Mostrando las entradas para la consulta Roger ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Roger ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 9 de octubre de 2023

Pierre, Peire; d' Alvernha, Alverne, Auvergne (1130 - 1190)

Pierre, Peire; d' Alvernha, Alverne, Auvergne

Pierre, Peire; d' Alvernha, Alverne, Auvergne

 

En estiu quan crida 'l jais,

E reviu per mieg los plais

Jovens ab la flor que nais,

Adoncs es ben dregz qu' om lais

Fals' amor enguanairitz

Ab volpilhos acropitz.


Li sordeior e 'ls savais

An lo mielhs e 'l meinhs del fais,

Pauc so prezon qui s n' irais;

Amarai, pus non puesc mais,

Que de tal amor sui guitz

Don sai que serai trahitz.


Pres ai estat en caslar,

Ab so que no y aus estar

Empero non puesc mudar;

De mos enemicx no 'l guar,

Qu' en auta roca es bastitz,

E ja non er assalhitz.


Si 'l portiers me vol jurar

Qu' autrui no i laisses intrar,

Segurs pogra guerreyar;

Mas al sagrament passar

Tem que serai escarnitz,

Que mil vetz en sui falhitz.


Lai sui plevitz e juratz

Qu' ieu non am vas autre latz,

Mas d' aisso es grans pechatz,

Qu' ieu am e no sui amatz;

Totz temps ai fag plaitz e ditz,

Per qu' ieu sui gent acuillitz.


Adoncx dey querre solatz

De que sia mais prezatz,

Quar en tal hora fui natz

Qu' anc non puec amar en patz;

E platz me quar sui issitz

De la terra on fui noiritz.


Amia m lais dieus trobar

On ja no m puesca fizar,

Et, on plus la 'n tenrai car,

Que pens de mi enguanar.

Adoncx mi tenc per guaritz,

Quan mi ment tot quan me ditz.


Assatz a que cavalguar

Qui autra la vol sercar,

Qu' en tan col cels clau la mar,

Non pot hom gaire trobar

Que non sion camjairitz

O ves drutz o ves maritz.

Totz temps deu esser marritz 

Qui d' aital amor es guitz.

//

https://fr.wikipedia.org/wiki/Peire_d%27Alvernha

Peire d’Alvernha est un troubadour (né vers 1130 et décédé vers 1190, actif de 1149 à 1170) dont 21 ou 24 œuvres en occitan nous sont parvenues. Originaire d'Auvergne, il a parcouru toutes les grandes cours des territoires occitans et espagnols.

Son style, le trobar clus, est souvent ésotérique et complexe.

Il est le premier troubadour mentionné par son nom dans la Divine comédie de Dante.

D’après sa vida, Peire était le fils d’un bourgeois du diocèse de Clermont. Comme attesté également dans sa vida, sa popularité fut grande durant sa vie et même après. On le disait bel homme, charmant, sage et instruit, et voyagea en Espagne. Durant son séjour en Espagne il fut présent à la cour d’Alphonse VII de León et Castille et de son fils Sanche III de Castille en 1157–1158. L’auteur de sa vida considère ses poèmes comme étant les meilleurs jusqu’à Giraut de Bornelh et ses mélodies comme étant les meilleures de tous les temps. Le biographe anonyme note que ses informations sur les dernières années de Peire lui viennent de Robert Dauphin. Il a été suggéré que celui-ci soit l’auteur de sa vida.

D’après l’autre troubadour Bernart Marti, Peire était entré jeune dans la vie religieuse, mais avait quitté les Ordres pour une vie de ménestrel itinérant. Il se peut qu’il soit la même personne que le Petrus d'Alvengue et le Petrus de Alvernia qui apparaissent dans les documents retrouvés à Montpellier datés de 1148. Il semblerait que Peire a eu les faveurs de la famille régnante de la couronne d'Aragon, et ses poèmes contiennent des allusions aux comtes de Barcelone et de Provence. Il a peut-être suivi la mode des seigneurs de Montpellier de l’époque qui, en tant que vassaux du Comte de Toulouse, étaient en faveur de l’Aragon. Au même moment, Peire gagna le support de Raymond V de Toulouse. Durant ses errances, il se peut qu’il ait passé du temps à Courtezon, à la cour de Raimbaut d'Orange, noble et troubadour.

Peire vécut jusqu’à un âge avancé (60), et fit pénitence avant sa mort.

Œuvres:

Elles ont été composées entre 1149 et 1170 en ancien occitan.

Peire écrivit principalement des cansos qui, ainsi qu’il est indiqué dans sa vida, étaient appelées vers à cette époque. Il inventa également la
«chanson pieuse» et écrivit 6 poèmes de ce type parlant des thèmes sérieux de la religion, de la piété, et de la spiritualité. Même dans ses œuvres plus profanes, on peut détecter l’influence moralisatrice de Marcabru, avec qui il a pu être en relation dans ses dernières années. Une des dernières chansons de Marcabru est une satire d’une des premières de Peire d’Alvernhe. La complexité de Marcabru fut également transmise à Peire.

L'œuvre de loin la plus célèbre de Peire d’Alvernhe est Chantarai d'aquest trobadors, un sirventès écrit à Puivert (Puoich-vert) dans lequel il ridiculise 12 troubadours contemporains et fait son propre éloge. Il a été conjecturé que cette pièce fut d’abord représentée en présence des 12 poètes ridiculisés, à la fin de l’été 1170 tandis qu’une ambassade menant Aliénor d'Angleterre, la fille d’Henri II d'Angleterre, à son promis espagnol Alphonse VIII de Castille, séjournait à Puivert. Le Moine de Montaudon (Pierre de Vic) composa plus tard une parodie da la satire de Peire, Pos Peire d'Alvernhl a chantat.

Chantarai d'aquest trobadors est considéré presque universellement aujourd’hui comme une pièce parodique et pas comme une critique littéraire ou artistique sérieuse. L’obscurité de la plupart des poètes ridiculisés et l’attaque de caractéristiques personnelles comme l’apparence et les manières a accrédité l’idée que la parodie ait été faite en présence des 12 victimes, accréditant d’autant plus le fait que ça ait été une parodie amiable. Au-delà des critiques sur la personne, beaucoup de critiques lancées par Peire portant sur les œuvres, notamment celles de Bernard de Ventadour et Raimbaut d'Orange.

La vida de Peire le dépeint comme un chanteur accompli et le meilleur compositeur d’alors de mélodies pour vers. Le fameux Chantarai d'aquest trobadors contient une tornada finale indiquant sa nature musicale, bien que sa propre mélodie n’ait pas survécu.

Seules 2 mélodies de Peire nous sont parvenues : l’une pour Chantarai d'aquest trobadors, une canso, et l’autre pour sa tenson. Les notations modernes de chacune sont fournies par Aubrey, La musique des troubadours.

Globalement, la musique de Peire est davantage mélismatique que la musique typique des troubadours, et elle mime le style trobar clus de ses paroles.


domingo, 8 de octubre de 2023

Cadenet. 1166-1239

Cadenet.




I.

Longa sazo ai estat vas amor
Humils e francs, et ai fait son coman
En tot quan puec; qu' anc per negun afan
Qu' ieu en sofris, ni per nulha dolor,
De lieys amar non parti mon coratge
Vas qui m' era rendutz de bon talen,
Tro qu' ieu conoisc en lieys un fol usatge
De que m dechay, e m' a camjat mon sen.


Agut m' aura per leyal servidor,
Mas tan la vey adonar ab enjan,
Per que s' amor no m platz dezerenan,
Ni m pot far be qu' ieu en senta sabor;
Partirai m' en, qu' aissi m' es d' agradatge,
Pus qu' elha s part de bon pretz eyssamen;
E vuelh alors tener autre viatge,
On restaure so que m' a fag perden.


Be sai, si m part de lieys ni m vir alhor,
Que no l' er greus ni so tenra a dan;
E si cug ieu saber e valer tan
Qu' aissi cum suelh enansar sa lauzor,
Li sabria percassar son domnatge;
Pero lays m' en endreg mon chauzimen;
Quar assatz fai qui de mal senhoratge
Si sap partir, e lunhar bonamen.


En patz m' en part, mas quan cossir l' error,
E 'l dan qu' ai pres e 'l destric, lieys aman,
Ni quo m' agra trobat ses cor truan,
Que m feira ben e m tengra en doussor,
No m puesc mudar que non sia salvatge;
Mas conort mi, qu' auzit ai dir soven,
Qu' ades pass' om premiers per lo folhatge,
E pueys tanh be qu' om s' an reconoissen.


Ai! cum cugey fos dins d' aital color
Cum m' aparec deforas per semblan;
Et en aissi cum ilh a beutat gran,
E cum val mais guardes genser s' onor;
Et en aissi cum es de belh estatge,
Agues en si mais de retenemen;
Et en aissi cum es d' aussor paratge,
Contra son pretz temses far falhimen.


Ja non degra far beutatz son estatge,
Ni remaner en domna autramen,
Si non guardes s' onor e son paratge,
E non agues en se retenemen.

II.

Amors e com er de me!
Ja sui tornatz en l' afan
De que m' alarguetz antan
En aissi del tot lo fre,
Per vezer si ja poiria
Be ni gen viure ses vos;
Be ni gen no, mas viuria
Seguramen cum que fos,
Aissi cum vey viur' assatz,
Ses vos e ses vostr' ajuda,
De ricx e d' alezeratz
Qu' an la vergonha perduda.


De tot autre guerrier cre
Que s pot hom defendr' ab bran,
O metre l' escut denan
Savals entre lui e se,
O s' estrem' om de sa via,
O s met en un luec rescos,
O 'lh val fors' o gualhardia,
O gienhs, o defensios,
O castelhs, o fermetatz,
O amics, o bon' ajuda,
Mas selh que vos guerreiatz
Val menhs on plus s' esvertuda.

Ai! de mon cor, quar no ve
De lai on remas antan
Amors, a vos o deman,
Ma domna per qu' el rete,
Vau vezer si 'l me rendria;
A l' anar suy ieu cochos,
Mas al tornar cum seria!
Be faria d' un dan dos.
Mais me notz A DIEU SIATZ,
Que DIEUS VOS SAL no m' ajuda:
Dona, si no fos comjatz,
Bona fora la venguda.

Tres letras de l' A B C
Aprendetz, plus no us deman:
A, M, T; quar atretan
Volon dire com: AM TE.
Et ab aitan de clercia
Auriam pro ieu et vos.
Empero mais ieu volria
O e C mantas sazos,
Pueys s' ieu dizia: “diguatz,
Dona, vos faretz m' ajuda?”
Ieu crey que vos seriatz
De dir
oc aperceubuda.

Bona domna, tart m' ave
Qu' ieu vos digua mon talan,
Et aquo pauc e duptan,
E per tot so no m recre;
E quar vostra companhia
Es tota d' omes gilos,
Us amicx se tanheria,
Dona, entre me e vos;
Quar ieu tem e vos duptatz,
Per que y aura ops ajuda;
E per que non comensatz,
Bona domna, es perduda.

L' anars, bona domna, m platz
Vas vos per respieg d' ajuda;
Pero quan m' en sui tornatz,
Ieu trob ma pena creguda.

Lauzengier, benastr' aiatz,
Quar m' etz de tan bon' ajuda,
Qu' ab vostre mentir m' onratz,
E vertatz non es saubuda.

III.

Ab leyal cor et ab humil talan,
Venc vas amor per mostrar mos greus mals
Qu' ieu ai sufertz grans e descominals,
Per lo dous ris e l' amoros semblan
Que m fetz mi dons al prim esguardamen,
Quan pres mon cor e mon fin pessamen,
E suy mi mes el sieu ric senhoratge.

A vos, amors, vuelh mostrar en chantan,
Quom pres mi dons, ni per que, ni per quals,
Ni on me mes sos homs fis e leyals;
A pauc de be suy pres e malanan,
On m' a tengut senes tot chauzimen,
Non sol un an, ans crezatz certamen
Seran complit set ans al prim erbatge.

Tot suavet, amors, mi venc denan
Mostran els huelhs guays semblans e cabals,
Et ab merce, quar non es hom carnals
Que ja pogues desviar mon talan,
Per lo sieu ris que m fes tan doussamen,
Que m fon avis merce n' agues breumen;
Quar m' o cugei conosc que fis folhatge.

Qu' ieu la triey, segon lo mieu semblan,
Per la melhor de las autras reyals;
Et a tengut mon cors en sos ostals,
Ab son ric pretz, sobr' els autres prezan:
Si quo 'l solelhs sobr' autr' alumnamen
Nos ren clardat, ben puesc dir eyssamen
Qu' ilh es clardatz, e rent alumenatge.

Lo dous cossir del belh cors benestan,
Agreuia mout mas dolors e mos mals
Que de plorar rendon mos huelhs venals
Per sa beutat que m' es tot jorn denan;
Que per semblan m' auci en pessamen,
Per que conosc qu' aucir m' a planamen

Si 'n breu vas me non domda son coratge.

E doncs, amors, fessetz per me aitan,
Qu' en ben voler siatz ab me enguals,
Que m destrenguatz mi dons d' aitan savals
Que 'l sapcha bo, e m' en fassa semblan;
Quar ieu l' am mais de nulha ren viven;
Et avetz mi fag alegr' e jauzen
Quan ieu de lieys aurai pres senhoratge.

A Mon Dezir, t' en vai chanson breumen,

E di 'l, si 'l play, que per son chauzimen

Li sapcha bo que ieu l' am d' agradatge.

IV.

S' anc fui belha ni prezada,
Ar sui d' aut en bas tornada;
Qu' a un vilan sui donada,
Tot per sa gran manentia;
E murria,
S' ieu fin amic non avia
Cuy disses mo marrimen,
E guaita plazen
Que mi fes son d' alba.

Ieu sui tan corteza guaita,
Que no vuelh sia desfaita
Leials amors a dreit faita;
Per qu' ieu sui guarda del dia
Si venria,
E sel qui jay ab s' amia
Prenda comjat francamen,
Baizan e tenen,
Qu' ieu crit quan vey l' alba.

Be m plai longua nuegz escura,
E 'l temps d' ivern on plus dura,
E no m' en lays per freidura
Qu' ieu leials guaita no sia
Tota via;
Per tal que segurs estia
Fins drutz quan pren jauzimen

De domna valen,
Del ser tro en l' alba.

S' ieu en un castelh guaitava,
E fals' amors y renhava,
Fals sia ieu si no celava
Lo jorn aitan quan poiria;
Car volria
Partir falsa drudaria
D' entre la corteza gen;
Guait ieu leialmen,
E crit quan vey l' alba.


Ja per guap ni per menassa,
Que mos mals maritz me fassa,
No mudarai qu' ieu no jassa
Ab mon amic tro al dia;
Quar seria
Desconoissens vilania,
Qui s partria malamen
Son amic valen
De si, tro en l' alba.

Anc no vi jauzen
Drut que 'l plagues l' alba.

Per so no m' es gen,
Ni m plai quan vey l' alba.

//

Alba:

(106,14) S'anc fui belha ni prezada

Cansós:

(106,1) Ab leial cor et ab humil talan

(106,2) A! cu⋅m dona ric coratge

(106,3) A home meilz non vai

(106,4) Az ops d'una chanso faire

(106,5) Ai, dousa flors ben olenz

(106,6) Aitals cum ieu seria

(106,7) Amors, e com er de me?

(106,8) Ans que⋅m jauzis d'amor

(106,10) Be volgra, s'esser pogues

(106,12) Camjada s'es m'aventura

(106,13) De nuilla re non es tant grans cartatz

(106,16) Meravilh me de tot fin amador

(106,17) No sai qual cosselh mi prenda

(106,18) Oimais m'auretz avinen

(106,18a) Plus que la naus qu'es en la mar prionda

(106,19) Pos jois mi met en via

(106,20) S'ieu ar endevenia

(106,21) S'ieu ueimais deserenan

(106,22) S'ieu pogues ma voluntat

(106,23) S'ie⋅us essai ad amar

(106,25) Tals renha dezavinen

Cadenet és el nom amb què és conegut un trobador que compongué la seva obra en la primera meitat del segle xiii en l'entorn de la cort de Raimon V de Tolosa. Segons Martí de Riquer, la seva vida es podria situar dins del període que va de 1166 a 1239.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cadenet_(trobador)

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Cadenet_(troubadour)

Cadenet (c. 1160 – c. 1235) was a Provençal troubadour (trobador) who lived and wrote at the court of Raymond VI of Toulouse and eventually made a reputation in Spain. Of his twenty-five surviving songs, twenty-one (or twenty-three) are cansos, with one alba, one partimen, one pastorela, and one religious piece represented.
Two of his melodies survive.

During Cadenet's childhood Raymond V of Toulouse and Bertrand I of Forcalquier went to war over the Vaucluse. Cadenet's father was killed in battle fighting for the count of Forcalquier and the castle of Cadenet was destroyed. Cadenet was taken captive or as a hostage to the court of Toulouse, where he became known after his birthplace, a term which also mean "juniper grove" (cade is Occitan for "juniper"). He rose to prominence in the court under the patronage of several prominent families with close connections to the Cathar movement. According to his late thirteenth-century vida, . . . et el venc bos e bels et courtes e saup ben cantar e parlar, et apres a trobar coblas e sirventes. He became a devoted attendant of the count and countess of Toulouse.

His cansos celebrate love but also criticise the feudal lords for their less admirable behaviour. He was only full of praise for lauzengiers, the spies and eavesdroppers who forced lovers into ever more secrecy. He wrote one sirventes criticising Raymond Roger Trencavel for his poor manners on a visit to the court of the count of Toulouse in 1204. This sirventes is a useful source for the relationship between Toulouse and the Trencavel on the eve of the Albigensian Crusade, as it was written for a contemporary audience and dealt with personal issues. Cadenet also wrote a famous early alba, S'anc fu belha ni prezada, whose music (air) and lyrics are still preserved. The music is of the style of an oda continua hymn. In some of his writings, modern researches have thought to detect the influence of Cathar doctrine. His famous Lo ben e lo mal (The Good and the Bad) divulges a deep sense of guilt towards God and a desire to swap evil and good:

Ben volgra s'esser pogues

tot lo mal qu'ai fait desfar

eˑl be que non ai fait far

Ai! com m'en fora ben pres

siˑl bes fos mals e mals fos bes...

Tant mi sent vas Dieu mespres

qu'eu me cugei deseperar.



I would like, if it could be,

To destroy all the evil which I have made

And do all the good which I have not done

Ah! because it would be pleasing to me

If the good were evil and the evil good. . .

So guilty I feel towards God

That I believe I might despair.

Elsewhere the learned Cadenet borrowed a Classical metaphor, that of the "boat of love, ploughing through the rough weather" from Ovid, and wrote Plus que la naus q'es en la mar prionda / Non had poder de far son dreg viatge. Cadenet elsewhere employs simile and metaphor to compare a beautiful but difficult woman to a pretty flower without seed:

Car es delida

leu flors, on mieills es florida;

q'ela se fraing per nïen

qand so qe mostra desmend.

After the Crusade and the Inquisition, Cadenet took refuge in Spain (either Castile or Aragon, c. 1230), where he had an influence on the court of Alfonso X of Castile. Alfonso's cantiga Virgen, madre gloriosa adapts metric elements from Cadenet's alba. Late in life, after an unhappy falling in love with a novice nun, sources differ as to whether he entered either the Order of the Temple or the Order of the Hospital. He appears to have been serving with the Order in Palestine when he died around 1230, though other sources place him in the Hospitaller establishment at Orange in 1239.

The first modern critical edition of Cadenet's work was published by Carl Appel in German as Der Trobador Cadenet in 1920.

sábado, 7 de octubre de 2023

Arnaud de Marueil. Arnaut de Mareuil, Maruelh, Marolh, Marol, Maroill, Maruoill, Meruoill

Arnaud de Marueil.

Arnaud de Marueil. Arnaut de Mareuil. Maruelh, Marolh, Marol, Maroill, Maruoill, Meruoill


I.

Dona, genser qu' ieu no sai dir,
Per que soven planh e sospir,
Est vostre amicx fis et leials,
Assaz podetz entendre cals,
Mand e tramet salutz a vos;
Mas a sos obs n' es sofraitos:
Jamais salutz ni autre be
Non aura, si de vos no 'l ve.
Dona, loncx temps a qu' ieu cossir
Co us disses o vos fezes dir
Mon pessamen e mon coratge,
Per mi meteys o per messatge;
Mas per messatge non aus ges,
Tal paor ai no us desplagues;
Ans o dissera ieu metes,
Mas tan soi d' amor entrepres,
Quan remir la vostra beutat,
Tot m' oblida quant m' ai pensat:
Messatge trametrai fizel,
Breu sagelat de mon anel;
No sai messatge tan cortes
Ni que mielhs seles totas res.
Cest cosselh m' a donat amors
A cui deman tot jorn secors;
Amors m' a comandat escriure
So que 'l boca non ausa dire,
E no puesc far esdig ni garda
En so que amors me comanda.
Ar auiatz, dona, s' a vos plai,
So que mos breus vos dira lai:
Corteza domn' e conoissens,
E de bon grat a totas gens,
Apreza de totz benestars
En fatz, en ditz et en pessars,
La cortezi' e la beutatz,
E 'l gen parlars e 'l bels solatz,
L' ensenhamentz e la valors,
Li bel ris, l' esgartz amoros,
E l' autre benestan de vos,
Li bon fait e 'l dig agradiu,
Mi fan la nueg e 'l jorn pensiu;
Quan non ai loc de vos vezer,
Joi ni deport non puesc aver;
Non puesc aver joi ni deport.
Peritz soi si non venc al port;
Qu' el loncs espers e 'l greus sospirs,
E 'l trop velhar e 'l pauc dormirs,
E 'l deziriers de vezer vos,
Mi tenon si 'l cor angoissos,
Cen vetz prec dieu la nueg e 'l jor,
Que m do la mort o vostr' amor:
Dona, si m don vostr' amor dieus,
Cen tantz soi mielz vostres que mieus,
Car de vos sai, dona, que m ve
Tot quant ieu fas ni dic de be.
Lo premier jorn qu' ieu anc vos vi,
M' intret el cor vostr' amor si
Qu' un fuec m' avetz lainz assis,
Qu' anc no mermet, pus fo enpris;
Fuecx d' amor escart e destreing,
Que vins ni l' aiga no l' esteing;
Pus fon enpris, pueys no s' esteys,
De jorn en autre dobl' e creys.
E quan me soi de vos lonhatz
Creys e dobla pus l' amistatz:
Mas quan se pot esdevenir
Qu' ieu vos vey, dona, ni us remir,
Soi aissi que mais res no m sen;
Per que sai be qu' es falhimen
Lo reprochiers c' om dire sol,
Que huelhs no vezo cors ne dol;
Lo cors m' en dol, dona, per ver
Quan no us podon miei huelh vezer;
Mas del vezer cosselh no i sai:
Pero mon cor que remas lai,
Lo premier jorn que anc vos vi,
Anc pueis de vos no si parti;
Non si parti de vos un torn:
Ab vos sojorna nueg e jorn
Ab vos esta on qu' ieu m' esteia,
La nueg e 'l jorn ab vos domneia;
Per que m' esdeven mantas vetz,
Qu' en autr' afar pessar no m letz,
Quan cug pensar en autra res.
De vos ai messatge cortes,
Mon cor, qu' es lai vostr' ostaliers,
M' en ven de vos sai messatgiers,
Me ditz e m remembr' e m retray
Vostre gen cors cuendet e gay,
La vostra bella saura cris,
E 'l vostre fron pus blanc que lis,
Los vostres huelhs vairs e rizens,
E 'l naz qu' es dreitz e be sezens,
La fassa fresca de colors
Blanca, vermelha pus que flors,
Petita boca, bellas dens
Pus blancas qu' esmeratz argens,
Mento e gola e peitrina
Blanca com neus e flors d' espina,
Las vostras bellas blancas mas
E 'ls vostres detz grailes e plas,
Pueis la vostra bella faisso
On non a ren de mespreiso,
Los vostres gaps plazens e bos,
E 'l gen solatz e 'l franc respos,
E 'l ben semblan que m fetz al prim
Quan s' esdevenc qu' amdui nos vim;
Quan so m remembr' al cor ni m ditz,
Adoncx remanc si esbaitz
No sai on vauc ni don mi venc,
Meravilh me car me sostenc,
Qu' el cor me falh e la colors.
Si m destrenh, dona, vostr' amors
Tot jorn suefri aital batalha:
Mas la nueg trac peior trebalha;
Que quan me soi anatz jazer,
E cug alcun repaus aver,
E 'l compaigno dormon trestuit,
Que res non fai n' auia ni bruit,
Adoncx me torn e m volv e m vir,
Pens e repens, e pueis sospir;
Soven mi levi en sezens,
Apres m' en retorn en jazens,
E colgui me sobr' el bras destre,
E pueis me vire el senestre;
Descobre mi soptozamen,
Pueis me recobri bellamen;
E quan me soi pro trebalhatz
Ieu get defor amdos mos bratz,
E tenc lo cor e 'ls huelhs aclis,
Mas juntas, deves lo pais
On ieu sai, dona, que vos es;
Tot aiso fas c' auzir podes.
Ai! bona dona benestans,
Si veira ja est fis amans
A son viven lo jorn ni 'l ser
Que, a selat o per lezer,
Vostre gen cors cuend e prezan
Entre mos bras remir baizan,
Huelhs e boca tan doussamen!
Que sol un bais fassa m dels cen,
Et ieu pel joi blasmar m' en lais;
Er ai trop dig, mas no puesc mais,
S' una vetz sola ai parlat
So qu' el cor a mil vetz pensat;
Quant aiso dic, non puesc pus dir,
Clauzi mos huelhs, fas un sospir,
En sospiran vau endormitz;
Adoncx s' en vai mos esperitz
Tot dreitamen, dona, ves vos
De cui vezer es cobeitos;
Tot en aisi con ieu dezir
La nueg e 'l jorn quan m' o cossir,
A son talan ab vos domneya,
Embrass' e baiza e maneya;
Ab que dures aisi mos soms
No volria esser reis ni coms:
Mais volria jauzens dormir
Que velhan deziran languir.
E Rodocesta, ni Biblis,
Blancaflors, ni Semiramis,
Tibes, ni Leyda, ni Elena,
Ni Antigona, ni Esmena,
Ni 'l bel' Ysseulz ab lo pel bloy,
Non agro la meitat de joy

Ni d' alegrier ab lurs amis,
Cum ieu ab vos, so m' es avis.
Per la douzor fas un sospir,
Pueis mi trasail al resperir,
Obri mos huelhs isnelamen,
Gart sai e lai tot belamen,
Trobar vos cug, domna, latz mei,
Mas no vos truep ni no vos vei;
Clauzi mos huelhs e torn ma cara,
Las mas juntas, d' eissa maneira
Vezer si poiria durmir,
Mas ges no i puesc esdevenir;
Ans torn en eyssa la batalha
D' amor que m' aussi e m trebalha.
Dona, no us puesc lo cente dir
De las penas, ni del martir,
Del pantays, ni de la dolor
Qu' ieu trac, dona, per vostr' amor;
Per vostr' amor totz vieus aflam,
Mas per merce, dona, reclam
Que m perdones s' ieu falh ni pec;
Auiatz et entendetz est prec,
Dona, la genser creatura
Que anc formes el mon natura,
Genser qu' ieu non puesc dir ni say,
Pus bela que bels jorns de may,
Solelhs de mars, umbra d' estieu,
Roza de may, pluia d' abrieu,
Flors de beutat, miralhs d' amor,
Claus de bon pretz e crinz d' onor,
Mas de do, capdels de joven,
Sim e razitz d' ensenhamen,
Cambra de joi, loc de domnei,
Dona, mas juntas vos soplei;
E pos sui vostres leialmentz,
Venza us merces e chauzimentz
Que m retengas a servidor,
E prometes mi vostr' amor.
Del plus no us prec, ni no s cove,
Mas tot si' en vostra merce;
C' aissi lais dieus d' amor jauzir:
Mais am de vos sol un dezir,
E l' esperanz' e 'l lonc esper
Que de nuilh' altra son jazer;
E pos de mi vos fas ligansa,
Prometes mi bon' esperansa;
De la promess' aurai confort,
E bon respieg tro a la mort.
Mais vuelh en bon esper morir,
No vuelh dezesperatz languir.
Dona, no us aus de pus preyar,
Mas dieus vos sal e dieus vos gar;
Si us platz, rendetz mi ma salut:
Pus amors m' a per vos vencut,
Vensa us per mi cortesamentz
Amors, que totas causas ventz,
Dompna!

II.

Si cum li peis an en l' aigua lor vida,
L' ai ieu en joy e totz temps la i aurai,
Qu' amors m' a fait en tal domna chauzir
Don viu jauzens sol del respieit qu' ieu n' ai;
Tant es valens que, quan ben m' o cossir,
M' en nays erguelhs e 'n creys humilitatz;
Si s tenon joinz amors e jois amdos
Que ren no i pert mezura ni razos.

Tot autre joy desconois et oblida
Qui ve 'l sieu cors gent e cortes e guay,
Que tan gen sap avinen far e dir
Ab pur plazer tot so que ben estay,
Que hom non pot mal dire ses mentir;
Qu' en lieis es sens, honors, pretz e beutatz:
E se no m val sos gens cors amoros,
Amors n' a tort qui m' en fai enveyos.

Belha domna, cui joys e jovens guida,
Ja no m' ametz, totz temps vos amarai,
Qu' amors o vol ves cui no m puesc guandir;
E quar conois qu' ieu am ab cor verai,
Mostra m de vos de tal guiza jauzir:
Pensan vos bais e us maney e us embraz;
Aquest domneis m' es dous e cars e bos,
E no 'l me pot vedar negus gelos.


Bona domna, de totz bos aips complida,

Tant etz valens part las melhors qu' ieu sai,

Mais am de vos lo talant e 'l dezir
Que d' autr' aver tot so qu' a drut s' eschai;

D' aisso n' ai pro, quar tem el plus falhir,

Pero non sui del tot dezesperatz,
Qu' en ricas cortz ai vist mantas sazos
Paubr' enrequir e recebre grans dos.


Vas lo pays, pros domna issernida,
Vire mos huelhs on vostre cors estai,
E quan de vos plus pres no m puesc aizir,
Ten vos el cor ades, e cossir sai
Vostre gen cors cortes que m fai languir,
Lo bel semblant e 'l deport e 'l solatz,
Lo pretz e 'l sen e las beutatz de vos
Don, pois que us vi, no fui anc oblidos.


Mos Gens Conquis, jois e pretz e solatz
Vos tenon guai vostre pretz e joyos,
Per qu' om no us vei que no s' azaut de vos.


Ves mon Frances vuelh que s n' an ma chansos,

Quar es adregz e francs e larcs e pros.

III.

Belh m' es quan lo vens m' alena
En abril ans qu' intre mays,
E tota la nuegz serena
Chanta 'l rossinhols e 'l jays;
Quecx auzel en son
lenguatge,
Per la frescor del mati,
Van menan joy d' agradatge;
Com quecx ab sa par s' aizi!

E pus tota res terrena
S' alegra, quan fuelha nays,
No m puesc mudar no m sovena
D' un' amor don ieu sui jays;
Per natur' e per uzatge
M' aven qu' ieu vas joy m' acli
Lai, quant fai lo dous auratge
Que m reven lo cor aissi.

Pus blanca es que Elena,
Belhazors que flors que nays,
E de cortezia plena,
Blancas dens ab motz verays,
Ab cor franc ses vilanatge,
Color fresca ab sauras cri:
Dieus que 'l det lo senhoratge
La sal, qu' anc gensor no vi.

Merce fara, si no m mena
D' aissi enan per loncs plays,
E don m' en un bais d' estrena,
E, segon servizi, 'l mays;
E pueys farem breu viatge
Sovendet, e breu cami,
Qu' el sieu belh cors d' alegratge
M' a mes en aquest trahi.

IV.

Belh m' es lo dous temps amoros,

Lanquan lo mons reverdezis,

Per qu' ieu m' alegr' e m' esbaudis

Ab joy de las novellas flors,

E chant d' amor jauzens pel bon esper;

Qu' aissi m' estai mos cors mati e ser

Que d' als no m ve pessamen ni cossires.

En tal domna qu' es belh' e pros
Ai mon entendemen assis,
E sos pretz es tan bos e fis
Qu' en sa beutat gensa valors:
Aisso la m fai plus duptar e temer;
Et on mielhs vey que no m deu eschazer,
M' en creys magers voluntatz e dezires.

Ges no puesc esser oblidos,
Qu' el mon ren tant no m' abelis;
Be m mal menet e be m' aucis,
Quar anc l' a m fes amar amors.
Si m' an li mal abaissat a plazer
Que totz jorns muer e no m' en puesc mover,

Ans m' es sojorns lo solas e 'l martires.

E pero, si 'l bel mals m' es bos,
Grans ops m' auria qu' en gueris,
E silh vas cui ieu sui aclis
Fezes m' ajuda e secors.
Amors! faras ja ren al mieu voler?
Per so, t' en prec, tu qu' o as en poder,
Qu' un pauc ves mi lo sieu coratge vires.


E s' ieu auzes dir quar mi fos
Un ser lai on se desvestis,
Sol que 'l plagues qu' ieu la servis,
No volgra guazardos maiors:
E s' a present, per proar de saber,
Non l' auzava solatz adoncx tener,
Mans jocs y a que valon mais que rires.

Contra 'ls lauzengiers enueyos,
Mal parlans, per qui jois delis,
Volgra que celes e cobris
Son cor quasqus dels amadors;
Que tals es fals lo segles a tener,
E ges ades non deu hom dire ver;
Soven val mais mentirs et escondires.

Lo vers tramet a mi dons per plazer:
Mal o fas, cors, car te potz abstener,
Quant te parli de lieys, que non sospires.


V.

L' ensenhamentz e 'l pretz e la valors
De vos, domna, cui sopley nueyt e dia,
M' an si mon cor duit de belha paria,
On plus me duelh ieu chant e m' esbaudei,
E quar amors mostra totz sos poders
Vas me tot sol que troba plus leyal,
No m val esfors contra lieys ni sabers.

E doncs, domna, valha m vostre secors,
E vensa vos merces e cortezia,
Ans qu' el talans ni l deziriers m' aucia
Del vostre cors gensor qu' el mon estei;
Als vostres laus dir mi sofranh lezers,
Quar tant es rics vostre pretz e tan val,
Sobr' els melhors es eyssausatz et ers.

Domna valens, don dic veras lauzors,
Ren de mon cor non ai mas la bailia,
De vos lo tenc don tot lo mon seria,
S' elh era mieus; e quar soven no us vei,
Lai on vos etz contrasta m mos temers;
Qu' ins en mon cor ieu vos faisson aital
Com ieu vos vi als prims plazens vezers.

Domna, 'ls plazers grazisc e las honors,
E us grazirai totz temps, si tan vivia,
Quar me sufretz qu' en bon esper estia,
E, s' a vos plai, conosc que far o dei;
Doncs, s' aissi muer, que m val mos bos espers?

S' en breu de me pus coralmen no us cal,

Dezesperar me fara 'l non chalers.

Domna, nos tres vos et ieu et amors
Sabem totz sols, ses autra guerentia,
Quals fo 'l covens; no s tanh qu' ieu plus en dia,
Quar vostres suy e per vostre m' autrei;
Si es mos cors en vos joinhz et aders
De fin' amor e de dezir coral,
Qu' en autra part non es ferms mon volers.

D' aisso sai grat als autres trobadors
Que quascus pliu en sos digz, et afia
Que sa domna es la genser que sia;
Sitot s' es fals lurs digz, laus e mercei,
Qu' entre lurs guaps passa segurs mos vers,
Q' us no l' enten ni no so ten a mal,
Quar atressi s cuion sia plazers.

Plus fora ricx de totz entendedors,
Si ieu agues lo joi que plus volria,
De proeza ja par no trobaria,
Ni nulha res non fora contra mei;
E pel gran cor qu' auri' e dels sabers,
De paradis foran mieu li portal,
E mais d' honor no i poiria avers.

VI.

Aissi cum selh qu' ama e non es amatz,
O ai ieu fag qu' ai amat longamen
En un sol luec don ges no m' en repen,
Qu' ans la vuelh mais servir dezesperatz
Que d' autr' aver totas mas voluntatz;
E quar ieu l' am leyalmen, ses engan,
Crei qu' ilh val tan que ja no i aurai dan.

Auzit ai dir, per que m sui conortatz,
Que qui ben sier bon guazardon aten,
Ab qu' el servirs sia en luec jauzen,
Qu' en aissi es trop miels guazardonatz;
Per qu' ieu me sui del tot a vos donatz,
Belha domna, qu' ieu d' als non ai talan
Mas de servir vostre cors benestan.

Mielhs qu' ieu no dic, dona, prec m' entendatz,
Qu' ieu vos am mais mil tans no fatz parven,
E no m' en lais mas per dreg espaven;
Qu' ieu me feira molt de vos plus privatz,
Mas diria hom qu' ieu sui enamoratz;
Pero vers es qu' anc re non amiei tan,
Mas endreg vos eu non aus far semblan.

Vos valetz tan qu' ieu crei que conoscatz
Que mielhs ama selh que pregua temen,
Que no fai selh que pregua ardidamen;
Bona domna, ja aisel non crezatz
Qu' ab engan vai e si es enganatz;
Mas ieu sui selhs que muer temen aman,
Per que no us aus preyar mas en chantan.

Soven m' aven la nueg, quan sui colgatz,
Qu' ieu sui ab vos per semblan en durmen;
Adoncs estauc en tan ric jauzimen,
Qu' ieu non volgra ja esser rissidatz,
Tan cum dures aquel plazenz pensatz;
E quan m' esvelh, cug murir deziran,
Per qu' ieu volgra aissi dormir tot l' an.

Chascun que us ve, domna, sap qu' es vertatz
Que totz bons aibs avetz complidamen;
En vos pot hom trobar beutat e sen,
Pretz e valor, e totz bons faitz onratz:
Per so, en dreit d' amor, vos er peccatz
Del mal qu' eu ai; e per vos muor aman,
Que non fora, se non valgues aitan.

Bona domna, soven sui acordatz
Qu' ie us an vezer, e soven vau duptan
Que no us plagues, per qu' ieu n' ai estat tan.


Seinher Frances, cal que si' abaissatz,
De totz bos pretz vos anatz meilluran
Per dir e far trestot faich benestan.

VII.

Anc vas amor no m puesc re contradire,
Pus anc hi volc son poder demostrar;
Per qu' ieu non puesc sa guerra sols atendre,
A sa merce me ren sos domengiers,
E ja mos cors vas lieys non er leugiers;
Qu' anc nulhs amans pus lo premier conquis,
Ni aquelh eys no fo de cor pus fis.

D' amor no m fenh, ni 'n sui del plus jauzire,
Mas sol d' aitan qu' ab ferm cor et ab clar,
A lei d' aman, mi fai en tal entendre,
De cuy es pretz fis e cars et entiers;
E non er ja per me conquiza estiers,
Si fin' amors, que a mon cor assis,
Lo sieu bel cors per forsa non languis.

Si dieus volgues lo sieu ric pretz devire,
Gran ren pogra d' autras donas honrar;
Tan cum mars clau ni terra pot estendre,
Es lo sieu pretz de totz bos aips premiers;
Et agra m' ops lo jorn, vilas portiers,
Qu' aniei ves lieis, e qu' ieu tan prim no vis;
Que mon saber ai paor que m' aucis.

Bona domna, li plazer e 'l dous rire
E l' avinens respos que sabetz far,
M' an si conquis qu' ad autra no m puesc rendre;
Partira m' en si pogues voluntiers,
Que vostre pretz cre que m' es sobransiers;
Mas en aisso m conort e m' afortis,
Que paratges es vas amor aclis.

Al ferm voler don vos am e us dezire,
Dona, m jutgatz, e si mezura us par
Que us en denha merces al cor deyssendre,
No m' o tuelha paors de lauzengiers,
Que ja negus non er tan plazentiers
Al prim saber, ni lunhdas ni vezis,
Que ja sia de mos afars devis.

Aitan se pert qui cuia plazers dire
Ni lauzenguas per mon cor devinar,
Q' atressi ben e mielhs m' en sai defendre,
Qu' ieu sai mentir e remanc vertadiers:
Tal ver y a qu' es fals e messongiers;
Car qui dis so per qu' amor avilzis,
Vas si dons ment e si mezeis trahis.

Chansoneta, selh cuy es Monpesliers,
Qu' es guays e pros volgra ben que t' auzis,
Mas enans vai lai a mon Gen Conquis.


VIII.

Aissi cum selh que anc non ac cossire
Ni voluntat ni cor ni pessamen
De nulha re, pueis vos vi, mas de vos
Ai ieu estat, domna, tan cossiros
Co us pogues tans de plazers far e dire,
Que una vetz, en trastot mon viven,
Vos fos d' aquo qu' ieu plus dezir servire.

Vas qualque part qu' ieu an ni m vuelf ni m vire,

Bona domna, tan vos am finamen,
Mos cors no s pot per ren partir de vos,
Ans en durmen me vir mantas sazos,
Qu' ieu joc e ri ab vos, e 'n sui jauzire;
Pueis, quan reissit, vey e conosc e sen
Que res non es, torn en plorar lo rire.

E doncx, domna, genser qu' el mon se mire,

Pus aissi sui vostre serf leialmen,
Per chauzimen e per honor de vos
Vulhatz, si us play, qu' el vostre belhs respos
Tengua 'l mieu cor plazen en tal albire,
Que 'l voluntatz qu' ai del vostre cors gen
No l' estengua, ni l' angoissos martire.

Pero plazen e dous, senes devire,
M' en son li mal per los bens qu' ieu n' aten;
E si us plagues qu' ieu agues ren de vos,
Ans qu' om saubes per me que res en fos,
Sapchatz, domna, que m laissari' aucire:
Ja dieus no m do pueis viure lonjamen,
Pus ja serai en re vas vos trayre.

Mais vuelh estar totz temps francx e suffrire,
Quan pus non puesc aver de jauzimen,
Qu' aia 'l solatz e l' aculhir de vos
Qu' anes preyan sai e lai a rescos,
Que ges no m puesc mon coratge devire:
Qu' al mieu albir, qui en dos luecs s' aten
Vas quascun es enganaire e trahire.

De las domnas non s' eschai ges a dire,
Que mainh n' i a que s camjon tan soven
Que dan hi a selh qu' es ses mal cossire.

Domna, lo jorn m' aucietz mantenen
Que ja m trobetz ves vos mas en ben dire.

IX.

Tot quant ieu fauc ni dic que m sia honrat
Me mostr' amors que m' es al cor assiza,
E lai on vey plus ferma voluntat
De pretz conquerr' e de joy mantener,
Esforsi m mais de far e dir plazers;
Quar mezura es e sabers et honors
Qu' om puesc' esser plus plazens als melhors.
Mout fora greus, mas quar ven tant en grat,
Lo mals d' amor franh per si e us e briza,
E 'l gaug que son ab la dolor mesclat
Fan la pena e la fan leu parer:
Qu' ieu fora mortz, mas us jauzens espers
M' a enrequit, gent conortat e sors;
E si 'n trac mal, ieu n' aten gen secors.

Qu' aissi m' a tot amors vout e virat
D' autres afars, e tornat a sa guiza;
Tug silh qu' ieu veg mi semblon folh e fat,
Qu' ab lor non puesc solatz d' amor aver
Per vos, dona, don no part mon volers:
E s' ieu ja 'l cor vir per amar alhors,
No m valha dieus ni merces ni amors.

Mout estai gent franquez' ab gran beutat;

Doncx, si cum etz la genser qu' anc fos viza,

Dona, si us platz aiatz humilitat
De mi que sui totz el vostre poder;
Valha m' ab vos merces e car teners,
Qu' en breu seran mey ris tornat en plors,

Si 'l mieu fin cor no vens vostra valors.


D' amor no m par qu' om puesca far meitat,
Quar, segon dreg, pus es per locx deviza,
D' aqui enan deu aver nom camjat;
Per so no us cal, bona dona, temer
Que ja vas vos tan falha mon sabers,
Qu' els vostres mans no m tenha per senhors,

Neus amaray, si us platz, mos nozedors.

X.

Ses joy non es valors,
Ni ses valors honors,
Quar joy adutz amors,
Et amor domna guaya,
E gayeza solatz,
E solatz cortezia;
Per qu' ieu non vuelh un dia
Viure desconortatz,
Ans on pus suy iratz
Ieu chant e m' asolatz,
Quoras qu' avinen sia.

En joy ai mon esper,
Fin cor, e ferm voler,
E joy no m puesc aver,
Domna, tro qu' a vos playa
Cui me suy autreyatz,
Per aital aventura
Qu' amors m' en assegura,
E vos m' en esfreidatz;
Mas una re sapchatz,
S' amor e mi forsatz,
Mout etz salvatg' e dura.

Chauzimen e merce
Podetz aver de me,
Qu' ie us amarai jasse,
E tot so que m n' eschaya,
Domna, penrai en patz
Aissi cum bos sufrire;
Qu' ie us am tant e us dezire,
Mais m' en platz us somnjatz
De vos, quan sui colguatz,
Que us tengues en mos bratz,
Que d' autra esser jauzire.

Domna, merce vos clam,
Que totz ard et afflam,
Tan de bon cor vos am:
Ai! doussa res veraya,
Quar es tant alt puiatz
Lo dezirs que m turmenta,
Merce us clam, domna genta,
Colors d' autras beutatz,
Que s' ieu orguelh y fatz,
La vostr' humilitatz
Per merce m' o cossenta.

El cor vos mir ades,
E quar vos sui plus pres,
La genser qu' anc nasques,
Prec vos que dan no i aia;
Belha domna, si us platz

Vuelh vostre pretz retraire,
Si qu' ab fin joi s' esclaire
Per vos ma voluntatz;
Qu' en nuls autres pensatz
No fui alezeratz,
Des que ieu vos vi guaire.

XI.

Si m destrenhetz, dona, vos et amors
Qu' amar no us aus, ni no m' en puesc estraire;
L' us m' encaussa, l' autre m fai remaner,
L' us m' enardis, e l' autre m fai temer;
Preyar no us aus per enten de jauzir,
Aissi cum selh qu' es nafratz per murir,
Sap que mortz es, e pero si s combat,
Vos clam merce ab cor dezesperat.

Bona domna, paratges ni ricors,
On plus autz es e de maior afaire,
Deu mais en se d' umilitat aver,
Quar ab erguelh non pot bos pretz caber,
Qui gen no 'l sap ab chauzimen cobrir;
E puois no m puesc de vos amar suffrir,
Per merce us prec e per humilitat
Qu' ab vos trobes qualaquom pietat.

No mi nogua vostra rica valors,
Qu' anc non la puec un jorn plus enans traire;
De pus vos vi, aic lo sen e 'l saber
De vostre pretz creysser a mon poder,
Qu' en manhs bons locs l' ai dig e fag auzir:
E si us plagues que m denhessetz grazir,
No quezira plus de vostr' amistat,
Ans prezera per guazardon lo grat.

Totz los forfaitz e totas las clamors,
En que m podetz acuzar ni retraire,
Son quar m' auzatz abelhir ni plazer
Plus d' autra re qu' ieu anc pogues vezer;
Qu' autr' ochaizo, dona, no m sabetz dir,
Mas quar vos sai conoisser e chauzir
Per la melhor et ab mais de beutat;
Veus tot lo tort en que m' avetz trobat.

Vostre gen cors, vostra fresca colors,
E 'l dous esguartz plazens que m sabetz faire
Vos mi fan tan dezirar e voler,
Qu' ades vos am on plus m' en dezesper;
E si folhei, quar no m' en sai partir:
Mas quant me pens quals etz que m faitz languir,
Cossir l' onor, et oblid la foudat,
E fug mon sen, e sec ma voluntat.

Belhs Carboucles, no us puosc plus de ben dir;
Mas qui 'l marques mentau de Monferrat,
Ja plus no 'l laus qu' assatz l' aura lauzat.

XII.

A guiza de fin amador,
Ab franc cor humil e verai,
Viu sol del bon respieg d' amor
Jauzens, ab greu pena qu' en trai
Mos cors, per que la m fetz chauzir,
Dont hom non pot lauzan mentir,
Ni del be que y es dir el tertz.


Ges no l' aus mostrar ma dolor
Estiers adhorar, quan s' eschai
Qu' ieu la vey, li dic ab temor
Semblans per que sap be cum vai;
E s' ieu en re mensprenc el dir,
Sobretemers me fai falhir,
Que fai humils los plus espertz.

Ailas! qu' en er si no m socor?
Non als, mas deziran morrai;
E doncx aura hi gran honor,
Si per so quar l' am mi dechai!
Ilh en pot ben son cor complir,
Mas non l' er, segon mon albir,
Apres me nulhs amics tan sertz.

Tot ades sopley et azor
Al pays on ma don' estai;
E 'n tenria neys per senhor
Un pastor que vengues de lai
Empero negus no s cossir
Qu' el castelh, on se fai servir,
Ja sia per me descubertz.

Chanso, vai t' en a la melhor,
E di 'l qu' ieu 'l clam merce, s' il plai;
Quan cossir ara sa valor,
Li membre del fin cor qu' ieu l' ai:
Que, si m lais dieus s' amor jauzir,
Semblaria m; tan la dezir,
Ab lieys paradis us dezertz.

Pueys diguas a mon Ben S' Eschai
Qu' en tal son pauzat mei dezir,
S' il puesc a son plazer servir,
De ric guizardon serai sertz.

//

https://es.wikipedia.org/wiki/Arnaut_de_Mareuil

Arnaut de Mareuil (Maruelh, Marolh, Marol, Maroill, Maruoill, o Meruoill) fue un trovador occitano de fines del siglo XII. Su nombre indica que procedía de Mareuil-sur-Belle, actual departamento de Dordogne, en la región del Périgord. De las veinticinco o quizá veintinueve obras que compuso, todas ellas Cançóes (canciones), tan solo han sobrevivido seis con música.

Mareuil en Perigord

La tradición provenzal cuenta que Arnaut era un clérigo de origen pobre. Salió al mundo a vivir de sus letras, se estableció en la corte de Tolosa y posteriormente en la de Béziers. Parece que amó a la condesa Azalais, hija de Ramón V de Tolosa y esposa de Roger II Trencavel. La narración de este amor es el tema de la mayoría de los 31 poemas que nos han llegado de su autoría. Alfonso II de Aragón fue su rival por los afectos de Azalais y, según la razó de unos de los poemas de Arnaut, los celos del rey la persuadieron de romper su amistad con este poeta. Pasó entonces a Montpellier, donde encontró el patrocinio del conde Guillermo VIII.

Arnaut de Mareuil era menos famoso que su contemporáneo Arnaut Daniel (Petrarca los compara y opta por este último), pero destacaba por la elegante simplicidad de la forma y la delicadeza del sentimiento. 
Su cantaire (cantor) y jongleur (juglar) fue el trovador Pistoleta.

https://www.youtube.com/watch?v=XXiUX1R3RCE


L'ensenhaments el pretz e la valors:


Hay otro poeta del siglo XX con el mismo nombre