Sabata

Sabata, s. f., soulier.

Voyez Muratori, Diss. 33 et 25; Mayans, Orig. de la leng. esp., t. 1, p. 233; t. II, p. 246.

Soven compissas ta sabata.

T. de Bonnefoy et de Blacas: Seign' En.

Souvent tu compisses ton soulier.

Si non disia la messa, sabatas non caussava. V. de S. Honorat.

(chap. Si no díe la missa, sabates no calsabe.)

S'il ne disait pas la messe, souliers il ne chaussait.

Loc. Del suc entro la sabata.

Rambaud d'Orange: Als durs.

Du haut de la tête jusqu'au soulier.

Loc. fig. Pot liar en sa sabata

Que, si puosc, ie 'l vendrai l' erguel

Que fes en la cort de Carduel.

Roman de Jaufre; fol. 52.

Il peut lier dans son soulier (il peut être sûr) que, si je puis, je lui vendrai l'insolence qu'il fit à la cour de Cardueil.

CAT. Sabata. ESP. Zabata (zapato). IT. Ciabatta. (chap. Sabata, sabates.)

2. Sabataria, s. f., cordonnerie, fabrication de souliers.

Levar obraduy de sabataria.

Statuts des Cordonniers de Bordeaux. Ord. des R. de Fr., 1461, t. XV, p. 451.

Lever boutique de fabrication de souliers.

ANC. CAT. Sabateria. ESP. Zapatería. PORT. Sapataria. (chap. Sabatería, sabateríes. Són les tendes o botigues favorites de José Miguel Gracia Zapater, de La Codoñera, un membrillo catalanista sossio de Òmnium mes sompo que la sola de una sabata.)

3. Sabato, s. m., soulier. 

C' ades vulhatz bos sabatos

Portar e caussas benestans.

P. Vidal: Abril issic.

Qu'incessamment vous veuilliez (veuillez) de bons souliers porter et des chausses bienséantes.

El pe portet un sabato.

(chap. Al peu portabe un sabató, una sabata.)

P. Vidal: Lai on cobra.

Au pied il porta un soulier.

ANC. FR. Vieil savaton, vieil cabas.

Rabelais, Épître à la première Vieille.

ESP. Zapato. PORT. Sapato. (chap. Sabató, sabatons; sabata, sabates.)

4. Sabatier, s. m., cordonnier.

E 'l sartr' e 'l sabatier.

(chap. Y los sastres y los sabatés.)

G. Riquier: Pus Dieu.

Et les tailleurs et les cordonniers.

Ballestiers e sabatiers.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Arbalétrier et cordonnier.

CAT. Sabater. ESP. Zapatero. PORT. Sapateiro. IT. Ciabattiere. 

(chap. Sabaté, sabatés, sabatera, sabateres.)

5. Sabatat, adj., ensabaté, nom d'une secte religieuse.

Co fan sobr' els eretges e sobr' els sabatats. 

Guillaume de Tudela.

Comme ils font sur les hérétiques et sur les ensabatés.

6. Ensabatat, Essabatat, s. m., ensabaté, nom d'une secte religieuse.

Cassar los eretges e los ensabatatz. Guillaume de Tudela.

(chap. Acassá als herejes y als ensabatats : que porten sabates.)

Chasser les hérétiques et les ensabatés.

D' eretj' o de baudes o dels essabatatz. 

Izarn: Diguas me tu.

D'hérétiques ou de vaudois ou des ensabatés.

(chap. Ensabatat, ensabatats, ensabatada, ensabatades : que porten sabates, calsat en sabates. Estos baudes o vaudois són una secta antiga del cantón del Vaud, a Suiza; se troben textos en chapurriau antic sobre l'añ 1100.)

José Miguel Gracia Zapater, La Codoñera (mes tonto que una sabata)

José Miguel Gracia Zapater, La Codoñera (mes tonto que una sabata)

Copia de la entrada a chapurriau Wordpress (está a mes blogs.)

En () com se diu a La Codoñera, algunes paraules en cursiva són catalanades de Pep Miquel.

Nascut (o naixcut) a la Codoñera (la Franja del meu cul, Teruel) —a la vall del Mesquí, afluent del Guadalop i aquest (este) de l’Ebre, a dues (dos) passes del Matarraña— l’any 1941, a la carrera anomenada lo Carreró, rebatejada com Calle Oriente, núm. 5 (avui és la farmàcia), una hora abans de començar els (los) Despertadors de la Verge (Virgen) de Loreto (cants tradicionals molt matiners al voltant de la vila).

Els (los) meus pares, lo Pascual i la Felisa, ja (ya) eren grans quan vaig arribar a aquest món (an este). Mon pare (va) treballà de mosso de ferrer fins (hasta) que es (se) va casar, després (después) al camp, com gairebé (casi) tothom a una vila menuda d’oliveres, de blat i de vinya. Ma mare va cosir molts i molts de pantalons, camises, bates, xambres i vestits, durant més de quaranta anys.

Fins (hasta los) als tretze anys vaig anar a l’escola de la Codoñera.
En començar el primer dia, ja sabia llegir: me n’havien ensenyat ma germana i mon germà, amb (en) guix (alchés) i sobre una petita (menuda) pissarra que penjava (penjáe) a la vora de la llar de foc, sotjada per un ben fumat Sant Miquel matant el drac. Només deixava (dixava) d’anar a escola un dia a l’any, lo dia de matar lo gorrino. 

A les vacances (vacassións) ajudava una mica en els (los) treballs del camp, però sense gaire entusiasme. Tenia assignada una tasca (faena), per a mi molt important, en aquells temps: tenir cura (cuidado de) que no hi faltés (faltare) palla a la pallera de les bèsties, a dins de casa. L’esmentada tasca (la dita faena) comportava (comportae) haver de baixar un sac de palla, des de la palliça a la pallera, cada dos dies. A voltes, acompanyant-me algun amic i aprofitant els últims raigs de sol de les tardes hivernenques (d'hivern), asseguts (assentats) damunt del sac de palla, a la porta de la palliça, calculàvem arrels segones i, fins i tot, (hasta) cúbiques. L’endemà (en son demá) el (lo) mestre ens (mos) felicitava (felissitae).

L’estiu de l’any 1955, ajudat per en Blas Sancho, advocat (abogat) i músic de la Codoñera, vaig preparar el primer curs del batxillerat. Els cursos següents (los cursos siguiéns) els vaig fer al col·legi (colegio) San Valero dels Escolapios d’Alcanyís, treballant com a fàmul, fins el curs (quinto) 5è. El 6è (lo sexto) i preuniversitari, barrejant ciències i lletres, a los Píos (Escola Pia) de Logroño i sota (en lo) el mateix règim de treball.

En trencar els estudis, entre els 20 i 21 anys, vaig treballar com a secretari accidental dels ajuntaments de Cascante del Río i Valacloche, província de Teruel. 

Una curiositat (curiosidat): en arribar a Cascante em sorprengué (me va sorpendre) que no hi havia edifici de l’Ajuntament, l’havien enderrocat (tombat), i les pedres i teules repartides entre tots els veïns; una torrentada se’ls havia endut mig fossar i la guàrdia civil em demanà (me va demaná) consell per (a) canviar l’alcalde de Valacloche (encara era lluny la democràcia). / Pero no dieu los catalanistes que NO ña democrássia a España? Aclarixte, Pep Miquel /

Com era jove, era prop de la capital —Teruel— i una mica més eixerit que la resta dels sol·licitants, l’Organización Sindical Española em va atorgar (otorgá) una beca de Col·legi (colegio mayor) Major, l’única que es donava (se donae) en tota la província. 

Cinc anys a Madrid estudiant ciències econòmiques, els anys 1963-68 a l’antiga Facultat de la Carrera de San Bernardo, anys de revolta d’estudiants a l’España franquista (maig del 68). Com a residència: el Col·legi major San Juan Evangelista, el col·legi més progressista de l’España d’aquells temps (així se’n deia). 
Amb (en) classes i algunes hores d’estudi, enmig (al mich) de conferències, vagues, (huelgues) manifestacions, teatre, protestes i unos vinos, transcorregueren (van passá o van transcorre) els anys de la llicenciatura.

Des de l’any 1969 he (hay) treballat a l’empresa privada com a economista, gairebé (casi) sempre en (a) multinacionals. Primer en una holandesa, després en una anglesa (inglesa) i quasi (casi) vint anys en una francesa, com a cap del Departament Financer (finansié)-Administratiu. Tres o quatre anys a Madrid i la resta a Barcelona. Ara sóc un jubilat dels treballs administratius remunerats.

Unes festes de Sant Cosme i Sant Damián a la Codoñera, vaig conèixer (a) la María del Carmen, la meua dona —ara psiquiatra infantil—, vivia (vivíe) a Esplugues de Llobregat.

Al cap d’un temps ens vàrem (mos vam) casar a Sant Just Desvern. Casualment, encara estem vivint a la vila d’Esplugues, tocant a Sant Just, on (aon) els garrofers veuen el mar. Hem (ham) tingut una filla i un fill, els quals (los cuals) (van passá) passaren per l’Escola de l’Ateneu i després per la del Montseny de Sant Just. Des del 2002 tenim un nét que es (se) diu Damià (hauria de demanar als de l’Ajuntament de la Codoñera que el facin (lo faiguen) fill adoptiu de la vila: mai, que (se recordo) es recordi, no ha hagut (ñagut) cap Damián a la Codoñera, malgrat (i aixó) que és un dels sants patrons). Hem (ham) viatjat pel món i hem gaudit (disfrutat) raonablement de la vida. 

(A) l’any 1.995 vàrem (vam) comprar una casa a la Codoñera —casa gran— per (a) omplir-la de mobles, eines (ferramentes) del camp, claus, ribots, discs (discos) de vinil, música i d’estades quan arriba (arribe lo) el bon temps. 

He (hay) passat moltes estones (mols ratos) restaurant mobles vells i objectes diversos. La meua afició per la restauració no ha estat (sigut) impediment perquè (per a que) m’interessés (me interessara) per la pintura contemporània i les arts plàstiques en general, com a espectador encuriosit.

L’agost del 2016 va morí mon germà a la Codoñera que (va) treballà al camp fins (hasta los) els 83 anys. 

Vivia (vivíe) al Carreró, tenia (teníe) sempre un bon vi de raïm (garnacha) garnatxa i els millors (los millós primentóns) pebrots. La germana va morir fa uns quants anys. A un avi (yayo) meu li deien (díen) lo Roig, també (tamé) a mon pare, però (natres) nosaltres vam perdre el malnom (/creutu). L’avi per part de mare (va) treballà de pelaire i li deien l’oncle (lo tío) Manolet (un any va anar a treballar a Barcelona i, com no tenia diners ni coneixia el camí, ho va fer a peu seguint la via del tren).

L’any 1999, fi de segle (siglo) per a alguns, m’esclatà el desig i la necessitat d’escriure poesies, no sé pas per què, ni com; i a (ademés) més, en català de la Codoñera, cosa que mai havia fet abans; tampoc no ho havia fet, per (a enténdremos)  entendre’ns, en català convencional, ni tan sols en castellà. En tinc (ne ting) unes quantes recopilades sota els següents títols:

Fets i temps de la Codoñera (publicat el 2005)

Davall d’una olivera em rascava els collons (publicat el 2002)

Pasqual Andreu, lo Florit. Lo Floro en vers (publicat el 2011): un bandoler ben famós a l’època.

I uns altres poemaris més, en català estàndard:

Finestrons i finestretes, espío a les veïnetes (publicat el 2004)

Vers a vers a Barchinona (publicat el 2005): Premi Guillermo Nicolau 2004 del Govern d’Aragó.

XXXIII poemes. Reflexions i abstraccions mentre em rasco els collons (publicat el 2005)

Dietari en groc per la llibertat dels presos polítics (publicat el 2008 ): Premi Guillermo Nicolau 2007 del Govern d’Aragó.

Si les pedres parlaren…/Si las piedras hablasen… (publicat el 2008).

Obra col·lectiva/Antologies/Revistes

Seleccions Histocat. Publicació periódica d’història i pensament nazional (núm. 1, setembre 2008)

Lletres de casa. Antologia de poetes ebrencs al Serret Blog (2009)

Galeria ebrenca. Autors i autores de l’Ebre (2009) 

Roda la mola. Poesia del Baix Aragó de llengua cagalana dels orígens als nostres dies (2010)

L’Arbreda ebrenca. Recull de relats (2010)

VI Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar

VII Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar

Part del temps lliure dels anys 2003 i 2004 el vaig dedicar a arranjar finestres velles de la Codoñera, plenes de pols, brutícia i anys. El resultat va ser el conjunt d’obres plàstiques on es barregen enjogassadament els sentiments, la fusta vella, la fotografia i els poemes, sota el títol “Finestrons i finestretes”. L’exposició ha estat presentada a la Codoñera, Fraga (Palau Montcada-Biblioteca), Vall-de-roures (Casa de la Cultura), Saragossa (Biblioteca de Aragón i Fira de Mostres), Tortosa (Museu de l’Ebre), a algunes petites viles de la Franja del meu cul com Bellmunt de Mesquí i a Barcelona (Biblioteca Jaume Fuster de la Vila de Gràcia). També estar exposada a Sant Just Desvern (Can Ginestar).

En tot allò que he escrit m’ha ajudat força l’amic Arturet Quintaneta y Fuentecica —president d’Iniciativa Cultural de la Franja, filòleg i investigador i, des de fa uns anys, membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans— i l’Associació Catalanista del Matarranya, amb seu a Calaceit, de la qual vaig ser president d’ençà el mes de gener de 2007 fins febrer del 2011. Aquesta associació té com a objectiu la defensa de la cultura i la llengua catalana a la Franja d’Aragó. Sóc soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Col·laboro regularment en la revista Temps de la Franja del meu cul i en la columna “Lo Cresol” al Diario de Teruel des del gener de 2006. Aquesta i “Viles i Gents” de La Comarca d’Alcanyís són les úniques que es publiquen, per ara, en dialècte occitan catalan en tot l’Aragó. També escric en castellà a La Comarca d’Alcanyís i al Diario de Teruel. El dia 26 de desembre del 2007 vaig obrir el bloc, a Internet: Lo Finestró, el qual ha rebut més de 160.000 vistes fins el 31 de desembre del 2016.

I tinc acabades quatre col·leccions d’obres plàstiques (tècnica mixta d’acrílica i altres sobre fusta): “Versos en color” —presentada a la Torrocella /Torrecilla de Alcañiz, juliol 2011—, “De la cuina al marc”, “Evolucions i pedassos”, “Vencills” i “Marcs vells”. Treballo en noves obres de pintura.

No voldria acabar sense manifestar una altra de les meues grans aficions: escoltar música. Sóc un vinilòfon, més audiòfil que melòman i valvuler recalcitrant. “Com els tríodes no hi ha res i entre tots, el 300 B” acostumo a dir, encara que no hi tinc els 300 B. Jazz, folklòrica sud-americana, clàssica, experimental i gairebé totes les altres, per aquest ordre. Per a la clàssica m’agrada més l’Auditori de Barcelona i també el Palau de la Música.

I encara una cosa més: el meu esperit en gaudeix força cada dia, de Barcelona, de la cultura catalana i de la nostra llengua. Tanmateix, em sento plenament aragonès, amb profundes arrels i per necessitat vivificant, tot i que cada dia un xic més català. / No cal que u juros /

Afegitó:

Ara al 2016, amb la Maricarme, freqüentem força els teatres de Barcelona, per sobre de tots, el Lliure i viatgem tan com podem. També vull dir que amb el transcurs del temps he perdut interès per l’Aragó —no per les seues llengües— i l’he guanyat per Catalunya.

Soc soci d’Òmnium Cultural i de l’ANC. 

La música, el teatre, els viatges i el blog són les activitats a les que hi dedico més de temps. He fet i faré lectures recitades del meu llibre Pasqual Andreu, lo Florit a instituts d’Esplugues. 
Molt de quan en quan anem a La Codoñera.

(En Roger Torrent:)

(Lo líder de José Miguel Gracia Zapater)

Youtube del "sabata"

dabán, debán

dabán ve del latín vulgar *de-ab-ante.

escrit tamé debán.
adverbio y prepossisió.

DCVB - DAVANT:

|| 1. A la part de la cara o de l'endret vers el qual l'objecte avança
normalment; cast. delante. a) Usat com a adv.: El dit majordom tornan de la cuyna seguesca los sobrecocs... als quals lo dit porter davant vaja, Ordin. Palat. 13. Los ulls són per a mirar | tot lo que devant los ve, Flor d'Enam. 44. Passar davant a qualcú: fer més via que ell fins a contrapassar-lo anant en la mateixa direcció. En Miquel amb un parei més, mos varen passar davant, Alcover Cont. 20. S'usa en combinació amb altres adverbis de lloc: aquí davant, allà davant, etc. Y fugi, dona, d'aquí davant!, Vilanova Obres, xi, 44. 
Davant davant: movent-se una persona o cosa davant una altra i en la mateixa direcció d'aquesta. 
Jesús parlava dolçament | mig recolzat en una barca; | ... | la multitut,
davant davant, | des de les roques la seguia, Oliver Obres, i, 90.
— b) Usat com a prep.: Les gens qui anauen dauant nostre senyor, Hom.
Org. 3 vo. Emplaza general dauant la porta de l'eglea, doc. a. 1250 (Pujol Docs. 24). Agenollà's davant lo altar, Lull Blanq. 3. Lo qual stech per un dia davant la dita vila, Pere IV, Cròn. 40. Abdós venien | al combregar | davant l'altar | de la capella, Spill 4020. Se passava una hora devant es miray, Ignor. 70. Davant l'hermosa creu del Salvador, Canigó ix. I davant de dos dits que En Xaneta ens presentà encreuats, Ruyra Parada 15. Davant la Verge Blanca, davant l'iglésia freda, Maragall Enllà 16. Tots
els ametllers ja són florits | davant del mar brillant fins a Mallorca, Maragall Enllà 17. 
|| 2. En presència (d'algú, d'alguna cosa); cast. delante. Si fet nostre senyor un preciós miracle d'un ceg que alumenà dauant els, Hom.
Org. 3 vo. Me só sovint prehat davant los altres, Eximenis Conf. 20. Aquests falcons, astors y cans... criden y udolen agrament de hora en hora devant mi, Metge Somni ii. Pere ha fet assò devant de mi, Lacavalleria Gazoph. L'arpa era antiga que en els jorns de glòria | davant los reis en el castell sonava, Costa Trad. fant. 12. Qui s'atreveix a alsar la veu davant meu?, Vilanova Obres, xi, 253.

Especialment: 
a) En presència d'un jutge o d'altra persona revestida d'autoritat per a determinar què s'ha de fer. Entraren dauant lo seinor apostoli e dauant totz los cardenals, doc. a. 1251 (Pujol Docs. 343). Que dins trenta dies comparega davant los dits consols, Consolat, c. 25. O príncep gloriós, si yo he trobat gràcia dauant vós, feu-me mercè, Villena Vita Chr., c. 1. Tots
els homos són germans i iguals devant Déu, Aurora 228.—
b) A la vista (d'una cosa, d'un fet que obliga a actuar en cert sentit). Y
devant tal acort jo no'n podia defugir, Obrador Arq. lit. 10. May, donchs, vensuda dobleguem la testa devant els sufriments, Salvà Poes. 20. No
hi ha gana que valgui davant de la bona criansa, Vilanova Obres, xi, 238.— c) Davant per davant: donant-se la cara una persona o cosa amb l'altra. S'homo que estava davant per davant ella, Roq. 35. «Les nostres cases estan davant per davant». 
|| 3. (en els escrits) Abans; més amunt; cast. antes, arriba. Vejaus lo cor en tot ço que devant havets entès, Muntaner Cròn., c. 6. Roger de Lúria e Corral Llança..., axí com davant vos he dit, vengren molt fadrins en Cathalunya, ibid., c. 18. 
|| 4. Abans dels altres, en una acció conjunta. Dir davant en el rosari: dirigir la recitació del rosari dient els parenostres i avemaries i
contestant-hi els altres feels. Señe't y digues devant, Ignor.
39. 
a) Dir una cosa davant davant: dir-la anticipadament, per fer saber una cosa en temps oportú (Mall.). Si aquest carabassot teu no s'assanta, t'ho dich devant devant!..., ab un garrot te rompré una espatla, Alcover Rond. ii, 268. II.

|| 1. m. La part d'un objecte que correspon a la cara o a l'endret vers el qual l'objecte avança normalment; cast. delantera. En lo davant de dita frasada farà St. Sebastià, doc. a. 1540 (Vidal Guide 475). Lo devant del cap, Lacavalleria Gazoph. El davant o davants d'una casa: la fatxada o paret de davant.
El davant de la xemeneia: post o tela que tapa verticalment la boca d'un escalfapanxes. Quadros que... poden passar per davants de xemeneya: ni color, ni dibuix, ni perspectiva, Oliver Obres, ii, 76. Els davants d'una camisa, d'un guardapits o d'altra peça de vestit. Gipó de fay negre adornat per s'esquena y p'es devants de trenats amb atzabeja, Ignor. 5. Carlets... tenia poca trassa per beure a galet..., es mullà tot lo devant de la camisa, Vilanova Obres, iv, 9. 

Els davants de la sabata: la part anterior d'una sabata, des de la punta fins a la meitat dels francs (Mallorca). Davant (cat.) o davants (mall.) d'antena: corda que subjecta a proa el car de l'antena d'una barca. Davant del rai: tram del rai damunt el qual va el davanter que el mena (Coll de Nargó). Davant d'un carro: joc o parell de rodes de la part anterior del carro. El davant d'un exèrcit: la davantera o avantguarda. Los scots... fan quatre tropells de gent: lo dauant, qui los de Spanya apellen dauantera, ells apellen dauantguarda, Eximenis XII Crestià, c. 274 (ap. Arch. Ib. Am. xxiv, 353). La cavalleria tenia lo devant o anava devant, Lacavalleria Gazoph.

|| 2. Al davant té el mateix valor gramatical de la simple preposició i
adverbi davant. Al dauant viu un pinar, Vent.
Pel. 4. Tal passió d'açò 'm veig al davan | que lo meu cor ne resta
tremolós, Auzias March lxxviii. Sant Josep va al seu davant, portant la florida vara, Verdaguer Idilis. Jo que me'n entro a l'escala del devant, Vilanova Obres, xi, 14. Els reguerons tantost nascuts cuiten a fugir del devant meu, Massó Croq. 12. El sol i la lluna, i el mar al davant, Maragall Enllà 29.

|| 3. Indica temps a venir des de cert moment que es pren com a punt de partida; cast. adelante. De aquí al devant sien enseculats en dos bosses, doc. a. 1584 (Priv. Vilafr. 94). Procurau de si al devant de esmenar-vos, Regla de St. Francesc, a. 1614, pàg. 202. Volent que de aquí al devant no tinguen força, Ordin. Univ. 1629, fol 5.

Loc.

—a) Esser el de davant: esser el primer, el principal.
—b) No saber quin cap li va davant: estar desorientat, no saber per on prendre o què fer (Mall.).
—c) Anar davant del vent: esser molt llest, deixondit (Vinaròs).
—d) Anar davant i darrera a qualcú: cercar-lo molt o fer-s'hi trobadís per demanar-li amb insistència alguna cosa, per obtenir-ne profit, etc. (Mall., Men.).
—e) Posar-se al davant d'una cosa: prendre-la pel seu compte, assumir-ne la direcció i la responsabilitat (Mall., Men.).

Refr.
—a) «Qui va davant, camina» (Mallorca); «Qui va davant, guanya la joia»
(Val.); «Qui va davant, obre es barranc» (Men.): vol dir que el qui
va davant els altres té molts avantatges.
—b) «Qui no mira al davant, arrere es queda»: vol dir que cal esser previsors (Val.).

esbrafat

esbrafat o esbafat, esbrafats o esbafats, esbrafada o esbafada, esbrafades o esbafades.

verbo esbrafás o esbafás.

In líquit que ha perdut lo gas está esbrafat o esbafat.

https://es.m.wiktionary.org/wiki/esbafado

 

Referido a una bebida con burbujas, que ha perdido el gas.

«Ya no empezamos bien cuando pedimos una caña y nos la sirvieron toda esbafada y caliente. Quien sirvió la cerveza, no tenía ni idea de tirar cañas»

esbafarse

Tiene su sentido, y es que caiga al vaso suavemente sin perder el gas; si la tiramos desde arriba, al caer rompe toda la burbuja y se “esbafa”, y no es plan de transformar una bebida que por definición es gasificada en jarabe»

La palabra esbafao hace referencia al momento en el que un liquido con mucho gas ( coca-cola,fanta, kas)
se le escapa todo el gas del recipiente que lo contiene , por lo cual el liquido resultante carece de gas alguno y es uniforme.
La palabra esbafao todavía se utiliza sobretodo en Zaragoza que es donde abundan las bebidas gaseosas,  a principios del siglo 20, cuando el aragonés todavía se hablaba, apenas había bebidas gaseosas.

DCVB

ESBRAVAR (val. esbrafar). v. tr. 

|| 1. Aregar un animal, llevar-li la bravesa (Mall.); cast. desbravar.

|| 2. Retallar les rajoles i altra obra de terrissa per igualar o corregir les vores; retallar la sola de la sabata en el punt d'unió amb la pell; cast. desbravar. 

|| 3. Fer perdre a un vi, essència, etc., la seva fortalesa o virtut, la seva olor, el seu bon gust; cast. desbravar, evaporar. S'usa molt com a refl.: Perdre la seva fortalesa, virtut, olor, bon gust, etc. Vins esbravats, Agustí Secr. 107. Lo vi destapat se esbrava, Lacavalleria Gazoph. Y aquest most s'està esbravant, Guimerà Poes. 44. El taronger qui esbrava | la nupcial joya de la sava, Riber Sol ixent 64.

|| 4. Desfogar; donar sortida o expansió al delit, passió, desig, enuig o altre sentiment que estava reprimit; cast. desahogar. Esbravar tota la sua malícia contra de algú, Lacavalleria Gazoph. S'esbravava ponderant-me s'ayre pur de Valldemossa, Aguiló Poes. 231. Per nous volcans esbrava les flames de son cor, Atlàntida ix. A Flandes s'enfugí, y l'ardor novell | del cor indòmit esbravà en la guerra, Costa Trad. fant. 85.

Fon.: əzβɾəβá (pir-or., or.); azβɾaβá (occ.); azbɾafá (Tortosa, Maestr.); azbɾafáɾ (val.); əzbɾəvá (bal.).

Var. form.: desbrafar.

Etim.: segons Fouché Phon. 239, del llatí *exvaporare, ‘evaporar’; però sembla més probable que cal considerar esbravar com a derivat de brau; el val. esbrafar pot esser resultat d'un creuament amb baf.

 

"brauen" en alemán es fabricar cerveza, destilar.

escudors, escudorsat, escadors, escodors, escudorç

escudors, escudorsat,

 ¿Que vol dir "anar d'escudorç", o "estar escudorçat"?,

aport de Pedro J.Bel Caldú al grupo.

desparellat, sense parella,

Fernando (Rano)
A La Portellada si q se diu y vol di cuán algo o algú se quede apartat del resto, pot se persona, animal o cosa.

Pedro comente:

La Irene Granja Cuartielles si que sap "chapurriau avançat". Los demés hau de practicar encara una mica més. Estar "escudorçat" es haber perdut la parella, o el grupo de persones o coses a les que s'hauríe d'estar vinculat. No encaixar prou bé i anar solterís com diu l'Enrique. Se pot referir a persones com un mosso vell, un o una viuda. O a coses emparellades com una sabata o un calcetí que ha perdut lo parell.
Eixa palabra no l'hai trobat a cap diccionari ni del IEC ni al Catalá-Valenciá-Balear. Per tant, la considero molt exclusiva del nostre parlar.

Pareix que ix an esta página:

http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1686/19.MAMB_VOLUM_III_3de3_glossari.pdf.txt;jsessionid=251CAA4F4981DF6E749F98AEA9909D99?sequence=21

M'han quedat estos plats d'escudorç de la vaixella"

Natxo Sorolla:

És difícil trobar coses que Alcover no tinguere fitxades. I sí, és bastant tortosinista, la cosa...

ESCADORS o ESCODORS adj.

Sobrer o fraccionari respecte d'una quantitat que es compta, es mesura, es pesa, etc. (Gandesa, Tortosa, Ulldecona, Benassal); cast. sobrante. «Us he enviat quatre dotzenes de llapis i tres llapis escodorsos» (Tortosa). «He rebut dos milers de claus i quaranta-cinc claus d'escadors». Venir d'escadors: venir de més, desaparellat d'un conjunt (Ulldecona, Gandesa, Benassal). «Ens hem repartit les taronges: ens n'han tocat sis a cadascun, i n'hi ha hagut cinc d'escadors».
Fon.: eskadóɾs (Ulldecona, Benassal); eskodóɾs (Gandesa, Tortosa).

Var. form.: descodors.

Tritico, Tritic, Tro, Entro, Tron, Tronadura, Trobar, Troba, Trova, Trobaire, Trobayre, Trobador

Tritico, s. m., lat. triticum, triticum, sorte de froment.

So mantas especias de froment, quar alcus es dit tritico,... autre ordi, alcu seguel. Eluc. de las propr., fol. 208.

Sont maintes espèces de blé, car aucun est dit triticum,... autre orge, aucun seigle.

(ESP. Trigo. Chap. Blat, formén.)

2. Tritic, adj., lat. triticeus, de froment.

Farina triticca o de seguel.

Eluc. de las propr., fol. 208.

Farine de froment ou de seigle.

Tro, prép., jusque.

Escorgeron me del cap

Tro al talo.

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.

M'écorchèrent de la tête jusqu'au talon. 

D' Orien tro el sol colguan.

(chap. D'Orién hasta lo sol colgán : ponén).

Bertrand de Born: Mon chan.

D'Orient jusqu'au soleil couchant.

ANC. FR. La praérie grant et bele

Très au pié de l'iaue batoit.

Roman de la Rose, v. 123.

Prép. comp. De mai tro qu' en abril

Vos fai estar en balansa.

Cominal: Comtor d'Apchier.

De mai jusqu'en avril (d'un bout à l'autre de l'année) vous fait être en hésitation.

Las conduisetz tr' usqu' a la mort.

Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que. 

Vous les conduisez jusqu'à la mort.

ANC. FR. Tu as termes tresqu'à demain. Fabl. et cont. anc., t. II, p. 117.

Si s'enfui en un vassel trosque à une cité. Villehardouin, p. 27.

Conj. comp. Aqui estara tr' uey qu' el filhs de Dieu venra los mortz e 'ls vieus jutgar. Liv. de Sydrac, fol. 50.

Restera là jusqu'au jour que le fils de Dieu viendra les morts et les vivants juger.

ANC. CAT. Tro (MOD. Fins). (ESP. chap. Hasta.)

2. Entro, prép., jusque.

Del suc estro la sabata.

Rambaud d'Orange: Als durs crus.

Du sommet de la tête jusqu'au soulier.

Daus orient entro 'l solelh colguan.

P. Cardinal: Tos temps.

De vers orient jusqu'au soleil couchant.

Prép. comp. Entr' usc al jorn de la fi.

Un Troubadour Anonyme: Gasquet vai. 

Jusqu'au jour de la fin.

Conj. comp.

Entro que auyatz mon corn per doas fetz (vetz).

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 96.

Jusqu'à ce que vous entendiez mon cor par deux fois.

Tro, Tron, s. m., lat. thronus, trône.

Tro vol dire cadieira. Brev. d'amor, fol. 19.

(chap. Trono vol di cadira; cadiera en aragonés.)

Trône veut dire chaise.

Qui jura per lo cel, jura lo tron de Deu e Deu que i se. Trad. de Bède, fol. 59.

Qui jure par le ciel, jure le trône de Dieu et Dieu qui y sied.

- Ciel, firmament.

Ieu prec ne Jhesu del tro

Et en romans et en lati.

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.

J'en prie Jésus du ciel et en roman et en latin.

Lo Senher que formet lo tro.

Pierre d'Auvergne: Lo Senher.

Le Seigneur qui forma le firmament.

ANC. FR. Tant con li trosnes avironne. Roman del conte de Poitiers, v. 1500.

- Ordre d'anges.

D' angils: ...

Lo setes ordes es dels Tros.

Brev. d'amor, fol. 19.

D'anges:... le septième ordre est des Trônes.

ANC. CAT. Tron. CAT. MOD. ESP. Trono. PORT. Throno. IT. Trono. (chap. Trono, tronos.)

2. Tronadura, s. f., stalle.

Cedre... es apte a bastir tronaduras de temples.

Cèdre... est apte à bâtir stalles de temples.

Trobar, v., trouver, rencontrer.

Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. II, p. 238 et 242; t. III, p. 86.

Cum trobar... poirei. Titre de 960.

(chap. Com trobá... podré.)

Comment trouver... je pourrai.

Prendian buous e vachas, e tot autre bestiar que elh poguesso trobar.

(chap. Preníen bous y vaques, y tot atre bestiá que ells pugueren (podíen) trobá.)

Philomena. 

Ils prenaient boeufs et vaches, et tout autre bétail qu'ils pussent trouver.

Pus hom gensor non pot trobar.

Le Comte de Poitiers: Mout jausens.

Puisque plus gentille on ne peut trouver.

Fig. Qu' els truep hom ses cor vaire.

Bertrand de Born: S' abrils e fuelhas.

Qu'on les trouve sans coeur changeant.

Ja en mi non trobara faillida.

Albertet: E mon cor.

Jamais en moi ne trouvera faute.

Nos e molt libres o trobam legent. Poëme sur Boèce.

(chap. Natros o natres a mols llibres u trobam lligín - llichín.)

Nous en nombreux livres le trouvons en lisant.

- Reconnaître, se convaincre.

Mesurec la longuessa de la 1 peyra entro l' autra, e trobec que hac de lonc CXXX brassas. Philomena.

Il mesura la longueur de la première pierre jusqu'à l'autre, et il trouva qu'elle eut cent trente brasses de long.

- Inventer, composer.

Si de trobar agues melhor razo.

Rambaud d'Orange: Si de.

Si de trouver j'avais meilleure raison.

Trobon, e son cantador.

Giraud de Calanson: Sitot l' aura.

Ils trouvent, et sont chanteurs.

Prov. Qui no troba, no tria.

(chap. Qui no trobe, no tríe.)

Peyrols: Camjat ai.

Qui ne trouve, ne choisit.

Subst. Per cui er bos trobars entendutz.

Aimeri de Peguilain: De tot en.

Par qui sera le bon trouver entendu.

Part. pas. loc. Ar sui partitz de la peior

C' anc fos vista ni trobada.

Rambaud d'Orange: Non chant per.

Maintenant je suis séparé de la pire qui oncques fut vue ni trouvée.

CAT. Trobar. ESP. PORT. Trovar. IT. Trovare. (chap. Trobá : trobo, trobes, trobe, trobem o trobam, trobéu o trobáu, troben; trobat, trobats, trobada, trobades; trobaré; trobaría; si yo trobara un tessoro a la cova de Santolaria.)

2. Troba, Trova, s. f., invention, découverte.

Segunt la troba de tas mas. Trad. de Bède, fol. 46.

Selon l'invention de tes mains.

Tan n' an fach actor trobas e fenjemens. 

Pierre de Corbiac: El nom de.

Tant en ont fait les auteurs inventions et fictions. 

ESP. PORT. Trova.

3. Trobaire, Trobayre, Trobador, s. m., trouveur, celui qui trouve quelque chose.

Qui trobara bestia en blat... seran donatz cinq sols dels quals sia la meitat al trobador. Cout. de Moyssac, du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 8.

Qui trouvera bête en blé... seront donnés cinq sous desquels la moitié soit au trouveur.

- Troubadour, trouvère.

Cantava mielhs c' om del mon e fo bon trobaires. V. de P. Vidal.

Il chantait mieux qu'homme du monde et fut bon troubadour.

Si com dis Elinans, 1 trobayres, els verses de la Mort:

Ostatz de vos chuflas e gabs;

Car tals me coa sotz sos draps

Que cuia esser fortz e ssas.

V. et Vert., fol. 49.

Ainsi comme dit Elinand, un trouvère, dans les vers sur la Mort: Otez de vous moqueries et railleries; car tel me couve sous ses draps qui croit être fort et sain.

Chantarai d' aquestz trobadors

Que chanton de manthas colors.

Pierre d'Auvergne: Chantarai.

Je chanterai de ces troubadours qui chantent de maintes couleurs.

ANC. FR. Quar troverres ne sui-ge mie... 

Des troveurs qant ge m'essai. 

Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 345.

CAT. Trobador. ESP. PORT. Trovador. IT. Trovatore. (chap. Trobadó, trobadós, trobadora, trobadores.)

4. Atrobar, v., trouver, rencontrer. 

El marques, que tant l' amava, atrobet los durmen.

V. de Rambaud de Vaqueiras.

Le marquis, qui tant l'aimait, les trouva dormant.

Fig. M' a faitz solatz atrobar.

Giraud de Borneil: A ben chantar.

M'a fait trouver des plaisirs.

En aquell mezeis libre s' atroba que la una colomba noyris los polletz de l' autra. V. et Vert., fol. 73.

(chap. An aquell mateix llibre se trobe que un colom nutrix los pollets (pichons) del atre. Colom o coloma; pichó, pichons.)

Dans ce même livre il se trouve que l'une colombe nourrit les petits de l'autre.

- Joindre, se réunir à

Borelh va atrobar Lambert. Philomena.

Borel va trouver Lambert.

- Observer, reconnaître. 

Atrobam en nostras sortz que Narbona no s pot tenir. Philomena.

Nous trouvons dans nos sortiléges que Narbonne ne se peut tenir.

- Inventer, controuver.

C' aysso sia volontatz de faulas atrobar

Ni d' escriure baratz.

V. de S. Honorat.

Que cela soit volonté de controuver des fables et d'écrire des tromperies.

Atruep ne d' autres fols vers.

B. Carbonel: Tan ricx.

J'en trouve d'autres vers fous.

Prov. Qui demanda, recep, e qui quier, atroba. V. et Vert., fol. 87.

(chap. Qui demane, ressibix, y qui busque, trobe.)

Qui demande, reçoit, et qui cherche, trouve.

Part. pas. Si co ay atrobat escrigz. Los VII Gaugz de la Verge.

(chap. Aixina com hay trobat escrit.)

Ainsi comme j'ai trouvé écrit.

ANC. CAT. Atrobar.

5. Atrobament, s. m., invention, découverte.

Li atrobament human. Doctrine des Vaudois.

(chap. Les invensions humanes.)

Les inventions humaines.

6. Atrobador, s. m., inventeur, créateur.

Aquels que s feiron fazedor e atrobador d' aital ordination.

Regla de S. Benezeg, fol. 76.

Ceux qui se firent fabricateurs et créateurs de telle ordination.