Mostrando las entradas para la consulta cortezia ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta cortezia ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 28 de octubre de 2026

Elucidari de las proprietatz de totas res naturals; palaytz de savieza, Guasto, compte de Foysh

Elucidari de las proprietatz de totas res naturals.

Elucidari de las proprietatz de totas res naturals. palaytz de savieza;



I. Début du poème dédicatoire, Denkmäler der provenzalischen Litteratur p. 57-59. 
II. fol. 72 d, 75 d et 164. Cf. Appel, Zeitschrift fur rom. Philologie XIII (1889), p. 225 ss. - Grdr. § 57, p. 91. St. p. 69.

I. 

Comensa le palaytz de savieza fayt a istancia del noble princep Guasto, compte de Foysh. (Gaston, Foix)

X. Que ve le comte dins le palaytz.

Dins un palaytz mi sezen l'autre dia
bel donzel vi garnit de gran cundia,
libre legent, entendre no l podia:
per fort dezir de saber tot ardia.
Gen m'avize de sa phizonomia:
semlec ordit per la philozophia;
mantel portec gent foldrat d'azautia,
d'armas senhal, sembel de valentia.
De cor humil l'englozec son vizagge,
e m dissh: "L'estil del libre m'es salvagge,
escur, subtil; yeu requier declaragge.
Sera m util, expres en mon lenguagge."
Quan yeu auzi sa corteza requesta,
estranh mi fo, novel mot e de festa.
A mon avis jorn semlec de tempesta,
tot eviro m'anet rodan la testa.
Ma dona vic le donzel a la porta,
hurtan, cridan, et non ges ab votz morta,
ses trig, me dissh que baysses la conporta:
"Intre dedins, quar nostras armas porta."

Savieza depinh las proprietatz del comte.

"Ceptre d'honor, corona de nobleza,
castel segur, columpna de fermeza,
font de dossor et fluvi de franqueza,
cintel d'amor et anel de proeza.
De drech capdel, flor de cavalaria,
amic fizel, miralh de cortezia,
saphir de pretz, cedre de galhardia,
liri glars netz, tenor de melodia.
Thesaur s'acuelh de valor et s'atura
en son capduelh, aysso l ve per natura.
El vens erguelh, ab humils ha junctura,
per que l recuelh dedins nostra clausura."

Que ve le comte dins le palaytz.

El dins que fo remirec le caragge
de la dona, que parec de paragge.
Emperial semlec son senhoragge,
libre portec et ceptre d'avantagge.
Linx no fo par a lies en gardadura,
ni le solelh, mas semlec nuech escura.
Talh cert no hac ni dex en sa statura;
al sieu voler mermec, crec sa mezura.
A vetz son cap les cels passec d'auteza,
mi no sobrec ad horas de grandeza.
Sa rauba fo partida, be larc teza,
balagtz robis no si fan de beleza.
Mot fo subtil et prima la textura,
uzar no s pot ni rumpre sa costura.
D'estox, retalhs, de scindens' es segura,
per colp de dart, de flecha no peiura.
El sieu miralh vi totas creaturas,
dels elemens lors virtutz et mixturas,
herbas, peyras, metalhs, ni quals naturas
han cels, mars, mons et totas lors mezuras.
Ela mi dissh, auzi de mas aurelhas:
“Guasto de Foyssh, mostrar t'e, per que vuelhas:
no 's tan plazent ambra ni l frug d'abelhas;
lunh temps no vist tan grandas maravelhas."


II.
De las cauzas pertenens ad humanal conservacio.

Resta apres le tractat de las cauzas intrans en humanal compozicio, que digam de las cauzas pertenens adz humanal conservacio. Entre aquestas 
prumier direm de la vianda, quar de l'ayre tractarem en son loc. 
De vianda o aliment. Costanti. Vianda o aliment es substantia convertibla, al corrs donant noyriment, creysshement et sostenement,
ses conversio del qual aliment le corrs per accio de calor soptament si degastaria et a corrupcio vendria, quar aquo que tot jorn si degasta, restauracio no pendria. Mas prumier que aytal converssio si fassa, cove que la vianda sia preparada, apres que sia maschada, apres que el loc de digestio sia alogada; apres cove que sia digerida, et la partida pura de la no pura separada, apres que sia distribuida et ves (enves) quascu membre trameza et destinada, apres que per accio de natura en semlansa dels membres sia transmudada, quar autrament en lor substancia no poyria estre encorporada. Et apres tot aysso si fa sa conversio et sa incorporacio talment que aquo que en la vianda es caut et humit si convertissh en natura de sanc et de carn, aquo que es freg et sec, en natura de nervis et d'osses, et semlantement de (de) las autras 
partidas. Et encorporada la vianda en corrs joves li dona creyssho et noyriment; encorporada en corrs vielh li dona en calor natural, temprament, noyriment, duracio et restaurament, que mantas codicios (condicios) so de vianda. Et sapjas que viandas que en se han natural calor et humiditat, si convertissho de leu en sanc, quar ab el han semlansa et conformitat; mas viandas que no han ab el semlansa si convertissho ab dificultat, et algunas engendro trop sanc, autras pauc, las quals may dono greuch que noyriment. Et sapjas que aquela vianda que es de sanc subtil generativa, es may a natura convenient que autra, 
exceptat que may es convenient ad aquels qui vivo en exercici et tribalh 
vianda de gros sanc generativa. Et aten que vianda engendrant trop sanc ret pauca superfluitat, et engendrant pauc sanc tropa. 
Costanti. Et generalment segon las diversitatz de las viandas so varias las complexios dels membres, lors qualitatz et dispozicios.
Galias. Per que deves saber que megge que vol be reglar vita et sanetat corporal deu atendre la substancia de la vianda, sa qualitat, sa quantitat et si es al qui la pren proporcionada, e l temps el qual es ministrada.

De covit o del dinnar.

Vianda et beuragge a covit o a dinnar so ordenatz talment que prumier  
las viandas so preparadas, apres las personas covidadas, apeladas, les setis els redresso, taulas, toalhas meto, prumier els so lavatz, apres assetjatz.
Les hostes e l senhor so el loc principal, las donas enapres han loc especial.
Los filhs totz et las filhas han loc en lor partida, 
les sieus messagges ponch le senhor no oblida.
Cotels et saliners pauzo prumierament,
pa, tassas o enaps porto segundament. 
Apres meysshes diverses, grans et be copiozes,
porto les servidors aptes et graciozes.
Laun covida l'autre et parlo bel essems; (la un convide al atre)
per donar alegrier sono les instrumens.
Et vis et autres meysshes soven so variatz, 
especias et fruches a la fi ministratz.
Apres, quan es del tot le dinnat afinat, (lo diná)
l'ayga es tantost presta et quascu es lavat.
Gracias fan a l'hoste, mas a Dieu tot prumier, (a Deu primé)
et pueyss els porto beure al prumier et darrier. (radé)
Et quant han totz begut assatz et per talent,
retorna s'en al propri quascu alegrament.

De la cena o sopar. Yzidori. (Isidoro)

Jaime II de Aragón, el Justo, reg. 55, fol 63, 10 diciembre 1305, cena

Cena es talment dita, quar cenon, don ve aquest nom, vol dire comu. 
Et antiquament fo costuma de cenar o sopar en loc patent et comunal per exquivar deshonestat. 
Papias. Mas quant als temps prezent podem dire que cena pren son nom de cenos, que vol dire umbra, cum quascu per granda avareza fassa en loc rescost et umbros sa cena, [** o es dita cena de cenos, que vol dire ca, car trops homes fan lor cena a guiza de ca] cum tota lor vianda vuelho devorar ses far adz autre partida. 
(** les mots entre crochets se trouvent à la marge, écrits d'une autre main.)
Las condicios conveniens al dinnar so conveniens a cena. Empero aquela cena es mot noblament ordenada, quan si fa en temps convenient, no trop tost ni trop tart, en loc suficient, segur, delicios et be espacios,
quan le senhor joyos dona liberalment,
quar a totz bela cara de l'hoste es plazent;
quan so ls meysshes diverses et apte ministratz,
per que de laun manje hom si l'autre no l platz;
quan les vis so plazens, aptes les servidos,
et quascu covidat a l'autre gracios,
quan so auzitz diverses muzicals instrumens,
torchas so alumnadas claras et resplandens,
viandas ministradas, leugieras, delicadas,
d'espazi prezentadas, et non ges trop cochadas; (no gens rápida)
quar vianda cochoza de ser es mot dampnoza (minjá rápit; fast food)
et non es be gauioza, quan d'escot es penoza; 
quan colchas delicadas apres so adaptadas:
aytals so aproadas cenas per totz lauzadas,
cum crida la scriptura declarant en figura
del rey Gran-Assueri qui optenc tot l'emperi.

D'Alamanha. Yzidori.

Alamanha es nobla a (e) glorioza regio en Europa, que pren aytal nom del fluvi dit Alaman, pres del qual aquel poble fe prumier rezidentia. Autrament es dita Germania, quar es en gens germinoza et mot populoza. Deves orient ha le fluvi dit Danubi; deves miech jorn le fluvi Reni; deves occident et septentrio la mar maior. Et es una Germania nauta que dura entro ls mons Ripheis et entro la mar mediterranea;
l'autra es de ssa le fluvi Reni. Cascuna es mota rica a glorioza et en gens d'armas fortz numeroza. Grandas so de statura, ardidas per natura, so grans cassadors et trebalhadors; de cara graciozes, alegres et gauiozes,
han saurs pels en color, so liberal de cor. Mas les Saxos entre els en totas aquestas cauzas han maior excellencia, qui so ditz Saxos, quar ayshi 
cum saxum, qui es peyra, contra lors enemics so durs et fortz batalhan, per mar et per terra. Mas sobre totz autres pobles valo en mar. Autras proensas ha en cascuna Germania mot excellens, cum es Austria et Bavaria, pres del Danubi, Suevia et Alzacia pres del Rene, et tropas autras. Dels Saxos Germas les Angles descendero, le linagge dels quals en Bretanha la maior persevera, et ressemlo de longura et costumas segon que ditz Beda.

domingo, 25 de octubre de 2026

Guiraut Riquier. Pus astres no m'es donatz + Amors m'auci, que m fai tant abelhir +++

Guiraut Riquier.

Guiraut Riquier, Narbona. pastorella 1, 2, 3, 4, 5, 6


I.

La primeira retroencha d'en Guiraut Riquier, facha en l'an 1270.

Pus astres no m'es donatz
que de mi dons bes m'eschaya,
ni nulhs mos plazers no l platz,
ni ai poder que m n'estraya,
ops m'es qu'ieu sia fondatz
en via d'amor veraya;
e puesc n'apenre assatz
el Cataluenha la gaya (en Cataluña, Catalunya la gaya, alegre)
entre ls Catalas valens (entre'ls catalans valens)
e las donas avinens. (y les dones avinens : majes)
Quar dompneys, pretz e valors,
joys e gratz e cortezia,
sens e sabers et honors,
belhs parlars, bella paria
e largueza et amors,
conoyssensa e cundia
troban mantenh e socors
en Cataluenha a tria
e las donas avinens.
Per qu'ieu ai tot mon acort
que d'elhs lurs costums aprenda,
per tal qu'a mon Belh Deport
done razon que m'entenda,
que non ai autre conort
que de murir me defenda.
Et ai cor, per penre port,
qu'en Cataluenha atenda
entre ls Catalas valens
e las donas avinens.
E s'ieu entr' elhs non aprenc
so per qu'amors guazardona
servir als sieus, don dan prenc,
no y a mas qu'om me rebona;
quar tant d'afan ne sostenc,
que m'a gitat de Narbona.
E per gandir via tenc
en Cataluenha la bona
entre ls Catalas valens
e las donas avinens.
Tan suy d'apenre raissos
que d'amar ai fallensa,
que nulhs pessars no m'es bos
may selh qu'als verays agensa;
e quar no l say ad estros,
vau per bona entendensa
querre e trobar cochos
en Cataluenha valensa
entre ls Catalas valens
e las donas avinens.

(N. E. ¿En qué lengua se entendería Guiraut Riquier con los catalanes valientes y las mujeres majas? Pues en occitano, está clarísimo.)


II. 

Breu doble d'en Guiraut Riquier, l'an 1265.

Amors m'auci, que m fai tant abelhir
sella que m plai; quar neys no m n'eschai gratz,
ni ai poder ni cor qu'allor me vir,
et es ma mortz qu'ieu ben am, non amatz,
per que mos chans diversa.
Mout ai chantat, que anc no plac auzir
a lieys qu'ieu am: per que m suy acordatz,
pus mas chansos ab precx no vol grazir,
qu'est breu doble fassa, e si li platz,
tenrai via traversa.
Nueg e jorn pes co pogues avenir (nit y día penso com puguera avindre)
en far son grat; per que m suy assaiatz
en tans chantars; qu'estiers non li aus dir (tans, no tants)
los mals qu'ieu tray; et on pus suy sobratz,
yeu la truep pus enversa.
Mos Velhs Deportz, est noms me fa mentir,
qu'ab desconort lo dic; quar no m'aidatz,
mos dobles mals se tersa.

III. 

Serena d'en Guiraut Riquier, l'an 1263.

Ad un fin aman fon datz
per si dons respiegz d'amor,
e l sazo s e l luecx mandatz.
E l jorn que l ser dec l'onor
penre, anava pessius
e dizia sospiran:
"Jorns, ben creyssetz a mon dan,
e l sers
auci m e sos loncx espers."
Tant era l'amans cochatz
de la deziran ardor
del joy que l'er' autreyatz,
qu'elh se dava gran temor
que l ser non atendes vius.
E dizia sospiran, etc.
Nulhs hom non era de latz
a l'aman, que sa dolor
no conogues, tant torbatz
era ab semblan de plor;
tant li era l jorns esquius.
E dizia sospiran etc.
Mout es greu turmen astratz
a selh qu'ab nulh valedor
no s pot valer; donc gardatz
d'est aman, en qual langor (d'este amán)
era l jorn d'afan aizius.
E dizia sospiran:
"Jorn, ben creysses a mon dan, (día, be creixes al meu mal; daño)
e l sers
auci m e sos loncs espers."


IV.

E car diversamen
auch pages apelar,
si com sabon uzar
per obras o per als;
e dels menestairals (menestrals)
aug lo meteis semblan; (escolto lo mateix)
dels mercadiers, que van
o estan, atertal (atretal, autretal)
(mas dels borzes no m cal
aras parlar estiers);
et aug los cavaliers
diversamen nomnar,
e ls clergues apelar,
com hom pot, pus onran,
los noms divarian.
E, si us ai dig desus,
dic que l devers e l'us
son per dreg acorsat,
qu'en generalitat
a trops especials,
que cascus generals
per alcuna razo,
si com de regio,
terras, vilas e gens,
e tot propriamens
es per dever nomnat:
per que m'ai albirat
que fora covinen
de uzar eissamen
de noms entre joglars.
Que non es benestars
car entr' els li melhor
non an de nom honor 
atressi com de fach.
Qu'ieu ne tenc a maltrach
c'us homs senes saber
ab sotil captener,
si de calqu' estrumen
sab un pauc de prezen,
s'en ira el tocan
per carrieiras, sercan
e queren c'om li do;
o autre, ses razo,
cantara per las plassas
vilmen, et en gens bassas
metra queren sa ponha,
en totas, ses vergonha,
privadas et esternas;
pueys ira s n'en tavernas,
ab sol qu'en puesc' aver;
e non auzan parer
en deguna cort bona.
Car hom aquels mensona
ses autre nom joglars,
ni sels, que trasgitars
es lor us ses als far,
ni cels que fan jogar
ni d'autres, que capdels
bos non lur es donatz.
Car per homes senatz,
sertz de calque saber,
fon trobada per ver
de premier joglaria,
per metre ls bos en via
d'alegrier e d'onor.
d'auzir d'aquel que sap
tocan issir a cap, (issir : eixí, ixí, eissí)
e donan alegrier:
per que l pro de premier
volgron joglar aver,
et enquer per dever
n'an tug li gran senhor.
Pueis foron trobador,
per bos faitz recontar
chantan e per lauzar (cantán y pera alabá; loar)
los pros et enardir
en bos faitz: car chauzir
los sap tal que no ls fa
ni jes dever non a
del far, tal los ensenha:
per qu'ieu, que qu'en avenha,
no m puesc tener del dir.
Aisi a mon albir
comenset joglaria,
e cadaus vivia
ab plazer entre ls pros.
Mas er es tals sazos,
et es lonc temps avuda,
c'una gens s'es moguda
de far, de dir plazer,
e senes conoissensa, (y sense coneixensa, coneiximén)
que prendo captenensa
de cantar, de trobar
o d'als, ses tot dever,
ab que puesca querer,
per enveia dels bos.
E son tan tost gilos,
can vezo ls bos onrar
als pros, e ve'n afar
mantenen del maldir.
E no s degra sofrir
per ren a mon semblan.
E vey que hom los blan
e ls tem may que ls senatz.
E pueis tant es baisatz
lo noms de joglaria
d'onor, que no y solia
caber aquela gens,
es me greu dels sabens
trobadors; car clamat
non an el temps passat
so qu'er m'avén a dir: (se troben mol poques tildes)
que fesson devezir,
a cui que mielh taisses,
que cascus nom n'ages
per so que saupra far,
e tuch fosson joglar
en general estar
per sol un fag a far,
si pus non y agues,
si com es de borgues.

V.

En son palays, on ela vay jazer,
ha cinc portals, e qui ls dos pot hubrir, (obrí; abrir)
greu passa ls tres, mas leu n'es per partir;
e viu ab gaug sel que y pot remaner;
e poia y hom per catre gras mout les, (cuatre grasons, escalons)
e no y intra vilas ni mal apres,
c'ab los fals son el bari albergat,
que ten del mon pus de l'una mitat. 
Mout y ay cossirat
d'aquest palais, cals es,
e trobi en mon pes
c'aiso es la persona
de cui l'azautz s'adona
en l'autra per vertat.
E l portal perilhat
son aquist que us vuelh dir:
far saber lo dezir,
per amoros semblans
o per ditz mout doptans,
per si o per autrui.
Pero mielhs es de lui,
si s pot gent ayzinar;
car amors ses selar
non pot venir a port.
Veus lo premier trop fort
e perilhos d'intrar!
E l segons es, so m par,
d'umils precx perceubutz,
que sia retengutz
per servir ad honor:
aquest deu far temor
e dopte gran d'obrir.
E l ters es per ver dir
servirs ab gran aizina,
que vezis ni vezina
non la puesca saber,
conoisser ni vezer;
car mout grans perilhs es.
E l cartz es mout cortes:
so es baizars de grat.
E si fos costumat
c'om remazes aqui,
l'amors non agra fi
ni morira tan leu.
Mas lo quinz es trop greu,
qu'es lo faitz, per que mor
l'amors c'om te al cor
entro qu'en es passatz.
E'n Guirautz com senatz
dis o cubertamen.
Le palais d'avinen,
on amors vay jazer,
es sert, al mieu parer,
la persona amada;
e l cinc portal d'intrada
son silh que dig vos ai.
Mas dels portals dis mai
en Guirautz ses mentir:
e qui ls dos pot hubrir,
greu passa ls tres, mas leu n'es per partir.
Mout o saup azaut dir;
car tug son perilhos
li trey, ab que pels dos
sia hom leu intratz.
E qui ls a totz passatz,
a issir lo'n cove,
pus son dezir a ple,
co vos ai dig desus. (desus, dessus, de suso, amún)
Mout o dis bel e clus
selh qu'en sabia l ver:
e viu ab gaug sel que y pot remaner.
El o dis, car poder
del remaner non ha
negus, pus que l desva
sos dezirs, com dig es.
E pueia y hom per catre gras mout les.
Ver dis, segon que m pes,
e que truep cossiran.
Li gra son benestan:
le premiers es onrars,
e l segons es selars,
e l ters es gen servirs,
e l quartz es bos sufrirs.
E cascus es mout lens
tan que i pueia greumens
hom ses elenegar.
E ditz vertat e par
selh que la chanso fes:
E no y intra vilas ni mal apres.
Ver dis, que l descortes
vilan, mal essenhat,
mal noirit, empachat
no y intran per poder
el palais, on jazer
vai amors, ni 'saiar (essaiar: probá, ensayá)
non auzan de puiar (no osen de pujá)
los grazes per lunh fag;
ni cre c'us s'en empag,
car de lor no s cove.
E dis enquer trop be
so de que ditz vertat:
c'ab los fals son el barri alberguat
que ten del mon pus de l'una mitat.
Ben ditz sa voluntat
e pogra de mais dir,
que las nou partz m'albir
que l barris ten del mon,
e que tug aquel son
albergat malamen.
Barris es veramen
ditz so que foras vila
es bastit senes guila
entorn e pres del mur,
per so que pus segur,
tot cant y es estia, -
que ben leu no faria, -
e pus assolassat.
El barri son poblat
silh que venon derrier.
E y so fag li palhier,
escuras e boals,
e y fa hom los cortals,
per tener bestiar. (y s'hi fan los corrals pera tindre bestiá)
Car greu veyretz estar
en barris los melhors
homes dels locx ausors,
ans son mout gen cazat.
Per que fon comparat
a barris gent e be.
Ad ayso no m cove
pus dir, c'assatz s'enten,
mas que dey belamen
de la quinta parlar
cobla, segon que m par. 
en declaran lo ver.

sábado, 24 de octubre de 2026

Raimon Vidal, nouvelle. So fo el temps c'om era jais

Raimon Vidal, nouvelle.

2. Raimondo Vidal. Las razos de trobar. Raimons Vidals

So fo el temps c'om era jais
e per amor fis e verais
e cuendes e de bon escuelh,
qu'en Lemozi, vas Essiduelh,
ac un cavalier mout cortes,
adreg e franc e gent apres
e a totz afars pro e ric;
e car son nom ades no us dic,
estar m'en fa so, car no l sai
e car el en sa terra lai
no fon ges dels baros maiors,
per que sos noms non ac tal cors
coma de comte o de rei.
Per so us dic que non fon, so crei,
senher mas d'un castel basset;
mas nobles cors, que mans en met
de bas loc en ric et en aut,
li donet que saup far azaut
e d'avinen tot cant anc fetz,
a totz sos jorns: e qu'en diretz?
que tant puget per galhardia
per pretz e per cavalairia
e per armas e per servir
c'a totz si fetz mil tans grazir
que baros qu'en la terra fos,
vas qu'el sera de companhos
menet soven e voluntiers.
Tant ac de covinens mestiers
que cavaliers fon, pro e bo,
qu'en la terra non ac baro,
a qui taisses, que de bon grat
no l fezes de sa cort privat
e poderos ab lui ensems.
E membra m be qu'en cellui temps
que l cavaliers fon pros aissi
ac una domn' en Lemozi,
valent de cors e de paratje, 
e ac marit de senhoratje
e d'onor ric e poderos.
Mout fo l cavaliers coratjos
que celei amet per amor.
E la domna, que de valor
lo vi aital e de proeza,
anc no i volc gardar sa riqueza,
ans lo retenc lo premier jorn;
qu'en Bernartz dis de Ventadorn:
"Amors segon ricor no vai."
E doncx no us cuiatz vos, de lai
cant el se senti retengutz,
c'adoncx fos plus aperceubutz
e plus jais que dabans non era?
Si fo, e de melhor manera
valens e plus abandonatz.
Car bon' amors fug als malvatz
e dona s als bos metedors.
E domn', ab cui treva valors
e val sabers e conoissensa,
com auza far desconoissensa
ni drut recrezen per aver
ni tal que ja non aus parer
ni en cort venir ni anar!
Sabetz, cal drut deu domna far
que per pretz vol menar joven?
Adreg e franc e conoissen,
ardit et en cort prezentier,
e gart, cant penra cavalier
a si servir, que sieus paresca
e qu'e s'amor melhur e cresca,
car aissi l pot far de paratje:
c'anc malvatz no fo de linhatje
ni hom galhartz de vilania;
car lai on valors ven e tria
ven paratjes, e de lai fui
on paubres cors soven s'adui,
que mans n'a faitz bas d'autz baros.
E per so dis en Perdigos:
"En paratje non conosc ieu mai re
so mas que mais n'a cel qui mielhs se capte."
E cascus pot saber qu'es dreitz.
E per so l cavaliers adreitz,
on ricx cors noiric cortezia,
can vi c'a si dons non tanhia
per paratje ni per ricor,
volc enantir tan sa valor
c'ab lieis s'engales pauc o mout.
E non estet en lei de vout
vestitz, ni patz a una part,
ans se carguet guerr' e regart
e fetz per sos vezis assautz,
aisi com dis en Raimbautz: - 
e cels que m vol auzir m'escout -
"Per midons ai cor estout
et humil e baut;
e s'a lieis no fos d'azaut,
ieu m'estera en loc de vout,
e d'als no pensera mout,
mais manger' e tengra m caut
et agra nom Raimbaut."
No volc aver nom Raimbaut
lo cavaliers, mas bon e bel.
E la domna, per far cembel
a la gent que vai devinan,
volc lo sofrir a son deman
e c'om plus bas no ill en dones,
car greu er pros domna c'ades
calque drut hom no ill en devi.
E si no n voletz creire mi,
auiatz d'en Miravalh qu'en dis,
que mai saup d'amor que Paris
ni hom c'anc auzissetz comdar:
"Sabetz, per que deu domn' amar
tal cavalier que l sia onors:
per paor de mals parladors,
c'us non la'n puesc' ocaizonar
d'aiso c'ad onrat pretz s'atanh;
quar plus en bon' amor s'enpren,
nulhs hom no m pot pois far crezen
que ves autra part se vergonh."
Aisi m par issida del ponh
a malparliers domna prezans.
Enaissi l tenc mai de set ans
la domna l cavalier que us dic,
que pres del sieu e que l sofric
son deman e que la preies,
et qu'ella l donet que portes
anels e manjas per s'amor.
Adenan, un jorn de Pascor,
c'aisi servia l cavaliers,
anet, car n'era costumiers,
vezer si dons en son repaire,
e si us cuiatz qu'ella l saup faire
tot cant a bel solatz cove,
ja non cug que i falhatz en re;
c'anc domna mielhs no s'en captenc.
E l cavaliers, sempres que venc,
josta lieis s'anet asezer;
e no foron mas can plazer
las premieiras novas d'abdos.
Mais cel qu'en era bezonhos
e per sobramor apensatz,
co hom cortes et ensenhatz
a si dons deu far, li comensa
l'amor e la long' entendensa
qu'en lieis a fag' e l long servir,
e com li deu tostemps grazir
lo ben e l'onor qu'en lui es;
car be sap e conois manes
que per lieis l'es tot avengut;
e si l tenia en loc de drut
a son jazer ni per privat,
no s cuia que i agues peccat
ni facha nulha leugaria:
e quar lo l dis, per merce l sia,
que non li o torn a nulh mal,
c'amors l'en fors', e no n pot al,
e pois totz jorns pot auzir dire
qu'el mon non a tan greu martire
com lonc esperar, qui l sec fort.
Aisi no l respos nulh conort
la domna, mas iradamens:
"Per Dieu," fai s ela, "malamens
ai messa l'amor que us ai facha,
c'aital anta m'avetz retracha
ni us pensetz anc c'ab mi us colgues.
Non aviatz pro que us ames
e us tengues per mon cavalier?
A mi m'en torn que mal m'en mier;
que per vos n'ai laissatz mans ricx:
mais en Bernartz, lo fis amicx,
o dis, so sabetz, qu'ieu o sai:
"Totz m'en desconosc, tan be m vai,
e s'om sabia, en cui m'enten!"
Tan n'ai fag per ensenhamen
que totz vos n'etz desconogutz.
Aisi, quar voletz esser drutz,
vos tuelh mo solatz e m'amor,
e pensatz de conquerr' alhor
domna, c'ab se vos denh colgar:
c'ab mi non podetz mai trobar
esmenda, patz ni fi ni treva."
Ab tan dejosta lui se leva
cais c'als autres vol far solatz.
E l cavaliers remas iratz,
pensius, e tenc son cap vas terra,
qu'es per amor en manta guerra
ab mant pensamen enoios.
Era s penet, car fon cochos
vas si dons tan de dir son cor,
e maldis celui qu'a nulh for
amet anc, car tot cant avia
fag en set ans, pert en un dia,
ses forfag, e no sap per que. -
En la sala, que be m sove,
on aiso fo c'a celui peza,
ac una donzela corteza,
nepta fo l senhor del castel;
azaut cors ac e gent e bel
e jove; que non ac vint ans.
E aperceup be per semblans
e per fag las novas d'abdos,
e vi l cavalier consiros
per la domna que s'en levet,
e penset, c'anc sol no i ponhet,
c'auzit ac so que no l fon bo.
Ves lui s'en va per occaizo
d'aver solatz, e l cavaliers,
des que la vi, mot voluntiers
josta si li fetz bel estatje,
com a donzela d'aut paratje
deu hom far, cant es ric' e bela. -
Aisi co hom se renovela
solatz per traire cor d'autrui
li vai dizen tan que l'adui
en las novas c'auzir volia.
E l cavaliers li dis: "Amia,
car conosc, que de vos no m gart,
ans car semblatz de bona part
e tals cui no tanh malvestatz,
vos dirai, e sia n celatz,
de vostra domna co m n'es pres;
ieu cug que tant avetz apres,
non per jorns, mas per plan coratje,
que ben sabetz que per paratje
ni que m cuges esser sos pars
non amei, - e sia'n cuiars
eissitz - vostra domn'a mos jorns;
mas amors, que non es sojorns
celui que vol trop aut amar,
la m fetz tan soven remembrar
que mal mon grat lo i aic a dir.
E car anc m'o volc acuilhir
qu'eu la preges, no i gardei re
a lieis servir, ni mal ni be,
ni tort ni dreit, cals que il plagues;
e membra m be, cals c'o disses,
e cug fos n'Arnautz de Maruelh
que mai saup qu'aicel de Nantuelh
d'amor ni d'autre al mieu albir: 
"E can me pes cals es que m fa languir,
consir l'onor et oblit la foldat
e fug mo sen e siec ma volontat."
Aisi m'a volers enganat
e fag amar set ans en van:
eras, can cugei penre plan
e leu so c'avia servit,
es m'avengut so c'ai auzit,
que dis en Folquetz l'amoros:
"Per qu'er peccatz, amors, so sabetz vos,
si m'aussizetz, pus vas vos no m'azire;
mas trop servirs ten dan mantas sazos,
que son amic en pert hom, so aug dire;
qu'ie us ai servit et encar no m'en vire:
mais car sabetz qu'en guizardo enten,
ai perdut vos e l servir eissamen." 
"Aiso no m par del vostre sen,"
dis la donzela, "bels amicx:
assatz toccatz de bas aficx,
vas que de cor semblatz azautz.
Auzatz so qu'en dis en Guirautz
que mai saup d'amor que Tristans:
"E com ja semblari' enjans
aitals balans
c'om ben ames e no sofris!"
E car ma domna no s'en ris
al premier mot e no us dic oc, 
per so us cuiatz que us torn en joc
vostr' afar ni us datz consirier.
E d'en Guillem de san Desdier
qu'en dis, non auzitz anc parlar?
"E cels qu'obra d'amor sap far
jes per un mot no s desesper;
car bona domna son voler
cela soven per essaiar."
Voletz n'en mon conselh estar
o non?" "Oc ieu mout voluntiers,
amiga," dis lo cavaliers,
"e prec vos que m'en conselhetz."
"Ades vuelh doncx que us remembretz
aquesta cobla per intrar,
c'auzitz a'n Guillem Ademar
mantas vetz dir et en mans locx:
“E fara m canezir a flocx,
si no m socor enans d'un an,
car ja dizon que m van brulhan
canetas, e no m sembla jocx:
e si m fai joven canezir,
tot canut m'aura, can que tir,
car bos esfortz malastre vens.
Et a vos remembr' eissamens
aquesta qu'es entre nos ams:
“E cuiatz qu'aisso sia clams
ni que m'en rancur? Non fatz jes;
tota ma rancura es merces,
si be s passa l ditz lo garans;
no sui clamans;
mas be volria ela s chauzis
que no falhis,
tan es adrecha e benestans,
que l maier pans
del pretz caira, si no l soste vertatz,
e sera greu us fis cors ves dos latz."
Ab aital cor vuelh que siatz,
amicx," la donzela respon.
"Et ieu, per lo senhor del mon."
"Car dolors es d'ome que ama,
ab midons, e si tot s'en clama,
no vo n cal, qu'ieu vo n serai bona.
Mas de mieg jorn ad ora nona
es, e vos remanretz aisi;
e non laissetz c'al bo mati,
ans que us movatz ni l cautz s'espanda,
non tornetz a vostra demanda,
aisi co fis amicx deu far;
car ben leu per vos essaiar
o car no i venguetz de sazo
avetz trobat aital de no;
e deu s'en melhurar, so cug;
e dirai vos so que jes tug
no us sabrian dir, si m n'esvelh,
qu'en dis en Guirautz de Bornelh,
e membre us afortidamen:
"Qu'en patz e sufren
vi ja que m jauzira
d'un' amor valen,
si leugeiramen,
per fol sen savai,
no m fezes esglai
so que m'aiudera,
si n fos veziatz;
e feichi m iratz;
per c'autre senatz,
quan m'anei tardan,
poins e pres enan.
E pois sofertera
maiors tortz assatz,
quan m'en fui lunhatz
e fui n esfreidatz;
per que us prec e us man
que sofratz aman.
Be m platz que ill aman
amon soffertan;
Car cil venceran
que be sofriran."
E vos, que avetz sufert tan,
non o perdatz per sol un ser." -
Aisi l fe la nueg remaner
la donzela, cui Dieus ampar.
E non oblidet c'al colgar,
cais qui s vai d'autr' afar parlan,
a si dons non demandes tan
qu'en las novas la fetz venir.
Mas cela que s'en pres albir
aissi com s'era trop sabens
leva la ma, fier l'en las dens
que l sanc li'n fetz issir manes.
"Vai," fai s ela, "maldicha res,
vils senes sen, que vos m'auses 
parlar de tal causa, c'ades
non o compresets ses devet."
E la donzela s'en calet
e tenc se per envilanida
e dis qu'anc mala fo ferida,
que sa domna re non auzi.
Aisi remas tro al mati
que tug levan per la maiso.
E l cavaliers, can vic sazo
c'a si dons degues mai plazer,
josta lei s'anet assezer,
e tornet li a son deman:
mas no l'en calc anar enan;
c'al comensar auzi tal re
que per tot cant hom el mon ve
non ausera mai dir un mot
mai sol aitan, e fon fag tot,
com cels c'apenas s'asegura:
"Cortezia non es als mas mesura,
e vos, amors, no saupes anc que s fos;
per qu'ieu serai tan plus cortes que vos,
c'al maior brui celarai ma rancura."
“E vos o faitz, qu'ieu no n ai cura
mas que denan mi vos ostetz,"
dis la domna, "e que pensetz
d'autre vostr' afar per ja mais."