Mostrando las entradas para la consulta Ros ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Ros ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 1 de abril de 2025

Anna Gabriel, trabajo, un país sin paro, Suiza

Dice mucho que Anna Gabriel no encuentre trabajo en un país sin paro, Suiza

 
Dice mucho que Anna Gabriel no encuentre trabajo en un país sin paro
 
 

https://m.es.investing.com/economic-calendar/unemployment-rate-sa-296

2,9% 29.04.2018
La tasa de desempleo es una medida del porcentaje de la fuerza de trabajo total que está desempleada, pero que buscan activamente empleo y dispuestos a trabajar en Suiza.
Un alto porcentaje indica debilidad en el mercado laboral. Un bajo porcentaje es un indicador positivo para el mercado de trabajo en Suiza y debe tomarse como positivo para la CHF.

Anna Gabriel, trabajo, Suiza, Arran, CUP
 
Sobrevivir en su exilio dorado en Suiza, Ginebra, 5000€ al mes alquiler del apartamento de ocupa, okupa, profesora universitaria, ayuda solidaria, pringados, salario mínimo, mientras haya burros los listos irán
a caballo.
 
Hay que ser muy idiota para ingresarle un solo euro por Paypal (o con Wise : Savi : Sabio : Sabut : Saputo)
Mucho mejor pagarle con Bizcoin.

Me pregunto si los catalanes fueron a la Suiza actual a enseñarles a los Vaudois, del cantón del Vaud, su lengua milenaria.


La nobla leyczon


O frayres, entende una nobla leyczon:
Sovent deven velhar e istar en oreson,
Car nos veyen aquest mont esser pres del chavon;
Mot curios deorian esser de bonas obras far,
Car nos veyen aquest mont de la fin apropriar.
Ben ha mil e cent ancz compli entierament
Que fo scripta l' ora car sen al derier temp;
Poc deorian cubitar, car sen al remanent.
Tot jorn veyen las ensegnas venir a compliment,
Acreisament de mal e amermament de ben.
Ayczo son li perilh que l' escriptura di:
L' evangeli o reconta, e sant Paul asi
Que neun home que viva non po saber sa fin;
Per czo deven mais temer, car nos non sen certan
Si la mort nos penre o encuey o deman;
Ma cant venre Yeshu al dia del jujament,
Un chascun recebre per entier pajament,
E aquilh que auren fait mal e que auren fait ben.
Ma l' escriptura di, e nos creire o deven,
Que tuit home del mont per dui chaminz tenren:
Li bon iren en gloria e li mal al torment.
Ma aquel que non creire en aquel departiment,
Regarde l' escriptura del fin commenczament,
Depois que Adam fo forma entro al temps present;
Aqui poire trobar, si el aure entendament,
Que poc son li salva, a ver lo remanent.
Ma chascuna persona, lacal vol ben obrar,
Lo nom de dio lo paire deo esser al commenczar,
E apellar en ajuda lo seo glorios filh car,
Filh de sancta Maria,
E lo sant Spirit, que nos done bona via.
Aquisti trey, la sancta trinita,
Enayma un dio devon esser aura
Plen de tota sapientia e de tota poisencza e de tota bonta.
Aquest deven sovent aurar e requerir

Que nos done fortalecza encontra l' enemic,
Que nos lo poisan vencer devant la nostra fin,
Co es lo mont e lo diavol e la carn,
E nos done sapiencza acompagna de bonta,
Que nos poisan conoisser la via de verita,
E gardar pura l' arma que dios nos ha dona,
L' arma e lo cors en via de carita,
Enayma que nos aman la santa trinita
E lo proyme, car dio ho ha comanda,
Non sol aquel que nos fay ben, mas aquel que nos fay mal,
E aver ferma sperancza al rey celestial
Que a la fin nos alberge al seo glorios hostal:
Ma aquel que non fare czo que se conten en aquesta leiczon
Non intrare en la sancta maison.
Ma czo es de greo tenir a la cativa gent
Lical aman trop l' or e l' argent,
E han las empromessions de dio en despreziament,
E que no gardan la ley e li comandament
Ni la laissan gardar a alcuna bona gent,
Ma, segont lor poer, hi fan empachament.
E per que es aguest mal entre humana gent?
Per czo que Adam peche del fin comenczament,
Car el manje del pom otra deffendament
E a li autre germene lo gran del mal semencz;
El aquiste a si mort e a l' autre enseguador.
Ben poen dire que aqui ac mal bocon.
Ma Xrist a reemps li bon per la soa passion,
Ma enperczo nos troben en aquesta leyczon
Que Adam fo mescresent a dio lo seo creator;
De ayci poen ver que ara son fait peior,
Ce il habandonan dio lo paire omnipotent,
E creon a las ydolas al lor destruiment,
Co que deffent la ley que fo del comenczament,
Ley de natura s' apella, comuna a tota gent,
Lacal dio pause al cor del seo primier forma;
De poer far mal o ben li done franqueta;
Lo mal li a deffendu, lo ben li a comanda:
Aiczo poes vos ben veer qu' es ista mal garda,
Que aven laisa lo ben, e lo mal aven obra,
Enayma fey Caym, lo primier filh de Adam,
Que aucis son frayre Abel sencza alcuna rason,
Ma car el era bon
E avia sa fe al segnor e non a creatura;
Ayci poen penre exemple de la ley de natura
Lacal haven coropta, passa haven la mesura;
Pecca aven al creator e offendu a la creatura.
Nobla ley era aquela lacal dio nos done,
Al cor d' un chascun home scripta la pause,
Que el leges e gardes e ensegnes dreitura,
Ames dio al seo cor sobre tota creatura,
E temes e serves, non hi pauses mesura,
Ce non es atroba en la santa scriptura;
Gardes ferm lo matrimoni, aquel noble convent;
Agues pacz au li fraire e ames tota autra gent,
Ayres arguelh e ames humilita,
E fes a li autre enayma volria esser fait a si;
E, si el fes per lo contrari, qu' el en fossa puni.
Pauc foron aquilh que la ley ben garderon,
E moti foron aquilh que la trespasseron;

E lo segnor habandoneron, non donant a li honor,

Ma creseron al demoni e a la soa temptation:
Trop ameron lo mont, e poc lo paradis,
E serviron al cors maiorment que a l' esprit;
Emperczo nos troben que moti en son peri.
Ayci se po repenre tot home que di
Que dio non fe las gencz per laisar li perir;
Ma garde se un chascun que non entrevega enayma a lor,
Ce lei dulivi venc e destruis li fellon.
Ma dio fey far archa en lacal el enclaus li bon;
Tant fo creisu lo mal e lo ben amerma
Que en tot lo mont non ac mas que oyt salva:
Grant exemple poen penre en aquesta sentencza
Que nos nos gardan de mal e faczan penedencza.
Ce Yeshu Xrist ha dit, e en san Luc es script,
Que tuit aquilh que no la faren periren tuit;
Ma aquilh que scamperon, dio lor fey empromession
Que jamais en aiga non perera lo mont.
Aquilh creisseron e foron multiplica;
Del ben que dio lor fey poc foron recorda,
Ma agron tan poc de fe e tant grant la temor,
Qu' illi non creseron ben al dit de lor segnor,
Ma temian que las aygas nehesan encar lo mont;
E disseron de far torre per redure se aqui,
E ben la comenczero segont czo qu' es script,
E dician de far la larga e tan hauta e tant grant
Qu' ilh pervengues entro al cel, ma non pogron far tant,
C' ela desplac a dio, e lor en fey semblant.
Babelonia avia nom aquella grant cipta,
E ara es dicta confusio per la soa malvesta.
Adonca era un lengage entre tota la gent,
Ma qu' ilh non s' entendesan dio fey departiment,
Qu' il non fessan la torre qu' ilh avian comencza.
Li lenguage foron per tot lo mont scampa.
Poi pecheron greoment, habandonant la ley, co es ley de natura,
Enayma se po provar per la santa scriptura;
Que cinc ciptas periron lascal fasian lo mal;
En fuoc e en solpre dio li condampne;
El destruis li fellon, e li bon deslivre
Co fo Loth e aquilh de son hostal que l' angel en gitte;
Quatre foron per nombre, ma l' un se condampne,
Co fo la molie, pur car se reguarde otra defendement.
Aysi ha grant exemple a tota humana gent
Qu' ilh se dean gardar de czo que dio deffent.
En aquel temp fo Abram, baron placzent a dio,
E engenre un patriarcha dont foron li Judio:
Nobla gent foron aquilh en la temor de dio;
En Egips habiteron entre autra mala gent;
Lay foron apermu e costreit per lonc temp,
E crideron al segnor, e el lor trames Moysent,
E delivre son poble e destruis l' autra gent:
Per lo mar ros passeron, com per bel eysuyt;
Ma li enemic de lor, lical li perseguian, hi periron tuit.
Motas autras ensegnas dio al seo poble fey;
El li pac quaranta an al desert, e lor done la ley;
En doas taulas peyrientes la trames per Moysent:
E troberon la y scripta e ordena noblament.
Un segnor demostra esser a tota gent,
E aquel deguessan creyre e amar de tot lo cor,
E temer e servir entro al dia de la fin;
E un chascun ames lo proyme enayma si,
Conselhesan las vevas, e li orfe sostenir,
Alberguesan li paure, e li nu revestir,
Paguesan li fameiant e li errant endreycesan,
E la ley de lui mot fort deguessan gardar;
E a li gardant promes lo regne celestial.
Lo serviment de las ydolas lor mes en defension,
Homecidi, avoteri e tota fornigacion,
Mentir e perjurar e falsa garentia,
Usura rapina e mala cubiticia,
Enamps avaricia e tota fellonia;
A li bon enpromes vita, e li mal aucia.
Adonca era justicia en la soa segnoria,
Car aquilh que trapassavan ni faczian malament
Eran mort e destruit sencza perdonament:
Ma l' escriptura di, e mot es manifest
Que trenta milia foron li remas al desert;
Trenta milia e plus, segont que di la ley,
Ilh foron mort de glay, de fuoc e de serpent;
E moti autre periron del destermenament,
La terra se partic, e li receop l' enfern.
Ayci nos nos poen repenre del nostre grant soport.
Ma aquilh que feron ben lo placzer del segnor
Hereteron la terra de l' enpromession.
Mot fo de nobla gent en aquela faczon,
Enayma fo David e lo rey Salamon,
Ysaia, Jeremia e moti autre baron,
Lical combatian per la ley e faczian deffension,
Un poble era a dio eyleit de tot lo mont:
Li enemic qui li perseguian eran moti d' entorn;
Grant exemple poen penre en aquesta leyczon:
Cant ilh gardavan la ley e li comandament,
Dio combatia per lor encontra l' autra gent;
Ma cant ilh peccavan ni faczian malament,
Ilh eran mort e destruit e pres de l' autra gent.
Tant fo alarga lo poble e plen de gran ricor
Qu' el vay traire li caucz encontra son segnor:
Emperczo nos troben en aquesta leyczon
Que lo rei de Babelonia li mes en sa preyson;
Lai foron apermu e constreit per lonc temp,
E crideron al segnor au lo cor repentent:
Adonca li retorne en Jerusalem;
Pauc foron li obedient que gardesan la ley
Ni aguessan la temor d' offender lo lor rey:
Ma hi ac alcuna gent plen de si grant falsita;
Co foron li Pharisio e li autre scriptura;
Qu' ilh gardesan la ley mot era de mostra,
Que la gent o veguessan, per esser plus honra;
Ma poc val aquel honor que tost ven a chavon:
Ilh perseguian li sant e li just e li bon;
Au plor e au gemament oravan lo segnor
Qu' el deisendes en terra per salvar aquest mont,
Car tot l' uman lignage anava a perdicion.
Adonca dio trames l' angel a una nobla donczella de lignage de rey;
Noblament la saluda, car s' apartenia a ley;
Enamps li dis: “Non temer, Maria,
Car lo sant Sperit es en ta companhia;
De tu nayssere filh que apellares Yeshu;
El salvare son poble de czo qu' el ha offendu.”
Noo mes lo porte al seo ventre la vergena gloriosa, (noo : 9, seo : seu)
Ma qu' ilh no fos represa, de Joseph fo sposa:
Paura era Nostra Dona e Joseph atresi;
Ma ayczo deven creire, car l' evangeli ho di,
Que en la crepia lo pauseron, cant fo na lo fantin,
De pan l' enveloperon, paurament fo alberga:

Ayci se pon repener li cubit e li avar

Que de amassar aur non se volon cessar:
Moti miracle foron, cant fo na lo segnor,
Car dio trames l' angel annunciar a li pastor,
Et en Orient aparec una stella a li trey baron;
Gloria fo dona a dio al cel, e en terra pacz a li bon;
Ma enamps un petit sufferc persecution;
Ma lo fantin creisia per gracia e per eta
E en sapiencia divina en lacal el era ensegna;
E (*) apelle doze apostol lical son ben nomna, (La E falta)
E volc mudar la ley que devant avia dona;
El non la mude pas, qu' il fos habandona,
Ma la renovelle, qu' ilh fos malh garda.
El receop lo baptisme per donar salvament,
E dis a li apostol que baptegesan la gent;
Car adonca comenczava lo renovellament.
Ben deffent la ley velha fornigar e avoutrar,
Ma la novella repren veser e cubitar:
La ley velha autreia partir lo matrimoni,
E carta de refu se deguessa donar;
Ma la novella di non penre la leysa,
E neun non departa co que dio a ajosta:
La ley velha maudi lo ventre que fruc non a porta,
Ma la novella conselha gardar vergeneta:
La ley velha deffent solament perjurar,
Ma la novella di al pos tot non jurar,
E plus de si o de no non sia en ton parllar:
La ley velha comanda combater li enemis e render mal per mal;
Ma la novelha di: “Non te volhas venjar,
Ma laisa la venjancza al rey celestial,
E laisa viore en pacz aquilh que te faren mal,
E trobares perdon del rey celestial.”
La ley velha di: “Ama li tio amic, e aures en odi li enemic.”

Ma la novella di: “Non fares plus en aisi,
Ma ama li vostre enemic e facze ben ha aquilh lical ayzeron vos,

E aura per li perseguent e per li acaisonant vos.”
La ley velha comanda punir li mal faczent;
Ma la novella di: “Perdona a tota gent,
E trobares perdon del paire omnipotent;
Car si tu non perdonas, non aures salvament.”
Neun non deo aucir ni irar neuna gent;
Manc ni simple ni paure non deven scarnir,
Ni tenir vil l' estrang que ven d' autrui pais,
Car en aquest mont nos sen tuit pelegrin;
Ma car nos sen tuit fraire, deven tuit dio servir.
Co es la ley novella que Yeshu Xrist a dit que nos deven tenir.
E apelle li seo apostol, e fe a lor comandament
Que annesan per lo mont, et ensegnesan la gent,
Judios e Grec prediquesan e tota humana gent;
E done a lor posta desobre li serpent,
Gittesan li demoni e sanesan li enferm,
Rexucitesan li mort e mondesan li lebros,
E fesan a li autre enayma el avia fait a lor;
D' or ni d' argent non fossan possesent,
Ma au vita e vistimenta se tenguesan content;
Amesan se entre lor e aguesan bona pacz:
Adonca lor enpromes lo regne celestial,
E aquilh que tenren poverta spiritual;
Ma qui sabria cals son, ilh serian tost numbra,
Que volhan esser paure per propria volunta.
De czo que era a venir el lor vay annunciar,
Cossi el devia morir e pois rexucitar,
E lor dis las ensegnas e li demonstrament
Lical devian venir devant lo feniment;
Motas bellas semblanczas dis a lor e a la gent
Lascals foron scriptas al novel testament.
Mas, si Xrist volen amar e segre sa doctrina,
Nos convent a velhar, e legir l' escriptura.
Aqui poyren trobar, cant nos auren legi,
Que solament per far ben Xrist fo persegu;
El rexucitava li mort per divina virtu,
E faczia veser li cec que unca non havian vist;
El mundava li lebros e li sort faczia auvir, (: auzir : oír; audire)
E gittava li demoni, faczent totas vertucz;
E cant el faczia mais de ben, plus era persegu:
Co eran li Pharisio lical lo perseguian
E aquilh del rey Herode e l' autra gent clergia;
Car ilh avian envidia car la gent lo seguia:
E car la gent creyan en li e en li seo commandament,
Penseron lui aucire e far lo trayment,
E parlleron a Juda, e feron con li convenent
Que, si el lo lor liores, el agra trenta argent,
E Juda fo cubit e fey lo tradiment,
E liore son segnor entre la mala gent.
Li Judio foron aquilh que lo crucifiqueron;
Li pe e las mas forment li clavelleron,
corona de spinas en la testa li pauseron;
Diczent li moti repropri, ilh lo blastemeron:
El dis que avia se, fel e aci li abeoreron. (N. E. fel y vinagre aci, aceto)
Tan foron li torment amar e doloyros (N. E. amar : amaro : amarc)
Que l' arma partic del cors per salvar li peccador.
Lo cors remas aqui pendu sus en la crocz (N. E. crotz, creu, cruz, croix)
Al mecz de dui layron.
Quatre plagas li feron, sencza li autre batament,
Poys li feron la cinquena, per far lo compliment;
Car un de li cavalier vent e li uberc la costa:
Adonca ysic sanc e ayga ensemp mescla.
Tuit li apostol fugiron, ma un hi retorne,
E era aqui au las Marias istant josta la crocz.
Gran dolor avian tuit, ma Nostra Dona maior
Cant ilh veya son filh mort, nu, en afan sus la crocz.
De li bon fo sebeli, e garda de li fellon;
El trays li seo d' enfern e rexucite al tercz jorn,
E aparec a li seo, enayma el avia dit a lor.
Adonca agron grant goy, cant vigron lo segnor,
E foron conforta, car devant avian grant paor,
E converse cum lor entro al dia de l' acension.
Adonca monte en gloria lo nostre salvador,
E dis a li seo apostol e a li autre ensegnador
Que entro a la fin del mont fora tota via au lor.
Mas cant venc a Pendecosta, se recorde de lor,
E lor trames lo sant Sperit local es consolador;
E ensegne li apostol per divina doctrina,
E saupron li lengage e la santa scriptura.
Adonca lor sovenc de czo qu' el avia dit,
Sencza temor parlavan la doctrina de Xrist;
Judios e Grec predicavan, faczent motas virtucz,
E li cresent baptejavan al nom de Yeshu Xrist.
Adonca fo fait un poble de novel converti:
Cristians foron nomna, car ilh creyan en Xrist.
Ma czo troben que l' escriptura di,
Mot for li perseguian Judios e Saragins;
Ma tant foron fort li apostol en la temor del segnor,
E li home e las fennas lical eran cum lor,
Que per lor non laisavan ni lor fait ni lor dit,
Tant que moti n' auciseron enayma ilh avian Yhesu Xrist:
Grant foron li torment segont czo qu' es script,
Solament car ilh demostravan la via de Yeshu Xrist;

Ma lical li perseguian non lor era de tant mal temor,
Car ilh non avian la fe de nostre segnor Yeshu Xrist,
Coma d' aquilh que queron ara caison e que perseguon tant,
Que Xrestian devon esser, ma mal en fan semblant,
Ma en czo se pon reprener aquilh que persegon, e confortar li bon;
Car non se troba en scriptura santa ni per raczon
Que li sant perseguesan alcun ni mesesan e preson;
Ma enamps li apostol foron alcun doctor
Lical mostravan la via de Xrist lo nostre salvador.
Ma encar s' en troba alcun al temp present,
Lical son manifest a mot poc de la gent,
La via de Yeshu Xrist mot fort volrian mostrar,
Ma tant son persegu que a pena o poyon far;
Tan son li fals Xristian enceca per error,
E maiorment que li autre aquilh que devon esser pastor,
Que ilh perseguon e aucion aquilh que son melhor,
E laysan en pacz li fals e li enganador!
Ma en czo se po conoyser qu' ilh non son bon pastor,
Car non aman las feas sinon per la toyson;
Ma l' escriptura di, e nos o poen ver,
Que si n' i a alcun bon que ame e tema Yeshu Xrist,
Que non volha maudire ni jurar ni mentir,
Ni avoutrar ni aucir ni penre de l' autruy
Ni venjar se de li seo enemis,
Ilh dion qu' es Vaudes e degne de punir,
E li troban cayson en meczonja e engan.
Cosi ilh poirian toller czo qu' el ha de son just afan:
Ma forment se conforte aquel que suffre per l' onor del segnor;

Car lo regne del cel li sere aparelha al partir d' aquest mont:
Adonca aure grant gloria, si el ha agu desonor;
Ma en czo es manifesta la malvesta de lor,
Que qui vol maudir e mentir e jurar,
E prestar a usura e aucir e avoutrar,
E venjar se d' aquilh que li fan mal,
Ilh diczon qu' el es prodome, e leal home reconta;
Ma a la fin se garde qu' el non sia enganna:
Cant lo mal lo costreng tant que a pena po parlar,
El demanda lo prever e se vol confessar;
Ma, segont l' escriptura, el ha trop tarcza, lacal di:
“San e vio te confessa e non atendre a la fin.”
Lo prever li demanda si el ha negun pecca;
Duy mot o trey respont e tost ha despacha.
Ben li di lo prever que el non po esser asot,
Si el non rent tot l' autruy e smenda li seo tort.
Ma cant el au ayczo, el ha grant pensament,
E pensa entre si que, si el rent entierament,
Que remanra a li seo enfant, e que dire la gent;
E comanda a li seo enfant que smendon li seo tort,
E fay pat au lo prever qu' il poisa esser asot:
Si el a cent liuras de l' autruy o encara dui cent,

Lo prever lo quitta per cent sout o encara per menz,
E li fai amonestancza e li promet perdon;
Qu' el faca dire mesa per si e per li sio payron,
E lor empromet pardon sia a just, o sia a fellon:
Adonca li pausa la man sobre la testa;
Cant el li dona mais, li fai plus grant festa,
E li fai entendament que el es mot ben asot:
Ma mal son smenda aquilh de qui el ha agu li tort.
Ma el sere enganna en aital asolvament;
E aquel que ho fay encreyre hi pecca mortalment.
Ma yo aus o dire, car se troba en ver,
Que tuit li papa que foron de Silvestre entro en aquest,
E tuit li cardinal e tuit li vesque e tuit li aba,
Tuit aquisti ensemp non han tan de potesta
Que ilh poissan perdonar un sol pecca mortal:
Solament dio perdona, que autre non ho po far.
Ma ayczo devon far aquilh que son pastor:
Predicar devon lo poble e istar en oracion,
E paiser li sovent de divina dotrina,
E castigar li peccant, donant a lor disciplina,
Co es vraya amonestancza qu' ilh ayan pentiment;
Purament se confesson sencza alcun mancament,
E qu' ilh faczan penitencia, en la vita present,
De junar, far almonas e aurar au cor bulhent; (: dejunar)
Car per aquestas cosas troba l' arma salvament
De nos caytio crestians lical haven pecca;
La ley de Yeshu Xrist haven habandonna,
Car non haven temor ni fe ni carita:
Repentir nos convent e non y deven tarczar;
Au plor e au pentiment nos conven smendar
L' offensa que haven fayta per trey pecca mortal,
Per cubitia d' olh, e per deleyt de carn,
E per superbia de vita per que nos haven fait li mal;
Car per aquesta via nos deven segre e tenir,
Se nos volen amar ni segre Yeshu Xrist,
Paureta spiritual de cor deven tenir,
E amar castita, e dio humilment servir;
Adonca segrian la via del segnor Yeshu Xrist,
E aurian la victoria de li nostre enemics.

Breoment es reconta en aquesta leyczon
De las tres leys que dio done al mont.

La premiera ley demostra a qui ha sen ni raczon,
Co es a conoiser dio e honrar lo seo creator;
Car aquel que ha entendament po pensar entre si
Qu' el no s' es pas forma ni li autre atresi:
D' ayci po conoiser aquel que ha sen ni raczon
Che lo es un segnor dio local a forma lo mont;
E, reconoisent lui, mot lo deven honrar,
Car aquilh foron dampna que non ho volgron far.
Ma la seconda ley, que dio done a Moysent,
Nos ensegna a tenir dio e servir luy fortment,
Car el condampna e punis tot home que l' offent.

Ma la tercza ley, lacal es ara al temp present,
Nos ensegna amar dio de bon cor e servir purament;
Car dio atent lo peccador e li dona alongament
Qu' el poysa far penitencia en la vita present.

Autra ley d' ayci enant non deven plus aver,
Sinon en segre Yeshu Xrist, e far lo seo bon placer,
E gardar fermament czo qu' el a comanda,
E esser mot avisa cant venre l' Antexrist,
Que nos non crean ni a son fait ni a son dit;
Car, segont l' escriptura, son ara fait moti Antexrist:
Car Antexrist son tuit aquilh que contrastan a Xrist.
Motas ensegnas e grant demostrament
Seren dos aquest temp entro al dia del jujament;
Lo cel e la terra ardren, e murren tuit li vivent,
Poys rexucitaren tuit en vita permanent,
E seren aplana tuit li hedificament.
Adonca sere fayt lo derier jujament:
Dio partire lo seo poble, segont czo qu' es script;
A li mal el dire: “Departe vos de mi,
Ana al fuoc enfernal que mays non aura fin;
Per trey greos condicions sere constreit aqui,
Per moutecza de penas e per aspre torment,
E car sere dampna sencza defalhiment.”
Del cal nos garde dio per lo seo placzament,
E nos done auvir czo qu' el dire a li seo enant que sia gaire,

Diczent: “Vene vos en au mi, beneit del mio payre,
A possesir lo regne aperelha a vos del comenczament del mont,
Al cal vos aure deleit, riqueczas e honors.”
Placza ha aquel segnor, que forme tot lo mont,

Que nos siam de li esleit per istar en sa cort!

Dio gracias. Amen.

lunes, 12 de agosto de 2024

Os - Ostra


Os, s. m., lat. os, os.

Non triaria pel ni os.

(chap. No triaría pell ni os.)

Le Dauphin d'Auvergne: Joglaretz.

Je ne choisirais peau ni os. 

No i a mesolla ni os, 

Vena ni nervi que no 'l senta.

Roman de Jaufre, fol. 83. 

Il n'y a moelle ni os, veine ni nerf qui ne le sente.

E 'l gotamens de l' aygua dona partida de la duressa de las peiras als os.

Liv. de Sydrac, fol. 10. 

Et l' égouttement de l'eau donne aux os partie de la dureté des pierres.

Yeu sui hom e de carn e d' os. V. de S. Honorat. 

Je suis homme et de chair et d'os.

Par extens. Cuirassas...

Ab que cobron lor os. 

Rambaud de Vaqueiras: Truan mala. 

Cuirasses... avec quoi ils couvrent leurs os.

CAT. Os. ESP. Hueso. PORT. IT. Osso. (chap. Os, ossos; osset, ossets.)

2. Ossa, Hosa, s. m., os, ossement.

Rom', als homes pecx 

Rozetz la carn e l' ossa.

Guillaume Figueiras: Sirventes vuelh.

Rome, aux hommes imbéciles vous rongez la chair et l' ossement.

Que on leves la caisa en que era la hosa de Josep.

Abr. de l'A. et du N.-T, fol. 10.

Qu'on levât la caisse en quoi était l' ossement de Joseph.

CAT. Ossa. (chap. Ossamenta, ossamentes : los ossos.)

3. Ossos, adj., lat. osseus, osseux. 

Manja carn cauda et ossoza.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Mange chair chaude et osseuse.

ESP. Ososo (huesudo). PORT. Ossuoso. IT. Ossoso. 

(chap. Ossut, ossuts, ossuda, ossudes.)

4. Osseitat, s. f., osséité, qualité osseuse.

Per razo de lor nervositat et osseitat.

Eluc. de las propr., fol. 47.

A cause de leur nervosité et osséité.

Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.

Osa, Oza, s. f., houseau, botte.

Voyez Denina, t. III, p. 43.

Grans osas afaitadas ab ros.

T. d' Ebles d' Uisel et de Gui d'Uisel: En Gui.

Grandes bottes embellies avec rouge. 

Gannacha e capa folrada

Et ozas de salabier.

Bertrand de Born: Rassa mes. 

Ganache et cape fourrée et bottes de peau velue. 

ANC. FR. Morchuflex chauça les hueses vermoiles... si se fist empereur.

Villehardouin, p. 89.

De cortes hoses ert hosez

Et Corte-hose ert apelez.

Roman de Rou, v. 14472.


Oscar, v., entailler, ébrécher.

Part. pas. fig. No y truep baron entier 

Qu' aya proeza acabada,

Qu' el mieg luoc non sia oscada,

O fracha en l' un cartier.

Bertrand de Born: Rassa mes. 

Je n'y trouve baron entier qui ait prouesse achevée, qui au milieu ne soit ebréchée ou rompue en l'un quartier.

ANC. FR. Avant que le saulcier mouille les écuelles...; et celles qui auront esté ochées ne doivent pas estre comptées le lendemain. 

Docum. de Philippe-le-Long. Martenne, Thes., t. I. col. 1363. 

CAT. Oscar. (chap. Trencá, tallá, chafá, rompre.)


Oscle, s. m., écrin.

Lhi don de mon oscle l' auria flor.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. I. 

Je lui donne de mon écrin la fleur d'or.

- Par ext. Douaire, présent de noces.

Quinse ciptat en oscle estier Proensa 

Lhi dara e Viana, Arle e Valensa.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 97. 

Lui donnera quinze cités en douaire outre Provence et Vienne, Arles et Valence. 

ANC. FR. Privileges... octroyés à fames, et à octroyer, soit par oscle, par douaire, par mariage, etc. Tit. de 1294. Du Cange, t. IV, col. 1407.

Il est vraisemblable que ce mot est venu d' osculum, pour désigner le droit d' épouse, le prix du baiser conjugal.


Ostar, v., ôter, tirer, retirer. 

Voyez Denina, t. III, p. 126. 

On hom plus n' ostaria

Guarnizos, 

Plus en seria enveyos.

Bertrand de Born: Cazutz sui. 

Où plus homme en ôterait d' ajustements, plus il en serait envieux.

Lo sanc de sus vos n' ostaretz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Le sang de dessus vous en ôterez. 

Fig. Aquest don osta tota ordura de l' arma. 

Ostan e derazigan d'arma los VII peccatz mortals.

V. et Vert. fol. 84 et 48.

Ce don ôte toute ordure de l'âme. 

Otent (ôtent) et arrachent de l'âme les sept péchés mortels. 

Fig. et moral. 

No los fasson ostar del bon prepausament. V. de S. Honorat. 

Ne les fassent ôter du bon propos. 

De solatz e de chansos, 

E de plazers far e dire 

Cugei ostar mon cossire.

Azemar le Noir: De solatz. 

D' entretiens et de chansons, et de faire et dire des plaisirs je faillis à retirer ma pensée.

- Diminuer, retrancher.

Non devem ren ostar ni mais metre. Gramm. provençal. 

Nous ne devons rien retrancher ni mettre davantage. 

Qui de Fabre volgues ostar 

La quarta letra, fora bo, 

Qu' adoncx lo pogratz apellar 

En Guillen fa be per razo.

Bernard d'Auriac: En Guillem. 

Qui de Fabre voudrait retrancher la quatrième lettre, (ce) serait bon, vu qu'alors vous pourriez l'appeler par raison le seigneur Guillaume fait-bien.

Part. pas. S' es de mi e de bon pretz ostada. 

T. d'Albert Marquis et de Rambaud de Vaqueiras: Ara m diguatz. 

Elle s'est de moi et de bon mérite séparée.

En prezensa us diran alcun plazer 

Et ostat vos, diran mal per ver

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

En présence ils vous diront aucun plaisir, et vous retiré, ils diront du mal en vérité

ANC. FR. Ne nus qui oste ne qui met. 

Se me faites de ci oster. 

Partenopex de Blois. Not. des Mss., t. IX, p. 19 et 22. 

Qui avoit ostet tel membre. Chronique de Cambrai.

2. Ostamen, s. m., retranchement.

Per ostamen de la derniera letra. Leys d'amors, fol. 60. 

Par retranchement de la dernière lettre.

3. Forostar, v., mettre dehors, chasser, exiler.

Part. pas. fig. Era fag Desonors tot qu' anc volc faire,

Qu' a forostada Honor de son paes.

Aimeri de Peguilain: Totas honors. 

Maintenant Déshonneur fait tout ce que oncques il voulut faire, vu qu'il a chassé Honneur de son pays.

(chap. Forostar, de fora + ostar, ôter, oster : foragitá, gitá fora, expulsá, exiliá; tamé vomitá.)


Ostiari, s. m., lat. ostiarius, portier.

Volia que premieramen fos ostiaris. Cat. dels apost. de Roma, fol. 29.

Il voulait que premièrement il fut portier.

CAT. Ostiari. ESP. IT. Ostiario. (chap. Ostiari : porté: eclesiástic que obríe y tancabe la iglesia, y la custodiabe. )


Ostra, s. f., lat. ostrea, huître.

De ostras, de thon. Carta Magalon.

D' huîtres, de thon.

CAT. ESP. PORT. Ostra. IT. Ostrica. (chap. ostra, ostres.)

domingo, 11 de agosto de 2024

Onix - Oratori

 

Onix, s. f., lat. onyx, onyx, sorte de pierre précieuse.

Onix es peyra. Eluc. de las propr., fol. 190.

Onyx est pierre.

CAT. Oniquel. ESP. Onique (ónix, ónice). PORT. Onix. IT. Onice.

(chap. Ónix.)

Ónix, onix, onyx, onique, ónice, oniquel


Onocrotali, s. m., lat. onocrotalus, butor, sorte d'oiseau aquatique.

Onocrotali es auzel ab dos ventres, un per reculhir vianda, et autre per digerir. Eluc. de las propr., fol. 147.

Le butor est oiseau avec deux ventres, un pour recueillir la nourriture, et l'autre pour digérer. 

ESP. (pelícanoalcatraz) PORT. Onocrótalo.


Onomothopeya, Omothopeia, s. f., lat. onomatopaeia, onomatopée. Onomothopeya es una figura que s fay can la dictios pren votz del so.

Prozopopeya... e omothopeia. 

Leys d'amors, fol. 132 et 143. 

L' onomatopée est une figure qui se fait quand le mot prend voix du son.

Prosopopée... et onomatopée.

(ESP. Chap. Onomatopeya.)


Onsa, s. f., lat. uncia, once, sorte de poids.

Mil onsas d'aur ben aya.

G. Figueiras: Un nou. 

Que j'aye bien mille onces d'or.

- Phalange du doigt.

Per las onsas dels detz tot en brevadamens 

Poiria comtar d'un rei totz los despensamens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Par les phalanges des doigts tout brièvement je pourrais compter toutes les dépenses d'un roi.

- Division du temps.

Momens en XII partz partitz;

Quascuna partz onsa se ditz.

Brev. d'amor, fol. 43.

Moment divisé en douze parties; chaque partie once se dit. 

CAT. Unsa. ESP. Onza. PORT. Onça. IT. Oncia. (chap. Onsa, onses: tipo de pes. Onsa, onses, femella y femelles de onso, onsos : animal, latín ursus (ESP. Oso.)

Desperten onso pardo hivernán cova dona Beseit


Ont, Hon, On, o, adv., lat. unde, où. 

Quan me dis: ont anaria?

B. de Ventadour: En abril. 

Quand elle me dit: Où irais-je? 

Dix K.: Veyaz hon sera elh monestier. Philomena. 

Dit Charles: Voyez où sera le monastère.

Lo mas o intra ins es en gran claritat. Poëme sur Boèce.

La demeure où elle entre dedans est en grande clarté.

CAT. On. ANC. ESP. (MOD. Donde) PORT. IT. Onde. (chap. Aon, aón?)

Adv. comp. On mais n' a, plus l' en cove.

Giraud le Roux: Auiatz la.

Où davantage elle en a, plus il lui en convient.

Mais vos am on plus me desesper.

Arnaud de Marueil: Si m destrenh.

Je vous aime davantage où plus je me désespère.

Ni sai d' on ven ni on van.

Pons d'Ortafas: Si ai perdut.

Ni je ne sais d'où je viens ni où je vais.

Qui proeza dezira

Fols es qui non cossira

D' on nais e don soste.

Arnaud de Marueil: Razos es.

Qui désire prouesse est fou s'il ne considère d'où elle naît et de quoi elle se soutient.

Es vos en tal razon mes

D' on ieu issirai.

T. d'Aimeri et d'Albert: Amicx N Albert. 

Vous vous êtes engagé dans matière d'où je sortirai.

Pois d'amor no m cal,

No sai d' on ni de que chan.

Folquet de Marseille: Chantars. 

Depuis que je ne me soucie d'amour, je ne sais d'où ni de quoi je chante.

Lai on Amors vol renhar, 

Razos non pot contrastar.

Aimar de Rocaficha: No m lau. 

Là où Amour veut régner, raison ne peut résister.

Vau lai o 'l cors mi mena.

Bertrand de Born: Cazut sui. 

Je vais là où le coeur me mène.

Ieu vauc m' en lai a selui 

On merce claman pellegrin. 

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Je m'en vais là à celui où les pélerins crient merci.

Layssatz un trauc per on puisqua intrar. Philomena. 

Laissez un trou par où puisse entrer.

Ans es pus ferms on qu' ieu an ni m' estia.

Pierre d'Auvergne: Ab lial cor. 

Au contraire il est plus ferme où que j'aille et je sois.

ANC. FR. D' ont estes-vous? Je sui d'Artois. 

Fables et cont. anc., t. I, p. 363. 

E fu mis là d' unt il chaï. Roman de Rou, v. 5627.

Responds-moi, d' ond es-tu? Rabelais, liv. II, ch. 6.

On demandoit un jour d' ont ceste coustume avoit pris son commencement. Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. 1, p. 337.

ANC. ESP. Al tercer dia d' on yxo y es tornado.

Poema del Cid, v. 946.

ESP. MOD. De onde (de dónde). PORT. IT. Donde. (chap. De aón.)

2. Don, pron. rel. indét., lat. de unde, dont, de qui, de quoi.

De domna ab bellas faichos

Don tot lo mons es enveios.

T. de G. Faidit et de Perdigon: Perdigons.

De dame avec belles manières dont tout le monde est désireux.

Don chantarem ieu ni 'l coms de Proensa?

Pujols: Si 'l mal. 

De quoi chanterons-nous moi et le comte de Provence?

Amic a don no s partria. 

T. de G. Faidit et d'Hugues de La Bachelerie: N Uc.

Elle a ami de qui elle ne se séparerait pas. 

ANC. FR. Cent paroles a fait acroire

Dont il n' i avoit nule voire. 

Roman du Renart, Gloss. sur Joinville.


Onzen, Honzen, Onze, adj. num., lat. undecimus, onzième.

Venc l' onzen jor.

Pierre d'Auvergne: Lauzat sia. 

Vint le onzième jour.

Al honzen jorn sorzeran. Fragment de trad. de la Passion. 

Au onzième jour ils ressusciteront.

Epacta onzena. Cat. dels apost. de Roma, fol. 160. 

Épacte onzième.

L' onzes es Guiraudetz lo Ros,

Que sol viure d'autrui cansos.

Le moine de Montaudon: Pus Peire.

Le onzième est Giraudet le Roux, qui a coutume de vivre de chansons d'autrui. 

CAT. Onsé. ESP. Onceno (undécimo). PORT. Onzeno. IT. Undecimo.

(chap. Undéssim, onsé; número onse, 11.)

samaruc, teatre, ONCE


Opinio, Opinion, s. f., lat. opinionem, opinion, avis. 

Cazon en errors et en falsas opinios contra la fe. V. et Vert., fol. 26. Tombent en erreurs et en fausses opinions contre la foi.

El era d' opinion que mandessen lors amics.

Chronique des Albigeois, p. 5.

Il était d' avis qu'ils mandassent leurs amis.

CAT. Opinió. ESP. Opinión. PORT. Opinião. IT. Opinione.

(chap. Opinió, opinions.)

2. Opinar, v., lat. opinare, opiner.

Part. pas. Lo dit evesque avia dit et opinat.

Chronique des Albigeois, p. 56.

Ledit évêque avait dit et opiné.

CAT. ESP. PORT. Opinar. IT. Opinare.

(chap. Opiná: opino, opines, opine, opinem u opinam, opinéu u opináu, opinen; opinat, opinats, opinada, opinades.)


Opion, s. m., lat. opium, opium.

Papaver... del qual distilla suc, dit pels phizicias, opion.

(chap. Roellaruella (ababolamapola)... de la cual destile suc, dit pels fisics o meches, opio.)

Eluc. de las propr., fol. 218.

Pavot... duquel découle suc, dit par les physiciens, opium.

CAT. Opi. ESP. PORT. (chap.) Opio. IT. Oppio.

ababol, rosella, roella, ruella, amapola


Opportun, adj., lat. opportunus, opportun.

Consentir letras opportunas. Tit. de 1391. Bailliage de Sisteron.

Consentir lettres opportunes.

CAT. Oportú. ESP. Oportuno. PORT. IT. Opportuno.

(chap. Oportú, oportuns, oportuna, oportunes.)

2. Opportunitat, s. f., lat. opportunitatem (oportunitatem), opportunité.

Si avia loc ni temps ni opportunitat. Les X Commandements de Dieu.

S'il y avait lieu et temps et opportunité.

CAT. Oportunitat. ESP. Oportunidad. PORT. Opportunidade. 

IT. Opportunità, opportunitate, opportunitade. 

(chap. Oportunidatoportunidats.)


Ops, Obs, s. m., lat. opus, besoin, utilité, secours, aide, appui. Ensenhamens e pretz e cortezia 

Trobon en vos lurs obs e lur vianda.

Arnaud de Marueil: Aissi com cel.

Éducation et mérite et courtoisie trouvent en vous leur aide et leur nourriture.

Loc. Ja non es obs foc i ssia alumaz. Poëme sur Boèce. 

Jamais il n'est besoin que feu y soit allumé.

Mot l' es ops, sapcha sofrir,

Qui vol a gran honor venir.

Arnaud de Marueil: Totas bonas. 

Moult lui est besoin qu'il sache souffrir, qui veut parvenir à grand honneur.

Ades m'agra ops, sitot s' es bos, 

Mos chans fos mielhers que non es.

B. de Ventadour: Ja mos chantars. 

Incessamment il me serait besoin, bien qu'il soit bon, que mon chant fût meilleur qu'il n'est. 

Ops m' auria us ans entiers.

B. de Ventadour: Pels dols chant. 

M' aurait besoin un an entier.

A mos ops chant et a mos ops flaviol,

Car hom, mas eu, non enten mon lati.

P. Cardinal: Las amairitz. 

Pour mon besoin je chante et pour mon besoin je flageole, car homme, excepté moi, n'entend mon langage.

Si tot no 'l say a mos ops retenir. 

Raimond de Castelnau: Mon sirventes. 

Quoique je ne le sais retenir à mes besoins. 

Al vostre ops n' ai eu vergoigna.

Bertrand de Born: Seingner En coms. 

Pour le votre besoin, j'en ai vergogne. 

Cre 

Qu' ad ops de leis me fe Deus. 

Guillaume de Cabestaing: Ancmais no. 

Je crois que Dieu me fit pour le besoin d'elle.

Parlar per ops e quan n' es ops calhars. 

Raimond de Miraval: Dels quatre. 

Parler par besoin et, quand il en est besoin, se taire.

ANC. FR. Dure Atropos à ops l' a faict soubmettre 

Pour luy descripre en lay, ballade, ou mettre 

Quelques secrets des infernaux palus.

J.. Marot, t. V, p. 388.

ANC. CAT. Ops. 

ANC. ESP. Bien los mandó servir de quanto huebos han. 

Bien casariemos con sus fijas pora huebos de pró.

Poema del Cid, v. 1887 et 1383.

IT. Uopo. (chap. falta, utilidat, socorro, ajuda, apoyo).


Optatiu, Obtatiu, s. m., lat. optativus, optatif.

L' optatiu conoysh hom, can desira cauza presen, passada o endevenidoyra. Leys d'amors, fol. 75. 

On connaît l'optatif, quand on désire chose présente, passée ou à venir. Obtatius es aquel, quar desira. Gramm. provençal. 

Celui-là c'est l' optatif, car il désire.

CAT. Optatiu. ESP. PORT. Optativo. IT. Ottativo.

(chap. Optatiu, optatius, optativa, optatives; que se pot triá entre al menos dos coses, per ejemple, les assignatures.)

Optic, Obtic, adj., lat. opticus, optique.

Un nervi en la anothomia apelat optic. Eluc. de las propr., fol. 14. 

Un nerf en l'anatomie appelé optique.

CAT. Optic. ESP. (óptico) PORT. Optico. IT. Ottico.

(chap. Óptic, optics, óptica, óptiques : del ull, dels ulls; nervi óptic.)


Option, s. f., lat. optionem, option. 

Lo senhor... a option. Fors de Béarn, p. 1086. 

Le seigneur... a option.

CAT. Opció. ESP. Opción. PORT. Opção. (chap. Opsió, opsions.)


Opulencia, s. f., lat. opulentia, opulence.

La terra es apelada Ops, per razo de sa opulencia. (Orbe)

Eluc. de las propr., fol. 114. 

La terre est appelée Ops, par raison de son opulence.

CAT. ESP. PORT. Opulencia. IT. Opulenza. 

(chap. Opulensia, opulensies; opulén, opulens, opulenta, opulentes. 

Ña un vi rumano que se diu opulent. Se pot trobá al Aldi. Ix un home gort, fart, opulén, que se vol minjá una vaca, s' apareix a Juaquinico Monclús, lo presidén de la Ascuma de Calaseit.)

Ña un vi rumano que se diu opulent. Se pot trobá al Aldi. Ix un home gort, fart, opulén, que se vol minjá una vaca, s' apareix a Juaquinico Monclús, lo presidén de la Ascuma de Calaseit.


Orar, v., lat. orare, prier, intercéder, supplier.

Ieu vos or entre mos bratz,

Que no i sai far autr' orazon.

Folquet de Romans: Domna ieu pren. 

Je vous prie entre mes bras, vu que je n'y sais faire autre prière.

Davant l'autar de Nostra Dona orar. Philomena. 

Prier devant l'autel de Notre-Dame. 

Orar devem de cor non pas de lavras. Trad. de Bède, fol. 27.

(chap. Orá (resá) debem de cor, no de (en los) labios.)

Nous devons prier de coeur non pas de lèvres. 

Part. pas. Si anc s'averet oratz

Dieus! aquest me si' autreiatz. 

Guillaume de Berguedan: Mais volgra. 

Si oncques Dieu se reconnut adoré! que celui-ci me soit octroyé.

ANC. FR. Li oratoires... c'est que en i doit orer. 

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 138. 

Au main vont au moustier orer. Roman du Renart, t. IV, p. 245.

Quant Richart leva al jur cler, 

A Saint-Oen ala urer. 

Roman de Rou, v. 5641. 

Devant la Virge aloit orant. Fables et cont. anc., t. 1, p. 273. 

CAT. ESP. PORT. Orar. IT. Orare. (chap. Orá, resá: oro, ores, ore, orem u oram, oréu u oráu, oren; orat, orats, orada, orades; orat : loco deu vindre de oratge, orache, allunat, grillat com Manel Riu Fillat.)

2. Oratio, Oraso, Oration, Orazon, s. f., lat. orationem, oraison, prière.

La oratio del pater noster passa totas autras oratios. V. et Vert. fol. 38. La prière du pater noster passe toutes autres prières.

Tres jorns en orazon estet. 

Com deiam servir Dieu, e far orations. 

V. de S. Honorat. 

Resta trois jours en oraison.

Comment nous devions servir Dieu, et faire des oraisons.

CAT. Oració. ESP. Oración. PORT. Oração. IT. Orazione.

3. Orador, s. m., lat. orator, orateur, prédicateur.

Dieus regarda lo cor del orador plus que las paraulas. 

Trad. de Bède, fol. 27.

Dieu considère le coeur du prédicateur plus que les paroles.

CAT. ESP. PORT. Orador. IT. Oratore. (chap. Oradó, oradós, oradora, oradores; resadó, resadós, resadora, resadores.)

- Oratoire, chapelle.

Intra en l' orador … Justa l' orador 1 fontaina avia. 

V. de Sainte Magdelaine. 

Entre dans l' oratoire.... Près de l'oratoire il y avait une fontaine.

Quant es en gleiza, ho denant orador.

R. Jordan: No puesc.

Quand il est en église, ou devant oratoire.

4. Oratori, s. m., lat. oratorium, oratoire. 

D' enfra son oratori un jorn li appareys. V. de S. Honorat. 

Du fond de son oratoire lui apparaît un jour. 

En l' oratori no sia facha autra obra..., mas orasos.

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 26. 

En l' oratoire ne soit faite autre oeuvre..., excepté oraison. 

CAT. Oratori. ESP. PORT. IT. Oratorio. 

(chap. Oratori, oratoris: capella, capelles, capelletacapelletesreclinatori, reclinatoris.)