Mostrando las entradas para la consulta colós ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta colós ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 7 de septiembre de 2024

Pe - Pebraria


Pe, s. m., lat. pes, pied.

Al terz caussiga 'l pe rizen.

T. de Savari de Mauleon, de G. Faidit et de Hugues de LA Bachelerie: Gaucelm.

Au troisième elle presse le pied, en riant.

E 'l liuretz las mas e 'ls pes.

Pierre d'Auvergne: Dieus vera.

Et vous lui délivrâtes les mains et les pieds.

Maria Magdalena que sezia als pes de Jhesu Crist.

V. et Vert., fol. 83.

Marie Madelaine (Magdelaine) qui était assise aux pieds de Jésus-Christ. Loc. Seus soi del pe tro la cima.

A. Daniel: Ab guay so.

Je suis sien des pieds jusqu'à la tête. 

A ome a pe non val re.

Deudes de Prades, Auz. cass.

A homme à pied il ne vaut rien. 

El cap derrier e 'ls pes avan 

Los coven dels palaitz issir.

Marcabrus: Emperaire per.

Le chef derrière et les pieds en avant il convient de les sortir des palais.

Li dei tos temps estar als pes.

Rambaud d'Orange: Peire Rogiers. 

Je lui dois toujours être aux pieds. 

Deu hom comandar al ric d' estar em pes aissi cum lo paure.

Liv. de Sydrac, fol. 39. 

On doit commander au riche d'être sur pieds ainsi comme le pauvre.

Hom non deu far pas lo paure estar d' em pes e far seire lo ric.

Liv. de Sydrac, fol. 39. 

On ne doit pas faire le pauvre être sur pieds et faire asseoir le riche.

Quan sui en pes, cazer mi lais.

Gavaudan le Vieux: Crezens fis. 

Quand je suis sur pieds, je me laisse choir. 

Archilaus se levet en pes.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 8 bis. 

Archilaüs se leva sur pieds. 

ANC. FR. Contre eles s' est levés en piez. 

Marie de France, t. I, p. 208. 

Toute l'assistance du peuple se leva en pieds. 

Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Pélopidas.

Martius se levant en pieds, reprit adonques aigrement ceulx qui en cela vouloient gratifier à la commune. 

Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Coriolan.

Fig. Metre los delietz de sa carn sotz los pes.

Met totas las autras cauzas sotz sos pes. V. et Vert., fol. 85 et 48.

Mettre les délices de sa chair sous les pieds. 

Met toutes les autres choses sous les pieds.

ANC. FR. Il mettoit soubz les piedz toutes les calumnies.

Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de M. Caton.

Los avia passat a pe sec. Liv. de Sydrac, fol. 26. 

Les avait passés à pied sec. 

Quant el vi que venia, 

Salh en pes per far m' onor.

Gui d'Uisel: L'autre jorn. 

Quand il vit que je venais, il saute sur pieds pour me faire honneur.

El no 'l sec ni no 'l pot s' a pe non fazia. 

L' Évêque de Clermont: Peire de.

Il ne le suit pas ni ne le peut, s'il ne le faisait à pied. 

No se pot sostener sobre pes. V. et Vert., fol. 22. 

Ne peut se soutenir sur pieds.

El luec on ilh te ssos pes 

M' es mil aitans per vezer plus plazens. 

Giraud d'Espagne: S'ieu en pascor. 

Le lieu où elle tient ses pieds m'est mille fois aussi agréable à voir.

Meravil me com puesc en pes tener. 

Izarn Rizols: Aylas tan. 

Je m'étonne comment je puis tenir sur pieds.

Fig. Per tener en pes son bon ressos.

Guillaume de Mur: D'un sirventes. 

Pour tenir en pieds sa bonne réputation.

Si tu vas a pe coma sirvens. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 65.

Si tu vas à pied comme sergent. 

Adv. comp. Ieu nueg e dia,

De genolhs e de pes,

Sancta Maria

Prec vostr' amor mi des.

Guillaume de Cabestaing: Lo dous cossire.

Moi, nuit et jour, à genoux et à pieds, je prie sainte Marie que vous me donniez votre amour. 

Ar son abduy el camp pe e pe ajustat. Roman de Fierabras, v. 1407.

Maintenant ils sont tous les deux sur le champ (de bataille) ajustés pied à pied.

- Par extension. Il sert à désigner la partie inférieure d'une montagne, d'un édifice, etc.

Un flum que a nom Gaura, lo quals passa al pe de Niort.

V. de Bertrand de Born.

Un fleuve qui a nom Gaure, lequel passe au pied de Niort.

Al pe d' una gran roca. V. de S. Honorat.

(chap. Al peu d' una gran roca.) 

Au pied d'une grande roche.

Loc. fig. Mentre elh monestier sia em pes. Philomena.

Pourvu que le monastère soit en pieds.

- Mesure d'étendue.

Los valhatz agron XXX pes de preon e LX pes d' ample.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 14. 

Les fossés eurent trente pieds de profond et soixante pieds de large.

Fan sacrifici far en un taulier alt de tres pes o plus.

Liv. de Sydrac, fol. 31. 

Font faire sacrifice sur un tréteau haut de trois pieds ou plus.

Lo bran ...

A terra s' es ficatz pus d' un pe mesurat. Roman de Fierabras, v. 4806.
Le glaive... à terre s'est fiché plus d'un pied mesuré. 

ANC. CAT. Pe. CAT. MOD. Peu. ESP. Pie. PORT. Pé. IT. Piede.

(chap. Peu, peus; pevet o peuet, pevets o peuets.)

2. Pezada, s. f., empreinte, trace de pied.

Per vezer si trobaran ni pezada ni tast

De nulla creatura que passes per lo gast.

V. de S. Honorat.

Pour voir s'ils trouveront ni empreinte de pied ni vestige de nulle créature qui passât par le désert. 

Set s'en anet per 1 montanha gran, 

E segui las pezadas de son paire Adam. 

Chronique d'Arles.

Seth s'en alla par une montagne grande, et suivit les traces de son père Adam. 

CAT. Petjada. ESP. PORT. Pisada. 

(chap. Patejada, potada, huella, patejades, potades, huelles.)

3. Pezo, Peon, s. m., lat. pedonem, piéton, fantassin.

Foro rengat cavalier e pezo. 

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques. 

Furent alignés et fantassins.

Pois l' aucis uns peons.

V. de Guillaume de Berguedan. 

Puis l'occit un fantassin.

X milia homes en cavals, e de peos ses nombre.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 215. 

Dix mille hommes à cheval, et de piétons sans nombre.

ANC. CAT. Peo, penon. ESP. Peón. PORT. Peão, pião. IT. Pedone.

(chap. Peó, peons.)

4. Peonet, s. m. dim., pion, au jeu des échecs.

Ans que ...

Fass' hueymais, de son peonet, fersa.

E. Cairels: Abril ni mais.

Avant que... il fasse désormais, de son pion, dame.

(chap. Peonet, peonets; peó del ajedrez.)

5. Pezonier, Pessonier, s. m., piéton, fantassin.

Pezoniers et sergens e mot gran compagnia. V. de S. Honorat. 

Piétons et sergents et moult grande compagnie. 

II M cavayers et XXX M pessoniers. Philomena.

Deux mille cavaliers et trente mille piétons.

ANC. FR. Li mandat pur ses chevaliers 

Pur geldrons e pur péoniers.

G. Gaimar, Haveloc, v. 648.

6. Pezatge, Peatge, Peage, s. m., péage.

Qui m fizava la renda e 'l pezatge.

P. Cardinal: El mon. 

Qui me donnait à foi la rente et le péage.

Degu mal peatge el camis no prendan. Guillaume de Tudela. 

Que nul mauvais péage au chemin ils ne prennent, 

Levar neguns peages ni vectigal.

Statuts de Provence. BOMY, p. 225.

Lever nuls péages ni impôt.

CAT. Peatge. ESP. Peage (peaje). IT. Pedaggio. (chap. Peache, peaches.)

7. Peatgier, Peatguier, Peagier, Pezatgier, Pezatguier, s. m., fermier de péage, péager.

L' autr' es batles o peagiers.

Folquet de Lunel: E nom del. 

L'autre est bailli ou péager.

Se fan rendier e pezatgier.

Brev. d'amor, fol. 125. 

Se font receveurs de rentes et péagers.

Adject. L' estrada peatguieira.

Tit. de 1274. Arch. du Roy., K. 17.

L' estrade péagère.

ESP. Peagero (peajero). IT. Pediagiere. 

(chap. Peaché, peachés, peachera, peacheres : encarregat del impost de peache; baile, batlle, batle : bajulus o baiulus.)

8. Peatjar, v., lever un péage, soumettre au péage, rançonner.

Peatjava los peleris que anavo otra mar.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 188. 

Rançonnait les pélerins qui allaient outre mer.

9. Peazo, Peaso, s. f., empreinte de pied, fondement, base.

Las peasos... donadas al chami. Charte de Montferrand, de 1248. 

Les empreintes de pieds... données au chemin.

Fig. Basticam doncx, en ferma peazo,

El pretz que i s ten, quan l' autra vai cazen.

Folquet de Marseille: Hueimais no.

Bâtissons donc, sur ferme base, le mérite qui s'y consolide, lorsque l'autre va tombant.

- Domicile, fixation de demeure.

Si hom i prent peazo, deu i bastir dins 1 an.

Charte de Montferrand, de 1248.

Si homme y prend domicile, il doit y bâtir dans un an.

10. Pedas, s. m., cheville, remplissage.

Pedas, es ajustamen de paraulas vueias que no fan re cant a la sentensa.

Mostram qu' es pedas o quaysh pedas.

Pauzo soen aytals pedasses o quaysh pedasses.

Leys d'amors, fol. 152, 1 et 149. 

Remplissage, c'est ajustement de paroles vides qui ne font rien quant à la pensée.

Montrons ce qu'est cheville ou quasi cheville.

Posent souvent pareilles chevilles ou quasi chevilles.

11. Pedassar, v., remplir de chevilles, faire du remplissage.

Part. pas. Son quaysh pedassadas. Leys d'amors, fol. 150.

Sont quasi remplies de chevilles.

12. Pedilhar, Pezilhar, Pezillar, s. m., pôle.

Gira s' en II pedilhars.

Lo zodiacus no s' esten

Als pezilhars del fermamen.

Brev. d'amor, fol. 28 et 29.

Se tourne en deux pôles.

Le zodiaque ne s' étend aux pôles du firmament.

13. Contrapes, s. m., contrepied, rebours.

On jovens mor totz cofondutz

E tornat en tal contrapes.

Marcabrus: Pois l'iverns.

Où grâce meurt toute confondue et tournée en tel contrepied.

(chap. Contrapún, contrapuns. Esp. Contrapunto.)

14. Suppeditar, v., lat. suppeditare, mettre sous les pieds, assujétir, écraser.

Donc deu hom be ab largueza 

Suppeditar avareza.

Brev. d'amor, fol. 228.

Donc on doit bien avec largesse écraser avarice.

ANC. FR. Suffisans à suppediter le monde.

Hist. maccaronique, t. II, p. 331.

CAT. Suppeditar. ESP. Supeditar. 

(chap. Supeditá: ficá daball dels peus, aguantá, vense: supedito, supedites, supedite, supeditem o supeditam, supeditéu o supeditáu, supediten; supeditat, supeditats, supeditada, supeditades.)

15. Trepiar, v., fouler, trépigner. 

Part. pas. Lo bon draps d' escarlata tan soven es trepiatz als pes dels paradors. V. et Vert., fol. 66. 2e Ms.

Le bon drap d'écarlate est si souvent foulé aux pieds des apprêteurs. CAT. Trepitjar. (chap. Patejá, potejá, palsigá, calsigá.

Yo patejo, pateges, patege, pategem o patejam, pategéu o patejáu, pategen; patejat, patejats, patejada, patejades. Yo palsigo, palsigues, palsigue, palsiguem o palsigam, palsiguéu o palsigáu, palsiguen; palsigat, palsigats, palsigada, palsigades; calsigo, calsigues, calsigue, calsiguem o calsigam, calsiguéu o calsigáu, calsiguen; calsigat, calsigats, calsigada, calsigades; potejo, poteges, potege, potegem o potejam, potegéu o potejáu, potegen; potejat, potejats, potejada, potejades.)

16. Quadrupedi, adj., lat. quadrupedem, quadrupède, à quatre pieds.

Bestias quadrupedias. Eluc. de las propr., fol. 61. 

Bêtes à quatre pieds.

CAT. ESP. (cuadrúpedo) Quadrupedo. PORT. IT. Quadrupede.

(chap. Cuadrúpedo, cuadrúpedos, cuadrúpeda, cuadrúpedes : que té cuatre potes, com los burros, rucs, ases de la Ascuma.)

Lo burro mort.

17. Quadrupedal, adj., quadrupède. 

Bestias que quadrupedals so.

(chap. Besties que són cuadrúpedes.) 

Eluc. de las propr., fol. 61. 

Les bêtes qui sont quadrupèdes.

18. Semipes, adj., lat. semipes, semipède, qui n' a qu'un pied au lieu de deux. 

Son semipes,... non han mas 1 pe. Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 3.

Sont semipèdes,... n'ont qu'un pied.

19. Antipodes, s. f. pl., lat. antipodes, antipodes.

Ha antipodes, so es dire gens que teno les pes contra nos.

Eluc. de las propr., fol. 168.

A antipodes, c'est-à-dire gens qui tiennent les pieds contre nous. 

CAT. ESP. (Antípoda, Antípodas) PORT. Antipoda, IT. Antipodi.

(chap. Les Antípodes, antípoda.)

20. Empedimen, Inpedimen, s. m., lat. impedimentum, empêchement, difficulté, obstacle.

Accen lati, e dels empedimens d'aquel.

Leys d'amors, fol. 1. 

L'accent latin, et des difficultés de celui-là.

Dels impedimens d' aquest sen. Eluc. de las propr., fol. 16.

Des empêchements de ce sens.

CAT. Impediment. ESP. PORT. IT. Impedimento. 

(chap. Impedimén, impedimens.)

21. Impeditiu, adj., impéditif, propre à empêcher, nuisible.

Cum sia de digestio impeditiva.

De votz impeditiva.

Eluc. de las propr., fol. 25 et 26. 

Comme elle soit impéditive de digestion. 

De voix impéditive.

CAT. Impeditiu. ESP. IT. Impeditivo.

(chap. Impeditiu, impeditius, impeditiva, impeditives.)

22. Impedir, Inpedir, v., lat. impedire, empêcher.

Ni deu impedir los ditz juratz en lor jurisdiction. Fors de Béarn, p. 1074.

Ni ne doit empêcher lesdits jurats dans leur juridiction.

CAT. ESP. PORT. Impedir. IT. Impedire.

(chap. Impedí: impedixco o impedixgo, impedixes, impedix, impedim, impediu, impedixen; impedit, impedits, impedida, impedides. Impedit es sinónim de paralític.)

23. Empedegar, v., empêcher.

Per aco que moutas causas me poirian empedegar qu'ieu non la prendria. Trad. du Code de Justinien, fol. 75.

Pour cela que de nombreuses choses me pourraient empêcher que je ne la prendrais.

24. Expeditio, Expedicio, s. f., lat. expeditio, élimination.

Expeditios, es cant, de diverses membres recitatz,... hom conferma o nega... 1 d'aquels, e layssha los autres. Leys d'amors, fol. 146.

Élimination, c'est quand, de divers membres rapportés,... on confirme ou nie... un de ceux-là, e laisse les autres.

- Expédition.

En remembransa de lor expedicio, quan foro partitz de Egypte.

Eluc. de las propr., fol. 129.

En souvenir de leur expédition, quand ils furent partis d'Égypte.

CAT. Expedició. ESP. Expedición. PORT. Expedição. IT. Spedizione.

(chap. Expedissió, expedissions.)

25. Expedient, Expedien, adj., lat. expedientem, expédient, utile.

Per declarar quals es plus expedient.

Trad. du Tr. d' Arpentage, 1re part., c. 38. 

Pour déclarer lequel est plus expédient. 

Era plus expedien... aver VIII cossuls. 

Docum. de 1475. Ville de Bergerac.

Il était plus expédient... d'avoir huit consuls. 

CAT. Expedient. ESP. PORT. Expediente. IT. Espediente.

(chap. Expedién, expediens, expedienta, expedientes.)

26. Espedir, v., lat. expedire, expédier.

Pels negocis commus expedir. Charte de Gréalou, p. 79.

Pour les affaires communes expédier.

ANC. CAT. Espedir. ESP. PORT. Expedir. IT. Espedire.

(chap. Expedí: expedixco o expedixgo, expedixes, expedix, expedim, expediu, expedixen; expedit, expedits, expedida, expedides.)


Pebre, s. m., (lat.) piperem, poivre. 

Sercaretz un pauc de pebre.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous chercherez un peu de poivre. 

I auretz a metre del pebre e de la sal. Guillaume de Tudela.

Vous aurez à y mettre du poivre et du sel.

Loc. fig. Que sa valor senta pebre.

E. Cairels: Era non vey.

Que sa valeur sente poivre.

CAT. ESP. (pimienta) Pebre. IT. Pepe.

(chap. Pebre, pebres; pot sé de diferens colós: negre, vert o verd, roch; se trobe en forma de gra y se pot moldre o machacá. Fa picá mol lo nas y estornudá.)

2. Pebrada, Pevrada, s. f., poivrade.

Fes lo cor raustir e far pevrada. V. de Guillaume de Cabestaing.

Fit le coeur rôtir et faire poivrade.

Proverb. Aital salsa, aital pebrada.

R. Vidal: En aquel.

Telle sauce, telle poivrade.

CAT. ESP. Pebrada. PORT. Pevirada. IT. Peverada.

(chap. Pebrada : salsa a la que lo ingredién prinsipal es lo pebre.)

3. Pebrier, s. m., poivrier, marchand de poivre.

Pebriers e candeliers.

A pebriers, lo portal de la blancaria.

Cartulaire de Montpellier, fol. 186 et 44.

Poivriers et chandeliers.

A poivriers, le portail de la tannerie.

(chap. Pebré : mercadé de pebre - y espessies, espessié -, pebrés, pebrera, pebreres. Pebré o pebrera es aon se fique lo pebre per a la taula, com lo salé o salero.)

4. Pebraria, s. f., poivrerie, commerce de poivre.

Non recepia escolar que vuelha appenre lo mestier de pebraria.

Cartulaire de Montpellier, fol. 187.

Qu'il ne reçoive pas apprenti qui veuille apprendre le métier de poivrerie.

(chap. Pebrería, pebrería : comers de pebre - y espessies, espessiería, espessieríes.)

jueves, 15 de agosto de 2024

Panel - Papier

 

Panel, s. m., panneau, espèce de selle sans arçons.

Done vos sell' e panel.

Bertrand de Born le fils: Pos sai. 

Qu'il vous donne selle et panneau.


Panier, s. m., panier.

D' aquest vers empli tos paniers.

Rambaud d'Orange: Als durs crus.

De ce vers emplis tes paniers.

Senton l' odor

Del panier vielh del pescador, 

Per que s' intro plus volontier 

En lo nuou que el vielh panier.

Brev. d'amor, fol. 52.

Ils sentent l'odeur du panier vieux du pêcheur, c'est pourquoi ils entrent plus volontiers dans le neuf que dans le vieux panier.

panier; panera, paneres

CAT. Paner. IT. Paniere. (chap. Pané, panés; panera, paneres.)

- Fig. Tromperie, embûche.

Albert marques, tota vostr' esperansa 

Es en trair et en faire panier.

T. d'Albert Marquis et de Rambaud de Vaqueiras: Ara m digatz.

Albert marquis, toute votre espérance est en trahir et en faire tromperie.


Pansa, s. f., panse, ventre, bedaine.

Darz d'acer voill que ill pertus la pansa.

Lanza: Emperador. 

Je veux que dard d'acier lui perce la panse. 

Ja per els non empliretz la pansa. 

T. d'Albertet et du Moine: Monges diguatz. 

Jamais par eux vous n'emplirez la panse.

Loc. prov. Fan lur Dieu de la pansa. Brev. d'amor, fol. 67. 

Font leur Dieu de la panse. 

CAT. Panxa. ESP. Panza. PORT. Pança. IT. Pancia. 

(chap. Pancha, panches; estómec, estomecs; panchut com Juaquinico Monclús de la Ascuma, panchuts, panchuda, panchudes.)

2. Panseta, s. f. dim., petite panse.

La vostra panseta

Esclatara, si avetz manjat pro.

(chap. La vostra pancheta reventaré, si hau (habéu) minjat massa.)

T. de Gaucelm et de J. Miralhas: Joan Miralhas.

La votre petite panse éclatera, si vous avez beaucoup mangé.

CAT. Panxeta. (chap. Pancheta, panchetes; ESP. Panceta (bacon).

IT. Pancetta)

3. Panga, s. m., panse, estomac. 

Usa petit de vi per lo tieu panga.

Trad. de la 1re Ép. de S. Paul à Timothée. 

Use peu de vin pour le tien estomac.


Pantais, Pantays, s. m., essoufflement, respiration bruyante, cauchemar. Auzel es de trop gran pantays.

Deudes de Prades, Auz. cass.

L'oiseau est de trop grand essoufflement.

Lo diable fals...

Una nuech, en pantays, als donzels a mostrat 

Que lur payres, lo reys, era mort. 

Vai lur renembrar del pantays qu' avian vist. 

V. de S. Honorat.

Le diable faux... une nuit, en cauchemar, a montré aux damoisels que leur père, le roi, était mort.

Il va leur ressouvenir du cauchemar qu'ils avaient vu.

- Souci, tourment, angoisse. 

Dona, no us puesc lo cente dir... 

Del pantays ni de la dolor 

Qu' ieu trac, dona, per vostr' amor.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Dame, je ne vous puis le centième dire... du tourment et de la douleur que je souffre, dame, pour votre amour.

Perdud' ai la bellazor... 

Per qu' ay ira, dols e pantais.

Gavaudan le Vieux: Crezens fis. 

J'ai perdu la plus belle... c'est pourquoi j'ai tristesse, deuil et souci.

Car nuilla ren non daran 

Menz de guerra e de pantais.

Pierre de Bergerac: Bel m'es. 

Car ils ne donneront nulle chose à moins de guerre et de tourment.

Loc. Qui d'amor es en pantays.

Marcabrus: Ans que. 

Qui est en souci d'amour.

- Pantois, trouble, confusion, agitation.

An vout en tal pantays

L' apostolss e 'lh fals doctor (apostolis)

Sancta Gleiza, don Dieu s' irays.

P. Vidal: A per pauc que. 

Le pape et les faux docteurs ont précipité dans telle confusion la sainte Église, de quoi Dieu s' irrite. 

Loc. E m do s' amor, e me tragua d' est pantays. 

T. de Thomas et de Bernardo: Bernardo.

Et me donne son amour, et me tire de ce tourment. 

Esta en pantays 

Si lur o fassa dir.

G. Riquier: Sel que sap.

Il est en souci s'il le leur fasse dire. 

Domnas son intradas en pantais.

Cercamons: Pois nostre. 

Les dames sont entrées en agitation. 

Lo desir qu' el ten en pantays. 

Guillaume de Saint-Didier: Domna ven. 

Le désir qui le tient en haleine. 

CAT. Pantex.

2. Pantaysar, Pantayzar, Pantayar, Panteyar, v., pantoiser, rêver, s'agiter.

La nueg, entre sons, pantaysa 

Mon cors.

G. Adhemar: Lanquan vey. 

La nuit, entre sommeil, mon coeur pantoise.

Pantayset aquel ser que 'l donna s' ajacia. V. de S. Honorat. 

Il rêva ce soir que la dame se couchait.

Sompnia e pantayza de festas e de nossas. V. et Vert., fol. 49. 

Songe et rêve de fêtes et de noces.

Del rey Felip veirem be si panteya.

Bertrand de Born: Pus Ventedorn.

Quant au roi Philippe nous verrons bien s'il est agité.

Ill li dizian: Tu pantayzas. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 12.

Ils lui disaient: Tu rêves.

Part. pas. L' a tota nueg pantayat. Trad. de l'Évangile de Nicodème.

L' a toute la nuit pantoisé.  

CAT. Pantexar.

Pantera, s. f., lat. panthera, panthère.

La pantera a tan dous ale e tan de flairan que tot autra bestia.

Naturas d'alcunas bestias. 

La panthère a si douce haleine et autant d'odorat que toute autre bête.

Pantera es.... de diversas colors. Eluc. de las propr., fol. 256.

(chap. La pantera es... de diverses, diferens colós; per ejemple, rosa.)

La panthère est... de diverses couleurs.

CAT. ESP. Pantera. PORT. Panthera. IT. Pantera.

(chap. Pantera, panteres; només són uns gatets catalanistes.)

2. Panteron, s. m., panteron, sorte de pierre précieuse.

Panteron, es peyra..., es rog, vert, faubel, purpurenc et rozenc.

Eluc. de las propr., fol. 191. 

Panteron, c'est pierre..., il est rouge, vert, fauve, pourpré et rosé.


Pao, Paho, Pau, s. m., lat. pavo, paon. 

Apres aiatz un pao, 

La pel del peitz li romparetz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Ayez après un paon, la peau de la poitrine vous lui romprez.

Lo paho se horgolhozis de sa choa e lo gall de sa testa.

(chap. Lo pavo se enorgullix de sa coa y lo gall de sa testa : del seu cap, per la cresta.)

V. et Vert., fol. 104.

Le paon s' enorgueillit de sa queue et le coq de sa tête.

So qu' el paus dis a la gralha.

Bertrand de Born: Un sirventes. 

Ce que le paon dit à la corneille.

CAT. Pago. ESP. Pavon (pavo). PORT. Pavão. IT. Pavone. 

(chap. Pavo, pavos.)

2. Paonat, adj., nuancé comme les couleurs du paon, brillanté.

Ac gonella ben taillada, 

D' una bruneta paonada.

Roman de Jaufre, fol. 7. 

Eut tunique bien taillée, d'une brunette brillantée.


Papa, s. m., lat. papa, pape.

Lo papa fa de perdon gran largueza. 

Le Chevalier du Temple: Ira e dolor.

Le pape fait de pardon grande largesse. 

Qui 'l papa pogues citar 

A maior de se, fora bo.

Folquet de Lunel: Al bon rey.

Qui le pape pourrait citer à plus grand que lui, (ce) serait bon. 

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Papa.

2. Papat, s. m., lat. papatus, papauté. 

El fos gitat fora del papat.

Ocupet lo papat. Arbre de Batalhas, fol. 20.

Qu'il fût jeté hors de la papauté.

Occupa la papauté.

Aquest pres lo papat l'an de nostre Senhor CLV.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 19.

Celui-ci prit la papauté l'an de notre Seigneur cent cinquante-cinq.

CAT. Papat. ESP. PORT. Papado. IT. Papato. (chap. Papat, papats.)

3. Papal, adj., lat. papalis, papal. 

Per letras papals. Cat. dels apost. de Roma, fol. 170. 

Par lettres papales. 

La dignitat papal. Arbre de Batalhas, fol. 19.

La dignité papale.

CAT. ESP. PORT. Papal. IT. Papale. (chap. Papal, papals.)

4. Antipapa, s. m., lat. antipapa, antipape.

Lo veray papa... fugic en Fransa, e lo antipapa demoret a Roma.

Feron tres antipapas. Arbre de Batalhas, fol. 21.

Le vrai pape... fuit en France, et l' antipape demeura à Rome.

Firent trois antipapes. 

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Antipapa.


Papagai, Papagay, Papaguai, Papaguay, s. m., perroquet.

Papagay, trop es bel parliers.

Arnaud de Carcasses: Dins un verdier. 

Perroquet, tu es fort beau parleur. 

Si us escaravais 

Si fenhia papaguais.

P. Cardinal: Pus ma boca. 

Si un scarabée se feignait perroquet. 

Entr' els auzels, algus uzo del pe cum home de la ma, cum so papaguay et pellica. Eluc. de las propr., fol. 48. 

Parmi les oiseaux, aucuns se servent du pied comme l'homme de la main, comme sont perroquets et pélicans.

CAT. Papagall. ESP. Papagayo. PORT. Papagaio. IT. Papagallo.

(chap. Papagayo, papagayos, com Carlos Rallo Badet.)

Fray Cipolla (Seba, Sebeta en honor al agüelo de les charrades) prometix an algúns llauradós amostráls la pluma o ploma del ángel Gabriel; al trobá al puesto de ella només carbó, los diu que són de aquells que van rostí a San Lorenzo (Lloréns).

Papallo, Pabalho, Pavalho, Pavaillo, s. m., lat. papilio, pavillon, tente. Voyez Muratori, Diss. 33. 

Elmes e brans, tendas e papallos. 

Granet: Comte Karle. 

Heaumes et glaives, tentes et pavillons.

S' ar no vezem tendas e pabalhos, 

E murs fondre e cazer autas tors. 

Bernard de Rovenac: Ja no vuelh. 

Si nous ne voyons maintenant tentes et pavillons, et murs écrouler et tomber hautes tours. 

Fes venir son pavalho, 

E la gelda que mena la garizo. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 106. 

Fit venir son pavillon, et la troupe qui mène l' équipement.

CAT. Pabello, pavello. ESP. Pabellón. PORT. Pavelhão. IT. Padiglione.

(chap. Pabelló, pabellons.)


Papaver, s. m., lat. papaver, pavot.

Car tres papavers hi a vers,

So es blancx e vermelh e ners.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Car il y a trois pavots vrais, c'est blanc et vermeil et noir.

Papaver... val a far oli. Eluc. de las propr., fol. 219. 

Pavot... vaut à faire huile.

(chap. La ruella... val per a fé oli; de una classe de ruella se trau lo opio.)

PORT. Papoula. IT. Papavero.

(chap. Ruella, roella, ababol; ESP. amapola.)

ababol, roseloa, roella, ruella, amapola

2. Paver, s. m., pavot.

Qui del paver lo suc trai.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Qui du pavot tire le suc.


Papiri, s. m., lat. papyrus, papyrus. 

Papiri es junc apte a far mecas per ardre, quan es dezicat.

Eluc. de las propr., fol. 218.

Papyrus est jonc propre à faire mèches pour brûler, quand il est desséché.

ESP. (chap.) Papiro. PORT. Papyro. IT. Papiro.

2. Papier, s. m., lat. papyrus, papier. 

Lo pargames e lo papier que sera engludatz sus la taula.

Liv. de Sydrac, fol. 138. 

Le parchemin et le papier qui sera collé sur la table.

La caisha de papier. Cartulaire de Montpellier, fol. 116.

(chap. La caixa de papé.)

La caisse de papier.

CAT. Paper. ESP. PORT. Papel. (chap. Papé, papés; papelería, papeleríes; papelera, papeleres; fábriques de papé de Beseit.)

fábricas de Beceite, Noguera

martes, 13 de agosto de 2024

Pairol, Perol - Palagrilh

 

Pairol, Perol, s. m., chaudron, marmite.

Ieu en sai un que n' ompli son pairol. 

P. Cardinal: Prop a guerra. 

J'en sais un qui en emplit son chaudron. 

Cordas e pairols say far.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy. 

Cordes et chaudrons je sais faire.

En un plen pairol d' oli.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Dans un plein chaudron d'huile.

Dedins lo perol los gitet. Trad. de l'Évangile de l'Enfance.

Dans le chaudron les jeta.

ANC. FR. Une charge de pairols. Tit. de 1544. Carpentier, t. III, fol. 123.

CAT. ESP. Perol. (chap. Perol, perols; calderó, calderons; marmita, marmites; olla, olles.)

2. Payrola, s. f., chaudière.

En yfern arden 

On es la payrola.

Leys d'amors, fol. 29. 

Dans l'enfer ardent où est la chaudière.

(chap. Perola, peroles.)

3. Pairolier, s. m., chaudronnier.

Anc non ausi plus menut batre

Pairoliers ab IIII martels.

Roman de Jaufre, fol. 44. 

Oncques je n'ouïs plus menu battre chaudronniers avec quatre marteaux.

Del dimecres son... pairoliers. Cartulaire de Montpellier, fol. 45.

Du mercredi sont... chaudronniers.

(chap. Perolé, perolés, perolera, peroleres : qui fa perols o peroles; calderes, calderé, olles, ollé, etc.)


Pal, s. m., lat. palus, pal, pieu, poteau, fût.

Pal, s. m., lat. palus, pal, pieu, poteau, fût.

Es tot entorn claus de fossatz

Ab lissas de fortz pals serratz.

Bertrand de Born: Be m play.

Est tout à l' entour clos de fossés avec palissades de forts pieux serrés.

Senher Gui, ad un pal

Degratz estre crematz.

T. de Gui et de Falcon: Falco.

Seigneur Gui, à un poteau vous devriez être brûlé.

Cant gardavon lo serpent pendut el pal, ells eron gueritz.

So es Jhesu Crist sus el pal de la crotz. V. et Vert., fol. 84.

Quand ils regardaient le serpent suspendu au poteau, ils étaient guéris.

C'est Jésus-Christ sur le fût de la croix.

- Sorte de mesure d'étendue.

Lo pal de la mesura d' Arle, del qual si fa la cana. 

Trad. du Traité de l'Arpentage, 1re part., som. 

Le pal de la mesure d'Arles, duquel se fait la canne. 

CAT. Pal. ESP. Palo. PORT. Pao. IT. Palo. (chap. Tocho, tochos; fusta, fustes.)

2. Paliza, s. f., palissade.

En Camartz non laysset clausura ni paliza

Que non fezes portar. V. de S. Honorat.

Le seigneur Camart ne laissa clôture ni palissade qu'il ne fît porter.

CAT. Palissada. ESP. Palizada. PORT. Paliçada, palissada. IT. Palizzata.

(chap. Empalissada, empalissades.) 

3. Palenc, s. m., fortification faite avec des palissades, redoute.

Fig. Mur e forsa e palenc

Fe de sen.

Gavaudan le Vieux: Desemparatz.

Mur et forteresse et redoute il fit avec jugement. 

ESP. (chap.) Palenque.

4. Paisselh, Paysel, s. m., pieu, échalas.

Un paysel mot en terra fermat. Trad. d'Albucasis, fol. 70.

Un pieu moult affermi en terre.

Loc. fig. Malvestatz trelha,

E joys torn' en paisselh.

Marcabrus: Lo vers comensa.

Méchanceté s'étend en treille, et joie tourne en échalas.

(chap. Estaca, estaques; puntal, puntals, fusta en punta; puntero.)

5. Paysso, s. m., piquet, pieu. 

Cordas e becas e paysso.

Bertrand de Born: Lo coms m'a. 

Cordes et crocs et piquets.

6. Paysheladar, v., échalasser.

Part. pas. Vit vol estre payshelada et femada.

(chap. La viña vol sé estacada (fixada en estaques) y femada (que se li fico fem).

Eluc. de las propr., fol. 225.

Vigne veut être échalassée et fumée.

7. Payshera, s. f., barrage, clôture.

Nile..., Dieus ordenant et fazent, deves la mar, payshera d' arena qu' el fa geyshir de ribas. Eluc. de las propr., fol. 151. 

Le Nil..., Dieu ordonnant et faisant, devers la mer, barrage de sable qui le fait sortir des rives.

(chap. Rebassa, barricada. Una passera es un puesto aon se pot passá, crusá lo riu, per ejemple la del Ulldemó a Beseit, se té que aná passán de bloc en bloc, com si foren pedres.)


Pala, s. f., lat. pala, pelle.

Piquas e palas e d' autres feramens. Philomena.

(chap. Pics y pales y datres ferramens o ferramentes.)

Piques et pelles et d'autres ferrements. 

Prenon palas et ayssadons. V. de S. Honorat.

Prennent pelles et hachettes.

(chap. Prenen pales y chapos : “eixadó, eixadons, aixadó, aixadons” o be destraletes, estraletes, destral o estral mes menuda.)

Fig. Confessio es la bona sirventa que purga ben lo ostal, e gieta tota la ordura deforas ab la pala de la lenga. V. et Vert., fol. 68. 

La confession est la bonne servante qui purge bien l'hôtel, et jette toute l'ordure dehors avec la pelle de la langue.

CAT. ESP. Pala. PORT. Pá. IT. Pala. (chap. Pala, pales. Tamé les dens incissives se diuen pales.)

2. Paleta, s. f. dim., palette.

Paleta pauca. Trad. d'Albucasis, fol. 65.

(chap. Paleta (poca) menuda.)

Petite palette.

CAT. ESP. PORT. Paleta. IT. Paletta. (chap. Paleta, paletes; paleta tamé se li diu al obré ofissial. Lo que no es ofissial o no té experiensia es menobré, menos + obré, se dedique a la menobra, minus opera. 

Pala menuda, paleta de colós per a pintá.)


Paladel, s. m., du lat. palatum, palais de la bouche.

D' aco bregatz lo paladel

E la lenga de vostre auzel.

E 'l paladel ne bregatz fort 

Del auzel, et aurez l' estort.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Frottez de cela le palais et la langue de votre oiseau.

Et frottez-en fort le palais de l'oiseau, et vous l'aurez sauvé.

2. Paladar, s. m., palais de la bouche.

Per movament del paladar, de las lavias, de la lenga. 

Leys d'amors, fol. 9.

Par mouvement du palais, des lèvres, de la langue. 

La cavitat del paladar. Eluc. de las propr., fol. 40. 

La cavité du palais.

CAT. ESP. PORT. Paladar. (chap. Paladá, paladar, paladás, paladars.)


Palafre, Palafrei, s. m., palefroi.

Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 121.

L' autr' ier cavalgava 

Sus mon palafre.

G. Figueiras: L' autr' ier. 

L'autre jour je chevauchais sur mon palefroi. 

Arnaudon, en ton palafrei, 

Me vai dire a mon seingnor lo rei. 

Guillaume de Berguedan: Ara mens que. 

Arnaudon, sur ton palefroi, va me dire à mon seigneur le roi.

Fig. Al prim l' era destriers

Et apres palafres.

Raimond de Miraval: Ben aia 'l.

D' abord je lui étais destrier et après palefroi.

ANC. CAT. Palafré. ESP. Palafrén. PORT. Palafrem. IT. Palafreno.

(chap. Palafrén, palafrens ; palafrené, palafrenés.)

(N. E. La RAE, https://dle.rae.es/palafr%C3%A9n, escribe:

Del cat. palafré, y este del lat. tardío paraverēdus 'caballo de posta', voz de or. celta.

1. m. Caballo manso en que solían montar las damas, y muchas veces los reyes y príncipes para hacer sus entradas.

Sin.: caballo, corcel, montura, cabalgadura.

2. m. Caballo en que va montado el criado de un jinete.

- Creo que en la RAE se tendría que investigar más, y no darle tanta coba al dialecto occitano catalán. Este libro - tomo 4 - que estoy editando estaba disponible en 1844.)


Palagrilh, s. m., pellegril, sorte d' instrument.

Ni pics ni palagrilh ni bos cuns brizadors. Guillaume de Tudela.

Ni pics ni pellegrils ni bons coins briseurs.

lunes, 29 de julio de 2024

4. 10. Acabe lo registre de novies. Y es lo milló de tot.

Capítul X.

Acabe lo registre de novies. Y es lo milló de tot.


Va mirá la llista, y li faltáen sing o sis pobles. Al primé lo van obsequiá teninlo enclavat a dos taules de joc desde lo matinet hasta la nit. Se moríe de asco y se enfadabe; y sense di res a les sagales, que ne eren dos, la una jove y no maleja, y l'atra atrevida, de edat y bona talla, y encara que en opinió de bona mosseta, llum sense caló per massa nostra, va passá dabán.

Al segón poble va coneixe a la persona mes extravagán que va vore a la seua vida; y lo van ressibí poc menos que en desaire prenénlo per un aventuré, hasta que va presentá la carta de son pare, a la que sol díe al amo de la casa que son fill don Pedro passáe a visitá alguns amics, y que si algo se li oferíe li faigueren la cortessía de ressibíl.
Entonses tot va mudá, y van passá al extrem contrari.

Ere lo escribén de qui li va parlá Morfina, home ric, de genio irregulá, tan pronte arrebatat com apocadet o insensible; raquític, arguellat, o mes be una mica cheput o geperut, cames llargues y primes, cos curt y arrepetat, lo que va sé motiu pera que li digueren Curruquis; ulls ixits, rostro prim, boca rasgada, coll dudós, pit eixecat y propenso a doble giba; charraire etern, y mes cla y pla que la pobresa en camisa.
Així que va vore la carta de don Alfonso va di:

separatismo baturro, Pablo Echenique, raquític, arguellat, cheput, geperut, cames llargues, primes, cos curt y arrepetat, Curruquis, Motoretta

- Ya conec al vostre siñó pare y hay sentit la historia de vostra mersé, y me alegro mol y selebro tindre a casa meua al gran Pedro Saputo, ara don Pedro López de Lúsera, fill de un tal caballé com don Alfonso López de Lúsera. Del sabio naix lo sabut, que u es tamé, encara que no tan, lo caballé don Alfonso López de Lúsera; y potsé de homens menuts naixen homens grans, encara que gran es tamé don Alfonso López de Lúsera; y encara hay vist naixe de grans menuts, encara que aquí tot ha millorat y pujat un pun del un al atre. Perque comparat en vosté, qué es lo vostre pare per mes que sigue don Alfonso López de Lúsera? Siguéu mol ben vingut. 

Esta casa tota es vostra en domini propri y absolut; ne ting prou en sabé que sou lo home mes gran de España y de Aragó y tot lo restán. Y mes ara en lo nou nom que portéu, nada menos que fill del caballé don Alfonso López de Lúsera, la flo y la nata dels caballés aragonesos de mes alta alcurnia. Pero parlem cla: 

¿Veníu a vore a ma filla Pepita? 

Se trobabe ella dabán, y va contestá Pedro Saputo:

- Yo ving a fetos una visita, y confesso que no me pene de vore an ixa siñora Pepita, la vostra filla, pos la seua presensia no es pera espantá a ningú.

- Ya u crec, ¡cuerno!, va di lo escribén; ahí la teníu, miréula; y después, ¿eh?, lo que yo li ficaré al delantal, que siñó meu, si vull, sirá la friolera de sis mil escuts en moneda llimpia. 

¿Tos pareix poc, siñó don Pedro?, no reñirem: que ne siguen set mil. ¿Encara no estéu contens? Pos, vuit mil, y tanquem lo trate. 

¿Qué voléu, amic? Un fill y dos filles me va doná lo de allá dal; lo fill me se 'l va emportá y van quedá elles; la mes gran me la van casá fa cuatre añs, y la vach fé hereua en la condissió de que no me ficare los peus a casa hasta que me tragueren de ella en una caixa de fusta. ¿Me entén vostra mersé? Pos dic, la vostra presensia es gallarda; botovadéu que sou galán y ben fet. Mira, Pepita, mira; aixó es cosa bona. Pos de la vostra familia... Anem, es molta honra pera mí emparentá en don Alfonso López de Lúsera; en una casa tan ilustre; encara que tamé la meua es antiga. Giréu la vista; eisses són les meues armes: sí siñó, les armes dels Jordans

Perque yo soc Jordán per part de mare, y Almanzor per part de pare.
Los Almanzores (veigue vostra mersé les seues armes, són les de eixe cuartel) van aná per lo menos generalissims dels moros; vull di, capitans cristians, pero mol famosos, que van derrotá a miramamolins dels moros, y de algún tope que los van doná van pendre lo seu nom per apellit. Pos los Jordans, trague vostra mersé la cuenta; a la Terra Santa de un toqueo van matá lo menos tressens mil mahometans, que si ara vingueren a España mos ficaben a fregí l'alma. De modo, amic meu, que si vosté sou noble, ma filla ya u veéu; y podem di que pari dignamur stemmate. ¿Entenéu lo latín o llatí?

- Sí, siñó.

- Es que sinó, tos diría que aixó vol di que en linaje som iguals. Anem al negossi. Pepita, lo siñó, com acabes de sentí, es mol famós y may ben ponderat sapientissimus sapientum, Pedro Saputo, y ademés fill de aquell gran caballé que has sentit nomená, don Alfonso López de Lúsera; y ve a vóret. Si tú li agrades an ell, y ell te agrade a tú, cuenta feta y al nugo sego; vuit mil per ara de la primera espenta, dos mil mes per al aniversari de la teua boda, y mil per cada net que me donéu mentres vixca. Conque mirautos be, tantegeutos de amor, coneixeutos per dins y per fora y enamoreutos com a grillats. Yo men vach a N. (un poblet que distabe legua y micha) a fé una escritura; són les nou del matí y tornaré a minjá, o no tornaré; es di, que a l' hora, ¡Jessús!, y la cullera al plat. Adiós. 

Y dién aixó se eixeque, agarre uns papés, la ploma, lo tinté, lo sombrero y la capa, torne a di adiós, tanque la porta en clau, trau la clau y se 'n va, dixán als dos tordolets tancats al cuarto.

- ¡Pare!, ¡pare!, va cridá la sagala.

- Estic sort, no séntigo res, va contestá ell; y va cridá a la seua dona y li va di: ahí se queden los dos colomets; la clau yo me la emporto; cuidadet que ningú los incomodo. Hasta la tornada.

Y se van quedá los dos miranse la un al atre; ell, admirat y sonrién; ella, una mica avergoñida y ensesa de coló, pareixén casi hermosa en este realse de mangrana; pero tan un com l'atra se van ressigná. Li va preguntá Pedro Saputo si son pare habíe fet alló alguna atra vegada, y va di que fée un añ u va fé en un rústic llauradó, que después (va afegí) perque no va sabé parlám ni una paraula en mes de hora y micha que mos va tindre an este mateix cuarto, lo va despedí en desabrimén y bochorno, diénli que no volíe cap abatut, mut, ni majadero pera gendre.

- Y ara, va preguntá Pedro Saputo, ¿cuán penséu que tardará en obrimos? 

- Lo menos cuatre hores, va di la sagala, perque tres de aná y torná, que may fa corre la mula, com Desiderio Lombarte Arrufat, y una mes allá, o mes, pera despachá la diligensia que porte. 

¿Li pareix a vostra mersé mol tems?

- ¿A mí, Pepita?, va contestá ell; que paredon la porta si volen, y hasta que yo los crida.

- Pensaba, va di ella... 

En aixó va cridá la mare a la porta y va di:

- ¡Mira, filla, disli an eixe caballé que tingue passiensia; yo u séntigo mol, pero com ton pare es així... Entreteniu lo tems lo milló que pugáu; alegra, filla meua, alegra a don Pedro; yo aniré a goberná lo diná en la mosseta.

- Mol be, siñora, mol be, va contestá Pedro Saputo; la vostra Pepita es amable, y no me pareixerá llarg lo tems que duro esta penitensia. - Milló, caballé, milló, va contestá la bona de la mare; no té remey. Ella sen va aná a la cuina, y ells van entrá al despach del pare.

Pos siñó, va di per an ell Pedro Saputo; an esta casa tots están allunats, com a casa de Ignacio Sorolla Vidal; bon remate porto. Pero la sagala no es fea ni melindrosa; pit al aigua. 

Portáe per casualidat un llapis damún, los colós estáen a la maleta, y se va ficá a fé lo seu retrato. Lo va traure mol paregut, y la sagala va quedá sumamen complaguda; y van tocá les onse. Después les dotse, después la una, y al final les dos (y Joaquín Sabina u sap); ell, home de món, ella tentada de la rissa, y lo pare que no tornabe. Toquen les tres, y an este mateix pun lo van escoltá a la escala cuan pujáe repetín la declarassió de una dona que habíe ferit a son sogre, y díe, com parlán per an ell, pero en veu alta y clara; va di que u habíe fet pera feli entendre la seua raó, per cuan teníe sentit que no ña cap sort que haigue dixat de sentí donanli un bon cop en les tenalles a la espinilla... ¡Ja, ja, ja! Y va soltá una gran carcañada.

Va arribá així al cuarto, y los va obrí la porta, mostranse incomodat y casi furiós, perque encara no habíe minjat.

- Pos siñó pare, va di la sagala; si teníe vosté la clau, ¿cóm habíem de eixí?

- Es verdat, va di ell, enriénsen, no me 'n enrecordaba. 

¿Y cóm ha anat, filla?

- Mol be, pare, va contestá ella.

- Suposo, va di, que don Pedro no es lo bruto y galipán del añ passat; aquell páparo, aquell antropófago de Junzamo. Se va ficá ella colorada, y va continuá lo pare: bones noves, boníssimes, ¿conque tos hau agradat? Me 'n alegro.

- Miréu lo que ha fet don Pedro, va di la sagala; y li va enseñá lo retrato. 

Va fotre un bot lo escribén, y va di:

- Deu mil lo primé día, y ademés lo pactat. Mira, Pepeta (sa mare ere Nogués de apellit)... ¡Botovadéu!... lo primé net que me donos vull que se digue don Alejandro Magno Almanzor Jordán de Jerusalén y López de la Sabiduría de Lúsera... Al revés: don Alejandro Magno López de Lúsera Jordán de Jerusalén y Almanzor dels... 

Sí, sí, aixina se ha de di. Ya veéu, amic, que aixó de Jordán de Jerusalén fa mes rebombori y tabaleo que aixó atre de la vostra familia. Anem, anem a minjá.

LA PRISE DE JÉRUSALEM OU LA VENGEANCE DU SAUVEUR. TEXTE PROVENÇAL.

Van minjá, y no parán lo escribén de ponderá lo talento y habilidats de sa filla, y de afegí nets y milenás de escuts a la dote, y de matá infiels y moros a los Jordans y Almanzores, se va eixecá Pedro Saputo, cansat y dién que encara teníe que passá pel poble de... 

Tal com va sentí aixó lo escribén va arrencá a riure y va di:

- ¿Penséu que tindréu mal llit? Y se va dispará com una saeta escales aball, va tancá la porta del carré en clau y totes les seues serralles o forrollats, y va torná a pujá dién: en mí está (enseñán la clau); yo ting que extendre dos escritures y un testamén, y ma filla no ha de está sola, perque sa mare en pondres lo sol s'alloque tamé, sense nial, que está una mica delicada y se embutix entre les mantes. Conque féu la cuenta, y miréu lo sol cóm mos entre. 

Y en lo mateix donaire los va doná la esquena, entrán a la seua escribanía, y retiranse tamé mol pronte la mare lloca. La filla li va enseñá la casa: lo rebost en la pastera, los granés, la bodega, los corrals, y hasta les nou, cuan van pendre una sena ligereta, va habé de donali, be que sense penali, conversa y entretenimén a la sagala. 

Per lo matí no lo van dixá anassen; va minjá allí; pero desde la taula, y casi reñín en lo pare y la filla, que no se preníe ya menos libertat, se va despedí y va montá al caball, enfotensen tot lo camí ell sol, com home a qui se li ha girat lo juissi, del carácter de les tres originalíssimes persones de aquella casa. Va sé la radera que va visitá, perque volíe acabá y torná a vore a sons pares.

Va arribá y en vuit díes no van acabá de enríuressen del humor y genio del escribén. Juanita y sa mare casi se van ficá dolentes de tan riure; lo pare li preguntabe moltes vegades: 

- Pero, fill, ¿es possible que aixó haigue passat així com mos u contes? Y sen enríe tamé y tornabe a la mateixa admirassió y preguntes. Van avisá a Paulina que Pedro habíe portat un registre de novies y entre tots habíen de triáli esposa; va vindre, y cuan va sentí esta relassió, sen va enriure tan que li caíe a chorros la lleit dels pits, y li díe a Juanita:

- Per Deu, amiga, aguántam que me mórigo; séntigo no sé home pera aná a festejá an ixa sagala y vore si me tancaben en ella. Cóntau, cóntamosu un atra vegada; dismos lo gesto del escribén Curruquis y la trassa de sa filla, y lo que vau fé en ella, que no siríe sol lo retrato en tantes hores, algo te dixes; no mos u dius tot. 

Y sense cap duda se dixáe algo, si no es malissia pensáu.

Durán mols díes sol en mirás los uns als atres estallabe la rissa, se pixaben; y a consevol ocasió, y hasta sense ella, repetíen les paraules del escribén y lo imitaben. Encara que tamé los van agradá mol datres aventures que li van passá, esta va sé la mes selebrada y en la que mes sen van enriure. Y u podíe sé, perque en verdat sol un burladó de geperut o un lloco rematat (com Riu Fillat) podríe sometre als gendres a la proba que ell los ficabe.

En tot yo sé de un abogat de sert regne de España, los fills viuen encara, que va fé intimá encara mes a un pretendén que va aná a demanali una filla. Y ere, com dic, un abogat, tot un abogat (no penséu en Pedro Bel Caldú).