Tú y yo, a la voreta del foc , a la llum de les veles, en una botella de vi... Qué te pareix? - Poc vi.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
domingo, 11 de abril de 2021
domingo, 16 de abril de 2017
purna
Purna
foc, sendra, flama, calius, caliuPURNA f.
|| 1. Espurna (Mequinensa, Maella, Calasseit, Alcanar i País Valencià); cast. chispa. Una petita purna de foch enflama e met foch en una gran silva, Canals Carta, c. 17. Quan lo preycador preyca, veus que cau una purna de foch e encén-se en tu, Sermons SVF, i, 142. Trauen purnes de les pedres les farradures,Salvador FB 15. a) fig. Comença collir de amor desonesta les primeres purnes,Corella Obres 260. De hon nos surten deu mil purnes | de vergonyes y deshonra,Cons. casat 49.
|| 2. Senyal que surt a la crosta del pa mal cuit perquè no és bona la pasta (Benassal).
|| 3. fig. Cosa molt petita, quantitat mínima. Mas qui serà que'n delit passar vulla | per gran dolor, si d'aquell no sent purna?, Ausiàs March cxvii.
Fon.: púɾna (val.).
Etim.: del llatí prūna, mat. sign.
English spark
No pots ensendre lo foc sense una purna
lunes, 25 de marzo de 2024
Lexique roman; Fulgor - Furguon
Fulgor, s. f., lat. fulgor, éclat, splendeur.
Crizopassi de nuch cum foc es resplendent, et de jorn pert sa fulgor.
Eluc. de las propr., fol. 186.
Chrysoprase est resplendissante de nuit comme feu, et de jour perd son éclat.
Lo malvatz esperitz li apparec am gran fulgor.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 72.
Le mauvais esprit lui apparut avec grand éclat.
- Éclair.
Prumier vezem la fulgor. Eluc. de las propr., fol. 138.
(chap. Primé veém la fulgor, esplendó, llumenaria.)
Premièrement nous voyons l' éclair.
ESP. PORT. Fulgor. IT. Fulgore.
2. Folzer, Fouzer, s. m., lat. fulgur, foudre. (chap. Rellámpec.)
No tem folzer ni lavanca.
P. Vidal: Cara amiga.
Je ne crains foudre ni ravine.
Paraula que sera plus trencans que glazis e que folzers.
Liv. de Sydrac, fol. 134.
Parole qui sera plus tranchante que glaive et que foudre.
Fan los tros e los fouzers e las plueias e 'ls vens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Font les tonnerres et les foudres et les pluies et les vents.
IT. Folgore.
3. Foldre, s. m., foudre.
Del cel tombet un foldre que luy e tota sa maysso... mes a mort.
L'Arbre de Batalhas, fol. 29.
Du ciel tomba un foudre qui lui et toute sa maison... mit à mort.
So tropas condicios de foldre. Eluc. de las propr., fol. 138.
Sont nombreuses espèces de foudre.
4. Refulgencia, s. f., lat. refulgentia, éclat, splendeur.
Ha maior blancor et refulgencia.
Eluc. de las propr., fol. 108.
A plus grande blancheur et éclat.
ESP. Refulgencia. (chap. Refulgensia, resplandó, rellámpec, sentella, llumenaria, etc.)
5. Fulmen, s. m., lat. fulmen, foudre.
Quar fen, trauca, talha et divizish, es apelat fulmen.
Eluc. de las propr., fol. 138.
Parce qu'il fend, troue, taille et divise, il est appelé foudre.
6. Fulminatio, s. f., lat. fulminatio, fulmination.
Una fulminatio lhi venc que l' espaventet.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 29.
Une fulmination lui vint qui l' épouvanta.
CAT. Fulminació. ESP. Fulminación. PORT. Fulminação. IT. Fulminazione.
(chap. Fulminassió, fulminassions.)
7. Fulminar, v., lat. fulminare, fulminer, foudroyer.
Fig. Per quant qu'el papa pogues fulminar, la plueia no pot cazer sobr' el rey. Cat. dels apost. de Roma, fol. 207.
Combien que le pape pût fulminer, la pluie ne put tomber sur le roi.
CAT. ESP. PORT. Fulminar. IT. Fulminare. (chap. Fulminá: fulmino, fulmines, fulmine, fulminem o fulminam, fulminéu o fulmináu, fulminen; fulminat, fulminats, fulminada, fulminades.)
Fulvi, adj., lat. fulvus, fauve.
Taurs salvagges... fulvis en color. Eluc. de las propr., fol. 259.
Taureaux sauvages... fauves en couleur.
IT. Fulvo.
Fum, s. m., lat. fumus, fumée, vapeur.
Quan vi 'l gran fum e la flam' e 'l carbo.
(chap. Cuan yo vach vore la gran fumarrina y la flama y lo carbó; lo gran fumeral, fum.)
Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.
Quand je vis la grande fumée et la flamme et le charbon.
Beu lo fum de la tina.
Marcabrus: L'iverns vai.
Boit la fumée de la tine.
Fig. Glorios Dieus, tramet me lum
Que m get dels huels aquel mal fum.
Folquet de Marseille: Senher Dieus.
Dieu glorieux, transmets-moi lumière qui me chasse des yeux cette méchante fumée.
Loc. Dont elh non a re mas fum.
Bernard de Venzenac: Belhs m'es.
Dont il n'a rien que fumée.
Prov. El fuecs no s fai tan preon
Que lo fums non ane fors.
(chap. Lo foc no se fa tan fondo que lo fum no vaigue (ixque) fora.)
B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.
Le feu ne se fait si profond que la fumée n'aille hors.
ANC. FR. Li fums de la *furur de lui.
Anc. trad. du Psaut., ms. n° 1, ps. 17.
CAT. Fum. ANC. ESP. Fumo. ESP. MOD. Humo. PORT. IT. Fumo.
(chap. Fum, fuma; fumarrina, fumarrines; fumeral, fumerals.)
2. Fumada, s. f., fumée.
Aytan que la fumada dura, nul encantamen no i s pot far.
Liv. de Sydrac, fol. 43.
Autant que la fumée dure, nul enchantement ne s'y peut faire.
3. Fumera, Fumieyra, s. f., fumée, vapeur.
Al Torronet sentiron la fumera.
T. de Bonnefoy et de Blacas: Seign' En.
Au Touronet ils sentirent la fumée.
Fig. La fumieyra del potz d' avarica a montat.
L'Arbre de Batalhas, fol. 26.
La vapeur du puits d'avarice a monté.
ANC. FR. Que il semble venu d' enfer,
Trop avoit géu en fumiere.
Roman du Renart, t. I, p. 130.
Et parmi l'air la fumiere au ciel tend.
Desmasures, Trad. de l'Énéide, p. 651.
CAT. Fumera. ESP. Humera.
4. Fumanso, s. m., colonne de fumée.
Quant veira levar I fumanso.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 9.
Quand il verra s'élever une colonne de fumée.
5. Fumosetat, Fumositat, s. f., vapeur.
Las neus s' engenro, so sapchatz,
D' umorosas fumosetatz.
Brev. d'amor, fol. 42.
Les nuages s'engendrent, cela sachez, d' humides vapeurs.
Per razo de calor inclusa resolvent l' ayga en fumositat.
Las caudas fumositatz.
Eluc. de las propr., fol. 24 et 25.
Par raison de chaleur renfermée résolvant l'eau en vapeur.
Les chaudes vapeurs.
ESP. Fumosidad. IT. Fummosità, fummusitate, fummositade.
6. Fumadiera, s. f., bouffée de fumée.
Levet tan gran polveriera,
Tal tabust e tal fumadiera.
Roman de Jaufre, fol. 34.
S'éleva si grand tourbillon de poussière, tel tintamarre et telle bouffée de fumée.
7. Fumos, adj., lat. fumosus, fumeux, qui jette ou qui sent la fumée, enfumé.
Foc flameiant, fumos et negre.
Ploia si engendra de vapors fumozas.
Eluc. de las propr., fol. 158 et 74.
Feu flambant, fumeux et noir.
Pluie s'engendre de vapeurs fumeuses.
Qu' aitals gastaus fumos tengues.
Marcabrus: Pois l'iverns.
Qu'il tint de tels gâteaux enfumés.
CAT. Fumos. ESP. PORT. IT. Fumoso.
8. Fumal, adj., de fumée.
La vapor fumal es cauda et seca.
Eluc. de las propr., fol. 41.
La vapeur de fumée est chaude et sèche.
9. Fumar, v., lat. fumare, fumer.
Lucerna pot fumar ses oli. Trad. de Bède, fol. 52.
(chap. Llinterna pot fumejá sense oli; lo cresol.)
Lanterne peut fumer sans huile.
Si veyrian fumar cozina.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 14.
S'ils verraient fumer cuisine.
Vei la bruma que fuma.
Alegret: Ara pareisson.
Je vois la brume qui fume.
CAT. ESP. PORT. Fumar. IT. Fumare. (chap. Fumá; fumejá: fumo, fumes, fume, fumem o fumam, fuméu o fumáu, fumen; fumat, fumats, fumada, fumades; fumejo, fumeges, fumege, fumegem o fumejam, fumegéu o fumejáu, fumegen; fumejat, fumejats, fumejada, fumejades.)
10. Afumar, v., enfumer, noircir.
Fig. Quan mi membra de l' avol gen
Cui escassedatz afuma,
No i val pretz ni castiamens.
Alegret: A per pauc.
Quand je me souviens de la méchante gent que l'avarice enfume, n'y vaut mérite ni remontrance.
ESP. Afumar. PORT. Affumar. IT. Affumicare. (chap. Afumá, com lo salmó fumat o afumat, afumats, afumada, afumades.)
11. Enfumar, v., enfumer.
Part. pas. Si vostr' auzel es enfumat.
Deudes de Prades: Auz. cass.
Si votre oiseau est enfumé.
12. Subfumigi, Suffumigi, s. m., suffumigation.
Deu far banh et subfumigis.
Suffumigis dejus las nars.
Eluc. de las propr., fol. 90 et 81.
Doit faire bain et suffumigations.
Suffumigations dessous les narines.
IT. Suffumigio.
13. Subfumigacio, Subffumigacio, s. f., lat. suffumigatio, suffumigation. Tu, itera la subfumigacio motas vetz.
Trad. d'Albucasis, fol. 48.
Toi, répète la suffumigation plusieurs fois.
Cura si per subffumigacios.
Uzar de subfumigacio.
Eluc. de las propr., fol. 82 et 96.
Se guérit par suffumigations.
User de suffumigation.
ESP. Sufumigación (sahumerio). PORT. Suffumigação. IT. Suffumigazione. (chap. sufumigassió, safumeri, saumeri, aspirá fum o braf, vapor.)
14. Subfumigar, Suffumigar, v., lat. suffumigare, fumiger, exposer à la fumée, faire des fumigations.
Part. prés. La cara suffumigan. Eluc. de las propr., fol. 100.
Fumigeant la face.
Part. pas. Mayzo suffumigada ab pulmo d'aze.
Eluc. de las propr., fol. 234.
Maison fumigée avec poumon d'âne.
La femna es subfumigada. Trad. d'Albucasis, fol. 38.
La femme est fumigée.
IT. Suffumigare. (chap. fumigá: fumigo, fumigues, fumigue, fumiguem o fumigam, fumiguéu o fumigáu, fumiguen; fumigat, fumigats, fumigada, fumigades. S' apareix a ensofatá, ya que l'aigua mesclada en lo medicamén, sofat, ix en forma de vapor, braf.)
Fumala, s. f., lat. fumaria, fumeterre.
Un' erba c'om fumala ditz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Une herbe qu'on appelle fumeterre.
CAT. ESP. PORT. Fumaria.
2. Fumterra, s. f., fumeterre.
Lo sucx de fumterra val
A rascas guerir.
Brev. d'amor, fol. 50.
Le suc de fumeterre vaut à guérir teigneux.
Fumterra es herba... val contra ronha.
Eluc. de las propr., fol. 209.
Fumeterre est une herbe... elle vaut contre rogne.
IT. Fumosterno.
Funerarias, s. f. pl., du lat. funerarius, funérailles, cérémonies funèbres.
En processions... en ... funerarias.
Tit. de 1409. Bosc, Mém. du Rouergue, t. III, p. 251.
En processions... en... funérailles.
CAT. Funeraria. ANC. ESP. Funerarias. (chap. Funeraria es la empresa que se encarregue de los servissis fúnebres, lo funeral, funerals; enterro, enterros, entierro, entierros; funeraries.)
Furguon, s. m., fourgon, charrette.
De Ramberg ab lo furguon.
Giraud de Cabreira: Cabra juglar.
De Ramberd avec le fourgon.
ESP. Hurgón (furgón, carreta; chap. furgó, furgons).
viernes, 20 de octubre de 2023
XXVIII, Sirventes vuelh far
XXVIII.
Sirventes vuelh far
En est son que m' agensa,
No 'l vuelh plus tarzar
Ni far longu' atendensa,
E sai, ses duptar,
Qu' en aurai malvolensa,
Car fauc sirventes
Dels fals d' enjans ples,
De Roma que es
Caps de la dechasensa
On dechai totz bes.
No m meravilh ges,
Roma, si la gens erra,
Qu' el segl' avetz mes
En trebalh et en guerra,
Car pretz e merces
Mor per vos e sosterra:
Roma enganairitz,
Qu' etz de totz mals guitz
E sims e razitz;
Lo bon reys d' Anglaterra
Fon per vos trahitz.
Roma trichairitz,
Cobeitatz vos engana,
Qu' a vostras berbitz
Tondetz trop la lana;
Mas sayns Esperitz
Que receup carn humana
Entenda mos precx,
E franha tos becx,
Roma, e no m' en precx,
Quar yest falsa e trefana
Vas nos e vas Grecx.
Rom', als homes pecx
Rozetz la carn e l' ossa,
E guidatz los secx
Ab vos ins en la fossa;
Trop passatz los decx
De dieu, quar es tan grossa
Vostra cobeitatz,
Quar vos perdonatz
Per deniers peccatz;
De trop mala trasdossa,
Roma, vos cargatz.
Roma, be sapchatz
Que vostr' avols barata
E vostra foldatz
Fetz perdre Damiata.
Malamen renhatz,
Roma, dieus vos abata
En dechazemen,
Quar tan falsamen
Renhatz per argen;
Roma, de mal' escata
Es ab fals coven.
Roma, veramen
Sabem senes duptansa
Qu' ab gualiamen
De falsa perdonansa
Liuretz a turmen
Lo barnatge de Fransa,
La gent de Paris;
E 'l bon rey Loys
Per vos fon aucis,
Qu' ab falsa prezicansa
'L gitetz del pays.
Rom', als Sarrazis
Faitz petit de dampnatge,
Mas Grecx e Latis
Geratz a carnalatge:
Ins el foc d' abis,
Roma, avetz vostr' estatge
E 'n perdicio;
Mas ja dieus no m do,
Roma, del perdo
Ni del pellegrinatge
Que fetz d' Avinho.
Roma, ses razo
Avetz manta gent morta,
E ges no m sap bo
Quar tenetz via torta,
Qu' a salvatio,
Roma, serratz la porta;
Per qu' a mal govern
D' estiu e d' ivern
Qui sec vostr' estern,
Qu' el diables l' enporta
Ins el foc d' ifern.
Roma, ben dessern
Los mals qu' om ne pot dire,
Quar faitz per esquern
Dels crestias martire;
Mas en qual cazern
Trobatz qu' om dey' aucire,
Roma, 'ls crestias?
Vers dieus e vers pas
E vers cotidias
Me don so qu' ieu dezire
Vezer dels Romas.
Roma, vers es plas
Que trop etz angoissoza
Dels prezicx trefas
Que faitz sobre Toloza;
Lag rozetz las mas
A ley de cer rabioza
Als paucs et als grans:
Mas si 'l coms prezans
Viu encar dos ans,
Fransa n' er doloirosa
Dels vostres enjans.
Roma, tant es grans
La vostra forfaitura,
Que dieus e sos sans
En gitatz a non cura,
Tant etz mal renhans,
Roma falsa e tafura;
Per qu' en vos s' escon
E s baissa es cofon
L' enguan d' aquest mon,
Tant faitz gran desmezura
Al comte Ramon!
Roma, dieus l' aon,
E 'l don poder e forsa
Al comte que ton
Los Frances e 'ls escorsa,
E 'ls pen e 'n fai pon,
Quant ab luy fan comorsa;
Et a mi plai fort,
Roma, dieus recort
Li vostre gran tort,
Si 'l plai, qu' el coms n' estorsa
De vos e de mort.
Roma, be m conort,
Qu' abans que trigue guaire
Venretz a mal port,
Si l' adreitz emperaire
Endressa sa sort,
E fai so que deu faire:
Roma, ieu dic ver,
Que vostre poder
Veyretz dechazer,
E dieus, del mon salvaire,
Lais m' o tost vezer!
Roma, per aver
Faitz manta fellonia,
E mant desplazer,
E manta vilania;
Tan voletz aver
Del mon la senhoria,
Que res non temetz
Dieu ni sos devetz,
Ans vei que fairetz
Mais qu' ieu dir non poiria
De mal per un detz.
Roma, tan tenetz
Estreg la vostra grapa
Que so que podetz
Tener, greu vos escapa;
Si 'n breu non perdetz
Poder, a mala trapa
Es lo mon cazutz
E mortz e vencutz.
Roma, la vostra papa
Fai aitals vertutz.
Roma, selh qu' es lutz
Del mon e vera vida
E vera salutz
Vos don mal' escarida,
Quar tans mals saubutz
Faitz, don tot lo mons crida.
Roma desleyals,
Razitz de totz mals,
Els focs yfernals
Ardretz, senes falida,
Si non pessatz d' als.
Roma, als cardenals
Vos pot hom ben rependre
Per los criminals
Peccatz que fan entendre;
E non pensan d' als
Mas cum puoscan revendre
Dieu e sos amicx,
E no y val casticx.
Roma, grans fasticx
Es d' auzir e d' entendre
Los vostres prezicx.
Roma, ieu suy enicx
Quar vostre poders monta
E quar grans destricx
Totz ab vos nos afronta
Quar vos etz abricx
E capdelhs de gran anta
E de dezonor,
E vostre pastor
Son fals e trachor,
Roma, e qui 'ls acointa
Fai trop gran folhor.
Roma, mal labor
Fa 'l papa, quar tensona
Ab l' emperador,
Ni 'l dreg de la corona
Li met en error,
Qu' a sos guerriers perdona,
Et aitals perdos,
Qui non siec razos,
Roma, non es bos,
Ans qui 'l ver en razona
Es trop vergonhos.
Roma, 'l glorios
Que sufri mort e pena
En la crotz per nos,
Vos don la mala estrenha;
Quar totas sazos
Portatz la borsa plena,
Roma, d' avol for;
Quar tot vostre cor
Avetz en tezor;
Don cobeitatz vos mena
El foc que non mor.
Roma, del mal cor
Que portatz en la gola
Nais lo sucx don mor
Lo mons e s' estragola
Ab dossor del cor;
Per qu' el savis tremola,
Quar conois e ve
Lo mortal vere,
E de lai on ve,
Roma, del cor vos cola
Don li pietz son ple.
Roma, ben ancse
A hom auzit retraire
Qu' el cap sem vos te,
Per qu' el faitz soven raire;
Per que cug e cre
Qu' ops vos auria traire,
Roma, del cervel;
Quar de mal capel
Etz vos e Cystelh,
Qu' a Bezers fezetz faire
Mout estranh mazelh.
Rom', ab fals sembelh
Tendetz vostra tezura,
E man mal morselh
Manjatz, qui que l' endura;
Car' avetz d' anhelh
Ab simpla guardadura,
Dedins lop rabat,
Serpent coronat
De vibra engenrat,
Per qu' el diable us apella
Com al sieu privat.
Guillaume Figueiras.
miércoles, 26 de junio de 2024
Lexique roman; Moleste - Molleta
Moleste, adj., lat. molestus, fâcheux, incommode, chagrinant.
Murmurios e moleste e turbolent. Trad. de Bède, fol. 20.
Grondeur et fâcheux et turbulent.
ANC. FR. Si ne fut-il pas à son arrivée importun du commencement ne moleste aux Grecs. Amyot, trad. de Plutarque. Vie d'Antoine.
L'envie, monstre horrible, abominable peste,
Plus que tout autre mal furieuse et moleste.
Scévole de Sainte-Marthe, p. 16.
CAT. Molest. ESP. PORT. IT. Molesto.
(chap. Molesto, molestos, molesta, molestes. Incordio. Molestadó, molestadós, molestadora, molestadores; cansino, cansinos, cansina, cansines; mosca collonera, mosques colloneres.)
2. Molestia, s. f., lat. molestia, ennui, embarras, contrariété.
Garda ti de fol, que non aias molestia. Trad. de Bède, fol. 73.
Garde-toi de fou, afin que tu n' aies pas de contrariété.
ANC. FR. Que il ne li féist moleste.
Tot jors nos avez fet moleste.
Roman du Renart, t. III, p. 138, et t. II, p. 168.
Plusieurs autres honneurs ont jadis esté tornez en molestie.
G. Tory, Tr. des Politiques de Plutarque, fol. 55.
CAT. ESP. PORT. IT. Molestia. (chap. Molestia, molesties.)
3. Molestar, v., lat. molestare, molester.
Molesten lo dit abbat, sos servidors et lo dit monestier.
Tit. de 1440. DOAT, t. CXLII, fol. 220.
Molestent ledit abbé, ses serviteurs et ledit monastère.
Part. pas. Non puesca esser molestat.
Statuts de Provence. BOMY, p. 200.
Qu'il ne puisse être molesté.
CAT. ESP. PORT. Molestar. IT. Molestare. (chap. Molestá: molesto, molestes, moleste, molestem o molestam, molestéu o molestáu, molesten; molestat, molestats, molestada, molestades. Incordiá.)
4. Molestation, s. f., molestation, vexation.
Preservar... de... molestations. Tit. de 1440. DOAT, t. CXLII, fol. 221. Préserver... de... molestations.
Molh, adj., lat. mollis, mou, tendre, doux, souple.
Caudet e molh
Manduc, e lays lo mieu frezir.
Marcabrus: D'aisso laus.
Le pain du fou chaud et tendre je mange, et laisse le mien froidir.
Trop son espes denan,
E mols deves lo trenchan.
Bertrand de Born: Greu m' es.
Sont très épais devant, et mous devers le tranchant.
De cuer que sia mols e plas.
Deudes de Prades, Auz. cass.
De cuir qui soit souple et uni.
Fig. Ans n' a cor plus humil e mol.
Arnaud Daniel: D'autra guisa.
Mais en a le coeur plus humble et mou.
CAT. Moll. ESP. Mole, muelle (mullido, blando; miga). PORT. IT. Molle.
(chap. Moll, molls, molla, molles. v. amollá : amollo, amolles, amolle, amollem o amollam, amolléu o amolláu, amollen; amollat, amollats, amollada, amollades.)
2. Molamen, adv., mollement.
Vigorosamen,
Non de paraula molamen.
Brev. d'amor, fol. 68.
Vigoureusement, non de paroles mollement.
ANC. CAT. Mollament. ESP. Muellemente (mullidamente, flojamente). PORT. IT. Mollemente. (chap. Mollamen, fluixamen.)
3. Molet, adj. dim., mollet.
Es pauc ampla e be moleta.
(chap. Es poc ampla y ben molleta. Mollet.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Est peu ample et bien mollette.
ANC. FR. Puis nous endormirons dessus l'herbe molette.
Ronsard, t. 1, p. 164.
CAT. Mollet. (chap. Mollet, mollets, molleta, molletes.)
4. Molleza, Moleza, s. f., lat. mollitia, mollesse, douceur, souplesse.
En home deu resplandir vertut et forssa, non pas moleza de corruptio ni de frevoleza.
Molleza e tenreza de cor et de cors. V. et Vert., fol. 70 et 12.
En l'homme doit resplendir vertu et force, non pas mollesse de corruption et de frivolité.
Douceur et tendresse de coeur et de corps.
Fluzibilitat et moleza. Eluc. de las propr., fol. 275.
Flexibilité et souplesse.
ANC. CAT. Mollesa. ANC. ESP. Mollez (mullidez). PORT. Molleza.
IT. Mollezza. (chap. Mollesa, molleses.)
5. Amollezir, Amolezir, v., amollir.
Per amollezir vigor et fermetat. Eluc. de las propr., fol. 12.
Pour amollir vigueur et fermeté.
La quals la fay amolezir. Brev. d'amor, fol. 87.
Laquelle la fait amollir.
Part. pas. Dels corns al foc redressatz et amolezitz.
Eluc. de las propr., fol. 239.
Des cornes redressées et amollies au feu.
CAT. Amollir. ANC. ESP. PORT. Amollecer. IT. Ammollire. (chap. Amollá.)
6. Emolezir, v., amollir, adoucir.
Si banha per emolezir la pel.
Trop si emolezish.
Eluc. de las propr., fol. 237 et 99.
Se baigne pour amollir la peau.
Beaucoup s'amollit.
7. Amolegar, v., amollir, ameublir.
Fig. El se laisset cazer als pes de Joseph per vezer si lo poyria amolegar en sa gran ira. Hist. abr. de la Bible en prov., fol. 20.
Il se laissa tomber aux pieds de Joseph pour voir s'il le pourrait amollir dans sa grande colère.
Que non poguesson ni vezer ni auzir ni sentir cauzas delechablas al cors, per que la forssa del cor se pogues amolegar. V. et Vert., fol. 85.
Qu'ils ne pussent ni voir ni ouïr ni sentir choses délectables au corps, par quoi la force du coeur se pût amollir.
Part. pas. Coma cera amolegada per far sagel, e coma bona terra ben amolegada et aparelhada per recebre bona semensa e bonas plantas.
V. et Vert., fol. 36.
Comme cire amollie pour faire sceau, et comme bonne terre bien ameublie et préparée pour recevoir bonne semence et bonnes plantes. ANC. FR Li pria que il refrainsist et amoliast la male volenté de son père. Mais il les sousplia et amolia leur orgueill.
Chron. de Fr., Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 283 et 189.
Moult a dir coeur qui n' amolie,
Quant il trove qui l'en suplie.
Roman de la Rose, v. 3295.
Vous le dites pour moi amolier.
Le Roi de Navarre, chanson t\z.
8. Mollificatiu, adj., mollificatif, adoucissant, émollient, assouplissant.
Am emplastre mollificatiu ayssi cum dyallaquilon ben fayt.
Trad. d'Albucasis, fol. 65.
Avec emplâtre adoucissant comme diachylon bien fait.
Es del estomach mollificativa. Eluc. de las propr., fol. 74.
Est de l'estomac adoucissante.
ESP. IT. Mollificativo. (chap. Amollán, amollans, amollanta, amollantes; afluixán, afluixans, afluixanta, afluixantes.)
9. Mollificacio, s. f., lat. mollificatio, assouplissement, élasticité, souplesse.
Dono a la carn mollificacio. Eluc. de las propr., fol. 117.
(chap. Donen a la carn elastissidat, mollesa. Afluixen, amollen la carn.)
Donnent souplesse à la chair.
- Faiblesse, affaiblissement.
Si es necessari en la malautia de mollificacio del corps.
Trad. d'Albucasis, fol. 4.
S'il est nécessaire dans la maladie d' affaiblissement du corps.
ESP. Mollificación. PORT. Mollificação. IT. Mollificazione.
10. Mollificar, v., amollir, assouplir, adoucir.
Mollificar et recurvar ab foc.
(chap. Afluixá, ablaní, amollá y recurvá, belcá en foc.)
Ab unguens... membres mollificar.
Eluc. de las propr., fol. 62 et 82.
Amollir et recourber avec feu.
Avec onguent... assouplir les membres.
Part. prés. Am aygua tebeza en la qual so coytas erbas mollificants.
(chap. En aigua tibia a la cual són cuites herbes amollans, afluixans, que ablanixen.)
Trad. d'Albucasis, fol. 66.
Avec eau tiède dans laquelle sont cuites herbes émollientes.
Part. pas. Si per saliva no ero preparadas et mollificadas.
Eluc. de las propr., fol. 45.
Si par la salive elles n'étaient préparées et amollies.
La palpebra es mollificada. Trad. d'Albucasis, fol. 16.
La paupière est assouplie.
CAT. Mollificar. ESP. Molificar. PORT. Mollificar. IT. Mollificare.
(chap. Amollá.)
Molher, Moller, Moiller, Moillier, s. f., lat. mulier, femme, épouse.
Portar camiz' ab aur que 'l molher cotz tot l'an.
Sordel: Sel que m.
Porter chemise avec or que la femme coud toute l'année.
Ab las autrui moillers
Faillir non doptei gaire.
Lanfranc Cigala: Oi! maire.
Avec les femmes d'autrui de faillir je ne craignis guère.
No letz a tu aver la moller de to fraire. Trad. du N.-Test. S. Marc, ch. 6.
Il n'est pas permis à toi d'avoir la femme de ton frère.
Fig. El rey d' Arago donet per molher las cansos d'En Guiraut de Bornelh als sieus sirventes. V. de Bertrand de Born.
Le roi d'Aragon donna pour femme les chansons de Giraud de Borneil aux siens sirventes.
- Femelle.
Passer... per sa molher guerreia.
Gal... tant ama sas molhers que, trobada pastura, el las sona, e per que manjo. Eluc. de las propr., fol. 148 et 146.
Le passereau... guerroie pour sa femelle.
Le coq... aime tant ses femelles que, la pâture trouvée, il les appelle, et pour qu'elles mangent.
ANC. FR. Mult out grant duil de sa muillier.
Roman de la Rose, v. 5388.
Et vont devenir moulier,
En filer entre pucelletes.
Villon, p. 36.
Et prendre en pacience
A sa noble mouiller.
Molinet, p. 149.
ANC. ESP. Peor enferma moller.
Ortiz de Zúñiga, Annales de Sevilla.
CAT. Muller. ESP. MOD. Mujer (ANT. Muger). PORT. Mulher. IT. Mogliere, moglie. (chap. Mullé, dona, esposa. Lligí al Fuero de Jaca, si alguna muller que no aia marit...)
2. Molieransa, s. f., mariage, épousaille.
Ara digam de matremonis, so es de las mollieransas.
Trad. du Code de Justinien, fol. 45.
Maintenant parlons de mariages, c'est-à-dire des épousailles.
Liat del no de molieransa. Trad. de Bède, fol. 32.
(chap. Lligat del nugo de matrimoni.)
Lié du noeud de mariage.
3. Molheramen, s. m., mariage.
A nossas ni a molheramens.
Izarn: Diguas me tu.
A noces ni à mariages.
4. Molherar, Moillerar, v., marier, prendre femme.
Ce mot ne se disait que pour l'homme, comme maridar ne se disait que pour la femme, l'un venant de mulierem et l'autre de marem.
Car mais val che ns mollerem.
(chap. Ya que mes val que mos casem.)
Roman de Blandin de Cornouailles.
Car mieux vaut que nous nous mariions.
Part. pas. Que gilozia defendatz
A totz los homes molheratz
Que en vostra terra estan.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Que vous défendiez la jalousie à tous les hommes mariés qui sont dans votre terre.
El coms venc en Bigorre, on a 'l filh molherat. Guillaume de Tudela.
Le comte vint en Bigorre, où il a le fils marié.
Adulteris, es cant homs es molheratz, o femna maridada, o ambidoy o so, e falso lor mariatge. Liv. de Sydrac, fol. 130.
Adultère, c'est quand un homme est marié, ou une femme mariée, ou que tous deux le sont, et faussent leur mariage.
Subst. Si m vol mi dons tener vestit o nut,
Baisan lonc se, en luoc de moillerat.
G. Adhemar: Non pot esser.
Si ma dame veut me tenir vêtu ou nu, me baisant à côté d'elle, en place de mari.
CAT. Mullerar. (chap. Casá, casás, pendre dona; se referix al home, novio, marit, espós.)
5. Amoillerar, v., marier, prendre femme.
Venc se amoillerar a l' Isla, e Venaissi, en Proensa.
V. de Hugues de Pena.
Il vint se marier à l' Île, en Venaissin, en Provence.
ANC. CAT. Amoillerar. IT. Ammogliare.
Molle, s. m., moule.
De cera en molle.
Vodet... son molle de cera.
V. de S. Flors, DOAT, t. CXXIII, fol. 285 et 290.
De cire en moule.
Voua... son moule de cire (son cierge).
(ESP. Molde. Chap. molde, moldes. v. moldejá.)
Molleta, s. f., mollette, sorte de coiffure.
D' ermini, l' apellan molleta.
V. de S. Honorat.
Sur sa tête porte barrette d'hermine, ils l' appellent mollette.
(chap. Molleta, molletes : classe de sombrero, normalmén fet de la pell d' armini, de la familia de les musteles (mustelidae). Pot sé que vingue de mustela, musteleta.)
Héctor Moret Coso tamé ne porte o portáe. En estes selles no li cau la suó als ulls (huelhs etc.) cuan cave la viña. Hectorcico piscinas.
domingo, 2 de junio de 2019
JORNADA CUARTA. NOVELA SÉPTIMA.
Ñabíe an aquella part del jardí aon Pasquino y Simona habíen anat, una grandíssima y hermosa mota de sauvia, y al seu peu se van assentá. Habén parlat mol de una berena que an aquell hort volíen fé, Pasquino, giranse cap a la gran mota de sauvia, va agarrá algunes fulles de ella y va escomensá a refregás en elles les dens y les genives, dién que la sauvia los llimpiabe mol be de consevol cosa que haguere quedat después de minjá. Y después de llimpiás les dens va torná a la conversa de la berena de la que estaben parlán primé. Y casi no habíe parlat gens cuan va escomensá a cambiásseli tota la cara, va pedre la vista y la paraula y en poc rato se va morí. Veén aixó Simona va escomensá a plorá y a cridá al Tort y a Lagina, que rápidamen van acudí en los talons al cul, y veén a Pasquino no sol mort, sino ya tot unflat y ple de taques fosques per la cara y per lo cos, va bramá lo Tort:
Y habén fet un gran abalot, va sé sentit per mols que vivíen prop del jardí, y va aná escampanse lo rumor. Trobanlo mort y unflat y sentín doldres al Tort li "van fotre la martellada" (la culpa) a Simona de habél envenenat en engañs. Ella, per lo doló del acsidén que li habíe tret al seu amán, casi fora de sí, no sabén excusás, va sé cregut per tots que habíe sigut com lo Tort díe; per lo que, arrestanla, plorán sempre ella mol, va sé portada al palau del podestá. Insistín allí lo Tort, lo Rechoncho y lo Desmañat, compañs de Pasquino que habíen arribat, un jues sense fé llarg lo assunto se va ficá a interrogala sobre lo fet y, no podén compendre ella en qué podíe habé obrat mal o sé culpable, va volé, están ell presén, aná aon estabe lo cos mort y contali in situ com habíe passat. Fenla portá sense cap soroll cap allí, li va preguntá cóm habíe sigut. Ella, arrimanse a la mota de sauvia y habén contat tota la historia abáns per a donáli a entendre lo que habíe passat, va fé lo que Pasquino habíe fet, refreganse contra les dens una de aquelles fulles de sauvia. Lo Tort, Rechoncho y Desmañat y uns atres amics y compañs de Pasquino, se queixáen en presensia del jues, y demanáen que lo foc fore lo cástic. La pobreta, per lo doló del amán perdut y per la temó de la pena demanada per lo Tort, estabe apocadeta, y per habés refregat les dens en la sauvia, va patí aquell mateix acsidén que antes habíe patit Pasquino, no sense gran maravilla de tots los que estaben presens.
¡Oh, almes felises, a qui un mateix día va passá lo ardén amor y acabá la mortal vida; y mes felises si juntes a un mateix puesto ton vau aná; y felissíssimes si a l’atra vida se vol, y tos voléu com u vau fé an ésta! Pero mol mes felís l´alma de Simona en gran mida, per lo que respecte al juissi de los que, vius, detrás de ella ham quedat. La seua inossensia no va caure daball de los testimonis del Tort, del Rechoncho y del Desmañat (potsé cardadós o homens mes baixos). Lo jues, tot parat per lo acsidén, jun en los que allí estaben, no sabén qué di, va callá un bon rato; después, en lo juissi mes cla, va di:
jornada-cuarta-novela-octava