Mostrando las entradas para la consulta plom ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta plom ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 27 de septiembre de 2024

Pleonasme - Plovilar

 

Pleonasme, s. m., lat. pleonasmus, pléonasme.

Vol dire pleonasmes aytan cum sobrehabondansa e sobrefluitatz de dictio e de paraula. Leys d'amors, fol. 106.

Pléonasme veut dire autant comme surabondance et superfluité de mot et de parole.

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Pleonasmo.


Pleurezis, s. f., lat. pleuresis, pleurésie.

Apostema apelada pleurezis. Eluc. de las propr., fol. 50. 

Apostème appelé pleurésie.

En la malautia de pleuresi. Trad. d'Albucasis, fol. 55.

Dans la maladie de pleurésie.

(ESP. Chap. Pleuritis: inflamassió de la pleura.)

2. Plevezi, s. m., lat. pleuritis, pleurésie.

De febre e de plevezi. V. de S. Alexis. 

De fièvre et de pleurésie.

3. Pleurezia, s. f., pleurésie. 

Val specialment contra pleurezia. Eluc. de las propr., fol. 211.

Vaut spécialement contre pleurésie.

CAT. Pleuresia. ESP. Pleuresía. IT. Pleurisia. 

(chap. Pleuresía o pleuressía.) 

4. Pleuretic, adj., lat. pleuriticus, pleurétique, de pleurésie.

En cauzas reumaticas, pleureticas. Eluc. de las propr., fol. 86.

En causes de rhumes, de pleurésie. 

CAT. Pleuretic. ESP. (pleurético) PORT. Pleuretico. 

(chap. Pleurétic, pleuretics, pleurética, pleurétiques.)


Plevir, Plivir, v., promettre, garantir, engager

Hom era crezutz ses sagramen,

Ab sol la fe, si la volgues plevir.

P. Cardinal: Tot atressi. 

Homme était cru sans serment, seulement avec la foi, s'il voulait la promettre.

Ieu vos plevisc e us afi

Que vostre soi endomenjatz.

Gavaudan le Vieux: Desemparatz.

Je vous garantis et vous assure que je suis votre tenancier.

Subst. Si 'l jurars e 'l plevirs de nos dos.

Pierre de Barjac: Tot francamen. 

Si le jurer et le promettre de nous deux. 

Part. prés. Revendedor, obrier e menestral 

Iran a Dieu, si lor o vol sofrir, 

Ab car vendre et ab pliven mentir. 

Raimond de Castelnau: Mon sirventes. 

Revendeurs, ouvriers et manœuvres iront à Dieu, s'il veut le leur permettre, avec vendre cher et avec garantissant mentir.

Part. pas. Vostr' om sui juratz e plevitz. 

B. de Ventadour: Pels dols chan. 

Je suis votre homme juré et engagé.

Ricx hom, que per aver traire, 

Sec torneyamen plevitz, 

Per penre sos vasvassors, 

Non l' es honors.

Bertrand de Born: Pus lo gens. 

Homme puissant qui, pour acquérir richesse, suit les tournois promis, afin de surprendre ses vavasseurs, ce ne lui est pas honneur.

ANC. FR. Chescun l' a par sa main è plévie è jurée. 

Roman de Rou, v. 2702. 

Ce vos plevis, puis entrerons. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 359. 

Li frères lor jurèrent e lor fei lor plévirent 

Ke jà ne lor fauldront è cil altretel firent. 

Roman de Rou, v. 813.

2. Pliu, s. m., garantie, promesse, engagement.

Loc. En aquest cinc, senz pliu, 

Nais proeza e reviu.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Dans ces cinq, sans engagement (en toute liberté), naît prouesse et s'avive.

3. Plevensa, Plivensa, s. f., promesse, garantie, confiance.

Mas en so n' ai plevensa.

Aimeri de Bellinoy: Era m destreing. 

Mais en cela j'en ai garantie.

Vostr' amor fug e desvoill, 

Qu' ieu non ai plivensa.

Lantelm: Lanfranc. 

Votre amour je fuis et dédaigne, vu que je n' ai pas garantie.

On avion lur plevensa.

P. Vidal: Pus tornatz. 

Où ils avaient leur confiance.

4. Plevi, Plevit, s. m., garantie, promesse, serment.

No m' aten plevi ni covinenza.

P. Vidal: S' ieu fos. 

Ne me tient serment ni promesse. 

Ab cui el ven el camp e ses plevitz.

(Ralmens) Ralmenz Bistors: Aissi col fort. 

Avec qui il vint au champ et sans garantie. 

ANC. FR. Car moi, por vostre garison

Poes, dist-il, metre en prison 

Por plévines ou por ostages. Roman de la Rose, v. 8123.

5. Plevizo, s. f., assurance, promesse. 

Tuit l' autre baro 

Que m feron pleviso.

Bertrand de Born: Ges no. 

Tous les autres barons qui me firent promesse.


Pliades, s. f. pl., lat. pleiades, pléiades.

Part los planetas sobredig 

Trobam ...

... Arturus et Orio 

E cap e coa de drago, 

Dalfis, signes e bootes 

E sageta e pliades.

Brev. d'amor, fol. 37. 

Par delà les planètes susdites nous trouvons.... Arture et Orion et tête et queue de dragon, dauphin, cygne et bouvier et sagette et pléiades. 

Las stelas ditas pliades. Eluc. de las propr., fol. 110. 

Les étoiles dites pléiades. 

CAT. Pleiades. ESP. (chap) Pléyades. PORT. Pleiadas. IT. Pliade.

CAT. Pleiades. ESP. (chap) Pléyades. PORT. Pleiadas. IT. Pliade.



Plom, s. m., lat. plombus, plomb.

Ilh son pus pezan que plom.

Pierre de la Mula: De joglar.

Ils sont plus pesants que plomb.

Ai lo plom e l' estanh recrezut, 

E per fin aur mon argent cambiat. 

G. Adhemar: Non pot esser. 

J'ai le plomb et l'étain dédaigné, et pour fin or mon argent changé.

Loc. Tot o mena a plom et a livell et a drecha linha. V. et Vert., fol. 59.

Il le mène tout à plomb et à niveau et à droite ligne.

Loc. fig. Non avia cor de plom,

Sec e malvat, mas fi e bo. 

R. Vidal de Bezaudun: En aquel. 

N' avait point coeur de plomb, sec et méchant, mais fidèle et bon.

ANC. FR. Et y appliquent toutes choses avec le plomb et la règle de la raison. Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. II, p. 249.

CAT. Plom. ESP. Plomo. PORT. Chumbo. IT. Piombo. (chap. Plom, ploms.)

2. Plumbenc, adj., plombé, couleur de plomb.

Han estranha color, cara plumbenca. 

De cara falbela et en color plumbenca.

Eluc. de las propr., fol. 100 et 101. 

Ont étrange couleur, face plombée. 

De face blême et en couleur plombée.

(chap. Plomís, del coló del plom, plomisos, plomisa, plomises.)

3. Plombar, v., lat. plumbare, plomber, garnir de plomb.

Elh daurara so que mantha gens plomba.

(chap. Ell dorará lo que molta gen plome : cubrix de plom.)

Guillaume de Durfort: Quar say.

Il dorera ce que mainte gent plombe.

Loc. fig. En Oc e No conois qu' un datz mi plomba.

Bertrand de Born: Non estarai. 

Je connais que le seigneur Oui et Non me plombe un dé.

- Par extens. Plonger, pêcher, jeter le plomb.

Quo 'l pescaire que plomba 

En la mar, e pren ab l' esca 

Lo peisson que sauta.

E. Cairels: Era non vey.

Comme le pêcheur qui jette plomb en la mer, et prend avec l'appât le poisson qui saute. 

Part. pas. Ab un datz

Menut plombatz 

Nos a trichatz.

P. Vidal: Tan me. 

Avec un dé plombé menu nous a trichés.

Ab sagetas plombadas. Eluc. de las propr., fol. 202.

Avec flèches plombées. 

CAT. ESP. Plomar. PORT. Chumbar. IT. Piombare. 

(chap. Plomá: plomo, plomes, plome, plomem o plomam, ploméu o plomáu, plomen; plomat, plomats, plomada, plomades. 

Plomada, plomades : plom lligat a un cordell pera trassá la línia recta vertical. Plom pera peixcá, com lo que fée aná lo agüelo de la novela de Ernest Hemingway, lo agüelo y lo mar, traduít al chapurriau per mí.)

Lo agüelo y lo Mar. Chapurriau. Ernest Hemingway. Ramón Guimerá Lorente


Plorar, v., lat. plorare, pleurer, gémir, lamenter, larmoyer. 

Si 'l moria 

A totz dic a prezensa 

Qu' il no 'l ploraria.

P. Bremon Ricas Novas: Lo bel. 

S' il mourait à tous elle dit publiquement qu'elle ne le pleurerait pas.

Las lagremas que Jhesu Crist ploret. V. et Vert., fol. 36. 

Les larmes que Jésus-Christ pleura. 

Ieu chant que deuria plorar 

D' ira d' amor que m fai languir.

B. de Ventadour: En abril. 

Je chante (alors) que je devrais pleurer de chagrin d'amour qui me fait languir.

Quant lo vi, elh se pres a plorar. Philomena.

Quand il le vit, il se prit à pleurer. 

Adoncs se ploret lo rei de so filh. V. de Bertrand de Born. 

Alors le roi se lamenta sur son fils. 

Fig. El cors m' art e dels hueil plor..., 

Eissamens com fa la vertz leigna 

Qu' al fuoc arden

Plora soven.

G. Faidit: Lonratz (L' onratz) jauzens. 

Le corps me brûle et des yeux je pleure..., également comme fait le bois vert qui au feu ardent pleure souvent.

Subst. Mais val d' amor, si non es angoissos,

Un belh plorar no fan quatorze ris. 

B. de Ventadour: Bels Monruels. 

Davantage vaut un beau pleurer d'amour, s'il n'est pas angoisseux, que ne font quatorze ris.

ANC. FR. Par les oilz fere assez plorer. 

Mainte chaude lerme plorer 

I fist, quant ele s' en ala. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 78 et 89. 

Là véissiez mainte lerme plorer. Villehardouin, p. 152.

Sire, jo plur pur nostre amur. Marie de France, t. 1, p. 128.

Nous plorions jour et nuict Jérusalem destruite. Bertaut, p. 24.

CAT. Plorar. ESP. Llorar. PORT. Chorar. IT. Plorare.

(chap. Plorá: ploro, plores, plore, plorem o ploram, ploréu o ploráu, ploren; plorat, plorats, plorada, plorades.)

Plorá: ploro, plores, plore, plorem o ploram, ploréu o ploráu, ploren; plorat, plorats, plorada, plorades

2. Plor, s. m., lat. ploratus, pleur, gémissement, larme. 

Ve nicx qu' an afilatz lurs becx,

E 'ls pros cortes adreg fan plors e gems, 

Quar pretz es mortz.

P. Raimond de Toulouse: Era pus. 

Je vois sots qui ont affilé leurs becs, et les preux courtois francs font pleurs et gémissements, parce que mérite est mort. 

Anc non ayc joi que no m costes un plor.

Arnaud de Marueil: Hom ditz. 

Oncques je n'eus joie qui ne me coûtât un pleur.

Aquel chaitius, cui tu o as tolt, plora, e Dieus aus son plor.

Trad. de Bède, fol. 83.

Ce malheureux, à qui tu l' as ôté, gémit, et Dieu entend son gémissement.

ANC. FR. Dunc crust li dols, dunc li crust plors. Roman de Rou, v. 15229. 

Mais lessiés ester vostre plor. Roman de la Rose, v. 16513. 

Le grant pleur que ilz menoient devant leur fut, par leur venue, tourné en joye. Roman de Giron-le-Courtois, fol. 82. 

Mi plor, mes larmes, mi désir. 

Roman de Parthonopex de Blois. Not. des Mss., t. IX, p. 47.

ESP. Lloro. PORT. Choro. ANC. IT. Ploro. (chap. Plo, plos; plorera, ploreres; ploramiques catalanista com Carlos Rallo Badet.)

3. Ploramen, s. m., affliction, désolation.

Es de gens menudas lo dol e ploramens. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Est pour les petites gens le deuil et affliction. 

ANC. FR. Duel i ot grans et ploremens.

Vie de J.-C. Carpentier, t. III, col. 322.

(chap. Ploramenta, ploramentes.)

4. Plorador, s. m., lat. plorator, pleureur.

Li falliran plorador.

P. Cardinal: D'Esteve. 

Lui manqueront les pleureurs. 

CAT. Plorador. ESP. Llorador (plañidero). PORT. Chorador.

(chap. Ploradó, ploradós, ploradora, ploradores.)

5. Ploros, adj., éploré, désolé.

Deu esser totz lo pobles ploros.

G. Riquier: Ples ne. 

Doit être tout le peuple éploré.

Tot ploros, la levet d' aqui. Passio de Maria. 

Tout éploré, it la leva de là.

Plorosa e cays en desperatio. Carya Magalon., p. 14.

Éplorée et quasi en désespération.

ANC. FR. Que pensis e ploros esteit. 2e Trad. du Chastoiement, cont. 13.

Ne mais por vous 

N' averai jà iex plorous.

Romancero français, fol. 89. 

Sans estre murmurans ni pleureus ni plaintifs. 

La Boderie, Hymnes eccl., fol. 75. 

CAT. Ploros. ESP. Lloroso. PORT. Choroso. 

(chap. Plorós, plorosos, plorosa, ploroses.)

6. Plorios, adj., douloureux, désolant, déplorable.

Abiz vils e plorios. Trad. de Bède, fol. 50. 

Abîme abject et déplorable.

7. Plorilvoment (plorivolment), adj., lamentablement.

Plora plorilvoment. Doctrine des Vaudois. 

Pleure lamentablement.


Plovilar, v., plonger.

Tro lai on lo soleils plovil.

A. Daniel: Lancan son. 

Jusque là où le soleil plonge.


viernes, 26 de enero de 2024

Copia - Coral

Copia, s. f., lat. copia, abondance.

Estomach sec es assedat e desira granda copia d'ayga.

El suc de las ditas herbas lor dona copia de lac.

(chap. Lo suc de les dites herbes los done copia, abundansia, de lleit.)

copia, Cordera, vaca

Eluc. de las propr., fol. 34 et 245.

Estomac sec est altéré et désire grande abondance d'eau.

Le suc desdites herbes leur donne abondance de lait.

E gran copia d'autra cavalaria.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 58.

Et grande abondance d'autre chevalerie.

2. Copios, adj., lat. copiosus, abondant. (chap. copiós, abundán)

En boscagges copiosas... Que es copios en aygas... Es copios en tota bontat.

Eluc. de las propr., fol. 160, 131 et 8.

Abondantes en forêts... Qui est abondant en eaux... Est abondant en toute bonté.

3. Copiozament, adv., abondamment.

Cavals et autras bestias copiozament han pastencs et engraishs.

Eluc. de las propr., fol. 129.

Les chevaux et autres bêtes ont abondamment pâturages et engrais.

 

Copia, s. f., copie.

Copia del denunciamen.

Ord. des Rois de Fr., 1463, t. XVI, p. 134.

Copie de la dénonciation.

La copia dels presens statuts... Que dels presens articles se fassa una copia.

Tit. de 1460. DOAT, t. LXXX, fol. 390 et 395.

La copie des présents statuts... Qu'il se fasse une copie des présents articles.

CAT. ESP. PORT. IT. Copia. (chap. copia, copies; v. copiá: copio, copies, copie, copiem o copiam, copiéu o copiáu, copien; copiat, copiats, copiada, copiades.)

 

Copula, s. f., lat. copula, copule.

Si aytal nominatiu singular no s'ajustavo am copula, adonc no requero verb plural. Leys d'amors, fol. 53.

Si de tels nominatifs singuliers ne s'ajustaient avec copule, alors ils ne requièrent pas un verbe pluriel.

CAT. ESP. (cópula) PORT. IT. Copula. (chap. cópula, cópules; v. copulá, ajuntá, acoplá, follá, uní, etc: copulo, copules, copule, copulem o copulam, copuléu o copuláu, copulen; copulat, copulats, copulada, copulades.) 

2. Copulatiu, adj., lat. copulativus, copulatif.

Dictios... las quals apelam claus o copulativa o disjunctiva.

Leys d'amors, fol. 76.

Expressions... lesquelles nous appelons clef ou copulative ou disjonctive.

Substantiv. Cant aquil dui nominatiu singular son ajustat ab copulativa.

Leys d'amors, fol. 53.

Quand ces deux nominatifs singuliers sont ajustés avec copulative.

CAT. Copulatiu. ESP. IT. Copulativo. (chap. copulatiu, copulatius, copulativa, copulatives.)

3. Copular, v., lat. copulare, copuler, assembler.

Copulativa can copula, so es can ajusta.

Leys d'amors, fol. 101.

Copulative quand elle copule, c'est-à-dire quand elle ajuste.

- Accoupler.

Copulet o ajustet la sua filha matrimonialment.

Priv. concile par les rois d'Angleterre, p. 28.

Il accoupla ou ajusta sa fille matrimonialement.

IT. Copulare. (chap. acoplá: acoplo, acoples, acople, acoplem o acoplam, acopléu o acopláu, acoplen. Acoplat, acoplats, acoplada, acoplades.)

4. Encoblar, v., accoupler.

Part. pas.

O te menara ab si cum mausti encoblat.

Roman de Fierabras, v. 2454.

Ou te mènera avec soi comme mâtin accouplé.

5. Descoblar, v., découpler, désaccoupler.

Part. pas. Que pus tost pren la terra que lebrier descoblatz.

Roman de Fierabras, v. 1705.

Qui prend plus vite la terre que lévrier désaccouplé.

(chap. desacoplá)

 

Coqua, s. f., sorte de navire, nef.

Am sas naus et am sas coquas arribet en Cypre.

(chap. En les seues naus y en les seues coques va arribá a Chipre.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 164.

Avec ses navires et avec ses nefs il arriva en Chypre.

ANC. FR. En la nef ou coque, nommée S. Esprit.

Tit. de 1371. Carpentier, t. 1, col. 1004.

ESP. Coca. IT. Cocca. (chap. Coca, coques, tipo de embarcassió, de barco, nau o nave.)

 

Cor, s. m., lat. cor, coeur, volonté, courage.

Trais li lo cor del ventre.

(chap. Li trau lo cor del ventre: ara diém del pit.)

V. de Guillaume de Cabestaing.

Lui arracha le coeur du ventre.

(N. E. Le saca el corazón del vientre. Ahí se consideraba que estaba.)

Par ext. Un cor de tros cozetz el fuec.

(chap. Un cor de poma, (o de pera) coéu al foc.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Cuisez au feu un coeur de trognon.

Fig. Lo cor n'ac tendre.

(chap. Teníe lo cor tendre.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 73.

Il en eut le coeur attendri.

Orar devem de cor, non pas de lavras.

(chap. Orá debem de cor, no de labios. Resá.)

Trad. de Bède, fol. 27.

Nous devons prier de coeur, non pas de lèvres.

Loc. Flacx, avars, cors de ven.

P. Vidal: Dieus en sia.

Flasques, avares, coeurs de vent.

Mas a cor de dragon.

P. Vidal: Ajustar.

Mais a coeur de dragon.

E non avia cor de plom,

Sec et malvat, mas fi e bo.

(chap. Y no teníe cor de plom, sec y malvat, sino fi y bo.)

R. Vidal de Bezaudun: En aquelh.

Et n'avait pas coeur de plomb, sec et mauvais, mais pur et bon.

Qui sabon tot lo sauteri

De cor.

Raimond de la Tour: Ar es dretz.

Qui savent tout le psautier par coeur.

Au de cor mos precs e 'ls acuelh.

B. de Ventadour: Quan par la.

Elle écoute du coeur mes prières et les accueille.

Un sirventes ai en cor que comens.

P. Cardinal: Un sirventes.

J'ai en volonté que je commence un sirvente.

Leys de natura que naturalmen es escricha el cor de cascun.

(chap. Ley de naturalesa que naturalmén está escrita al cor de cadaú.)

V. et Vert., fol. 57.

Loi de nature qui est écrite naturellement au coeur de chacun.

E l'emperaire ab lo cor al talo

Esperonet.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Et l'empereur éperonna avec le coeur au talon.

Tant com a cor de donar.

G. Riquier: Qui m disses.

Autant comme il a coeur de donner.

Ades vol de l'aondansa

Del cor la boca parlar.

Aimeri de Peguilain: Ades.

La bouche veut maintenant parler de l'abondance du coeur.

Impers. Er no y a cor de far nulh fag valen.

G. de Saint-Didier: El temps quan.

Maintenant il n'y a pas coeur de faire nul vaillant fait.

Adv. comp. … Que vas vos no fassam falhimen

Ans vos amem de bon cor leyalmen.

B. de Venzenac: Lo pair' e 'l filh.

Que nous ne fassions pas faute vers vous, mais que nous vous aimions de bon coeur, loyalement.

Era de cor per Jhesu Crist issit

Del sieu pays contra 'ls fals Turcx aunitz.

R. Gaucelm: Ab grans.

Il était volontairement sorti de son pays pour Jésus-Christ contre les faux Turcs honnis.

ANC. FR. As-tu ce que tes cuers voloit?

Roman du Renart, v. 2767.

Il se fu conseillez à ceus qui plus estoient de son cuer.

Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 159.

Ore est sis quors en grant prisun.

Marie de France, t. 1, p. 432.

Donne de bon cuer.

Everard, Trad. des Dist. de Caton.

ANC. ESP. Dixo entro su cor: esto es librado...

De cuer sey los actores, de libro non he cura.

Poema de Alexandro, cop. 662 et 38.

ANC. IT. L'anima esce del cor per seguir voi.

Petrarca, Son.: Piovommi.

CAT. Cor. ESP. MOD. Corazón. PORT. Coração. IT. MOD. Cuore. (chap. cor, cors)

2. Coratge, s. m., courage, coeur, volonté.

Tant es avols e de menut coratge

Qu'anc jorn no 'l plac pretz de cavalaria.

Lanfranc Cigala: Estiers mon.

Tant il est lâche et de menu courage que jamais le mérite de chevalerie ne lui plut.

Per so t'en prec, tu que o as en poder,

Qu'un pauc vas mi lo sieu coratge vires.

Arnaud de Marueil: Belh m'es lo.

C'est pourquoi je t'en prie, toi qui as cela en pouvoir, que tu tournes un peu vers moi sa volonté.

ANC. FR. Qu'el mont n'a voir si cruel traïson

Com biau semblant a corage felon.

Le châtelain de Couci, chanson 9.

Et lui dirent tant d'unes et d'autres qu'il amodera son courage et son ire.

Monstrelet, t. II, fol. 106.

Punissez vos beautez plutost que mon courage,

Si trop haut s'élevant, il adore un visage

Adorable par force à quiconque a des yeux.

Malherbe: Poésies, liv. 5.

CAT. Coratge. ESP. Corage (coraje). PORT. Coragem. IT. Coraggio. (chap. corache, valentía, collons, etc.)

3. Coratjos, Coratgos, adj., courageux, hardi.

Us cavayers mot coratjos.

P. Vidal: Abril issic.

Un cavalier très courageux.

Las fai esser irozas,

Movens leu, et coratgozas

De mesclar tota baralha.

Brev. d'amor, fol. 37.

Elle les fait être irritées, s'emportant facilement, et hardies à mêler toute querelle.

ANC. FR. Il sunt felon et outrageux,

De tous maus faire corageux.

Roman de la Rose, v. 9214.

CAT. Coratjos. ANC. ESP. Corajoso. PORT. Coraçudo. IT. Coraggioso. (chap. valén, valens, valenta, valentes; collonut, collonuts;)

4. Coratjosamens, adv., courageusement.

Ab joi de lieys, pus coratjosamens

Servi, qu'ieu am.

Sordel: Aitan ses pus.

Avec la joie de celle que j'aime, je sers plus courageusement.

ANC. CAT. Coratjosament. ANC. ESP. Corajosamente. IT. Coraggiosamente. (chap. valerosamén)

5. Coral, Corau, adj., cordial, du coeur, intime, sincère.

Sabetz per que 'l port amor tan coral?

P. Vidal: Si col paubres.

Savez-vous pourquoi je lui porte amour si cordial?

Penedenza doncs re no val

Senes contrixio coral.

Contricio e penas infernals.

Pénitence ne vaut donc rien sans la contrition du coeur.

No sembla sia corals amics.

B. de Ventadour: Bels Monruels.

Il ne semble pas qu'il soit ami sincère.

… Lo cor partitz

D'un dol corau.

(chap. Lo cor partit de un dol de cor – coral sol u diém de un grupo de música y de aquella animalets del mar que pareixen flos.) 

Le comte de Poitiers: Farai un vers.

Le coeur brisé d'une douleur intime.

ANC. FR. Et si aime d'amour coral.

Fabl. et cont. anc, t. 1, p. 108.

CAT. Coral. IT. Corale.

6. Coralmen, adv., cordialement, par coeur.

Quar qui non tem, non ama coralmen.

R. Jordan vic. de Saint-Antonin: Ves vos.

Car qui ne craint, n'aime pas cordialement.

Ses libre, coralmentz.

P. de Corbiac: El nom de.

Sans livre, par coeur.

ANC. CAT. Coralment. IT. Coralmente.

7. Cordial, adj., cordial, du coeur.

Per mitigar la calor cordial... Per accidens cordials.

Eluc. de las propr., fol. 19 et 87.

Pour mitiger la chaleur cordiale... Par accidents du coeur.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Cordial. IT. Cordiale.

8. Cardiac, adj., lat. cardiacus, cardiaque.

Tremor dita cardiaca es passio del cor, talment nomnada quar soven ve per defalhimen de cor.

Eluc. de las propr., fol. 87.

La faiblesse dite cardiaque est souffrance du coeur, ainsi nommée parce que souvent elle vient par défaillance de coeur.

CAT. Cardiac. ESP. (cardíaco) PORT. IT. Cardiaco.

9. Corada, Corana, Corailha, s. f., poitrine, entrailles, ventre.

… El fege de dins la corada

Vos trayrem mantenent tot fresc.

V. de S. Honorat.

Nous vous arracherons maintenant tout frais le foie de dedans la poitrine.

Li mes tota sa lansa per la corana.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 32.

Il lui mit toute sa lance par le ventre.

Fig. Pas semblan qu'aias corailha,

Mas lai on lebres es leos.

Bertrand de Born: Maitolin.

Tu fais semblant que tu aies des entrailles, mais là où le lièvre est lion.

ANC. FR. Li embat jusqu'en la corée.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 24.

Tote poet l'en véir l'entraille,

E li pomon è la coraille.

Roman de Rou, v. 13541.

CAT. Coradella. ESP. Corada (pecho, entrañas, vientre ). ANC. IT. Corata.

10. Corduelh, s. m., lat. cordolium, chagrin, deuil de coeur.

Greu vieurai mais ses corduelh.

P. Raimond de Toulouse: Pos lo.

Difficilement je vivrai davantage sans chagrin.

ANC. ESP. Cordojo. IT. Cordoglio.

11. Baticor, s. m., battement de coeur, émotion.

En gran baticor estai ara.

Roman de Flamenca, fol. 42.

Il est alors en grande émotion.

ANC. ESP. Baticor. IT. Batticuore. (chap. batec, batecs de cor: latidos; me bategue lo cor mol depressa, pareix que me sen vullgue eixí del pit. v. bategá.)

12. Crebacor, s. m., crèvecoeur.

Escarnimens pot esser apelatz crebacor.

Per escarnimen e per crebacor.

Leys d'amors, fol. 138 et 139.

Moquerie peut être appelée crèvecoeur.

Par moquerie et par crèvecoeur.

IT. Crepacuore.

13. Coreilla, Corilla, Coralha, s. f., plainte, dispute, querelle.

Ieu fatz de lor ma coreilla.

Augier: Era quan.

Je fais ma plainte d'eux.

Las rancuras et las corillas ero aitals.

Tit. de 1192. DOAT, t. CXXIV, fol. 292.

Les plaintes et les querelles étaient telles.

Mas ar n'auran tal baralha

Que lor enfan, si 'l reys no 'ls part,

Auran part en la coralha.

Bertrand de Born: Un sirventes.

Mais maintenant ils en auront une telle dispute que leurs enfants, si le roi ne les sépare, auront part à la querelle.

14. Coregliaire, adj., querelleur, grondeur.

Aiso don sui coregliaire.

Marcabrus: Diray vos en.

Ce dont je suis querelleur.

15. Coralhar, Corelhar, Coreilhar, Corillar, v., inquiéter, fâcher, quereller, courroucer.

Apres meta l'om al soleill,

On neguna res no ill coreill.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Après qu'on le mette au soleil, où nulle chose ne l'inquiète.

M'escrim e m defen e m coralh,

C'om me fond ma terra e la m'art.

Bertrand de Born: Un sirventes.

Je m'escrime et me défends et me querelle, parce qu'on me détruit et me brûle ma terre.

D'aquel flagel

Marcabrus si coreilla.

Marcabrus: Lo vers.

Marcabrus se courrouce de ce fléau.

E pus quascus si corelha

De l'autrui joy e s'esmaia.

B. de Ventadour: Eras non vey.

Et puisque chacun se fâche et s'attriste de la joie d'autrui.

Part. prés. S'il est coreillans.

Giraud de Borneil: Si sotils.

Si elle est inquiétante.

Non sia corillans.

Giraud de Borneil: De chantar.

Ne soit pas querellant.

16. Corrotz, s. m., chagrin, courroux.

Totz mos gaugz maiers mi par corrotz.

Mathieu de Querci: Tant suy.

Toute ma plus grande joie me paraît chagrin.

Quar per un gaug n'a 'l pus rics mil corrotz.

Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.

Car pour un plaisir le plus puissant en a mille chagrins.

Quar de janglar s'engenra corrotz e ira.

Liv. de Sydrac, fol. 106.

Car de plaisanter s'engendre courroux et colère.

17. Corrosansa, s. f., chagrin, inquiétude, amertume.

Ieu am mai...

Benanansa ab un denier

Que 'l souda ab corrossansa.

Deudes de Prades: Belha m'es.

J'aime mieux... le bonheur avec un denier que la solde avec amertume.

18. Corrossos, adj., courroucé, irascible, colère.

Ans soy corrossos e marritz.

Giraud de Borneil: En honor.

Mais je suis courroucé et marri.

S'om es felz e corrossos, en qual manieira o pot hom esquivar?

Liv. de Sydrac, fol. 33.

Si un homme est méchant et irascible, de quelle manière peut-on esquiver cela?

Substantiv. Ins en ifern lo corrossos.

(chap. A dins del infern lo coléric, cabrejat, enfadat, etc.)

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Dedans l'enfer le colère.

ANC. FR.

Si leur pri qu'il ne soient envers moi correceus.

Jehan de Meung, Test., v. 724.

Et correceuse et tencerresse.

Roman de la Rose, v. 142.

ANC. CAT. Corrosos.

19. Corrossar, v., attrister, courroucer, irriter, mettre en colère.

Quar si tu lhi mostras malvatz semblan, tu lo corrossaras, et aura ti mala voluntat, auras corrossat te e lhuy.

Liv. de Sydrac, fol. 102.

Car si tu lui montres mauvais semblant, tu le courrouceras, et il t'aura mauvaise volonté, et tu auras attristé toi et lui.

Quan Peire Vidals se corrossava ab ela, En Barral fasia ades la patz.

V. de Pierre Vidal.

(chap. Cuan Pere Vidal se cabrejabe en ella, Barral fée entonses les paus.)

Lorsque Pierre Vidal se courrouçait avec elle, le seigneur Barral faisait alors la paix.

Part. pas. Cum Rollans l'entendet, el n'es mot corrossatz...

Del comte Olivier soy forment corrossatz,

Car ier fo en l'engarda mot malament plagatz.

Roman de Fierabras, v. 558 et 597.

Comme Roland l'entendit, il en est beaucoup courroucé...

Je suis fort attristé au sujet du comte Olivier, car hier il fut grièvement blessé en l'avant-garde.

ANC. FR. Merlin respond que de sa maladie estoit-il moult courroucé et moult lui en desplait. Prophéties de Merlin, fol. 48.

Pensis d'amours, dolens et courrouciés,

M'estuet chanter que ma dame m'en prie.

Romancero français, p. 141.

ANC. CAT. Corrosar.

20. Corrossadamens, adv., furieusement, rudement.

Se partic d'aqui mot corrossadamens.

Roman de la prise de Jérusalem, fol. 3.

Il se retira de là très furieusement.

21. Acorar, v., encourager, consoler.

Quar ben ai reconegut

Qu'amors no m vol ni m'acor.

Giraud de Borneil: Las! com ave.

Car j'ai bien reconnu qu'amour ne me veut ni m'encourage.

Aisso sai eu, qu'es danz e dezonors,

Qui non acor los dezapoderatz.

Pons de Capdueil: Aissi com cel.

Je sais cela, que c'est dommage et déshonneur, qui ne console pas les affligés.

Dans l'ancien français, acorer signifia ôter le courage, la vie.

Male mort le puisse acorer.

Roman du Renart, t. III, p. 87.

Maint povre ont mort et acoré.

Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 283.

ANC. IT. Se mala signoria

Che sempre accuora i popoli suggetti.

Dante, Paradiso, c. 8.

ANC. CAT. Acorar. (chap. Acorá, acorás lo foc, pedre forsa o corache, apagás.)

22. Decorar, v., apprendre, réciter par coeur.

Om lo puesca plus leu reportar e decorar.

Leys d'amors, fol. 1.

Qu'on le puisse plutôt rapporter et réciter.

Oblides so que deu oblidar,

E decores de cor so qu'es salutz.

G. Riquier: Fortz guerra.

Qu'il oubliât ce qu'il doit oublier, et apprît par coeur ce qui est salut.

Part. pas. Legen tot jorn e recordan

E retrazen e decoran.

Leys d'amors, fol. 141.

Lisant chaque jour et rappelant et rapportant et récitant par coeur.

CAT. ESP. PORT. Decorar.

23. Dezacorar, Descorar, v., décourager, manquer de courage, être sans coeur.

Per qu'ieu de vos amar no m dezacori. Leys d'amors, fol. 23.

C'est pourquoi je ne me décourage pas de vous aimer.

Part. pas.

Qu'om li traga lo cor e qu'en manjo 'l baro

Que vivon descorat, pueis auran de cor pro.

Sordel: Planher vuelh.

Qu'on lui tire le coeur et que les barons qui vivent sans coeur, en mangent, puis ils auront assez de coeur.

24. Descorallar, v., décourager, perdre courage.

Mas si s part, descoralla.

Giraud de Borneil: Qui chantar.

Mais s'il se sépare, il perd courage.

Quelques Mss. portent escorailla.

25. Encorillar, Encoreillar, v., affliger, fâcher.

Tort n'aura s'ill m'encorilla

Marcabrus: Lanquan.

Elle en aura tort si elle me fâche.

Pesa lor del joi q'ieu ai,

E pois chascus s'encoreilla

De l'autrui joi ni s'esmaia.

B. de Ventadour: Ara non vei. Var.

Il leur pèse de la joie que j'ai, et puis chacun s'afflige et se fâche de la joie d'autrui.

26. Encorar, v., exciter, affliger.

Quar gaug m'encoratz

On plus mos cor s'es iratz.

B. Zorgi: Atressi com lo.

Car vous m'excitez la joie où mon coeur s'est plus attristé.

… Ieu l'am e l'amei de bon cor,

E l'amarai, sitot m'encora

E no m fassa be ni demor.

Un troubadour anonyme: Si la bella que.

Je l'aime et l'aimai de bon coeur, et l'aimerai, quoiqu'elle m'afflige, et qu'elle ne me fasse bien ni agrément.

Part. pas. Cavalliers encoratz de contendre.

Aicart del Fossat: Entre dos reys.

Cavaliers excités à combattre.

27. Recordatio, s. f., lat. recordatio, souvenir.

Reminiscencia o recordatio.

Eluc. de las propr., fol. 18.

Réminiscence ou souvenir.

ANC. CAT. Recordació. ESP. Recordación. PORT. Racordação. IT. Ricordazione. (chap. recordassió, recuerdo o record, recort, recuerdos o records, recorts, v. recordá, enrecordá, enrecordassen.)

28. Recort, s. m., souveuir, souvenance.

Sol vos prezes d'omilitat recortz.

B. Zorgi: Aissi col.

Seulement que le souvenir d'indulgence vous prît.

ANC. FR. Car ce seroit trop lais recors

C'on poroit de moi recorder.

Roman du châtelain de Couci, v. 654.

Me font recors des ténébreuses chartres,

Du grand chagrin et recueil ord et laid

Que je trouvay dedans le Chastelet.

C. Marot, t. 1, p. 245.

CAT. Record. ESP. Recuerdo. IT. Ricordo.

29. Recordansa, s. f., commémoraison, commémoration.

Que en la messa se aya recordansa de li mort.

(chap. Que a la missa se tingue “recordansa” dels morts. Se faigue memoria.)

Doctrine des Vaudois.

Qu'à la messe on ait commémoraison des morts.

ANC. FR. Dont tu ne faces recordance.

Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 108.

ANC. CAT. Recordança. ANC. ESP. Recordanza.

IT. Ricordanza.

30. Recordamen, s. m., souvenir.

Ni per recordamen de tort ni d'aunimen que ill fos ditz ni faitz.

V. de Bertrand de Born.

Ni par souvenir de tort ni d'outrage qui lui fut dit ni fait.

Donas, ben dic certanament

Que ieu non ai recordamen

Que per hom est nom fos ditz.

V. de S. Alexis.

Dames, je vous dis bien certainement que je n'ai pas souvenir que ce nom fût dit par homme.

Lo recordament de cauzas oblidadas.

(chap. Lo recordamén de coses olvidades, oblidades.)

Eluc. de las propr., fol. 229.

Le souvenir de choses oubliées.

ANC. ESP. Recordamiento. IT. Ricordamento.

31. Recordatiu, adj., recordatif, remémoratif.

Cobla retrogradada per dictios, en autra maniera es dicha recordativa.

Son... recordativas. Leys d'amors, fol. 33 et 26.

Couplet retrogradé par les mots, en autre manière est dit recordatif.

Elles sont... recordatives.

Per sa virtut recordativa. Eluc. de las propr., fol. 13.

Par sa vertu remémorative.

32. Recordar, v., lat. recordari, se rappeler, se souvenir.

Mos cossiriers

Que m recorda sos belhs semblans.

B. de Ventadour: Pel dols chant.

Ma pensée qui me rappelle ses belles manières.

Soven record lo grand honor e 'l bes

E 'l dolz plazer qu'en sospiran me dis.

(chap. literal: Assobín men enrecordo del gran honor y lo be y lo dols plaé que suspirán ella me va di.)

G. Faidit: Molt mi.

Souvent je me rappelle le grand honneur et le bien et le doux plaisir qu'elle me dit en soupirant.

E Peyre se recordet de la paraula.

Trad. du Nouv. Test., S. Jean, ch. 18.

Et Pierre se ressouvint de la parole.

Non vos recordatz, quant ieu frais los V pas?

(chap. ¿No ton enrecordéu de cuan yo vach partí los sing pans?)

Trad. du Nouv. Test., S. Marc, ch. 8.

Ne vous souvenez-vous, quand je rompis les cinq pains?

Aisso fai ben a recordar.

Deudes de Prades, AUZ. cass.

Ceci fait bien à rappeler.

Trobaire fo dels premiers qu'om se recort.

V. de Marcabrus.

Il fut troubadour des premiers qu'on se rappelle.

Substantiv. La gloria que s'en donon el recordar.

V. et Vert., fol. 22.

La gloire qu'ils s'en donnent au ressouvenir.

ANC. FR. Jeo recordowe mes salmes en nuit.

Trad. des Ps., Ms. n° 1, ps. 76.

Pour ce que je recors l'ancienne amour.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 191.

Quar quant recors les biaux ex de son front.

J. de Chison, Ess. sur la Mus., t. II, p. 181.

CAT. ESP. PORT. Recordar. IT. Ricordare. (recordá: recordo, recordes, recorde, recordem o recordam, recordéu o recordáu, recorden; enrecordá se conjugue igual; enrecordassen: yo men enrecordo, tú ten enrecordes, etc.)

 

Cor, s. m., lat. chorus, choeur, partie de l'église où sont les chantres.

X arx alh cor, V de quada part, e puis fay ne XIIII per tota l'autra gleysa.

Philomena.

Dix arches au choeur, cinq de chaque côté, et puis fais-en quatorze pour toute l'autre église.

Doze enfants moynes ac el cor. V. de S. Honorat.

Il y eut douze enfants moines au choeur.

- Réunion de voix chantantes.

E regia lo cor am lo chantre.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 135.

Et il gouvernait le choeur avec le chantre.

Sobr' els cors des angels.

Sermons en provençal, fol. 33.

Au-dessus des choeurs des anges.

ANC. FR. Beaus fu li quers, bele la nef.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 160.

CAT. Cor. ESP. PORT. IT. (chap) Coro.

2. Chorus, s. m., lat. chorus, chorus, choeur.

Que symphonia generalment sia accort de totz sos, cum chorus es acort de totas votz.

Eluc. de las propr., fol. 282.

Que symphonie soit généralement accord de tous sons, comme choeur est accord de toutes voix.

3. Chorist, s. m., lat. chorista, choriste.

… Choristz, mas d'autres, no.

Eluc. de las propr., fol. 224.

… Les choristes, mais d'autres, non.

CAT. ESP. PORT. IT. Corista. (chap. la corista, les coristes, lo coriste, los coristes.)

 

Coral, s. m., chêne.

Corals... royres.

(chap. robre, roure, rore; Valderrobles en castellá, roble; Valderrobres, a Beseit los antics díen Valdarrores, Val da rores. Los atontats catalanistes com Luisico Rajadell, catarro o catarret, o los Celma Tafalla, Margarita y Francisco, escriuen Vall-de-roures, en guionet nada menos. Dingú del poble que no sigue catalanista u diu aixina, y menos u escriu.)

Leys d'amors, fol. 7.

Chênes... rouvres.

Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,

sábado, 24 de enero de 2026

Ara hojats, veguer, consellers, prohomens, Barchinona

- Ara hojats.

Ara hojats, veguer, consellers, prohomens, Barchinona, Juan I

Per manament del veguer ordonaren los consellers e prohomens de la ciutat de Barchinona que tota persona de qualque ley o condicio sia que vena lana levada en la plaça ne en altra part de Barchinona si aquella lana sera filada en Barchinona haja a dir veritat a aquell o a aquella que la dita lana comprara o la volra comprar si aquella es de blanqueria o de anyins o de tesora sots pena de XX sous per cascuna vegada. Item que tota filanera o cardedora de stam o de lana qui per males filadures o per mal cardar haura consumad o gastat lestam o la lana qui dat Ii sera a filar o cardar haja a satifer e esmenar a aquell de qui sera ço quen valra menys a coneguda dels consols dels parayrers tintorers e texidors. E que no gos mesclar una lana ab altra ans haja a tornar a cascun la lana que tendra daquell diligentment sots ban daço quen deu haver del filar o cardar e que Ii haja esmenar lo dan. Item que tota persona que vendra lana levada en la ciutat de Barchinona o en les places o fore les places daquela ciutat que la haja a vendre ben levada e axuta e ascardeçada ço es que aquell que la comprara ne pusca ascardaçar una quantitat o sort de la dita lana que comprara e que segons aquella quantitat o sort de lana minvara se haja abatra de la romanent lana levada qui sera comprada segons que minvat haura sots ban de deu sous. Item que alguna persona de qualque ley o condicio sia qui pentin lana e qui cart o fara cardar lana no gos untar ne fer untar la lana ni les pintes ni les cardes ab oli sino ab lart e ab mantega axi com antigament era acostumat si donchs no era lana tinta o masclats o de cadius o de burells sots ban de VI diners per liura de lana: empero que perço ques pusca fer provisio dels dits lart e mantega es ordonat que les dites coses se puxen fer ab bon oli daci a la festa de sant Johan de juny prop vinent e no daqui avant. Item que tot hom e tota dona que pintenara lana o cardara haja aquella a pintenar o cardar be e leyalment: et si contra fara haja esmenar la lana e pagar ço quels consols dels dits officis diran.

Item que tot batador daqui avant haja be a batra e mesclar les lanes que batra e seguentment en tal manera que sia be clara e mesclada per tal que los draps sien pus eguals e millors e frau no shi puxe fer sots ban de deu sous per cascun jornal. Item que tota persona de qualque condicio o stament sia qui ordesca teles per si o per altre per fer draps de lana haje a tenir los ordidors de XII rams justs e en cascun ram haje haver XIII palms de cana justs per ço que la tela haja en los dits ordidors XIX canes e mija en guisa que con lo drap sera texit haje XVIII canes e mija e no menys e qui contra fara pach per ban XX sous. Item que neguna persona de qualque stament o condicio sia no gos ordir en negun cap de drap negun scapolo gran ni poch sots ban de deu sous e que perde lascapolo. Item que alguna persona qui ordesca axi com dit es no gos ordir negun scapolo qui haja mes avant de XIIII canes e aço per squivar molta frau qui fer si poria sots ban de XX sous per cascuna vegada que contra faça. Item que negun corredor o corredora no gos vendre alguna lana ne stams seus propris ne comprarne per revendre ne per ferne draps e aço per squivar frau qui si pot fer ne gos fer frau en aquelles vendes que fara e que ans que hajan licencia de vendre lana hajan a jurar en poder del veguer que be e leyalment se hauran en vendre les dites lanes sots ban de X sous per cascuna vegada que contra fara. Item que sia entes que tot hom e tota dona de qualque condicio sia haja a donar com vendra lana a pes de quintar en Barchinona dues liures de tara per cascun quintar de lana sutze don que sia e semblant haja a fer del menor pes. Item que drap XVIII senyal no gos haver mes avant de XI palms e III quarts sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item quel XVIII terner no gos haver mes avant de XI palms sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item que lo XVI senyal no gos haver mes avant de XI palms e mig sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item quel XVI terner no gos haver mes avant de X palms e tres quarts sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item quel XIIII terner no gos haver mes avant de deu palms e al quart sots ban de X sous e de trencar lo pinte: e en lo dit pinte se puxe texir tot drap qui sia bo e leyal sens algun ban. Item quel XIIII senyal no gos haver mes avant de XI palms sots ban de X sous e de trencar lo pinte: e en lo dit pinte se puxe texir tot drap qui sia bo e leyal sens algun ban. Item que alguna persona de qualque stament e condicio sie no gos fer ni fer fer negun drap ni draps ni scapolons en Barchinona termens ni territori de aquells de meyns nombre de XIIII ligadures sots ban de L sous e de perdre lo drap o draps o scapolons. Item que tot tixidor o altre qui tixira draps de lana en Barchinona haje a texir cascun drap be e egualment axi be aquells qui no seran seus com los seus sots ban de V sous e que no gos levar de teles que tixira neguna ligadura o via sots ban de L sous e sie privat det offici. Item que tot tixidor o altre qui tixira draps de lana en Barchinona haja a fer en lo començament del drap que tixira en lo cap primer e aço con començara a tixir en la faxa un senyal de B per ço que sia conegut en tot loch que es stat tixit en Barchinona e en lo cap derrer haje o fer son senyal per ço que sia conegut qui lhaura tixit sots ban de X sous per cascuna vegada. Item que neguna persona de qualque ley o condicio sie no gos fer ne contrafer en neguna manera lo senyal del altre texidor sino lo seu ni tixent ni ab agulla ni ab altra cosa e qui contra fara pach per ban cascuna vegada XXV sous per cascun drap. Item que tot drap qui exira de tixidor o del taler haje haver de larch XIIII canes e mige e no menys mas puscha esser pus larch si ferho volra. E si alcun drap sera trobat pus curt quen sien fets trosors per les tres persones ordonades destar en la casa ab consell de prohomens dels officis si conexeran que sia fet per frau e que aytal drap fraudos perde les capçonades a dempnatge del tixidor o daquell dequi seria la colpa e pach per ban V sous per cascun drap. Item que tot tixidor qui tixira drap setze haja afer en cascun drap setze un listo de lana burella o de coto lo qual listo sia fet en la fi de cascun drap ço es de travers de vora a vora e que haje a pesar XLIII liures o de aqui en sus sots ban de V sous: e qui contrafara del dit drap sia levada la B ab un trocet de la faxa e lo tixidor sie tengut del dampnatge quel drap pendra a coneguda de les dites III persones qui stan en la dita casa dels dits consols ab consell dels dits prohomens dels officis: e en la dita faxa que romandra en lo dit drap no gos res sarcir affegir ni innovar sots ban de perdre lo dit drap. Item que tot tixidor qui tixira drap XVIII haje a fer en cascun drap XXIII dos listons los quals sien fets en la fin de cascun drap XXIII de travers de vora a vora: e aço per tal que tot hom conega de quin compte seran e que haje a pesar XLIIII lliures o daqui en sus sots ban de X sous. E qui contra fara del dit drap sie levada la B ab un troç de la faxa e lo tixidor sie tengut del dampnatge quel drap pendra a coneguda de les dites III persones ab consell dels dits prohomens dels dits officis: e en la dita faxa que romandra en lo dit cap no gos res sarcir ne affegir ne innovar sots pena de perdre lo dit drap. Item que tot tixidor qui contra fara senyal de XIX ni de XXI axi que contra faça per frau un compte per altre pac per ban cascuna vegada L sous. Item que tot drap XIIII terner e tot XIIII senyal quis fara en la dita ciutat haja a pesar XLII lliures e daqui en sus sots ban de X sous qui contra fara e del drap sia levada la B ab un troç de la faxa e lo tixidor sie tengut del dampnatge quel drap pendra a coneguda de les dites tres persones de la dita casa ab consell dels dits prohomens dels dits officis: e en la dita faxa que romandra en lo dit drap nos gos res sarcir ni affegir ni innovar sots ban de perdre lo dit drap: e quel dit drap haja haver al cap primer e al cap derrer un listo qui pas tro al mig loch e no mes avant per ço que sie conegut que es XIIII sots ban de X sous per cascun drap. Empero si per ventura alcun drap per raho de les filadures quey hauria molt primes no podie recollir tanta lana com dessus es ordonat que aytal drap pus sie be e leyalment e complida texit a coneguda de les dites tres persones ab consell dels dits prohomens dels officis no sie punit ans puxe passar sens pena del texidor que texit lo haura. Item que negun texidor ne altre persona no gos mesclar en draps de lana en lordim o en lo texim lana que sia stada de peçols ni de borra sino en los draps qui son appellats de miga lana o de cadius strets sots ban de L sous: e encara si aytal drap sera trobat axi o en altra manera fraudos que aytal drap sia perdut a aquell de qui sera e que sia feta punicio e execucio del dit drap per aquells qui seran ordonats a la casa del pes dels draps ab consell de prohomens dels dits officis de parayres e texidors segons los fraus daquells draps: empero que cascun pusca fer dels dits pessols scapolons que no sien de VIII canes en sus e quels dits scapolons no hajen ne puxen haver sino IIII palms dample axi que daquells scapolons que seran fets contra la present ordinacio sien punits segons demunt es dit. Item que neguna persona stranya o privada de qualque stament o condicio sia no gos texir ne fer texir fora la ciutat de Barchinona algun drap en que faça o faça fer senyal de B: e si aytal drap sera atrobat axi com a fals sia per los dits consols trocejat en IIII parts e donat per amor de Deu a coneguda de les dites III persones de la dita casa ab consell dels dits prohomens dels officis et pach per ban per cascun drap XX sous. E aquesta pena o ban mateix encorrega tot drap qui sera texit en Barchinona ab senyal daltre loch. Item que neguna persona stranya o privada no gos texir ne fer texir dins VI legues entorn de Barchinona algun drap qui sie menys de les dites XIV ligadures sots ban de XX sous per cascun drap: e si lo dit drap sera atrobat dins Barchinona quen sien fets III troçes. Item que negun tixidor ni altre persona no gos texir ni fer texir algun drap en la dita ciutat qui no haje compliment del compte de que sera e que haja a esser del pes e sisa dessus dits: e si alguna via o fils ne faliran que pach per ban per cascuna puada quin fallira VI diners si donchs no venia per culpa de ordidura o daquell qui hauria ordit: e en aquell cas si per colpa daquell qui lhaura ordit la dita falta sera que la dita persona qui Ihaura ordit haja a dar compliment al dit drap e que haje a pagar lo tixidor pel temps que per aquella raho haura laguiat a coneguda de les dites III persones ab consell dels dits prohomens. Item que negun tixidor ni altre persona no gos tenir draps en Barchinona si donchs no es tot de una lana: e si cas es que la puxan sia de dues lanes que hajen a duycar les dites lanes axi com es acustumat per ço que tot sia persiguent. E si per ventura a la fi del dit drap mancava alguna quantitat de lana que aquell dequi sera la puxe fer metre daltra lana axi bona o millor poch mes o menys: e si lo contrari sera fet pach per ban lo tixidor X sous per aytal drap qui no sera trobat perseguent ço es qui no sie axi de bona lana en lo mig com en la fi o en altra partida com en lo cap primer exceptada la forma prop dita que sia trocejat lavol del bo e que de lavol sien fets III troces e tornat a aquell de qui sera lo drap e lo bo sie dat per amor de Deu a coneguda de les dites III persones ab consell de prohomens dels dits officis. Item que tot mestre e scola de tixidor qui prengue soldada ne tixe a jornals deje texir be e leyalment lo drap o draps qui comenats li seran axi un com altre e si axo no feyen hagen a star a talio del dempnatge que hauran dat al draps o drap a coneguda de les dites III persones ab consell de prohomens del dit offici: e encara que tot macip o scola hajen a complir la setmana e lo temps a qui paraula hauran donada e si contra faran hajen a satisfer lo dempnatge que dat hauran a aquells a qui hauran promes a coneguda de les dites persones. Item que negun texidor ne texidora de lana no gos texir de nits sino de la festa de Sant Miguel fins a Carnestoltes e aço en la matinada de la esquela de la seu e qui contra fara pach per ban cascuna vegada V sous e la meytat sia del veguer e laltre meytat dels consols dels tixidors. Item que negun tixidor de drap de lana ne altre persona no gos texir draps de lana en algun loch amagadament ans hajen a fer star uberts los alberes on texiran o faran texir a die faener del sol exit tro al sol post en manera quels consols del dit offici hi puxen entrar aytantes vegades com se volran sens embarch e contrast per veer e regonexer los draps que si faran en manera que no si puscha fer frau e que negu no gos vedar la entrada als dits consols: e qui contra les dites coses o alguna daquelles fara pagara per ban cascuna vegada V sous qui sien la meytat del veguer e laltra dels consols del dit offici de tixidors. Encare que tot tixidor o altre persona qui faça o façe fer draps en la dita ciutat dins son alberch en les cases o casa jusana qui obre en la carrera publica que si volen obrar o fer obrar del dit offici que ho dega denunciar als consols del dit offici e quels diga lalberch e lo loch on volra fer fer los dits draps: e qui contra fara pagara per ban cascuna vegada C sous partidors axi com demunt. Item ordonaren los dits consellers e prohomens que negun tixidor ne tixidora de lana o de cadius no gos obrar ne fer obrar en les festes que seran manades de colre: e qui contra fara que pach per ban cascuna vegada V sous partidors entre lo dit veguer e los dits consols dels tixidors. Item que negun parayre ne tixidor ne tintorer no gos emprar Ium doli obrant de lur offici a obs daquell offici exceptats draps de cadius e qui contra fara pagara cascuna vegada XII diners partidors entre lo dit veguer e consols. Item que neguna persona no gos prestar diners sobre lana filada o a filar a alguna persona si donchs no Ii era cert que fos daquella persona sots ban de V sous partidor axi com demunt e que perde ço que prestat hi haura. Item que negun tixidor ni altre persona qui tixira draps no gos ruxar ne banyar ab aygue ni ab altres coses encamerar per mes pesar ni lana ni stam que tendra a texir ne lo drap quant lo texira e lo haura texit sia que sia seu o daltre e pach per cascun drap XX sous. Item quels draps mesclats burels tints en negre hajen a esser de XXVI ligadures e no de menys e hajen a pesar LII lliures de taula e no menys sots ban de V sous: e si los draps no havien lo dit compte e pes que del dit drap o draps sia levada tota la faxa e sil drap era be posat e be fet a coneguda de les dites tres persones ordonades a veure sobre los draps en la casa del pes que aytal drap sie haut per bo ab consell de prohomens de parayres e de tixidors e quel dit drap haja haver listo al cap derrer qui pas de ora a ora de coto o de lana daltra color e lo texidor o altre qui haje la colpa pach la menys valença dels dits draps a coneguda dels dessus dits. Item que tot drap hage aver lo senyal de la B al cap primer en la faxa sots ban de V sous. Item que tots los prop dits draps mesclats con exiran de texidor o del taler hajen haver de larch vint canes e no menys mas puscha esser pus larch si ferho volra: e si algun drap sera trobat pus curt que sia ascapçat a cap primer e a cap derrer e qui mal hi marra que stiga a la menys valença a coneguda de les III persones de la dita casa e ab consell de prohomens parayrers e de tixidors e que aquell qui haura la colpa que pach per ban X sous per cascun drap. Item quels dits burells no puxen esser tints ne algun los gos dar tinta de negunes colors qui sien prohibides per capitols de corts generals ço es de aygua de roudor ni ab violada ni ab vedriol sots lo ban contengut en los dits capitols de les dites corts: e que aço hajen a conexer los dits III prohomens de la casa ab consell dels dits obrers qui tinyen dels dits burells si hi havia neguna frau de tintes. Item ordonaren los dits consellers e prohomens que per ço que millor les dites ordinacions se tenguen e sobserven que cascun tixidor o altra persona qui texira draps en Barchinona vules que sien seus o daltres persones que de present que sien levats dels talers per spay de un jorn hajen aquell o aquells a portar en lo loch a aço assignat ço es en lo pont den Campdera en la casa qui hi es assignada per regonexer los dits draps per los tres prohomens elets en aquest fet axi com devall se conte sots ban de V sous per cascun drap e que los dits draps sien regoneguts per los dits prohomens si son aquells que esser deuen segons los capitols ordonats e pesats e canats segons es ordonat e si lo drap o draps han compliment daço que haver deuen que li sia posada en lo cap primer una bolla de plom pocha ab lo senyal quils es stat liurat per los consellers e que aquell de qui sera lo drap haje a pagar per la dita bolla un diner e de les dites coses ha ja concessio la dita ciutat del senyor rey ab carta: e si es cas que en lo dit drap o draps haja falta de algunes de les coses ordonades en los capitols demunt ordonats que no puscha passar a coneguda dels dits tres prohomens elets quel tixidor pach lo ban en que sera cahut e que del dit drap sie fet ço que per los dits prohomens sera conegut segons los capitols ordonats e que noy sie posada alguna bolla. Part aço ordonaren los dits consellers e prohomens de la dita ciutat que tot perayre haja apparellar be e leyalment tots los draps axi be los qui Ii seran donats apparellar com los propris seus: e si y ha defaliment de be apparellar que li sia levada per los dits consols un troç de la faxa e pach per ban X sous e ultra aço sie tengut de pagar lo parayre la menys valença a aquell daqui sera lo dit drap a coneguda dels dits consols dels dits officis: e en aytal drap a qui sera levada la B ab un troç de la faxa no si gos res sarcir affegir ni innovar sots pena de perdre lo drap. Item que en la ciutat de Barchinona nos gos apparellar algun drap fet o texit en les terres o senyoria del senyor rey que sia de menys de compte de XIIII ligadures e si lo contrari sera fet que lo parayre quil apparellaria pach per ban per cascun drap XX sous e no res menys lo dit drap sie trencat en tres troces si era apparellat o començat de apparallar e que la meytat del dit drap sie dat per amor de Deu a coneguda de les dites III persones ab prohomens e laltra meytat sia tornada a aquel dequi sera lo drap. Item que negun parayre ne altre persona de qualque stament o condicio sia no gos tirar ni fer tirar negun drap strany ni mes avant en lo tirador de XVII canes e II palms sots ban de XX sous per cascun drap. Item que negun parayre no gos comprar draps que ell haja apparellat vulles drap entegra vulles scapolo sots ban de L sous. Item que negun parayre ni altre persona no gos fer de ample a tiradors a negun drap XIIII senyal ni terner mes avant de VII palms e III quarts sots ban de X sous. Item que negun parayre ne altre persona no do dample a tirador a negun drap seyal ne terner XVI mes avant de una cana e un quart de palm sots ban de deu sous. Item que negun parayre ni altre persona no gos fer dample a tiradors a negun drap XVIII sayal ni terner mes avant de VIII palms e mig sots ban de X sous. Item que negun macip parayre qui prenga soldada ni vaja a jornals que haura guastat o consumit alcun drap o draps sia tengut de esmenar lo dampnatge a coneguda dels consols del dit offici: e si lo macip no basta al ban haja a pagar lo ban lo senyor.
Item que negun parayre ne mercader ni altre persona de qualque stament o condicio sia no gos tolre ni scapçar dalgun drap ni daquell res levar: e si lo contrari haura fet que aquell qui aço fara si lo drap sera seu propri que perde lo drap e que aytal drap sia donat per amor de Deu a coneguda dels dits consols dels dits officis e si lo drap no sera seu que pac aquell de qui sera lo preu del dit drap segons que Ii sera stimat et que sia privat del offici en per tots temps et que aquest aytal drap sia confiscat e donat per amor de Deu a coneguda dels dits consols. Item que neguna persona de qualque stament o condicio sia no gos bollar ne fer bollar negun drap strany a bolla de Barchinona sots ban de C sous: empero aquell de qui sera lo drap ol fara bollar sia tengut de denunciarho als dits bolladors si lo drap es stranger o no sots lodit ban. Item que tot perayre no gos tornar a casa ne cosir ne fer cosir algun drap que trench a tiradors tro sie regonegut per les dites tres persones eletes e aço per squivar frau sots ban de deu solidos. Item que tot drap qui sera trobat canonat o ab collades que aytal drap sie trencat per les dites tres persones ab consell de prohomens daquells officis en tants lochs com seran les dites canonades o collades e que sia tornat a aquell de qui sera lo dit drap e pach aquell de qui sera lo dit drap III sous un per lo saig del veguer e dos a les dites tres persones eletes per lur trebayll. Item que nenguna persona de qualque ley o condicio sie no gos metre en la ciutat de Barchinona negun drap en que sia contrafet lo dit senyal de B ne algunes de les bules dessus dejus contengudes sots ban de perdre lo drap o draps. Item ordonaren que tots draps qui vendran de moli se hajen a tirar de calçir abans quel carden ni Ii donen altre apparell sots ban de V sous per cascun drap: empero que sia dada conexensa als prohomens ordonats a la casa del pes dels draps si pora passar sens lo dit tirar. Item que negun perayre no gos apparallar negun drap vulles que sie seu o daltre quis sie texit en Barchinona si donchs noy es posada la bolleta de plom per los dits III prohomens segons que es ordonat sots pena de V sous per cascun drap. Item que negun perayre ne altre hom no gos alargar cap de drap a tirador per pendra la barra o la corda ab que lo drap sera estacat si donchs la un o laltre no era seu o lo tirador e qui contra fara pach lo dempnatge a aquell de qui sera lo drap a coneguda dels consols dels parayres e pach per ban XII diners e aytant mateix pach si prenia la yna del tirador que fossen sots clau si donchs la clau no Ii era prestada per aquell de qui sera en altre manera si res hi fallirie que ho pagas a coneguda dels dits consols. Item que negun perayre ne altre persona de qualque stament o condicio sia no gos traure ni fer traure dels camps dels tiradors negun drap entegra o trencat tro que sie vist e regonegut per les III persones dessus dites qui stan en la dita casa si lo dit drap ha son compliment segons la forma ordonada e fins que sia bollat segons devall se conte sots ban de V sous: e si lo dit drap sera ben apparellat de parayre e de moli e de tint e ha son lonch complidament e no li falga res sino les passades de la perxa o de la taula que sia bollat a cap primer per los dit III prohomens apres la faxa de una bolla del plom en tal manera que tot hom conega que per la bolla posada en lo dit loch lo dit drap ha son compliment. E si en lo dit drap haura alguna falta de perayre e de moliner o de tintorer o daltre cosa que aquell dempnatge sia satisfet per aquell o per aquells de qui sera la colpa a aquell de qui sera lo drap a coneguda dels III prohomens elets: e si en lo dit drap haura tara de I sou que la dita bolla se hage a posar e metre apres la faxa luny un quart de palm: e que si haura de tara mes axi per mal apparellar com per tiratge com per altra raho que per cascun sou que haje de tara dejen posar e metre la dita bolla luny de la faxa un quart de palm: e si en una peça de drap haura de mes de XX sous que en aquella nos deja posar bolla ans dejen lavar daquella un troç de la faxa del cap primer que sie un palm e tornar a aquell de qui sera lo dit drap e ho pach aquell de qui sera la colpa per tal que sia conegut que aytal drap no ha son compliment. Empero si algun drap haura falta de X sous o de mes de X sous que sie eleccio daquell qui haura a pagar la dita falta si volra pagar la falta o si volra pagar lo preu del drap que aquell drap sie estimat per los dits prohomens elets et pach aquell preu qui sera stimat e lo drap sia seu e que cascuna vegada haja a pagar I diner per posar la bolla del plom: e daço haja concessio la dita ciutat del senyor rey ab carta. Empero si al tixidor exia dupte sobre lo jutgement dels dits draps en alguna cosa que fos scura e que ab aquells qui hi serien nos pogues declarar quels dits prohomens puxen segellar de lur propri segell lo drap on seria lo dit dupte e ferlo venir a la dita casa per appellar major consell e juy de les dites coses. Item ordonaren los dits consellers e prohomens quels dits III prohomens los quals sien consols dels dits officis elets hajen star en la dita casa e hajen per salari lur e per lurs treballs los demunt dits II diners per drap los quals sien tenguts pagar aquells de qui seran los draps per bollarlos de plom: empero que los dits III hajen a pagar del propri les boles del dit plom. Encara ordonaren los dits consellers e prohomens que nengun tintorer no gos donar roja ne urxella en negun drap blau si donchs alumenat no es o no era drap blau clar sots ban de X sous. Item que negun tintorer no gos metre roudor ne ayga de roudor en naguna tinta que faça sots ban de XX sous. Item que negun tintorer ne neguna altra persona qui tinye no gos tinyer ne emprar en negunes coses que tinyen desmolada ne de vedriol ne daltres tintes cauteloses sots ban de CC sous sino en vestedures e robes velles. Item que negun tintorer o altre persona qui tinyira draps no gos mesclar en lo pastell indi ni en tinta que meta e aço per squivar tota frau sots ban de C sous. Item que tot tintorer qui tinye o que face tinyer alguns draps qui sien engaçats en calç ne en recalç sie acabat en tinta nova sots ban de X sous per cascun drap. Item que tot tintorer e altre persona qui tinyira draps que haja aquells a lavar o fer lavar en layga del rech apres que sera tint ço es los escurament passar per ma e los forts passar e batre be e diligentment a tot profit del drap en tant que romangue bell e net de roya e de pastellada sots ban per quascun drap de un sou lo qual ban paguen aquells qui lo dit drap hauran lavat del qual ban lo terç sia del veguer e lo terç dels consols e lo terç del acusador. Item ordonaren los dits consellers et prohomens que sobre la dita art de tintoria coneguen los dits tres prohomens ordonats a la dita casa del pes ab los dits consols dels dits officis: e si lo drap es tachat si es colpa del tintorer o daltre e per aquell quin haura colpa sie esmenat a aquell de qui sera lo drap ço que conexeran los dits tres prohomens ab consell dels dits consols dels dits tres officis. Item ordonaren quel maestre moliner degue be guardar que son moli que no puscha picar ne affollar los draps e quey dega donar lo greix que li sera donat feelment et emprada: e siy havia menys falliment per sa colpa quey hagues a fer esmena a aquell qui lo dan haura pres a coneguda dels tres prohomens de la dita casa e dels dits consols: e que lo parayre li dega donar una liura de greix per cascun drap complit e segons aço per aquella raho matexa aytant com pertenyaran als altres no complits e quel moliner no gos adobar los draps o lo drap de negun sens greix. Et que cascun maestre moliner façe sagrament cascun any en poder del veguer que facen be et leyalment les coses demunt dites: et si lo dit moliner adobara drap o draps sens greix aytant com dessus se determene ques conegues que noy faes compliment que pach per ban cascuna vegada II sous e lo parayre qui lo drap fara adobar sens lo dit greix altres dos sous los quals sien partits segons que demunt prop es dit. Item que si sesdevenia alguna cosa qui fos frau o mal esser dels dits officis o de la dreperia a que demunt en les presents ordinacions no fos provehit vulles de draps de la ciutat vulles de draps fets en la senyoria del senyor rey que allo sie regonegut e punit e esquivat per los dits tres prohomens ab sabuda e consentiment dels consellers de la dita ciutat et lo veguer hi faça aquella execucio quels consellers li conselleran. Item los prohomens dels dits officis cascun segons que han de custum ab volentat dels consellers elegesquen sinch consols es assaber dos parayres e dos tixidos e un tintorer qui ab diligencia esquiven tots los fraus dels dits officis e en lo començament de lur consolat juren en poder del dit veguer segons que han acustumat que seran feels e leyals envers les dites coses guardar e servar e per aquell sagrament ells sien creeguts que en altra guisa nols puxa esser feta questio o demanda quant al offici de consolat e quels consols dessus dits facen lurs cerques acustumades e reconeguen los peses de les lanes e ponesquen per aquells peses axi amplament com han guanyat al mostaçaf per sentencia. Item que negun parayre no gos liurar drap tint a aquell de qui sera lo drap tro sien pagades les tinyedures a aquell a qui sien degudes e si ho fahia que ho faes ab licencia: e atresi quel dit parayre no gos pendre lo preu de les tinyidories mes aquell qui les deura pagar les vaja pagar a aquell qui sera degut: e si ell noy podia esser que fos defora esta ciutat e havia comanats los diners a algun son amich que aquell atresi deje pagar presencialment les dites tinyidories a aquell a qui seran degudes e qui fara contra lo dit ordonament pach per ban per cascuna vegada V sous. Encara ordonaren los dits consellers e prohomens que per ço que totes les dites ordinacions mills sien servades e tengudes que cascun any ço es lo dia de sant March con los dits officis elegen consols sien elets tres prohomens ço es un mercader qui sia acustumat de fer draps o faça draps en casa sua per los consellers e consols de la mar e per los mercaders e un parayre qui sie elet per los prohomens del offici dels parayrers ab voler e sabuda dels consellers e un tixidor qui sie elet per loffici dels tixidors ab voler e sabuda dels dits consellers e quels dits tres prohomens stiguen continuament en la dita casa on se deuen bollar e regonexer los dits draps. E que abans que usen de lur offici degen fer sagrament en poder del dit veguer presents los consellers de Barchinona o alscuns dells que ells be e leyalment faran tot lur poder que totes les dites ordinacions sien servades segons demunt son posades e que en los juys que daran sobre aço se hauran be e leyalment: pero es intencio dels dits consellers e prohomens dels dits officis de parayres e de tixidors puxen elegir per la dita forma a les dites coses los dos consols de lur offici qui axi mateix hajen a jurar: declarat que un dels dits consols de cascun offici tan solament en lo dit cas stiga a la dita casa e faça les dites coses quis dejen fer per aquells de la casa ensemps ab lo dit mercader axi que V persones puxen servir a la dita casa mudant ades un ades altre pus que lo mercader hi sia continuament e lo nombre no sia sino de tres persones de les quals lo dit mercader sia una e quel salari o emolument que deurian haber los dits dos prohomens dels dits officis sie partit entre tots aquells consols qui en los affers de la dita casa entendrien segons que savendran los dits consols. Item cascun dels dits officis qui sera demanat per los elets a la dita casa e per un dells haja decontinent anar e esser la on Ii sera dit per exercir les coses dessus dites sots ban de V sous qui sien dels dits prohomens de la dita casa: e dels dits bans contenguts en les presents ordinacions puxen fer lexe aquells a quis pertanyeran. Item los dits consellers e prohomens per ço quels dits consols e persones eletes a la dita casa vagen pus clarament en ço que hauran a fer expressament revoquen totes e sengles ordinacions axi antigues com novelles fetes sobre les dites coses sino aytant com han conformitat ab aquestes car entencio es lur que aquestes e no altres passades se tenguen e que un bon translat de les presents ordinacions stiga en la dita casa del pes ab que se regesquen aquells qui daço hauran affer. Retenense empero los dits consellers e prohomens que si en les dites coses exien o apparien alcunes coses escures o duptoses que aquelles puxen corregir e declarar e enterpretar una vegada e moltes a lur coneguda.

(aixó anabe dabán:)

LXXXIV.

Reg. n° 1893, fol. 54. 4 nov. 1387.

Pateat universis quod nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. attendentes vos consules et probos homines ac singulares officiorum paratorum textorum et tintoriorum civitatis Barchinone qui nunc estis et fuistis temporibus preteritis fuisse coram nobis delatos et denunciatos per procuratorem fiscalem curie nostre de diversis criminibus et delictis videlicet quod absque nostri et nostrorum officialium licenda et permissu constituistis in civitate predicta quondam domum inibi judicium quasi pretorium faciendo ibidemque sigilla ordinastis et vectigalia imposuistis et alia capitula et ordinaciones fecistis et factas per consiliarios dicte civitatis non servastis ignoscentes afligendo et culpabiles relexando ac officio jurisdiccionis quam minime habebatis utendo quodque in dictis officiis plures et diversos fraudes fecistis et comissistis de quibus quidem criminibus et delictis et aliis predictis decentes inquisiciones fieri fecimus per fidelem consiliarium et auditorem curie nostre Petrum Mercerii jurisperitum cui comissionem fecimus de predictis prout predicta omnia et singula in ipsis inquisicionibus plenius continentur: verum quia in dictis inquisicionibus et deposicionibus testium ac processibus super predictis habitis non videntur judicia que reddant vos seu aliquem ex vobis quoad presens culpabiles de predictis presertim quia dicte domus et vectigal facte seu ordinate extiterant nostra auctoritate precunte et alius quia volumus in hac parte pocius misereri quam ulcisci: idcirco cum presenti carta nostra perpetuo valitura vos dictos consules et probos homines ac singulares dictorum officiorum et cujuslibet eorum presentes et preteritos et quemlibet vestrum et ipsorum in solidum absolvimus ac vobis et eis diffinimus remittimus et totaliter relaxamus omnem actionem questionem peticionem et demandam et omnem penam civilem et criminalem et aliam quamcumque quam contra vos et bona vestra et cujuslibet vestrum possemus facere infligere vel movere ratione predictorum vel alicujus ipsorum nec minus aliorum quorumcumque criminum seu delictorum pretextu dictorum officiorum vel ipsorum alicujus in genere vel specie per vos vel aliquem vestrum usque in presentem diem comissorum: ita quod sive in eisdem culpabiles fueritis sive non et sive de eisdem inquisitum fuerit vel non inquisitum nunquam possitis per nos seu officiales nostros occasione predictorum seu alicujus ipsorum capi detineri impeti demandari nec conveniri in judicio vel extra vel pena aliqua condempnari immo sitis vos et quilibet vestrum in solidum in generali et in speciali ab omni pena civili et criminali ac pecuniaria perpetuo absoluti vobis tamen facientibus de vobis querelantibus justicie complementum. Et nichilominus volentes vos predictos consules et singulares officiorum predictorum ampliori gratia prossequi adhoc ut litigia et dissensiones que a magnis citra temporibus pacis inimico instigante suscitate extiterant inter singulares dictorum officiorum et quod fraudes et plura alia inhonesta et illicita que comittebantur in dictis officiis et unoquoque ipsorum per nonnullos eisdem officiis temere abutentes cessent in posterum et etiam ut status et condicio vestrum in melius reformetur capitula et ordinaciones subdistincta per consiliarios et probos homines dicte civitatis nunc et solemniter ac cum magno consilio et acervo perpendimus factas et ordinatas in quo quidem consilio fuerunt nedum ipsi consiliarii sed etiam quamplures doctores proceres et mercatores ipsius civitatis non modicum notabiles et experti in exercicio dictorum officiorum et unoquoque ipsorum fecimus ad cautelam iterum in nostro consilio legi nedum semel sed pluries ibidemque presentibus sindicis et procuratoribus singularium dictorum officiorum solemniter examinari et discuti: quorum quidem capitulorum et ordinationum tenores dicuntur esse continende subsequentis.

(y aixó detrás:)

- Cumque in preinsertis capitulis multa salubria contineri noscantur per que vitabuntur imposterum fraudes et alia illicita et plura utilia subsequentur actore Domino non solum vobis sed etiam rei publice dicte civitatis et habitantibus in eadem: eapropter predictis inducti cum hac eadem capitula et ordinaciones preinsertas et earum quamlibet et omnia et singula in eis contenta et specificata tanquam utilia et omnino necessaria statui et condicioni vestrum et dictorum officiorum ac rei publice predicte civitatis laudamus approbamus et nostre confirmacionis presidio roboramus. Nos enim mandamus presentis serie vobis dictis paratoribus et textoribus ac tintoreriis et cuilibet singularium ex vobis presentibus et futuris et aliis quos predicta tangere modo aliquo videantur quod de cetero predicta capitula et ordinationes et contenta in eisdem sub penis in eisdem appositis et contentis teneatis et teneant firmiter et observetis et contra non veniatis nec veniant quavis causa: et nichilominus generali gubernatori ejusque vicesgerenti in Catalonia ac vicario Barchinone ceterisque officialibus nostris presentibus et futuris et eorum locatenentibus tradimus firmiter in mandatis quatenus predicta omnia et singula grata et rata habeant eaque teneri et observari faciant juxta eorum seriem pleniorem. Est tamen certum quod pro predicta remissione et capitulorum confirmacione dedistis nobis seu nomine nostro fideli consiliario et thesaurario nostro Petro Marrades quadringentos octuaginta florenos auri de Aragone quitios: in cujus rei testimonium presentem cartam nostram fieri jussimus sigillo pendenti munitam.
Data Barchinone quarta die novembris anno a nativitate Domini MCCCLXXX septimo regnique nostri anno primo. - Franciscus ça Costa. - Mateus Ferrandelli mandato regis facto per thesaurarium.


LXXXV 1388