Mostrando las entradas para la consulta manifesta ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta manifesta ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 19 de junio de 2018

Sie manifesta cosa a tots homèns. El català del segle XIV en textos notarials

Sie manifesta cosa a tots homèns. El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya

Sie manifesta cosa a tots homèns. El català del segle XIV en textos notarials
 
Javier Giralt Latorre, colega de Ignacio Sorolla Amela an algunes investigassions (ells diuen y escriuen recerca) y encuestes, es coautó del llibre.
 
Javier Giralt Latorre, lingüística, canalla, fluix, merda, catalanista, brossa, Albelda

La documentació dels arxius aragonesos que conserven originals redactats en català no permet, en la majoria dels casos, remuntar-se més enllà del segle XIV; per aquest motiu, tant des d’una perspectiva filològica com històrica, els documents de la baixa edat mitjana, en particular, i la resta de testimonis que es custodien en els fons aragonesos, en general, contribueixen a la recopilació de referències essencials sobre la llengua antiga de l’Aragó catalanòfon. En la present publicació s’ofereix l’edició de 50 manuscrits en pergamí del segle XIV, en els quals són protagonistes els pobles i la gent del Matarranya (Terol), / Terol no u diu ni escriu dingú del Matarraña / i s’hi analitza la llengua catalana reflectida en aquella scripta. Tot i que, en general, no s’hi perceben particularitats lingüístiques notables, almenys si es contrasten els textos amb altres de la mateixa sincronia, no hi ha dubte que aquesta recerca esdevé una aportació fonamental per conèixer l’estat del català en aquella època dins un territori administrativament aragonès.

 
Sie manifesta cosa a tots homèns. El català del segle XIV en textos notarials


DEJEMOS LAS COSAS CLARAS, MUY CLARAS.
Asociación cultural amics del chapurriau

El pasado día 13-6-18, se celebró en la ciudad de Alcañiz un acto de presentación del libro El català del segle XIV, que trata sobre escritos notariales de esa época encontrados en el Matarraña, a dicho acto asistieron escasamente una veintena de personas, esto demuestra el poco o nulo interés que despertaron entre la población, en la ciudad de Alcañiz viven mas de 1000 personas que hablan Chapurriau, además este libro nos lo venden los defensores de la imposición del catalán en Aragón como la prueba definitiva que lo argumenta todo. Desde esta asociación nos hemos interesado por este libro desde el primer día que tuvimos noticia de su existencia, lo hemos comprado, estudiado, y analizado, hemos llegado a la conclusión que no es ninguna prueba que aclara nada, los defensores de la imposición del catalán en Aragón saben que dicha imposición no se sostiene ni por los pies ni por la cabeza, que no tenían ningún argumento solido que la justifique, por lo que debieron buscar por las profundidades del baúl de los recuerdos para encontrar algo que maquillándolo pudiera parecerse a algo así como un argumento, y entonces sus autores publicaron este libro, en cambio, y esto ellos lo saben muy bien, nosotros si estamos sobrados de argumentos para defendernos, pues nuestra lengua lo Chapurriau forma parte de nuestra cultura, y también forma parte muy importante de nuestra identidad, y a un colectivo que lucha por defender su identidad como es nuestro caso, nunca le faltaran argumentos por que les salen de su corazón, por que defienden lo mas sagrado que tienen. En este libro hablan de escritos encontrados en la comarca del Matarraña, pues bien nosotros también hemos encontrado escritos similares en esta misma comarca de la misma época pero escritos en un castellano muy antiguo, estamos seguros que los autores del libro en su labor de búsqueda también debieron encontrarse con dichos escritos, y si no fue así pues ahora ya lo saben, en esos años nada era como es hoy en día, las personas que sabían escribir eran muy pocas y lo hacían el la lengua que dominaban, depende si procedían de un sitio u otro los escritos estaban hechos en una lengua u otra. Los escritos citados en el libro están hechos en escritura paleográfica, y calificarlos como de catalán es hacer una interpretación claramente partidista hacia sus intereses, los coetáneos de esa época ni sabían de la existencia de la lengua catalana por que no existía, ni podían llegar a imaginarse que existiría un territorio llamado Cataluña tal y como lo conocemos hoy, esta escritura paleográfica es la madre de nuestras lenguas, de todas Chapurriau, catalán, valenciano, mallorquín, etc., de ella nacieron multitud de dialectos, hoy en día en la época moderna existen territorios diferentes a los de entonces, las actuales regiones, y en Cataluña hace solo unos 100 años crearon la gramática catalana, y solo a partir de entonces se puede hablar de la lengua catalana, pues antes en su territorio se hablaban dialectos hijos de esa lengua madre común, tortosino, ampurdanés, etc. para crear su gramática tuvieron en cuenta a los dialectos hablados dentro de su territorio.  La situación del catalán antes del siglo XX era la misma situación que tenemos aun hoy en Aragón, desde esta asociación pedimos el reconocimiento del Chapurriau como lo que es, una lengua cien por cien aragonesa, evolucionada durante siglos por generaciones de aragoneses, formada por bastantes dialectos (Fraga, Maella, Valjunquera, La Codoñera, etc.), el Chapurriau es la hermana aragonesa de esa familia actual de lenguas, nacidas de esa lengua romance antigua que se extendió por la Corona de Aragón. Desde hace unas décadas estamos sufriendo una fuerte campaña propagandística en favor del catalán, y en contra de nuestro Chapurriau, nuestros detractores alegan por los cuatro vientos que chapurrear es hablar mal una lengua, cierto es, chapurrear es un verbo castellano que significa eso mismo, pero nuestro nombre es Chapurriau, un sustantivo, este nombre viene de uno de los padres de esa nuestra lengua madre, el occitano, y sus hablantes nos lo pusieron a todos aquellos que empezábamos a usar dicha lengua (también a los actuales catalanes), en lengua occitana Chapurriau significa mezcla, pues para ellos hablábamos una mezcla de lenguas, aclarado este punto queremos también comentar que en diferentes foros, grupos, y no sabemos que mas de los defensores de la imposición del catalán en Aragón, se nos acusa de querer romper la unidad de la lengua (unitat de la llengua), ¿unidad de que lengua?, ¿unidad en torno a que lengua?, ¿al catalán?, ¿acaso el catalán es la lengua madre?. Nosotros sostenemos que somos una familia de lenguas hermanas, diferentes, cada una con su identidad y sus variantes, por lo que a la unidad que ellos quieren decimos claramente NO, pues acabaría con las demás y especialmente con la nuestra al ser la menos numerosa en hablantes, nosotros decimos SI, (y no OC) a la convivencia de estas lenguas, de igual a igual, como iguales son en historia y tradición, decimos SI a la colaboración entre lenguas hermanas y vecinas que son, decimos SI a potenciar nuestros lazos, en lugar de destruirlos. Trabajemos en recuperar la normalidad perdida, ayudándonos como buenos vecinos y hermanos que somos.

//
comentari de Javier Giralt Latorre, dels borinots chulos mes grans que tením a Aragó, professó a la universidat de Saragossa, a la pg de Facebook amics del chapurriau.

Com a coautor del llibre que es va presentar a Alcanyís, vull manifestar públicament la meua tristor al comprovar la desconsideració que traspua l'escrit d'aquesta associació cap a una investigació feta amb tot el rigor que exigeix qualsevol estudi científic / si la enserto la endivino / basat en documentació antiga. Es podrà estar d'acord o no amb les nostres conclusions, amb la identificació de la llengua, però no accepto de cap manera que es tracti amb aquest desdeny un treball acurat com el nostre. / JA JA JA ! Pos no u asseptos, borinot !

Bonas Pasquas, Javieret
Bonas Pasquas, Javieret

Diuen els autors de l'escrit que aquest llibre és venut pels defensors de la imposició del català a l'Aragó; però vull aclarir, perquè ells no ho fan, que naix d'un projecte d'investigació concedit pel Ministerio de Economía y Competitividad del Govern d'Espanya, / ya voleu a España ya, per a que porto perres / dono un projecte que s'ha concebut amb l'objectiu d'estudiar l'aragonès i el català medievals escrits a les nostres terres aragoneses, les dues llengües que foren d'ús oficial dintre de la Corona d'Aragó, al costat del llatí. La realitat històrica és aquesta i no es pot pintar d'una altra manera. Però encara m'entristeix més el menyspreu que es manifesta cap als manuscrits que hem estudiat, segons ells trets "de las profundidades del baúl de los recuerdos"; quin despreci (per dir-ho dialectalment) cap al patrimoni que es conserva a diversos pobles del Matarranya i que hauria de ser estimat per tots els veïns del Matarranya!!! / míral com se enfade lo dropo borinot este / (estigui escrit en la llengua que sigui). Ja ho vam dir a la presentació del llibre: el valor històric dels documents publicats és molt important, a banda del lingüístic, però pareix que no ho creuen així els membres d'aquesta associació. No val la pena entrar en d'altres detalls de tipus tècnic que usen erròniament per desconeixement (com això de ¿"la escritura paleogràfica"?). Només els vull animar (o, perquè no, desafiar) a estudiar els manuscrits que es conserven al Matarranya des d'un punt de vista lingüístic, tant els que estan escrits en català (o chapurreau medieval per a ells) com els que estan escrits en castellà; estic convençut que les seues aportacions seran ben profitoses per a tots (i, si n'han fet alguna, per favor, ens ho poden fer saber). Serà aquesta una bona manera d'afavorir la germanor que reclama aquest manifest.

Javieret, mírat com se escribíe al 1196 lo aragonés (o es ocsitá?) y cuan parlos de idioma valensiá, ocsitá, y no del dialecte del provensal com es lo catalá que fas aná, entonses igual te fach una mica de cas.

Als presentz

A la mateixa página, Franchi Farmer Gabon Irunya #Altsasukoakaske, amiguet de Ignacio Sorolla Vidal, que per naixó escriu lo seu nom com Natxo, me volíe insultá, se bloquege y abán. Tamé es amiguet de Marcel Pena y de los catalanistes que ressibixen al etarra de Bildu Arnaldo Otegi. Lo paregut en Los Draps, que canten cansons com feixistes al PP, no es casual, la llibertat de expresió sol es pan ells, natros no podem di lo que volem. En dos paraules, catabatasunos y catanazis. Igual no saben que lo fascismo ere un movimén sossialista. Me envíe un missache per messenger en lo nick monegros wood, monegrian wood y me escriu aixó. Te espero a consevol jusgat de Alemania, que es aon vic mes de 165 díes al añ.

Franchi Farmer Gabon Irunya

martes, 14 de mayo de 2024

Lexique roman; Mania - Manjuiar

 

Mania, s. f., lat. mania, manie, sorte de maladie.

Engendra mania.

De mania o de frenezia.

Eluc. de las propr., fol. 51 et 78.

Engendre manie. 

De manie ou de frénésie.

CAT. ESP. (manía) PORT. IT. Mania. (chap. Manía, maníes. Manietes tamé se fa aná per a descriure a una persona que té tics, ñirviosa.)


2. Maniayc, Maniac, adj., lat. maniaticus, maniaque.

Dezigna maniaca passio. Eluc. de las propr., fol. 32.

(chap. Designe passió maniática.)

Désigne passion maniaque.

Substant. Cum vezem els maniaycs, frenetix. Eluc. de las propr., fol. 20.

(chap. Com veém als maníacos, frenetics.)

 Comme nous voyons aux maniaques, frénétiques.

ESP. (maníaco) PORT. IT. Maniaco. (chap. maníaco o maníac, maníacos o maníacs; maníaca, maníaques. Per ejemple lo aragonés Manel Riu Fillat, que li té manía a la Facao, y datres catalanistes aragonesos.) 

lo aragonés Manel Riu Fillat, que li té manía a la Facao

Manifestation, s. f., lat. manifestationem, manifestation.

La manifestation de l' execution de ley. Doctrine des Vaudois.

La manifestation de l' exécution de loi.

Manifestations d'esperit es donada.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.

Manifestation d'esprit est donnée.

CAT. Manifestació. ESP. Manifestación. PORT. Manifestação. 

IT. Manifestazione. (chap. Manifestassió, manifestassions.)

8M, Valderrobres, si natros o natres mos aturem

2. Manifest, adj., lat. manifestus, manifeste, évident.

Voyez Denina, t. II, p. 263.

Per tal que pus manifest fos aquest miracle a totz. Philomena. 

Pour tel que plus manifeste fut ce miracle à tous. 

Error manifesta. V. de S. Honorat. 

Erreur manifeste.

Aquest se apellon usurier manifest.

V. et Vert., fol. 13. 

Ceux-ci s'appellent usuriers manifestes.

CAT. Manifest. ESP. Manifiesto. PORT. IT. Manifesto. 

(chap. Manifest, manifests, manifesta, manifestes. Sie manifesta cosa a tots homèns - Se trobe als textos de Fondespala, que lo ignorán doctoret de Albelda vol fé passá com a catalans o de llengua catalana. Com viu del catalá no dirá may que lo dialecte catalá es un mes dels dialectes de la llengua ocsitana, occitana, occitan, ocsitá, llengua de oc, och, hoc, òc.)

Javier Giralt Latorre, catalanista, doctorcico, Universidad de Zaragoza, dialecto catalán

3. Manifestatiu, adj., manifestatif, propre à manifester, productif.

D' herbas rescostas manifestatiu. 

Forma es de materia manifestativa. 

Lutz es de color manifestativa.

Eluc. de las propr., fol. 123, 130 et 263. 

Productif d'herbes cachées. 

La forme est manifestative de la matière. 

La lumière est manifestative de la couleur.

(chap. Manifestatiu, manifestatius, manifestativa, manifestatives. La forma es manifestativa de la materia. La llum es manifestativa del coló.)

4. Manifestar, v., lat. manifestare, manifester, découvrir, montrer, publier.

Deu manifestar tota la causa que lo moc a far lo peccat.

(chap. Deu manifestá tota la causa (motiu) que lo va moure a fé lo pecat.)

V. et Vert., fol. 69.

Doit manifester tout le motif qui le porta à faire le péché.

Car tan ben a manifestat 

De Maria la sanctetat.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Car il a si bien découvert la sainteté de Marie.

Lo velh qu'avia emblat lur vay manifestar. V. de S. Honorat.

Le voile qu'elle avait dérobé leur va montrer.

Be manifestaras tos peccatz. Declaratio de motas demandas. 

Tu découvriras bien tes péchés. 

Part. pas. No pot esser per re celada, 

Ans fo per tot manifestada. 

V. de S. Énimie, fol. 26.

Ne put être celée par rien, mais fut partout publiée.

CAT. ESP. PORT. Manifestar. IT. Manifestare. (chap. Manifestá: manifesto, manifestes, manifeste, manifestem o manifestam, manifestéu o manifestáu, manifesten; manifestat, manifestats, manifestada, manifestades.)

5. Manifestament, Manifestamen, adv., manifestement, évidemment. Cant viro manifestament aquest miracle. Philomena.

Quand ils virent manifestement ce miracle. 

Si cum o podetz veire manifestamen. Liv. de Sydrac, fol. 48. 

Ainsi comme vous pouvez le voir manifestement.

CAT. Manifestament. ESP. Manifiestamente. PORT. IT. Manifestamente.

(chap. Manifestamen. Ara vindrá l' atontat de turno catalanista, com Carlos Rallo Badet, que me dirá que los adverbios acaben en ment. Només té que lligí aquí dal y desde lo escomensamén del lexique roman o del choix des poésies des troubadours per a trobá adverbios ocsitans en men. Aixó indique que la t final ya no se pronunsiabe a segons quines paraules y segons quins puestos. Pompeyo Fabra no u sabíe, perque ere un inútil manat.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

Manjar, v., lat. manducare, manger, dévorer, ronger.

Fes lo manjar a sa molher en semblan qu' el ne manjes.

V. de Guillaume de Cabestaing.

Le fit manger à sa femme en simulant qu'il en mangeât.

Los us fai raustir, e 'ls autres fai bulhir, segon aisso que ilh so bo a manjar. Liv. de Sydrac, fol. 17.

Les uns fait rôtir, et les autres fait bouillir, selon ce qu'ils sont bons à manger.

Fig. Senhors de terra qui fan quistas e toutas e malas accios, et escorgon e raubon e manjon lurs homes. V. et Vert., fol. 15.

Seigneurs de la terre qui font questes et toltes et méchantes actions, et écorchent et dérobent et dévorent leurs hommes.

Car autramen hom sa mort manjaria,

Qui 'l sagramen fermamen non creiria.

Matfre Ermengaud, Épître à sa soeur.

Car autrement l'homme mangerait sa mort, qui le sacrement fermement ne croirait. 

Subst. Que jamais autre manjars... no 'l tolria la sabor de la boca.

V. de Guillaume de Cabestaing.

Que jamais autre manger... ne lui ôterait la saveur de la bouche.

ANC. FR. Puisque ele out mangied e beud.

Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 2.

Beles despensses, biaus celliers,

E buns boivres è buns meingiers.

Marie de France, t. II, p. 91.

CAT. Menjar. ESP. (comer) PORT. Manjar. IT. Mangiare. 

(chap. Minjá: minjo, minges, minge, mingem o minjam, mingéu o minjáu, mingen; minjat, minjats, minjada, minjades.)

2. Manjaire, Manjador, s. m., lat. manducator, mangeur.

Es rudes e grans manjaires. Liv. de Sydrac, fol. 127.

(chap. Es bruto y gran minjadó; per ejemple, Juaquinico Monclús, presidén de la Ascuma de Calaseit, que a vegades escriu lo seu apellit Montclús perque se pense que aixina pareix mes catalá.)

Est rude et grand mangeur.

Li manjador eran V milia homes. Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 6. 

(chap. Los minjadós eren sing mil homens.)

Les mangeurs étaient cinq mille hommes.

Ac i manjadors

Entorn V milhiers d' omes grans, 

Estiers femnas e paucs efans.

Brev. d'amor, fol. 157. 

Il y eut de mangeurs environ cinq mille hommes grands (faits), outre les femmes et les petits enfants. 

CAT. Menjador. IT. Mangiatore. (chap. Qui ve a minjá: minjadó, minjadós, minjadora, minjadores. Tamé lo puesto aon se minge, sobre tot les ovelles, cabres, vore lo pun 4 aquí baix.)

3. Manjamen, s. m., manducation, action de manger, consommation.

Fenheran del manjamen. Brev. d'amor, fol. 130.

Feindront de la manducation.

Una quartairada de terra qu' en podon retener per ort e per manjamen.

Cartulaire du Bugue, fol. 24.

Une quartonnée de terre qu'ils en peuvent retenir pour jardin et pour consommation.

CAT. Menjament. IT. Mangiamento. (chap. lo minjá, los minjás; la minjada, les minjades.)

4. Manjadoira, s. f., mangeoire, auge.

Aqui unt non es bous, es voida la manjadoira. Trad. de Bède, fol. 54.

(chap. Allí aon no ña cap bou o buey, está buida la minjadora.)

Là où n'est pas boeuf, la mangeoire est vide.

CAT. Menjadora. PORT. Manjadoura. IT. Mangiatoia.

5. Manjador, Mangador, adj., mangeable.

Melh creysho frugz manjador.

Guay cultiva Maracuyá huerta mayor Beceite

Re manjador no era aparelhat.

Eluc. de las propr., fol. 197 et 127.

Mieux croissent les fruits mangeables.

Rien de mangeable n'était apprêté. 

Si alcus revendeyre compra, dins la vila, causa mangadoyra.

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 135. 

Si aucun revendeur achète, dans la ville, chose mangeable.

(chap. Minjable, minjables; minjadó, minjadós.)

6. Mandachura, s. f., droit de nourriture, de subsistance, mangerie. Esters las mandachuras que so del abat.

Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., J. 304.

Excepté les mangeries qui sont de l'abbé.

7. Remanjar, v., remanger, manger de nouveau, ruminer.

Lor vianda devoro ses maschar, e la vomego apres manjar, et la remanjo. Eluc. de las propr., fol. 253.

(chap. Lo seu minjá devoren sense mastegá, y la vomiten después de minjá, y la rumien - remingen : re + mingen; v. reminjá, 

rumiá: rumio, rumies, rumie, rumiem o rumiam, rumiéu o rumiáu, rumien; rumiat, rumiats, rumiada, rumiades.)

Dévorent leur nourriture sans mâcher, et la vomissent après le manger, et la ruminent.

8. Manjuiar, v., manger, mâcher, ronger.

El te dira: Manjuia e beu.

(chap. Ell te dirá: minja y beu.)

Fig. Eveia manjuia lo cors d'ome atressi coma pestilentia.

Trad. de Bède, fol. 34.

(chap. La enveja rossegue (se minge) lo cos del home igual que la pestilensia - epidemia, peste, lepra, cáncer.)

Il te dira: Mange et bois.

Envie ronge le corps d'homme pareillement comme épidémie.

sábado, 1 de diciembre de 2018

Javier Giralt Latorre

El catalán noroccidental a ambos lados de la frontera.

(Javier Giralt Latorre)

Una nota molt significativa:

""10. Es muy probable, como plantea Vicent de Melchor (2010: 19), que los funcionarios del Estado llegados a este territorio durante el siglo XIX, al topar con una lengua desconocida, tuvieran la necesidad de «bautizar» la nueva realidad lingüística y lo hicieran a la manera colonial, es decir, de una forma peyorativa, con el nombre de chapurreado.
No obstante, matiza Melchor que dicha denominación no se refería en su origen al catalán local, sino al castellano que los habitantes de este territorio de Aragón fronterizo con Cataluña lograban articular, el cual estaría plagado, como es natural, de catalanismos.
 
Javier Giralt Latorre, lingüística, canalla, fluix, merda, catalanista, brossa, Albelda
Javier Giralt Latorre, amiguet de Ignacio Sorolla Vidal
 
 
Cómo se puede ser tan idiota y trabajar en la universidad de Zaragoza? Este tío no sólo es flojo en lingüística, sino un canalla.
 
fluixet en Lingüística, un canalla o les dos coses
 
La distinsió entre llengua y dialecte se base normalmén mes en lo sossial y lo polític que en bases puramen lingüístiques. Per ejemple, diferéns variáns del chino son popularmen considerades com a dialectes, encara que los seus parláns no se poden entendre entre ells. Pero parláns de sueco y noruego, que están considerats com llengües separades en general se poden entendre.

Entre Alemania, Suiza y Austria tamé passe, a la tele fiquen subtituls perque sinó la gen de per ejemple Hannover no entén lo Schweizer Deutsch, alemán suizo. Yo enteng sol algunes paraules del alemán suizo, lo demés me se pert. Apart ñan dialectes com lo Bayerisch a Bayern, Baviera, Hessisch a Hessen, aon estic, pero no lo enteng. En entendre bastán alemán ya ne ting prou.

 
 
Dicsionari "Lou Tresor dóu Felibrige", de Frédéric Mistral, pg 528.

CHAMPOUIRAU (rom. Champoiral) n. de l. et s.m. Champoiral (Gard) On appelle ansi "champouirau" ou "champourrau" un jargon composé d'espagnol, d'italien, de portuguès et de provençal, parlé par des étrangers que frequentent nos côtes. On donne le même nom à ces étrangers.  / Som chapurriaus / Aón está lo catalá an esta frase? A cap puesto.

Traducsió al castellá:

CHAMPOUIRAU (rom. Champoiral) n. del. y s.m. Champoiral (Gard) Llamamos así "champouirau" o "champourrau" una jerga compuesta de español, italiano, portugués y provenzal, hablada por extranjeros que frecuentan nuestras costas. A estos extraños se les da el mismo nombre. Dónde está el catalán en esta frase? En ningún sitio.

 
//

En consecuencia, lo que en realidad chapurreaban era el castellano y no el catalán, puesto que era la lengua propia. Sin embargo, con el tiempo y sobre todo desde la escuela, este nombre fue adoptado por los habitantes de la Franja del meu cul y arraigó como designación de la lengua catalana autóctona.
 
//
 
Repetín mentires la gen se les creu. Ahí al muro de Alberto Moragrega Julián, home de la Margarita Celma Tafalla, vach vore algo paregut, se veu que los loros sol saben repetí lo que los atres pajarracos los diuen. 
 
lenguas España, instituto Valderrobres



 
Lèxic de la Llitera es un repertorio lexicográfico que tiene como objetivo profundizar en el conocimiento de las hablas de La Litera, con lo que tienen de particular en relación con el catalán y el castellano. Todos los materiales que se incluyen en esta obra son de procedencia oral. En este vocabulario se ha puesto en práctica una especie de ecodialectología -usando palabras del profesor, Veny-, porque se han introducido los términos que designan actividades e instrumentos tradicionales hoy desaparecidos o prácticamente desusados de las hablas de La Litera. Este léxico no tiene carácter normativo ni prescriptivo, sino que tiene un enfoque estrictamente descriptivo, respetando la información proporcionada por los hablantes.
// Li has preguntat a Durán Lleida? JA JA JA !! :) :) //
 
Lenguas minoritarias en Europa y estandarización
 
  • ISBN-13: 978-8417358693
 
Lenguas minoritarias en Europa y estandarización
 
Este volumen recoge las ponencias que se impartieron en el curso extraordinario de la Universidad de Zaragoza titulado Lenguas minoritarias en Europa y estandarización, celebrado en Jaca en 2017.
En sus páginas se ofrece un acercamiento a los procesos de normativización que han experimentado ―y todavía experimentan― algunas de las lenguas minoritarias de Europa, las propias de la Comunidad Autónoma de Aragón y las más próximas a ella (gallego, asturiano, euskera, occitano, dialecte occitan catalan y aragonés)
/ valensiá NO, claro, mallorquí tampoc /
 
occitano, catalán, Xavier es un jove que ha complit vint ans amb decisions de far obras traballant a París
Abans de Pompeyo, en catalá tamé ere OBRAS, en A.






















, y, al mismo tiempo, se aportan las claves para entender que un proceso de estandarización se convierte en un camino plagado de dificultades y que bien poco se puede avanzar si todas las partes implicadas no muestran la firme voluntad compartida de solventarlas. Todo ello permite comprender mucho mejor las medidas que el Gobierno de Aragón, en particular, está adoptando actualmente en favor del aragonés y del catalán de Aragón.

ARGUMENTOS DE VENTA

La obra que se presenta está dirigida tanto a especialistas como a interesados en las lenguas minoritarias de Europa. En síntesis, es un compendio de las colaboraciones de quienes participaron en el curso extraordinario de la Universidad de Zaragoza con el mismo título, en las cuales se analiza el proceso de estandarización de las lenguas minoritarias de la Península Ibérica. 

ENLACE DESCARGA 
 
 

Giralt Latorre, Javier ; Nagore Laín, Francho
2018

Prensas de la Universidad de Zaragoza 

Resumen:

Durante los días 19, 20 y 21 de julio de 2017 se impartió en el marco de la Residencia Universitaria de Jaca el curso extraordinario de la Universidad de Zaragoza titulado Lenguas minoritarias en Europa y estandarización, dirigido por los Dres. Francho Nagore Laín (Profesor Titular de Lengua Española) y Javier Giralt Latorre (Profesor Titular de Filología Catalana), en quienes el Vicerrectorado de Cultura y Proyección Social de la Universidad de Zaragoza y la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón habían depositado su confianza para la organización del mismo. La idea inicial que se nos transmitió fue que ideáramos una propuesta que se ocupara de las lenguas minoritarias de Europa, con absoluta libertad para enfocarla como mejor consideráramos. El campo de posibilidades que se nos abría era inmenso, por cuanto las lenguas que en Europa podemos calificar como minoritarias o regionales son numerosas. Debíamos acotar, pues, el ámbito de estudio y pensamos que era preferible dedicar el curso a las lenguas minoritarias de España, sencillamente porque así se circunscribía a una realidad lingüística mucho más próxima, sin duda alguna, a los posibles interesados en el mismo. También decidimos limitar su temática, dado que eran inabarcables los aspectos que se podían abordar en relación con cada una de dichas lenguas, y creímos que el de la estandarización era especialmente adecuado en aquellos momentos por la experiencia que se ha vivido en la Comunidad Autónoma de Aragón en relación la ortografía del aragonés. Hablar de normativización de lenguas minoritarias supone tener presente que nos referimos a lenguas que han estado desposeídas de las prerrogativas y del apoyo que otras (mayoritarias) han tenido por parte de un estado. Después de haber vivido épocas de normalidad en sus respectivos territorios, dichas lenguas se han convertido en lenguas minorizadas, es decir, lenguas que, además de menguadas en cuanto al número de hablantes y limitadas en lo que respecta a los usos, se han visto privadas de muchos de los derechos o las funciones habitualmente reconocidos a las lenguas normalizadas.

Sie manifesta cosa a tots homèns. El català del segle XIV en textos notarials de (Estudios)
 

Sie manifesta cosa a tots homèns.
El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya.

 
Al texto de aquí baix, miréu : Sie - sian / tots - tots / homèns - omnes / a que pareix chapurriau este texto? Pos es aragonés antic, del 1196. Bueno, digam que es ocsitá.

Lo bo es que Francho Nagore Laín no lo fa baixá del burro, está massa ocupat en la normatibizazion de la fabla batúa Frankenstein a la que diuen aragonés y contán los dinés que li passen desde Cataluña.

 
als presentz


Als presentz, als que son per venir, for durable que tots los omnes qui son e seran en Osca de dintz los murs d'esta terra sian salps e segurs de tots lurs enemics, e aquel que enuayará ad altre o fará de mays ad algún d'els en alguna cosa, sian pris e tot lo poble venguia se d'el.


//
 
La documentació dels arxius aragonesos que conserven originals redactats en català no permet, en la majoria dels casos, remuntar-se més enllà del segle XIV; per aquest motiu, tant des d’una perspectiva filològica com històrica, els documents de la baixa edat mitjana, en particular, i la resta de testimonis que es custodien en els fons aragonesos, en general, contribueixen a la recopilació de referències essencials sobre la llengua antiga de l’Aragó catalanòfon. En la present publicació s’ofereix l’edició de 50 manuscrits en pergamí del segle XIV, en els quals són protagonistes els pobles i la gent del Matarranya (Terol), i s’hi analitza la llengua catalana reflectida en aquella scripta. Tot i que, en general, no s’hi perceben particularitats lingüístiques notables, almenys si es contrasten els textos amb altres de la mateixa sincronia, no hi ha dubte que aquesta recerca esdevé una aportació fonamental per conèixer l’estat del català en aquella època dins un territori administrativament aragonès.
 

miércoles, 26 de mayo de 2021

Capitol CXI. Com lo senyor se manifesta al mon e ajusta los sancts apostols.

Capitol CXI. Com lo senyor se manifesta al mon e ajusta los sancts apostols.

Començant sa clemencia a mostrarse al mon ana primer per los loguarets e poques poblacions ab tan extrema pobrea e fretura que no hauia negun loch propri per a son repos: segons ell mateix dix. ¶ Vulpes foueas habent et volucres celi nidos filius autem hominis non habet vbi caput reclinet. Volent dir. o imitadors meus no oblideu la pobrea mia: car tanta es stada que les raboses tenen propries coues e los ocells propris nius: e yo que lo cel e la terra he creat no he loch hon lo cap meu puga reposar. E anant axi lo senyor freturos de totes les necessitats ans que publicament començas a preycar: ajusta dexebles: als quals dona grans e singulars doctrines: e feu vn sanct collegi de nombre de dotze apostols. E aquests pobrellets dexebles lo seguiren en tota la peregrinacio sua: el acompanyaren continuament deixant totes coses per amor sua.

sábado, 1 de mayo de 2021

Capitol. XVIII. Com lo senyor manifesta a les virtuts la posada hon lo seu fill seria receptat.

Capitol. XVIII. Com lo senyor manifesta a les virtuts la posada hon lo seu fill seria receptat: e volgue per elles fos elegit digne embaxador de tan alt misteri: les quals elegiren lo gran archangel sanct gabriel (archi angelus, archangelus: archangel: arcángel)

Finit lo parlament del fill de deu ab la amada sua caritat: dix la magestat del pare eternal a totes les virtuts. Excellents donzelles puix en lo consistori meu es deliberat yo trameta lo meu vnigenit fill en lo mon per deliurar los catius fills de Adam: vull vos comunicar qual sera la posada hon sera receptat. ¶ Mulier quedam martha (Marta) nomine excepit illum in domum suam. Car aquexa senyora de qui vosaltres sou criades ab tot lo seu nom propri sia Maria a ella sola son apropiats tots los noms que a virtuts son interpretats. ¶ E com Martha vulla dir solicitut siau certes que aquesta es vera Martha: car es stada molt solicita e ansiosa de la salut humana: car del instant de la concepcio sua tostemps ha demanat e suplicat per la redempcio humana. ¶ Aquesta he yo elegida eternalment per a sposa mia e mare del meu fill: aquesta sera dita mare de misericordia: Car ella la comunicara a totes les creatures. E ella sola complira totes les obres de misericordia en la persona del meu amat fill: car ella lo aposentara dins les entramenes sues: el (lo aposentarà + y lo, e lo vestirà: el) vestira daquell carmesi singular de les sues preciosissimes sanchs e li fara vna vestidura de tanta excellencia que en bellea e valor nos trobara james semblant en natura. La let (llet, lleit; leite en galego : gallego y portugués; rumano lapte; latte en italiano, corso; lait français; lakto en esperanto; lèt en criollo haitiano; llaeth en galés; llatí lac, vía láctea, lacto, lactosa, lactancia, etc) sua sera vianda e nodriment del meu fill en la sua tendra edat: ellal seruira e acompanyara ab grandissima amor en totes les peregrinacions e necessitats sues: fins al sepulcre lo seguira ab dolor inrecomptable. ¶ En mans d´aquesta vull comanar lo meu fill: e que li sia obedient com a verdader e natural fill. ¶ Empero vull que vosaltres donzelles molt virtuoses me digau lo parer vostre qui sera lo embaxador que yo dech trametre per menejar e tractar aquest matrimoni e portar a fi aquesta fahena. ¶ Car yo vull per donar gratia (gl´a) e singular honor a aquesta verge ab qui dellibere fermar lo dit matrimoni que tot se faça ab volentat e plaer seu: e si ella no volra prestar consentiment que noy haja res fet: per que los homens li resten de mes obligats regonexent per lo mija de aquesta natura humana esser reparada e ajudada en totes les necessitats sues. ¶ E cantaran de ella los fills d´Adam ab gran melodia dient. ¶ Cantate ei habitatores terre: et laudem ei in populis annunciate: Ipsa enim est solatium vite nostre: et in laboribus subuentio optima. ¶ Car yo vull que a ella regoneguen senyoria totes les creatures: puix yo la prench per sposa mia e mare del meu amat fill. E per ella sien administrades totes les gracies que dellibere fer a natura humana. ¶ E les donzelles hoyt lo parlament del pare eternal tingueren consell entre si matexes que respondrien a sa magestat: e apres moltes rahons totes foren de acort que misericordia e pietat responguessen per totes: car elles eren aqui principalment per natura humana. ¶ E aquestes ensemps ab les altres prostrades dauant la presencia diuina feta adoracio profunda dreçant se misericordia e pietat conuidaren se largament quala primer parlaria. ¶ E dix pietat a misericordia: O senyora no stigau en cortesies: car a vos es donada aquesta dignitat de parlar e respondre a la magestat diuina: car ja sabeu que ab tot a sa clemencia sien molt acceptes totes les virtuts vos principalment li sou propria e natural: que de la magestat del pare eternal es dit. ¶ Pater celestis misericors est cui proprium est misereri semper et parcere. ¶ Respos misericordia a pietat dient O germana mia: e no sabeu que entre vos e mi noy ha res partit. ¶ Et omnia mea tua sunt: et tua mea. ¶ E perço parlant vos: parle yo: car de les persones que molt se amen e han les voluntats vnides lo parlar nuncha discorda. ¶ E replica pietat dient: Misericordia senyora vos dieu gran veritat que ni les obres ni paraules mies no poden discordar de la obediencia vostra: perçous deman de merce regonexent a vos majoritat queus placia parlar e dar resposta a la magestat diuina: e yo callant confirmare les paraules vostres. ¶ E lauors misericordia sens mes replicar feta reuerencia comença a dir. ¶ O immensa pietas deus pater omnipotens Vostra majestat mana e vol que nosaltres digam quis par dega esser lo embaxador que vostra clemencia deu trametre en aquesta insigne embaxada: aço senyor omnipotent remetem nosaltres a la increada sauiesa vostra qui regeix e gouerna totes coses ab sobirana egualtat: de la qual es dit. ¶ Omnis sapientia a domino deo est: et cum illo fuit semper: et est ante euum (eu+u nassal): altitudinem celi et latitudinem terre et profundum abissi quis dimensus est. Car vos senyor sou aquell qui totes coses sabeu e podeu: e en les obres vostres erra no si pot trobar: e nengu sens vos obrar ni perlar (p+lar) virtuosament no pot E los homens mortals vehen be per speriencia que sola vna bona cogitacio sens ajuda vostra sentir no poden: e perço los discrets e virtuosos regonexent la fragilitat sua continuament dien. ¶ Non sufficientes sumus cogitare aliquid a nobis quasi ex nobis f3 suffitientia nostra ex deo est. E vos magestat infinida no freturau res de les creatures vostres: e perço dix dauid. ¶ Bonorum meorum non indiges. Ni menys podeu esser consellat: car en la profunditat e altea dels secrets vostres nengu atenyer no pot: segons testifica Ysayes dient. ¶ Quis enim cognouit sensum domini aut quis consiliarius eius fuit. Ab tot senyor que obediencia no consent ni admet rahons ans vol que la voluntat del manant sia prestament complida perço dire a la real magestat vostra lo parer de aquestes donzelles e meu sobre aquesta embaxada puix vostra excellencia o (ho) vol eu (e ho) mana. ¶ Ja (la J, I mayúscula un atra vegada) sab vostra clemencia com totes les obres que per la potencia d´aquella son stades fetes y obrades del començament del mon ença totes son stades executades per lo gran visrey e lochtinent de vostra magestat lo glorios princep miquel: largament e ab gran zel ha desempachada la justicia per vos senyor a ell comanada: Donant gran terror als homens fent los conexer la immensitat de la potencia vostra. Car de aquest valeros princep es dit. ¶ Hic (açi, açí està; aquí está) est michael archangelus princeps militie angelorum qui fortis in prelio fecit victoriam. Ara senyor que vostra magestat delibera fer aquesta obra de tanta pietat e clemencia volent rembre (redimir) lome ab tanta de amor e beniuolencia: a nosaltres par que lo embaxador e tractador de aquesta fahena deu esser lo gran princep dels serafins Gabriel: car aquest ab tot lo seu orde no tracten sino de les amors e dolçors de vostra clemencia. E aquest es molt dispost a denunciar e preycar la caritat e amor que vostra real senyoria ha als homens: La qual fins açi no es stada coneguda: ans era a tots manifest vostra magestat esser molt irada contra los fills de Adam per lo peccat del pare seu e no voler comunicar a ells la gracia e clemencia vostra del començ del mon ença. ¶ E perco senyor aquesta noua (nova) tan gloriosa de la nouella (novella) pau de vostra magestat ab los homens nouell (novell) missatger ha menester: e lo dit gabriel me par esser lo pus dispost entre tota la caualleria de vostra real cort. ¶ Aquest senyor sabra induir ab sa dolçor de paraules la verge ma senyora al consentiment: car tant es ella pura e de vergonya acompanyada que haura mester (mes+t en ganchet a dal) per lo missatger molt confortada ¶ E lo senyor hoit lo parlar de misericordia fon tant content que ab molt gran plaer respongue a ella dient. O misericordia tant sou conforme ab la voluntat mia que les paraules vostres tostemps me son acceptes e no poden discordar del que yo vull: e dich vos certament que aqueix princep que vos haueu nomenat: he deliberat yo elegir en secretari meu: e vull que per ell se meneje tota aquesta fahena de la redempcio humana e los homens lo hajen en singular veneracio: vehent que per lo mija seu han a conseguir (aconseguir) salut e repos. E misericordia e pietat e les altres virtuts molt alegres de la resposta de la magestat diuina començaren a cantar magnificant e lohant lo glorios missatger dient. ¶ Gabrielem veneremur summi regis nuncium: per quem deus delegauit suum ministerium: te solum deus elegit suum secretarium. E vehent les dites virtuts que ja lo senyor manaua cridar lo embaxador per desempachar lo: suplicaren sa magestat dient. O clemencia infinida ja sab vostra altesa com nosaltres totes som donzelles e criades de aquesta senyora que vostra magestat dellibera pendre per sposa: placia a la alta senyoria vostra manar nos dar licencia que anem primeres per acompanyar la senyora nostra perque nons trobem absents de sa senyoria en tal jornada. ¶ E lo senyor dix: donzelles anau en bona ora e acompanyau la vostra senyora: car seruint a ella seruiu a mi e aquest es lo plaer meu que nous partixcau may de ella: car siau certes que per ella sereu exalçades e molt dignificades en lo cel e en la terra.