Timó

Timó 

Tomillo

TIMÓ m.

|| 1.   Peça plana de fusta o de metall que va articulada verticalment a l'extrem de popa d'una nau o d'una altra embarcació, i que, girant a dreta o a esquerra a voluntat del qui la governa, fa que el vaixell es desviï cap a una o altra direcció; cast. timón.
Barcha ab timó, doc. a. 1252 (RLR, iv, 256). Los mariners... meten a les naus e als lenys timons per tal que vajen dret per la mar, Llull Cont. 117, 2. Lo maestre qui fa la nau... si conexensa no n'avia, posaria lo timó per arbre e l'arbre per timó, Llull Cont. 266, 19. Nau o leny qui per fortuna de mal temps perdrà alguna exàrcia, axí com són timons e timoneres, Consolat, c. 65. Y amayna tantost fallint lo timó, Proc. Olives 610. Maneig de timó ni vela | aquell mercader no en sap, Costa Trad. 101. Timó de canya: el que es mou mitjançant l'arjau, sia a mà, sia amb guardins. Timó de roda: el que es mou per la rotació d'una roda proveïda de mànecs perquè el timoner la pugui moure fàcilment. Timó de caixa: que té unes peces de fusta a manera de caixó que defensen els guardins. Dos timons de caxa e lo gobern de rode, doc. a. 1433 (Arx. Patriarca de Val.). La galera de Tirant e l'altra... no pogueren prendre en la illa, ans romperen los timons de caxa, Tirant, c. 281. IV timons, ço és, II de roda e II de caxa, doc. a. 1467 (Aguiló Dicc.). Gira 'l govern, | ferma e baxa | timons de caxa, Spill 12754. Timó de taló: el que té la cara de proa recta i la de popa corbada. Timó de rella: el que té una prolongació a la part baixa en direcció a proa, la qual prolongació sobrepassa la línia baixa de la quilla (Val., ap. Misc. Fabra 321). Fer timó: estar un home vora la canya o la roda del timó per dirigir aquest. Canviar el timó: tirar la canya del timó a la banda oposada a aquella en què estava. Servar el timó: dirigir-lo. Servau el timó ab tanta prudència, Passi cobles 4. per anal.: a) Peça plana mòbil, situada a la part posterior del buc d'una aeronau, que serveix per a mantenir o modificar la direcció d'aquesta.—b) Instrument o peça amb què es governa el moviment d'una màquina.
|| 2. Espigó de carro (Cerdanya); cast. timón. Timó forcat: Temo furcatus,Pou Thes. Puer. 57. Los dos brassos del timó de una carreta, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Espigó d'arada (val.); cast. timón.
|| 4. fig. Govern, direcció d'una activitat, d'un negoci, etc. Vós l'excellent sou timó de ben viure, Trobes V. Maria [190]. Has sabut trobar el timó de la vida, Oller Febre, i, 29.
|| 5. fig. Nas gros. ¿Quant t'han d'escapsar es nas? ¿No estàs empeguehit de passetjar aquest timó?, Roq. 14.
    Etim.: del llatí temōne, mat. sign. ||1.

2. TIMÓ m.

|| 1. Farigola || 1 (Solsonès, Urgell, Ll., Segarra, La Litera, Conca de Barberà, Ribera d'Ebre, País Valencià); cast. tomillo. Tot hom qui tayl timó, eura ne salse de altri, que pach de ban II sous, doc. a. 1393 (BABL, xii,195). Saboriga e sàluia e ginesta e orengua e timó e ruda, Micer Johan 324. Ab cendra de timons crematz, Tres. Pobr. 32. Sobre el timó i l'agrella, Carner Monj.10.
|| 2. Tomaní (Alt Empordà, Garrotxa, Montseny); cast. cantueso.
|| 3. a) Timó blanc o Timó mascle: labiada de l'espècie Teucrium polium, subespècie capitatum (Horta, Corbera d'Alzira, Riba-roja).—b) Timó mascle: labiada de l'espècie Teucrium polium, subespècie polium (Tivissa, Horta, Corbera d'Alzira).—c) Timó mascle: labiada de l'espècie Teucrium polium, subespècie luteum (Berga, Garrotxa, Conca de Barbera), La mateixa subespècie s'anomena timó ver (Terra Alta, ap. Masclans Pl. 201).—d) Timó mascle: labiada de l'espècie Teucrium aureum (Vayreda Cat. Flòr. 418).
|| 4. a) Timó mascle: futàcia de l'espècie Dictamnus hispanicus (Batea, ap. Masclans Pl. 201).—b) Timó reial o Timó de llei: rutàcia de l'espècie Dictamnus albus; cast. fresnillo. (V. gitam).
|| 5. Timó negre (Ripollès, Garrotxa) o Timó de prat (val.): serpoll.
|| 6. Timó de jardí: sajolida. Saduricha
    Etim.: del llatí *thymōne derivat de thymus, mat. sign. ||1.

Thymus es un género con alrededor de 1500 especies[2] de plantas aromáticas herbáceas y perennes, conocidas comúnmente como tomillo, de la familia de las teneadas (Lamiaceae). Son nativas de las regiones templadas de Europa, África del Norte y Asia. Varios miembros del género, entre los cuales el más conocido y especie tipo es Thymus vulgaris, se cultivan como condimento y planta ornamental

Timó

Timó,

castellano tomillo, farigola català de Barchinona

Nombre común en español con el que se conocen a diversas plantas del género Thymus, de la familia de las labiadas (Lamiales : Lamiaceae).
El más común y conocido es Thymus vulgaris, que se emplea como condimento y como planta medicinal. Los tomillos son plantas perennes, de tallo leñoso, de escasa altura, que viven en suelos pobres y pedregosos de regiones secas. Sus hojas son diminutas y poseen esencias aromáticas.

Traducciones

Francés: thym (fr), serpolet (fr) Gallego: tomiño (gl), serpol (gl) Griego: θυμάρι (el), θύμος (el)

Inglés: thyme (en) Polaco: macierzanka (pl)

2. TIMÓ m. || 1. Farigola   https://oc.m.wiktionary.org/wiki/pòta

Del latin fericula («planta sauvatja»).

|| 1 (Solsonès, Urgell, Ll., Segarra, La Litera, Conca de Barberà, Ribera d'Ebre, País Valencià); cast. tomillo.

Tot hom qui tayl timó, eura ne salse de altri, que pach de ban II sous, doc. a. 1393 (BABL, xii, 195). (N. E. Esta tilde de timó parece que se la han inventado.)

Saboriga e sàluia e ginesta e orengua e timó e ruda,
Micer Johan 324. Ab cendra de timons crematz, Tres. Pobr. 32. Sobre el timó i l'agrella, Carner Monj.10. || 2. Tomaní (Alt Empordà, Garrotxa, Montseny); cast. cantueso. || 3. a) Timó blanc o Timó mascle: labiada de l'espècie Teucrium polium, subespècie capitatum (Horta, Corbera d'Alzira, Riba-roja).
—b) Timó mascle: labiada de l'espècie Teucrium polium, subespècie polium (Tivissa, Horta, Corbera d'Alzira).
—c) Timó mascle: labiada de l'espècie Teucrium polium, subespècie luteum (Berga, Garrotxa, Conca de Barbera), La mateixa subespècie s'anomena timó ver (Terra Alta, ap. Masclans Pl. 201).
—d) Timó mascle: labiada de l'espècie Teucrium aureum (Vayreda Cat. Flòr. 418). || 4. a) Timó mascle: futàcia de l'espècie Dictamnus hispanicus (Batea, ap. Masclans Pl. 201).
—b) Timó reial o Timó de llei: rutàcia de l'espècie Dictamnus albus; cast. fresnillo. (V. gitam).

|| 5. Timó negre (Ripollès, Garrotxa) o Timó de prat (val.): serpoll. 
|| 6. Timó de jardí: sajolida. Etim.: del llatí *thymōne derivat de thymus, mat. sign. 

Timó, per a llaurá, camatimó.

CAMATIMÓ m. Barra llarga que forma la part anterior de l'arada i va unida directament a l'aixanguer del jou; cast. timón.

Que tot hom... puxa tallar o fer tallar camatimons, dentals et mànechs de xada, doc. a. 1341 (BABL, xi, 411). Dos quamatimons, doc. a. 1565 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Fon.: kamətimó (Vic, Barc., Igualada, Eiv.); kamatimó (Ll., Pla d'Urgell, Calasseit, Ribera d'Ebre, Maestrat). Etim.: compost de cama i timó.

http://dcvb.iecat.net/PopUpImage.asp?img=Imagefiles/b10fp286.gif

Peça plana de fusta o de metall que va articulada verticalment a l'extrem de popa d'una nau o d'una altra embarcació, i que, girant a dreta o a esquerra a voluntat del qui la governa, fa que el vaixell es desviï cap a una o altra direcció; cast. timón. 

Barcha ab timó, doc. a. 1252 (RLR, iv, 256). Los mariners... meten a les naus e als lenys timons per tal que vajen dret per la mar, Llull Cont. 117,

2. Lo maestre qui fa la nau... si conexensa no n'avia, posaria lo timó per arbre e l'arbre per timó, Llull Cont. 266, 19. 
Nau o leny qui per fortuna de mal temps perdrà alguna exàrcia, axí com són timons e timoneres, Consolat, c. 65. Y amayna tantost fallint lo timó, Proc. Olives 610. Maneig de timó ni vela | aquell mercader no en sap, Costa Trad. 101. 

Timó de canya: el que es mou mitjançant l'arjau, sia a mà, sia amb guardins. Timó de roda: el que es mou per la rotació d'una roda proveïda de mànecs perquè el timoner la pugui moure fàcilment. Timó de caixa: que té unes peces de fusta a manera de caixó que defensen els guardins. Dos timons de caxa e lo gobern de rode, doc. a. 1433 (Arx. Patriarca de Val.). La galera de Tirant e l'altra... no pogueren prendre en la illa, ans romperen los timons de caxa, Tirant, c. 281. IV timons, ço és, II de roda e II de caxa, doc. a. 1467 (Aguiló Dicc.). Gira 'l govern, | ferma e baxa | timons de caxa, Spill 12754. Timó de taló: el que té la cara de proa recta i la de popa corbada. Timó de rella: el que té una prolongació a la part baixa en direcció a proa, la qual prolongació sobrepassa la línia baixa de la quilla (Val., ap. Misc. Fabra 321). Fer timó: estar un home vora la canya o la roda del timó per dirigir aquest. Canviar el timó: tirar la canya del timó a la banda oposada a aquella en què estava. Servar el timó: dirigir-lo. Servau el timó ab tanta prudència, Passi cobles 4. per anal.: 

a) Peça plana mòbil, situada a la part posterior del buc d'una aeronau, que serveix per a mantenir o modificar la direcció d'aquesta.

—b) Instrument o peça amb què es governa el moviment d'una màquina.

 || 2. Espigó de carro (Cerdanya); cast. timón. Timó forcat: Temo furcatus, Pou Thes. Puer. 57. Los dos brassos del timó de una carreta, Lacavalleria Gazoph.

 || 3. Espigó d'arada (val.); cast. timón. 

 || 4. fig. Govern, direcció d'una activitat, d'un negoci, etc. Vós l'excellent sou timó de ben viure, Trobes V. Maria [190]. Has sabut trobar el timó de la vida, Oller Febre, i, 29. 

 || 5. fig. Nas gros. ¿Quant t'han d'escapsar es nas? ¿No estàs empeguehit de passetjar aquest timó?, Roq. 14. 

Etim.: del llatí temōne, mat. sign. ||1.

romé y timó?

- Mira fill, los dits de la ma se diuen: dit gros, índice, romé, timó y dit menut o meñique.

- romé y timó?

- Sí, los que li donen gust al conill.

 

Rosmarinus officinalis, conocida popularmente como romero en España, es una especie del género Rosmarinus perteneciente a la familia Lamiaceae, cuyo hábitat natural es la región mediterránea.

Thymus o tomillo, timó en chapurriau, es un género con alrededor de 215 a 350 especies de hierbas y subarbustos perennes de la familia de las Lamiáceas (antes, Labiadas).
Son nativas de las regiones templadas de Europa y Asia, África del Norte y Groenlandia.​

Varios miembros del género, son plantas aromáticas entre los cuales el más conocido y especie tipo es Thymus vulgaris que se cultiva como condimento, planta medicinal y planta ornamental.

timó

timó, salsa, salséte de pastó.  

 

 

 

tomillo salsero: recibe este nombre porque los pastores la utilizaban para condimentar las sopas, se usa también para aliñar las aceitunas, para curar llagas en la boca, etc.
https://es.wikipedia.org/wiki/Thymus

 

Los farigoleros y farigoleres del área metropolitana de Barchinona li diuen farigola.

Romé y timó

aigua

AIGUA

del portant aygua boteylaria

DCVB:

(amb ses variants dialectals aiga, aigo, àuia). f.: cast. agua.

I. Líquid format de dos volums d'hidrogen i un volum d'oxigen. Li pot tolre son vi e darli ayga, doc. a. 1204 (Miret Templers 546). En pa et en aygua, id. (ib. 544). En axí com la superficients del cors continent l'aygua dona color per tota l'aygua en la superficients damunt e dejús e en lo mig de l'ayga, Llull Cont. 320, 22 Les neus e les aygues qui son en los puigs, Llull Felix, pt. iv, c. 10. No havem de possessions tant que'n puscam pagar l'ayga que despenem, Decam., jorn. 8a, nov. 9a. Com mes aygua hi lançen més s'ençenen, Tirant, c. 10. Evitar de dir... ayguo per dir aygua, Fenollar Regles 105. Serà l'ayga claríssima, Verdaguer Idilis. L'aigua es designa amb diverses denominacions adjectives, segons les circumstàncies: a) Segons la seva procedència, l'aigua s'anomena aigua de pluja o del cel si és caiguda dels núvols, i aigua de vena si és treta de corrents subterranis; aigua de corriola és la de pou o cisterna (Escrig-Ll. Dicc.); aigua de sang, la que s'ha de poar a braços (Aguiló Dicc.).—b) Per la seva composició, es diu aigua clara la que no té mescla de substàncies estranyes, aigua salada la que prové de la mar i conté una alta proporció de sal, i aigua dolça (ant. aigua dolç) la que no té sal en quantitat apreciable a la sabor. Han franquea de pescar... en aygua dolç et en salada, Cost. Tort, I, i, 7.—c) Per son moviment, és diu aigua corrent la que es mou per la força de gravetat; aigua morta és la que està aturada (Rib. d'Ebre); aigua viva és la que brolla naturalment; a l'Empordà es diu també aigua viva l'aigua corrent conduïda per canonades; aigua embassada és la que està continguda en una cavitat o depòsit i no té moviment. Vena abundant, plena d'aygues vivens, Spill 14343. Que regan les aygues vives, Penya Poes. 329.—d) Per les seves condicions de potabilitat, es diu aigua potable o aigua bona la que és bona per beure, i aigua crua o aigua salmàtica (Gir.) o aigua molla la que no és bona. A l'Empordà també es diu aiga dolça l'aigua dels pous que no és gaire bona.—e) Per son grau de temperatura, a més de les denominacions generals de aigua freda, aigua fresca, aigua teba, aigua calenta, aigua bullent, etc., hi ha els noms de aigua blana, sinònim de aigua teba (Puigcerdà), i aigua creixent que és l'aigua calenta que s'empra per pastar (Eiv.).—f) Aigua serenada: aigua que ha estat exposada a la serena (Mall., Men.). «Aigo fresca serenada | poada amb un poalet | per dar beure a N'Aguedet | qui té s'homo a sa Planada» (cançó pop. men).—g) Aigua del ferro: aigua d'una font ferruginosa.—h) Àuia de sol: aigua escalfada per l'acció del sol (Gandia). i) Aigua beneita o aigua beneïda, i en rossellonèsaigua senyada: aigua que ha rebut la benedicció ritual. Un scolà anaua demanant per les cases de les gents, gitant-los l'aygua beneyta per les dites cases,Eximplis, i, 313.

II. Especialment: 

|| 1. L'aigua de la mar o d'un riu. a) Fer aigua: deixar entrar l'aigua una embarcació. Quan foren en la mar la cocha faya aygua molta, Jaume I, Cròn. 104. Tapar una aigua: tapar l'obertura per on entra aigua. Obrir una aigua: començar una barca a fer aigua. Embarcar aigua: entrar la mar per l'orla d'una embarcació.—b) Aigües del timó: la part de la mar en què es troba submergida la pala del timó.—c) Seguir les aigües a una barca: navegar o nedar en la mateixa direcció que ella segueix, per popa i molt de prop. Guanyar les aigües: passar davant una embarcació a altres (Cat.). Agafar aigües: allunyar-se de terra una embarcació, a fi que, amb vent contrari, se pugui fer un bon bord de terra, cenyint ferm (St. Feliu de G.). Tenir aigües: tenir forària, esser lluny de terra una barca per poder voltejar lliurement o «guanyar» qualsevol obstacle (St. Feliu de G.). «Ja tenim prou aigües per a doblar el cap de Tossa». 

|| 2. La pluja. En aquest any hi haurà moltes aygües, Faules Isòp. 14. Veuràs qu'ab una bona aygo tot se compondrà, Penya Poes. 16. Aigua de canal o aigua de bambolla: pluja forta (Bal.). «Jo voldria que plogués | i fés aigo de bambolla, | que ses taronges de Sóller | es torrent les mos dugués» (cançó pop. de Felanitx). Aigua de cargols: pluja de poca intensitat (Morella). Aigua fina (Tortosa), aigua moraleta (Maestrat): pluja menuda, suau, però espesseta. Aigua menudeta: plugina (Biar). 

|| 3. Riu. E dix don Ato que passaria l'aygua, Jaume I, Cròn. 29. Prop de huna aygua gran hon pescadors pescauen, doc. segle XIV (BSAL, x, 55). Un pont qui staua damunt una gran aygua, Eximplis, ii, 212. Passa l'aygua aquesta nit, Verdaguer Idilis. Aigua amunt: seguint la direcció contrària a la de l'aigua del riu. Aigua avall: seguint la mateixa direcció de l'aigua d'un riu. 

|| 4. ant. Aiguavés, pendent d'una coberta d'edifici. E sia cuberta a dues aygues, Eximenis Crestià, c. 293 (Congr. Hist. 809). «Una casa a dues aigües».

III. per extensió: Compost líquid on predomina l'aigua. Benjuí, ambre, aygues, almesch, Spill 2675. 

|| 1. Aigua almescada: mescla d'aigua i almesc. Batejaren lo duch e la duquesa... ab aygua almescada sobre lo cap, Tirant, c. 207. 

|| 2. Aigua-amidó: mescla d'amidó i aigua, que s'empra per fer posar ben enravanada la roba (Mallorca). 

|| 3. Aigua ardent: V. aiguardent. 

|| 4. Aigua blanca: solució d'acetat de plom en aigua. 

|| 5. Aigua blava o aigua del cel: solució de sulfat d'aram. 

|| 6. Aigua bòrica: solució d'àcid bòric en aigua. 

|| 7. Aigua bovina: ant., aigua medicinal reconfortant. Porà pendre una tauleta del present letouari ab dos culleretes de aygua bouina, Alcanyís Reg. pest. 21. 

|| 8. Aigua bullida: sopa feta amb llesques de pa, un raig d'oli, un all i aigua calenta (Perpinyà). A Menorca se'n diu oliaigu. 

|| 9. Aigua carmelitana: V. el || 16. 

|| 10. Aigua cordial: aigua mesclada amb altres substàncies que tenen virtut per confortar el cor. Per ll-liures aygues cordials, doc. a. 1474 (BSAL, iii, 24). 

|| 11. Aigua de capolls: La una [ampolla] plena de aygua de capols, Inv. Exarch. 

|| 12. Aigua de castanyes: cafè massa clar (or.). 

|| 13. Aigua de ferro: aigua dins la qual posen ferros roents i els hi deixen, i que serveix per donar força a aquell qui en beu (Mall., Men.). 

|| 14. Aigua de la puda, o del sofre, o aigua pudosa: aigua mineral sulfurosa que es troba prop d'Olesa de Montserrat i fa una gran fetor. 

|| 15. Aigua de la Reina d'Hongria: alcoholat de romani. 

|| 16. Aigua del Carme o aigua carmelitana: alcoholat de tarongí. 

|| 17. Aigua del cel (V. el || 5). 

|| 18. Aigua de les tres nous: aigua que s'obté de la destil·lació de les flors masculines del noguer, de les nous mig fetes i de les ja quasi madures. 

|| 19. Aigua de malves: cocció de malves que es dóna a les ovelles per qualsevol malaltia (Pinyana). 

|| 20. Aigua de mil flors: aigua que es destil·la de les buines de bou. 

|| 21. Aigua de pa: líquid que resulta de bullir aigua amb trossos de pa (Eiv.). 

|| 22. Aigua de colònia: líquid d'olor agradable, que es prepara dissolent essències en alcohol. 

|| 23. Aigua de Sant Josep: dissolució que s'aplica a curar malalties dels ulls. 

|| 24. Aigua d'escorça o aigua vermella: producte de la destil·lació d'escorça, que s'empra per assaonar les pells (Igualada). 

|| 25. Aigua d'espart: ant. líquid que feia tornar foll el qui en bevia. Faé la maluestat de donar aygua de spart mesclada ab la beguda del dessus dit rey Bamba per faerlon tornar foll, Boades Feyts 84. 

|| 26. Aigua d'olor: alcohol de perfumeria. 

|| 27. Aigua encantada: estalactita (Vendrell);—met., brou o cuinat massa clar (Llofriu). 

|| 28. Aigua gelada: beguda gelada (així anomenaven antigament el que avui es diu simplement gelat). Un esplendit y regalat refresch de diferents confitures y aigues gellades, doc. a. 1679 (arx. mun. de Castelló). Vos convidam a prende aygo gelada, Roq. 23. 

|| 29. Aigua oxigenada: peròxid d'hidrogen. 

|| 30. Aigua panada: aigua amb substància de pa per haver bullit amb crostons de pa (Pobla de L., Falset). 

|| 31. Aigua que no banya: nom vulgar del mercuri (Mall.). 

|| 32. Aigua rosada: (ant.) o aigua de roses: aigua-ros. La malaltia del meu fret se cové a guarir ab la calor del teu terrat, e aquella de la tua calor ab la frescor de la odorant aygo rosada, Decam., jorn. 8.a, nov. 7.aAigua sedativa, o més vulgarment aigua sanativa: solució de substàncies estimulants i resolutives en certa quantitat d'aigua. 

|| 33. Aigua timolada: solució de timol en aigua. 

|| 34. Les quatre aigües: barreja d'aiguanaf, ginesta, fonoll i tarongina, o de quatre aigües aromàtiques destil·lades, que s'usa com antiespasmòdic.

IV. Secreció líquida del cos. Especialment: 

|| 1. Saliva. Assò me fa venir la aygua a la boca, Lacavalleria Gazoph. 

|| 2. Orina. Feu venir molts metges fisichs, e guardarenli lo pols e les aygues,Eximplis, i, 53. Molts metges... guardant e palpant aquella e la sua aygua, Jacob Xalabín 2. 

|| 3. Llàgrimes. Aygua del meu cor puja als meus ulls, Llull Blanq. 4. Y 'ls vostres vlls estilen tan gran aygua, Passi cobles 150. Comansa lo Rey molt a pansar an tal pansament qals huls li vangran en aygo, Graal 13. L'aygua dels hulls res tan dolç no m'apar, Ausias March xciii. «S'ui me fa aigo»: l'ull me plora (Esporles). 

|| 4. pl. Líquid amniòtic. Trencar (o rompre) les aigües: acte de rompre's l'àmnios i sortir el líquid amniòtic, poc abans del part (Cat.). 

|| 5. Aigua congelada: (ant.) malaltia dels falcons i altres aus carnisseres; cast. agua vidriada. Faç als falcons o als oçells vna malaltia en lo cap a la qual dien aygua congelada, Anim. cassar, 45 v.o

V. pl. Línies ondulades que fa la superfície de certs cossos naturals o artificals i que imita en certa manera les ones d'aigua. Un cobrecalis de tafeta de ayguas vert brodat de flors. doc. a. 1746 (arx. de Montblanc). Fan aigües principalment els marbres, el nàcar, moltes classes de llenya, robes de seda, etc.

    Loc.—a) Esser aigua una cosa: esser cosa de poca substància o sense valor (Cat.).—aa) Esser clar com l'aigua, o més clar que l'aigua: esser molt clar i evident.—b) Estar a pa i aigua: no prendre altre aliment que pa i aigua, sia per càstig imposat, sia per penitència voluntària. Si pagar no'ls pot, stara L jorns a pa e a aygua, doc. a. 1377 (BABL, i, 410). Darli abstinencia e afflicció de vigilies, de dejunis en pa e aygua,Sermo St. Pere 129.—bb) Trencar l'aigua: menjar una bocinada abans de beure aigua, perquè aquesta no faci mal (Olot).—c) Negar a algú s'aigo i es foc: negar-li tot auxili i procurar llevar-li totes les defenses (Mall.).—cc) Posar-se un glop d'aigua dins sa boca: abstenir-se de parlar (Mallorca).—d) No guanyar, algú, l'aigua que beu: no merèixer paga, o no cobrar la paga que es mereix (Cat.). «¡Malaguanyada l'aigua que beu!»: ho diuen d'una persona inútil (Cat.).—dd) Arrancar aigua: obtenir un resultat difícil (Cat.). Veurem si entre tots arrenquem aigua, Oller Pap. 97.—e) Garbellar bé l'aigua a algú: complimentar lo molt (Llofriu).—ee) Rentar la cara amb aigua bruta: afalagar enganyosament algú, fer-li la bona amb hipocresia (Tarragona).—f) Ballar l'aigua davant a algú: procurar complaure'l, afalagar-lo (Barc., Mall.). «Som un pobre estudiant | que no puc 'pendre de lletra; | vós ne sou causa, amoreta, | que em ballau l'aigo davant» (cançó pop. de Manacor).—ff) Esser com aigua de cistella: esser fugisser, esmunyidís, que no s'atura allà on ho posen (Castelló).—g) Saber per on se'n va l'aigua: saber per on s'escolen els diners, en què es gasten (Llofríu).—gg) Tirar aígua al foc: procurar apaivagar odis o rancors (Barcelona, Empordà).—h) Esser com l'aigua de bacallà: no fer bé ni mal, esser inútil i inofensiu (Olot). També diuen: «esser com l'aigua de Besalú, que no fa mal ni bé a ningú».—hh) Fer venir l'aigua a la boca: fer venir gran desig d'una cosa (Barc.).—i) Treure l'aigua clara d'una cosa:trobar-ne l'explicació, aclarir-ne el misteri (Valls, Bal.).—ii) A bones aigües: a bon preu, en bones condicions d'adquisició (Mall.). «Si jo en trobava, de blat, a bones aigos, en compraria» (Mall.).—j) Fondre's com la sal en l'aigua: esvair-se fàcilment (Barc., Gir.).—jj) Anar-se'n tot en aigua: estar remull de suor (Barc.).—l) Anar (oenviar) allà on l'aigua es fon: anar o enviar a mal viatge, desitjar que algú se'n vaja i no torni (Lleida). «¡Ja fosses allà on l'aigua es fon!» (Lleida).—ll) Passa'n aigua!: ho diuen irònicament quan algú trenca una cosa involuntàriament (Barc., Gir.)—m) Aigua va!: ho diuen per avisar que van a llançar alguna cosa perillosa per als altres (Cat., Val.).—mm) Semblar (algú) que no és per aigua enterbolir: esser de bona intenció aparent, dur la malícia amagada (Barc.).—n) Passar per aigua alguna cosa: rentar-la de pressa, sense mirar-s'hi gaire; met., fer una cos de pressa i malament.—nn) Fer l'aigua tota clara: treballar en va (Barc.).—o) Esser baixes les aigües d'algú: esser dolent el seu estat. Les sues aygues son baixes, ell se troba reduhit en apreto, Lacavalleria Gazoph.—oo) No trobar aigua a la mar: no trobar, per curtor o falta d'enginy, una cosa que està a la vista (Barc., Bal.).—p) Fer anar l'aigua al seu molí (Barc.), o dur s'aigo an es seu cap-rec (Mallorca): atreure cap a si el profit d'alguna cosa.—pp) Pendre l'aigua de lluny, o pendre l'aigua molt alta: començar la relació d'una cosa per son primer principi (Barc.).—q) Portar aigua a la mar: dur una cosa allà on ja n'hi ha prou;—met., voler ensenyar al qui sap més (Barc.).—qq) Saber (o no saber)per quines aigües navega una cosa: saber o no per on va, on és (Mall., Men.). Per quines aygos navega sa vigilancia, Roq. 3.—r) Estar a mitges aigües de fer una cosa: estar inclinat a fer una cosa, sense acabar-se de resoldre. Y a mitges aygües estigué de tornar a posar la llosa, Víct. Cat., Cayres 118.—rr) Fer retxes dins s'aigo: esforçar-se en va (Mall., Men.).—s) Pendre aigo: fugir embarcat (Mall.).—ss) Fer aigua: entrar aigua dins una embarcació per alguna obertura del buc;—met., anar malament una empresa, córrer perill. Li desitjam que no fassa aygo, Ignor. 58.—t) Anar aigua avall: fracassar, afonar-se una empresa o institució (Empordà).—tt) Anar calçat per aigua: anar molt equivocat (Bal.).—u) Ofegar-se en poca aigua: retre's o considerar-se impotent davant dificultats petites.—uu) Nedar entre dues aigües: estar indecís;—obrar de dues maneres a fi d'acontentar dues classes oposades de persones.—v) Anar aigo amunt com madò Bernada o com Na Ramanyola: anar contra corrent, al revés dels altres (Palma).—vv) Estar aigua a coll, o amb aigua fins a coll o amb l'aigua fins al coll: estar molt apurat, impotent per véncer el perill o les dificultats. —w) A flor d'aigua: en la superfície de l'aigua. Entre escuma a flor d'aygua un pal ovira, Atlàntida, introd. —ww) Aigo se n'ho ha duit: ho diuen parlant d'una cosa que s'és abolida o ha desaparegut del tot (Mall.).—x) Faltar a algú s'aigo d'es créixer: esser massa petit (Mall.).—xx) Faltar a algú una aigo, o s'aigo de's 'bril, o s'aigo d'es granar: faltar-li enteniment, esser curt de gambals (Mall., Men.). Hey ha qualcú que li manca una bona aygo, Ignor. 73. An es ciutadans los falta una aygo de bona criansa, Roq. 43.—y) Donar l'aigua per amor de Déu: ploure molt.—yy) Esser tot bona aigua: esser inofensiva una cosa que semblava molt perillosa. «Prou estava espantat, però tot va esser bona aigua» (Cardona, Solsona).—z) Esser rebut o esperat com l'aigua de maig: esser molt ben rebut.—zz) Curar-se o anar-se'n amb aigua beneita: esser una cosa molt fàcil de curar o de posar-hi remei. Tot s'en pot anar amb aygo beneyta, Aguiló C., Rond. de R., 4.

    Refr.—a) En elogi de l'aigua: «L'aigua és la millor beguda» (Manresa); «Aigua pura no té pecat» (Men.); «L'aigua fa la vista clara» (Barc., Manresa); «Aigo fresca fa bon ull» (Mall., Men.); «S'aigo fa net» (Mall.); Quan renyen un infant perquè s'embruta, ell contesta: «L'aiga fa net i el sol eixuga», o bé «L'aiga fa net i la mare renta» (Llofriu).—b) En menyspreu de l'aigua, els afectats de vi diuen: «L'aigua pels bous» (Cat., Bal.); «L'aigua fa granotes» (Penedès); «L'aigua fa barrancs» (Empordá); «L'aigua fa escòrrecs» (Tarr.); «L'aigua espatlla els camins» (Empordà); «L'aigua dóna quartanes» (Cat.).—c) «Aigua freda i pa calent, causen dolor al ventrell» (Gir.).—d) «Aigua bullida allarga la vida» (Cat., Bal.). «L'aigua bullida allarga la vida; i si altre no fa, mulla lo pa» (Manresa).—e) «L'aigua pudenta fa la roba lluenta»: es refereix a l'olor de sabó (Rubí).—f) «Qui es nega, no mira de quina aigua beu» (Cat.).—g) «Ningú pot dir: d'aquesta aigua no beuré» (Cat., Val., Bal.); «Mai diguis: d'aquesta aigua mai no beuré» (Ross.); «No es pot dir mai: d'aquesta aigua no beuré, per térbola que sigui» (Empordà); «Nengú pot dir d'esta aigua no beuré, per térbola que sia» (Vinaròs).—h) «Al malalt que ha de viure, s'aigua li és medecina» (Mall.).—i) «L'aigua sempre va allà on n'hi ha més» (Cat.); «S'aigo va allà on n'hi ha més» (Cat.); «S'aigo va allà on n'hi ha molta» (Mall.): ho diuen parlant de gent que, essent ja rica, adquireix més riquesa per herència o per cas fortuït.—j) «S'aigua sempre cau allà on és més baix» (Mall.); «S'aigo s'escola a sa part més baixa» (Mallorca): ho diuen per significar que la culpa de molts se sol carregar al més pobre o al qui té més pocs mitjans de defensa.—k) «S'aigo no se perd tota per un lloc»: ho diuen per significar que generalment la culpa no és d'un tot sol, sinó de les dues parts (Mall.).—l) «Aigua passada no mou molí» (St. Feliu de P., Vinaròs, Val.); «Aigua passada lo molí no mou» (Valls); «D'aigo passada, molí no mol» (Manresa, Mall.); «Aigua passada no mol molí» (Solsona).—ll) «Aigua que corre, no porta verí» (Manresa); «Aigua corrent, a merda no sent» (Manresa); «Aigua corrent, no fa mal a la gent» (Manresa); «Aigua corrent, no mata la gent» (Valls); «Aigua corrent, és de bon bevent» (Valls); «Aigua corrent, merda bevent» (Tarr.); «Aigua lenta, mal estorrenta» (Manresa); «Guarda't d'aigua que no corr» (Mall.); «Guarda't d'aigua que no corre i de dona que no resa» (Mall.); «No't fiis d'aigua que no corri, ni de gat que no mioli» (Olot, Empordà, Vallès, Barcelona); «Guarda't d'aigua que no corre, perquè, en córrer, fa sargall» (Men.); «Déu ens guard de l'aigua mansa, que la corrent ella passa» (València); «Guarda't de l'aigua mansa, que la corrent ella passa» (Vinarós).—m) «Qui aigua atura, blat mesura» (Gir., Barc.); «Qui aigua detura, olives mesura» (Gomis, Met. 132).—n) «A un negat dau-li aigua».—ny) «Aigua cau, senyal de pluja» (Cat.); «Aigo cau, pluja segura» (Mall.); «Aigua de bombolles, pluja d'estones» (Gir.); «Aiga bombollada, aiga de durada» (Empordà); «Aiga embutllofada, pluja assegurada» (Pineda); «Aiga embutllofada sol ser de durada» (Pineda); «Aigo de burcany, dura tot l'any» (Men.).—o) «Aigua de gener, omple bótes i graner» (Cat.); «Aigua de gener, sempre fa bé» (Cat.); «Aigo de gener, umpl ses bótes i es graner» (Men.); «Aigua de febrer, bona per lo sementer» (Cat.); «Aigua en febrer, ordi en graner» (Cat.); «Aigua de març, herba als sembrats» (Cat.); «Aigua d'abril, cada gota en val mil» (Cat.); «Aigua pel maig, mal pels animals» (Cat.); «Aigua per Sant Joan, celler buit i molta fam» (Gomis Met. 116); «Aigo d'agost, mel i most» (Martorell); «Aigua de Sant Magí, no dóna pa i lleva vi» (Men.); «Aigua de Sant Trimfà, lleva vi i no dóna pa» (Men.); «L'aigua per Sant Urbà, lleva vi i no dóna pa» (Mall.); «Aigo per Sant Urbà, lleva oli i vi i no dóna pa» (Eiv.).—p) «Aigua als òrdins, que els blats se sequen»; ho diuen parlant del qui aplica remei allà on no cal (Val.).—q) «Aigua i fems fan miracles» (Gomis, Met. 133).—r) «Qui aigo aboca aviat, no umpl, i roman banyat»: vol dir que les feines precipitades no solen sortir bé (Santanyí).—s) «S'aigo i es foc, només juguen a un joc» (Men.).—t) «Gat escaldat, aigo freda tem» (Mall.).—u) «Tot se compondrà amb una bona aigo» (Mall., Men.).—v) «Qualque cosa té s'aigo, quan la beneeixen» (Mall.).—x) «Damunt figues, beu aigo i no te'n rigues» (Mall.).

    Cult. pop.—Hi ha algunes creences populars referents a l'aigua. Segons el poble català, beure aigua en dejú allarga la vida. A l'Empordà, quan un beu a galet, un altre li talla el raig amb el dit, bo i dient: «Aigua tallada no fa mal». Quan l'aigua del pou és térbola, senyala pluja (Llofriu). Quan plou i l'aigua fa bambolles, és senyal que plourà molt. A l'aigua beneita el poble li atribueix virtuts medicinals; a Mallorca diuen que, si se renten la cara amb aigua beneita del dissabte de Pasqua, se guarden de treure pigues.

    Fon.: áјɣwə (Escaldes, Oliana, Figueres, Caldes de Mal., Granollers, Terrassa, Vilafr. del P., Tarr., Vila d'Eiv.); áјɣwa (Andorra la Vella, Enviny); áјɣwo (Pobla de S., Torre de C.); áјɣwɛ (Sort, Tremp, Balaguer, Artesa, Ll.); áјɣwa (Isavarri, Esterri, Boí, Vilaller, Tamarit, Morella, Benassal, Gandia); áјɣwe (Fraga); áјɣə (Perpinyà, Prada, Noedes, Elna, Formiguera, Oleta, Arles, Ribesaltes, Cotlliure, Fontpedrosa, Prats de M., Montlluís, Sallagosa, Angustrina, Porté, Puigcerdà, Martinet, La Seu d'U., St. Llorenç de M., Bagà, Ripoll, Ribes, Camprodon, Olot, Figueres, Capmany, Amer, St. Feliu de G., Llofriu, Torelló, Arbúcies, St. Bartomeu del G., Solsona, Calaf, Terrassa, Granollers, Barc., Igualada, Vilafr. del P.); áјɣa (Andorra la Vella); áјɣe (Pobla de L.); áјɣɔ (La Llena); áјɣo (Cadaqués, Palma, Inca, Manacor, Pollença. Llucmajor); áјɣu (Pla de Manlleu, St. Jaume dels D., Castellví, Sant Pere de Ribes, Sóller, Costitx, Menorca, pagesia d'Eivissa, Alguer); ǽјɣu (Son Servera); áwia (Llucena, Alzira, Val., Sueca, Gandia, Ibi, Benissiva, Benilloba, Dénia, Pego, Alcoi, Alacant); έwјa (Benissa, segons BDC, ix, 8).

    Intens.: aigüeta, aiguassa, aiguota, aiguerulla, aiguinyola.

    Etim.: del llatí aqua, mat. sign.

Ferir - Ferrigola

Ferir, v., lat. ferire, frapper.

E m play quan vey grans colps ferir.

Boniface de Castelane: Guerra e trebalhs.

Et me plaît quand je vois frapper grands coups.

En quelques temps, et surtout au présent de l'indicatif, il prend quelquefois l'i avant l'e.

Per ver sabran qual son li colp qu'ieu fier.

P. Vidal: Drogman (Drogoman).

Ils sauront vraiment quels sont les coups que je frappe.

El feric sobre els. Philomena. 

Il frappa sur eux. 

Fig. M'abric sai on sol non fer.

P. Fabre d'Usez: Quan pes. 

Je m'abrite ici où le soleil ne frappe. 

Aquest' amors me fier tan gen 

Al cor d' una doussa sabor.

B. de Ventadour: Non es. 

Cet amour me frappe si gentiment au coeur d'une douce saveur.

Le participe passé est en IT ou en UT:

Que l' aion batut e ferit.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Qu'ils l'aient battu et frappé. 

Fo si malament e nafratz e ferutz.

Guillaume de Tudela. 

Fut si méchamment et blessé et frappé. 

ANC. FR. Qant il de riens mestier auroient 

De cete verge en mer ferroient... 

Si tost con en la mer feri, 

Une brebiz fors en sailli.

Roman du Renart, t. I, p. 3. 

On guygne, on rit, on fiert ou frappe. Coquillart, p. 169.

Tu as ferut ta maissele.

Anc. trad. du Psaut. Ms. n° 1, ps. 3. 

Li reis meismes fu feruz, 

E de sun cheval abatuz.

Roman de Rou, v. 9134.

Il vindrent ferant des esperons vers nous. Joinville, p. 34.

CAT. ANC. ESP. Ferir. ESP. MOD. Herir. PORT. Ferir. IT. Ferire. 

(chap. Ferí: ferixgo o ferixco, ferixes, ferix, ferim, feriu, ferixen; ferit, ferits, ferida, ferides.)

2. Ferimen, s. m., frappement, percussion, choc, concours.

Delhs ferimens dels pieytz... resondia tota la valh. Philomena.

Des frappements des poitrines... retentissait toute la vallée.

Votz es so en l' ayre per feriment de la lengua.

Per lor fort feriment et collizio.

Eluc. de las propr., fol. 45 et 131.

Voix est son en l'air par percussion de la langue.

Par leur fort choc et collision.

Suaus ferimens de dictios. Leys d'amors, fol. 110.

Doux concours de mots.

ESP. Herimiento. PORT. IT. Ferimento. (chap. Ferimén, cop, percussió.)

3. Feridor, s. m., frappeur, batteur.

Ab lui s'en van bel feridor de lansa. 

B. Zorgi: Non laissarai. 

Avec lui s'en vont beaux frappeurs de lance. 

ANC. ESP. Feridor. ESP. MOD. Heridor. PORT. Feridor. IT. Feritore. 

(chap. feridó, feridós, feridora, feridores.)

4. Contraferir, v., contre-frapper. 

Part. prés. Mas la quarta e la quinta que 'l son contraferens,

S'acordon per descort.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Mais la quarte et la quinte qui lui sont contre-frappant, s'accordent par dissonnance.

5. Referir, v., refrapper, frapper de nouveau, à son tour.

Cum fo de Peleus la lansa,

Que de son colp non podi' om guerir,

Si per eys loc no s'en fes referir.

B. de Ventadour: Ab joi. Var. 

Comme fut la lance d'Achille, vu qu'on ne pouvait guérir de son coup, si on ne s'en fit refrapper au même lieu.

Hom selcla e referish los tonels. Leys d'amors, fol. 130.

Ou cercle et refrappe les tonneaux. 

Si un home vol ferir de la ma, et yeu lo voli referir d' una lansa.

L'Arbre de Batalhas, fol. 135.

Si un homme veut frapper de la main, et je le veux refrapper d'une lance.

ANC. ESP. Qui arramar quisier faz lo tu referir. 

Mas fue arriedo parte ricamente referido. 

Pausona si pudiese querria los referir. 

Poema de Alexandro, cop. 59, 983 et 159.

6. Entreferir, v., entre-frapper.

Se van entreferir ab mal cor e felo. Guillaume de Tudela. 

Se vont entre-frapper avec courage méchant et félon.

S' entreferran feramens,

Co fai lo fozer can dissen.

Los XV Signes de la fi del mon. 

Ils s' entre-frapperont durement, comme fait la foudre quand elle descend. 

Part. pas. Ab aquestas paraulas, si son entreferut.

Roman de Fierabras, v. 1609. 

A ces paroles, ils se sont entre-frappés. 

ANC. FR. Si tost s'en vont entreferir.

Roman du Renart, t. III, p. 262.

CAT. Entreferir.

 

Ferm, adj., lat. firmus, ferme.

Los teules que son fagz de brac... los fay tornar durs e ferms coma peyra. 

Tor fermada sobre ferma roca. V. et Vert., fol. 66.

Les tuiles qui sont faites de fange... les fait devenir dures et fermes comme pierre.

Tour affermie sur ferme roche. 

Fig. En autra part non es ferms mos volers. 

Arnaud de Marueil: L'ensenhamentz. 

Ma volonté n'est point ferme en autre part. 

Lai on vey plus ferma volontat.

Arnaud de Marueil: Tot quant ieu. 

Là où je vois plus ferme volonté. 

Subst. Passem lai, qu' el ferms e 'l conoissens 

Nos guizara, lo bon papa Innocens. 

Aimeri de Peguilain: Ara parra. 

Passons là, vu que le ferme et le savant, le bon pape Innocent nous guidera. 

ANC. FR. Tenons ferm ce que vos ferez. Villehardouin, p. 7.

Très ferm habitacle.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie. Cant. de Moyse.

Tant que certain e ferm le rendent.

B. de S. Maure, Chron. de Norm., fol. 21. 

CAT. Ferm. ESP. PORT. Firme. IT. Fermo. (chap. Firme, firmes : segú, segús, segura, segures.)

2. Fermamen, adv., fermement.

Aquel qui la non estai fermament. Poëme sur Boèce. 

Celui qui n'est pas là fermement. 

Prometem fermamen per stipulacio.

Tit. de 1233. DOAT, t. CXXIV, fol. 163.

Nous promettons fermement par stipulation.

CAT. Fermament. ESP. PORT. Firmemente. IT. Fermamente. (chap. Firmemen : seguramen.)

3. Fermalh, Fermal, s. m., boucle, collier, fermoir.

Sa cara, sos fermals e sos fres. V. de S. Honorat.

Sa face, ses boucles et ses freins.

S'ieu n'agues o joya o fermalh,

Pus fora ricx d'un amiralh.

Lamberti de Bonanel: S'a mon. 

Si j'en eusse ou joyau ou boucle, plus je serais riche qu'un émir.

Fermals d'argent blanc.

Statuts de Montpellier du XIIIe siècle.

Fermoirs d'argent blanc. 

ANC. FR. Fermeil que l'en met à la poitrine des femmes.

Glos. gall. lat. Carpentier, t. II, col. 438. 

Bien paré de courroie, de fermail et de chapel d'or. 

Joinville, p. 21.

Lui attachèrent un fermail moult richement garny de pierrerie.

Hist. de Gérard de Nevers, p. 68.

4. Fermalhamen, s. m., boucle, agrafe. 

Ja non auran pro botos... 

Ni auran pro fermalhamen.

Brev. d'amor, fol. 129. 

Jamais n'auront assez de boutons... ni n'auront assez de boucles.

5. Fermazo, s. f., assurance, traité.

Tuit l'autre baro 

Que m feron fermazo. 

Bertrand de Born: Ges no mi. Var. 

Tous les autres barons qui me firent assurance.

6. Fermalha, s. f., fiançaille, accordaille, traité.

O sia qu'ela aia paire, o sia que non, ja no valrian las fermalhas.

Trad. du Code de Justinien, fol. 45. 

Ou soit qu'elle ait père, ou soit que non, jamais ne vaudraient les accordailles. 

ANC. FR. Combien que les fiensailles ne fermailles n'eussent pas esté sur ce faites. Lett. de rém. de 1363. Carpentier, t. II, col. 386.

7. Fermansa, s. f., assurance, garantie. 

Det l' anel de son det per fermensa e per segurtat.

V. de R. Jordan. 

Donna l'anneau de son doigt pour assurance et pour sûreté.

Ieu non ai plus ni gatge ni fermansa. 

G. Faidit: De solatz. 

Je n'ai plus ni gage ni assurance. 

El o deu promettre per stipulazon, e donar bona fermansa.

Trad. du Code de Justinien, fol. 5. 

Il le doit promettre par stipulation, et donner bonne garantie. 

CAT. Fermansa.

8. Fermesa, s. f., fermeté, assurance, garantie.

Ha, per sa natura, dureza, fermeza.

Eluc. de las propr., fol. 158. 

A, par sa nature, dureté, fermeté. 

Per mais de fermesa, ieu dich... ay facha aquesta presen polissia de ma man propra. Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 230. 

Pour plus de garantie, moi dit... j'ai fait cette présente police de ma propre main. 

CAT. Fermeza. ESP. PORT. Firmeza. IT. Fermezza. (chap. Firmesa, seguridat, estabilidat, etc.)

9. Fermador, s. m., garant, témoin. 

D'aquest sacrament so... fermador. 

Tit. de 1139. Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 244.

De ce serment sont... garants. 

PORT. Firmador. (chap. Firmadó, afirmadó, testimoni, testigo.)

10. Ferma, s. f., ferme, demeure, loge.

Maiso lur cove a bastir, 

Que hom apella per so ferma. 

Aqui, l' adobatz sa ferma 

Granda e larga, de tal guiza 

Que non tema plueia ni biza.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Il convient de leur bâtir une maison, que pour cela on appelle ferme.

Là, vous lui arrangez sa ferme grande et large, de telle manière qu'il ne craigne pluie ni bise. 

Fig. Hieu am mi dons, car m'es capdels e ferma.

G. Anelier de Toulouse: Vera merce. 

J'aime ma dame, car elle m'est cheptel et ferme.

Ab totas fermas et estacatges que seran necessarias.

Tit. de 1274. DOAT, t. CXXX, fol. 57.

Avec toutes fermetures et attaches qui seront nécessaires.

11. Fermage, s. m., fermage.

Aia Pons de Mondragon la moltura e 'l fermage.

Tit. de 1225. Arch. de l' Arch. de l'archev. d'Arles.

Que Pons de Mondragon ait la mouture et le fermage.

12. Fermaria, s. f., forteresse.

Car dizetz qu' ieu romanda en esta fermaria.

Roman de Fierabras, v. 2883. 

Parce que vous dites que je reste en cette forteresse.

13. Fermetat, s. f., lat. firmitatem, fermeté, assurance, forteresse.

Per fermetat de possessio. Philomena.

Pour assurance de possession.

Constancia, so es fermetat e bon perpauzamen.

V. et Vert., fol. 64. 

Constance, c'est fermeté et bonne résolution. 

O gienhs o defensios, 

O castelhs o fermetatz.

Cadenet: Amors e com. 

Ou engins ou défenses, ou châteaux ou forteresses.

ANC. FR.

Enforchie est de turs e d'altres fermetez. 

Roman de Rou, v. 4161.

Mes chastiax et mes fermetez.

Roman du Renart, t. III, p. 233. 

Et y avoit cinq fermetez, car c'estoit une ville forte à merveilles.

Monstrelet, t. II, fol. 196.

14. Fermar, v., lat. firmare, affermir, fixer. 

Pot ben fermar la terra que m soste.

Albertet: Destreitz d'amor. 

Peut bien affermir la terre qui me soutient. 

Va fermar los ginols en terra.

Hist. abr. de la Bible, fol. 60. 

Va fixer les genoux en terre.

Qui son vilan non aerma, 

En deslialtat lo ferma.

Bertrand de Born: Mout mi plai.

Qui ne ruine pas son vilain, l' affermit en déloyauté.

Del albre vos ai dihtz yeu, 

Qu'en terra no s ferma ni vieu. 

Brev. d'amor, fol. 4.

Je vous ai dit touchant l'arbre, qu'il ne s'affermit ni vit en terre.

- Fiancer.

Car nuls om non pot fermar molier, si el a mens de VII ans.

Trad. du Code de Justinien, fol. 45.

Car nul homme ne peut fiancer une femme, s'il a moins de sept ans. Substantiv.

El escrid' a s'amia: No duptetz, ma fermada! 

Roman de Fierabras, v. 2787. 

Il crie à son amie: Ne craignez, ma fiancée! 

Part. pas. Que no s deslatz

Lo plaitz fermatz.

Perdigon: Entr' amor. 

Que le plaid fixé ne se diffère. 

En amor de Dieu son fermatz. V. et Vert., fol. 32. 

Sont affermis en l'amour de Dieu. 

CAT. Fermar. ANC. ESP. PORT. Firmar. IT. Fermare. (chap. Firmá.)

15. Fermamen, Firmamen, s. m., lat. firmamentum, firmament. 

An vist un' estela cazer del fermamen. V. de S. Honorat. 

(chap. Han vist un estrel caure del firmamén; una estrella, un estel.)

Ont vu une étoile choir du firmament. 

Be s pot fermamen apellar.

Brev. d'amor, fol. 25. 

Se peut bien appeler firmament. 

Lo caps es redons com lo firmamens. Liv. de Sydrac, fol. 10.

Le chef est rond comme le firmament.

- Assurance.

Lo fermament de son coratge orrezet per amonestassio del serp.

Declar. de motas demandas. 

Souilla l'assurance de son courage par l'instigation du serpent.

- Fortification.

Novelament garnida de novels fermamens. Guillaume de Tudela.

Nouvellement garnie de nouvelles fortifications. 

CAT. Firmament. ESP. Fermamento, firmamiento (firmamento). 

PORT. Firmamento. IT. Fermamento. (chap. Firmamén, firmamens.)

16. Affirmatio, s. f., lat. affirmatio, affirmation, assurance.

Maior affirmatio de so qu'om ditz,

Doas negatios, segon lati, fan affirmatio.

(chap. Dos negassions, segons lo latín, fan afirmassió.)

Leys d'amors, fol. 124 et 99. 

Plus grande affirmation de ce qu'on dit. 

Deux négations, selon le latin, font affirmation. 

CAT. Afirmació. ESP. Afirmación. PORT. Affirmação. IT. Affermazione. (chap. Afirmassió, afirmassions; v. afirmá: afirmo, afirmes, afirme, afirmem o afirmam, afirméu o afirmáu, afirmen; afirmat, afirmats, afirmada, afirmades.)

17. Affermadura, s. f., garantie, attestation.

Presa et recebuda la deita affermadura.

Tit. de 1330. Bordeaux, bibl. Monteil. 

Prise et reçue ladite garantie.

18. Affirmatiu, adj., lat. affirmativus, affirmatif.

Aprop, locutio affirmativa.

Se podon dire li dig verset per paraulas affirmativas.

Leys d'amors, fol. 99 et 152. 

Après, locution affirmative.

Lesdits versets se peuvent dire par paroles affirmatives.

CAT. Afirmatiu. ESP. Afirmativo. PORT. Affirmativo. IT. Affermativo.

(chap. Afirmatiu, afirmatius, afirmativa, afirmatives.)

19. Affermar, v., lat. affirmare, affirmer, affermir, assurer.

Om just non deu trianza far

Entre jurar et afermar. 

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

L'homme juste ne doit pas faire distinction entre jurer et affirmer.

Ganre y ac d' autres guirens 

Que affermero veramens 

Que Crist era vera propheta.

Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

Y eut beaucoup d'autres témoins qui affirmèrent véritablement que Christ était vrai prophète.

Afermo e manteno lor folias. Liv. de Sydrac, fol. 41. 

Affermissent et maintiennent leurs folies. 

ANC. FR. La paiz fu afermée, ki gaires ne dura. Roman de Rou, v. 901.

Bien s'est amours afermée 

En mon cuer à long séjour.

Roman du châtelain de Coucy, v. 396. 

ANC. CAT. Affermar. CAT. MOD. ESP. Afirmar. PORT. Affirmar.

IT. Affermare. (chap. Afirmá, assegurá, fé firme, firmá un documén.)

20. Cofermatio, Cofermacio, Confirmation, s. f., lat. confirmationem, confirmation.

Per maior cofermatio. Leys d'amors, fol. 124. 

Pour plus grande confirmation. 

A confirmation d'aizo... Augustin, al libre... Doctrine des Vaudois.

En confirmation de ceci... Augustin, au livre... 

Quitanssa, confirmation, ratiffication.

Tit. de 1308. DOAT, t. CLXXV, fol. 299. 

Quittance, confirmation, ratification.

- Sacrement de la confirmation.

Los VII sagramens de la sancta glieya... La sancta cofermacio.

(chap. Los set sagramens de la santa iglesia... La santa confirmassió.)

V. et Vert., fol. 5. 

Les sept sacrements de la sainte église... La sainte confirmation.

CAT. Confirmació. ESP. Confirmación. PORT. Confirmação. 

IT. Confermazione. (chap. Confirmassió.)

21. Confermament, Cofermamen, s. m., confirmation.

Los quals lausament, confermament. 

Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 230. 

Lesquelles approbation, confirmation. 

Carta del cofermamen de las honors.

Cartulaire de Montpellier, fol. 160. 

Charte de la confirmation des honneurs.

ANC. ESP. Confirmamiento. IT. Confermamento. (chap. Confirmamén, confirmamens; v. confirmá: confirmo, confirmes, confirme, confirmem o confirmam, confirméu o confirmáu, confirmen; confirmat, confirmats, confirmada, confirmades.)

22. Confermatiu, Cofermatiu, adj., lat. confirmativus, confirmatif, confortatif. 

Cant es confermativa.

Leys d'amors, fol. 131. 

Quand elle est confirmative. 

De sanetat cofermativa. Eluc. de las propr., fol. 73.

Confortative de santé.

ESP. PORT. Confirmativo. IT. Confermativo. (chap. Confirmatiu, confirmatius, confirmativa, confirmatives.)

23. Confermatori, Confirmatori, adj., confirmatif.

Ayssi meteysh pot hom trobar los rims en ori, coma: auditori... confermatori. Leys d'amors, fol. 151.

(chap. Aixina mateix pot hom trobá les rimes en ori, com: auditori, confirmatori.)

On peut de même trouver les rimes en oire, comme: auditoire... confirmatif.

Letras confirmatorias.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. CLXXII, fol. 320.

Lettres confirmatives. 

CAT. Confirmatori. ESP. Confirmatorio. (chap. Confirmatori, confirmatoris,  confirmatoria, confirmatories.)

24. Confermar, Cofermar, Confirmar, v., lat. confirmare, confirmer, établir, affermir, appuyer.

Elh do d'aquestas ciutats vos confermi. Philomena.

Je vous confirme le don de ces cités. 

Quar vilas, pus si conferma 

En tan ferm loc, si referma.

Bertrand de Born: Mout mi plai.

Car vilain, quand il s'établit en si ferme lieu, se raffermit.

Las condemnations, las quals... se confirman.

Statuts de Provence, BOMY, p. 5. 

Les condamnations, lesquelles... se confirment.

- Conférer le sacrement de la confirmation.

Confirmacios que fay l' evesques e lo fron d'ome o de femna, can lo conferma.

Des sept Sacrements en provençal, fol. 58. 

Confirmation que fait l'évêque sur le front d'homme ou de femme, quand il le confirme.

Part. pas. El decret confermat. Vie de S. Trophime. 

Le décret confirmé.

Son per gratia cofermat

Tan que no podo far peccat.

Brev. d'amor, fol. 24. 

Sont affermis par la grâce tellement qu'ils ne peuvent faire péché.

Preicatios de preveire deu esser cofermada per obras.

Trad. de Bède, fol. 55.

Prédication de prêtre doit être confirmée par œuvres.

ANC. FR. Otroi e conferm chele meisme vente. 

Charte de la commune d' Hesdin. 

Mes François, qui, d'ancienne coustume, ont que il soient vainqueurs, se confermèrent et se joindrent ensemble.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 185. 

ANC. CAT. Confermar. CAT. MOD. ESP. PORT. Confirmar. IT. Confermare. (chap. Confirmá, confirmás.)

25. Desfermar, v., ouvrir, renverser, ébranler, détacher. 

Ela venc a la carcer, si la fetz desfermar.

Roman de Fierabras, v. 2078.

Elle vint à la prison, se la fit ouvrir.

Si 'l mon pogues desfermar,

E far l' en abis deissendre.

B. Zorgi: S'ieu trobes.

Si je pusse ébranler le monde, et le faire descendre en l'abîme.

Fig. Al jove rei d' Arago, que conferma

Merce e dreg, e malvestat desferma. 

G. Anelier de Toulouse: Vera merce. 

Au jeune roi d'Aragon, qui affermit merci et justice, et renverse la méchanceté.

Part. pas. Mon desfermat cor, fals e fer.

P. Fabre d'Usez: Quan pes qui. 

Mon coeur ébranlé, faux et dur. 

ANC. FR. Et Yfame reprend la clef,

Maintenant l'uis li defferma.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 459.

L'or peut un huis de fer, ce dit-on, deffermer. 

Œuvres de Du Bellay, fol. 358. 

Si l'ovreient é défermeient.

Marie de France, t. II, p. 430. 

CAT. Desfermar. IT. Differmare.

26. Eferm, Enferm, adj., lat. infirmus, infirme, malade.

O es eferms, o a afan agut. Poëme sur Boèce. 

Ou il est infirme, ou il a eu chagrin. 

Ad home enferm, la carns de molto es plus sana.

Liv. de Sydrac, fol. 80. 

Pour l'homme malade, la chair de mouton est plus saine. 

Fig. La terra sera enferma per la calor de l'estieu.

(chap. La terra estará dolenta per la caló del estiu.)

Liv. de Sydrac, fol. 42.

La terre sera malade par la chaleur de l'été.

ANC. FR. Nus hons n'i vient tant soit enfers... 

Que meintenant gariz ne fust.

Roman du Renart, t. II, p. 115. 

Tant est fox de pesme nature 

Que plus li est doctrine sure 

Que ne soit à l' enferm le pains. 

Le Reclus de Molliens, fol. 1. Gloss. sur Joinville, v°. Pesme.

Tuit li enfers qui venoient à son moustier estoient sanez par ses prières.

(chap. Tots los dolens que veníen al seu monasteri eren sanats per les seues rogatives, orassions.)

V. des SS. Pères. Carpentier, t. II, col. 868. 

Durement fu enfers li rois Pepins. 

Roman de Garin le Loherain, t. I, p. 87. 

ESP. PORT. Enfermo. IT. Infermo. (chap. Dolén, dolens, dolenta, dolentes. Lo agüelo sebeta fa aná malal, malals.)

27. Efermetat, Enfermetat, Infermetat, s. f., lat. infirmitatem, infirmité, maladie.

Gran efermetat. Liv. de Sydrac, fol. 14.

Grande infirmité.

Molts mals e moltas infermetats.

(chap. Mols mals y moltes enfermedats.)

Tit. de 1310. Bosc, Mém. du Rouergue, t. III, p. 234.

Beaucoup de maux et beaucoup d'infirmités. 

Enfermetat de febre. V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 284.

(chap. Enfermedat de fiebre.)

Maladie de fièvre. 

CAT. Infirmitat. ESP. Enfermedad. PORT. Enfermidade. 

IT. Infermità, infirmitate, infirmidade. (chap. Enfermedat, enfermedats. Cuan algú té una enfermedat está dolén, dolens, dolenta, dolentes.)

28. Effermeria, Efermaria, s. f., infirmerie.

Del... refrechor ni de l' efermaria.

(chap. Del... refectori y de la enfermería.)

Tit. de 1319. DOAT, t. CXXXII, fol. 342.

Du... réfectoire et de l' infirmerie. 

Fig. Delieg es cais effermeria.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

Délice est quasi infirmerie.

- Infirmière.

Una efermaria morga... tenguda de pervezer... de medecinas.

(chap. Una enfermera monja... que teníe que proví... medissines.)

Tit. de 1319. DOAT, t. CXXXII, fol. 340.

Une religieuse infirmière... tenue de pourvoir... de médecines.

CAT. ESP. (enfermería, enfermera) Enfermeria. PORT. Enfermaria. IT. Infermeria.
(chap. Enfermería, enfermeríes.)

29. Efermier, Enfermer, s. m., infirmier.

D'En Bonel, efermier.

(chap. De Bonel, enfermero. Casi com l'alcalde de Valderrobres, Carlos Boné Amela, que tamé es enfermero. Este segón apellit podríe sé lo mateix que lo de Ignacio Sorolla Amela.)

Tit. de 1226. Arch. du Roy., J. 320.

Du seigneur Bonel, infirmier.

En Bonels, l'enfermers.

Tit. de 1221. Arch. du Roy., J. 309. 

Le seigneur Bonel, l'infirmier. 

CAT. Enfermer. ESP. Enfermero. PORT. Enfermeiro. IT. Infermiere.

(chap. Enfermero, enfermeros, enfermera, enfermeres.)

30. Enfermar, Enfirmar, v., lat. infirmare, emmaladir, rendre malade, débiliter.

Cassa la feda maganhada,

Que non enferme ta maynada.

V. de S. Honorat. 

Chasse la brebis galeuse, qu'elle ne rende malade ton troupeau.

Tota... carns enfirmaria. Trad. de Bède, fol. 16. 

Toute... chair deviendrait malade. 

ESP. PORT. Enfermar. IT. Infermare. (chap. Ficás dolén; enfermá no se sol di.)

31. Refermar, Reffermar, v., renforcer, raffermir, réparer, confirmer. Menero V sirvens per refermar las tors. Philomena. 

Menèrent cinq sergents pour renforcer les tours. 

El preverbis (proverbis) vai nos o referman.

(chap. Lo proverbi mos u va confirmán.)

B. Carbonel de Marseille, Coblas esparsas.

Le proverbe va nous confirmant cela. 

Plus m' en cug partir, plus m'i refferm. 

Aimeri de Peguilain: En amor truep. 

Plus je pense m'en séparer, plus je m'y raffermis. 

Referma las dens quan si movo. Eluc. de las propr., fol. 205.

Raffermit les dents quand elles se meuvent. 

ANC. FR. Le chastel d'Argent referma que li dux Gaifiers avoit abatu.

Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 223.

Les barons d'outremer se descordèrent du chastel refermer.

Joinville, p. 115.

CAT. Refermar. ESP. Refirmar. IT. Rifermare. (chap. reforsá, arreglá, repará, confirmá.)

 

Ferratge, s. f., lat. ferrago, prairie, terre labourée.

En la ferratge

Gardet tres anhels solamen.

(chap. Al freginal guardabe tres cordés solamen.)

Joyeux de Toulouse: L'autr'ier. En la prairie garda trois agneaux seulement.

IT. Ferrana. (chap. Freginal, freginals, friginal, friginals; prat, prats; terra llaurada. A Beseit encara ña un terreno prop dels deposits y camí de la creu que se diu aixina. Un poble de Tarragona se diu Freginals, al Montsiá. Ferrago, ferraginale.)

 

Ferrigola, s. f., lavande.

A defessi, dizo li auctor, 

Es bon uzar ferrigola.

Brev. d'amor, fol. 50. 

Pour le dégoût, disent les auteurs, il est bon d'user de la lavande.

(chap. Timó. Farigolero: “Individu, generalment de l’àrea metropolitana de Barcelona, que sent predilecció per recollir el (lo) timó de les cunetes.” Dicsionari lleidatà – català. La lavanda es lo espígol.)