champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
lunes, 1 de junio de 2026
Sindic - Sizami
sábado, 9 de mayo de 2026
Sedicio, Seditio, Sedicion, Segar, Segador, Segon, Seguel
miércoles, 26 de junio de 2024
Moleste - Molleta
Moleste, adj., lat. molestus, fâcheux, incommode, chagrinant.
Murmurios e moleste e turbolent. Trad. de Bède, fol. 20.
Grondeur et fâcheux et turbulent.
ANC. FR. Si ne fut-il pas à son arrivée importun du commencement ne moleste aux Grecs. Amyot, trad. de Plutarque. Vie d'Antoine.
L'envie, monstre horrible, abominable peste,
Plus que tout autre mal furieuse et moleste.
Scévole de Sainte-Marthe, p. 16.
CAT. Molest. ESP. PORT. IT. Molesto.
(chap. Molesto, molestos, molesta, molestes. Incordio. Molestadó, molestadós, molestadora, molestadores; cansino, cansinos, cansina, cansines; mosca collonera, mosques colloneres.)
2. Molestia, s. f., lat. molestia, ennui, embarras, contrariété.
Garda ti de fol, que non aias molestia. Trad. de Bède, fol. 73.
Garde-toi de fou, afin que tu n' aies pas de contrariété.
ANC. FR. Que il ne li féist moleste.
Tot jors nos avez fet moleste.
Roman du Renart, t. III, p. 138, et t. II, p. 168.
Plusieurs autres honneurs ont jadis esté tornez en molestie.
G. Tory, Tr. des Politiques de Plutarque, fol. 55.
CAT. ESP. PORT. IT. Molestia. (chap. Molestia, molesties.)
3. Molestar, v., lat. molestare, molester.
Molesten lo dit abbat, sos servidors et lo dit monestier.
Tit. de 1440. DOAT, t. CXLII, fol. 220.
Molestent ledit abbé, ses serviteurs et ledit monastère.
Part. pas. Non puesca esser molestat.
Statuts de Provence. BOMY, p. 200.
Qu'il ne puisse être molesté.
CAT. ESP. PORT. Molestar. IT. Molestare. (chap. Molestá: molesto, molestes, moleste, molestem o molestam, molestéu o molestáu, molesten; molestat, molestats, molestada, molestades. Incordiá.)
4. Molestation, s. f., molestation, vexation.
Preservar... de... molestations. Tit. de 1440. DOAT, t. CXLII, fol. 221. Préserver... de... molestations.
Molh, adj., lat. mollis, mou, tendre, doux, souple.
Caudet e molh
Manduc, e lays lo mieu frezir.
Marcabrus: D'aisso laus.
Le pain du fou chaud et tendre je mange, et laisse le mien froidir.
Trop son espes denan,
E mols deves lo trenchan.
Bertrand de Born: Greu m' es.
Sont très épais devant, et mous devers le tranchant.
De cuer que sia mols e plas.
Deudes de Prades, Auz. cass.
De cuir qui soit souple et uni.
Fig. Ans n' a cor plus humil e mol.
Arnaud Daniel: D'autra guisa.
Mais en a le coeur plus humble et mou.
CAT. Moll. ESP. Mole, muelle (mullido, blando; miga). PORT. IT. Molle.
(chap. Moll, molls, molla, molles. v. amollá : amollo, amolles, amolle, amollem o amollam, amolléu o amolláu, amollen; amollat, amollats, amollada, amollades.)
2. Molamen, adv., mollement.
Vigorosamen,
Non de paraula molamen.
Brev. d'amor, fol. 68.
Vigoureusement, non de paroles mollement.
ANC. CAT. Mollament. ESP. Muellemente (mullidamente, flojamente). PORT. IT. Mollemente. (chap. Mollamen, fluixamen.)
3. Molet, adj. dim., mollet.
Es pauc ampla e be moleta.
(chap. Es poc ampla y ben molleta. Mollet.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Est peu ample et bien mollette.
ANC. FR. Puis nous endormirons dessus l'herbe molette.
Ronsard, t. 1, p. 164.
CAT. Mollet. (chap. Mollet, mollets, molleta, molletes.)
4. Molleza, Moleza, s. f., lat. mollitia, mollesse, douceur, souplesse.
En home deu resplandir vertut et forssa, non pas moleza de corruptio ni de frevoleza.
Molleza e tenreza de cor et de cors. V. et Vert., fol. 70 et 12.
En l'homme doit resplendir vertu et force, non pas mollesse de corruption et de frivolité.
Douceur et tendresse de coeur et de corps.
Fluzibilitat et moleza. Eluc. de las propr., fol. 275.
Flexibilité et souplesse.
ANC. CAT. Mollesa. ANC. ESP. Mollez (mullidez). PORT. Molleza.
IT. Mollezza. (chap. Mollesa, molleses.)
5. Amollezir, Amolezir, v., amollir.
Per amollezir vigor et fermetat. Eluc. de las propr., fol. 12.
Pour amollir vigueur et fermeté.
La quals la fay amolezir. Brev. d'amor, fol. 87.
Laquelle la fait amollir.
Part. pas. Dels corns al foc redressatz et amolezitz.
Eluc. de las propr., fol. 239.
Des cornes redressées et amollies au feu.
CAT. Amollir. ANC. ESP. PORT. Amollecer. IT. Ammollire. (chap. Amollá.)
6. Emolezir, v., amollir, adoucir.
Si banha per emolezir la pel.
Trop si emolezish.
Eluc. de las propr., fol. 237 et 99.
Se baigne pour amollir la peau.
Beaucoup s'amollit.
7. Amolegar, v., amollir, ameublir.
Fig. El se laisset cazer als pes de Joseph per vezer si lo poyria amolegar en sa gran ira. Hist. abr. de la Bible en prov., fol. 20.
Il se laissa tomber aux pieds de Joseph pour voir s'il le pourrait amollir dans sa grande colère.
Que non poguesson ni vezer ni auzir ni sentir cauzas delechablas al cors, per que la forssa del cor se pogues amolegar. V. et Vert., fol. 85.
Qu'ils ne pussent ni voir ni ouïr ni sentir choses délectables au corps, par quoi la force du coeur se pût amollir.
Part. pas. Coma cera amolegada per far sagel, e coma bona terra ben amolegada et aparelhada per recebre bona semensa e bonas plantas.
V. et Vert., fol. 36.
Comme cire amollie pour faire sceau, et comme bonne terre bien ameublie et préparée pour recevoir bonne semence et bonnes plantes. ANC. FR Li pria que il refrainsist et amoliast la male volenté de son père. Mais il les sousplia et amolia leur orgueill.
Chron. de Fr., Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 283 et 189.
Moult a dir coeur qui n' amolie,
Quant il trove qui l'en suplie.
Roman de la Rose, v. 3295.
Vous le dites pour moi amolier.
Le Roi de Navarre, chanson t\z.
8. Mollificatiu, adj., mollificatif, adoucissant, émollient, assouplissant.
Am emplastre mollificatiu ayssi cum dyallaquilon ben fayt.
Trad. d'Albucasis, fol. 65.
Avec emplâtre adoucissant comme diachylon bien fait.
Es del estomach mollificativa. Eluc. de las propr., fol. 74.
Est de l'estomac adoucissante.
ESP. IT. Mollificativo. (chap. Amollán, amollans, amollanta, amollantes; afluixán, afluixans, afluixanta, afluixantes.)
9. Mollificacio, s. f., lat. mollificatio, assouplissement, élasticité, souplesse.
Dono a la carn mollificacio. Eluc. de las propr., fol. 117.
(chap. Donen a la carn elastissidat, mollesa. Afluixen, amollen la carn.)
Donnent souplesse à la chair.
- Faiblesse, affaiblissement.
Si es necessari en la malautia de mollificacio del corps.
Trad. d'Albucasis, fol. 4.
S'il est nécessaire dans la maladie d' affaiblissement du corps.
ESP. Mollificación. PORT. Mollificação. IT. Mollificazione.
10. Mollificar, v., amollir, assouplir, adoucir.
Mollificar et recurvar ab foc.
(chap. Afluixá, ablaní, amollá y recurvá, belcá en foc.)
Ab unguens... membres mollificar.
Eluc. de las propr., fol. 62 et 82.
Amollir et recourber avec feu.
Avec onguent... assouplir les membres.
Part. prés. Am aygua tebeza en la qual so coytas erbas mollificants.
(chap. En aigua tibia a la cual són cuites herbes amollans, afluixans, que ablanixen.)
Trad. d'Albucasis, fol. 66.
Avec eau tiède dans laquelle sont cuites herbes émollientes.
Part. pas. Si per saliva no ero preparadas et mollificadas.
Eluc. de las propr., fol. 45.
Si par la salive elles n'étaient préparées et amollies.
La palpebra es mollificada. Trad. d'Albucasis, fol. 16.
La paupière est assouplie.
CAT. Mollificar. ESP. Molificar. PORT. Mollificar. IT. Mollificare.
(chap. Amollá.)
Molher, Moller, Moiller, Moillier, s. f., lat. mulier, femme, épouse.
Portar camiz' ab aur que 'l molher cotz tot l'an.
Sordel: Sel que m.
Porter chemise avec or que la femme coud toute l'année.
Ab las autrui moillers
Faillir non doptei gaire.
Lanfranc Cigala: Oi! maire.
Avec les femmes d'autrui de faillir je ne craignis guère.
No letz a tu aver la moller de to fraire. Trad. du N.-Test. S. Marc, ch. 6.
Il n'est pas permis à toi d'avoir la femme de ton frère.
Fig. El rey d' Arago donet per molher las cansos d'En Guiraut de Bornelh als sieus sirventes. V. de Bertrand de Born.
Le roi d'Aragon donna pour femme les chansons de Giraud de Borneil aux siens sirventes.
- Femelle.
Passer... per sa molher guerreia.
Gal... tant ama sas molhers que, trobada pastura, el las sona, e per que manjo. Eluc. de las propr., fol. 148 et 146.
Le passereau... guerroie pour sa femelle.
Le coq... aime tant ses femelles que, la pâture trouvée, il les appelle, et pour qu'elles mangent.
ANC. FR. Mult out grant duil de sa muillier.
Roman de la Rose, v. 5388.
Et vont devenir moulier,
En filer entre pucelletes.
Villon, p. 36.
Et prendre en pacience
A sa noble mouiller.
Molinet, p. 149.
ANC. ESP. Peor enferma moller.
Ortiz de Zúñiga, Annales de Sevilla.
CAT. Muller. ESP. MOD. Mujer (ANT. Muger). PORT. Mulher. IT. Mogliere, moglie. (chap. Mullé, dona, esposa. Lligí al Fuero de Jaca, si alguna muller que no aia marit...)
2. Molieransa, s. f., mariage, épousaille.
Ara digam de matremonis, so es de las mollieransas.
Trad. du Code de Justinien, fol. 45.
Maintenant parlons de mariages, c'est-à-dire des épousailles.
Liat del no de molieransa. Trad. de Bède, fol. 32.
(chap. Lligat del nugo de matrimoni.)
Lié du noeud de mariage.
3. Molheramen, s. m., mariage.
A nossas ni a molheramens.
Izarn: Diguas me tu.
A noces ni à mariages.
4. Molherar, Moillerar, v., marier, prendre femme.
Ce mot ne se disait que pour l'homme, comme maridar ne se disait que pour la femme, l'un venant de mulierem et l'autre de marem.
Car mais val che ns mollerem.
(chap. Ya que mes val que mos casem.)
Roman de Blandin de Cornouailles.
Car mieux vaut que nous nous mariions.
Part. pas. Que gilozia defendatz
A totz los homes molheratz
Que en vostra terra estan.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Que vous défendiez la jalousie à tous les hommes mariés qui sont dans votre terre.
El coms venc en Bigorre, on a 'l filh molherat. Guillaume de Tudela.
Le comte vint en Bigorre, où il a le fils marié.
Adulteris, es cant homs es molheratz, o femna maridada, o ambidoy o so, e falso lor mariatge. Liv. de Sydrac, fol. 130.
Adultère, c'est quand un homme est marié, ou une femme mariée, ou que tous deux le sont, et faussent leur mariage.
Subst. Si m vol mi dons tener vestit o nut,
Baisan lonc se, en luoc de moillerat.
G. Adhemar: Non pot esser.
Si ma dame veut me tenir vêtu ou nu, me baisant à côté d'elle, en place de mari.
CAT. Mullerar. (chap. Casá, casás, pendre dona; se referix al home, novio, marit, espós.)
5. Amoillerar, v., marier, prendre femme.
Venc se amoillerar a l' Isla, e Venaissi, en Proensa.
V. de Hugues de Pena.
Il vint se marier à l' Île, en Venaissin, en Provence.
ANC. CAT. Amoillerar. IT. Ammogliare.
Molle, s. m., moule.
De cera en molle.
Vodet... son molle de cera.
V. de S. Flors, DOAT, t. CXXIII, fol. 285 et 290.
De cire en moule.
Voua... son moule de cire (son cierge).
(ESP. Molde. Chap. molde, moldes. v. moldejá.)
Molleta, s. f., mollette, sorte de coiffure.
D' ermini, l' apellan molleta.
V. de S. Honorat.
Sur sa tête porte barrette d'hermine, ils l' appellent mollette.
(chap. Molleta, molletes : classe de sombrero, normalmén fet de la pell d' armini, de la familia de les musteles (mustelidae). Pot sé que vingue de mustela, musteleta.)

Héctor Moret Coso tamé ne porte o portáe. En estes selles no li cau la suó als ulls (huelhs etc.) cuan cave la viña. Hectorcico piscinas.
miércoles, 1 de noviembre de 2023
Lambert - La dame Lombarde
Lambert. Couplet en réponse à Bertrand d' Aurel:
Seigner, sel qui la
putia
M' en laissa s' en fai honor,
Qu' eu m' o teing a
manentia
Qui m' en fai prez ni largor,
C' anc a nuill jorn de
ma via
No voill far autre labor...
Lamberti de Bonanel
ou de Buvarel. Dix pièces, la plupart attribuées à d' autres
troubadours: en voici quelques passages:
Ieu sai la flor plus
belha d' autra flor
E plus adreit plazer dels conoyssens,
E deu
portar per dreg maior lauzor
Qu' autra del mon que hom saubes
eslire,
Quar no y falh res de be qu' hom puesca dire,
Qu' en
lieys es sens, honors e cortezia,
Gens aculhirs ab tan belha
paria
Qu' hom non la ve que non si' enveyos
Del sieu ric pretz
poiar entr' els plus pros.
Ieu sai la.
E pois anar no
i puos, per letre
Li voill mandar que sovenir
Li deuria del gen
servir
Qu' ai fat e fatz de bon talen.
D' un saluz.
Pero
no m fai chantar flors ni rosiers
Ni erba vertz ni foilla d'
aiguilen,
Mas sol amors qui ten lo cors jauzen,
Car sobre totz
amadors sui sobriers
D' amar celei cui sui totz domengiers,
Ni
de ren als non ai cor ni talen
Mas de servir son gen cors
covinen,
Gai et adreit, on es mos cossiriers.
Al cor m'
estai.
Millot, III, 417.
Lanfranc Cigala, t. IV. Environ trente
pièces.
En Lanfranc Cigala si fo de la ciutat de Genoa. Gentils
hom e savis fo; e fo jutges cavalliers, mas vida de juge menava. Et
era grans amadors; et entendia se en trobar e fo bon trobador, e fes
mantas bonas cansos: e trobava voluntiers de dieu.
Une de ses
pièces, intitulée Antifena de Lanfranco, commence ainsi:
En
chantar d' aquest segle fals
Ai tant obra perduda
Don tem aver
penas mortals,
Si merces no m' ajuda;
Per que mos chans si
muda
E vuelh l' ofrir
Lai don venir
Mi pot complid'
ajuda,
Sol no m sia irascuda
La maire dieu cui mos chantars
saluda.
En chantar.
Fragments
d' autres pièces:
Entre
mon cor e me e mon saber
Si moc tensos, l' autra nueg que m
dormia,
Del faillimen don si plaingnon l' aman;
Qu' eu dizia
qu' en lur colp' esdeve;
E mos cors ditz: Seingnor, ges eu no 'l
cre,
Ans es amors cil qui fai tot l' engan.
E 'l sens carget
las domnas de faillia;
Et en aissi tenzonem tro al dia.
Entre
mon.
Il indique le départ du roi de France pour la croisade:
Per
que m platz dir laus vertadier
Chantan de tot home valen,
Pero
no m cal gaire soven
D' aital chant aver consirier,
Tan trob om
paucs de cels cui valors plaia.
Mas d' aquels paucs non es razos
qu' om taia
Sos honratz faitz per qu' eu non tairei ges
So que
a faig l' onratz reis dels frances,
Car s' es primiers per far
secors crozatz
Al saint regne on dieus fo mortz e natz.
Quan
vei far.
Jerusalems es luecs desamparatz;
Sabes per que?
car la patz es faillia;
C' aitan vol dir, per dreich'
alegoria,
Jerusalem c' om viz jos de patz;
Mas la guerra dels
dos grans coronatz
A cassada patz d' aqui e d' aillors;
Ni de
voler patz no fan entreseigna...
Grans es lo dols e maior for'
assatz
Dels cavalliers qui son mort en Suria,
Si no 'ls agues
dieus pres en compaingnia;
Mas cels de sai no vey gair'
encoratz
De recobrar las saintas heretatz.
Ai! cavallier, aves
de mort paors!
Eu crei qu' ill Turc fugisson de la 'nseingna,
O
fosson tan com li cerf en Sardeingna
Qu' il troberan a pro de
cassadors;
Mas qui no s mov a pauc d' envazidor.
Si 'l reis
frances non fos acosselhatz
D' aquest secors, gran meravilh'
auria,
Pus dieus l' a dat tan rica manentia;
E si 'l deu far,
fassa 'l secors viatz,
Quar trop val meyns dos quant es trop
tarzatz;
E
'l reis engles aia cor de l' acors,
E del valen rei Richart li
sovenha,
Que pas la mar a poder, e no s fenha,
Quar hom conoys
los amicx fenhedors
E los verays a las coytas maiors.
Dels
Alamans, s' ieu fos lur amiratz,
Tot passera la lur
cavaillairia;
E 'ls Espanhols ges non encuzaria
Sitot an pretz
ves Sarrazis malvatz;
Pero per els no fon ges derrocatz
Lo
sepulcre on dieus fon a recors.
Be m meravilh per qu' hom de crotz
si senha,
Pus non a cor nulhs hom que la mantenha...
Coms
Proensals, tost fora desliuratz
Lo sepulcres, si vostra
manentia
Poies tant aut com lo pretz que vos guia,
Car amatz
dieu, e bonas gens onratz,
E ses biais en totz afars
renhatz...
Mas del passar non ai cor que us destreingna,
C'
obs es que sai vostra valors prodeingna
A la gleiza d' aitals
guerreiadors,
Ja delai mar non queiratz Turcs peiors.
Apostoli,
eu crei que si covenha
Que fassatz patz o guerra qui pro
tenha...
Emperaire, del secors vos sovenha;
Dieus lo vos quier
per qui quascus reis renha,
E fassatz patz de sai, e lai
secors,
Quar ben pot mortz sobr' els emperadors.
Si mos
chans.
Nostrad. 133. Crescimbeni, 92. Bastero, 88. Millot, II,
153. P. Occ. 157.
Lantelm. Couplets en réponse à Lanfranc Cigala:
Lanfranc, qu' ill vostres fals ditz coill
A pauc d'
entendenza,
Qu' ill semblon razains preins en troill
Ples d'
avol crecensa...
Plus est enics d' un en orgoill,
Per que m
faiz temensa
E dizes c' amors vos recoill...
Lanfranc,
de saber no m destuoill
Ni de conoissensa,
E blasma vos quar
blasmar soill
Falsa captenensa,
E vostr' amor fug e
desvoill,
Qu' ieu non ai plivensa,
Quar las lez metez en
remoill
Per folla entendensa,
E faullas d' Estort de
Vertfoill...
Lanfranc qu' ill.
Une tenson avec
Raimond:
Ramond, una dona pros e valens
Ama son druz e 'l fai
d' amor secors
Tan qu' el marit sap cal es lor amors...
Tut
trei an mal et enoi e temensa.
Lo cals dels trei fai plus greu
penedensa,
La domna, o 'l druz, o 'l maritz gelos?
Ramond
una.
Millot, III, 417.
Lantelmet d' Aiguillon. Un
sirvente.
Er ai ieu tendut mon trabuc
Don sueill trair' als
malvas baros;
E trairay n' a un de cor blos
Vueitz d' onor,
plen de nuailha...
Als
enemics son sei hueilh cluc
E contra 'ls amics ve d' amdos
Per
far enjans e tracios...
Anc
als enemics no fes truc
Que no i laises sos compainhos
E 'ls
cavals e las garnisos;
E fa mal quan porta mailha
Ni armas mas
los esperos
Que mais l' an valgut a sazos
Que lansa ni branz
que tailha.
Er ai ieu tendut.
Lanza. Une seule pièce
contre Pierre Vidal:
Emperador avem de tal manera
Que non a sen
ni saber ni membranza;
Plus ibriacs no s' asec en chadera,
Ni
plus volpils no porta escut ni lanza,
Ni plus avols non chaucet
esperos,
Ni plus malvatz no fez vers ni chansos,
Ges non es
meinz mas que peiras non lanza.
Espaza voill que sus pel cap lo
fera,
E darz d' acer voill que ill pertus la pansa,
E brocas
voill que il tragan la lumera,
Pois li darem del vi en luoc d'
onranza,
Un viel capel d' escarlat ses cordos,
E sa lanza sera
uns loncs bastos,
Pois poira anar segurs d' aqui en
Franza.
Emperador avem.
Crescimbeni, 198. Millot, II,
310.
Lemosi, t. IV:
Millot, 418.
Lignauré. Tenson
avec Giraud de Borneil:
Ara m platz, Guiraut de Bornelh,
Que
sapcha per c' anas blasman
Trobar clus, ni per cal semblan;
Aisso
m diatz
Si tan prezaratz
So c' a nos totz es cominal,
Car
adoncx tug foran egal.
Ara m platz.
La dame Lombarde.
Na
Lombarda si fo una dona de Tolosa, gentil e bella et avinens de sa
persona et insegnada; e sabia ben trobar e fazia de las coblas et
amorosas; don Bernautz N Arnautz, fraire del comte d' Armaias, ausi
comtar de las bontatz e de la valor de leis; e ven s' en a Tolosa per
la veser, et estet con ella de grat desmestegessa et enqueret la d'
amor, e fo molt son amic; e fetz aquestas coblas d' ela et mandet las
ades al seu alberg, e pois montet a caval ses la veser, e si s' en
anet in sua tera.
Na Lombarda se fes grans meraveilla quant ella
ausi comtar que Bernautz N Arnautz s' en era andat ses la veser, e
mandet li aquestas coblas.
Nom volgr' aver per Bernard Na
Bernarda,
E per N Arnaut n' Arnauda appellada,
E gran merces,
seigner, car vos agrada
C' ab tal doas domnas m' aves
nomnada;
Voill que m digatz cal mais vos plaz,
Ses cuberta,
selada el mirail, en miraz.
Car
lo mirails e no veser descorda
Tan mon acord c' ab pauc no 'l
desacorda...
Com volgr'.
Bastero, 88. Crescimbeni, 201.
Millot, II, 248.
Maitre. Une tenson avec frère Barte:
Fraire
Berta, trop sai estatz,
E si m fos gent, pezera me
Qu' ieu
cugey morisses desse;
Mas er vey qu' es rejovenhatz,
Per qu'
ieu vuelh c' ades tenhatz
Vostra via per tot on soliatz
Vezer
si ja pro us tenria
L' un de sels que us solian valer...
Vos
eratz per las cortz onratz
E grazitz, per que ieu voldria,
Barta,
si us vengues a plazer,
C' anassetz onrar e vezer
La rica cort
on l' autre van,
Et agratz mi estortz d' afan,
E 'N Joan de
vilania.
Fraire Berta.








