vell, teníu cuidau y, abáns de pendre algo a lo que no esteu acostumbrats, consulteu al dotó, no sigue cosa que yo no hasca esplicat be la resiapta, la cantidat usada no sigue la nesesaria y no tos vasque be pa algún atra cosa o, Deu no vullgue, se enveneno algú.
Ara si voleu podeu afechí més resiaptes, que ne falten moltes, an esta “botica” del llauradó.
FIN

del apothecari (Apotheke en alemán es la farmássia).


// Algúns comentaris a https://www.facebook.com/groups/1661943157400028/permalink/2591486684445666/

A la Codoñera mos minchabem unes erbes que li diguebem esparbantalles y tamé unes piñetes que estaben al centro de uns carts, se pareisie a una carchofa pero punchaen, llevabem les fulletes y lo cor estae bonisim.Y cuan anaem pel riu minchabem la part blanqueta del final dels chuncs.


// Luis afegix:

An algúns restauráns de Fransa tenen com a un plat espesial la sopa de ortigues, diuen que va be pa la artrosis, próstata, pedres al riñó, mal de cap, pa los que sels cau lo pial, inflamasió de vías urinarias en fin pa tot.

viernes, 17 de mayo de 2024

Masti, Mausti - Mastic, Mastec

Masti, Mausti, s. m., mâtin, gros chien.

Se fes cassar als pastors ab cas et ab mastis et ab lebriers, si com hom fac lop. V. de P. Vidal.

Se fit chasser par les bergers avec chiens et avec mâtins et avec lévriers, ainsi comme on fait loup.

(N. E. Padecía de licantropía: trastorno mental en que el enfermo se cree transformado en lobo e imita su comportamiento. Carlitos Terés Bellés no está mucho más sano mentalmente que Pere Vidal en su tiempo, padece catalanismo agudo, prácticamente incurable.)

Semblon mastis que layron a totz, e mordon aquelh que podon.

(chap. Pareixen mastins que lladren a tots, y mosseguen an aquells que poden.)

V. et Vert., fol. 25.

Ressemblent à mâtins qui aboient à tous, et mordent ceux qu'ils peuvent.

(“Mas pres de fontaina e de pratz

Nos metetz, e pres de boscatge,

Car li castel nos so salvatge;

Mas nos partim dels Catalas,

Que menhs n’ i trobam de vilas

Que de gens de l’ encontrada.”)

Botiga Ascuma




Fig. Mueyran totz cestz maustis. Roman de Fierabras, v. 356.

Meurent tous ces mâtins.

Foron porc en Guavauda,

E en Vianes foron ca,

Et en Velaic foron masti.

P. Cardinal: Tan son valen.

Furent porcs en Gévaudan, et en Viennois furent chiens, et en Vélay furent mâtins.

ANC. FR. Car un mastins de loing l' abaie,

Qui en avoit senti la trace.

Roman du Renart, t. I, p. 92.

CAT. Mastí. ESP. Mastín. PORT. Mastim. IT. Mastino. 

(chap. Mastín, mastins; per ejemple del Pirineu.)

Mastín, mastins; per ejemple del Pirineu

 

2. Maustina, s. f., mâtine, la femelle du mâtin.

Plus es puta que maustina.

Marcabrus: Dirai vos senes.

Est plus libertine que mâtine.

Adjectiv. Ans a voluntat maustina.

Marcabrus: L' iverns vai.

Mais a volonté de mâtine.

ESP. Mastina. (chap. Mastina, mastines: femella del gos mastín.)

 

Mastic, Mastec, s. m., lat. mastice, mastic, gomme, résine.

Tel de talpa, mastic, enses,

Marme blanc, can polverat es,

Ab clara d'un hueu destrempatz.

Mastec polveratz gitas sus.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Détrempez fiel de taupe, mastic, encens, marbre blanc, quand il est pulvérisé, avec glaire d'un oeuf. 

Jetez dessus mastic pulvérisé. 

Del frug geysh oli, e de la scorsa, rozina, dita mastix.

(chap. Del fruit ix oli, y de la escorsa, ressina, dita mastix; pega grega, brea.)

Eluc. de las propr., fol. 211.

Du fruit il sort huile, et de l'écorce, résine, dite mastic.

CAT. Masteg. ANC. ESP. Masticis (N. E. almaçiga, almaste, almastec, almastica, mastech, mastec, masticum, almaciga, masticis, mastique, mastuch, mastice, almastic, al-máciga, mastix, masticis. La mastika es también un licor anisado típico en Bulgaria, quizás el nombre venga por lo pegajoso que es ese tipo de licores como el Ouzo, anís, aguardiente anisado, etc.)

mastika peshtera, almaçiga, almaste, almastec, almastica, mastech, mastec, masticum, almaciga, masticis, mastique, mastuch, mastice, almastic, al-máciga, mastix, masticis

 

PORT. Mastique. IT. Mastico. (chap. pega grega, brea; mon pare fée aná per a empeltá esta pega grega, crec que se fée en la sera de bresca de les abelles.)

Beceite lanza olivos mandarinos al mercado

domingo, 18 de noviembre de 2018

dicsionari chapurriau - castellá, E

eclesiástic, eclesiastics eclesiástico, eclesiásticos
ecografía ecografía
ecografíes ecografías
ecológic, ecologics ecológico, ecológicos
economía, economíes economía, economías
económic, economics económico, económicos
económica, económiques económica, económicas
edat, edad edad
edats, edads edades
Edificá – edifico, edifiques, edifique, edifiquem o edificam, edifiquéu o edificáu, edifiquen – edificaría – edificara – edificaré
  edificar
edificada, edificades edificada, edificadas
edificassió edificación
edificassions edificaciones
edificat, edificats edificado, edificados
Edifissi – Cómo se dice edificio en chapurriau ? - Edifissi – Ya sé que es difícil, pero cómo se dice? edificio
editorial (per ejemple, Cossetánia Edissions) editorial
editorials editoriales
educá educar
educades educadas
educassió educación
educat, educats educado, educados
efecte, efectes efecto, efectos
efectivamen efectivamente
efectuada, efectuadas efectuada, efectuadas
efectuat, efectuats efectuado, efectuados
efeméride, efemérides efeméride, efemérides
eficás eficaz
eficassia eficacia
efímera, efímeres efímera, efímeras
égloga, églogues égloga, églogas
   
éissa, eissa, eixa esa
eissadella, eixadella (vore cavegueta), eissadelles, eissadelleta azada
eissamplides ensanchadas
eissamplit ensanchado
eissamplit, eixamplit, enchamplit, fet mes ample ensanchado, hecho más ancho
éisse, eisse, eixe, ixe ese
eissecá, eixecá, eissecás, eixecás levantar, levantarse
eissugamans, eixugamans, toalla per a eixugás les mans toalla para las manos
eissugás, eixugás (les mans) secarse (las manos)
eissugue, eixugue (se) se seca
eix ! Becs ! interjecsió per a demostrá fástic, escrúpol. Eix ! Interjección para demostrar asco.
eixa esa
eixadella azada
eixam, eixams de abelles, abella enjambre de abejas
eixamplín (g) ensanchando
eixecá, aixecá, alsá, eixecás, aixecás, alsás – yo me eixeco, eixeques, eixeque, eixequem o eixecam, eixequéu o eixecáu, eixequen – si yo me eixecara, eixecares, eixecare, eixecarem, eixecareu, eixecaren – yo me eixecaría, eixecaríes, eixecaríe, eixecaríem, eixecaríeu, eixecaríen - levantar, levantarse
eixecabe, eixecáe levantaba
eixecada levantada
eixecades levantadas
Eixécal ! Levántalo !
eixecála levantarla
eixecáli la falda levantarle la falda
eixécam levántame
eixecán (g) levantando
eixecánli levantándole
eixecánse levantándose
eixecarán levantarán
eixecare levantara
eixecarem levantaremos
eixecaren levantaran
eixecat levantado
Eixécat ! Levántate !
eixecats levantados
eixeco levanto
Eixequéutos ! Levantaos !
eixérrit , fem, femé estiércol, fiemo
eixida salida
eixides salidas
eixíe salía
eixíem salíamos
eixíen salían
eixim salimos
eixín (g) saliendo
eixirá saldrá
eixirán saldrán
eixiríe saldría
eixíssen de la carretera salirse de la carretera
eixit salido
eixits salidos
eixos esos
éixos, eixes, eixos, eixes esos, esas
eje, ejes eje, ejes
ejecussió ejecución
ejecutá ejecutar
ejecutaríen ejecutarían
ejecutiu, ejecutiva, ejecutius, ejecutives ejecutivo, ejecutiva
ejecutós ejecutores
ejemple ejemplo
ejercicio, ejersissi, ejercicios, ejersissis ejercicio, ejercicios
ejersí ejercer
ejersín ejerciendo
ejersínles ejerciéndolas
ejérsit ejército
elecsió, elecsions elección, elecciones
eléctric, eléctrica eléctrico, eléctrica
electrissidat electricidad
electrodoméstic, electrodomestics electrodoméstico, electrodomésticos
elefán, elefans, elefanta, elefantes elefante, elefantes, elefanta, elefantas
elegán, elegans, eleganta, elegantes elegante, elegantes
eleganmen elegantemente
elegit (triat, vore triá) elegido
elemén, elemens elemento, elementos
elemental, elementals elemental, elementales
elevá elevar
elevánse elevándose
elevassió elevación
elevats elevados
elevo elevo
eli! ali!, interjecsió: així así, así
eliminá: elimino, elimines, elimine, eliminem o eliminam, eliminéu o elimináu, eliminen; eliminat, eliminats, eliminada, eliminades eliminar
elíptic, elíptica elíptico, elíptica
ell, ells, ella, elles él, ellos, ella, ellas
elocuén elocuente
elocuenmen elocuentemente
elocuensia elocuencia
embadurná embadurnar
Embadurnaben, embadurnáen embadurnaban
embaixades, embajades embajadas
embaixadó, embajadó, embaixadós, embajadós embajador, embajadores
embalo (me), agarro molta velossidat me embalo, cojo mucha velocidad
Embarás, embarassos Embarazo, embarazos
embarassada embarazada
embarcá, embarcás embarcar, embarcarse
embarcarem embarcaremos
embarcassió, embarcassions embarcación, embarcaciones
embargat embargado
embargo (sin) embargo (sin)
Embassadó, embut, embassadós, embuts embudo
embastida (construcsió), andamio andamio
embaucadó, embaucadós, embaucadora, embaucadores embaucador
embebénse bebiéndose, absorbiendo
embebíen bebían, absorbían
embelesadó embelesador
embescut, embegut embebido, absorto, empapado, enfrascado, ensimismado, concentrado, extasiado, abstraído, absorto, alucinado, centrado, atento
embestí embestir
embestínlo embistiéndole
embobat, abaubat, embobats, abaubats; vore baubo embobado, embobados
   
embolic, embolics, embroll, lío, maraña, follón, barullo, confusió, desorden, embuste, invensió, bola, bulo, mentira, trola embrollos, líos
Embolicá - embolico, emboliques, embolique, emboliquem o embolicam, emboliquéu o embolicáu, emboliquen – embolicat, embolicada, embolicats, embolicades – embolicán / embolíca (imperatiu) liar, envolver
embolicada, embolicades liada, envuelta, liadas, envueltas
embolicáe, embolicabe liaba, envolvía
embolicál liarlo
embolicámos liarnos
embolicán (g) liando
embolicánles liándolas
embolicánse liándose
embolicare liara, liase
embolicás liarse, envolverse
embolicat, embolicats liado, envuelto, liados, envueltos
emborollá, embrollá, embullá, embolicá, destorbá / embroll, embolic embrollar, embrollo, lío, maraña, follón, barullo, revoltijo, confusión, desorden, enredo, embuste, invención, bola, bulo, mentira, trola
emborrascat, emborrascats emborrascado, emborrascados
emborroná emborronar
Emboscada, emboscades emboscada, emboscadas
embossá, embossás embolsar - atascar, atascarse
embossinat, embossinada, per un bossí (mos de algo) atragantado, atragantada
Embotá – ficá a la bota - mellá, despuntá, achatá, desafilá, - ofuscás, insensibilisás, atontás embotar, mellar, achatar, desafilar, despuntar, enromar, ofuscarse, insensibilizarse, acorcharse, anquilosarse, atontarse
embotarem embotaremos
embravit, embravits embravecido, embravecidos
embriagá embriagar
embriagabe embriagaba
embriagadó, embriagadós, embriagadora, embriagadores embriagador, embriagadores, embriagadora, embriagadoras
embriagat, embriagats embriagado, embriagados
embrió, embrions embrión, embriones
embroll, embolic embrollo, lío, maraña, follón, barullo, revoltijo, confusión, desorden, enredo, embuste, invención, bola, bulo, mentira, trola
embromat, embromats, abromat, abromats con niebla
embruixada, embruixades embrujada, embrujadas
embruixáu, embruixéu; embruixá embrujáis
embrutá (brut), embrutí; vore brut ensuciar / ver sucio
   
embrutisquen, embrutixquen ensucien
embuste, mentira embuste, mentira
embustero, embustera, mentirós, mentirosa, mentira, embuste embustero, mentiroso
embusteros, embusteres embusteros, embusteras
embutí embutir, meter
embutíe embutía, metía
embutíen embutían, metían
embutiguere embutiera, metiera
embutínse metiéndose
embutit, embutits embutido, embutidos
embutix (se, s´) mete (se)
embutixgo (me, m´) me meto
emergensia, emerjansia emergencia
emergensies, emerjansies emergencias
emergí emerger, sobresalir, aparecer, flotar, brotar, asomar, germinar, manar, manifestar, nacer, surgir
emigrá emigrar
eminansia, eminensia eminencia, eminencias
eminén, eminens eminente, eminentes
emissora, emissores emisora, emisoras
emita, ermites, per lo camí vert que va a la ermita ermita, ermitas, por el camino verde que va a la ermita
emitíe emitía
emitíen emitían
emitixgo emito
emolumens, salari, sueldo, jornal, remunerassió, cuota, habés, pago, paga, soldada emolumentos, salario, sueldo, jornal, remuneración, cuota, gaje, haberes, pago, paga, soldada
emossió / emosió emoción
emossioná emocionar
   
emossionada, emosionada emocionada
emossionál emocionarlo
emossionán emocionante
emossionat emocionado
emossione, emosione emociona
emossions, emosions emociones
   
empach, empachs empacho, empachos
empalagá, empalagós, empalagosa empalagar, empalagoso, empalagosa
empalagaben empalagaban
empalissada, valla, seto, ras, barrera, estacada, tapia, vallat empalizada, valla, seto, cerca, barrera, estacada, tapia, vallado, cercado
empalmá empalmar
empalme, empalmes empalme, empalmes
empanada, empanades – vore aplastades, aplanades empanada, empanadas – aplastadas
empanánlo empanándolo, aplastándolo
empañá, empañás empañar, empañarse
empañe empaña
empapá (vore amerá) empapar
empapabe empapaba
empapades empapadas
empapat, chopet, chopo, amerat empapado
empapussá, atiborrá empapuzar, engullir, hartar, atiborrar, hinchar
empapussáls empapuzarlos
empapussat, empapussada, empapussats, empapussades empapuzado, empapuzados, empapuzada, empapuzadas
empapusse empapuza
emparellá emparejar
Empastrá – empastrás – empastro, empastres, empastre, empastrem o empastram, empastréu o empastráu, empastren – empastrán – empastrara, empastrares, empastrare, empastrarem, empastráreu, empastraren - aplastar
empastrada aplastada
empastrat aplastado
empastre, empastres, de emplastrum – l'arrós s'ha eixugat y ha quedat fet un empastre – de empastrás, ell se empastre contra la paret – enfermedat de les mules a les barres, la dentadura, lo empastre o fava es una enfermedat que sels fa a les mules prop de les dens. Emplasto – de aplastarse - golpearse : él se aplasta contra la pared.
empatía empatía
empeltá – empelto, empeltes, empelte, empeltem o empeltam, empeltéu o empeltáu, empelten – empel, empeltat, empeltada – empeltán – empeltara, empeltares, empeltare, empeltarem, empeltáreu, empeltaren injertar
empeltre, oliva, olivé – un empel es un rechito de un ábre que s´ha de plantá y después empeltá, o un abret jove oliva variedad empeltre
empendre emprender, reprender
empéndrel emprenderlo
empéndrels emprenderlos
empeñá empeñar
empeñabe empeñaba
empeñada, empeñades empeñada, empeñadas
empeñat, empeñats empeñado, empeñados
emperadó, emperadós emperador, emperadores
empichorán, empijorán (de pijó, pichó) empeorando (peor)
empijorán empeorando (peor)
empinada empinada
empinades empinadas
empináe, empinabe empinaba
Empinás – yo ting un animalet que ni té os ni té espina y en sentí auló de pichina se empine y se fique dret empinarse
empinat, empinats empinado, empinados
Empleá, empleás - empleo, emplées, emplée, empleém o empleam, empleéu o empleáu, empléen – emplearé, emplearía, empleara emplear, usar
empleabe, empleáe empleaba
empleades empleadas
empleáen, empleaben empleaban
empleáles emplearlas
empleám, empleém empleamos
empleán (g) empleando
empleat, empleats – mal empleat! empleado, empleados – lástima (mal empleado) !
Emplumá - empenachá, castigá, arrestá, processá, prossesá, empapelá emplumar, empenachar, castigar, arrestar, procesar, empapelar
emplumat emplumado
empobrí, empobrís empobrecer, empobrecerse
empobrit, empobrits, empobrida, empobrides empobrecido, empobrecidos, empobrecida, empobrecidas
empobrixen empobrecen
emporta (que yo me) que yo me lleve
emportá, emportás llevar, llevarse
emportada, emportades llevada, llevadas
emportáe, emportabe (se) llevaba (se)
emportáen, emportaben llevaban
emportám llevarme
emportámela llevármela
emportámol llevárnoslo
emportánse llevándose
emportánsel llevándoselo
emportaré llevaré
emportaren llevaran, llevasen
emportaríe llevaría
emportaríen llevarían
emportás llevarse
emportássel, emportassels llevárselo, llevárselos
emportássela, emportásseles llevársela, llevárselas
emportat llevado
Empórtat llévate
Empórtateles llévatelas
emporte (se, s´emporte) lleva (se)
emportem o emportam llevamos
emporten llevan
emportes llevas
emportéutola lleváosla
emporto llevo
empotrá empotrar
empotrada, empotrades empotrada, empotradas
empotrat, empotrats empotrado, empotrados
emprén emprende
emprendedó o emprenedó, emprendedós o emprenedós, emprendedora o emprenedora, emprendedores o emprenedores; empendre emprendedor, emprendedores, emprendedora, emprendedoras; emprender
emprenén emprendiendo
empreng emprendo
empreñá, empreñás enfadar, enfadarse
emprés emprendido
empresa, empreses empresa, empresas
empresonat, a la presó aprisionado, en la cárcel, preso
empuñá empuñar
En mí, en tú, en ell, en ella, en natros, en vatros, en ells, en elles – en coche conmigo, contigo, etc – en coche
enaigües / en aigües enaguas / con aguas
enaigüetes enagüillas
enamoraben enamoraban
enamorades enamoradas
enamoramén enamoramiento
enamoramens enamoramientos
enamorán (g) enamorando
enamoránse enamorándose
enamoraríe enamoraría
enamorás enamorarse
enamorat enamorado
enamorats enamorados
enamorautos o enamoreutos enamoraos
enana, enanes enana, enanas
enanet, enanets enanito, enanitos
enano, enanos, com Jordi Pujol lo mafiós enano, enanos
enarboláe, enarbolabe (se) – se alterabe se alteraba, enarbolaba
encá, encara, vore texto de Ricart Garcia Moya aún
encabritat, encabritats encabritado, encabritados
encadenades encadenadas
encaixá, encajá encajar
encaje, encajes – No es lo mateix mich metro de encaje negre que un negre te encajo mich metro. encaje, encajes
encalada, encalades, encalat, encalats – pintat en cal, cals encalada
encaminá, encaminás encaminar, encaminarse
encaminabe, encamináe encaminaba (él, ella)
encaminare encaminara, encaminase
encaminás encaminarse
encaminat, encaminats encaminado, encaminados
Encamino – me fico en camí Encamino – me pongo en camino
encán, encanto, encans, encantos encanto, encantos
encaná, encanás (de plorá) – les campanes tamé se poden encaná - – de tan plorá, se va encaná, no li ixíe la veu Pasmarse o quedarse envarado por la fuerza del llanto o de la risa. - Las campanas también pueden encanarse
encanáe o encanabe (se) se pasmaba por el llanto
encantá, encantás encantar, quedarse como encantado, ensimismado
encantabe o encantáe encantaba
encantada encantada
encantades encantadas
encantadet, encantadets encantadito, encantaditos
encantadó, encantadós encantador, encantadores
encantáe, encantabe encantaba
encantáen o encantaben encantaban
encantamén, encantamens encantamiento, encantamientos
encantat, encantats encantado, encantados
Encante – me encante : me enchise Encanta – me hechiza
encanten encantan
encaparrás (de caparra) encaparrarse, ponerse tozudo con algo, metérsele algo en la cabeza a alguien (de caparra : garrapata)
encaparrás, ficásseli una cosa al cap an algú (tossut) metérsele algo en la cabeza a alguien (tozudo)
encará, concará, encarás, concarás encarar, concarar, encararse
encara, encá aún
encaráen, encaraben (se) Se encaraban
encaramánse encaramándose
encarás encararse
encarcarat de fred, encarcarada de fred (vore carpit) helado de frío, helada
encaríe encarecía
encariñás encariñarse
Encariñat, encariñada, encariñats, encariñades encariñado, encariñada
encarnades encarnadas
encarnassió encarnación
encarnat encarnado
encárrec encargo
encarrecs encargos
encarregá encargar
encarregabe encargaba
encarregaben encargaban
encarregada encargada
encarregades encargadas
encarregáe, encarregabe encargaba
encarregáen, encarregaben encargaban
encarregáes, encarregades encargadas
encarregáli encargarle
encarrégam encárgame
encarregán (g) encargando
encarregánles encargándolas
encarregánlos encargándoles, encargándolos
encarregará encargará
encarregarán encargarán
encarregarem encargaremos
encarregaríe encargaría
encarregaríen encargarían
encarregás encargarse
encarregat encargado
encarregat encargado
encarregats encargados
encarrego, encarrego encargo
encarregue encarga
encarreguen encargan
encarselá, empresoná, ficá a la presó encarcelar
encarselat, encarselats, encarselat, encarselats encarcelado, encarcelados
encasquetá encasquetar
encatarrá, encatarrás costiparse, constiparse
encatarrará (se) costipará (se)
encatarrat costipado, con catarro
encatarro (yo me) – en catarro (en Luisico Raxadel de Valdarrores) yo me costipo – con "catarro", mote de Luis Rajadell de Valderrobres
encatarron encatarren, resfríen
enchampá atrapar, agarrar
enchampades atrapadas, agarradas
enchampats atrapados
enchegá, engegá un motor arrancar un motor
enchís hechizo
Enchisá - me enchise (me encante, chifle) Hechizar, encantar, gustar mucho – me encanta
enchisat, enchisada, enchisats, enchisades hechizado, hechizada, hechizados, hechizadas
enchise hechiza (él, ella)
enchisos hechizos
enchochamén (chocho), enfigamén (figa), encoñamén enchochamiento
enchufá enchufar
enchufat, enchufats enchufado, enchufados
enchufe, enchufes enchufe, enchufes
enchumenera, chumenera chimenea
enclavá clavar
enclavat clavado
enclenque, escuchimisat, arguellat, canijo, raquític, birriós, renacuajo (vore cullerot), débil, fluix, cagarniu enclenque, escuchimizado, canijo, raquítico, birrioso, enfermizo, enteco, renacuajo, débil, flojo
encomaná (comanda) Encargar (en una tienda), encomendar, pedir (pedido)
encomanada pedida
encománam encomiéndame
encomanán (g) encargando
encomanánlo encomendándolo, encargándolo
encomanánlos encomendándoles, encargándoles
encomanat encargado, pedido, encomendado
Encomiable, encomiables – elogiable, loable Encomiable, elogiable, laudable, loable, ponderable, plausible
enconá, avivá, aumentá, cabrejá, enfadá, mosquejá, exasperá, incrementá, intensificá enconar, exacerbar, recrudecer, avivar, aumentar, cabrear, enfadar, exasperar, incrementar, intensificar, enardecer
encongí, encongís encoger, encogerse
encongíx encoge
Encorre – perseguí – sel dels animals o de les persones, la cabra se encorre, ya va bona. estar en celo – perseguir – celo de los animales o de las personas, la cabra está en celo (se corre), “ya va buena”
encorrén (g) persiguiendo, estando en celo
encorríen estaban en celo / perseguían
encortinat, encortinats encortinado, encortinados
encorvat, encorvats, encorvada, encorvades encorvado, encorvados, encorvada, encorvadas
encostes (vore a cascarrulles) a cuestas, a la espalda
encrusa, encruses - ferro per a picá la dalla en martell – yunque hierro para picar la guadaña o dalle – yunque
encubert, encuberts encubierto, encubiertos
encubridó, encubridós encubridor, encubridores
encuentro, trobada encuentro
encuentros, trobades encuentros
endabán, a dabán (vore dabán) alante, delante
endemoniat, endemoniats, endemoniada, endemoniades endemoniado, endemoniados, endemoniada, endemoniadas
endeviná, adiviná adivinar
endilgá, endosá, encasquetá, llansá, di, parlá, carregá lo mort endilgar, endosar, largar, encasquetar, lanzar, decir, hablar, cargar el muerto
endilgála endilgarla
endilgarém endilgaremos
Endiñá - yo te endiño, endiñes, endiñe, endiñém o endiñám, endiñéu o endiñáu, endíñen – endiñán (g) – endiñara, endiñares, endiñare, endiñárem, endiñáreu, endiñáren endiñar
Endissió, endissións, inyecsió, inyecsións Inyección, inyecciones
endivia, endivies (hortalisa) – vore enveja endivia, endivias (hortaliza)
endosá, vore endilgá endosar
endú, endús algo llevarse algo
endúen (se) se llevan
enduguere llevara
endurán llevarán
endurida, endurides endurecida, endurecidas
enduríe (se) llevaría (se)
endurínte endureciéndote
endurirá endurecerá
endurit, endurits endurecido, endurecidos
endússen (per a) llevarse (para)
endut, enduts llevado, llevados
enduye, endúe llevaba
enduyen, endúen llevaban
enemic enemigo
enemics enemigos
enemiga enemiga
enemigues enemigas
enemistat, enemistats enemistad, enemistades
energética, energétiques energética, energéticas
energía, energíes energía, energías
enfadá, enfadás - disgustá, cabrejá, enfurí, encolerisá, encrespá, enervá, exaltá, exasperá, irritá, exitá, contrariá, molestá, indigná, fastidiá, incomodá, incordiá, desagradá, cansá, provocá, enconá enfadar, enfadarse - disgustar, enojar, cabrear, enfurecer, encolerizar, encorajinar, encrespar, enervar, exaltar, exasperar, irritar, excitar, exacerbar, contrariar, molestar, indignar, fastidiar, incomodar, desagradar, cansar, provocar, desazonar, enconar
enfadaba (yo) enfadaba
enfadabe enfadaba
enfadáen, enfadaben enfadaban
enfadaríe enfadaría
enfadaríen enfadarían
enfadaríeu enfadaríais
enfadat, enfadats enfadado, enfadados
enfadéu enfadéis, enfadáis
enfado, enfados, cabrech, cabrechos, cabrejos, cabreo, cabreos enfado, enfados, cabreo, cabreos
enfados (no te) enfades (no te)
enfatisá, enfatissá enfatizar
enfermaben, se ficaben doléns enfermaban
enfermé, enfermero, enfermés, enfermeros enfermero, enfermeros
enfermedat, enfermedats enfermedad, enfermedades
enfermera enfermera
enfermeres enfermeras
enfermería, enfermeríes enfermería, enfermerías
enfilá, enfilás, enfilo, enfiles, enfile, enfilém o enfilám, enfiléu o enfiláu, (se) enfílen - alineá, afilerá, ordená, colocá, disposá, situá, encaussá, formá, encará, enfocá, apuntá
encaminarse, marchar, dirigirse, pasar, entrar, recorrer, desfilar
enfilar, alinear, ordenar, colocar, disponer, situar, encauzar, formar, encarar, enfocar, apuntar,
encaminarse, marchar, dirigirse, pasar, entrar, recorrer, desfilar
enfilán (g) enfilando
enfilat, enfilada enfilado, enfilada
enfoquen enfocan
Enforcá – enforco, enforques, enforque, enforquém o enforcám, enforquéu o enforcáu, enfórquen pinchar con una horca – ahorcar
enforismo, enfadás, atufás, se ha enfadat, se ha atufat, me fico a sen, cabrejás – enfado, enfades, enfade, enfadém o enfadám, enfadéu o enfadáu, enfáden – enfadánse (g) enfado, enfadarse
enfortí enfortecer
enfortíl enfortecerlo
enfortíssen, enfortíxen enfortecen, se ponen fuertes
enfotedó, enfotedora, enfotedós, enfotedores burlón, burlona, burlones, burlonas
enfotén (g) riéndose, burlándose
enfoten (sen) se ríen, se burlan
enfoténsen (ells) riéndose, burlándose
enfoteren, enfotegueren burlaran, rieran
Enfótressen, enfótre – yo men enfótego, enfots, enfot, enfotém, enfotéu, enfóten – enfotría – enfoteguera – enfotré burlarse, reirse
enfotríe burlaría
enfotríen burlarían
enfrascás, abstráures, embebís, consentrás, aplicás, dedicás, entregás, interessás, ficás a algo, ocupás,
dedicás en cos y alma, ficá los sing sentits
enfrascarse, abstraerse, embeberse, concentrarse, aplicarse, dedicarse, entregarse, interesarse, meterse, ocuparse, dedicarse en cuerpo y alma, poner los cinco sentidos
enfrasque enfrasca
enfrentá, enfrentás enfrentar, enfrentarse
enfrentades enfrentadas
enfrentamén, enfrentaméns enfrentamiento, enfrentamientos
enfrentás, fé frente enfrentarse
enfrente (se) – enfrente, enfron, en frente, en fron Enfrenta – enfrente (de)
enfrescás enfrescarse
enfrón, enfrente enfrente
enfrontás, enfrentás enfrentarse, confrontar, encarar, contraponer, carear, indisponer, desunir, contrarrestar, oponer, enemistarse, contender, pelear, luchar, combatir, concurrir, desafiar, rivalizar, afrontar, apechugar, apechar, responsabilizar,
plantar cara, hacer frente
enfundá enfundar
engabiat, a una gábia, engabiada, engabiats, engabiades Enjaulado, enjaulada, encarcelado, encarcelada
engalaná engalanar, adornar, acicalar, alhajar, ataviar, empavesar, empenachar, emperifollar, endomingar, ornamentar, adecentar, componer, asear
engalanada engalanada
Enganchá, enganchás - yo (me) engancho, enganches, enganche, enganchém o enganchám, enganchéu o engancháu, engánchen - enganchat, enganchada – qué enganche mes que un gancho? Los collóns de un mico, que enganchen com mil y pico. enganchar – empezar a trabajar
enganchada, enganchades enganchada, enganchadas
engancháen, enganchaben enganchaban
enganchat, enganchats enganchado, enganchados
Engancho Engancho
enganchós, apegalós, herba apegalosa pegajoso, que se enancha o pega
engañ, engañs engaño, engaños
engañá, engañás – engaño, engañes, engañe, engañém o engañám, engañéu o engañáu, engáñen – engañara – engañaría – engañaré engañar, engañarse, mentir, timar, estafar, burlar, fingir, falsear, equivocar, confundir, falsificar, enredar, chasquear, defraudar, desorientar, despistar, encandilar, engatusar, fascinar, liar, seducir, embaucar, aparentar, traicionar, decepcionar, equivocarse, errar, fallar
engañabe engañaba
engañadó, burladó, embaucadó, embelesadó, engañabobos, follonero, folloné, liante, lián, lianta, charlatán, fullero, trampós, trapassé engañador, burlador, embaucador, embelesador, engañabobos, follonero, liante, charlatán, fullero, tramposo, trapacero
engañadós, engañadores engañadores, engañadoras
engañáe, engañabe engañaba
engañáles engañárlas
engañám engañarme
engañán (g) engañando
engañánme engañándome
engañaríen engañarían
engañat, engañats engañado, engañados
engañátos engañaros
engañats engañados
engañe engaña
engañém engañamos
engañen engañan
engañon engañen
engañós, engañosos engañoso, engañosos
engañosa, engañoses engañosa, engañosas
engañosamen engañosamente
engarjolá, encarselá, tancá, apresá, préndre, capturá, enchampá, recluí, cautivá, enreixá, contíndre, detíndre, retíndre, lligá, encadená, esposá, lligá de mans y peus, encadená, sujetá, pessigá, ficá entre reixes, ficá a la trena, ficá al trullo (pero no al trull) aprisionar, encarcelar, encerrar, apresar, prender, capturar, atrapar, recluir, cautivar, enchiquerar, enrejar, contener, detener, retener, aprehender, atar, encadenar, esposar, maniatar, aherrojar, sujetar, coger, asir, poner entre rejas, meter en la trena
engarjolat, engarjolat, de garjola, presó aprisionado, aprisionados
engastá, engastá, encastrá, incrustá, ajustá, ensortijá, acoplá, conectá, encadená, uní, trabá engastar, engarzar, encastrar, incrustar, ajustar, ensortijar, acoplar, conectar, encadenar, unir, trabar
engastades engastadas
engastat engastado
engendrá engendrar, fecundar, procrear, gestar, concebir, reproducir, generar, criar, crear, producir, originar, ocasionar, causar
engendrat, engendrats engendrado, engendrados
engerra, engerres – jarra (en anses) que servix per a tíndrey oli, aigua, vi, olives o algún atra cosa – ve de gerra, gerres, pareix que ve del latín gerŭla, cosa per al transport, bota, carretell, pero en contaminassió de lo árabe jarra ‘hídria’ (les formes algerra -> angerra, engerra, que indiquen la aplicassió del artícul arábic AL) Tinaja, jarra, con asas normalmente
engomada, engomades engomada, engomadas
engomat, engomats (de goma) engomado, engomados
engordí, engordís – ficás (mes) gort, gord – en gallego, leite gordo es lleit grassa, en greix – (yo me) engordíxco, engordíxes, engordíx, engordím, engordíu, engordíxen – engordiré – engordiguera – engordiría engordar
engordín (g) engordando
engordiré engordaré
engordire, engordiguére engordara
engordit, engordits – gort, gorts, gord, gords engordado, engordados – gordo, gordos
engordix, engordíx engorda
engorgossada, engorgossades con la voz tomada
engorgossat, engorgossats (pero no afónic) con la voz tomada (pero no afónico)
engorjá, fé minjá per forsa, engargallá lo minjá (vore empapussá) hacer comer por la fuerza
engorrós, engorrosos, molesto, que moleste, pesat, cargán, fastidiós, incordián, difíssil, complicat, enredat engorroso, engorrosos, molesto, pesado, enojoso, cargante, fastidioso, incordiante, difícil, complicado, enredado
engranaje, engranajes, acoplamén, encaje, articulasió, mecanisme, dispositiu engranaje, engranajes, acoplamiento, encaje, trabazón, articulación, mecanismo, dispositivo
engrassada, engrassades engrasada, engrasadas
engrassat, engrassat (de grassa, greix) engrasado, engrasados
engreimén, ensoberbimén, altanería, arrogánsia, jactánsia, presunssió, fanfarronería, chulería, soberbia, vanidat, petulánsia engreimiento, ensoberbecimiento, endiosamiento, altanería, altivez, arrogancia, jactancia, presunción, fanfarronería, chulería, soberbia, vanidad, petulancia
Engreít, engreíts, engreída, engreídes - soberbio, altané, pujadet, arrogán, petulán, jactansiós, orgullós, presumit, cregut, presuntuós, vanidós, chulo, fanfarrón, fantasma engreído, engreída - soberbio, altanero, arrogante, envanecido, petulante, jactancioso, orgulloso, presumido, creído, presuntuoso, vanidoso, chulo, fanfarrón, fantasma
enguañ, anguañ este año
enhorabona, enhorabones enhorabuena, enhorabuenas
enjugassá, enjugassás enjugazar, enjugazarse
enjugassada ENJUGAZADA, absorvida por el juego
enjugassat ENJUGAZADO, absorvido por el juego
enllás, enllásos, enllássos enlace, enlaces
enllassá, fé una llassa enlazar, unir, ligar, liar, juntar, acoplar, conectar, engarzar, empalmar, combinar, enchufar, conexionar, asociar, emparentar, casar, vincular, relacionar
enlluerná, enlluernás (en + llum + erná) cegar, cegarse por la luz
enmarañá, embolicá, enredá, regirá, desordená, desgreñá, confundí, dificultá enmarañar,embrollar, enredar, revolver, desordenar, desgreñar, confundir, dificultar
enmarañánsels enmarañándoselos
enmascarat, enmascarats, enmascarada, enmascarades (vore mascarat) enmascarado, enmascarados, enmascarada, enmascaradas
enmendá, rectificá, reformá, corregí, apañá, arreglá, subsaná, repará, ressarsí, compensá enmendar, rectificar, reformar, corregir, arreglar, subsanar, reparar, resarcir, compensar
enmendáls enmendarlos
enmendaría enmendaría
enmendaríes enmendarías
Enmendat, enmendats enmendados, enmendados
enmendáu Enmendáis – enmendarlo
enmendo, vore enmendá enmendo, arreglo
ennoblí (de noble) ennoblecer
enorme, enormes enorme, enormes
enormemen enormemente
enpresonat aprisionado, aprisionados
enrabiat (vore rábia) encolerizado, enfadado, etc, ver rabia
Enraoná – raoná - discurrí, reflexioná, meditá, pensá, deduí, compéndre, enténdre, analisá, argumentá, inferí, induí razonar, hablar - discurrir, reflexionar, meditar, pensar, deducir, comprender, entender, analizar, argumentar, inferir, inducir
enraonabe razonaba, hablaba
enraonán (g) razonando, hablando
enraóne razona, habla
Enrecorda - espera que men enrecorda Recuerde - espera que me acuerde
enrecordá, enrecordássen, enrecordás recordar, acordarse
enrecordaba acordaba, recordaba
enrecordabe (ell), enrecordáe acordaba, recordaba
enrecordáen, enrecordaben acordaban
enrecordám acordarme
enrecordánmen acordándome
enrecordánsen acordándose
enrecordará acordará
enrecordarán acordarán
enrecordare acordara
enrecordarém recordaremos
enrecordaréu recordaréis
enrecordaríe acordaría
Enrecordat – no men hay enrecordat de dítu no me he acordado de decírtelo
enrecordáten acordarte
Enrecórdaten ! Acuérdate !
enrecorde (sen) Se acuerda
enrecordém recordamos
enrecorden se acuerdan
enrecordes (ten) te acuerdas
Enrecordéuton acordáos
enrecordo (men) me acuerdo
enrecórdossen vosté de lo que me contáe acuérdese Ud. De lo que me contaba
enredat, enredats, enredada, enredadas – embolicat - liat, enmarañat, intrincat, laberíntic, confús, complicat, liós, caótic enredado, liado, enmarañado, embrollado, intrincado, laberíntico, confuso, complicado, lioso, caótico
enregistrada, registrada registrada
enreixá enrejar
enreixades enrejadas
enrellissá, rellissá resbalar
enrellissaré, rellissaré resbalaré
enrevessades enrevesadas
enrevessat, enrevessats - complicat, confús, incomprensible, difíssil, intrincat, liat, embarassós, enmarañat, embolicat enrevesado, complejo, complicado, confuso, incomprensible, difícil, arduo, intrincado, liado, embarazoso, enmarañado, embrollado
enric (men) – No men enric de Enric río (me) – No me río de Enrique
enríe (sen) Se reía
enríen (g), enriénsen riendo, riéndose
enriénmos riéndonos
enrigueren rieran, riesen
enrigues (no ten) no te rías
enrigut, enrit, enrist (mon ham) reido (nos hemos)
enriu ríe
enriuen (sen) ríen (se)
enriure, enríuressen – yo men enric de Enric, ten enrius, sen enriu, mon enriém, ton enriéu, sen enríuen rerir, reirse
enríuressen, enriure reirse
enríureten reirte
enriuríe reiría
enrochida, enroigida, enrochides, enroigides enrojecida, enrojecidas
enrochit, enroigit, enrochits, enroigits enrojecido, enrojecidos
enroigíli, enrochíli enrojecerle
enroigíume enrojecedme
enrollá enrollar
enróllat tío – ix a sense notíssies de Gurb en chapurriau enróllate tío
Enroscá – enrosco, enrosques, enrosque, enrosquém o enroscám, enrosquéu o enroscáu, enrósquen – enroscaría – enroscára – enroscaré – Arturo Quintana Font se enrosque la boina, se la fique a rosca enroscar, poner a rosca, como la boina de Arturo Quintana Font
enroscabe enroscaba
enruná - tapá, cubrí en terra alguna cosa, vore enruna enrunar, RAE : construir o solar con casquijo o escombros.
enruna, enrunes - cascots, traballassos, sobres de obra, desperdissis, derribo, brossa, escória, resto Escombros - enruna. 1. f. Ar. Cascote, escombros o desperdicios que sirven para solar. - cascote, desecho, desperdicio, derribo, broza, escoria, resto, zafra
enrunat, enrunats enrunado, enrunados
Ensacá – ensacá les ameles, ensacá un gat y aviál al riu ensacar, poner en un saco, ensacar a un gato y tirarlo al río
ensalmo, ensalmos - en- y salmo : Modo superstissiós de curá en orassións y aplicassió empírica de varies medissines ensalmo, ensalmos, (De en- y salmo). Modo supersticioso de curar con oraciones y aplicación empírica de varias medicinas
ensanginada, ensaginada, saginada, del sagí. Com un mantecat fet en sagí o manteca y aiguardén anissat – generalmén se fan a base de farina, rovell d'ou (yema), sucre y sagí, pero tamé sen fan de pastades en oli. mantecado con aguardiente
ensangrentada, ensangrentades ensangrentada, ensangrentadas
ensangrentat, ensangrentats (de sang) ensangrentado, ensangrentados
ensayá ensayar
ensayán (g) ensayando
ensayo ensayo
ensegá, derivat de segá, del latín CAECARE, 'segá', y este derivat de CAECUS, 'sego' (com Quico lo cèlio de Tortosa). Encegar - derivado de cegar, del latín CAECARE, 'cegar', y este derivado de CAECUS, 'ciego'.
ensegat en fé algo, ofuscat, prinsipalmen per efecte de una passió desmoderada, furiós - Crech que tan solament un altre se'n trobàs que axí pogués tornar ensegat com tu fayst, Corbatxo 84 - La seva muller... tot ho governava, ab uns crits, uns rebufos y uns cops de geni tan promptes y tan encegats, que ab un altre home menos sofert que ell los trastos hagueran anat a l'ayre, Vilanova Obres, iv, 18. «Quan sa dona està encegada, no mira què fa ni què diu» encegado
enseguida, en seguida, de seguida, deseguida, inmediatamen, rápidamen, volán, seguidamen, al momén, a continuassió, después, ara mateix, ipso facto enseguida, inmediatamente, rápidamente, seguidamente, al momento, a continuación, después, ipso facto
ensén enciende
Ensenall - Busquen fenassos per a ensenalls, Pascual Tirado (BSCC, ii, 52). - Objecte fássilmen combustible y destinat a enséndren uns atres fagina, enjuto, támara, encendedor, botafuego
ensendré encenderé
enséndre, enséndres - enseng, enséns, ensén, enseném, ensenéu, ensénen – ensés, ensesa – ensenén – ensenguera, ensengueres, ensenguere, ensenguérem, ensenguéreu, ensenguéren – yo haguera ensés - cremá, insendiá, fótre foc, botá foc, préndre, péndre, alumbrá, fé llum, atisá, avivá, iluminá, inflamá, lluí, abrasá, calentá, insinerá, chamuscá, achicharrá encender, arder, incendiar, prender, asar, alumbrar, atizar, avivar, iluminar, inflamar, lucir, abrasar, calentar, incinerar, chamuscar, achicharrar
enséndreles encenderlas
enséndreli encenderle
enséndrels encenderlos
ensenegada, ensenegades encaparrada, encaparradas
Ensenegás – encaparrás (caparra), ensegás, ficás tossut en fé algo, fótres algo al cap Encaparrarse – NO es como encenegarse, encenagarse, Meterse en el cieno, Ensuciarse, mancharse con cieno, Entregarse a los vicios.
ensenénse encendiéndose
enséng enciendo
enseníe encendía
enseníen encendían
enseñá, mostrá, amostrá enseñar, mostrar, instruir, adiestrar, educar, criar, adoctrinar, ilustrar, alfabetizar, catequizar, iniciar, explicar, aleccionar, preparar, indicar, mostrar, revelar, descubrir, exponer, exhibir, exteriorizar, señalar, ofrecer
enseñabe, enseñáe enseñaba
enseñada, enseñades enseñada, enseñadas
enseñáen, enseñaben enseñaban
enseñáli enseñarle
enseñáls enseñarles
enseñálsu enseñarselo
enseñám enseñarme
enséñam enséñame
enseñámos enseñarnos
enseñán (g) enseñando
enseñánli enseñándole
enseñánlos enseñándoles
enseñanlu, enseñánlay enseñádoselo
enseñansa, adiestramén, dossénsia, instrucsió, educassió, inissiassió, preparassió, catequesis, apostolat,
pedagogía, cátedra, magisteri, programa, doctrina, disciplina, sabé, cultura
enseñanza, adiestramiento, docencia, instrucción, educación, iniciación, preparación, catequesis, apostolado, pedagogía, cátedra, magisterio, programa, doctrina, disciplina, saber, cultura
enseñanses enseñanzas
enseñará enseñará
enseñare enseñara, enseñase
enseñaré enseñaré
enseñaríe enseñaría
enseñat, enseñats enseñado, enseñados
enseñátos enseñaros
enseñáulos enseñadles
enseñe enseña
enseñen enseñan
enseños enseñes
enserat, enserats, enserada, enserades (de sera) encerado (de cera)
ensertá, adiviná, atiná, averiguá, descifrá, descubrí, trobá, topás, topetá – la lingüística es una siénsia de si la enserto la endivino , mes o menos com la astrología. acertar, adivinar, atinar, averiguar, descifrar, descubrir, encontrar, hallar, toparse
ensertada acertada
ensertáe, ensertabe acertaba
Ensertat – assertat acertado
Enserto – si la enserto la endivino, si la asserto la adivino acierto
ensés encendido
ensés encendido
ensesa encendida
Enseses – Un borracho agarrat a una farola y cridán que li óbriguen. Passe un atre gat y li díu : seguíx quirdán, que les llums están enseses. encendidas
Ensiam, lletuga Ensalada, lechuga
ensiclopédia enciclopedia
ensimismat, ensimismats, ensimismada, ensimismades – ve de “en sí mismo” castellá ensimismado, ensimismados, ensimismada, ensimismadas
Ensobiná, ensobinás (supino) – la mula s´ha ensobinat - me vach ensobiná y la faena va sé meua de eixecám caerse en supino, piernas hacia arriba
ensolsida, caiguda de una paret, terra, edifissi, mina (solsís) caída de una pared, tierra, edificio, mina
ensombrí (de sombra, umbría) ensombrecer
Ensomiá – ensómio, ensómies, ensómie, ensomiém o ensomiám, ensomiéu o ensomiáu, ensómien – ensomiaría – ensomiaré – ensomiára soñar
ensomiaben soñaban
ensomiada, ensomiades soñada, soñadas
ensomiáe, ensomiabe – Ere un chiquet que ensomiabe un caballet de cartó ... (Machado) soñaba
ensomiáen, ensomiaben soñaban
ensomiám soñamos
ensomián (g) soñando
ensomiará soñará
ensomiare soñara, soñase
ensomiat, ensomiats soñado, soñados
ensomie sueña
ensómio, ensomio sueño
ensómios sueñes
ensopegá, ensopegás, entropessá, trobás en algú (topetá, topetás) tropezarse (con), tropezar
ensordida, ensordides ensordecida, ensordecidas
ensordíe ensordecía
ensordit, ensordits ensordecido, ensordecidos
ensordix ensordece
Ensumá – ensumo, ensumes, ensume, ensumém o ensumám, ensuméu o ensumáu, ensúmen – ensumat, ensumada olisquear, oliscar, husmear, olfatear, oler, percibir, sentir, notar, advertir, exhalar, desprender, trascender, atufar, heder, apestar, perfumar, aromatizar, despedir,
investigar, sospechar, suponer, vislumbrar, barruntar
ensumare olisqueara
entablá Entablar - entarimar, enmaderar, entablillar, recubrir, forrar, comenzar, iniciar, disponer, preparar, acometer, emprender, causar
entablillá entablillar
entablillarém entablillaremos
entabuchá, entabuchás – yo me entabucho, entabuches, entabuche, entabuchém o entabuchám, entabuchéu o entabucháu, entabúchen – entabucharé – entabucharía – entabuchára entabuchar, faltar el aire por culpa del gas, humo, etc
entabuchats entabuchado, falto de aire por culpa del gas, humo
entaragañat (lo sel), de taragaña estar el cielo tapado, como con una telaraña
entarimat, entarimats, taulat, taulats entarimado, entarimados, tablado, tablados
ente (ser) ente (ser)
entén entiende
entén entiende
entendrás entenderás
Entendre – enteng o entenc, enténs, entén, enteném, entenéu, enténen – entendría – entenguera – entendré entender
entendrí enternecer
entendrís enternecerse
enteném entendemos
entenen entienden
entenénlos entendiéndolos
entenéu entendéis
enteng entiendo
entengáu, entenguéu entendáis
entenguda, entesa, entengut, entés entendida
entengue entienda
entenguen entiendan
entenguen entiendan
entenguere entendiera, entendiese
entengues entiendas
entenía entendía
enteníe (ell) entendía
enteníen entendían
entenimén, coneiximén, señ, comprensió, juissi, raó, dissernimén, intelecto, inteligénsia, talento, capassidat, agudesa, penetrassió, alcáns, entendederas, mollera, servell, ingenio, avenénsia, reconsiliassió, acuerdo, armonía conocimiento, entendimiento
enténs entiendes
enténu entiéndelo
enterá, enterás enterar, enterarse
enteraba enteraba
enterabe (ell), enteráe enteraba
enterada, enterades enterada, enteradas
enterades enteradas
enterámos enterarnos
enterarán enterarán
enterare enterara, enterase
enteráren enteraran, enterasen
enteraríe enteraría
enteraríen enterarían
enterás enterarse
enterat, enterats enterado, enterados
enterats enterados
enterbolí, de térbol, enterbolís – aigües térboles es un llibre de Silvestre Hernández Carné enturbiar, enturbiarse
enterbolit, enterbolits enturbiado, enturbiados
entere entera
enteresa, firmesa, fortalesa, forsa, energía, hombría, integridat, rectitut, rigor, carácter, determinassió, genio, valor, aguante, aplomo, serenidat entereza, firmeza, fortaleza, fuerza, energía, hombría, integridad, rectitud, rigor, carácter, determinación, genio, valor, aguante, aplomo, serenidad
entero (enterás) entero (enterarse) – entero, completo es sansé
Enterrá – enterro, enterres, enterre, enterrém o enterrám, enterréu o enterráu, entérren – enterraría – enterrára – enterraré – yayo, com vol que lo enterrém? - De sé possible, mort, que tos conec o coneixco ! enterrar
enterra, anterra en el suelo, en la tierra
enterrada enterrada
enterrades enterradas
enterradet enterradito
enterradeta enterradita
enterradó, enterradós enterrador, enterradores
enterrál, enterrála enterrarlo, enterrarla
enterráls, enterráles enterrarlos, enterrarlas
enterramén, enterro, inhumasió, exéquies, sepelio, comitiva, cortejo, acudirém a acompañá a Fulano enterramiento, entierro, inhumación, exequias, sepelio, comitiva, cortejo
enterránla enterrándola
enterrará enterrará
enterraré enterraré
enterrat, enterrats enterrado, enterrados
enterrémla, enterrámla enterrémosla
enterro, enterros enterramiento, entierro, inhumación, exequias, sepelio, comitiva, cortejo
entés, entesos entendido, entendidos (de acuerdo)
entesa, enteses entendida, entendidas (de acuerdo)
entiarra, antiarra en el suelo, en la tierra
entiarro, enterro a Valjunquera, entiarros enterramiento, entierro, inhumación, exequias, sepelio, comitiva, cortejo
entidat, entidats entidad, entidades
entoná entonar
entonáen, entonaben entonaban
entonán (g) entonando
entonat entonado
entono entono
entonses entonces
entopetabe, topetá, ensopegá encontrarse con alguien o darse con algo
entorná, entornássen – ajuntá una porta (entreobrí) volverse, irse de un sitio a donde se estaba antes - entreabrir, entrecerrar una puerta
entornaben (sen) se volvían
Entornada – si es una porta, ajuntada – entreabrir, entrecerrar entornada, entreabrierta, entrecerrada
entornáen, entornaben se volvían
entornáes, entornades entornadas
entornánsen volviéndose, retirándose
entornássen, entorná volverse, retirarse
entorno (men) me vuelvo
Entrá – entro, entres, entre, entrém o entrám, entréu o entráu, entren – entraría – entrara – entraré – entrada acursat Entrar – entrada acortado
entrabe entraba
Entraben entraban
entrada, entrá entrada
entrades entradas
entradó, entradós, pas cap a una finca (entrada); si es en costa, baixadó, baixadós entrador, paso hacia una finca
entráe, entrabe entraba
entráen, entraben entraban
entrán (g) entrando
entrañablemén entrañablemente
Entrañes - órganos, vísceres, tripes, interió, cor, alma, fondo, essénsia, sustánsia, meollo, tuétano, núcleo, sentro, seno, carácter, temperamén, índole, sentiméns entrañas, órgano, vísceras, tripas, asadura, interior, corazón, alma, fondo, esencia, sustancia, entresijo, meollo, tuétano, núcleo, centro, seno, carácter, temperamento, índole, sentimientos
entrare entrara
entraren entraran
entraríen entrarían
entrat entrado
entrats entrados
entráy entar
entre (entrá) entra
entre (prep) tú y yo entre tú y yo
Entrecavá : cavá per damún la terra sembrada, per a tráure les males herbes – espadá entrecavar
entrecavaba entrecavaba
entrecaván (g) entrecavando
entrecavat, entrecavats entrecavado, entrecavados
entrecuix, entre les cuixes entrepierna, entre las piernas
Entrega – que yo entrega Entrega – que yo entregue
Entregá, entregás – entrego, entregues, entregue, entreguém o entregám, entreguéu o entregáu, entréguen – entregaría – entregára – entregaré entregar, dar, donar, otorgar, ofrecer, adjudicar, prestar, proporcionar, ceder, conceder, confiar, traspasar, transferir, transmitir, suministrar, distribuir, repartir, impartir
entregada, entregades entregada, entregadas
entregáe, entregabe entregaba
entregál, entregáls entregarlo, entregarlos
entregáli entregarle
entregám entregarme
entregánli entregándole
entregánse entregándose
entregare entregara, entregase
entregaríe entregaría
entregás entregarse
entregat, entregats entregado, entregados
entrego entrego
entregue entrega
Entregues (plural de entrega) – tú entregues Entregas (pl) – tú entregas
entremesclá, mesclá, confundí o confóndre entremezclar, mezclar, confundir
Entremesclada, entremesclades entremezclada, entremezcladas
entremesclat, entremesclats entremezclado, entremezclados
entremich de atres coses o persones en medio de otras cosas o personas
entren entran
entrená entrenar
entrenada, entrenades entrenada, entrenadas
entrenáls entrenarlos
entrenán (g) entrenando
entrenat, entrenats entrenado, entrenados
Entreobrí – entretancá : trobém al DCVB : La Magdalena mèsse entra duas portas que eran entretancadas e ella de dins scoltaua Jesu Christ, St. Pere Pasqual (ap. Balari Dicc.). Entreabrir – entornar
entressemana, entre semana entre semana
entressuá, de suá trasudar, “sudor frío”
Entressuó, crec que es com la “suó freda” - El De profundis de Tenebres, | qui dóna por, qui dóna febres, | qui fa venir l'entressuor, Colom Nerto 120 Trasudor, “entresudor”, “sudor frío”
Entretán, mentrestán, mentretán : Y mentretant lo passar de les hores ab raons detenia, Alegre Transf. 71. Mentrestant la mare es desfà el pentinat, Ruyra Parada 16.  Mientras tanto
entreté entretiene
entretems, per ejemple, de primavera al estiu entre tiempo
entretenen entretienen
entretenén (g) entreteniendo
Entretenguda, entretengudes entretenida, entretenidas
entreteníe entretenía
entreteníen entretenían
entretenimén, entreteniméns - distracsió, diversió, passatems, esparsimén, hobby, afissió, jolgorio, plaé, recreo, joc entretenimiento, entretenimientos - distracción, diversión, pasatiempo, esparcimiento, hobby, afición, jolgorio, placer, recreo, regocijo, juego
entretenínse entreteniéndose
entretés, entretengut, entretingut entetenido
entretesa, entretenguda, entretinguda entretenida
entretíndemos entretenernos
entretindrá entretendrá
Entretíndre, entretíndres – yo me entreting o entretinc, entreténs, entreté, entretením, entreteníu, entreténen – entretindría – entretinguéra – entretindré entretener, entretenerse
entretíndrela entretenerla
entretíndrem entretenerme
entretíndres entretenerse
entretíndretos entreteneros
entretindríe entretendría
entreting entretengo
entretinga entretenga
entretinguda entretenida
entretingue entretenga
entretinguen entretengan
entretinguérem (mos) entretuviéramos (nos)
entretingut, entretinguts, entretengut, entretenguts entretenido, entretenidos
Entreu – entréu Entrais – Entrad
entreuberta, entreubertes entreabierta, entreabiertas
entristí entristecer
entristix entristece
entro entro
entron entren
Entropessá, ensopegá – yo entropesso, entropésses, entropésse, entropessém o entropessám, entropesséu o entropessáu, entropéssen – entropessada, entropessat – entropessára, entropessáres, entropessáre, entropessárem, entropessáreu, entropessáren – entropessán (g) – entropessó, entropessada, entropessá (acursat) – potsé del latín incĭppĭcare tropezar (con)
entropessada (una), entropessades tropiezo (un), tropiezos
entropessán (g) tropezando
entropessará tropezará
entropessáren tropezaran, tropezasen
entropessaríe tropezaría
entropessáu tropezáis
entropésse tropieza
entropessém tropezamos
entropéssen tropiezan
entropésses tropiezas
entropesséu tropezáis
Entropesso tropiezo
entussiasmat, emossionat, apassionat, ardorós, exaltat, entusiasta, delirán, embriagat, eufóric, contén, satisfet entusiasmado, emocionado, apasionado, ardoroso, exaltado, entusiasta, enardecido, delirante, embriagado, eufórico, contento, satisfecho
entussiasme entusiasmo
envá (paret), enváns tabique, tabiques
envalentonás, envalentoná envalentonarse, envalentonar
envecha, enveja envidia
envechada, envejada, envechades, envejades envidiada, envidiadas
envecháe, envechabe envidiaba
envecháli envidiarle
envechat, envejat, envechats, envejats envidiado, envidiados
envechats, envejats envidiados
envéchen, envégen envidian
enveches, enveges envidias
envechós, envechosos, envejós, envejosos envidioso, envidiosos
Envejá – envejo, enveges, envege, envegém o envejám, envegéu o envejáu, envégen – envejára – envejaré – envejaría envidiar
enveja, enveges envidia, envidias
envejats envidiados
envejós envidioso
envejosa envidiosa
envejoses envidiosas
envejosos envidiosos
Envellí – envellixgo o envellixco, envellíxes, envellíx, envellím, envellíu, envellíxen – envelliguéra – envelliría – envelliré envejecer
envellida, envellides envejecida, envejecidas
envellín (g) envejeciendo
envellit, envellits envejecido, envejecidos
envenades (de vena) vendadas
envenenada (veneno) envenenada
Envenenat (veneno) envenenado
envergadura, amplada, tamañ, mida, extensió, dilatassió, altura, amplada, mida o medida,
importánsia, relevánsia, realse, trascendénsia, magnitut
envergadura, amplitud, extensión, dilatación, altura, anchura, medida, importancia, relevancia, realce, trascendencia, magnitud
enviá enviar
enviabe enviaba
enviabem, enviáem enviábamos
Enviada, enviades enviada, enviadas
enviáen, enviaben enviaban
enviál enviarlo
enviála enviarla
enviáles enviarlas
enviáli algo per a Nadal enviarle algo para Navidad
enviám enviamos
envíam envíame
envíameles enviármelas
envián (g) enviando
enviarán enviarán
enviaré enviaré
enviaren enviaran, enviasen
enviaríe enviaría
Enviás – Aixó no pot enviás empaquetat aixina Enviarse – Esto no puede enviarse empaquetado así
Enviat, enviát, enviats, enviáts enviado, enviados
enviátos enviaros
enviats, enviáts enviados
envíe envía
envíen envían
enviéu enviais, enviad
enviéumeles enviádmelas
enviéumels enviádmelos
Envíomos vosté envíenos (ud)
enviscá, untá, pringá en visc enviscar, pringar con pasta hecha de muérdago (visc)
enviscat, enviscats, enviscada, enviscades pringado con visc, muérdago
enviudá enviudar
enviudat enviudado
enze, ense : tonto, baubo, rudo (ruc), curt d´entenimén tonto, bobo, papanatas, rudo, corto de entendederas
epicureísme, hedonisme - doctrina segóns la que lo plaé es lo únic o lo prinsipal be de la vida - derivat del griego ἡδονή, plaé epicureísmo, hedonismo
epicúreo, epicúreos - hedonista, sensual, voluptuós, sibarita, gosadó, refinat, comodón epicúreo, hedonista, sensual, voluptuoso, sibarita, gozador, refinado, comodón, mundano
epiléptic epiléptico
Epístola, epístoles – Les epístoles que escribíe Pistoles de Beseit a Thailandia epístolas
Época, époques época, épocas
equilibri, estabilisassió, igualdat, armonía, proporsió, contrapés, simetría, consonánsia, contrapartida, ponderassió, ecuanimidat, sensatés, moderassió, mesura, quietut equilibrio, estabilización, igualdad, armonía, proporción, contrapeso, simetría, consonancia, contrapartida, ponderación, ecuanimidad, sensatez, moderación, mesura, quietud
equip, equips equipo, equipos
equival equivale
equiváldre equivaler
equivalixen equivalen
equivocá equivocar
equivocada, equivocat equivocada, equivocado
equivocadamen equivocadamente
equivocades equivocadas
equivocáles equivocarlas
equivocáles equivocarlas
equivocán (g) equivocando
equivocat equivocado
equivoques (te) equivocas (te)
era, eres de bátre y trillá era, eras de batir y trillar
ere (sé) era (ser)
eren eran
éreu érais
erguit erguido
erissades erizadas
erissó, arissó erizo
erissó, erissóns (vore arissó) erizo, erizos
Erm , erma yermo, yerma
ermitañet ermitañito
ermoña, almoina, limosna, del latín tardá *alemosina, del grecolatín eleēmosyna, del griego eclesiástic ἐλεημοσύνη ‎(eleēmosýnē, «piedad, compassió»). limosna
erossió erosión
erossionades erosionadas
errá errar, cometer un error
errabe erraba
error, se pronúnsie la r final, errors, errá error, errores
ert, encarcarat de fred, fret, carpit, carpidet, gelat, erts, erta, ertes helado de frío
erupsió erupción
Esbadocá – te esbadocaré lo cap de una cassada agrietar, abrir – te abriré la cabeza de un golpe con el “cas”
esbadocáe, esbadocabe agrietaba
esbadocánlo agrietándolo
esbadocat, esbadocada (una caña) agrietado, agrietada
Esbandí - los plats - fé que sen vaigue una cosa que está reunida enjuagar, aclarar – esparcir, despejar
esbarrá, esbarrás – (me) esbarro, esbarres, esbarre, esbarrém o esbarrám, esbarréu o esbarráu, esbárren – esbarrat, esbarrada – esbarrára, esbarráres, esbarráre, esbarrárem, esbarráreu, esbarráren - assustá, acolloní, aterrá, aterrorisá, horrorisá, alarmá, assombrá, enloquí, ahuyentá, expulsá, fótre fora, rechassá, alluñá espantar, asustar, aterrar, aterrorizar, horrorizar, alarmar, asombrar, enloquecer, ahuyentar, expulsar, echar, rechazar, alejar
Esbarrá, esbarrás, espantá, espantás, assustá, assustás – probablem d'un verb llatí vulgar *dis-varare o *ex-varare, ‘fer canviar de direcció, desviar’, que té abundosos representants en els dialectes de la Península Ibèrica (cast. esvarar ‘resbalar’, desbarrar ‘equivocarse, caer en error’, etc.). Cf. la informació que en dóna V. García de Diego (RFE, vii, 120 i ss.). esbarrarse, espantarse – desbarrar : disparatar, desatinar, desvariar, errar, meter la pata
esbarráben, esbarraben, esbarráen (se) se espantaban
esbarrada, esbarrades espantada, espantadas
esbarrapardals, ninot de palla y roba per a esbarrá pardals, esbarramuixóns, estaquirot, espantapájaros espantapájaros
esbarrat, esbarrats espantado, espantados
esbarrejá (los cassadós), esbarrá animals com los jabalíns per a cassáls espantar animales para cazarlos
esbarrejada, de esbarrejá, esbarrá batida para asustar a los animales y cazarlos
esbarro (yo) espanto, asusto
esbatussá vapulear, varear, golpear
esbatussada vapuleo, vareo, golpes, vapuleada, vareada, golpeada
esbatussat vapuleado, golpeado, vareado
esbatússen vapulean, golpean
esbelt, prim, estilisat, fi, elegán, majo, pincho, pito, guapo, garbós, airós, en donaire, delicat, grássil, sutil, ligero esbelto, delgado, estilizado, fino, elegante, bello, apuesto, garboso, airoso, gallardo, donairoso, delicado, grácil, sutil, ligero
esbeltes esbeltas
esbordá la viña , desbordá – esbordo, esbordes, esborde, esbordém o esbordám, esbordéu o esbordáu, esbórden – esbordán – esbordára, esbordáres, esbordáre, esbordárem, esbordáreu, esbordáren – podá la viña y tráureli los brots que sobren desbrozar, podar la viña y quitarle los brotes que sobran
Esbós, esbossos esbozo, esbozos
Escabechá – escabecho, escabeches, escabeche, escabechém o escabechám, escabechéu o escabecháu, escabéchen – escabecharía – escabechára – escabecharé (te) escabechar, poner en escabeche
escabechat (p) escabechada, escabechats, escabechades escabechado, escabechada
escabeche (ficá en), escabeches – ficá en vinagre, oli, all, per ejemple, lo peix verat o varat escabeche, poner en - conserva, aderezo, adobo, aliño
escachí, esquichá salpicar
escachida, esquichada salpicadura, chorreo, rociada, aspersión, lluvia, chorro, salpicón, salpique
escachín (g) esquichán salpicando
Escachit – esquichat, esquichada salpicado, salpicadura
escadors , d'escadors, escudors, desaparellat, que sobre de un conjún, com un calsetí sense parell. desaparejado, que sobra de un conjunto, como un calcetín sin pareja
escafandra, escafandres escafandra, escafandras
Escagarzat , escagarsat (cagá), escagarsada, per ejemple un conill en diarrea, sen moren mols – cagat de temó Con diarrea, cagado de miedo – aragonés: escagarzo: Flora acuática; muscíneas y talofitas, verdes, filamentosas, que cubren las piedras de un río, en verano sobre todo.
escalá escalar
escala (scala latín) escalera
escaldat escaldado
escales escaleras
escaló, escalóns escalón, escalones
escalonades escalonadas
escalóns escalones
escalpel, escalpels, escarpel, escarpels (diferén al escarpe, escalpre) escalpelo, escarpelo, bisturí, estilete, hoja, lanceta
escalpre, escarpe escalpelo
escalpre, escarpe (latín scalprum), escalpret, escarpet formón, escoplo, cincel
escamarrá, escarramá, espatarrá, espatarrás, escarramás, escamarrás, - escamarro, escamarres, escamarre, escamarrém o escamarrám, escamarréu o escamarráu, escamárren espatarrar, abrirse de piernas
escamochá un ábre, tallá totes les branques grosses y dixá sol la forcacha per a que torno a moure. cortar todas las ramas gordasde
Escampá (fem) - descampá, aclarís (lo tems), clarejá, despejás, serenás, calmás esparcir, descampar, aclarar, clarear, despejar, abrir, serenar, calmar, cesar
Escampabe, escampáe Esparcía, escampaba
escampades, escampadetes esparcidas
escampán (g) esparciendo
escampánla esparciéndola
escampánse esparciéndose
escampat (fem), escampada, escampats, escampades esparcido (fiemo, estiércol), esparcida
escampats, escampadets esparcidos
escandalisál Escandalizarlo, escandalizallo
escandalisare escandalizara
escandalisat, escandalisada escandalizado, escandalizada
escándol, escándalo, escándols, escándalos escándalo, alboroto, vocerío, griterío, barahúnda, jarana, follón, tumulto, confusión, altercado, disputa, gresca, desenfreno, descaro, desvergüenza, inmoralidad, provocación
escansiá, abocá vi, serví sidra escanciar, verter, echar, servir, beber
escansie escancia
escantellá, descantellá descantillar, romper una cosa por el canto.
escapá, escapás escapar
escapá, escapás escaparse
escapabe, escapáe escapaba
escapada, escapades escapada, escapadas
escapán (g) escapando
escapánse escapándose
escaparate, escaparates escaparate, escaparates
escaparíen escaparían
Escaparrá, descapsá, escapsá, tallá lo cap – Puix lo carbó y lo demés | que la gent ha de comprar | ho venen al preu que volen, | doncs vaigen a escaparrar! (a cascála) decapitar, cortar la cabeza – enviar a alguien a cascarla
escapat escapado
escapatória escapatoria
escape, escapes escape, escapes
escapulari, escapularis escapulario, escapularios
escarabicha cucaracha
escarbá escarbar
escarbacho, escarbachos / Mote de un pueblo escarabajo, escarabajos
escarbat (animal) escarabajo
escarbat (p) escarbado
escarlata escarlata
escarmén escarmiento
escarmentada escarmentada
escarmentáen, escarmentaben escarmentaban
escarmentat escarmentado
escarmento escarmento
escarpe, escalpre (latín scalprum) Formón, escoplo, cincel
escarramat, escamarrat abierto de piernas
escarransit, escarransida (vore arguellat) arguellado, delgado, poca cosa
escás, escassos, escassa, escasses escaso, escasos, escasa, escasas
escassísima, mol escassa escasísima
escayola, escayoles, escayolista, - estuco, ges, alchés, engessat, lluít escayola, escayolas, escayolista, estuco, yeso, enyesado, enlucido
Escena, escenes Escena, escenas
escenari, essenari, escenaris, essenaris - escena, taulat, taules, plató, escenografía, decorat, marc, ambién, atmósfera, sircunstánsia, contexte escenario, escenarios, escena, tablas, tablado, proscenio, plató, escenografía, decorado, marco, ambiente, atmósfera, circunstancia, medio, contexto
Esclafá , esclafás – (un ou contra enterra) - esclafo, esclafes, esclafe, esclafém o esclafám, esclaféu o esclafáu, escláfen – esclafán – esclafat, esclafada – yo esclafára, esclafáres, esclafáre, esclafárem, esclafáreu, esclafáren chafar, chafarse, un huevo contra el suelo
esclafat chafado, roto
esclafí, fé un soroll sec produít per un cos que se trenque, que de dispare en forsa chasquir, estallar
esclafí, fótre un esclafit soroll de un cop
Esclafit, esclafits chasquido, estallido
Esclafitá , vore esclafí, esclafitada golpe, chasquido, estallido
esclavissades esclavizadas
esclavitut esclavitud
esclavituts esclavitudes
Esclavo, esclau, esclava, esclavos, esclaus, esclaves Esclavo, esclava, esclavos, esclavas
esclop, esclops, latín sclŏppus, sabata de fusta, soc, socs, sueco, suecos - Tros de soca de olivé u olivera, en alguna arraíl y rechitos, per a plantá y empeltá después. zueco, zuecos, madreña, madreñas, almadreña, almadreñas – trozo de tronco de olivo con retoños o brotes para plantar e injertar.
escofanse calentándose al fuego
escofás al foc, calentás calentarse al fuego -
caldear, entibiar, templar, achicharrar, asar, asfixiarse, abrigarse, excitarse, enardecerse, avivarse, exaltarse, enfervorizarse, irritarse, enfadarse, animarse, entonarse, golpear, azotar, pegar, zurrar, apalear, atizar
Escola, escoles (latín schŏla) Escuela, escuelas
Escolástic, escolástics Escolástico, escolásticos
escoltá escuchar, escoltar
Escólta ! Escucha !
Escolta, escoltes escolta, escoltas
escoltá, sentí – escolto, escoltes, escolte, escoltém o escoltám, escoltéu o escoltáu, escólten – escoltat, escoltada – oít (oido) – escoltára – escoltaré – escoltaría escuchar, oír, escoltar
escoltáen, escoltaben escuchaban
escoltála escucharla
escoltáls, escoltáles escucharlos, escucharlas
escoltám escucharme
Escóltam ! Escúchame !
escoltán (g) escuchando
escoltánlo escuchándolo
escoltánlos escuchándolos
escoltaré escucharé
escoltát, escoltat escuchado, escoltado
escoltats escuchados, escoltados
escolte escucha
escolten escuchan
escoltéu escuchad, oíd
Escoltéume escuchadme
Escolto escucho
escolton escuchen
escombro, escombros escombro, escombros
escomensá, prinsipiá, inissiá, originá, entablá, incoá, inaugurá, empéndre, obrí, fundá, estrená, náixe, generá, aparéixe, surgí empezar, comenzar, principiar, iniciar, originar, entablar, incoar, dar comienzo, inaugurar, emprender, abrir, fundar, estrenar,nacer, generar,aparecer, surgir
escomensaba empezaba
escomensabe, escomensáe empezaba
escomensaben empezaban
escomensábes empezabas
escomensáem, escomensabem empezábamos
escomensáen, escomensaben empezaban
escomensáeu empezábais
escomensamén comienzo
escomensaméns (los) comienzos (los)
escomensán (g) empezando, comenzando
escomensará empezará
escomensarán empezarán
escomensarás empezarás
escomensaré empezaré, comenzaré
escomensáre empezara, empezase
escomensat empezado
escomensats empezados
escoménse empieza
escomensém empezamos
escoménso empiece
escoménson empiecen
escopeta, escopetes escopeta, escopetas
escorcholí, descorcholí (despullat, despullada) desnudo
escórre, escórres – escórrego, escorres, escorre, escorrém, escorréu, escórren – escorrería – escorreguera – escorreré Escurrir – correrse
escorsa (de pi) – latín: scortĕa - Pell o cuberta exterió del trong y branques de les plantes lleñoses. corteza de un árbol
Escoscat, escoscada - persona ordenada y llimpia que va sempre impecable.  escoscado, persona ordenada y limpia que va siempre impecable. 
escote, escotes, escot, escots – pitral, pitralera, canalet, canal, balcó, balconet, balconada, pechuga, pechúa (Beseit), prorratech (a escote), derrama, prorrata, cuota, partissipassió escote, escotes, descote, abertura, cuello, busto, seno, prorrateo, derrama, prorrata, cuota, participación
escotilla, escotilles (es cotilla = es chafardé, bachillé) escotilla, escotillas
escribanía, escribaníes escribanía, escribanías
escribén, escribéns escriba, escribas, escribano, escribanos
escribíe escribía
escribíen escribían
escribím escribimos
escribín (g) escribiendo
escribínles escribiéndolas
Escric escribo
escrigue escriba
escriguéra (yo) escribiera, escribiese
escriguére (ell) escribiera, escribiese
escrit escrito
Escrita – esta carta está escrita a fecha 12-10-1492 escrita (carta)
escrita (peix), ralla, escrites escrita, ralla, rallas, escritas
escrites escritas
Escritó, escritós Escritor, escritores
escritora, escritores (la gata Christie) escritora, escritoras (la gata Christie)
escrits escritos
escritura, escritures escritura, escrituras
escriure escribir
Escriure – escric, escrius, escriu, escribím, escribíu, escríuen – escriuría – escriguéra – escriuré escribir
escríureu escribirlo
escriuréu escribiréis
escriuríe escribiría
escrius escribes
escrúpol, escrúpols (latín scrupulum) -
reparo, miramén, aprensió, asco, remilgo, melindre, delicadesa, afectassió, consiénsia, reconcomio, ressel, prejuissi, esmero, pressisió, sel, exactitut
escrúpulo, escrúpulos -
reparo, miramiento, aprensión, asco, remilgo, melindre, delicadeza, afectación, conciencia, reconcomio, recelo, resquemor, prejuicio, escrupulosidad, esmero, precisión, celo, exactitud, minuciosidad
escrutá escrutar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar
Escudella , escudelles, tazón, cazo, plat mol fondo, bol – Aragonés: ESCUDILLAR. Echar el caldo en las sopas, el chocolate en los pocillos o jícaras etc. / de aquí ve la típica escudella "catalana", tan catalana com la sardana, lo ball sardo de Cerdeña, Sardegna. escudilla, tazón, cazo, plato, cuenco, bol, vasija
escudriñá, indagá, investigá, inquirí, mirá, observá, aguaitá, fisgá, rebuscá, bachillejá, furgá escudriñar, indagar, investigar, inquirir, mirar, observar, fisgar, rebuscar, hurgar
Esculapio, meche, dotó, Asclepio o Asclepios en griego Esculapio (médico)
Esculipiá – esculipiat – m´han esculipiat jugán al guiñot al bar de les eres. - escurá, escurat, esculat (Tamarite) Esculipiar. Dejar a alguien sin nada en un juego en el que se apuesten cosas, por norma general juegos de cartas.
escull, bon aspecte, fa bon escull, está sano y tíndre salut buen aspecto
escullós, fi, sano, de bona presénsia y bon coló fino, sano, de buena presencia y buen color
escultura, escultures  "me han esculipiaó jugando a los seises en el casino"
escupiñá escupir
escupiñála escupirla
escupiñém escupimos
escurá (los plats) fregar los platos
escurina, escurines, oscurina, oscurines (oscur, fosc) oscuridad
escurrí, escurrís escurrir, escurrirse
escurríen escurría
escursió, excursió excursión
escursións, excursións excursión, excursiones
Escurzó, escurzóns, escursó, escursóns - serp Vipera berus, no sol passá dels 60 cm. de llargada, de coló gris fosc en taques negres, en lo cap triangulá y la picada o fisonada mol venenosa. víbora, vipera berus.
escusa, excusa excusa
escut, escuts escudo, escudos
esfardacho, fardacho , esfardachos, fardachos – vore sargantana lagarto, lagartos
esfelíssia, mal de – embólia, ictus ictus, embolia
esfereta, boleta, esfera minuda esferita, bolita, bola pequeña
esfonrá, esfonrás (paret, edifissi), vore enruná hundir, hundirse (pared, edificio)
esfonrat, esfonrada (enrunat, enrunada, sorsit, sorsida) pared caída, edificio arruinado
esforcá, penjá a la forca ahorcar
esfors, esforsos esfuerzo, esfuerzos
esforsá, esforsás esforzar, esforzarse
Esforsá, esforsás (típic del nostre amic Francisco Escudero, que no se esforse ni per a cagá no sigue que se hérnio) - luchá, pugná, afanás, treballá, bregá, desvelás, fatigás, desvivís, esmerás, intentá, procurá esforzarse, esforzar, luchar, pugnar, afanarse, trabajar, bregar, desvelarse, fatigarse, desvivirse, esmerarse, intentar, procurar
esforsabe, esforsáe esforzaba
esforsaben, esforsáen esforzaban
esforsáe, esforsabe esforzaba
esforsánse esforzándose
esforsare esforzara
esforsaré esforzaré
esforsaréu esforzaréis
esforsat esforzado
esfórsen esfuerzan
esforséutos esforzaos
Esfrega, esfregues, fricsió, massaje friega, friegas - fricción, masaje
esfumá, esfumás - apagás, difuminás, atenuás, borrás, desfés, diluís, dissipás, escurrís, evaporás, colá, escabullís, fugás, fugí, marchá apagar, difuminar, atenuar, velar, borrar, difuminarse, desvanecerse, diluirse, disiparse, escurrirse, evaporarse, largarse, escabullirse, fugarse, huir, marcharse
esfumán (g) esfumando
esfumat esfumado
Esgarrá – rasgá, destrossá, chafá, rajá, descuartissá, despedassá desgarrar, rasgar, destrozar, romper, rajar, descuartizar, despedazar
esgarrada desgarrada
esgarramantes, persona que no fa correctamen la faena que li han manat y provoque una situassió de desorden desgarramantas, persona que no realiza correctamente la tarea encomendada y provoca una situación de desorden
esgarránli desgarrándole
esgarrañá (de esgarrá), ferí en les ungles o en un atra cosa que esgarrape o talle. arañar, rasguñar
esgarrañabe, esgarrañáe arañaba, rasguñaba
Esgarrap, esgarraps Arañazo, arañazos
esgarrapá, ferí en les ungles arañar
esgarrapabe, esgarrapáe arañaba
esgarrapán (g) arañando
esgarrifá / esgarrifós / aixó me esgarrife, yo me esgarrifo, esgarrifes, esgarrife, esgarrifem, esgarrifeu, esgarrifen - Causá estremimén o tremoló convulsiu com efecte del fred, de la fiebre, de un soroll estridén, de una emossió intensa (DCVB) – sensassió cuan la tiza rasque a la pizarra - Efecte que mos causse la llima cuan done en fals (dicsionari de aragonés) espeluznar, escalofriar, estremecer - Efecto que nos causa la lima cuando da en falso
esgarro, esgarros desgarro, desgarros
esglay, esglai – Po, temó, sorpresa – fred, fret Espanto – frío, escalofrío
esglayá, esglayás tener miedo O frío
esglayadet, esglayadeta (vore esglayat) tener miedo O frío
esglayat, esglayada, esglaiat, esglaiada, esglayats, esglayades – esglay, esglai – tíndre temó O fret tener miedo O frío
esgorfa, perchi (Portellada y atres puestos), golfes, algorfa desván
esma, esmo, alé, aliento, respirassió aliento, respiración
esmalt esmalte
esmeralda esmeralda
esmeraldes esmeraldes
esmeránse esmerándose
esmero esmero
esmirriat, esmirriada (vore arguellat) - flaco, enclenque, escuálit, raquític, arguellat, cagarniu, consumit esmirriado, esmirriada, flaco, enclenque, escuálido, raquítico, consumido, enteco
esmochat (ábre), esmochá, talláli a un ábre totes les rames per a que torno a moure o llansá cortarle a un árbol todas las ramas para que vuelva a lanzar
esmolá , esmolet , home que esmoláe pels pobles en una moto y una pedra redona, en una “ocarina” cridáe a la gen amolar, afilar, afilador - aguzar, afinar, acerar, adelgazar, ahusar, sutilizar
esoterisme, esotéric, amagat, ocult, secret, enigmátic, misteriós, impenetrable, com los llibres de Carlos Ollés Esoterismo – esotérico, oculto, escondido, secreto, enigmático, misterioso, impenetrable
Espabil ! Espabila !
espabilá, avivá, insitá, espolejá, arreá, despertás, despejás espabilar, avivar, aguzar, incitar, espolear, atizar, despertarse, despejarse
espabilá, espabilás - despertá, avivá, insitá, estimulá, espolejá, despabilá,
avispás, apañás, valés, adepéndre
Espabilarse - despertar, avivar, incitar, estimular, espolear, despabilar,
avisparse, apañarse, valerse, aprender
espabilat, espabilada, espabilats, espabilades espabilado, espabilada, espabilados, espabiladas
espadá, vore entrecavá entrecavar
espai espacio
espais espacios
espala, espales paletilla, escápula, omóplato, xifoides, paleta, espalda
espaleta - escápula, omóplato, xifoides, paleta, espala : esquena (Fondespala) paletilla, escápula, omóplato, xifoides, paleta, espalda
espán, espanto espanto
espantá espantar
Espantall - fantoche, mamarracho, facha,
pelele, esbarramuixóns (espantapájaros)
espantajo, fantoche, mamarracho, facha,
pelele, espantapájaros
espantám espantarme
espantat, espantát, espantats espantado, espantados
espanto, espán espanto
espantós espantoso
espantoses espantosas
España España
española española
esparadrap, esparadraps esparadrapo, esparadrapos
Espardeña, espardeñes, espardeñeta, espardeñetes, (de espart) - sandalia, abarca, chanclo, sabata zapatillas de esparto, alpargata, sandalia, esparteña, alpargate, abarca, chanclo, zapatilla
esparsí esparcir
esparsís esparcirse
espart (latín spartu), planta gramínea de diferéns espéssies del género Stipa, com la Stipa tenacissima (mol tenás), que té les fulles mol fortes, filiformes, panolla de coló groc y té gran aplicassió com a matéria textil per a la fabricassió de cordes, vensills, calsé (ESPARDeñes), etc esparto
espart, esparts esparto, espartos
esparvé , esparvés / de pares mussols, fills esparavés (Litera) / mussol es tonto a La Litera / mussol, mussola es lo mote de los de Fórnols – eixoriqué cernícalo, gavilán
espasa, espases, espaseta, espasetes espada, espadas, espadita, espaditas
espasmo, espasmos, contracsió, convulsió, tremoló, ataque espasmo, espasmos, contracción, convulsión, sacudida, temblor, ataque
espassial espacial
espassiosa espaciosa
espavilat , espavilada, espabilat, espabilada, espabil espabilado, espabilada, espabilados, espabiladas
espectácul espectáculo
espectáculs espectáculos
espectadó, espectadós, espectadora, espectadores, assistén, concurrén, presén, oyén, concurrénsia, públic, auditori, audiénsia, assisténsia espectador, asistente, concurrente, presente, oyente, concurrencia, público, auditorio, audiencia, asistencia
espectativa, expectativa, esperansa, possibilidat, perspectiva, probabilidat, eixida expectativa, esperanza, posibilidad, perspectiva, probabilidad, salida
espectatives espectativas
especuladó, especuladós especulador, especuladores
especulassió especulación
especulassións especulaciones
espejismo, espejismos espejismo, espejismos
espejismos espejismos
espelletá, despelletá, despellotá quitar la piel, desollar, despellejar, descarnar, raspar, arañar, desgarrar, criticar, vituperar, murmurar, vilipendiar
espelletal, despelletal, tráureli la pell, despellotal quitarle la piel
espelussada, despelussada despeinada
espelussat, despelussat despeinado
espenses (a) , a expenses a expensas, costas, gastos
espenta, espentes empujón, empujones
espenta, espentes, - espentá - espento, espentes, espente, espentém o espentám, espentéu o espentáu, espénten – espentat, espentada – espentára, espentáres, espentáre, espentarem, espentáreu, espentáren – haguera espentat – espentán (g) empujar
espentabe empujaba
espentáe, espentabe empujaba
Espéntam ! A la andruja o columpio Empújame ! En el columpio
espentán (g) empujando
espentánla empujándola
espentánlo empujándolo
Espéntat ! Empújate !
espentats empujados
espente empuja
espenten empujan
espentes Empujones – empujas
Espentéules empujadlas
Espentéulos empujadlos
espentó, espenta empujón
espentolá destrozar, romper
espentolá, estripá, destripá, chafá, malmétre, fé malbé – ve de péntol (tros) – Tampoc ere estrany que de aquells claus penjare bé un bon péntol de cansalada Pascual Tirado (BSCC, vii, 323) romper, destripar, estropear
espentolada, espentolades destrozada, destrozadas
espentolánse destrozándose
espentolat, espentolats destrozado, destrozados
espentóns, espentes empujones
esperá, aguardá esperar, aguardar
esperaba esperaba
esperabe esperaba
esperábem esperábamos
esperaben esperaban
esperada esperada
esperáe, esperabe esperaba
esperáen, esperaben esperaban
esperáes, esperabes esperabas
esperál esperarlo
esperáls esperarlos
esperám esperarme
esperán (g) esperando
esperánlo esperándolo
esperánlos esperándolos
esperánme esperándome
esperansa, es lo radé que se pert esperanza, es lo último que se pierde
esperánse esperándose
esperanses esperanzas
esperarém esperaremos
esperárem esperáramos
esperaríes esperarías
esperat esperado
espérat, espéra espérate
esperáteu esperártelo
Espere - ell espere - ell es Pere Espera – él espera - él es Pedro
esperém esperamos
esperen esperan
esperéu esperad
esperéutos esperad (esperaros)
esperiánsia, experiánsia, experiénsia experiencia
esperiánsies, experiánsies, experiénsies experiencias
esperimén, esperiméns, experimén, experiméns experimento, experimentos
espero espero
esperon esperen
esperos (no me) esperes (no me)
espés, espesa espeso, espesa
Espessá (espessí) - espesso, espésses, espésse, espessém o espessám, espesséu o espessáu, espéssen – espés, espessa – espessaría, espessaríes, espessaríe, espessaríem, espessaríeu, espessaríen – yo haguera espessat lo chocolate – espessán espesar
espesses, espésses espesas
espesséu espesáis
espessí, espessá espesar
espessial especial
espessial, espessials especial, especiales
espessialidat, espessialidats especialidad, especialidades
espessialisada especializada
espessialisat especializado
espessialmén, espessialmen especialmente
espessials especiales
espéssie, espéssia especia
espéssies especies
espessífic específico
espessífiques específicas
espessíssim espesísimo
espessíssima espesísima
espessó espesor
espetec, espetecs – explosió, tiro, cañonada, escopetada, pet, esclafit, soroll, descárrega – fuet (de casa Tarradellas) explosión, ruido – fuet
espiá espiar
espián (g) espiando
espiaríen espiarían
Espichorrat – chafat – despachurrat ? Roto – despachurrado ? Estropear una historia o relato por torpeza de quien lo cuenta.
espigá, espigás (una planta com la carchofa, ensiam, bleda) Espigar. Espigarse. Dicho de algunas hortalizas, como la lechuga y la alcachofa: Crecer demasiado y dejar de ser propias para la alimentación por haberse endurecido.
Espiga, espigues Espiga, espigas
espigadilla, planta silvestre en espigues, a vegades ne mingen les ovelles y se embossínen perque sels enganche al garganchó. planta silvestre con espigas
espigán (g) espigando
espígol, (vore espigolá, espigolejá) Del lat. spicŭlum, dim. de spicum, espiga espliego, lavanda, Mata de la familia de las Labiadas, de cuatro a seis decímetros de altura, con tallos leñosos, hojas elípticas, casi lineales, enteras y algo vellosas, flores azules en espiga, de pedúnculo muy largo y delgado, y semilla elipsoidal de color gris. Toda la planta es muy aromática, y principalmente de las flores se extrae un aceite esencial muy usado en perfumería.
Espigolá, espigolejá – rebuscá lo que ha quedat después de una cullita – buscá y agarrá espígol pel monte rebuscar lo que ha quedado después de una cosecha – buscar y recoger espliego (lavanda) del monte.
espill, espills – obra en valensiá de Jaume Roig espejo, espejos
espills espejos
espina, espines espina, espinas
espinac , espinacs, espinall, espinai, espinalls, espinais espinaca, espinacas
Espinilla, espinilles Espinilla, espinillas
espinós, espinosa espinoso, espinosa
espirá, expirá Expirar, morir, fallecer, agonizar, fenecer, perecer, diñarla, estirar la pata, irse al otro mundo, finalizar, terminar, acabar, concluir, finiquitar
espiritán (lo va dixá) lo dejó espiritando - agitar, conmover, irritar, adelgazar, consumirse, enflaquecer
espíritu espíritu
espiritual espiritual
espirituals espirituales
espíritus espíritus
espitralat, despitralat, espitralada, despitralada, que va en lo pit descubert, pitral, pit, escotat, escotada con el pecho al descubierto, escotada
esplaná, explaná – vore explanada allanar
esplanada, explanada (pla) explanada, llano
esplanades, explanades explanadas
esplanadeta, explanadeta (planet) llanito, terreno llano (plano)
esplanissada (a la esquena), esplanissades manotazo en la espalda (con la mano abierta)
esplay, de esplay, esplai, de esplai, desplay, desplai, esplayet, desplayet despacio, lento
espléndida espléndida
espléndidamen espléndidamente
espléndit espléndido
esplendó, la académia del chapurriau llímpie, pulíx y done esplendó. esplendor, brillo, resplandor, brillantez, fulgor, encumbramiento, gloria, riqueza, celebridad, fama
esplendorós, esplendorosos, esplendorosa, esplendoroses Esplendoroso, esplendorosos, esplendorosa, esplendorosas
esplicá, explicá explicar
esplicáls, explicáls explicarlos
esplicálsu, explicálsu explicárselo
esplicán, explicán (g) explicando
esplicánli, explicánli explicándole
esplicaré, explicaré explicaré
esplicasió, explicassió, esplicassións, explicassións explicación, explicaciones
esplico, explico explico
esplique, explique explica
espliquen, expliquen explican
esplotaén, explotáen, explotaben explotaban
espola espuela
espolechán, espoleján (g) espoleando
espolejá espolear
espolejadora espoleadora
espolejánlo espoleándolo
espolejat espoleado
espolejats espoleados
espoles espuelas
espolsá, espolsá, traure lo pols desenpolvar
Espolsá, espolsás (pols y als ábres lo polen) – espolso, espolses, espolse, espolsém o espolsám, espolséu o espolsáu, espólsen – espolsat, espolsada – espolsán – espolsaría, espolsaríes, espolsaríe, espolsaríem, espolsaríeu, espolsaríen – yo te haguera espolsat quitarse el polvo – en plantas : soltar el polen
espolvorechéu, espolvoregéu espolvoreais
esponcha, esponja (se ponúnsie la J com a taronja) esponja
esponja, esponges esponja, esponjas
esponjabe esponjaba
esponjáe, esponjabe esponjaba
espontáneamen espontáneamente
espontaneidat espontaneidad
esporgá, tráureli a un abret o ábre les branques inútils. quitarle a un arbolito o árbol las brancas (ramas) inútiles
Esporgat, esporgada, esporgats, esporgades ver esporgá
Esporta, esportes, cartó, cartró, cabás, sistella, seró espuerta de mimbre, capazo, cesto, esportilla, sera, serón
Esportó, cartó (cartró) de vime, esportóns espuerta de mimbre
esposat (detingut), desposat (casat) esposado (detenido), desposado (casado)
esposes esposas
espossisió, expossisió exposición
Espotegá tamé se diu a rebuscá, doná voltes a una cosa, com pa no fé algo. No espotegos tan y ficat a agraná". remolonear
espullissá , despullissá, traure pullíssos (vore pullís) quitar los chupones de un árbol
espuma, espumes espuma, espumas
espumeján espumeante
espumós espumoso
espumosa espumosa
Esqueis, esqueix, esqueissos, esqueixos, part de un ábre per a replantá - empel, rechito, brot esqueje, parte de un árbol para replantar, vástago, injerto, acodo, brote, pimpollo, tallo
esquella, esquelles, vore esquellotada esquila, esquilas, cencerro, cencerros
esquellot, esquella gran, esquellots esquila grande, campana para vacas y cabras
esquellotada, broma en esquelles, esquellots, als ressién casats – esquellotades esquilada, broma con esquilas, cencerros, a los recién casados.
esquena , espala, esquenes, espales, Fondespala (Fon de Espala, Foz espalla ? Antigamén) espalda, paletilla, Fuentespalda
esquerda grieta
esquerdes grietas
Esquerra – zurda izquierda
esquerra, esquerres – los de la ASCUMA son catanazis de esquerres izquierda, izquierdas
Esquerro – zurdo izquierdo
Esquí, esquís Esquí, esquís
esquiadó, esquiadora esquiador, esquiadora
esquichá salpicar
esquichada, esquichades Salpicadura, salpicaduras, cuando te salpica algo
esquilá, tallá lo pel o la llana, trasquilá, rapá, pelá esquilar, cortar, trasquilar, rapar, pelar
esquiladó, esquiladós (com J.A “billotero” de La Fresneda, Ángel de Valjunquera lo zahorí qepd, Tomás de Lledó) esquilador, esquiladores
esquilat, pelat - trasquilat, rapat esquilado, pelado – cortar, trasquilar, rapar, pelar
esquilmá, empobrí, disminuí, arruiná, arrassá, agotá, explotá, exprimí, destruí, dañá, fé mal esquilmar, empobrecer, disminuir, arruinar, arrasar, agotar, explotar, exprimir, destruir, dañar
Esquilmos – no dixaré que tú me esquilmos Esquilmes – no dejaré que tú me esquilmes
esquirol, esquirols (ardilla, ardilles) ardilla, ardillas
esquirola, esquiroles escarola, escarolas
esquirola, esquiroles (ensiám) escarola, tipo de lechuga
esquiváls esquivarlos
esquivat, esquivada esquivado, esquivada
essagerat, exagerat, essagerada, exagerada exagerado, exagerada
esse ese S
essenari escenario
essenes escenas
essensial esencial
essensialmén esencialmente
esses (dos esses, SS) eses SS
Está – estic, estás, está, estém o estám, estéu o estáu, están – estat, estada – estiguera, estigueres – estaría, estaríes – están (g) estar
estaba estaba
estabe o estáe estaba
estábem, estabem estábamos
estaben estaban
estabes estabas
estábeu estabais
estabilidat, estabilidats estabilidad, estabilidades
estabilisá estabilizar
estabilisassió equilibrio, estabilización, igualdad, armonía, proporción, contrapeso, simetría, consonancia, contrapartida, ponderación, ecuanimidad, sensatez, moderación, mesura, quietud
Establí – establixco, establíxes, establíx, establím, establíu, establíxen – establiguéra – establiré – establaba – establiría establecer
establím establecerme
establimén establecimiento
establimén, establessimén, establiméns, establessiméns - instaurassió, creassió, fundassió, assentamén,
comers, almassé, tenda, botiga, ofissina, industria, empresa, sossiedat
establecimiento, instauración, creación, fundación, asentamiento, comercio, almacén, tienda, oficina, industria, empresa, sociedad
establiméns establecimientos
establís establecerse
establit, establida establecido, establecida
estaca, estaques estaca, estacas
estadístic estadístico
estadística estadística
estadístiques, un dels forts de Ignacio Sorolla Amela de Penarroija de Tastavins, no pregunte a qui sap qué contestará, pero se autodenomine sientífic (es lingüista y sociólogo) y aixina íxen les encuestes com ell vol. estadísticas
estáen, estaben estaban
estáes, estabes estabas
estáeu, estábeu estábais
estafa estafa
estafada, estafat, estafades, estafats estafada, estafado, estafadas, estafados
estafadó, estafadora estafador, estafadora
estafadós, estafadores estafadores, estafadoras
Estafám – esta fam Estafarme – esta hambre (fame)
estafán (g) que es gerundio, frasse típica dels polítics. estafando que es gerundio, frase típica de los políticos
estafes estafas
estáfon estafen
Estalactita, estalactites Estalactita, estalactitas
estall, a estall, a destall - treball a preu fet - Se obliguen a pintar al fresch a estall lo cap de la dita capella, 1472 (Archivo, v, 380) destajo (a), trabajo a precio pactado
estallá estallar
estallabe estallaba
estám, estém estamos
estamordí, aturdí, dixá com mort (está mort), sense sentits. aturdir, dejar como muerto, sin sentido(s).
estamordit, estamordida – a mon germá Tomás li va fótre una cossa una mula guita y lo va dixá estamordit. sin sentido, aturdido, como muerto
estamordíxen aturden
estampabe estampaba
estampada, estampades estampada, estampadas
estampat estampado
estampats estampados
estampí, estampís golpear, golpearse
estampit, estampits golpe, golpes
están están
están (ells) están
están (g) estando
estang, estangs, estanc, estancs estanco, estancos
estanque, estanques estanque, estanques
estánse estándose
estánsia estancia
estánsies estancias
estantería, estanteríes estantería, estanterías
Estañ – este añ Estaño – este año
estañadó, estañadós el que suelda con estaño
estaquirot (plantat com un), estaquirots espantapájaros, algo que no se mueve, estafermo, espantajo, bobalicón, bobo
estará estará
estarán estarán
estaré estaré
estáre, estiguére estuviese, estuviera
estarém estaremos
estárem, estiguérem estuviésemos
estáren, estiguéren estuvieran, estuviesen
estaréu estaréis
estáreu, estiguéreu estuviéseis
estaríe estaría
estaríen estarían
estaríeu estaríais
estás estás
estassió estación
estassións estaciones
Estat, estats Estado, estados
estátic, estátics estático, estáticos
estática estática
estátiques estáticas
estátos estaos
estatra, esta atra, eixa atra estotra, esta otra
estatre, este atre, eixe atre estotro, este otro
estátua estatua
estátues estatuas
estatura, alsada, estatures, alsades estatura, estaturas
estauviá (Tamarite), paregut a aforrá – estauviá la vida : salvá la vida Ahorrar – salvar la vida
estém estamos
estenalla tenaza
estenalles tenazas, mordazas - pinzas, tenacillas, alicates, sacaclavos
Estenazes , tenasses, mordasses - pinses, tenassetes, alicates tenazas, mordazas - pinzas, tenacillas, alicates, sacaclavos
esténdre, esteng o estenc, esténs, estén, esteném, estenéu, esténen – esténdres, yo me hay estés tot lo llarg que soc, ell se va esténdre tot lo llarg que ere extender, tender la ropa, extenderse, caerse
estenedó tendedero
estenedós tendederos
estenen extienden, tienden
estenén (g) la roba extendiendo
estenénla extendiéndola
esteníen extendían
estés, estesa, estesos, esteses – an terra Extendidos – en el suelo
éstes, éstos, estes, estos estas, estos
esteses, escampades, caigudes extendidas – en el suelo
estesos, escampats, caiguts extendidos – en el suelo
estétic, estétics estético, estéticos
estética, estétiques estética, estéticas
estic estoy
estiga esté
estigáu, estiguéu estéis
estigue esté
estiguém estemos
estiguen estén
estiguera (yo) estuviera, estuviese
estiguére estuviera, estuviese
estiguérem estuviéramos, estuviésemos
estiguéren estuvieran, estuviesen
estígues estés
estiguéu esteis
estil, estils estilo, estilos
estima estima
estimá, vóldre, “amá” - estimo, estimes, estime, estimém o estimám, estiméu o estimáu, estímen – estimat, estimada, estimassió amar, querer, estimar
estimabe estimaba
estimades estimadas
estimánse queriéndose, estimándose
estimassió estimación
estimat estimado
estimats estimados
estímul estímulo
estímul, estímuls estímulo, estímulos
estimulá estimular
estímuls estímulos
estinsió, extinsió – A Beseit se van extinguí los gamuñs. extinción
Estíra ! estira, tira !
estirá, estirás, allargá, exténdre, esténdre, dilatá, tensá, agrandá, prolongá, ampliá, engreís, desperesás estirar, estirarse - alargar, extender, dilatar, tensar, agrandar, prolongar, ampliar, engreírse, envanecerse, desperezarse, desentumecerse
estirabe estiraba
estiraben estiraban
estirada estirada
estirades estiradas
estiráen, estiraben estiraban
estirán (g) estirando, tirando
estirat estirado
estirats estirados
estirém estiramos
estiro estiro
estirpe estirpe
estisorada, estisorades tijeretazo, tijeretazos
estisores, estirores, tisores, tirores, estisora, estirora tijeras, tijera
estiu verano
estius veranos
estocada, estocades estocada, estocadas
estofat, estofats estofado, estofados
estolladó , estanca (que no dixe passá l'aigua), estolladós de la séquia tajadera principal de la acequia
estolviá, estalviá, estauviá, aforrá, gastá menos ahorrar, gastar menos
estolviaríe, aforraríe ahorraría
estomagán, molesto, cargán, fastidiós, insoportable, antipátic, pesat, corcó estomagante, molesto, cargante, fastidioso, insoportable, antipático, latoso, pesado
estómec, estómecs estómago, estómagos
estopa, part basta que se separe del lli (lino) y del cánem (cáñamo) al trencáls o pentináls estopa
estopeng, estopenc , estopenca (per ejemple la carn) – jasco en aragonés – de la estopa que no se puede tragar, seco, duro, se hace bola
estoque estoque
estorbá, vore destorbá estorbar
estorbat, destorbar estorbado, estropeado
estorbéu o estorbáu estorbáis, estropeáis
estorbo, estorbos estorbo, estorbos
estornudá estornudar
estornudabe estornudaba
Estornut, estornuts Estornudo, estornudos
estorrufen erizan, encrespan
éstos, éstes, estos, estes estos, estas
estossolá , tossoló = tozolón – yo me estossolo, me hay estossolat, estossoles, estossole, estossolém o estossolám, estossoléu o estossoláu, estossólen – estossolada – estossolaría, estossolaríes, estossolaríe, estossolaríem, estossolaríeu – yo me haguera estossolat – estossolán (g) caerse y darse un buen golpe (incluso matarse)
estossolábem (mos), estossoláem nos caíamos y nos dábamos un buen golpe
estossolat caído y golpeado
estrafalari, estrafalaria, estrafalaris, estrafalaries estrafalario, estrafalaria, estrafalarios, estrafalarias
estral, estrals, destral, destrals, estraleta, estraletes, destraleta, destraletes, astral, astrals hacha, hachas
estrals, destrals, astrals hachas
estranché, extrangé, estranchera, extrangera extranjero, extranjera
estranchés, extrangés – Mote de La Portellada (lo portell) extranjeros
estrañ, extrañ extraño
estraña, extraña extraña
estrañada, extrañada extrañada
estrañat, extrañat extrañado
estraordinári, extraordináris extraordinario, extraordinarios
estraordináries, extraordináries extraordinaria, extraordinarias
estrapalussi, estrapalussis, soroll al caure algo, vajilla ruido al caer algo, vajilla
estrasa (papé de) estraza (papel de)
estrat, estrats estrado, estrados
estrel, estrella estrella
estrel, estrella estrella
estrella, estel, estrel estrellas
estrelles, estels, estrels estrellas
estreñimén (en rumano : constipado crec) estreñimiento
estreñit, estreñida estreñido, estreñida
estrepitós, estrepitosa, estrepitosos, estrepitoses, que fa mol soroll o ruido. estrepitoso, estrepitosa
estret, estreta estrecho, estrecha
estretes estrechas
Estretí, fé mes estret – estretixgo, estretíxes, estrechar
estretíssim, estretíssims estrechísimo, estrechísimos
estretíssima, estretíssimes estrechísima, estrechísimas
estretó, estretóns Paso estrecho, estrechos
estrets (los del Parrissal de Beseit) estrechos (los del Parrizal en Beceite)
estrictamen estrictamente
estricte, estricta estricto, estricta
Estronchiná (troncho = trong de la col) - estronchino (yo), estronchines, estronchine, estronchiném o estronchinám, estronchinéu, estronchináu, estronchínen – si yo estronchinara – estronchinaré – estronchína ! destrozar, hacer trizas, cansarse, apalear
estronchinat, desfet (tamé baldat = mol cansat) roto, muy cansado
estropajo,
fregador, lampazo, bayeta, estraza, desecho, andrajo, guiñapo
estropajo,
fregador, lampazo, bayeta, estraza, desecho, andrajo, guiñapo
estropeche, se fa malbé se estropea, se echa a perder
estructural estructural
estuari, estuario, estuaris, estuarios estuario, estuarios
estudiá (adepéndre) estudiar, aprender
estudiabe o estudiáe estudiaba
Estudiáen o estudiaben estudiaban
estudiáls, estudiáles estudiarlos, estudiarlas
estudián (g) estudiante, estudiando (g)
estudiáns estudiantes
estudiará estudiará
estudiára que yo estudiara, estudiase
estudiarán estudiarán
estudiárem estudiáramos
estudiat estudiado
estúdien (ells, elles) estudian
estudio estudio
estudis (los) estudios (los)
estufa, estufes estufa, estufas
estupenda, estupendes, estupendo, estupendos estupenda, estupendas, estupendo, estupendos
estúpida, estúpit, estúpides, estúpits estúpida, estúpido, estúpidas, estúpidos
estupidíssim, estupidíssims, estupidíssima, estupidíssimes estupidísimo, estupidísimos, estupidísima, estupidísimas
estupor, estupefacsió, sopor, son, letargo, insensibilidat, adormís estupor, estupefacción, sopor, letargo, insensibilidad, adormecimiento
esturrufá (lo pel) – me se esturrufe – esturrufat, estorrufat, estarrufat, esturrufada, estarrufada, estorrufada – esturrufen – esturrufára – esturrufaría - erizarse, encresparse el pelo
Esturrufat, esturrufats, esturrufada, esturrufades encrespado (pelo), erizado
etapa, etapes, fasse, período, siclo, divisió, classe, grado, grau, trayecte, tram, tros etapa, etapas, fase, período, ciclo, división, clase, grado, trayecto, tramo, trecho
etcétera, etc. etcétera, etc.
Etern, eterns, eterna, eternes (eternum latín) eterno, eterna, eternos, eternas
etérnamen eternamente
eternidat eternidad
etimología, orígen de les paraules etimología, origen de las palabras
etimológicamen etimológicamente
eu, au, interjecsió antiga mol empleada / au a cascála ! Hala a cascála ! Interjección – hala a cascala !
Europa Europa
europeu, europea europeo, europea
evacuats evacuados
evaluáen o evaluaben evaluaban
evén, evento, evéns, eventos (musicals) - sucesso, acontessimén, fet, imprevist, sircunstánsia evento, eventos, suceso, acontecimiento, hecho, imprevisto, circunstancia
evidén, evidenta evidente
evidenmén, evidenmen evidentemente
evidentíssima, mol evidén evidentísima, muy evidente
evitá, eludí, obviá, fugí de, sortejá, soslayá, esquivá, librás, escaquejás, impedí, perturbá, obstaculisá, prevíndre evitar, eludir, obviar, rehuir, sortear, soslayar, esquivar, librarse, escaquearse, impedir, perturbar, obstaculizar, prevenir, precaver
evitabe evitaba
evitaben evitaban
evitála evitarla
evitáls evitarlos
evitán (g) evitando
evitánla evitándola
evitaríe evitaría
evitat evitado
evitáu (vatres) – No podrás evitáu ! evitáis- No podrás evitarlo !
evite evita
evito evito
evocá, recordá, enrecordássen, invocá, rememorá, aludí, despertá, reviure, víndre a la memória, sugerí, insinuá evocar, recordar, invocar, rememorar, aludir, despertar, revivir, traer a la memoria, sugerir, insinuar
evocassió evocación
evolusió, evolussió evolución
evolussioná, evolusioná – transformá, cambiá, dessarrollás, progressá, créixe, maniobrá, móures evolucionar, transformar, cambiar, desarrollarse, progresar, crecer, maniobrar, moverse
evolussione evoluciona
ex (latín ĕx – que ere algo pero ya no u es) – ex ! (fástic, del latín fastidium) ex, que era algo pero ya no lo es – ex ! (asco)
exactamén exactamente
exacte, exacta, exactes exacto, exacta, exactos, exactas
exactitut, just aixina, pressisió, puntualidat, fidelidat exactitud, justeza, precisión, puntualidad, fidelidad
exagerat, exagerada exagerado, exagerada
exaltála exaltarla
exaltassió,
exitassió, acaloramén, efervessénsia, entussiasmo, emossió, elevassió, elogio, alabansa, glorificassió
exaltación,
excitación, acaloramiento, efervescencia, entusiasmo, emoción, enardecimiento, encumbramiento, elevación, elogio, alabanza, glorificación
exaltat, apassionat, ruén, ardén, entussiasta, fanátic (fan), radical, hincha exaltado, apasionado, ardiente, entusiasta, fanático, radical, hincha, fan
exámen, exámens examen, exámenes
examiná examinar
examiná examinar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar
examiná, investigá, comprobá, reconéixe, inspecsioná, averiguá, indagá, observá, analisá, estudiá, verificá, mirá, otejá, ataullá, concursá, opositá, concurrí, sométres, passá, patí examinar, investigar, comprobar, reconocer, inspeccionar, averiguar, indagar, observar, analizar, estudiar, verificar, mirar, ojear, concursar, opositar, concurrir, someterse, pasar, sufrir
examinála examinarla
examináls examinarlos
examinán (g) examinando
examinará examinará
examine examina
Examino examino
examínon examinen
Excavadora, excavadores - retro, oruga, giratória – Tomás Excavaciones, Germáns Guimerá, Valderrobres, segóns Beto del bar les eres de Beseit, “esgarrapaciones” excavadora, excavadoras, retroexcavadora, oruga, giratoria, retro
exclamá, clamá, cridá, bramá, proferí, prorrumpí, lamentás exclamar, clamar, gritar, vocear, imprecar, proferir, prorrumpir, lamentarse
exclamabe exclamaba
exclamán (g) exclamando
exclamassió exclamación
exclamassións exclamaciones
exclame exclama
excluíts excluídos
excluíx excluye
exclusió exclusión
exclussiu, únic, repressentatiu, característic, propi, peculiá, personal, original (com lo orinal = bassí de Valderrobres) exclusivo, único, representativo, característico, propio, peculiar, personal
exclussiva exclusiva
excluyén, excluyéns excluyente, excluyentes
excusabe excusaba
excusán (g) excusando
excusánles excusándolas
excusánse excusándose
excusat excusado
excuse (se) se excusa
exelén excelente
exeléns excelentes
Exelénsia - altesa, eminénsia, exelentíssim, ilustríssim, grandiossidat, magnifissénsia, sublimidat excelencia, alteza, eminencia, excelentísimo, ilustrísimo, grandiosidad, magnificencia, sublimidad
exelénsies excelencias
exéntric excéntrico
exepsió, exepsións - exclusió, irregularidat, raresa, anormalidat, singularidat, privilegio, distinsió, favor, prerrogativa excepción, excepciones - exclusión, irregularidad, rareza, anormalidad, singularidad, privilegio, distinción, favor, prerrogativa
exepte excepto
exeptuán, exepte exceptuando, excepto
exés, superabundáncia, abundánsia, ñabén massa, superávit, les sobres, colmo (cormull), sobrán, exagerassió, abús, violénsia, desorden, libertinaje exceso, superabundancia, demasía, superávit, sobra, colmo, sobrante, exageración, abuso, violencia, desorden, libertinaje
exessíu, com lo verdang del negre del whatsapp - exagerat, desmessurat, exorbitán, formidable, gigán, jagán, abundán, sobrat, massa, enorme, soberbio excesivo, como la verga del negro del whatsapp - exagerado, desmesurado, exorbitante, formidable, gigantesco, abundante, sobrado, demasiado, enorme
exguardiá, exguarda, ex-guarda, ex guarda ex guarda, ex guardián
exhalá, emaná, chumá (aigua) despedí, despéndre, llansá, emití, expulsá exhalar, emanar, despedir, desprender, lanzar, emitir, expulsar
exhibí, expóndre, mostrá, manifestá, ostentá, enseñá, presentá, publicá exhibir, exponer, mostrar, manifestar, ostentar, enseñar, presentar, publicar
exhibirá exhibirá
exhortánlos (demanánlos que faigueren algo, exigínlos) exhortándoles, exigiéndoles
exigí, demaná (pedí no !), reclamá, demandá, requerí, reivindicá, conminá, exhortá exigir, pedir, reclamar, demandar, requerir, reivindicar, conminar, exhortar
exigíx exige
exigíxen exigen
exili, exilis - desterrá, desterro, expatriassió, deportassió, expulsió, confinamén, dessarrailá exilio, exilios, destierro, extrañamiento, expatriación, deportación, expulsión, confinamiento, desarraigo
exiliat, exiliats exiliado, exiliados
existén, existéns existente, existentes
existénsia existencia
existénsies existencias
existí existir
existíe existía
existíen existían
existiguére existiera
existix existe
existíxen existen
existixgue exista
Éxit , éxits, victória, triunfo, glória, fama, consecussió, culminassió, selebridat, renom, notoriedat éxito, éxitos, victoria, triunfo, gloria, fama, consecución, culminación, celebridad, renombre, notoriedad
éxit, éxits éxito, éxitos
exitá, excitá - enséndre, apassioná, entusiasmá, estimulá, moure, activá, insitá, impresioná, seduí, animá, instigá, irritá, provocá, marejá, molestá, picá, inquietá, exasperá, fótre negre excitar, encender, apasionar, entusiasmar, estimular, agitar, activar, incitar, impresionar, seducir, animar, instigar, irritar, provocar, molestar, inquietar, exasperar, enardecer
exitáda, exitada excitada
exitáles excitarlas
exitaríe excitaría
exitassió, exitassións excitación, exitaciones
exitat excitado
exitats excitados
expectán expectante
expectassió expectación
expectativa expectativa
expectatives expectativas
expedién expediente
expedissió expedición
experiénsia, experiánsia experiencia
experiénsies, experiánsies experiencias
experimén, experiméns experimento, experimentos
experimentá experimentar
experimentades experimentadas
experimentám experimentamos
experimentaréu experimentaréis
experimentat experimentado
experimentáu experimentáis
experimento experimento
Expert, experts Experto, expertos
expertes (elles) expertas
expertíssim, mol expert expertísimo
expirá, morí, morís, anat als atres, agonisá, diñála, estirá la pota o garra, anássen al atre món, finalisá, acabá, concluí, finiquitá expirar, morir, fallecer, agonizar, fenecer, perecer, diñarla, estirar la pata, irse al otro mundo, finalizar, terminar, acabar, concluir, finiquitar
expirán (g) expirando
expiren expiran
explanada explanada, llano, llanura, planicie, pradera, playa, cancha, plaza, explanación
Explanada, esplanada, explanades, esplanades - pla, planet, planíssie, prat, playa, cancha, plassa, explanassió Explanada, explanadas – llano, llanura, planicie, pradera, playa, cancha, plaza, explanación
explicá explicar
Explicá , explicás – yo me explico, expliques, explique, expliquém o explicám, expliquéu o explicáu, explíquen – explicaría – explicaré – explicára explicar
explicabe, explicáe explicaba
explicarém explicaremos
explicaréu explicaréis
Explicassión, explicassións explicación, explicaciones
explicat explicado
explicats explicados
explicáu explicarlo
Explícau ! Explícalo !
explicáutos explicaos
explico explico
explícos expliques
explique explica
expliquéu expliqueis
explorá, inspecsioná, rastrejá, indagá, investigá, sondejá, analisá, reconéixe, auscultá, estudiá, examiná, inquirí, tantejá explorar, inspeccionar, rastrear, indagar, investigar, sondear, analizar, reconocer, auscultar, estudiar, examinar, inquirir, tantear
exploráe o explorabe exploraba
explosió, explossió, explossións, explosións explosión, explosiones
explotá, estafá, engañá, defraudá, abusá, empleá, aprofitá, utilisá, comersialisá, explossioná, petá, estallá, detoná, reventá explotar, estafar, engañar, defraudar, abusar, emplear, aprovechar, utilizar, comercializar, explosionar, estallar, detonar, reventar
explotassió explotación
expóndre,
explicá, manifestá, referí, plantejá, formulá, afirmá, alegá, declará, descriure, raoná, arriesgás, aventurás, comprométres, sacrificás, representá, mostrá, exteriorisá, interpretá
exponer,
explicar, explanar, manifestar, referir, plantear, formular, afirmar, alegar, declarar, describir, razonar, arriesgarse, aventurarse, comprometerse, sacrificarse, exhibir, representar, mostrar, exteriorizar, interpretar
expóndreli exponerle
exponénse exponiéndose
exportá (a fora, al extrangé) enviá, véndre, facturá, negossiá, trasladá, transportá exportar, enviar, mandar, vender, facturar, negociar, trasladar
exportaben exportaban
exporten exportan
exposat expuesto
exposen exponen
expresá, ecspresá expresar
expresám expresarme
Expresamén - explíssitamen, manifestamen, claramen, intensionadamen, espessialmen, aposta expresamente, explícitamente, manifiestamente, claramente, intencionadamente, especialmente, adrede, aposta
expresat expresado
expresáu expresáis
exprese expresa
expresió, expresións expresión, expresiones
expressíu, expresíu - vehemén, viu, efusiu, afectiu, comunicatiu, elocuén, ubert, cariñós, cordial, típic, indicatiu, reveladó, significatiu, característic expresivo, vehemente, vivo, efusivo, afectivo, comunicativo, elocuente, abierto, cariñoso, cordial, típico, indicativo, revelador, significativo, característico
expressiva, expresiva expresiva
expressividat expresividad
exprimí, comprimí, pressioná, prensá, apretá, masserá exprimir, estrujar, comprimir, presionar, prensar, apretar, macerar
exprimíntos expriméndoos
expulsá, aventá, aviá, tirá, arrojá, despedí, destituí, desterrá, deportá, exiliá, proscriure, eliminá expulsar, echar, arrojar, despedir, destituir, desterrar, deportar, proscribir, expeler, eliminar
expulsán (g) expulsando
expulsat, desterrat, deportat, despedit, aventat, aviat, destituít, eliminat expulsado, desterrado, deportado, despedido, echado, destituido, eliminado
expulsats expulsados
expulso expulso
expurgassións, expurgassió, expurgo, expurgá - purificá, purgá, llimpiá, depurá, corregí, enmendá, rectificá expurgaciones, expurgación, expurgo - purificar, purgar, limpiar, depurar, corregir, enmendar, rectificar
exquisites, exquisita, exquisit, exquisits exquisitas, exquisita, exquisito, exquisitos
Exséntric - raro, extravagán, ridícul, estrafalari, incongruén, maniátic, singulá, original, dessentrat, desviat, desplassat Excéntrico - raro, extravagante, ridículo, estrafalario, incongruente, maniático, singular, original, descentrado, desviado, desplazado
exténdre, esténdre - esténdres an terra tot lo llarc que un es – estés, estesa Extender – caerse en el suelo todo lo largo que uno es – extendido, extendida
exteníe extendía
extens, extenso, extensa, extenses extenso, extensos, extensa, extensas
extensamen extensamente
extensió extensión
Exterió , exteriós Exterior, exteriores
exterió, ecsterió – la X se sol pronunsiá “sh” en chapurriau, en algunes exepsións com EX- exterior
Exterioridat, exterioridats - exterió, apariénsia, porte, ostentassió, pompa, boato Exterioridad, exterioridades - exterior, apariencia, porte, ostentación, pompa, boato
exteriorisá exteriorizar
exteriorissassió, manifestassió, expresió, comunicassió exteriorización, manifestación, expresión, comunicación
exterminá exterminar
exterminen exterminan
extern extern
externa externa
extés, estés, extesa, estesa – estesina – dilatat, desarrollat, holgat, folgat, gran, espassiós, ample, frecuén, habitual, generalisat, tombat, tirat, caigut, llarg – llarc – San Estés Extendido - dilatado, desarrollado, holgado, grande, espacioso, amplio, frecuente, habitual, generalizado, tendido, tirado, yacente, tumbado, echado – San Estés : Se han estés = Se han tumbado, caído
Extíndre - esparsí, dispersá, desparramá, desperdigá, expandí, dilatá, allargá, estirá, desplegá, prolongá, ampliá, agrandá, aumentá, enxamplí, enchamplí, propagá, divulgá, difundí - difóndre, narrá, popularisá, publicá, explayás, enrollás, desahogás extender- esparcir, dispersar, desparramar, desperdigar, expandir, dilatar, alargar, estirar, desplegar, prolongar, ampliar, acrecentar, agrandar, aumentar, ensanchar, propagar, divulgar, propalar, difundir, narrar, popularizar, publicar, explayarse, enrollarse, desahogarse
extinguí extinguir
extinguís extinguirse
extinsió extinción
extrangé, mote de los de La Portellada, estrangé, extrangera, estrangera extranjero, extranjera
extrañ, extrañs extraño, extraños
extrañá extrañar
extraña, extrañes extraña, extrañas
extrañabe extrañaba
extrañamen extrañamente
extrañe extraña
extrañém extrañamos
extrañesa, assombro, admirassió, sorpresa, perplejidat extrañeza, asombro, admiración, sorpresa, perplejidad
extraordinari, extraordinaris extraordinario, extraordinarios
Extraordinária, extraordináries Extraordinaria, extraordinarias
extraterrestre, extraterrestres extraterrestre, extraterrestres
extravagán extravagante
extravagánsia extravagancia
Extraviat, extraviada - perdut - pervertit, corromput, depravat, descarriat, traspapelat, despistat, desorientat, destronat Extraviado, extraviada - pervertido, corrompido, depravado, descarriado,
perdido, traspapelado, despistado, desorientado
extrem, extrema, extrems, extremes – punta, puntes extremo, extrema – punta, puntas
extrem, extrema, extrems, extremes extremo, extrema, extremos, extremas
extremeña, extremeño, Extremadura extremeña, extremeño, Extremadura
extremidat, extremidats extremidad, extremidades
Eyaculá, córres (vore encorre) eyacular, correrse


https://chapurriau.blogspot.com/2018/11/dicsionari-chapurriau-castella-f.html

Dicsionari F