Mostrando las entradas para la consulta semblansa ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta semblansa ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 8 de octubre de 2023

Rambaud de Vaqueiras. Raimbaut.

Rambaud de Vaqueiras.

Rambaud de Vaqueiras. Raimbaut.



I.

Savis e folhs, humils et orgulhos,
Cobes et larcx e volpils et arditz
Sui, quan s' eschai, e jauzens e marritz,
E sai esser plazens et enoios,
E vils e cars e vilas e cortes,
Avols e pros, e conosc mals e bes,
Et ai de totz bos ayps cor e saber,
E s' en re faill, fatz o per non poder.

En totz afars sui savis e ginhos,
Mas mi dons am tan qu' en sui enfolhitz,
E 'l sui humils on piegz mi fai e m ditz,
E n' ai erguelh, quar es tan belha e pros,
E sui cobes qu' ab son belh cors jagues
Tan que plus larcx en suy e mielhs apres,
E sui volpils, quar no l' aus enquerer,
E trop arditz, quar tan ric joy esper.

Belha domna, tal gaug mi ven de vos
Que marritz sui, quar no vos sui aizitz;
Qu' ieu sui per vos als pros tant abelhitz,
Qu' enuian s' en li malvat enuios;

Be m tenrai vil s' ab vos no m val merces,
Qu' ieu m tenh tan car per vos en totas res
Que per vilan m' en fatz als croys tener,
E per cortes als pros tan sai valer.

D' amor ditz mal en mas autras chansos,
Per mal que m fetz la belha enganairitz;
Mas vos, domna, ab totz bos ayps complitz
Mi faitz tan be qu' esmenda m' es e dos;
Qu' amors e vos m' avetz tal re promes
Que val cent dos qu' autra domna m fezes;
Tan valetz mais, per qu' ie us vuelh plus aver,
E us tem perdre, e us vuelh mais conquerer.

Jois e jovens et avinens faissos,
Domna, e 'l gens cors d' ensenhamens noyritz
Vos an pretz dat qu' es pels melhors chauzitz;
E per ma fe, si m' aventura fos
Qu' ieu ni m' amors ni mos chans vos plagues,
Lo mielhs del pretz auria en vos conques,
E de beutat, o puesc ben dir en ver,
Que per auzir o sai e per vezer.

Belhs Cavaliers, chauzimens ni merces,
E fin' amors, e sobrebona fes,
Qu' ie us tenc e us port, mi deuria valer
Endreg d' amor, qu' autre joy non esper.

Na Beatritz, vostre belh cors cortes,
E las beutatz, e 'l fin pretz qu' en vos es,
Fai gent mon chant sobr' els melhors valer,
Quar es dauratz del vostre ric pretz ver.

II.

Era m requier sa costum' e son us
Amors, per cui planh e sospir e velh,
Qu' a la gensor del mon ai quis cosselh,
E ditz qu' ieu am tan aut cum puesc en sus
La melhor domna, e m met en sa fiansa;
Qu' onors e pros e pretz m' er, e non dans;
E quar ilh es del mon la plus prezans,
Ai mes en lieys mon cor e m' esperansa.

Anc non amet tant aut cum ieu negus,
Ni tan pros domna, e quar no i truep parelh,
M' enten en lieys, e l' am al sieu cosselh
Mais que Tysbe non amet Piramus;
Quar jois e pretz sobre totas l' enansa,
Qu' ilh es als pros plazens et acoindans,
Et als avols es d' ergulhos semblans;
Largu' es d' aver, e d' onrad' acoindansa.

Anc Persavals, quant en la cort d' Artus
Tolc las armas al cavalier vermelh,
Non ac tal gaug cum ieu del sieu cosselh;
E fa m murir si cum mor Tantalus,
Qu' aisso m veda de que m don aondansa
Mi dons, qu' es pros, cortez' e benestans,
Riqu' e gentils, joves e gen parlans,
E de bon sen e de belha semblansa.

Bona domna, aitan arditz o plus
Fui, quan vos quis la joya del cabelh,
E que m dessetz de vostr' amor cosselh,
Non fon del saut de Tyr Emenidus:
Mas a mi tanh mais de pretz e d' onransa,
Qu' endreg d' amor fon l' ardimens pus grans;
Mas ben deu far tan d' ardit vostr' amans
Qu' el ne morra, o n' aura benanansa.

Ja mos Engles no m blasme ni m' acus
Si m luenh per lieys d' Aureng' e de Montelh,
Qu' aissi m don dieus del sieu belh cors cosselh;
Que plus valen de lieys nulhs hom non jus;
Que s' era reys d' Engleterr' o de Fransa,
Lonhera m' en per far totz sos comans;
Qu' en lieys es totz mos cors e mos talans,
Et es la res on ai mais de fizansa.

Belhs Cavaliers, en vos ai m' esperansa;
E quar vos etz del mon la plus prezans
E la plus pros, no mi deu esser dans,
Quar vos mi detz cosselh, e m fotz fermansa.

Na Beatritz de Monferrat s' enansa,
Quar totz bos faitz li van ades denans;
Per qu' ieu lauzi ab sas lauzors mos chans,
E 'ls enantisc ab sa belha semblansa.
III.

Truan, mala guerra
Sai volon comensar
Donas d' esta terra,
E vilas contrafar;
En plan' o en serra
Volon ciutat levar
Ab tors;
Quar tan pueia l' onors
De lieys que sotzterra
Lor pretz, e 'l sieu ten car,
Qu' es flors
De totas las melhors
Na Biatritz; car tan lur es sobreyra
Qu' encontra lieys volon levar senhieyra,
Guerra e foc e fum e polverieyra.

La ciutatz s' ajosta
Per far murs e fossatz;
Domnas ses semosta
Y venon de totz latz,
Si que pretz lor costa
E jovens e beutatz;
E m pes
Qu' ilh filha del marques
N' aura dura josta,
Car a conques en patz
Totz bes,
E totz bos aibs cortes:
E quar es pros e franch' e de bon aire,
Non vol estar plus en patz que sos paire
Que tornatz es al lansar et al traire.

Donas de Versilha
Volon venir en l' ost,
Sebeli e Guilha
E Na Rixenda tost;
La mair' e la filha
D' Amsiza, quan que cost;
Ades
Ven de Lenta n' Agnes,
E de Ventamilha
Gilbelina rescost;
Apres
Er la ciutatz en pes;
De totas partz y venon a gran joya;
Fag an ciutat, et an li mes nom Troya,
E fan Poestat de mi dons de Savoya.

N' Aud' e Na Brelanda,
Na Palmier e N' Auditz,
Engles e Guarcenda,
N' Agnes e N' Eloitz,
Volon que lor renda
Joven Na Biatritz;
Sino,
Las domnas de Ponso
Li 'n queran esmenda;
E lai part Mont Senis
Somo
La ciutatz comtenso,
Qu' ades guerrey lieys qu' es tan bon' e belha

Que lor beutat tolh, a la damizella
De las autras colors fresqu' e novella.

La Poestat se vana
De far ost en arrenc,
E sona 'l campana,
E lo vielhs comuns venc;
E dis per ufana
Que chascuna desrenc;
Pueis ditz,
Que 'l bella Biatritz
Estai sobirana
De so qu' el comuns tenc;
C' aunitz
N' es mans e desconfitz.
Las trompas van e la Poestat cria:
“Demandem li jovent e cortezia,
Pres e valor!” E totas cridon: Sia!
Maria la Sarda
E 'l dona de san Jortz,
Berta e Bastarda,
Mandon tot lor esfortz
Que joves Lombarda
No rest de sai los portz;
Car say
Qu' a N' A Biatritz play,
Que lur reiregarda
Non pot esser tan fortz,
Qu' esglay
Lo sieu fin pretz veray.
De Canaver y ven molt gran compainha,
De Toscana e domnas de Romainha,
Na Tomazina, e 'l domna de Surainha.

La ciutatz se vueia,
E movon lor carros,
E 'l vielhs comuns pueia;
E gieton en lor dos
Cuirassas de trueia
Ab que cobron lor os;
Gambais
An et arcs e carcais;
E non temon plueia,
Ni mals temps no lur notz;
Hueymais
Faran de grans assais.
De totas partz comenson a combatre,
Na Biatritz cuion de pretz abatre;
Mas non lur val, s' eron per una quatre.

Per lors murs afendre
Fan engenhs e carels,
E trabuquetz tendre,
Gossas e manganels,
Fuec grezesc acendre,
Fan volar e cairels;
De jos
Trauquon murs ab bossos;
Per tal no s vol rendre
Lo sieus joves cors bels
Joyos,
Ples de belhas faissos.
Totas cridon, aiuda tras l' esponda,
L' un' a l' autra; la tersa ten la fronda,
E trazon tug li genh a la redonda.

Na Biatritz monta,
E s va de pretz garnir;
Ausberc ni porponta
Non vol, e vai ferir;
Cell' ab cui s' afronta
Es serta de morir;
E jonh,
Et abat prop e lonh;
E fai tanta jonta
Que l' ost fai descofir;
Pueis ponh,
Si qu' el carros desjonh.
Tantas n' a prez e derocad' e morta,
Qu' el vielhs comuns s' esmay e s
desconorta,
Si qu' a Troya l' enclaus dedins la porta.

Na Biatritz, be m platz, quar est estorta
A las vielhas, qu' el vostres gens cors porta
Pretz e jovens qu' a lor proeza morta.

Bels Cavalhiers, vostr' amor me coforta,
E m dona joy, e m' alegr' e m deporta,
Quan l' autra gen s' esmay e s desconorta.


Pons de la Garda.

Sitot non ai al cor gran alegransa,
Si dey chantar e far bella semblansa;
E per so m platz cobrir ma malanansa,
Qu' ieu no vuelh dar gaug a mos enemis;
E si 'n dirai alques de mos talans,
E 'n laissarai per paor moutz a dire.

Eras no sai deves qual part me vire,
Pus miey amic ponhon en mi aucire;
Que tals m' a fach so don planc e sospire,
Qu' ie us jur ma fe, qu' ieu cuiav' esser fis
Qu' el me serques mos pros e mos enans;
Mas aissi falh hom en mantha fazenda.

Non dirai tan que negus hom m' entenda,
Car d' aquest tort no vuelh aver esmenda;
Si mals m' es pres no vuelh que piegz m' en prenda.
Ai! cum fora gueritz, s' ieu ja no vis
Lo jorn qu' ieu vi ni conuc los enjans
Que m' a fag silh don no vuelh mantenensa.

Mas ieu sai ben qu' ilh a tal conoyssensa
Mais per si eys que per autra temensa,
Que s laissara enves mi far valensa,
E qui m sera leyals amicx e fis;
Mas ja nulh temps, si vivia mil ans,
No lo y dirai, s' ilh non o vol entendre.
Soen mi fai amors ab se contendre:
Quan cug poiar, l' om ave a deissendre.
Mal aia 'l jorns qu' amors mi fetz emprendre;
Quar, s' ieu ames si cum fan mos vezis,
Non sofrira las penas ni 'ls afans
Que m fai sufrir amors la nueg e 'l dia.

En aisso fai amors gran vilania,
Menhs fai de be a selh que mais s' i fia;
Qu' ieu mi rancur d' amor e de m' amia
A cuy aurai loncx temps estat aclis;
E 'l guizardos no m' es res mas afans,
Mas ieu 'lh servi tos temps de bon coratge.

Dieus prec que m fes vezer, ans qu' ieu moris,
Cum fos mos pros, e ja no fos mos dans
De vostr' amor, domna de bon linhatge.

//


Vacqueyras, Vaqueiras

Raimbaut de Vaqueiras or Vaqueyras (fl. 1180 – 1207) was a Provençal troubadour and, later in his life, knight. His life was spent mainly in Italian courts[1] until 1203, when he joined the Fourth Crusade. His writings, particularly the so-called Epic Letter, form an important commentary on the politics of the Latin Empire in its earliest years. Vaqueiras's works include a multilingual poem, Eras quan vey verdeyar where he used French, Italian, Galician-Portuguese and Gascon, together with his own Provençal.


Vaqueiras was from Vacqueyras, near Orange. He spent most of his career as court poet and close friend of Boniface I of Montferrat, with whom he served in battle against the communes of Asti and Alessandria. Vaqueiras claimed he earned a knighthood through protecting Boniface with his shield in battle at Messina, when they took part in Emperor Henry VI's invasion of Sicily. He was present at the siege and capture of Constantinople in 1204, and then accompanied Boniface to Thessalonica. It is generally presumed that Raimbaut died on 4 September 1207, together with Boniface, in an ambush by the Vlach.


The only critical edition of Vaqueiras attributes 33 extant songs to him; only eight of the associate melodies have survived. He used a wide range of styles, including a descort, several cansos and tensos, an alba and a gap; he, with Perdigon and Ademar de Peiteus, invented the torneyamen (or, at least, left us its earliest example). One of his songs, "Kalenda Maia", is referred to as an estampida and is considered one of the best troubadour melodies.[by whom?] However, according to the razó, he borrowed the tune from two other musicians. This would explain why the song is called an estampida, which is, theoretically, a purely instrumental piece.


In 1922, Vaqueiras was the subject of a verse drama by Nino Berrini, Rambaldo di Vaqueiras: I Monferrato. Strongly derivative of Edmond Rostand's Cyrano de Bergerac and La Princesse Lointaine, it presents a highly romantic, fictionalised image of the poet, in love with his patron's daughter Beatrice. At the end, he returns, mortally wounded, from Thessalonica, to die in her arms.


Vaqueiras and the song "Kalenda Maya" are referenced disparagingly by the protagonist-narrator in Nicole Galland's novel Crossed: A Tale of the Fourth Crusade.


A similar fictionalised account of a courtly love relationship between Vaqueiras and Beatrice del Carretto (subject of Vaqueiras's early songs, daughter of Boniface of Montserrat and Helena del Bosco) is the subject of a short story, Miłość i płaszcz (The Love and the Cloak), by Teodor Parnicki, dating from the period between 1933–1939.


Amelia E. Van Vleck, The Lyric Texts p. 33, in Handbook of the Troubadours (1995), edited by F. R. P. Akehurst and Judith M. Davis.


The poems of the troubadour Raimbaut de Vaqueiras ed. and tr. Joseph Linskill. The Hague: Mouton, 1964.


http://trobar.org/troubadours/raimbaut_de_vaqueiras/



Raimbaut de Vaqueiras o Raimbaut de Vaqueyras (activo desde aproximadamente 1180 y fallecido el 4 de septiembre de 1207) fue un trovador provenzal y, más tarde, caballero. Su vida giró principalmente en torno a la corte en Italia hasta 1203, cuando se incorporó a la Cuarta Cruzada.


Como su nombre indica, procedía de Vacqueyras, Vaucluse; cerca de Orange, Francia. Pasó la mayor parte de su carrera como poeta en la corte y fue amigo de Bonifacio de Montferrato. Sirvió con él en la lucha contra los municipios de Asti y Alessandria. Raimbaut alegó obtener la categoría de caballero gracias a la protección de Bonifacio con su escudo en la batalla de Mesina, cuando tomó parte con el emperador Enrique VI en la invasión de Sicilia. Estuvo presente en la toma de Constantinopla en 1204 y, a continuación, acompañó a Bonifacio a Tesalónica.

Sus escritos, en particular la denominada Carta Épica, forman un importante comentario sobre la política del Imperio Latino en sus primeros años.

Generalmente se supone que Raimbaut falleció el 4 de septiembre de 1207, junto con Bonifacio, en una emboscada de los búlgaros.

Ha sobrevivido únicamente una edición de las obras atribuidas a Raimbaut compuesta de 33 canciones y ocho melodías asociadas. Utilizó una amplia gama de estilos. Una de sus canciones, Kalenda maya, dedicada a las fiestas del 1 de mayo,1​ es considerada una de las mejores melodías de trovadores.

En 1922, Vaqueiras fue objeto de un verso de teatro por Nino Berrini, Rambaldo di Vaqueiras: I Monferrato, procedente en Cyrano de Bergerac, de Edmond Rostand.

http://www.calendamaia.cl/Fundamentos/raimbaut.htm

https://archive.org/details/rambaldodivaquei00berruoft


lunes, 9 de septiembre de 2024

Pel, Pelh, Peil - Pelugar, Pelucar

 

Pel, Pelh, Peil, s. m., lat. pilus, poil, cheveux, bourre.

Om per veltatz n' a pas lo pel chanut. Poëme sur Boèce.

Homme par vieillesse n' a pas le poil blanc.

Creisso li pel el cors d' ome per vestir s' anta. Liv. de Sydrac, fol. 94. 

Les poils croissent au corps d'homme pour vêtir sa honte.

Ab capa griseta ses pelh.

Guillaume d'Autpoul: L'autr' ier. 

Avec cape de grisette sans poil.

Mos pels malastrucx mi tolrai.

Rambaud d'Orange: Er no sui. 

Mes cheveux malheureux je m' ôterai.

Prov. C om veia 'l pel en l' autrui oill, 

Et, el seu, non conois la trau.

P. Vidal: Ges per lo. 

Que l'homme voie le poil dans l'oeil d'autrui, et, dans le sien, il ne connaît pas la poutre. 

CAT. Pel. ESP. PORT. IT. Pelo. (chap. Pel, pels; pial, pials a Valjunquera.)

2. Pelos, adj., lat. pilosus, poilu, velu, fourré.

Mon fraire es pelos e plen de pels. Hist. de la Bible en prov., fol. 7.

Mon frère est velu et plein de poils.

Era gros... e pelos. 

Sa coa grossa, redonda e pelosa.

(chap. Sa coa grossa, redona y peluda.)

Carya Magalon, p. 2.

Il était gros... et velu.

Sa queue grosse, ronde et poilue.

E 'l cogola sia, en ivern, peloza. Regla de S. Benezeg, fol. 63. 

(chap. Y la cogulla sigue, al ivern, peluda o velluda.)

Et que le capuchon, en hiver, soit fourré. 

CAT. Pelos. ESP. IT. Peloso. (chap. Vore Pelut, al pun 4.)

- Subst. Satyre, demi-dieu des païens.

Pelozes so animans estranhs, a semblansa d'home, autrament ditz satiris. Eluc. de las propr., fol. 256.

Les poilus sont animaux étranges, à ressemblance d'homme, autrement dits satyres.

3. Pilozitat, s. f., pilosité, qualité de ce qui est poilu. 

Ampleza del pieytz et pilozitat. Eluc. de las propr., fol. 53.

Ampleur de la poitrine et pilosité.

4. Pellut, Pelut, adj., poilu, velu.

Cum comensan esser pellutz. Trad. d'Albucasis, fol. 27.

Comme ils commencent à être velus. 

Es fort laitz et pelutz.

A. Daniel: Pois En Raimon. 

Est fort laid et velu.

CAT. Pelud. ESP. PORT. Peludo. (chap. Pelut, peluts, peluda, peludes.)

5. Pepelut, adj., pâtu.

Columba... on may es penada, may fructifica, cum vezem de las pepeludas. Eluc. de las propr., fol. 143.

La colombe... où plus elle est pennée, plus elle fructifie, comme nous voyons des pâtues.

6. Pelagge, s. m., pelage.

Simia... ha convensa... am lop en pelagge. Eluc. de las propr., fol. 258.

Le singe... a convenance... avec loup en pelage.

ESP. Pelage (pelaje). (chap. Pelache, pelaches : pell, pells.)

7. Pelio, s. m., paupière, cils.

Lo sex a e van bels pelios.

El ris e el joguet de sa bocha e en sos pelios.

Fornicatios de femna es en l' eslevament de sos oils e de sos pelios.

Trad. de Bède, fol. 43 et 40.

L'aveugle a en vain belles paupières.

Au ris et au jeu de sa bouche et en ses paupières.

La fornication de femme est dans l' exhaussement de ses yeux et de ses cils.

(chap. Pels de la sella, de les selles.)

8. Pelar, v., lat. pilare, peler, ôter le poil.

Fig. proverbial. Ans vuoill pelar mon prat c' autre lo m tonda.

Giraud de Borneil: Conseill vos. 

Je veux peler mon pré avant qu'autre me le tonde.

- Par extens. Plumer, ôter la plume. 

L' auzellador 

Qu' apella e trai, ab dousor, 

L' auzel, tro que l' a en sa tela, 

Pueis l' auci e 'l destrui e 'l pela.

Un Troubadour anonyme: Seinor vos que.

L' oiseleur qui appelle et attire, avec douceur, l'oiseau jusqu'à ce qu'il l'a dans sa toile, puis il le tue et le détruit et le plume.

Pluma e pluma faretz pelar 

De sus lo cap, ses escorgar.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Plume à plume vous ferez plumer sur la tête, sans écorcher. 

Part. pas. Enueia m rauba pelada,

Pus la San Miguels es passada. 

Le moine de Montaudon: Be m'enueia. 

M'ennuie robe pelée, après que la Saint-Michel est passée.

Las testas, que avez peladas, 

Aurez demantenen talhadas.

(chap. Les testes, que teniu pelades, tindréu enseguida tallades. 

Los caps, que teniu pelats, tindréu enseguida tallats.)

V. de S. Honorat.

Les têtes, que vous avez pelées, vous aurez incontinent tranchées. 

CAT. ESP. PORT. Pelar. IT. Pelare. 

(chap. Pelá, de pel, pell, ploma: pelo, peles, pele, pelem o pelam, peléu o peláu, pelen; pelat, pelats, pelada, pelades.)

esquilá a estisora

9. Depilacio, s. f., dépilation, chute du poil.

Calviera, la qual depilacio sol venir per granda suptileza de pel.

Eluc. de las propr., fol. 66.

Calvitie, laquelle dépilation a coutume de venir par grande finesse de poil.

10. Depilatiu, adj., dépilatif. 

Siccitat... es depilativa. Eluc. de las propr., fol. 26.

(chap. La sequera o sequía... es depilativa : u pele tot.)

Siccité... est dépilative.

(chap. Depilatiu, depilatius, depilativa, depilatives.)

11. Depilar, v., dépiler, dégarnir de poil.

Part. pas. Cara plumbenca, cilhs depilatz. Eluc. de las propr.., fol. 100. Face plombée, cils dépilés.

(ESP. Depilar. Chap. Depilá, depilás: yo me depilo, depiles, depile, depilem o depilam, depiléu o depiláu, depilen; depilat, depilats, depilada, depilades.)


Peleg, Pelec, s. f., lat. pelagus, mer, gouffre.

Los porton de la terra laynz en la peleg. V. de S. Honorat.

Les portent de la terre léans en la mer. 

Cal causa es mayo crebada? - Nau en pelec.

Declaramens de moutas demandas. 

Quelle chose est maison crevée? - Navire en mer. 

ANC. CAT. Pelech. ESP. Piélago. PORT. IT. Pelago. 

(chap. Piélago : profundidat del mar u océano.)

3. Peleagre, s. m., mer.

Hom peris en peleagre.

(chap. Se mor al mar.)

A. Daniel: En breu briza.

On périt en mer.


Pelegrin, Pellegrin, Pelegri, Pellegri, Pelleri, Peleri, s. m., lat.

peregrinus, voyageur, étranger, pélerin. 

Am que passava l' aigua del Var als pellegrins. V. de S. Honorat. 

Avec quoi il passait l'eau du Var aux pélerins. 

Ieu vauc m' en lay a selui 

On merce claman pelegri.

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Je m'en vais là à celui où merci crient pélerins. 

Salvaire Crist, donatz forsa, vigor 

E bon cosselh als vostres pellegris. 

G. Figueiras: Totz hom qui. 

Christ sauveur, donnez force, vigueur et bon conseil à vos pélerins.

Si qu' en sia conquis

Lo sans luecs e la via 

Faita als peleris, 

Que nos tolc Saladis.

G. Faidit: Era nos sia. 

En sorte qu'en soit conquis le saint lieu et la voie faite pour les pélerins, que nous enleva Saladin. 

Abraam que receup los angels a semblansa de pelleris.

V. et Vert., fol. 79. 

Abraham qui reçut les anges en manière de voyageurs.

Fig. Car en aquest mont nos sen tuit pelegrin. La nobla Leyczon.

Car en ce monde nous sommes tous voyageurs.

CAT. Pelegri, peregri. ESP. PORT. Peregrino. IT. Pellegrino.

(chap. Peregrí, pelegrí, peregrins, pelegrins, peregrina, pelegrina, peregrines, pelegrines. A Valderrobres y a La Fresneda ñan alguns de mote Pelegrí, apellit Fontanet.)

Carlos Fontanet, Pelegrí, bombo, Yolanda, Anisseta, La segalla, la segaya, apartamentos, AT, habitaciones, SPA, relax

- En terme de fauconnerie. Une des espèces de faucons.

(chap. Falcó pelegrí o peregrí; se li diu aixina perque no se trobe lo seu niu.)

Lo segons es lo pelegris..., 

E per so a nom pelegri 

Car hom non troba lo sieu ni. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Le second (lignage) est le pélerin..., et pour cela it a nom pélerin qu'on ne trouve pas le sien nid.

2. Peregrinacio, Pelegrinatio, s. f., lat. peregrinatio, pérégrination, voyage, pélerinage.

Si cum es longa peregrinacios. Trad. du Code de Justinien, fol. 11.

Ainsi comme est une longue pérégrination. 

De dejunis et de peregrinacios e de silicis e de disciplinas.

V. et Vert., fol. 74.

De jeûnes et de pélerinages et de cilices et de disciplines.

CAT. Pelegrinació, peregrinació. ESP. (Peregrination) Peregrinación. 

PORT. Peregrinação. IT. Pellegrinazione. 

(chap. Peregrinassió, pelegrinassió, peregrinassions, pelegrinassions.)

3. Pelegrinatge, Pelerinatge, Pellerinatge, Perelinatge, s. m., pélerinage, voyage.

Ja Dieus no m do, 

Roma, del perdo 

Ni del pellerinatge 

Que fetz d' Avinho.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Que jamais Dieu ne me donne, Rome, du pardon ni du pélerinage que vous fîtes à Avignon.

Vuelh anar en pelerinatge ab vos a Sant Antoni de Vianes.

V. de Guillaume de Saint-Didier. 

Je veux aller en pélerinage avec vous à Saint-Antoine de Viennois.

Venc en Fransa en perelinatge. Cat. dels apost. de Roma, fol. 85. 

Vint en France en pélerinage. 

ESP. Peregrinaje. IT. Pellegrinaggio. (chap. Peregrinage, peregrinages, pelerinage, pelerinages; peregrinache, peregrinaches; pelerinache, pelerinaches.)

4. Peregrinar, v., lat. peregrinare, pérégriner, voyager, aller en pélerinage.

Part. pres. E 'ls estrangiers peregrinans. Brev. d'amor, fol. 68. 

Et les étrangers allant en pélerinage. 

Fig. Peregrinans al cel. Eluc. de las propr., fol. 128. 

Pérégrinants vers le ciel. 

CAT. Pelegrinar, peregrinar. ESP. PORT. Peregrinar. IT. Pellegrinare.

(chap. Peregriná, pelegriná: peregrino, peregrines, peregrine, peregrinem o peregrinam, peregrinéu o peregrináu, peregrinen; peregrinat, peregrinats, peregrinada, peregrinades; pelegrino, pelegrines, pelegrine, pelegrinem o pelegrinam, pelegrinéu o pelegrináu, pelegrinen; pelegrinat, pelegrinats, pelegrinada, pelegrinades.)  


Peleia, Peleya, Pelega, Pelieia, s. f., querelle, dispute.

Non puesc deniers traire

De loc on hom m' en deya,

Sinon ab gran peleya.

G. Riquier: Sel que sap. 

Je ne puis arracher deniers du lieu où l'on m'en doive, sinon avec grande dispute.

Si m' en sors peleia ni contenz.

Pons de la Garde: Ans ogan. 

S'il m'en surgit querelle et contestation. 

Agro gran pelega entre els. Philomena.

Eurent grande dispute entre eux.

Mescla e pelieia. V. et Vert., fol. 25.

Débat et querelle. 

CAT. ESP. Pelea. PORT. Peleja. (chap. Riña, riñes; combat, combats; pelea, pelees; disputa, disputes; querella, querelles.)

2. Peleiar, Peleyar, v., disputer, quereller. 

Fay los mesclar e peleiar. V. et Vert., fol. 25. 

Les fait débattre et quereller.

- Débaucher.

Qui peleia femna maridada es encorregutz als senhors, e qui peleia femna piocela deu la pendre a molher. Cout. de Gourdon, de 1244.

Qui débauche femme mariée est poursuivi par les seigneurs, et qui débauche femme pucelle doit la prendre pour femme.

Part. pas. Mot fort si penet, car si fo peleyatz

Am Karle, lo sieu oncle, que tant era onratz. 

Roman de Fierabras, v. 746.

Moult fort il se peina, parce qu'il se fut querellé avec Charles, le sien oncle, qui tant était honoré. 

CAT. ESP. Pelear. PORT. Pelejar. (chap. Reñí, pelejá o peleá; combatre o combatí; disputá, querellás.)

3. Pelegiu, adj., querelleur, disputeur.

Iros, pelegius, ergulhos. Leys d'amors, fol. 37. 

Colère, querelleur, orgueilleux.

(chap. Reñidó, reñidós, reñidora, reñidores; pelejadó, pelejadós, pelejadora, pelejadores; querellós, querellosos, querellosa, querelloses; combatidó, combatidós, combatidora, combatidores.)


Pellica, Pelican, s. m., lat. pelicanus, pélican.

Papagay et pellica.

Pellica...; so doas especias de pellica. Eluc. de las propr., fol. 48.

Perroquet et pélican.

Pélican...; sont (il y a) deux espèces de pélican.

Pelican es us auzel que ama mot sos poletz.

(chap. Lo pelícano es un muixó que vol mol a sons pollets.)

Naturas d'alcus auzels.

Le pélican est un oiseau qui aime moult ses petits.

CAT. ESP. (pelícano) PORT. Pelicano. IT. Pellicano. 

(chap. pelícano, pelícanos : pel + cano : pel blanc, pell blanca.
L'atra classe de pelícano es l' albatros, que tamé es blanc; albo, albis, albino, etc.)

L'atra classe de pelícano es l' albatros, que tamé es blanc; albo, albis, albino,

Pelugar, Pelucar, v., éplucher, nettoyer.

Be s peluge e s peronga

Tro al vespre que fams lo ponga.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Qu'il s' épluche bien et s' oigne jusqu'au soir que la faim le poigne.

viernes, 5 de diciembre de 2025

Propiciacio, Propri

Propiciacio, s. f., lat. propitiatio, propitiation.

Mont de clemencia et de propiciacio.
Dia de propiciacio.

Eluc. de las propr., fol. 161 et 129.
Mont de clémence et de propitiation.
Jour de propitiation.
CAT. Propiciació. ESP. Propiciación. PORT. Propiciação. IT. Propiziazione.
(chap. Propissiassió, propissiassions.)

Propiciacio, s. f., lat. propitiatio, propitiation.


2. Propitiatori, s. m., lat. propitiatorium, propitiatoire, nom que les Hébreux donnaient à une table d'or placée sur l'arche d'alliance.

Adumbrans lo propitiatori. Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux.
Ombrageant le propitiatoire.
CAT. Propiciatori. ESP. PORT. Propiciatorio. IT. Propiziatorio.
(chap. Propissiatori, propissiatoris : que té la facultat de fé propissi o favorable; espessialmen dabán de la divinidat; tamé se li diu al reclinatori, reclinatoris.)


Propri, adj., lat. proprius, propre.

Nostre propri sen ni nostra propra volontat. V. et Vert., fol. 42.
Notre propre sens ni notre propre volonté.

Loc. prov. Comensamens es de discordia faire propri aquo qu' es comu.
(chap. literal: Escomensamén es de discordia fé propi lo que es comú; apropiá, apropiás de algo comú, com lo monte, aon se pasturabe.
Conec algunes fites que controlabem cuan erem pastorets.)

Trad. de Bède, fol. 7.

C'est commencement de discorde de faire propre ce qui est commun.

- Le sens naturel et primitif d'un mot.
Transportadas del significat propri ad impropri per alcuna semblansa.

Leys d'amors, fol. 108.
Transportées de la signification propre à l'impropre pour aucune ressemblance.

- Subst. Propriété, possession.

Veray religios non ha ren propri en terra.
Son proprietaris, pueys que auran vodat que ells non tengan propri.

V. et Vert., fol. 99 et 14.
Le vrai religieux n'a rien en propre sur la terre.
Sont propriétaires, après qu'ils auront fait voeu qu'ils ne tiennent pas (de ne pas tenir) de propre.
CAT. Propi (N. E. Encuentro propri, propria en textos que parecen catalanes, a ver si van a ser occitanos, y también propi).
ANC. ESP. Proprio. ESP. MOD. Propio. PORT. IT. Proprio, propio.
(chap. propi, propis, propia, propies.)

2. Proprietat, s. f., lat. proprietatem, propriété.

Era proprietat d' En Espaingnol. V. de Bertrand de Born.
Était la propriété du seigneur Espagnol.
Non deu aver proprietat
Ses licencia de son abbat.

V. de S. Honorat.
Il ne doit pas avoir de propriété sans la permission de son abbé.

- Ce qui appartient essentiellement à une chose.

Entendem per proprietatz las partidas essentials de la cauza.

La proprietatz del nom es significar substancia e qualitat.

Leys d'amors, fol. 145 et 43.

Nous entendons par propriété les parties essentielles de la chose.

La propriété du nom est de signifier substance et qualité.

- Qualité, titre.

Cant hom parla d' una autra persona de la cal no sab so nom, hom la dona a conoysser ayssi co pot per sas proprietatz; ell' es rey o ducs o comtes. (N. E. Hay imbéciles como Próspero de Bofarull y Mascaró, archivero del ACA, archivo general de la Corona de Aragón, que usan sin ninguna propiedad: condes-reyes, monarquía catalano-aragonesa, etc.)

V. et Vert,, fol. 39.
Quand l'homme parle d'une autre personne de laquelle il ne sait pas son nom, l'homme la donne à connaître ainsi comme il peut par ses qualités; elle est roi ou duc ou comte.

Moral. Bos pretz a tres noblas proprietatz.
G. Riquier: Quar dreytz.
Bon mérite a trois nobles qualités.
Tota proprietat
Qu' es en Dieu e' n Deitat.

Brev. d'amor, fol. 2.
Toute propriété qui est en Dieu et en Divinité.
CAT. Propietat. ESP. Propiedad. PORT. Propriedade. IT. Proprietà, proprietate, proprietade. (chap. Propiedat, propiedats)

3. Proprietari, s. m., lat. proprietarius, propriétaire, maître.

Son proprietaris, pueys que auran vodat que ells non tengan propri.

V. et Vert., fol. 14.

Sont propriétaires, après qu'ils auront fait voeu qu'ils ne tiennent pas (de ne pas tenir) de propre.

Possessors, proprietaris.

Tit. de 1422, Bordeaux. Cab. Monteil.
Possesseurs, propriétaires.

CAT. Propietari. ESP. Propietario. PORT. IT. Proprietario.
(chap. Propietari, propietaris, propietaria, propietaries.)

4. Propriamen, Propriamens, adv., proprement.

Lo quins planeta dissenden

Es dig Venus propriamen.

Brev. d'amor, fol. 32.

La cinquième planète descendante est dite Vénus proprement.

Nos non podem nomnar aquestas virtutz en romans ayssi propriamens co lo lati o pauza. V. et Vert., fol. 64.
Nous ne pouvons pas nommer ces vertus en roman aussi proprement comme le latin le pose.

- Terme de grammaire.

Cant una dictios pot estar en locutio methaforicalmen o propriamen.

Leys d'amors, fol. 142.
(N. E. Los catalanoparlantes no tendrán muchas dificultades en entender el texto de las Leys d'amors, es una de las “gramáticas” de su lengua, el occitano, que no han querido aceptar.)
Quand un mot peut être en locution métaphoriquement ou proprement.

CAT. Propiament. ESP. Propiamente. PORT. IT. Propriamente.
(chap. Propiamen, própiamen.)

5. Propriar, v., approprier, attribuer.
Part. pas. Las obras que son de gran poder son propriadas a Dieu lo payre. V. et Vert., fol. 46.
Les œuvres qui sont de grand pouvoir sont attribuées à Dieu le père.
(chap. atribuí, atribuís : yo me atribuíxco, atribuíxes, atribuíx, atribuím, atribuíu, atribuíxen; atribuít, atribuíts, atribuída, atribuídes; apropiá, apropiás té un atre significat, fé propi, conquistá, pendre, robá, furtá, etc.)

6. Apropriatio, s. f., lat. apropriatio, appropriation, ressemblance, similitude.

Alcuna apropriatio de persona. V. et Vert., fol. 39.
Aucune ressemblance de personne.

CAT. Apropiació. ESP. Apropiación. PORT. Appropriação.
IT. Appropriazione. (chap. Apropiassió, apropiassions : fé propi; no vech cla “Alcuna apropriatio de persona” traduít com “Aucune ressemblance de personne.”; en este cas siríe : paregut, assemellá, assemellás, pareixe, pareixes; de prop: aproximassió, aproximassions.)

7. Apropriar, Appropriar, v., lat. appropriare, approprier.

Verays humils non apropria a se los bes de son senhor que passon per sas mas. V. et Vert., fol. 52.
(chap. Lo verdadé humil no se apropie de los bens de son siñó que passen per ses (les seues) mans.)
Le vrai modeste n'approprie pas à soi les biens de son seigneur qui passent par ses mains.
(N. E. Aquí tengo que citar a Modesto, habitante de Beceite, cuyos vecinos son los más pacíficos.)

Per apropriar a si la terra de son vezi.

(chap. literal: Pera apropiá a sí la terra de son veí : pera apropiás de la terra de son veí (son : lo seu); vehí escriu l'agüelo Sebeta, Luis Arrufat de Valjunquera: “Sé que no escric prau be, pero, per les vostres charrades, vech que tots me enteneu y aisó o es un miracle o es una demostrasió viva de que lo chapurriau viu, en contra de lo que algún vehí se empeñe en recordamos un día si y un atre tamé.”)

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 132.
Pour approprier à soi la terre de son voisin.

- Attribuer.

Appropriar a lor juridiction. Cout. de Condom.
Attribuer à leur juridiction.
Part. pas. Los bes que son apropriatz a santa Glieysa.

V. et Vert., fol. 16.
Les biens qui sont attribués à sainte Église.
Osta aquela, si podes, am instrumentz apropriatz.

Trad. d'Albucasis, fol. 14.
Ôte celle-là, si tu peux, avec instruments appropriés.

(N. E. Las palabras en francés que están en mayúscula a principio de frase, NO suelen llevar las tildes o circunflejos; las pongo yo siempre que me dé cuenta. Osta occitano pasa a “oste” antiguo francés, y “ôte” en el francés más moderno. El verbo es “ôter”, quitar, remover, retirar, sustraer (véase tolre, tolere, tolra, año 960). Se encuentran muchísimos ejemplos, nostre : nôtre, chastel : chasteau : château, etc, &c.)

- Rendre propre, en parlant d'un nom.
Vol apropriar nom comu. Leys d'amors, fol. 131.
Veut rendre propre nom commun.
CAT. ESP. Apropiar. PORT. Appropriar. IT. Appropriare.
(chap. Apropiá, apropiás: yo me apropio, tú te apropies, apropie, apropiem o apropiam, apropiéu o apropiáu, apropien; apropiat, apropiats, apropiada, apropiades; apropiaría; apropiaré; si yo me apropiara de tots los teus llibres y no ne llixquera cap, encara aixina sabría mes que tots los sompos de la Ascuma juns.)

8. Apropriadamens, adv., convenablement.
Ayssi breumen et ayssi apropriadamens. V. et Vert., fol. 39.
Aussi brièvement et aussi convenablement.
ESP. Apropiadamente. PORT. Appropriadamente.
(chap. Apropiadamen : en propiedat, ben fet, curiosamen, etc.)

9. Apropriamen, s. m., propriété.

Lur calitat... e 'ls apropriamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.
Leur qualité... et les propriétés.
ANC. ESP. Apropiamiento. (chap. Apropiamén, apropiamens : no es lo mateix que lo fransés “propriété”, propiedat, sino lo resultat del verbo apropiá, apropiás; per ejemple : lo apropiamén del rey Jaime I del regne de Valensia : lo de Blasco de Alagón de Morella, lo de Alfonso I de Saragossa, etc.)

10. Impropri, adj., lat. improprius, impropre.

Transportadas del significat propri a impropri per alcuna semblansa.

Leys d'amors, fol. 128.
Transportées de la signification propre à l'impropre pour aucune ressemblance.
(N. E. Esto lo tenía que haber leído el ignorante químico Pompeyo Fabra antes de meter la pata.)
CAT. Impropri
(N. E. O sea, que Raynouard encuentra Propi como catalán, pero ahora encuentra lo contrario, Impropri, con dos erres, igual que se escribe en occitano; eso es normal cuando confundes una lengua, la occitana, con uno de sus dialectos, el catalán).
ESP. Impropio. PORT. Improprio. IT. Improprio, impropio.
(chap. Impropi, impropis, impropia, impropies; in + propi, negassió,
n dabán de p passe a m, aixó no sol passe al chapurriau, sino a diferentes llengües de la mateixa familia latina.)

11. Impropriamen, Enpropriamen, adv., improprement.

L' imperatius impropriamen ha presen.

Enpropriamen sia ditz, segon romans.
Leys d'amors, fol. 75 et 43.
L'impératif improprement a le présent.
Soit improprement dit, selon roman.

CAT. Impropriament. ESP. Impropiamente. PORT. Impropriamente.
IT. Impropriamente, impropiamente.
(chap. Impropiamen : de manera impropia.)

12. Improprietat, s. f., lat. improprietatem, impropriété.

La quals improprietatz de sentensa se fay en motas manieras.

Leys d'amors, fol. 104.

Laquelle impropriété de phrase se fait en nombreuses manières.

CAT. Improprietat. ESP. Impropiedad. PORT. Impropriedade.
IT. Improprietà, impropietà. (chap. Impropiedat, impropiedats.)

Pros

domingo, 10 de marzo de 2024

Flechir - Floquier

Flechir, v., lat. flectere, fléchir, plier, détourner.

Empero brega e tinelh

Vuel aver tos temps ab eys,

Tro que del mal dir se fleys.

Folquet de Lunel: Si quon la.

C'est pourquoi je veux en tout temps avoir dispute et querelle avec lui-même, jusqu'à ce qu'il se détourne du mal dire. 

Part. pas. Coma genols flex.

(chap. Com ginolls o genolls flexionats.)

genuflexión; flechir; genuflexió


Leys d'amors, fol. 69. 

Comme genoux fléchis.

2. Flechecir, Flegezir, v., fléchir, plier, détourner.

Devem orar e flechesir lo cors, e deu s' om tornar vers Deu.

No si deu hom pas flechesir de l'amor de Dieu.

Trad. de Bède, fol. 27 et 20. 

Nous devons prier et fléchir le corps, et on doit se tourner vers Dieu.

On ne se doit pas détourner de l'amour de Dieu. 

Part. pas. Car totz ginols sera flegezitz a el.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains. 

Car tout genou sera fléchi devant lui.

3. Flexibilitat, s. f., lat. flexibilitatem, flexibilité.

Es de grossa flexibilitat.

Trad. d'Albucasis, fol. 48.

Est de grossière flexibilité

CAT. Flexibilitat. ESP. Flexibilidad. PORT. Flexibilidade. IT. Flessibilità, flessibilitate, flessibilitade.
(chap. Flexibilidat, flexibilidats. Es increíble la flexibilidat de Juaquinet Monclús, no sol físsica, sino que tamé escriu lo seu primé apellit en T, Montclús; Montecluso)

Flexibilidat, flexibilidats. Es increíble la flexibilidat de Juaquinet Monclús, no sol físsica, sino que tamé escriu lo seu primé apellit en T, Montclús; Montecluso

4. Fleissar, v., relâcher, dessangler. 

Es vengut en un bel prat, 

E deissent, e pueis a fleisat 

Son caval, et a 'l tout lo fren.

Roman de Jaufre, fol. 53. 

Est venu en un beau pré, et descend, et puis a dessanglé son cheval, et lui a ôté le frein.

5. Fleis, s. m., soumission.

Pueis lo fleis no m'es grazit.

Guillaume de S. Didier: D'una don' ai; ou P. Durand: Una dona ai. Puisque la soumission ne m'est pas agréée.

6. Aflegezir, v., fléchir, plier. 

Part. pas. Que totz ginols sia aflegezitz.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Philippiens. 

Que tout genou soit fléchi.

7. Affliction, s. f., lat. afflictionem, génuflexion, affliction, pénitence.

Cove y a far nov afflictios a honor de Dieu. Liv. de Sydrac, fol. 65.

(chap. Hi convé de fé nou aflicsions, genuflexions, a honor de Deu.)

Ageinouia, Agenouia, Aginoulha, Agenuia, Ajuniha, Ajouniha, Ajoulina, Ajulina, Aginoula, Ajanoulha, Agenulha, Adenoulha, Janoulha, Ajulha, Ajunla, aginollá, aginollás, aginollat, aginollada, aginollats, aginollades, a ginollóns

Il y convient de faire neuf génuflexions en l'honneur de Dieu.

Dolor ac et affliction.

Martiriar sa carn, e dar afflictions. 

V. de S. Honorat. 

Il eut douleur et affliction. 

Martyriser sa chair, et donner pénitences.

CAT. Aflicció. ESP. Aflicción. PORT. Afflicção. IT. Afflizione. (chap. Aflicsió, aflicsions; genuflexió, genuflexions; penitensia, penitensies.)

8. Reflectir, v., lat. reflectere, réfléchir, recourber. 

Part. prés. Cors specular et polit, reflectent... lum recebut.

Eluc. de las propr., fol. 120.

Corps spéculaire et poli, réfléchissant... la lumière reçue. 

Part. pas. En aquels que so reflectits.

- Trad. d'Albucasis, fol. 24. 

En ceux qui sont recourbés. 

Lum dit reflex.

(chap. Llum dita reflejo.)

Per razo del col lonc et reflex.

Auzels qui han unglas reflexas.

Eluc. de las propr., fol. 120, 145 et 141. 

Lumière dite réfléchie. 

En raison du cou long et recourbé. 

Oiseaux qui ont ongles recourbés.

CAT. ESP. PORT. Reflectir. IT. Riflettere. (chap. Reflejá, reflejás.)

9. Reflexio, s. f., lat. reflexio, réflexion.

Quan la semblansa de la causa vista ve al miralh, et del miralh al uelh per reflexio. Eluc. de las propr., fol. 15. 

Fresco aconselle a la seua neboda que, si tan li moleste la gen, no se miro al espill.

Quand l'image de la chose vue vient au miroir, et du miroir à l'oeil par réflexion. 

CAT. Reflexió. ESP. Reflexión. PORT. Reflexão. IT. Riflessione. 

(chap. Reflexió, reflexions.)

10. Reflexiu, adj., réflexif, flexible.

De las mas et dels pes reflexiva.

Gola... de diversas cartillages es composta per que sia plus forta, et per que a formar votz et variar plus aptament sia reflexiva. 

Eluc. de las propr., fol. 26 et 46.

Réflexive des pieds et des mains.

La gorge... est composée de divers cartilages pour qu'elle soit plus forte, et pour qu'elle soit plus convenablement flexible pour former et varier la voix. 

CAT. Reflexiu. ESP. PORT. Reflexivo. IT. Riflessivo. (chap. Reflexiu, reflexius, reflexiva, reflexives.)

11. Circumflec, adj., lat. circumflexus, circonflexe.

Accens circumflecz. Leys d'amors, fol. 9.

(chap. Acento circunflejo : â, com lo fransés château, antic chasteau, chastel, etc.).

Accent circonflexe.

CAT. Circumflexo. ESP. (chap.) Circunflejo. PORT. Circunflexo. IT. Circonflesso.

catalán = castellano; château, châtelain, chasteau, chastel, castell, castel, castellán, castlà, castlan, castillo, castiello, Castilla, Castiella, Catalunya, Cataluña, Cataloigna, Catalonia

 

Flecme, s. m., lat. phlebotomum, lancette, flamme.

Un pauc de sanc ne trazetz

Ab un flecme ben sotilet.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous en tirez un peu de sang avec une lancette très fine. 

ESP. Fleme.

2. Fleubotomia, Flaubotomia, Fleuvatomia, s. f., lat. phlebotomia, phlébotomie, art de saigner, saignée.

Aprop itera la fleubotomia. 

La fissura que es fayta en flaubotomia. 

Trad. d'Albucasis, fol. 53 et 16. 

Après réitère la saignée. 

L'ouverture qui est faite en saignée. 

L'art de surgaria et de fleuvatomia.

Ord. des R. de Fr., 1457, t. XIV, p. 437. 

L'art de chirurgie et de phlébotomie. 

ESP. (chap. Flebotomía) PORT. IT. Flebotomia.

3. Fleubotomi, s. m., lat. phlebotomum, lancette, flamme.

Am fleubotomi lat.

Aquest fleubotomi es de menor latitut e de pus subtil extremitat.

Trad. d'Albucasis, fol. 51 et 52.

Avec lancette large.

Cette lancette est de moindre largeur et d'extrémité plus aiguë.

4. Fleubotomador, s. m., phlébotomiste.

Cove qu' el fleubotomador sia fermat e sia sollicit en totas aquestas causas. Trad. d'Albucasis, fol. 53.

Il convient que le phlébotomiste soit assuré et soit soigneux en toutes ces choses.

5. Fleubotomar, Flecbothomar, v., lat. phlebotomare, phlébotomiser,

saigner.

Las venas per las quals corr costuma de fleubotomar. 

Fleubotoma la cephalica.

Trad. d'Albucasis, fol. 50 et 41. 

Les veines par lesquelles court la coutume de saigner.

Saigne la (veine) céphalique. 

Part. prés. subst. Cove al fleubotomant que sia sobre temor.

Trad. d'Albucasis, fol. 52.

Il convient au phlébotomisant qu'il soit au-dessus de crainte. 

Part. pas. subst. Medecina comanda no dormir als flecbothomatz.

Eluc. de las propr., fol. 76. 

La médecine commande aux phlébotomisés de ne pas dormir.

ESP. Flebotomar (flebotomizar). PORT. Flebotomisar. IT. Flebotomare. (chap. Flebotomisá; flebotomisat, flebotomisats, flebotomisada, flebotomisades. Sangrá; sangrat, sangrats, sangrada, sangrades.)

 

Flegma, Flecma, Flamma, Flemma, s. f., lat. phlegma, flegme.

Es senhals senes duptansa

Qu' el a d'umors aondansa

De flegma especialmens.

Brev. d'amor, fol. 55. 

Jordi Pujol; Es senhals senes duptansa Qu' el a d'umors aondansa,

Est signe sans doute qu'il a abondance d'humeurs, spécialement de flegmes. 

Flecma que es humor quayssh nuech cuecha.

Eluc. de las propr., fol. 28. 

Flegme qui est humeur quasi demi-cuite. 

Quan las flammas so saladas, elas ardo la carn.

En tal maneira senhorio lo corps e l'engraisso, que las flemmas so saladas.

Liv. de Sydrac, fol. 35. 

Quand les flegmes sont salés, ils brûlent la chair.

En telle manière dominent le corps et l'engraissent, que les flegmes sont salés. 

ANC. FR. Remue fleume e maint autre mal. 

Eustache Deschamps, p. 166.

CAT. Fleuma. ESP. Flema. PORT. Flegma. IT. Flemma. (chap. Flema, flemes.)

2. Flecmatic, Fleumatic, adj., lat. phlegmaticus, flegmatique, pituiteux.

Flecmatica humor occupant tota la regio del cervel.

(chap. Humor flemática ocupán tota la regió del servell – com li passe al cap aigualit de Manel Riu Fillat.)

Eluc. de las propr., fol. 27.

Humeur flegmatique occupant toute la région du cerveau.

Manel Riu Fillat; Flecmatica humor occupant tota la regio del cervel.

Home fleumatic. V. et Vert., fol. 61.

Homme flegmatique.

Subst. Flecmatic es perezos et greu en movement.

Eluc. de las propr., fol. 31.

Le flegmatique est paresseux et lourd en mouvement.

CAT. Fleumatic. ESP. Flemático. PORT. Flegmatico. IT. Flemmatico.

(chap. Flemátic, flematics, flemática, flemátiques.)

 

Floc, s. m., lat. floccus, flocon, houppe, panache.

Viras lur selas ab flocx 

E tans autres valens arnes 

E fres daurats e palafres.

P. Vidal: Abril issic. 

Verriez leurs selles avec houppes et tant d'autres précieux harnais et freins dorés et palefrois.

E 'l gibres e 'l neus son a flocx

Pels termes.

P. Raimond de Toulouse: Era pus.

Et le givre et la neige sont à flocons par les tertres.

Loc. A flocs et a milliers.

Guillaume de Berguedan: Reis s' anc. 

A troupes et à milliers.

Biarns, Gascos, ab nos mesclatz, 

E 'ls Proensals, totz en un floc.

Gavaudan le Vieux: Senhors per.

Béarnais, Gascons et les Provençaux, avec nous mêlés, tous en une troupe.

- Froc.

Entre floc e gambais a differensa, 

Et entre egua a buou, a ma semblansa.

P. Cardinal: Qui s vol. 

Entre froc et gambeson il y a différence, et entre jument et boeuf, à mon avis.

Per draps negres ni per floc blanc,

No conquerran ja Dieu, s' al re no y fan.

Guillaume de Montagnagout: Del tot.

Par habits noirs ni par froc blanc, ne conquerront jamais Dieu, si autre chose ils n'y font.

CAT. Floc. ESP. Flueco (copo). PORT. Froco. IT. Fiocco. (chap. Floc, flocs, de neu, de fusta.)

2. Floquet, s. m., petite houppe, petit flocon.

A floquet ni peintura.

Marcabrus: Auiatz del. 

A petite houppe et peinture. 

ANC. FR. Du haut pendent mille petits floquets.

Hist. macar., t. I, p. 65.

(N. E. Floquet de neu era el nombre del gorila albino del zoo de Barcelona. Copito de nieve. También le llaman Copito a un Suzuki Samurai blanco que tiene mi hermano Ángel Guimerá.)

Suzuki Samurai blanco, copito de nieve

 

3. Floquier, s. m., marchand de laine. 

De l' escala del divenres son floquiers.

A ffloquiers lo portal de Monpeslairet.

Cartulaire de Montpellier, fol. 45 et 44.

De la compagnie du vendredi sont marchands de laine.

Aux marchands de laine le portail de Monpeslairet. (: petit Montpellier)