Mostrando las entradas para la consulta carrera carré ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta carrera carré ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 26 de julio de 2024

2. 10. Pedro Saputo escomense la vida de estudián.

Capítul X.

Pedro Saputo escomense la vida de estudián.


Aquella nit van arribá a una aldea de mes de sixanta y vuit cases, y parats entre dos llums y fen alto a la plassa van tocá una mica los instrumens pera cridá la atensió. Pronte se van trobá voltats de gen dixanse mols la cullera al plat pera vindre a sentils. Paquito en una seña los va fé formá lo púlpito, va saltá an ell y va di en tono de oratoria y en veu grossa:

"Fills y siñós de esta siudat: no penséu que estos sing estudians venim a demanatos lo pa que tos hau de minjá, ni les perres que teníu condenades a mort, perque som bastán rics pera no nessessitá res de lo que tingáu mes menesté y falta. Mol menos venim a sabé lo que les vostres dones han fet avui o van fé ahí; encara que si vullguerem be tos sabríem di lo que farán demá. Ni tampoc venim a fetos rics, perque esta operassió y pensamén la guardem pera natres; pero tampoc pobres, encara que avui mos donéu de sená y llit y demá lo que pugáu. A lo que venim es a tráuretos cavilassions y aforratos sen setse visites del vostre meche, si ne teníu; encara que segons yo crec, o no ne teníu, o li paguéu y no tos visite.»

Y ere la verdat, perque se habíen consertat en lo dotó de un atre poble mes gran y may anáe an éste si no lo cridáen, mes que a firmá la escritura y cobrá los seus honoraris.

Lo escoltáe embelesada aquella gen, sen enríen com a baubos, y ell al pas que se internabe a la materia anáe soltán chistes y malissioses alusions, pero sense provocá vergoña ni faltá a dingú; y va preguntá si los escolastics habíen de dormí a la plassa y sená rayos de lluna y resplandós de les estrelles o dels estels.

En aixó se va arrimá un home de bon talante pero una mica severo que va di que ere l'alcalde y ne va demaná dos pera casa seua; y un atre de bones trasses va demaná los tres que quedáen; y un atre de no pichós indissis va demaná los sing; y per bona compossisió y eixecanli la má Paquito, perque encara ñabíe datres que volíen emportassels, se va acordá que soparíen a sing cases, un a cada una, y dormiríen a dos, les mes veínes entre elles, pera separás lo menos possible. Pero que abans, pera alegrá a tan nobles veíns, donaríen una volta per lo poble tocán los instrumens, que eren una vihuela, un violín, una pandereta y lo pito. 

Aubríe camí Paquito cuatre o sis passes dabán, parlán sense pará y fen riure a la gen, tan que apenes se sentíe la música per damún de les risses y carcañades. Ningú se descusíe de ells; y va di:

- Si pensáu, siñores dones, que avui an esta siudat se ha de sená ven y armonía de oíts, estéu mol equivocades. Sabéu, sobre tot, que esta primera música es sol per als homens, l'atra sirá pera vatres les dones. Anéu inmediatamen a prepará la sena, o de lo contrari mor la música y no la ressussitaréu encara que tos tornéu totes bruixes, les que no u siguéu ya.

- Té raó, van cridá los homens; cap a casa les dones. 

Y elles avergoñides y en temó de un atra jaculatoria mes picán, se anáen desfén del motín y enfiláen cap a les seues cases. 

Van doná, pos, la volta al poble, y se van repartí pera sená.

Reunits después a casa del alcalde en los prohomens del poble (alguna manáen mes que lo propi alcalde) van deliberá que, pera que cabiguere mes gen, fore lo ball a la sala de les cases consistorials; y als estudians los van di que no demanaren res perque entre los prinsipals y mes generosos los arreplegaríen una bona propina. Y així u van cumplí com honrats que eren.

Lo ball va durá hasta les dotse de la nit, y va corre lo bon vi blang, los bizcochos, cocs rapits, cocs en anous y la galantería.

bizcochos, cocs rapits, cocs en anous

En son demá se van despedí de les persones que mes los habíen honrat y afavorit, y del poble en una música rasgada que sempre sonáe be y los anáe portán fora del poble, seguinlos tots en gran afissió y mol contens, com a Hamelín o Hameln. Van pará de tocá a la eixida y van alsá los instrumens en siñal de besamans, y después en les gorres se van despedí mes a la manera y a la inteligensia del vulgo.

Al mateix poble se van fé en un llibre antic de latín que van demaná a un huésped, y agarranlo Pedro Saputo, en un rato va repassá los nominatius, en un atre les conjugassions, callán que les haguere adeprés; va adependre de memoria escribín a un papé les parts indeclinables que mes se fan aná, y en pocs díes va resultá sé un mich latino, faltán poc de lo que va prometre o prometí cuan va di que adependríe lo latín en vuit díes. Perque en lo ejercicio de parlá sempre en latín entre ells, mol pronte va igualá als seus compañs, y después a casa seua lo va acabá de adependre en mes fundamén. Los estudians no van volé creure que no sapiguere latín, pensáen que fée vore que lo estudiabe y que no los enteníe, tot teatro (al contrari que después fará Ignacio Sorolla Vidal, que an estes hores encara no sap lligí ni una frasse sansera en latín, aixó sén doctor en sossiollingüística).

Perque ademés a les cuestions de filossofía y hasta de atres siensies, parláe tan be o milló que ells, y discurríe mol sabiamen a totes.

Y lo van mirá en respecte creénlo de gran naiximén, encara que dissimulat en aquell disfrás, pos encara los va doná atres probes que los van confirmá esta sospecha.

Una vegada fora del poble y algo apartats, los va demaná que li faigueren la mersé de lligili o ressitali les ordenanses, usos y estils que guardaben; y li van contestá:

- U sabéu ya tan be com natros perque totes se reduíxen a dos: 

a sé honrat y fé lealmen lo traball y lo profit.

- U són, en efecte, com diéu, va contestá ell, perque són les leys de la raó y de la bona y justa sossiedat. Y parlán y proyectán escenes, jocs y diablures, se van entretindre tamé lo que quedáe del día, y van arribá a les sing de la tarde a un poblet de uns tressens o cuatressens veíns, y van entrá tocán un viu passacarré o pasacalle, afegit ya un nou instrumén a la orquesta: perque Pedro Saputo habíe manat fé al ferré de la primera aldea, apellidat Dilla, un triángul de ferro primet y ben amartellat pera que sonare mol.

Lo que tocáe lo pito, que estáe arguellat y ere mol feo, y, com tots los feos solen sé, charraire y grassiós, teníe lo papé de tuno, que sempre se done al mes matraca y espabilat de la compañía (com lo cantán de Los Draps de Peñarroija, Ignacio Romero Rivases).

Y encara que desde que va sentí la vespra a Paquito se creíe mol inferió an ell, va conservá la autoridat ordinaria. Lo pito per atra part ere un instrumén que no lo incomodabe, fée poca falta a la orquesta, y lo tocáe o no, segons li apetíe o conveníe.

Com van entrá ya tocán se va formá un clapé de gen voltanlos, y después lo tuno alsán lo pito, va di:

- Siñós, al meu pito, al meu pito, que a ningú li fa falta, com veéu.

Al meu pito, dic; ixa micha pesseta, ixa pesseta, eixe escut, eixe doblón tallat de una barra de or deu vegades mes gran que lo meu pito. Y lo enseñabe, y tocáe per dos o tres carrés, y tornáe: al meu pito, siñós, que té la virtut de espantá a les bruixes, esbarrá los duendes, curá lo mal de mare, adormí als morts, despertá als vius, alegrá al que té ganes, y torná lo pel als segos, la vista als calvoslo oít als coixos y l’añ bissiesto al calendari.

Botiga Ascuma

Aquí lo veéu, aquí lo teniu, aquí está a la meua disposissió y a la vostra. A vore, dic ixa micha pesseta, ixa pesseta que está al purgatori y vol eixissen de penes. Y dién aixó tiráe la gorra abán y la anáe passán per lo corro sense pará de parlá com un energúmeno; y caíen allí monedes de totes les edats y talles, figures y colós com si ploguere.

Mentrestán anáen adelantán pel carré, y aon veíen bones robes y bones cares als balcons se paraben o aturaben una mica a obsequiáls, y féen plega de lo que caíe al atractiu de les veus del tuno. Va caure de un balcó un escut de or (que valíe noranta sueldos jaquesos, o uns 85 reals de vellón); y al vóreu Pedro Saputo va saltá als muscles de un compañ y va besá mil vegades la má y los peus a una chiqueta de dessat a devuit añs de edat, tendra com una flo al eixí del cáliz, hermosa com cap atra a la terra, amabilíssima de mirá, y mol rica y grassiosamen vestida. Ere la del escut, la hi habíe entregat son pare al mateix balcó y a vista de tots, pera que de la seua má fore mes asseptat. La va mirá mol Pedro Saputo, al mateix tems que li estáe dién les alabanses a la seua dignidat y bellesa, y requeríe la ocasió; y ella, encara que vergoñosa, lo va mirá tamé an ell en la libertat disimulada de aquella pública inesperada festa.

Va baixá, y preguntán cóm se díe aquella deidat y diénli que Rufina, li va mudá lo nom a Morfina, li van cantá micha dotsena de lletres en les que la declaraben (sense feli favor) la mes hermosa, la mes amable y soberana de la terra, y se oferíen tots ells com los seus esclavos, quedanse pera sempre hasta a casa seua y al poble lo nou nom de Morfina, perque a tots va agradá mes que lo verdadé.

Van tirá cap abán; y estáen tocán a un cruse, apretats de tanta gen que los seguíe y voltáe, y corríe la gorra del tuno prou pera no esperá mes del concurs, al tems de probá de ixissen de la turbamulta.

Al sentro se habíe ficat una dona de sincuanta a sixanta añs de edat, mal vestida y en alguna extravagansia, y reparán lo tuno en ella y les espentes que fotíe pera eixí, li va di:

- Bona dona, ¿per qué ixíu de casa en ixe nas y tan mal farjada?

Ere lo cas que lo teníe encara mes feo; pero ella se va picá y va contestá un disparate. Va acudí Pedro Saputo y li va di:

- Aquí, reina meua, que ting que ditos algo al oít.

- A un atra part me u diréu - (y la va nomená y siñalá), va contestá ella, - burlón y bellaco.

- Adiós, pos, reina, va torná a dili. Y ella sense girás:

- Be podríes portá algún gat o mona pera divertitos, mol fill de puta.

Entonses Paquito (Pedro Saputo), pegán un brinco, salte als muscles de un compañ, y diriginse a la dona que se allargáe remugán y refunfuñán, li va dispará este borbollón de insults tiranlos a aumostades en les dos mans:

- Vaigue en Deu la piltrafa pringada, zurrapa, gitada, vomitada, aubarda arrastrada, tía curtna, tía cachinga, tía juruga, tía chamusca, pingajo, espart, zarandajo, drapot, cullerot, ranacuajo, zancajo, espantall, granerot, escarbat, escarabicha, gargall, moc, mocajo, pell de rabosa, fuina, cagachurre, mocarra, pum, pum, callosa, cazcarrosa, chinchosa, mocosa, legañosa, estoposa, mohosa, sebosa, muermosa, asquerosa, ojisucia, ullbruta, podrida, culiparda, hedionda, pudenta, la gran pudina, picuda, getuda, greñuda, juanetuda, patuda, hocicuda, morruda, llanuda, zancuda, diabla, puncha tripes, fogó apagat, caldero aboñat, to - to - to - ottorrrrr... culona, cagona, zullona, moscona, trotona, ratona, chochona, garrullona, sopona, tostona, chanflona, gata chamuscada, gossa parida, morcó reventat, trasgo del barri, tarasca, estafermo, pendón de Zugarramurdi, chirigaita, ladilla, verruga, caparra, sapo revolcat, jimia escaldada, cantonera, mochilera, cerrera, capagalls...

Y va pará tan perenne temporal de vituperis, perque la infelís va desapareixe de la vista habén torsut per un atre carré, traén flames de la cara, y suán y morinse de vergoña.

No haguere acabat ell en tota la tarde la ploguda de insults si la cantonada que va girá no la haguere amparat. La gen sen va enriure tan y estáe tan embelesada, que ningú pensabe anassen, per minuts creixíe lo concurs y lo favor del poble.

Al mich de esta distracsió y jaleo, un sagal que se va colá per entre les garres y faldes va presentá al tuno un llibre en latín per si lay volíe comprá. Va pendre lo llibre y lo va mirá y va vore que ere de medissina, y va di: ¿Llibres creíes que compraríem? Errasti, fill de ta mare. Mira, les dens mo se han escantellat y corcat de tan estudiá (y los hi enseñabe). Estos díes ham tratat seriamen del cas y yo y lo meu pito dixarem la carrera y mos embarcarem cap a Jauja, o mos ficarem a monges capuchines. Per lo Chiquet de la bola, que ha sigut impertinensia la teua. Ves en Deu y en lo teu llibre a qui t'ha parit. 

Y va torná a la seua.

Poc a poc va arribá la nit, mes per nugols que per la paora o les tiniebles, que no eren mes de les vuit y parán la ronda van preguntá per lo messón o fonda pública pera retirás.

¿Cóm que una fonda?, va cridá un dels que los seguíe desde lo primé carré; aquí, siñós llissensiats, lo messón pera vostra mersé, lo palau y la barraca, es casa meua. Anem cap allá, que ya hay avisat a la meua dona que aumento algo la sena.

Pos yo, veí, va di l'atre, había manat un atra cosa; pero vosté hau parlat primé, vaiguen allá esta nit; demá, siñós llissensiats, són vostres mersés los meus convidats tot lo día.

Van aná cap allá y van sopá. Pero ya mentres senaben se habíe tratat entre los del poble de reunió y ball; cuan arribe lo pare de la chiqueta que va doná lo escut de or, y los va di:

- Siñós llissensiats, séntigo habé de molestá, pero soc home y pare, y vull doná gust a la meua dona y no tráurel a una filla única que Deu me ha donat. Yo dessicharía que después de sená se servigueren vostres mersés vindre a casa meua en los instrumens un rato.

- A la vostra noblesa, siñó caballé, va contestá Pedro Saputo, res podem ni volem negá: som mol criats de vostra mersé, y agraím y fiquem al seu pun la cortessía de habé vingut en persona, cuan un simple recado mos valíe pera aná a ficamos a la vostra disposissió y al respecte y ordens de aquelles siñores.

- Pos vosté los acompañaréu amic, va di al nou huésped. 

Los va doná les grassies, saludanlos y sen va aná sense permití que se eixecaren de la taula.

- Es un home mol ric, va di lo huésped, y sap gastá.

Té una filla (ya la hau vist) a la que li diuen lo sol de Aragó; y de España y del món u podríe sé, per la seua hermosura.

Cada día arriben pretendens, y entre ells alguns siñós de títul; y tots prometixen resposta, y la donen sense dudá, pero cap de ells torne, perque lo pare vol que la filla se caso en tot lo seu gust, y la chiqueta no se enamore al vol, que, encara que es jove, es tan discreta com hermosa. Mol be tos ha de aná allá. 

¿Un escut de or va caure del balcó? Atres seguirán an aquell, yo tos u fío, perque es don Severo mol nobilíssim.

- Pos despachem, va di lo del pito, y anem.

- No, siñós, no, va replicá lo huésped; no ña per qué saltá per damún dels plats; ara a sená y después lo festejá.

Pero ells tan al sopá com después a casa del caballé van está mol templats, perque la tersera ley de les seues ordenanses ere que se habíe de guardá sobriedat pera no deshonrá lo hábit o caure a mengua.

2. 4. Aventures de Barbastro.

Capítul IV.

Aventures de Barbastro.


Va arribá a la siudat prop de les onse de la nit; y sentín una rondalla sen va aná cap allá y se va agregá a la turba. Passada una carrera se van prepará pera cantali dabán de una casa a una sagala que per lo nom que repetíen a les lletres se diebe Lorenza.

Va vore Pedro Saputo que un dels de la ronda mentres los atres cantaben se va arrimá y va brincá a una reixa no mol alta, va fé 'sht'! tres vegades, y se van entreobrí los finestrons. Se va ficá a escoltá dissimuladamen, y va sentí que lo mosso, un sabaté en molta grassia, díe:

- Mira, Lorenza, no ploros, pos un atra vegada te juro que no ha sigut mes que una rascada en algo de sang. Se veu que ha ficat lo peu a una puta pedra que ere com un bolo redó de riu y s'ha futut de cap contra la paret de la iglesia.

iglesia, San Bartolomé, plaza, Beceite, Beseit, puerta pintada













Lo Gafed y Ressuello han anat en ell, y a mí me han encarregat que te u diguera. Conque después lo tindrás aquí. No te gitos. Adiós.

Y va baixá. Va aná a la ronda, y Pedro Saputo pera divertís y passá lo tems, ya que no sabíe qué fé aquella nit, se va ajustá un drap al cap y va aná cap a la reixa, va fé la seña, van obrí la finestra, va escalá y va di la mosseta al vórel: ¡Ay, Conched meu!, va di mol abalotada; ya pensaba que no te voría mes. ¿Conque no es cosa de perill? Y dién aixó li agarráe les mans y les hi apretabe. Ell li va di: Me fa una mica mal lo cap, pero per vóret... Es di, que esta nit, va di ella en sentimén, ya no entrarás pel corral.

- No, va contestá ell; y prou me pene.

- Passiensia, va contestá ella donán un suspiro, y van cuatre nits. Com ha de sé; ya mos u cobrarem. Ara vesten a casa, que no te faigue mal la rasca de la nit; pren este pastel, magre y esta llenguañissa cruga. Adiós, amor meu; vesten, y demá no ixques de casa.

- No ixiré, va di ell; adiós, alma meua. Y va baixá de la reixa y se va apartá en lo ven, no fore que la trampa portare allí a Conched mes pronte de lo que ere menesté y passare una calamidat.

Y li va vindre be lo agassajala o convoyala, perque mes be li féen lo pastel de magre y la llenguañissa que los suspiros y les carissies de la mosseta; com que en tot lo día no habíe minjat mes que un parell de ous que va robá a un molí; y dinán y senán a un tems anáe de carré en carrera. Va pará al riu, y va di: tot me va be. Ara que teníe sed en lo regustet salat del magre, se trobe al riu. Pero no podíe baixá al aigua, y veén un pon se va embutí per nell y al atre costat un chorro perenne de aigua, un burs com lo bras. Aixó es una fon, va di: y arrimanse y baixán en mol tiento unes grades, perque no se veíe mes que a una bossa de avaro, va arribá al chorro que sentíe y va beure mol a gust. Se va assentá a un escaló, se va acabá lo magre y va empendre la llenguañissa; va torná a beure, se va gitá a dormí y encara mastegán los radés bossins se va quedá adormit a la vora de la fon del tío Matacroc.

Abans de día cla, perque la gen de Barbastro es mol matinera y templada, bullíe pels carrés y per la vora de la fon, y Pedro Saputo no despertabe; hasta que va arribá una sagala a omplí aigua. 

Ell, una mica sobressaltat, pero dissimulán, li va preguntá si coneixíe algún mestre sastre que lo puguere pendre com a aprendís; y va contestá la mossa:

- A casa nostra ha de cusí avui lo nostre, que per naixó hay matinat una mica mes de lo ordinari. Si voléu vindre, allí podréu parlali. 

Va asseptá Pedro Saputo y va seguí a la seua grassiosa guía.

Van arribá a la casa y dit al pare y a la mare lo que habíe passat, y afegín Saputo lo que li va pareixe mentí, y satisfén les preguntes impertinens, encara que fassils que li van fé, los va enviá lo sastre un recado dién que perdonaren, que aquell día no podíe vindre, perque la seua dona no se trobáe be.

- No importe, va di ell; yo retallaré y cusiré los vestits. Y contra antes milló, siñores meues; venga ixa tela o lo que sigue, y que sápiga yo a quí hay de pendre la mida. Lo que me falte són estisores y les demés ferramentes del ofissi; pero les supliré en lo que ñague per casa; perque an este món sol ñan dos coses que no se poden suplí, que són, lo pa, y la bona dona. Va fé después assentás a la seua vora a la sagala pera enseñali, y lo pare sen va aná mol pagat y a la mare se li ablaníe lo cor de gust. Y se va passá lo día sense novedat que digna de contá sigue, lo únic que ell va vore que la sagala se li afissionabe clara y determinadamen, y an ell sense sabé per qué, li agradáe tamé tíndrela prop y mirala; encara que ere llauradora, teníe molta grassia en tot y parláe y sentíe en gran amabilidat. Fea u podríe sé sa mare, pero ella ere mol maja, guapa, y una rosa del amor al obrí lo capullo.

Casi de nit o entre sol y cresol, hora a la que los jornalés se solen pendre un rato de descans pera vuidá la bufeta de lo que conté y lo ventre de flatos, los va di que en la seua llissensia ixiríe un ratet al carré a oreás. Y va eixí, pero en ánim y propósit de no torná, perque no podíe assossegás ni está pel ofissi, encara li pareixíe poc disfrás, se assustáe tot lo día cuan sentíe cridá, no foren los corchetes que veníen a péndrel.

famós enterro que se encaminabe a la catedral

Donán voltes per los carrés se va trobá al mich de un famós enterro que se encaminabe a la catedral, y en la gen lo va seguí y se va embutí a la iglesia. Van tocá moltes sinfoníes a la morta, que ere una donsella de uns devuit o vin añs de edat, filla de una casa prinsipal, plena de dijes mol pressiosos y un vestit de molta riquesa, en un vel solt galonejat de or, y al cap una diadema de valor mol alt segons brillaben les pedres. Van durá hasta ben entrades les deu les sinfoníes y los cantics, y después van pará y van ficá a la morta a una capella, la van rodejá de veles y llums y sen va aná tot lo món, menos Pedro Saputo, que se va di:

¿Yo aón hay de aná an estes hores? Aquí podré passá la nit, y no ña perill que me buscon los flares; demá ixirá lo sol y voré lo que me convé fé. Y dién aixó se va acomodá a un arca o bang de l'atra capella d'enfrente de la morta, va encomaná a Deu lo seu cos y alma, y se va tombá a dormí.

Se va adormí pronte, li fée falta desde la nit passada; pero la son ere tan ligera com dura la fusta a la que descansáe, y va sentí a deshora un soroll que li va fé eixecá lo cap. Ere lo chirrit de una porta. Y después va vore entrá (perque la llum y resplandó de les antorches que cremáen en honor de la difunta omplíe la iglesia) dos homens que se van dirigí cap a la capella de la depositada. 

Van arribá, y la un, que ere un mosso de uns vinticuatre a vintissís añs de edat, va escomensá a tráureli los dijes y diadema, y al mateix tems li anáe colocán uns atres que ell portáe mol pareguts an aquells. Los de la morta eren fins y los que li ficáen falsos y de pichó vista. Van acabá de fotre lo cambiasso, y donán lo jove al atre una bossa li va di: hasta aquí a partí, lo demés es sol meu: ahí tens los trenta escuts del pacte y vesten a la sacristía. Lo mosso se va arrimá a la morta, la va abrassá y li va doná mols besets, y pareixíe aná mes allá, cuan Pedro Saputo no puguén soportáu, y escandalisat, va pendre del altá de la seua capella un candelabro michanet de bronce y lo va embestí en tota la seua forsa. Li va assertá al mosso al muscle y al pit, se va plegá an terra pegán un bram espantós. 

Va acudí lo sacristá o ajudán, lo va vore desmayat, se va assustá, va corre a per aigua, la hi va tirá a la cara, va torná lo mosso en sí, se va reviscolá, lo va eixecá, y sense coló y tancán los ulls de po y casi tan mort com la difunta sel va emportá l’atre mich caminán mich arrastrán o arrossegán. Va agarrá Pedro Saputo un atre candelabro y fen abans un caragol en les mans contra la fusta del altá, va pegá un rugit tan fort que va pareixe que caíen les columnes de la iglesia atronanse tota y amenassán les seues altes bóvedes; y después disparán lo candelabro en tota la seua forsa, que ere terrible, li va fotre al sacristán a la esquena y lo va fé caure an terra com un taco, juns en lo mosso que ya casi expirabe. Li va faltá tamé an ell l'ánim entonses, y pareixíe que los dos s'anáen a quedá allí morts de esglay y del susto. No parláen, y después de esforsás mol rato y de está entre basques y entresuó freda, en una respirassió agonisán, van podé arribá a la porta per aon van entrá, y la van tancá, y se van sentí encara unes atres mes interiós. Y tot sossegat y volta al silensio majestuós y solemne, se va embolicá Pedro Saputo en los mantellets del altá de la seua capella, per si algú lo puguere vore, fore com fore, y va passá a la de la morta. La va mirá a la cara, y pareixíe en la seua serenidat y pau que li donáe les grassies de tan bon ofissi y defensa com li habíe fet. Y pateján o calsigán en los peus alguna cosa, va vore que ere la roba que li habíen tret a la morta.

La va agarrá tota, y ficanla en gran respecte al llit y recomponén mol be lo vel y lo vestit, li va ficá a les mans un paperet doblegat, escrit en un llapis que portáe, aon díe:

"Esta nit entre les dotse y la una dos homens infames y descombregats o excomulgats han cambiat los dijes y adornos de esta donsella per los que portáen ells. Passá volíen a ultrajalla; pero un atre mort que invissiblemen la guardabe la ha defengut del ultraje y profanassió que anáe a patí, y ha arreplegat la roba robada. Si se vol sabé quí són los desalmats que tan gran maldat van acometre, que se miro quín del sirviens de esta iglesia está ben futut de la esquena, éste es un de ells y sap del atre.»

Fet aixó y al retirás va vore una cosa blanca a enterra, la va alsá y va vore que ere la bossa dels trenta escuts que lo perdut del jove habíe donat al sacristán y habíe éste dixat caure sense preocupás de replegala. Meus són, va di; perque encara que los faiga pregoná, segú que no vindrá l'amo a demanáls. Y en aixó se va retirá a la capella, tornán los candelabros al seu puesto, una mica boñats, y se va tombá al arca.

Pero de la escena que habíe vist li va escomensá a naixe al ánim tan gran horror, que se li van esturrufá los pels del cap, y se ni anáe la forsa de les cames y la vida del cor. Al final, pensán en la obra tan caritativa y tan heroica y santa que habíe fet se va aná assossegán y va aguardá lo día.

Se va ficá después a pensá en lo seu estat, y después de vores mil vegades a les mans dels alguasils de Huesca y de escapás unes atres tantes per casualidat y ben justet, tot a la seua imaginassió, va determiná fé la mes atrevida y grassiosa travessura que cap home ha imaginat may, com se vorá al capítul siguién.

miércoles, 24 de enero de 2024

Lexique roman; Compactio - Contar

Compactio, s. f., lat. compactio, compacité.

Entre totz metals es de maior compactio.

Es plus ferma per maior compactio et ajustament.

Eluc. de las propr., fol. 183 et 173.

Entre tous métaux est de plus grande compacité.

Est plus ferme à cause de plus grande compacité et liaison.

IT. Compazione.


Compendios, adj., lat, compendiosus, abrégé, accourci.

(chap. compendiós, compendiosos, compendiosa, compendioses; abreviat, abreviats, abreviada, abreviades; acursat, acursats, acursada, acursades.)

O son... compendiosas. Leys d'amors, fol. 26.

Où elles sont... abrégées.

CAT. Compendios. ESP. PORT. IT. Compendioso.


Comprar, v., lat. comparare, acheter, acquérir.

(chap. comprá: compro, compres, compre, comprem o compram, compréu o compráu, compren; comprat, comprats, comprada, comprades; crompá.)

Perqu'eu soi sa vengutz a vos

Vendre pretz, si 'n voletz comprar.

(chap. literal: Perque yo soc (hay) açí vingut a vos a vendre mérit (preu), si ne voléu comprá. 

Gui de Glotos: Diode ben.

C'est pourquoi je suis venu ici vers vous vendre mérite, si vous en voulez acheter.

La bella que m compret baizan.

(chap. La bella que me va comprá besán)

Berenger de Palasol: Mais ai de.

La belle qui m'acheta en embrassant.

Mielhs qu'aiselh c'om compr' e ven,

Soi vostres senes estraire.

Aimeri de Peguilain: Pus descobrir.

Mieux que celui qu'on achète et vend, je suis vôtre sans restreindre.

Proverb. Que car deu comprar qui car ven.

(chap. Que car deu comprá qui car ven. Si en ves de comprá escribim comprar, encara que la r final dels verbos no se pronunsie, y no cal escríurela, tindríem una frasse calcada, igualeta, del ocsitá al chapurriau. En catalá es igual que en ocsitá.)

Pierre d'Auvergne: Belha m'es.

Que cher doit acheter qui vend cher.

ANC. FR. Nus n'a bien, s'il ne le compere.

Roman de la Rose, v. 2610.

Que puis-je comparer plus cher

Que mettre cueur, vie et courage.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 499.

CAT. ESP. PORT. Comprar. IT. Comprare, comperare.

2. Compra, s. f., achat, acquisition.

Aus, tu que fas compras e vendas.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Entends, toi qui fais achats et ventes.

En la carta de la deita compra.

(chap. A la carta de la dita compra.)

Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 226.

En la charte dudit achat.

CAT. ESP. PORT. IT. Compra.

3. Comprazos, s. f., achat, acquisition.

Comprazos e vendezos son faitas per cossentiment que l'us hom a

ab l'autre.

Trad. du Code de Justinien, fol. 37.

Acquisitions et ventes sont faites par consentement qu'un homme a avec l'autre.

4. Compraire, Comprador, s. m., acheteur, acquéreur.

N'es tengut lo compraire de tot aquo qu'en pervent a lui, enquera sia lo vendeire tengutz del pretz qu'el n'ag.

Trad. du Code de Justinien, fol. 17.

L'acheteur en est tenu de tout ce qui lui en provient, encore que le vendeur soit tenu du prix qu'il en eut.

Enans si son faich comprador

O toledor qui no lor ven.

Arnaud de Cominge: Be m plai.

Au contraire ils se sont faits acheteurs ou ravisseurs envers qui ne leur vend.

Sera tengutz de vestir los compradors.

Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. CXVIII, fol. 40.

Sera tenu d'investir les acheteurs.

CAT. ESP. PORT. Comprador. IT. Compratore. (chap. Compradó, compradós, compradora, compradores; crompadó etc.)

5. Acomparacio, s. f., acquisition, accumulation.

Acomparacio dels bens de la terra. V. et Vert., fol. 10.

Acquisition des biens de la terre.


Coms, s. m., lat. comes, comte.

Coms venant de comes était sujet, et comte venant de comitem, régime au singulier.

El era coms, ar es ricx reys.

(chap. Ell ere comte o conde, ara es ric rey. 

Observéu la diferensia que ñabíe entre díli a un comte o díli rey, encara que un comte be podíe sé mol ric. Lo de condes-reyes de Bofarull, bufa al ull, comtes-reis, es de rissa, com casi totes les catalanades.)

Folquet de Marseille: Ai! quant gent.

Il était comte, maintenant il est riche roi.

Lai al comte proensal on que sia.

Bertrand d'Allamanon: Un sirventes farai.

Là au comte provençal où qu'il soit.

Fig. Quar vos es coms de valor e de sen,

E coms de joy e coms d'abelhimen.

Bertrand d'Allamanon: Un sirventes farai.

Car vous êtes comte de valeur et de sens, et comte de joie et comte de gentillesse.

L'ancien français employa aussi cuens, quens, coms pour le sujet, et

comte pour le régime au singulier.

ANC. FR. Suj. Hues li cuens de la Marche et Thiebaus cuens de Champagnie, et Pierre, dit Mauclers, qui fu cuens de Bretagnie,

firent conspiration. Annales du règne de S. Louis, p. 164. (N. E. Rey San Luis IX de Francia.)

Li quens l'ama, s'en fist s'amie.

Roman de Rou, v. 5403.

Rég. Fit semondre par ban royal le comte de la Marche.

Annales du règne de S. Louis, p. 164.

Alun çà el cumte Richart.

Roman de Rou, v. 5586.

CAT. Compte (N. E. tendría que ser comte, sin p, porque compte es de computo, pero se encuentra de las dos maneras en muchos textos antiguos). ESP. PORT. Conde. IT. Conte.

- Consul.

Coms fo de Roma. Poëme sur Boèce. (coms : consol; pl. consols)

Il fut consul de Rome. (ESP. cónsul; chap. cónsul, a Beseit mote, “consolet”)

2. Comtor, s. m., comtor, qualité après celle de vicomte.

Ni ai amic c'ab si m'aus retenir,

Coms, ni vescoms ni comtors.

G. de Berguedan: Un sirventes ai en.

Et je n'ai ami, comte, ni vicomte, ni comtor, qui avec soi m'ose retenir.

E 'lh cavalier e 'lh comtor

E 'l baron e 'lh vavassor.

P. Vidal: Tant ai ben.

Et les chevaliers et les comtors et les barons et les vavasseurs.

Cortz de prelatz

O de rey o de comtor.

B. Carbonel: Amors per aital.

Cour de prélat ou de roi ou de comtor.

ANC. FR. Li mestre prince et li contour

Qui dou pueple estoient seignour.

V. Ms. de J.-C. Carpentier, t. I, col. 1113.

Cel jor il i ot maint prince,

Maint duc et maint contors.

R. d'Ourson de Beauvois. Roquefort, t. 1, p. 291.

3. Comtessa, s. f., comtesse.

Qu'a la pro comtessa prezan

Fassa ma chansonet' auzir.

P. Raimond de Toulouse: Enquera.

Qu'il fasse ouïr ma chansonnette à la noble comtesse méritante.

4. Comtat, Contat, s. m. et f., comté.

Aquest comtat

Vos cresca 'l reys ab Bretanha.

Bertrand de Born: Ieu chan.

Que le roi vous augmente ce comté avec la Bretagne.

Destruire tota la contat.

Chronique des Albigeois, col. 40.

Détruire tout le comté.

ANC. CAT. Contat. ESP. PORT. Condado. IT. Contado. (chap. condat, condats)

5. Comtiu, s. m., comté.

Sia 'l comtius d'aquel qui tenra Carcasonna...

Sia lo comtius sens devats.

Titre de 1034.

Le comté soit de celui qui tiendra Carcassonne.

Le comté soit sans exceptions.

6. Comtal, adj., comtal, de comté.

Quar en cort comtal

Dis vostra lengua parliera

Al comte greu mal.

B. de Rovenac: Una sirventesca.

Car en cour comtale votre langue parleuse dit au comte grand mal.

Subst. - Comte.

No m sove com me fes comtal.

T. de Lignaure et de G. de Borneil: Ara m platz.

Je ne me souviens pas comment il me fit comte.

CAT. ESP. Condal.

7. Vescomt, s. m., vicomte.

Pauc vos ama, vescoms, qui us enseigna

Que de ben far ni de pretz no us soveigna...

Et eu dic lo pel vescomt de Burlatz.

Cadenet: De nuilla ren.

Vicomte, peu vous aime qui vous enseigne que de bien faire ni de mérite ne vous souvienne...

Et je le dis pour le vicomte de Burlat.

CAT. Vescompte. ESP. Vizconde. PORT. Visconde. IT. Visconte.

8. Vescomtessa, s. f., vicomtesse.

Pros vescomtess', ab cor gen

A Ventedorn vos prezen

Mon comjat.

G. Faidit: Gen fora.

Honorée vicomtesse, avec coeur gentil, à Ventadour je vous présente mon congé.

CAT. Viscomptessa. ESP. Vizcondesa. PORT. Viscondessa. IT. Viscontessa.

9. Vescomtat, s. m., vicomté.

Las costumas del vescomtat.

(chap. Les costums del vizcondat.)

Tit. de 1392. DOAT, t. CLVIII, fol 42.

Les coutumes de la vicomté.

E 'l quatre vescomtat

Del Lemozi.

Bertrand de Born: Ges no mi.

Et les quatre vicomtés du Limousin.

CAT. Vescomptat. ESP. Vizcondado. PORT. Viscondado. IT. Viscontado.

10. Vescomtal, adj., vicomtal.

Entro als molis vescomtals.

Tit. de 1271. DOAT, t. XLVIII, fol 147.

Jusqu'aux moulins vicomtaux.

En la cort vescomtal.

Titre de Narbonne. DOAT, t. XLVIII, p. 240.

En la cour vicomtale.

- S. f., vicomtesse.

De Chales la viscomtal

Vuoil que m done ad estros

La gola e 'ls mans amdos.

Bertrand de Born: Domna puois.

Je veux de la vicomtesse de Châles qu'elle me donne entièrement la gorge et les deux mains.


Comtar, Condar, v., lat. computare, compter.

Poiria comtar d'un rei totz sos despensamens.

P. de Corbiac: El nom de.

Je pourrais compter toutes les dépenses d'un roi.

Ni eu no sapria issernir

Los vostres bos aips ni comtar.

Gavaudan le Vieux: Crezens fis.

Ni je ne saurais discerner ni compter les votres bonnes qualités.

E fai dos jorns una letra e s conta doblamens.

P. de Corbiac: El nom de.

Et une lettre marque deux jours et se compte doublement.

Part. prés. Pagadas en deniers cuntans.

Tit. de 1274, Arch. du Roy., K., 17.

Payées en deniers comptants.

Part. pas. Virtuz ses discretio es condada per vice.

Trad. de Bède, fol. 53.

Vertu sans discrétion est comptée pour vice.

ANC. CAT. Comptar. ESP. PORT. Contar. IT. Contare.

2. Compte, Comte, (N. E. la p de computatio se pierde, lo que origina la confusión entre comte y compte, conde y cuenta, cuento) s. m., lat. computatio, compte, calcul, nombre.

Mil tan es doblatz sos bes

Qu'el comtes de l'escaquier.

P. Vidal: Tant an ben.

Son mérite est doublé mille fois autant que le compte de l'échiquier.

Car plus greu comte que d'arena

Port de pecat sus en l'esquena.

Folquet de Marseille: Senher Dieus.

Car je porte sur l'échine un plus grand compte de péché que de sable.

Loc. Rendras comt' al jutjamen.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Tu rendras compte au jugement.

Adv. comp. Sobrevengro lhi Sarrazi ses comte, et assalhiro los.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 189.

Survinrent les Sarrasins sans nombre, et les assaillirent.

CAT. Compte. ESP. Cuenta. PORT. Conta. IT. Conto. (chap. pórtam la cuenta, passarem cuentes; encara no sé si se escriu Torre del Compte o Comte, y si se referix al conde o a cuentes que se passaben allí.)

3. Comdador, adj., comptable, à compter.

IIII dias comdadors del temps de la confession.

Statuts de Montpellier de 1258.

Quatre jours comptables du temps de l'aveu.

4. Acontar, v., indiquer, marquer.

Quant hom lor o aconta.

Germonde de Montpellier: Greu m'es.

Quand on le leur indique.

5. Bescomtar, v., mécompter.

E vai tro al mes de novembre duran

XXII jorns, qui no y vol bescomtar.

Serveri de Girone: Un vers farai.

Et va jusqu'au mois de novembre, durant vingt-deux jours, qui n'y veut mécompter.

CAT. Bescomptar.

6. Besconte, s. m., mécompte.

Que no prenas l'un per l'autre car... lo besconte.

Trad. du tr. de l'Arpentage, c. 34.

Que tu ne prennes l'un pour l'autre car... le mécompte.

7. Mescomptar, v., mécompter.

Quan per gazang fai falceza

En mezura o en pezar

O en nombrar per mescomptar.

Brev. d'amor, fol. 119.

Quand pour profit il fait fausseté en mesure ou en peser ou en nombrer par mécompter.

8. Menescompte, s. m., mécompte.

Fals prebostz, fals curials e fals jutges, que emblon las esmendas e

las rendas a lurs senhors, e fan menescompte en despessas et en

receptas. V. et Vert., fol. 14.

Faux prévôts, faux curiaux et faux juges, qui volent les amendes et les rentes à leurs seigneurs, et font mécomptes en dépenses et en recettes.

9. Sobrecomtar, v., surfaire.

Sei hoste tut de lui se lauson,

Tant no 'l sobrecomtan ni 'l bauzon

Mais no lur don' al departir.

Roman de Flamenca, fol. 30.

Ses aubergistes se louent tous de lui, ils ne le surfont ni ne le trompent tant qu'il ne leur donne davantage au départ.

10. Compot, s. m., lat. computum, comput.

Els termes del compot volc tornar en vers plan.

V. de S. Honorat.

Il voulut tourner en vers simple les termes du comput.

ESP. Cómputo. PORT. Computação. IT. Computo.


Con, s. m., vagin, utérus.

Domna grassa ab magre con.

(chap. Dona gorda en magra figa. Magra, magre, que té poca grassa o greix, sec, seca, prim, prima.)

Le moine de Montaudon: Fort m'enoia.

Dame grasse avec maigre vagin.

2. Conin, adj., histérique, utérin.

Tro sent la doussor conina.

(chap. Yo u traduiría com: hasta que sén la dolsó de la figa.)

G. de Berguedan: Un trichayre. (: trichaire : chap. traidó)

Jusqu'à ce qu'elle sente la douceur histérique.

Segon plazenza conina.

Marcabrus: L'iverns vai.

Selon jouissance histérique.

(ESP. Coño, chocho, vagina, concha, etc. chap. figa, valensiá: la figa t'agüela.)


Conca, Concha, Comca, s. f., lat. concha, bassin, cuvette, conque.

Conca d'aram.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Cuvette d'airain.

Davant la porta hac una font...

Qui sortz en una conca d'aur.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que.

Devant la porte eut une fontaine... qui sourde en une conque d'or.

CAT. ANC. ESP. Conca. (ESP. MOD. Cuenco, bacín, vasija, etc.) 

PORT. Concha. IT. Conca.

- Coquille, coquillage.

Alcunas petitas conchas que hom troba en mar... On mays las conchas recebo d'ayre rozenc, maiors perlas engendro.

Eluc. de las propr., fol. 266 et 189.

Certains petits coquillages qu'on trouve en mer... Plus les coquillages reçoivent d'air de rosée, plus ils engendrent perles grandes.

- Cavité de l'oreille.

San Lop a especial gracia de guerir de mal de comca.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 78.

Saint Loup a la grâce spéciale de guérir du mal de conque.

IT. Conca.

2. Coscolha, s. f., lat. conchula, coquille.

Tortuga... nul autre animant ab escata ni am pluma ni am coscolha ha vezica. 

(chap. Tortuga... cap (: nul : 0) atre animal en escata ni en ploma ni en clasca té vejiga o bufeta.)

Eluc. de las propr., fol. 260.

Tortue... nul autre animal avec écaille ni avec plume ni avec coquille n'a vessie.

ESP. Conchucla (caparazón, concha). IT. Conchiglia. (N. E. valenciano, clóchina : ESP. mejillón, chap. musclo, musclos, mejilló, mejillons.)

Concret, adj., lat. concretus, concret.

Concret apelam coma cavalier en respieg de cavalaria... cavalier es concret et abstrayt es cavalaria.

Leys d'amors, fol. 143.

Nous appelons concret comme chevalier par rapport à  chevalerie... chevalier est concret et chevalerie est abstrait.

CAT. Concret. ESP. PORT. IT. Concreto. (chap. concret, concrets, concreta, concretes; v. concretá: concreto, concretes, concrete, concretem o concretam, concretéu o concretáu, concreten. Tenim un cardenal, arzobispo de Barchinona, próximamen Papa de Roma, que parle chapurriau, y lo defén; en concret, un de Queretes, Juan José Omella Omella, católic, discípul de Cristo, pero en apellit de Moro, de una dinastía ben coneguda. Este apellit ha perdurat prou al seu poble. Cuan está a Roma, está mes prop de Deu y mes llun del Dimoni.)

Juan José Omella, Queretes, Cretas, Matarraña, Teruel, chapurriau, cardenal, arzobispo, Vaticano, papa

2. Concretiu, adj., concrétif.

Alcus so concretius, cum es aquest nom, Dieus.

Eluc. de las propr., fol. 7.

Quelques uns sont concrétifs, comme est ce nom, Dieu.

3. Concrecio, s. f., lat. concretio, assemblage, mélange, concrétion.

Noms significans per maniera de concrecio.

Eluc. de las propr., fol. 7.

Nom signifiant par manière d'assemblage.

IT. Concrezione. (ESP. concreción, concisión, concretización.)


Concutir, v., lat. concutere, ébranler, secouer.

(chap. Es algo paregut a sacsá, sacsada, percutí, percut.)

Entro que aquela concutesquas... per so que no concutesca cap e

leda aquel.

Trad. d'Albucasis, fol. 21 et 59.

Jusqu'à ce que tu ébranles celle-là... pour ce que n'ébranle pas le chef et le blesse.

Part. pas. Aprop la femna sia concutida.

(chap. Chiste del Mas de Barberans: la agüela que se moríe, la medissina, sacsá.)

Trad. d'Albucasis, fol. 65.

Après que la femme soit secouée.

2. Concussio, s. f., lat. concussio, ébranlement, secousse.

Am concussio vehement... Concussio e remossio per percussio.

Trad. d'Albucasis, fol. 22.

Avec véhément ébranlement... Secousse et déplacement par percussion.

CAT. Concussió. ESP. Concusio (: agitación). PORT. Concussão. 

IT. Concussione.


Condamina, s. f., condamine, champ, pré seigneurial.

Per meg la condamina dreitamens als portals.

(chap. Per mich de la condamina dretamén, directamén, als portals.)

Lo carré o la carrera Contamina de Saragossa: calle Contamina de Zaragoza)

Guillaume de Tudela.

Parmi la condamine directement aux portails.

En miey de una condamina.

(chap. Al mich de una condamina. Lo original ocsitá escriu: de una. 

No sé aón, lo ploramiques, atontat, cohet de Calaseit, disseñadó de cochets, Carlos Rallo Badet, alias Pininfarinetes, escribíe que no sabía fé aná lo apóstrofe, o algo per lo estil. Se note que es un papagayo lobotomisat del catalanisme, aragonés víctima del tomàtic. Tindríe que pedre mes tems lligín textos antics, y no repetín la mateixa cantinela a tots los grupos, págines, perfils duplicats y falsos, etc.)

Carlos Rallo Badet, Pininfarinetes, papagayo, lobotomisat, catalanisme, aragonés, víctima del tomàtic


Trad. du tr. de l'Arpentage, cap. 18.

Au milieu d'une condamine.

Condensatiu, adj., condensatif.

Es condensativa o ingrossativa cum glass e l'aigua.

Eluc. de las propr., fol. 25.

Elle est condensative ou grossissant comme glace en l'eau.

ESP. PORT. Condensativo.


Condire, Condre, v., lat. condere, assaisonner, confire.

Part. pas. Viandas conditas am agras.

Trad. d'Albucasis, fol. 55.

Viandes assaisonnées avec verjus.

Fig. Per que lor diz non es condutz de sal.

Aimeri de Peguilain: Totz hom.

Parce que leur dit n'est pas assaisonné de sel.

E mirabolatz conditz.

(N. E. mirabolatz, alemán Mirabellen, francés mirabelles, son ciruelas pequeñas; chap. pruna, prunes menudes; ne tenim dos abres al hort de  la creu, mol prop del sementeri, casi apegades al caixé de la sequia majó.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 129.

Et mirabelles confites.

ANC. ESP. Condir. (MOD. Condimentar, sazonar; en confitura, sazonado, sazonada, sazonados, sazonadas) IT. Condire. (chap. condimentá, arreglá, apañá, confitá, adobá, etc.) 

2. Condar, v., assaisonner.

Fig. Aquel es sabis predicaire que sap condar la suavetat del regne de Deu. Trad. de Bède, fol. 57.

Celui-là est savant prédicateur qui sait assaisonner la suavité du règne de Dieu.

Part. pas. substantif.

Et on mais li donavan condatz plus saborenz.

V. de S. Honorat.

Et où plus ils lui donnaient repas plus savoureux.

3. Condug, Condut, Conduich, s. m., festin, repas, régal, nourriture.

Mout me platz deportz e guayeza,

Condugz e donars e proeza.

Le moine de Montaudon: Mout me platz.

Me plaît beaucoup amusement et gaîté, festin et donner et prouesse.

E fan rics condutz e pleniers.

Raimond de Miraval: Bertran si.

Et font repas grands et pleniers.

Fel de gal li daretz en condug.

(chap. Fel de gall di daréu, donaréu, de minjá.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous lui donnerez en nourriture du fiel de coq.

ANC. CAT. Condit. ANC. ESP. Conducho. PORT. Conduto. IT. Condutto.

4. Condimen, s. m., assaisonnement.

En loc d'autres delicats condimens.

Eluc. de las propr., fol. 176.

En lieu d'autres assaisonnements delicats.

5. Conduchier, s. m., convive, hôte.

Que hom los tenga per larcs e per bons conduchiers.

V. et Vert., fol. 21.

Qu'on les tienne pour généreux, et pour bons convives.

Li un son bon guerrier,

L'autre bon conduchier.

Arnaud de Marueil: Rasos es.

Les uns sont bons guerriers, les autres bons hôtes.


Condicio, s. f., lat. conditio, condition, état, circonstance.

Que tu aias condicio de filh de rey e de filh de emperador.

V. et Vert., fol. 38.

Que tu ayes condition de fils de roi et de fils d'empereur.

Tota persona de qualque estat ho condicion que sia.

(chap. Tota persona de consevol estat o condissió que sigue.)

Tit. de 1412. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 209.

Toute personne de quelque état ou condition qu'elle soit.

Per la condicio del luoc pot hom peccar. V. et Vert., fol. 93.

Par la circonstance du lieu on peut pécher.

CAT. Condició. ESP. Condición. PORT. Condição. IT. Condizione.

2. Conditional, adj., lat. conditionalis, conditionnel.

Substantiv. Causas obscuras o doptosas o en conditionals anonciadas.

Charte de Gréalou, p. 124.

Choses obscures ou douteuses ou annoncées en conditionnelles.

CAT. ESP. PORT. Condicional. IT. Condizionale. (chap. condissional, condissionals.)

3. Conditionalment, adv., sous condition, conditionnellement.

Alcunas conditionalment se contenon en XII articles.

(chap. Algunes condissionalmen se contenen en dotse articuls.)

Doctrine des Vaudois.

Quelques unes sont contenues conditionnellement en XII articles.

CAT. Condicionalment. ESP. PORT. Condicionalmente. 

IT. Condizionalmente.

4. Conditionar, v., conditionner.

Part. pas. Avia gran cors e ben conditionat.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 44.

Il avait grand corps et bien conditionné.

Fa home mal condicionat et desordenat.

Eluc. de las propr., fol. 117.

Fait homme mal conditionné et désordonné.

CAT. ESP. PORT. Condicionar. IT. Condizionare.


Confessio, s. f., lat. confessio, confession, aveu.

E faitz lur verai perdo

Ab vera confessio.

P. Cardinal: Tartarassa.

Et leur fait vrai pardon avec vraie confession.

Confessions de fora juzizi fachas.

Statuts de Montpellier de 1214.

Aveux faits hors jugement.

CAT. Confessió. ESP. Confesión. PORT. Confissão. IT. Confessione. (chap. confessió, confessions)

2. Confessar, Cofessar, v., confesser, avouer.

En aysso confessava sa nienteza, sa pauretat.

V. et Vert., fol. 90.

En cela il avouait son néant, sa pauvreté.

Il s'est dit spécialement du sacrement de pénitence.

Quar quascun jorn propcham del fenimen,

Per que quascus cofessar si deuria.

Pons de la Garde: D'un sirventes.

Car chaque jour nous approchons de la fin, c'est pourquoi chacun se devrait confesser.

Part. pas. Be te foras cofessatz.

Izarn: Diguas me tu.

Tu te serais bien confessé.

CAT. Confessar. ESP. Confesar. PORT. Confessar. IT. Confessare. (chap. confessá: confesso, confesses, confesse, confessem o confessam, confesséu o confessáu, confessen.)

3. Confes, Cofes, adj., lat. confessus, confés, avoué.

E selhs qu'estan cofes e peneden.

Raimond de Castelnau: Mon sirventes.

Et ceux qui sont confés et repentants.

Fig. C'aissi, cum sers o pres,

Sui sieus liges confes.

Aimeri de Peguilain: Qui sofrir.

Qu'ainsi, comme serf ou prisonnier, je suis son lige avoué.

Substantiv. De martir pogra far cofes

Mi dons ab un bays solamens.

G. Pierre de Cazals: Ja tant.

De martyr ma dame pourrait faire confés avec un baiser seulement.

ANC. FR. Et fust confés de ses pechiez.

Marie de France, t. II, p. 423.

E ki n'en out proveires prez,

A son veisin se fist confez.

Roman de Rou, v. 12484.

Mon mal, si crieng que je me muire,

Que nuit ne jor point ne me cesse,

Si vueil de vous estre confesse.

Fabl. et cont. anc., t. III, p. 232.

ESP. Confeso. IT. Confesso.

4. Confessor, s. m., lat. confessor, confesseur.

Segon qu'aug dir a cascun confessor.

R. Gaucelm: A Dieu.

Selon que j'entends dire à chaque confesseur.

- Qui confesse une doctrine.

De martyrs e de confessors.

V. de S. Honorat.

De martyrs et de confesseurs.

Glorios confessor de nostre Senhor.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 132.

Glorieux confesseur de notre Seigneur.

ANC. FR. Il a en vous mal confessor...

Bon martirs e bon confessor.

Roman du Renart, t. III, p. 39, et t. 1, p. 178.

CAT. Confessor. ESP. Confesor. PORT. Confessor. IT. Confessore. (chap. Confessó; v. confessá, confessás: yo me confesso, confesses, confesse, confessem o confessam, confesséu o confessáu, confessen.)

5. Descofes, adj., non confessé.

En abans que morisson en aisi descofes.

(chap. Abans de que se morigueren aixina desconfessats, no confessats.)

Guillaume de Tudela.

Avant qu'ils mourussent ainsi non confessés.

ANC. FR. Se aucuns hons ou aucune fame avoit géu malade huit jours et il ne se volust confesser, et il morust desconfés, tuit li muebles seroient au baron, mes se il moroit desconfés de mort subite, la justice ne la seignorie n'i auroit riens. Établissements de S. Louis, ch. 89.

6. Desconfessat, adj., non confessé.

Los Turcs fals e desconfessatz.

Folquet de Romans: Quan aug cantar.

Les Turcs faux et non confessés.

Ni Baudes ni tu desconfessatz.

Izarn: Diguas me tu.

Ni Vaudois ni toi non confessé.


Congre, s. m., lat. conger, congre, poisson de mer.

Congres que so anguilas de mar.

(chap. Congrios, que són anguiles de mar. Yo men enrecordo de que a mon yayo Tomás li agradaben perque no tenen espines; se podíe comprá poc peix a Beseit an aquells tems (va viure de 1900 hasta 1987). Allacuanta se veníe peix en un carretó, y de chiquet ya ne vach comprá a un cuartet de la llonja, a Gamundí de Valderrobres. Encara ting al cap les galeres, me enchisen, alguna vegada me van unflá los morros perque no me les minjaba com cal.)

Congre, quan ve la pastura, temen la punctura de ham, rapa 'l no a mors, mas ab las pinulas, e pren sa pastura.

Eluc. de las propr., fol. 138 et 156.

Congres qui sont anguilles de mer.

Congre, quand il voit la pâture, craignant la piqûre de l'hameçon, l'enlève non avec morsure, mais avec les nageoires, et prend sa pâture.

CAT. Congre. ESP. Congrio. PORT. Congro. IT. Grongo.

2. Congra, s. f., congresse, femelle du congre.

Ni manjar congre ni congra.

Gavaudan le Vieux: Lo mes.

Ni manger congre ni congresse.


Congrens, s. m., travail, instrument de maréchal, avec lequel on tient les chevaux suspendus.

O ses congrens dels quatre pes ferar.

Bertrand de Born: Un sirventes.

Ou sans travail ferrer des quatre pieds.


Congruent, adj., lat. congruentem, convenable, congru.

Proporcio congruent.

Eluc. de las propr., fol. 14.

Proportion convenable.

CAT. Congruent. ESP. PORT. IT. Congruente. (chap. congruén, congruens, congruenta, congruentes.)


Conil, s. m., lat. cuniculus, lapin.

Que destrura clapier o prendra conils.

(chap. Qui destruirá cachapera o pendrá conills.)

Charte de Gréalou, p. 110.

Qui détruira clapier ou prendra lapins.

Pels de conils, lo cent de conils.

(chap. Pells de conills, lo sentená de conills.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 113.

Peaux de lapins, le cent de lapins.

ANC. FR. Rengiers et dains, connins et lievres.

Roman de la Rose, v. 15915.

ESP. Conejo. PORT. Coelho (N. E. como Paulo). IT. Coneglio. 

(chap. Conill, conills, conilla, conilles; cachap, cachaps, cachapa, cachapes; cachapera, cachaperes.)


Conis, s. f., lat. coniza, conise.

Razitz de la herba de conis.

Coll. de Recettes de Médecine.

Racine de l'herbe de conise.

ESP. Coniza.


Conrei, s. m., traitement, festin, équipement.

Merce an li Francey

Ab que veio 'l conrey.

B. Sicard de Marjevols: Ab greu cossire.

Les Français ont merci pourvu qu'ils voient le festin.

E fos cascus armatz de ric conrey.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 81.

Et chacun fut armé d'un riche équipement.

CAT. Conreu.

2. Conre, s. m., nourriture, régal, équipage, équipement.

E non donava son conre.

P. Cardinal: Tos temps vir.

Et ne donnait sa nourriture.

Vos et vostres arnes

Confonda Dieus et totz vostres conres.

Aimeri de Peguilain: Totas honors.

Dieu confonde vous et tous vos harnachements et tous vos équipages.

Cortz e guerras e gens conres.

Hameus de la Broquerie: Quan reverdeion.

Cours et guerres et beaux équipements.

Aquo es la mezina que dona el bos conres

De l'amistat de Dieu, can lo bon cor y es.

Izarn: Diguas me tu.

Cela est la médecine que donne le bon régal de l'amitié de Dieu, quand le bon coeur y est.

ANC. FR. Tant li faites avoir conroi,

Que ele n'ait ne fain ne soi.

Fabl. et cont. anc., t. II, p. 100.

Richart en treis conreis fist sa gent conréer.

Roman de Rou, v. 4807.

Chevauchierent en conroi contre leur anemis qui à batailles les atendoient.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 175.

IT. Corredo.

3. Conrear, v., régaler, fêter, équiper, arranger.

Vai Peires per alberjar

Ab un ome que sab gen conrear...

Be me conreet.

Roman de Gerard de de Rossillon, fol. 40 et 60.

Pierre va pour loger avec un homme qui sait bien régaler...

Me régala bien.

Part. pas. A la guia de Fransa si conreat.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 37.

Ainsi équipé à la guise de France.

ANC. FR. A honur les fist cunréer

U ke il vodrent sejurner.

Roman de Rou, v. 6448.

De rices draps le cunreerent. 

Marie de France, t. 1, p. 216.

Par matin les fist tost armer,

E la bataille conréer.

Roman de Rou, v. 12886.

L'espagnol emploie conrear dans le sens restreint de donner la seconde

culture à la terre.

ANC. CAT. Conrear. IT. Corredare.


Conselh, Cosselh, s. m., lat. consilium, conseil, dessein.

Per cosselh et adjutori de moos baroos de Bearn.

(chap. Per consell y ajuda de mons barons de Bearn.)

Titre de 1080.

Par conseil et aide de mes barons de Béarn.

Bon cosselh vos don e gen:

Amatz e cantatz soven.

Peyrols: Quant amors.

Je vous donne conseil bon et gentil: Aimez et chantez souvent.

Cosselh ai. - Qual? - Vuelh m'en partir.

P. Rogiers: Ges no puesc.

J'ai dessein. - Lequel? - Je veux m'en séparer.

Prov. Per so no s deu hom tarzar de ben fayre,

Qu'apres la mort lo cosselh no val gayre.

E. Cairel: Qui saubes.

Pour cela on ne doit pas tarder de bien faire, vu qu'après la mort le conseil ne vaut guère.

- Autorisation, permission.

Non pot far gazi o derairana voluntat ses consel de paire.

(chap. No pot fé testamén o radera voluntat sense consell del pare.)

Aquella sia venduda per cocel de la cort.

Statuts de Montpellier de 1304.

Ne peut faire testament ou dernière volonté sans autorisation de père.

Que celle-là soit vendue par permission de la cour.

- Défenseur, avocat.

Lo bayle lhi deu donar cosselh e copia de denunciamen, s'en i a.

Ord. des Rois de Fr., 1463, t. XVI, p. 134.

Le juge doit lui donner un défenseur et copie de la dénonciation, s'il y en a.

- Assemblée délibérante.

Lo cosselh se depart que no a trop durat.

Guillaume de Tudela.

Le conseil se sépare qui n'a pas beaucoup duré.

Al conselh general tengut a Marcelha.

Tit. de 1392. Bailliage de Sisteron.

Au conseil général tenu à Marseille.

Conselhs generals en los caps de vigarias et baylias.

Regist. des États de Provence de 1401.

Conseils généraux dans les chefs-lieux de vigueries et de bailliages.

Dis l'emperaire: Vuelh siatz de mon cossel privat.

Roman de la prise de Jérusalem, fol. 8.

L'empereur dit: Je veux que vous soyez de mon conseil privé.

Et am totz aquelhs, el fe cosselh privat. Philomena.

Et avec tous ceux-là, il fit conseil privé.

Loc. G. ditz a cosselh: Ni yeu non quier...

E trait lo a cosselh e lhi comtet

Gran messonga.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 101 et 110.

G. dit en secret: Et je ne demande.

Et il le tira à part et lui conta grand mensonge.

ANC. FR. Cest consel a en lui tenu.

Roman du châtelain de Coucy, v. 4854.

Encontre lor vint dire en conseil un espie.

Roman de Rou, v. 1327.

Certe j'ay grant merveille d'une caitive gent

Qui blasphement les preudomes à conseil coiement.

Le Doctrinal. Du Cange, t. II, col. 988.

CAT. Consell. ESP. Consejo. PORT. Conselho. IT. Consiglio. (chap. consell, consells, consellá, aconsellá: aconsello, aconselles, aconselle, aconsellem o aconsellam, aconselléu o aconselláu, aconsellen.)

2. Conselhamen, s. m., conseil, avis.

Baro, avetz ausit lo bon conselhamen...

Si tu crezetz Aloris ni so conselamen.

Roman de Fierabras, v. 3811 et 3826.

Barons, vous avez ouï le bon conseil...

Si tu crois Aloris et son conseil.

ANC. FR. Par le consellement Gaines le losengier,

A fait li empereres ses trés traire et carcier.

Roman de Fierabras en vers français.

Dunc ne sait reis Hunlaf d'ico conseillement.

Roman de Born, fol. 10.

IT. Consigliamento.

3. Cosselhazo, s. f., conseil.

Si vos requier cosselhazo.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 84.

Ainsi je vous demande conseil.

4. Coselhatge, s. m., conseillat, durée des fonctions du conseiller.

Aquelz qui seran de cosselh, quan eixiran de lor coselhatge.

Cout. de Condom de 1313.

Ceux qui seront de conseil, quand ils sortiront de leur conseillat.

5. Cosseliers, Cosseilher, Conseiller, s. m., lat. consiliarius, conseiller.

No deu consentir deshonor

Negus sos fizels cosseliers.

Raimond de Miraval: D'amor son.

Aucun sien fidèle conseiller ne doit consentir déshonneur.

Dels dits cossols o conseilhers.

Tit. de 1299. DOAT, t. CXLVII, fol. 29.

Desdits consuls ou conseillers.

- Miroir.

Bels conseillers ab granz ventaillas

Aportet hom davan cascu...

Aqui s poc qui s vol acoutrar.

Roman de Flamenca, fol. 11.

On apporta devant chacun beaux miroirs avec grands vantaux... Là se put acoutrer qui veut.

- Coussin.

I sac de palha e pois una flessada e al cap I conselhier. 

Trad. de la Rég. de S. Benoît, fol. 28.

Un sac de paille et puis une couverture et au chef un coussin.

ANC. CAT. Consellier. ESP. Consejero. PORT. Conselheiro. IT. Consigliere.

6. Cosselhaire, Cosselhador, Cosseillador, s. m., lat. consiliator, conseiller.

E us es fis cosselhaire.

Aimeri de Peguilain: Destretz.

Et vous est fidèle conseiller.

Ar es desotz, per l'ensenha que porta

De l'emperi, per cosselhadors vas.

P. Vidal: Ma voluntatz.

Maintenant est dessous, par l'enseigne qu'il porte de l'empire, à cause de ses conseillers vains.

Cosseillador que fan honor aunir.

Augier: Totz temps serai.

Conseillers qui font honnir honneur.

ANC. ESP. Consejador. PORT. Conselhador. IT. Consigliatore.

7. Cosselhar, Cosseillar, v., lat. consiliare, conseiller, faire confidence.

Ieu saubra vos conseilhar, e vos me.

Pons de Capdueil: Aissi cum selh.

Je saurais vous conseiller et vous moi.

Per qu'eu cosselh a quascun que s n'esquiu.

Lanfranc Cigala: Escar.

C'est pourquoi je conseille à chacun qu'il s'en échappe.

C'aras s'acoston li savai

E l'us ab l'autre cosseilla.

B. de Ventadour: Ara non vei.

Que maintenant les méchants s'accostent et l'un conseille avec l'autre.

Proverbial. Qui sol se conselha, sol se repent.

(chap. Qui sol se aconselle, sol se arrepentix. Sol es adjetivo, sol, sols, sola, soles; lo adverbio es sol, solamen; sol estic sol si no ña dingú en mí mentres miro lo sol. Solamén, solamens : cimiento, cimientos)

Chronique des Albigeois, col 25.

Qui se conseille seul, se repent seul.

Loc. E comtet o son fills en cosselhan.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 103.

Et son fils le raconta en faisant confidence.

ANC. ESP. Consejar. PORT. Conselhar. IT. Consigliare.

8. Acosseilladament, Acosselladamens, adv., attentivement, délibérément.

Auzidas aquestas rancuras acosseilladamens.

Tit. de 1208. Arch. du roy., J., 318.

Ces plaintes ouïes attentivement.

Acosseilladament et ab pervist coratge. (pervist : pre vist, previst)

Tit. de 1265. DOAT, t. CXXX, fol. 21.

Délibérément et avec volonté prévue.

Si non o fasia acosselladamens.

Cartulaire de Montpellier, fol. 120.

S'il ne le faisait délibérément.

9. Acocellaire, Acosselhador, s. m., conseiller.

Aquel malignes acocellaire es tengutz ad aquel qu'el dan o 'l tort aura suffert. Statuts de Montpellier de 1204.

Ce malin conseiller est tenu envers celui qui aura souffert le dommage ou le tort.

XII prozomes, acocelladors de la comunaleza.

(chap. Dotse prohomens, aconselladós de la comunidat.)

Statuts de Montpellier de 1205.

Douze prudhommes, conseillers de la communauté.

Om ples de sen e de saber,

De son cors; de l'emperador

Dic que era acosselhador.

V. de S. Alexis.

Homme plein de sens et de savoir de sa personne; il dit qu'il était conseiller de l'empereur.

ESP. Aconsejador. PORT. Aconselhador. 

10. Acosselhayritz, s. f., conseillère.

Rasos es acosselhayritz.

(chap. La raó es consellera, aconselladora.)

Eluc. de las propr., fol. 23.

Raison est conseillère.

11. Acossellar, Acocelhar, v., conseiller, aviser.

Acossellatz mi, Senhor,

Vos qu'avetz saber e sen.

(chap. Aconselléume, Siñó, vosté que té (vos que teniu) sabiduría y señ.)

B. de Ventadour: Acossellatz.

Conseillez-moi, Seigneur, vous qui avez savoir et sens.

Se acocelhet ab lo jovencell.

V. et Vert., fol. 73.

Se conseilla avec le jouvencel.

Part. pas. Tot savis es acossellatz.

G. Faidit: Dalfins.

Tout sage est avisé.

CAT. Aconsellar. ESP. Aconsejar. PORT. Aconselhar. 

12. Descosselhar, Desconseillar, v., non conseiller, décourager.

Part. pas. E selh qui cosselh mi querra,

No l'en vedatz,

Ni un de mi non tornera

Descosselatz.

Le comte de Poitiers: Ben vuelh que.

Et celui qui me demandera conseil, ne l'en empêchez, et aucun ne retournera de moi non conseillé.

E com los enviet per mar, marritz et consiros e desconseillatz.

V. de Bertrand de Born.

Et comment il les envoya par mer, marris et soucieux et découragés.

ANC. FR. Que ele ait merci et pitié

De cest caitif descunseillié.

Marie de France, t. 1, p. 78.

Or faut-il savoir que la pauvre femme desconseillée est devenue.

Les Quinzes Joyes de mariage, p. 185.

ANC. ESP. Desconsejar. IT. Sconsigliare.

13. Desaconselhar, Desacosseillar, v., non conseiller, décourager.

Part. pas.

Don anc nulhs homs jorn no s parti marritz

Ni ses cosselh ni dezacosselhatz.

Giraud de Calanson: Bel senher.

De qui jamais nul homme ne se sépara triste ni sans conseil ni découragé.

Cant es engoyssada,

Marrida, desaconselhada.

Passio de Maria.

Quand elle est souffrante, triste, découragée.

Substantiv. Pero conosc qu'es dans e dezonors,

Qui non acora 'ls desacosseillatz.

Arnaud de Mareuil (N. E. Marueil): Aissi cum selh.

Pour cela je connais que c'est dommage et déshonneur, qui n'encourage les découragés.

14. Reyrecosselh, s. m., arrière-conseil, arrière-pensée.

Avez trobat reyre cosselh.

B. Vidal de Bezaudun: En aquel.

Vous avez trouvé arrière-conseil.

15. Concili, s. m., lat, consilium, assemblée.

A concili son apellat

On eron tug li renegat.

(N. E. Más o menos como una asamblea o junta de la Ascuma.)

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Ils sont appelés à une assemblée où étaient tous les renégats.

ANC. FR. De biestes i ot grant concille.

Roman du Renart, t. IV, p. 127.

- Concile, assemblée ecclésiastique.

Mots concilis foro tengutz per la crestiandat.

Concili general o universal.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 39 et 49.

(N. E. Véase el poema de Ramón Lull, consili, pre Concilio de Viena )

Plusieurs conciles furent tenus par la chrétienté.

Concile général ou universel.

CAT. Concili. ESP. PORT. IT. Concilio. (chap. consili, com escribíe lo meu tocayo Lull, pl. consilis.)

16. Consol, Cossol, s. m., lat. consul, consul.

Parlon ab Sevi, consol de la ciptat.

V. de S. Honorat.

Ils parlent avec Sevi, consul de la cité.

Fet sagramen al major et als cossols de l'an presen.

Titre de Périgueux de 1386.

Il fit serment au maire et aux consuls de l'année présente.

Pels quals cossols la dicha universitat se regisca.

Charte de Gréalou, p. 66.

Par lesquels consuls ladite communauté se gouverne.

ANC. CAT. Consol. ESP. (cónsul) PORT. Consul. IT. Consolo.

17. Consolat, Cossolat, s. m., lat. consulatus, consulat.

Clavari del consolat de Nemze.

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 229.

Trésorier du consulat de Nîmes.

Non cuia estar en patz

Contra 'l cossolat d'Avignon.

Gui de Cavaillon: Seigneiras.

Il ne pense pas être en paix contre le consulat d'Avignon.

CAT. Consulat. ESP. PORT. Consulado. IT. Consolato.

18. Concossol, s. m., co-consul.

G. Sezana concossol nostre per infirmitat detengut.

Cartulaire de Montpellier, fol. 126.

G. Sezane notre co-consul détenu par infirmité.

19. Proconsul, s. m., lat. proconsul, proconsul.

Aquels jutges qu'es ordinaris si cum es proconsuls.

Trad. du Code de Justinien, fol. 10.

Ce juge qui est ordinaire ainsi comme est le proconsul.

CAT. ESP. (chap. procónsul) PORT. Proconsul. IT. Proconsolo.

20. Consiliatiu, adj., conciliant.

Et be consiliativa.

Eluc. de las propr., fol. 67.

Et bien conciliante.

CAT. Consiliatiu. ESP. Conciliativo.

21. Reconsiliatio, s. f., lat. reconciliatio, réconciliation.

Moria es mont de misericordia e reconsiliatio. 

Eluc. de las propr., fol. 160.

Le Moria est une montagne de miséricorde et réconciliation.

CAT. Reconciliació. ESP. Reconciliación. PORT. Reconciliação. 

IT. Riconciliazione. (chap. Reconsiliassió, reconsiliassions.)

22. Reconsiliatiu, adj., qui réconcilie.

De contrarias e diversas afectios unitiva et reconciliativa.

Eluc. de las. propr., fol. 282.

Unitive et réconciliative de contraires et diverses affections.

23. Reconciliar, v., lat. reconciliare, réconcilier.

S'arma reconciliar

A Dieu, quan n'es departida...

Per nos deslieurar de peccat

Et a se reconciliar.

Brev. d'amor, fol. 136 et 83.

Réconcilier son âme à Dieu, quand elle en est séparée...

Pour nous délivrer de péché et nous réconcilier à lui.

Part. pas. Fo confederat Jacob e renconsiliat ab Laban.

Eluc. de las propr., fol. 159.

Jacob fut confédéré et réconcilié avec Laban.

CAT. ESP. PORT. Reconciliar. IT. Riconciliare. (chap. reconsiliá, reconsiliás: yo me reconsilio, reconsilies, reconsilie, reconsiliem o reconsiliam, reconsiliéu o reconsiliáu, reconsilien. Reconsiliat, reconsiliats, reconsiliada, reconsiliades.

24. Senatconsult, Senatusconsult, s. m., lat. senatusconsultum, sénatus-consulte.

Al velleian senat consult.

Tit. de 1262. Doat, t. CXXXIII, fol. 33.

Au sénatus-consulte velleien.

Renuncian al velleian senatus consult.

Tit. de 1244. Doat, t. CXXXIV, fol. 68.

Ils renoncent au sénatus-consulte velleien.

Considerar, v., lat. considerare, considérer.

Car y a ben a considerar... Que vos consideratz doas causas.

L'Arbre de Batalhas, fol. 112.

Car il y a bien à considérer... Que vous considérez deux choses.

La profonditat considera.

(chap. literal: La profundidat, fondaria, considere.)

Trad. d'Albucasis, fol. 42.

Considère la profondeur.

Part. prés. Considerant que tals mercenaris si paguan manudierament.

Statuts de Provence, BOMY, p. 213.

(chap. Considerán que tals mersenaris se paguen a ma, manualmén.)

Considérant que tels mercenaires se paient manuellement.

Part. pas. Vist so dessus e ben considerat.

Chronique des Albigeois, col. 29.

Vu ce qui est dessus et bien considéré.

Conj. comp. Considerat que Bosicaut non era de grant linatge.

Test. du vic. de Turenne, 1399. Justel, p. 135.

Vu que Boucicaut n'était pas de grand lignage.

CAT. ESP. PORT. Considerar. IT. Considerare. (chap. considerá: considero, consideres, considere, considerem o consideram, consideréu o consideráu, consideren.)

2. Consideracio, s. f., lat. consideratio, considération, contemplation.

Pausa la tua entencio e la tua consideracio tos temps en aysso.

Trad. d'Albucasis, fol. 42.

Place la tienne intention et la tienne considération toujours en ceci.

A consideracio de la divinal equitat.

Eluc. de las propr., fol. 9.

A la contemplation de la divine équité.

CAT. Consideració. ESP. Consideración. PORT. Consideração. 

IT. Considerazione.

3. Consideransa, s. f., considération.

Ab alcuna consideransa.

(chap. En alguna considerassió.)

Regla de S. Benezeg, fol. 50.

Avec quelque considération.

IT. Consideranza.

4. Cossirar, v., lat. considerare, considérer, rêver, imaginer.

Quan be m cossir los bes e 'ls mals qu'ieu ai.

Folquet de Marseille: S'al cor plagues.

Quand je considère bien les biens et les maux que j'ai.

Qui coscira lo trauc del piment.

Brev. d'amor, fol. 234.

Qui considère le trou du piment.

Dona, nulhs hom no pot dire

Lo fin cor ni 'l bon talen

Qu'ieu ai quan de vos cossire.

B. de Ventadour: Amors.

Dame, nul homme ne peut dire le pur désir ni la bonne volonté que j'ai quand je rêve de vous.

Negus no s cossir

Qu'el castel on se fai servir

Ja sia per me descubert.

Arnaud de Mareuil (Marueil): A guisa de fin.

Que personne ne s'imagine que le château où elle se fait servir soit jamais déclaré par moi.

Part. prés. Pessius d'amor e cossirans.

B. de Ventadour: Pel dols chant.

Pensif d'amour et rêvant.

ANC. CAT. Consirar.

5. Cossiradament, adv., avec réflexion.

Qui no parla cossiradament.

Trad. de Bède, fol. 34.

Qui ne parle avec réflexion.

6. Consir, Cossire, s. m., chagrin, rêverie, pensée, souci.

Mas dat m'avetz cossire

Tal don planc e sospire.

Guillaume de Beziers: Erransa.

Mais vous m'avez donné chagrin tel dont je gémis et soupire.

Lo dous cossire

Que m don amors soven.

G. de Cabestaing: Lo dous.

La douce rêverie qu'amour me donne souvent.

Quar de ren al non son miei dous cossire.

Pons de Capdueil: Tant m'a donat.

Car mes douces pensées ne sont de rien autre.

Per adolzar mon consir.

H. Brunet: Era m nafron.

Pour adoucir mon souci.

IT. Consiro.

7. Consirier, Cossirier, s. m., souci, pensée.

Sapchatz lo meillers messatgiers

Qu'ai de lieis es mos cossiriers

Que m recorda sos belhs semblans.

B. de Ventadour: Pel dols chant.

Sachez que le meilleur messager que j'ai d'elle c'est ma pensée qui me rappelle ses belles manières.

Car mas e vis es totz lor consiriers

T. de Rambaud et d'Adhemar: Senher.

Car mains et visage est tout leur souci.

5. Consiranza, s. f., inquiétude, souci.

Non deu esser trop ples de consiransa ni trop sospechos.

Regla de S. Benezeg, fol. 75.

Il ne doit pas être trop plein d'inquiétude ni trop soupçonneux.

9. Cossiraire, s. m., rêveur.

Chantaire,

Cossiraire, mal parlaire.

G. de Berguedan: Un trichaire.

Chanteur, rêveur, mal parleur.

10. Consiros, Cossiros, adj., rêveur, pensif, chagrin.

Per que n'am mais un paubre qu'es joios

C'un ric ses joi qu'es tot l'an consiros.

Folquet de Marseille: S'al cor plagues.

C'est pourquoi j'en aime plus un pauvre qui est joyeux qu'un riche sans joie qui est chagrin toute l'année.

De nulha re, quan vos vi, mas de vos

Ai ieu estat, domna, tan cossiros.

Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.

Depuis que je vous vis, dame, je n'ai été aussi rêveur d'aucune chose que de vous.

ANC. CAT. Consiros. IT. Consiroso.

Le Dictionnaire italien d'Alberti donne le substantif consiro et l'adjectif consiroso, comme des mots anciens, venus de la langue provençale.


Constipatiu, adj., du lat. constipatio, qui constipe.

Del ventre constipatius.

(chap. Del ventre repetadó, estreñidó; en rumano se diu constipat, etc; 

v. estreñí, estreñís, repetá; yo me estreñixco o estreñixgo, estreñixes, estreñix, estreñim, estreñiu, estreñixen; estreñit, estreñits, estreñida, estreñides; contrari: escagarsá, escagarsat, escagarsada. Si estáu estreñits, minjéu mermelada de pruna, prunes, y bebéu bastán líquit. Una servesa de blat no tos anirá mal, perque lo llevat mou los budells.)

Eluc. de las propr., fol. 75.

Constipatif du ventre.


Contar, comtar, v., conter, raconter.

Lainz contava del temporal cum es. Poëme sur Boèce.

Là dedans il racontait du temporel comme il est.

Ieu am si qu'om no pot contar

Tan be cum ieu am ni pensar.

Rambaud d'Orange: Ab nou cor.

J'aime tant qu'on ne peut raconter, ni penser aussi bien que j'aime.

ANC. FR. Si li a en requoy contet

Comment il aime une pucelle.

Roman du châtelain de Coucy, v. 2942.

A lur seignur l'unt tost cunted.

G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 688.

CAT. ESP. PORT. Contar. IT. Contare.

2. Conte, Comte, s. m., conte.

E autres comtes espandutz

P. Vidal: Abril issic.

Et autres contes répandus.

Cant auran un conte auzit.

Un troubadour anonyme: De paraulas.

Quand ils auront ouï un conte.

ANC. CAT. Compte. ESP. Cuento. PORT. IT. Conto.

(chap. Cuento, cuentos; conec alguns contacuentos.)

3. Contamen, s. m., récit, narration.

Seria loncx contamens.

P. de Corbiac: El nom de.

Ce serait long récit.

ANC. CAT. Contamen. IT. Contamento.

4. Comtaire, s. m., conteur.

Cantaire fo meravilhos

E comtaire azautz e rics.

P. Vidal: Abril issic.

Fut merveilleux chanteur et conteur agréable et distingué.

CAT. ESP. PORT. Contador. IT. Contantore. (chap. contadó, contadós, contadora, contadores)

5. Acomtar, v., raconter.

E no m'en seria hui tan perforsatz

Que vos agues... tot acomtat

Los bes que son en lui ni las beutatz.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 53.

Et ne m'en serais aujourd'hui tant efforcé que je vous eusse... entièrement raconté les biens ni les beautés qui sont eu lui.

ANC. FR. Ne vos veil totes aconter

Lor jornées ne qu'il devindrent.

Roman du Renart, t. III, p. 379.

Ne sai que j'alasse acontant.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 29.

6. Recomtar, Racomtar, v., raconter.

Dels cals seria lonc a recomtar.

Trad. de Bède, fol. 41.

Desquels il serait long à raconter.

S. Johans evangelista recomta una vision. V. et Vert., fol. 6.

S. Jean évangéliste raconte une vision.

Entro aisi ai racomtat

Dels auzels com sion adobat.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Jusqu'ici j'ai raconté des oiseaux comme ils soient arrangés.

ANC. FR. Que puissent estre recuntet.

Anc. trad. des Ps. ms. n° 1, ps. 39.

IT. Raccontare.

7. Recomtansa, s. f., récit.

Segon l'avandicha recomtanza.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 132.

Suivant l'avant dit récit.

8. Recomtamen, s. m., récit, narration.

Adordenar lo recomtamen de las causas.

Trad. du Nouv. Test. S. Luc, ch. I.

Coordonner le récit des choses.

9. Recomtable, adj., exprimable, racontable.

Am non recomtables gemimens.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains.

Avec des gémissements non exprimables.