Mostrando las entradas para la consulta estranh ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta estranh ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 22 de febrero de 2024

Estoci - Estradier

Estoci, s. m., lat. stoicus, stoïcien.

Alcu epicurieu et estoci... desputavan amb el. 

Trad. des Actes des Apôtres, ch. 17. 

Aucuns épicuriens et stoïciens... disputaient avec lui.

CAT. Estoic. ESP. PORT. (chap.) Estoico. IT. Stoico. (N. E. Imagen de Hristo Stoichkov.)

Hristo Stoichkov; Estoci, Estoic, Estoico

 

Estol, s. m., flotte.

Nostr' estol guit sanh Nicolaus de Bar.

(chap. Que san Nicolás de Bar guío lo nostre estol: la nostra flota de barcos, armada)

Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.

Saint Nicolas de Bar guide notre flotte.

Neis noqua m n' espavanta

Lor estols.

Rambaud d'Orange: Aras no.

Même jamais leur armée ne m'en épouvante.

ANC. FR. Ne onques plus belles estoires ne parti de nul port.

Il fu envoiez en Surie en message en une des nés de l' estoire.

(chap. Ell va sé enviat a Siria com a mensajero a una de les naus de l'estol, de la flota.) 

Ville-Hardouin, p. 29 et 39.

ANC. CAT. Estol.

(N. E. Si en el occitano se usa la palabra estol, s. m., flotte, p. ej. Rambaud de Vaqueiras, y en el antiguo catalán es la misma palabra (ANC. CAT. Estol.); ¿Podría aclarar algún lingüista a los actuales catalanohablantes si la palabra estol es occitana o catalana?

Ignacio Sorolla Vidal, sociolingüista, catalanista, imbécil, aragonés

Cuando digo algún lingüista, especifico: Ignacio Sorolla Vidal, doctor en  sociolingüística, de Peñarroya de Tastavins, Teruel; o bien un doctorcico de la universidá de Zirigoza: Javier Giralt Latorre, originario de un pueblo, locus, lloc, vila, villa de La Litera o Llitera, de cuyo nombre no quiero acordarme, pero no puedo olvidarlo; se parece a “la bleda”: Albelda. Ese topónimo, con ese Al catalán tant bunic, ya indica que la lengua catalana era la llengua vernàcula en su localidad (se les “apegó” de Albatàrrec).
Este doctorcico imbécil y víctima del tomàtic pasará a la historia de los defensores del dialecto occitano catalán, hay mucha gente que vive de esto.

Javier Giralt Latorre; Albelda; Litera, Llitera; Enfollir

Yo quiero que se imponga el occitano en Aragón, como lengua propia, y todas sus modalidades (será por perras); y por supuesto el árabe en cualquier modalidad (incluida la bereber que se paice un poco al vascuence ya de por sí), que fue lengua propia de Aragón incluso antes de que el reino se crease o creara.)

 

Estol, Estot, Estout, adj., lat. stolidus, étourdi, imprudent, stupide, méchant.

Ni no us en mostretz estoutz.

Pierre d'Auvergne: Dieus vera.

Ni ne vous en montrâtes étourdi.

Subst. De la mainada dels plus estotz.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 13.

De la troupe des plus imprudents.

Sel vas cui falh l' estol.

Nat de Mons: Sitot non es.

Celui envers qui manque l'étourdi.

ANC. FR. Ensi vous ert fel et estous.

Poëme de Mahomet, v. 425. 

Qui moult estoit fel et estout.

Roman de la Violette, p. 214. 

ESP. (estólido, estúpido) PORT. Estolido. IT. Stolido.

 

Estola, s. f., lat. stola, étole.

 

Estola, s. f., lat. stola, étole.

El preires a las fons vengutz ab son arnes,

Son libre e s' estola.

Izarn: Diguas me tu.

Le prêtre venu aux fonts avec son harnais, son livre et son étole.

Neis en mostiers non pot gandir estola.

A. Caille: Aras quan.

Même en monastère l' étole ne peut garantir.

CAT. ESP. PORT. Estola. IT. Stola. (chap. Estola, estoles, vestimenta dels mossens, tela que se fique voltán lo coll.)


Estomach, Estomac, Estomax, s. m., lat. stomachus, estomac.

La vianda que hom manja s'amassa tota el estomac.

L' estomax es ples plus que mestiers non es.

(chap. L' estómec está mes ple del que es menesté.) 

Liv. de Sydrac, fol. 80 et 84. 

La nourriture qu'on mange s'amasse toute dans l'estomac. 

L' estomac est plein plus que besoin n'est.

Estomach... vol dire en grec porta, et el propriamen es porta del ventre.

(chap. Estómec... vol di en griego porta, y ell propiamen es la porta del ventre.)

Eluc. de las propr., fol. 54.

Estomac... veut dire en grec porte, et il est proprement porte du ventre.

ANC. CAT. Estomach. ESP. (estómago) PORT. Estomago. IT. Stomaco.

(chap. Estómec agraít, estomecs agraíts.)

Joaquín Monclús; ANC. CAT. Estomach. ESP. (estómago) PORT. Estomago. IT. Stomaco.  (chap. Estómec agraít, estomecs agraíts.)

 

Estonc, s. m., bâton, trique. 

Venjansa de colps ni d' estoncs, 

No m part d'amor.

Raimond de Miraval: Contr' amor vau. 

Vengeance de coups et de bâtons, ne me sépare d'amour.

Loc. d' estonc breto

Ni de basto 

No sapch' om plus.

Marcabrus: D'aisso laus. 

De trique bretonne ni de bâton qu'on ne sache davantage.

 

Estopa, Stopa, s. f., lat. stupa, étoupe.

Inflammant estopa.

Eluc. de las propr., fol. 116.

Enflammant l' étoupe.

Ciris pascals o autres ciris ab pabel d' estopa.

(chap. Siris pascuals o atres siris en mecha d' estopa.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 117.

Cierges pascals ou autres cierges avec mèche d' étoupe.

Stopa val ad estipar naus. Eluc. de las propr., fol. 223.

Étoupe vaut à calfater les navires. 

CAT. ESP. PORT. (chap.) Estopa. IT. Stoppa.

 

Estornelh, Estorneu, s. m., lat. sturnus, étourneau.

Datz li totz menutz ausels,

Fors solamen dels estornels.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Donnez-lui tous petits oiseaux, excepté seulement des étourneaux.

En torn plus irneus

Qu' us estorneus.

Giraud de Borneil: Quan lo fregz.

J'en retourne plus alerte qu'un étourneau. 

Fig. Ieu suy l' auselhs

Qu'als estornelhs 

Fas los mieus auzeletz noirir.

Marcabrus: D'aisso laus.

Je suis l'oiseau qui aux étourneaux fais nourrir mes petits oiseaux.

ANC. FR. De tuz icels ke volent de bele

Mielz voldreie estre estornele...

Bien savez ke l' estornele

Est deboniers e simple oisele.

Chron. anglo-normandes, t. 1, p. 86.

CAT. Estornell. ESP. Estornino. PORT. Estorninho. IT. Stornello.

(chap. Muixó negre, encara que ne ñan de diferens colós. A Beseit sempre sen veuen prop del campanari, fan bastán soroll. Sturnus vulgaris.)

Starling, estornino; Muixó negre

Estornudar, Stornudar, Estrunidar, v., lat. sternutare, éternuer.

Quar si estornuda en aquesta passio, es mot bo senhal.

Eluc. de las propr., fol. 81. 

Car s'il éternue dans cette affection, c'est fort bon signe.

Fay aquella stornudar.

Trad. d'Albucasis, fol. 36. 

Celle-là fait éternuer. 

Sa polvera fa stornudar. Eluc. de las propr., fol. 219.

(chap. Lo pebre fa estornudá.)

Sa poudre fait éternuer.

Si tu ti voles tener d' estrunidar can tu n'auras talan.

L'autra manieira es de regardar lo solelh, quar, si tu lo regardas, tu estrunidaras. Liv. de Sydrac, fol. 104.

(chap. L'atra manera es mirá cap al sol, perque, si tú lo mires, tú estornudarás.) 

Si tu te veux retenir d'éternuer quand tu en auras envie.

L'autre manière est de regarder le soleil, car, si tu le regardes, tu éternueras.

CAT. Esternudar. ESP. Estornudar. IT. Starnutare, starnutire.

(chap. Estornudá: estornudo, estornudes, estornude, estornudem o estornudam, estornudéu o estornudáu, estornuden; estornudat.)

2. Estornut, s. m., éternuement.

Estornutz provocar. Eluc. de las propr., fol. 81. 

Provoquer éternuements.

CAT. Esternud. ESP. Estornudo. IT. Starnuto. (chap. Estornut, estornuts, pel sofre, com al Decamerón, jornada quinta, novela déssima.)

3. Estornudament, s. m., lat. sternutamentum, éternuement.

Estornudament es violenta comocio del cervel.

(chap. Estornut es violenta conmossió del servell.)

Eluc. de las propr., fol. 81.

Éternuement est violente commotion du cerveau. 

IT. Starnutamento.

4. Extrenutacio, Stornutacio, Sturnutacio, lat. sternutatio, éternuement.

Dolor aguda de dent, et extrenutacio consequent.

Aveniment de stornutacio.

La curacio am sturnutacio.

Trad. d'Albucasis, fol. 14 et 38.

Douleur aiguë de dents, et éternuement qui s'ensuit.

Arrivée d' éternuement.

La guérison avec éternuement. 

IT. Starnutazione.

5. Estrunit, s. m., éternuement.

Lh' estrunitz... ieis del plus pres sospiralh que el troba, e aisso so las narrigolas (N. E. Más atrás pone narigolas).

Liv. de Sydrac, fol. 104. 

L' éternuement... sort du plus prochain soupirail qu'il trouve, et ce sont les narines.

 

Estra, s. f., lat. stratum, estrade, balcon.

Viratz estar domnas a estras,

Per los murs e per las fenestras.

Roman de Jaufre, fol. 97. 

Vous verriez les dames être aux balcons, par les murs et par les fenêtres. 

ANC. FR. As estres de la tor amont 

C'est Melior la bele assise. 

Roman de Partonopex de Blois, not. des Mss., t. IX, p. 69.

 

Estra, prép., lat. extra, hors, contre. 

Es ben menat estra ley

Qui ten car so que l' avilis.

Arnaud de Marueil: Cui que.

Est bien mené hors de la loi celui qui tient cher ce qui l'avilit. 

Eu cuiava, quant amors no m tenia,

Que no m pogues forsar estra mon grat.

Aimeri de Bellinoi: Nulhs hom.

Je pensais, quand amour ne me tenait pas, qu'il ne me put forcer contre mon gré.

Adv. comp.

Mentir cugei, mas estra grat dic ver.

Folquet de Marseille: S'al cor plagues.

Je pensai mentir, mais contre gré je dis vrai.

ANC. FR. Estre la gent qui sunt de son païs.

Roman de Garin le Loherain, t. I, p. 183.

ESP. Extra. (chap. Extra, fora, contra; extraordinari, extramuros o extramurs, extravagán, extradissió, etc.)

2. Estranhatge, s. m., éloignement, étrangeté, rigueur.

Ni tan gran estranhatge 

De Dieu.

Guillaume, Moine de Béziers: Quascus.

Ni si grand éloignement de Dieu. 

Ab fellona desiransa

Et estranhatge baralh.

Marcabrus: Contra l'ivern.

Je dispute avec désir félon et étrangeté.

Quar anc no m fes estranhatge.

Marcabrus: Lanquan fuelhon.

Car jamais ne me fit rigueur.

3. Estranheza, s. f., étrangeté.

Mas tan fera estranheza ha longamen.

Le Comte de Poitiers: Companho.

Mais a longuement si féroce étrangeté. 

CAT. Estranyesa. ESP. Estrañeza (extrañeza). PORT. Estranheza. 

IT. Stranezza.

4. Estranh, Estrain, Strani, adj., lat. extraneus, étranger, farouche, étrange.

En pais estrang

Sui, e no i vey messatge.

G. Faidit: Ab cossirier. 

Je suis en pays étranger, et n'y vois message.

De totas encontradas

Estranhas e privadas.

Arnaud de Marueil: Rasos es. 

De toutes contrées étrangères et connues. 

Honra 'ls sieus et honra gent estranha.

(chap. Honre als seus y honre (a la) gen extranjera, forastera.)

Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom. 

Il honore les siens et il honore la gent étrangère.

Fig. Tuit solatz me son estranh, 

Pus de lieys joys mi sofranh.

Arnaud de Marueil: Mot eran. 

Tous plaisirs me sont étrangers, puisque d'elle me manque joie.

Aprivadar pot hom estranhas gens.

Serveri de Girone: Cavayers. 

On peut apprivoiser les gens farouches.

Pus mi dons m'es salvaja et estranha.

Pons de Capdueil: Leials amicx. 

Puisque ma dame m'est sauvage et farouche. 

Tant estranhs es mos cossiriers.

Gavaudan le Vieux: Crezens fis. 

Tant étrange est mon souci. 

Subst. Si m saludes com un estranh.

(chap. Si me saludare com (a) un extrañ, forasté.) 

Guillaume de Balaun: Lo vers.

Si me saluât comme un étranger.

Si als estrains et als privatz

Donatz, e 'ls enemics baissatz.

Gui de Cavaillon: Seigneiras. 

Si vous donnez aux étrangers et aux privés, et vous abaissez les ennemis.

En tan convent que nulh strani no y fasse nulh embadiment.

Tit. de 1080.

En telle convention que nul étranger n'y fasse nulle attaque.

ANC. FR. L' avanture fut molt estraigne.

Lai du Trot, v. 5.

Jugement se devoir faire d'un crime commis par une damoiselle estrange. Hist. de Gérard de Nevers, p. 76. 

CAT. Estrany. ESP. Estraño (extraño). PORT. Estranho. IT. Estraneo, estrano, estranio, strano, stranio. (chap. Extrañ, extrañs, extraña, extrañes; se pot pronunsiá en s, estrañ, estrañs, estraña, estrañes.)

5. Estranhamen, Estraignament, s. m., éloignement, exil.

Luenh d' esper m'a mes estranhamen.

Peyrols: Mot m'entremis. 

Loin d'espérance elle m'a mis exil. 

Tristicia qu' es estraignamens de joi de cor.

Trad. de Bède, fol. 9. 

Tristesse qui est éloignement de la joie du coeur. 

CAT. Estranyament. ESP. Extrañamiento. (chap. Extrañamén siríe com eñor, añoransa, de añorá, trobá en falta; adv. extrañamen, de forma extraña.

6. Estramp, adj., isolé, séparé.

Rims estramps es dig, quar no s'acorda am degu dels autres, ni degus dels autres am lui en leyal acordansa.

Aquesta cobla de si meteyssha non ha lunha acordansa, ans es tota de si estrampa. Leys d'amors, fol. 20 et 21.

Rime isolée est dite, parce qu'elle ne s'accorde avec nulle des autres, ni nulle des autres avec elle en loyal accord.

Ce couplet de soi-même n'a nul accord, mais il est tout de soi isolé.

7. Estrangier, Estranher, adj., étranger.

Per cert si crezia

Que lo moyne fos estrangier. V. de S. Honorat.

(chap. Per sert se creíe que lo monjo ere (fore) extrangé; igual ere de La Portellada, com Cachol, que li diu monjeta al fesol, lo pobret catalanisadet.)

Il croyait pour certain que le moine fût étranger.

Subst. Els estrangiers peregrinans. Brev. d'amor, fol. 68.

Les étrangers voyageants.

Sel que te gen los sieus e 'ls estranhers.

T. de Rambaud, de Perdigon et d' Azemar: Senher.

Celui qui tient agréablement les siens et les étrangers.

CAT. Estranger. ESP. Extrangero (extranjero). PORT. Estrangeiro.

IT. Straniere, straniero. (chap. Extrangé, estrangé, estrangés, extrangés, estrangera, extrangera, estrangeres, extrangeres : forasté, forastés, forastera, forasteres.)

8. Estranhamen, Estragnamen, adv., étrangement, considérablement.

Estranhamen m' abelis

Que us am.

Berenger de Palasol: Dona si.

Il me plaît considérablement que je vous aime.

Estragnamen a gran plazer qui ve

So qu' ama fort.

Peyrols: Mot m'entremis.

Celui qui voit ce qu'il aime fort a étrangement grand plaisir.

ANC. FR. Por ce se sunt mult puis tenu

Cil devers lui estrangement.

Chron. anglo-normandes, t. 1, p. 206.

CAT. Estranyament. ESP. Extrañamente. PORT. Estranhamente. 

IT. Stranamente. (chap. Extrañamen, estrañamen, de forma o manera extraña o estraña.)

9. Estranhar, v., s'éloigner, rendre farouche.

Per qu'ieu muer, quan de leys m'estranh.

(chap. Perque yo me mórigo cuan de ella me aparto, men vach lluñ.) 

Aimeri de Bellinoi: No m puesc.

C'est pourquoi je meurs, quand je m'éloigne d'elle.

Estet mal com los fraires d'ella, e si s'estranjet d'ella. V. de Sordel.

(chap. Estabe mal en los germans de ella, y se va separá d'ella.)

Fut mal avec les frères d'elle, et ainsi s'éloigna d'elle.

Pus vas me s'estranha 

So qu' ieu plus aver vuelh.

B. de Ventadour: Lanquan vei.

Puisque se rend farouche envers moi ce que je veux le plus avoir.

Aprivadar pot hom estranhas gens, 

Et estranhar los pus propdas parens. 

Serveri de Girone: Cavayers. 

On peut apprivoiser les gens farouches, et rendre farouches les plus proches parents. 

Part. pas. Per qu'el mons es estranhatz de mondar.

G. Riquier: Fortz guerra. 

C'est pourquoi le monde est éloigné de purifier. 

Ieu eix que m'er estranhatz (N. E. Ieu eix : yo mateix en chapurriau.)

De solatz.

Giraud de Borneil: Quan brancha. 

Moi-même qui m'étais éloigné de plaisir. 

CAT. Estranyar. ESP. Extrañar. PORT. Estranhar. IT. Stranare, straniare.

(chap. Extrañá o estrañá: extraño, extrañes, extrañe, extrañem o extrañam, extrañéu o extrañáu, extrañen; extrañat, extrañats, extrañada, extrañades.)

10. Estraguar, Estracar, v., extravaguer, être sans voie tracée.

Als gelos que faitz estraguar.

Deudes de Prades: Si per amar. 

Aux jaloux que vous faites extravaguer. 

Part. pas. Ieu dic que ben es estraguatz 

Hom rics, ergulhos, descauzitz

Que vol ades tener aunitz 

Sos vezis ni apoderatz. 

Rambaud de Vaqueiras: Ja hom pres. 

Je dis que bien est extravagant l'homme puissant, orgueilleux, impoli qui veut toujours tenir honnis et soumis ses voisins.

Es joves quan fa estraguat dos.

Bertrand de Born: Belh m'es. 

Il est jeune quand il fait don extravagant. 

De ca son trenta jornadas 

Grans e longas et estracadas.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Deçà sont trente journées grandes et longues et sans voies tracées.

CAT. ESP. PORT. Estragar. (chap. Estragá: estrago, estragues, estrague, estraguem o estragam, estraguéu o estragáu, estraguen; estragat, estragats, estragada, estragades.)

11. Estragazi, s. m., accident étrange.

Us estragazis lur aven.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Un accident étrange leur advient.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Estrago. IT. Strage.

 

Estrada, s. f., estrade, chemin, voie.

Voyez Leibnitz, p. 126; Denina, t. II, p. 289.

Veus vostr' estrada.

G. Riquier: Gaya.

Voici votre chemin.

L' estrada

Laissiei e mon dreg cami.

(chap. Vach dixá la vía y mon dret camí; estrada, latín strata.)

Lo camí, Delibes, Moncho, Ramón Guimerá Lorente

J. Estève de Béziers: Ogan. 

Je laissai la voie et mon droit chemin.

L' estrada Seguetz, anatz, faitz vostre pro.

J. Estève de Beziers: L'autr' ier.

Suivez le chemin, allez, faites votre profit. 

Mas ja per els non empliretz la pansa, 

Si estradas o romieus non raubatz.

(chap. Pero ya per ells no ompliréu la pancha, si (als) camins o (als) romeus no robéu o robáu; los romeus són la gen que va de romería, vianans, viachans; A Valjunquera seguramén se díe o se diu romieu, igual que se diu piau, diau, siat; aixó es lo apichat.)

T. d'Albert de Sisteron et du Moine: Monges.

Mais jamais par eux vous n'emplirez la panse, si vous ne dérobez chemins ou voyageurs.

(N. E. El francés usa emplirez, v. emplir, lo chapurriau omplí, umplí, y plená, pllená a La Llitera, del latín adimplere; hay varias palabras con esta raíz: pleno, ple; lleno.)

ANC. FR. Ou tost sans vilenie puet recoillir s' estrée.

Huon de Villeneuve, du Verdier, t. II, p. 249.

ANC. CAT. ESP. PORT. Estrada. IT. Strada.

2. Estradier, Stradier, s. m., coureur de grands chemins, batteur d'estrade.

Lai on chascus aura paor de se 

Aissi lo just col laires, l' estradiers, 

Can si fera lo jujamenz derniers.

P. Guillem: Ai! Vergena.

Là où chacun aura peur pour soi, ainsi le juste comme le larron, le coureur de grands chemins, quand se fera le jugement dernier.

Qar tost passon li mercadiers

Los pas on tornon li stradier.

Un troubadour anonyme: Senior, vos que.

Car bientôt les marchands passent les pas où tournent les batteurs d'estrade.

- Marcheur, bon marcheur.

Un cheval saur, bausa, de bon celier;

Non ac en tota Fransa tau estradier.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 39.

Un cheval roux, bauçant, de bonne écurie; il n' y eut pas en toute la France tel marcheur.

martes, 12 de diciembre de 2023

Aysso es le libre de Senequa.

Aysso es le libre de Senequa.


Extrait d' un manuscrit conservé dans la Bibliothèque de l' Arsenal,

sous le n° 10.

Quoique le titre de ce petit poëme moral porte, Aisso es le libre

de Senequa (ceci est le livre de Sénèque), on reconnaîtra aisément,

dans le cours de l' ouvrage, que l' auteur a puisé à d' autres sources

que dans les écrits du philosophe romain.


Si cum del solel hieyss lo rais,

Tot en ayssi saviesa naiss

De Dieu e governa lo mon,

Tot cant es sa jos ni amon...

Pura es e neta e digna,

Humil, ben holent e benigna,

Per que non pot en cor malvatz,

Ples de vicis ni de peccatz,

Per neguna res, habitar,

Ni en l' arma d' ome avar;

E, car ela es celestials,

Vol que sia nedes sos hostals.

Els purs coratges fai son loc,

Quar de purtat nasquet e moc...

E qui vol esser sos amix,

Venga e s' auia sos castix,

Que al fol dona entendement

E fai be de paubre manent.

Comensamens de tot sen es

Qu'om am Dieu sobre totas res

E 'l dupte en tot cant fara,

Qu'el sieu poder viu e morra.

Doas causas ha home en se:

Voluntat e sen qui 'l rete.

En cascun home si combat

Lo sens contra la voluntat;

E, can lo sens estay sobratz,

Aquel savi est' acertatz;

E can la voluntat pot mays

Fay li, en derrier, gratar lo cays.

Fils, atempra tas voluntatz

Si vols estar el mon honratz;

E dona en ton cor poder

Al sen, qu' el te fara valer;

Ama lo sobre totz amix,

Car per luy endevenras rix.

Sen fay segre via segura,

Lo cors salva e 'ls bes milhura;

Cel que sen no a, non es als

Mais que am las bestias es engals.

Salomos al solel aderma

Lo savi que de sen no merma.

Al comensar de tota re,

Prega Dieu que sia ab te,

E que t garde de tot mescap,

E que tos faitz men' a bon cap,

Qu'el coratge soven devisa

So que Dieus adutz d' autra guisa.

Dieus a dat un jugament fort:

Que tota carn passe per mort.

Non duptas donchas a murir,

Mas veias so qu' es a venir.

No t venga res soptanament

Aias ho vist prumeyrament.

La peyra que hom ve venir,

Non te dan, qu' om s' en pot gandir.

Met en Dieu totz tos endevens,

No en sortz ni en autras gens,

Ni metas en autre ta cura,

Que als non es mas sens e mesura;

Car si tu fas ben ton afar,

Gran astre hy poyras trobar;

E si fas mal et hiest astruc,

Ades devenras malastruc,

Car si luns homs astrucs nasques

Astruc fora, tant quant visques.

No ti fises en aventura

Que trop es falsa et escura;

Cant home a levat en aut,

Pueis li fa far en jos gran saut.

De totz faitz cossira la fi

E de ta vida atressi.

Cossira en ton estamen,

E en aquo con te soven

Veias be que t pot avenir,

Qu'el temps no fina de fugir.

Tant cant poyras fai ben de sa

Que ja depueis no t lesera;

E pus c'om mor non ha raso

Mais de recebre gasardo.

La fi jugga los mals e 'ls bos,

Qu'el comensament es doptos.

Sant Paul ac mal comensament

E fenic mot gloriosament,

E 'l fals Judas comenset be

E pueis a la fi pendet se.

Lo juggament de Dieu del cel

No saben li angel ni 'l fizel;

Honrar lo deu hom e duptar,

No trop enquerre ni cerquar,

Car greu er, qui vol trop enquerre

Los faitz de Dieu, que no y erre.

Fug trop tos temps en tota re

Car ja de trop no t venra be.

En tot ton gienh, en tot ton port,

D' erguel mostrar te garda fort,

Car per natura ve l' hom mal...

Erguel es sofraita de sen

Que non conoyss son estamen.

Lo pus ric hom non a en se

De que s do erguel, si be s ve.

Si as fait tort ni desmesura,

No sufriras n' iesca rancura,

Si per tu o potz adobar:

Sens es qui sap foldatz desfar.

Tant cant hiest mais ric e gentils,

T' estara miels si hiest humils.

Noblesa, vols saber que es?

Coragge que es de bos aips ples.

Paubre, cant es be acostumat,

Val mais qu' el ric mal essenhat.

Ges no es defora trop nutz

Qui dedins es ples de vertutz.

Si vols esser pros ni certas,

Sias a tos vesis juvas;

De lor joy t' alegra am lor

E dol ti de la lor dolor.

Negus mals en ton cor no t plassa,

Cals qu' el prenda ni qui qu' el fassa.

Ja luns hom no vuelas dampnar

Ans lor vuelas ben dir e far;

En aychi tu seras amatz.

Can to vesi er trebalatz,

Tu 'l conforta e l' acossela,

Et ajuda li can loc se venha.

No siegas trop solas lun temps,

Que gaug et ira van essemps;

E garda en autrui miral

Que sobra en tu ni que y fal;

No es hom savis tro qu' en se

Sap veser so que autres ve.

Bona vida neta e pura

Fa 'star cossiensa segura;

Malvada vida lo cors usa

E 'l coragge dedins acusa.

Lagesas fug e malvestatz

E no doptaras pozestatz.

La vida d' ome, cant es bona,

Defendra tos temps la pressona.

Apren com si dema morias...

Et aparela t c'om en te

Trobe veritat e merce.

Tot cant faras, fai Dieu temen,

E membre t de la mort soven;

Que be sabs que Dieus t'a prestada

La vida e non ges donada.

Alcus cuia ins e son cor

Lonc temps viure, que ben tost mor.

El mon non esta longament

Neguna res d' un estament.

Tant ha el segle de regartz

Que, si hom no y ve vas totas partz,

Tost poira hom esser soptatz

E per estranhs e per privatz.

Ayssi t capdela e t guida

Cossi eras entro ta finida.

Garda ti, on pus aut seras,

Que maior colp cairas, si cas.

Garda ti, si as bos senhor,

Ho bon lac, ho autra honor

Non o perdas nesciament

Ni no cambjes ton estament;

Car per paubrieyra cambja hom

Sa manieyra e so nom.

Lo savis, abans que despenda,

Comta lo gazanh e la renda.

Am pauc metre e am trop gitar

Poiria tarir la gran mar,

Mais val lo tieu belamen tires

Que, cant er mes, l' autrui desires.

De ton aver ni de tos marcs

No sias avars ni trop larcs.

Tu potz, am savisa, larguesa (saviesa)

Conquistar, ben dir e proesa.

Sapjas com deuras tota re

Usar, qu' en tot a mal e be.

Ayssi com lo foc ha son usi

Qu'en ben usan fa son servisi,

E te gran dan qui l' usa mal,

De tota re te dic aytal.

Dieus det vi per aprofichar

Al corps, non ges per enebriar,

D'aquo que Dieus det per profieg,

Per sobrefar, ca hom el lieg.

Tota causa fe Dieus fort bona,

Mais manieyra d' usar li dona.

En las causas no a lun mal,

Mais en as que las usan mal.

Can lo fols home s' es castiatz,

Lo milor temps s' en es anatz...

Greu potz de messongier aver

Neguna re que sia ver;

Neguna re no vulhas tant

Que no puescas mudar ton talant.

Lo fols es turmentatz tot jorn

En aquo en que quier sojorn.

De malvada femna ti gara,

Quar greus es s' amors et amara;

Gasta lo cors, merma l' aver

E fa tos temps hom decazer...

Si vols bona moler aver,

Enquier lo sen ans que l' aver;

Car sapjas que val mais bo sen

De moler, que aur ni argen;

Car manta maiso ay ausida

Per fola femna decasuda;

Tos temps sera aparelhada

D'aquo que la fas selada.

Bona moler halonga vida

Al marit, e la maiso guida.

Savia femna fa la maiso;

La fola no y laissa tuso.

Si as molher de sen cabida,

Ama la cum la tua vida,

E si es mala, d' avol sen,

Sofre la, si potz, celadamen;

Mais tota via la castia

Cum entendas que milors sia;

E si ela per so s' iraiss,

No t'en cargues ges tu gran faiss,

Car am son rieyre e plorar

Te pot, si s vol, tost enganar;

Car, si s vol, aia gaug o dol,

Totas horas plora que s vol.

Si ela es de sen malvat,

Soven retraira parentat,

E soven te dira erguels,

Can veira que tu 'l n' acuels.

Lo jugge que servisi pren,

A greu fara lial juggamen.

Jugge qu' en dreit absol lo tort,

For dreit se lia a la mort.

Hom bo laissa per Dieu mal far,

E 'l mal per la pena sessar.

Soven, per las autrui foldatz,

Ve hom los bos mal trebalatz...

Lo maldisen ditz falssetatz

E 'l savi cobre las vertatz.

Savi s' aluenha d' autrui huis

E 'l fol agacha pel pertuis.

Greu esta savi ses fasenda,

Ades troba on se prenda.

Qui pert son temps de son pro far

Ges, can se vol, no 'l pot cobrar...

Tres causas malditz Salomos,

Hom viel, nesci, luxurios,

Et home manent, messongier,

E paubre ergulos, mal parlier.

Lo savi, am son gent parlar,

Se fa a tota gent amar,

E 'l fol conquista enemixs,

Can parla, e pert sos amixs.

Am lo fol no t' acompanhar

Si no t vols am lui degolar.

Fols es, qui vol esser privatz

D' ome que vol seguir foldatz.

Si fil de Dieu devenir vols,

Aias merces dels orfanols.

Cala t, si parlar no sabias,

Que per so soptatz no sias.

A covit en autrui maiso,

Sapjas grasir e 'l pauc e 'l pro.

Tot paubre que s te per saziatz

A may qu' el ric trop assedatz.

Lials hom salva son vezi,

E 'l fals tot en risen l' ausi.

Ton coragge e tas maisos

Garda d' ome qu' es bausios,

E garda be la tua causa...

Bon cossel, si fol lo t dona,

No 'l mespreses per la pressona.

So que a tos temps vols establir

De lonc temps deus veser causir.

A far amic fay lonc demor,

Mais pueys l' ama de tot ton cor.

L' amic c' auras lonc temps amat,

Ama 'l tan cant poyras a ton grat.

Re no pres pueiss aquel parel

C' an renhat lonc temps d' un cossel,

Can los veg pueissas sopartir.

Que l' us degra l' autre sufrir.

Fizels amic lun temps no fal,

Per paubrieyra ni per trebal.

Aquel amic tenc per estranh

Que a la gran cocha sofranh;

A la cocha conoicheras

Si val tos amix ni si l' as.

Als faitz conoicheras las gens

Que las paraulas van mentens.

Paraula dossa fai amix

Et asuavia enemix.

Aias amix mas no d' un for;

Un aias a qui digas ton cor.

Doas forsas a e sa ma

Qui pot aver amic certa.

Fizel amic la vida val,

E qui l' ama Dieus a l' aital.

L' amic castia esselan

E l' enemic en deffisan.

L' amic castia aspramen

E l' enemic en cossenten.

A tos amics sias lials

A la cocha, o seras fals.

El mon non a tan dossa causa

D' amic am cui hom parlar ausa...

Aquel es vertadiers amix

Que t' esenha cum te castix.

L' amic que t castia, t'ama,

Aquel creiss ton be e ta fama.

Aquel amic a cui non cal

Si tu fas be o si fas mal,

Te lausara tot quant faras

E ja de lui no t gausiras.

En ton amic te fizaras,

Que pus lial l' en trobaras;

E qui e sson amic no s fiza,

De far engan lo met en via.

De tot t' acossela am un,

Non ges am totz, ho am degun.

Non laisses ges l' amic privatz

Pel novel que no as vezatz.

Ja l' amic no er esproatz

En benenansa ni en patz,

Ni l' enemic no s selara

Tan tost com trebalat te veira.

Garda te de enemic cubert,

Que lo pus savis am lui pert;

En la boca porta lo mel

Et el coragge te lo fel,

E tot jorn eu son cors compassa

Co el la vida te desfassa;

E ja no lo trobaras franc,

Si t podia beure lo sanc.

Qui s fiza en amic malvat

Es a la cocha desarmat.

Vaichel trencant endeve

Cel que l' autruy secret no te;

Amic usa segon raso

En aquo en qu' el veias bo.

Pro auras amix si pro as;

Si hiest paubres, sol remanras.

Mais valon colps d' amic certa

No fan baizars d' ome trefa.

No es hom can tot jorn se gira,

Ni am son bon amic s' azira.

Esenha cascun jorn tos fils,

Tas filas garda de perils.

Causiss lo savi no l' aver,

Si vols ta fila bona aver.

Tos efans acostumaras

A totz bos faitz, tant cant poiras;

Aquo que usan de premier,

Volon seguir pueiss en derrier.

De ton afar sias sertas,

Que cuiar es coragge vas.

Lo desencuiar non es pros

Cant hom ditz: cugi que aissi fos.

Qui no tem, es outracuiatz;

E qui sap duptar, essenhatz.

Savis hom dupta enemic,

Veia 'l paubre o 'l veia ric.

A mal met sel que fa ad I


So que no deu far a negu.

Ges non es lo crim desfassatz

Can malvat plait es adobatz.

Garda que diras en tenso;

Del lag crim fa hom greu perdo.

Si vols aver perdo de Dieu,

Perdona so que t tenes greu.

Aquel fa de Dieu son deutor

Que fa be per la su' amor.

Per nient prega e conjura

Cel que sa vida no milura.

Sias, si vols esser entiers,

En paraula breus vertadiers,

E de be, non ges d' aul faula,

E sias ferm en ta paraula.

Qui s vuelha diga de tu mal,

Mais tu si fas be no t'en cal.

Als faitz conoiss hom be las gens,

Que las paraulas so nientz.

Savis hom esproa paraula,

No cre ges leu per vertat faula.

Paraula qu' en ton cor no proas

No cresas trop, mais entre doas.

Sapjas conoicher e triar

Lo fol del savi, al parlar,

Que mot ne seras miels cabens,

Sapjas reconoicher las gens.

En aquel home no t fizar

Cuy ausiras malvat plag far;

Malvestat de cor, am qu' o fes,

Li fara far mal d' autras vetz.

Garda t d' ome ses mesura,

No y aias tenso ni rancura,

Qu'el te la lenga amarvida,

Car foldat e nossen la guida.

Apren francament a sofrir

Ton pessar, quan no 'l potz gandir.

Qui de totz sos tortz quier venjansa,

Can cuia puiar, desbalansa.

Trop es pus leu vencutz lo mals

Am be c'am lunha re als.

Patz es be que sobre totz va:

Comprar la deu cel que no l' a.

Vers es, qui n' a bona defensa,

Fa pueiss remaner mota tensa.

Am ric home no t' azirar.

Si t fa mal, can no 'l poitz tornar,

Sapjas lo a te covertir

Am bels ditz et am gent servir,

E tornaras ton dan en pro,

E faras amic del felo.

Si vols alcun plait comensar

Sapjas enans si 'l potz menar,

Car messio e blasme adutz:

Playtz dechay hom de que es vencutz.

Coforta ti, tan can poyras,

Am las gens entre que estas.

Decembla to cen, can er locs,

E ton solas, e mostra jocs;

Car temps hi a en que hom pot rire,

E temps hi a en que hom cossire.

Can er locs, sapjas ton coragge

Cambjar segon autrui usagge.

Aquo que a totz veiras far

Tu sols no vuelhas mespresar;

No t' ans d' els autres destrian,

Si no er a foldatz ho dan.

D'aquo potz repenre segur

De que sentes ton cor pur.

Mas lag seria, si tu fasias

So de que los autres castias.

Mestiers es que s gar de pecar

Qui vol los autres castiar.

Qui en castic no met mesura,

Abans nafra que no milura.

Segon que home a valor,

Val la honor del vensedor.

Si tu vols aquel sufertar

Cuy poirias apoderar,

Adoncas tu en a vencut

E demostrada ta vertut.

Luna forsa no es tan grans

Co es de venser sos talans.

Forsa ses cen no pot durar,

E cen ses forsa pot passar.

Si Dieus t'a puiat en haut gra,

Membre te d' el que sotz t' esta;

Que a manieyra d' aiga s' en van

Ses sejornar e 'l jorn e l' an.

Poble, ses govern, maritz vay,

E foldat en loc de sen fay.

Si 'l pastre maritz se desvia,

Qui mostrara al paroc la via?

Qui segra los pobles ni cal,

Si 'l prelat, qu' es primiers, va mal?

Qui laissa dreit per far gran tort,

Ges no a fe de gran conort.

Potestat qu' el seu non castia

Es noyrissa de la folia.

Qui no castia la folor

Ades la atendra maior;

Tensos e las mescladas col

Que fan estar savi lo fol.

Ans que jugges, esproa fort;

Ges tug li acusat no an tort.

Sel que respon ses escotar

No met raso e son parlar.

Si tu vols selar malvat plag,

Contra dreg, be t' estara lag,

Car el te fara parsonier

De la pena e del loguier.

Amics potz trobar de tal vizi

Que tot jorn penran to servisi;

De ta taula seran compans,

E dels trebals seran estrans;

E tot jorn en lor cor compassan

Co en gastan te desfassan.

Lo pauc do del paubre amic

Grases col gran de lo ric.

Pros om no te ges a gasanh

Lo servisi que pren estranh.

L' amic ama a tot son pro,

Mais a perdre ton bo nom no.

Savis hom ri pauc e suau,

E 'l fol ri tot jorn e s' esgau.

Aver ses sen es leu gastat;

Paubre am sen es tost levat;

Cocha dona entendement,

E trop benenansa tol sen.

Paubrieyra gen menada dura;

Ricor degastairitz endura.

Savis de saviesas es dueytz,

E 'l fol no i ve pus que de nueytz.

Lo savis hom vai cossiratz,

E 'l nessis es tot jorn soptatz.

Savis, que a pro vist e provat,

Sap pro cossirar can li 'scat;

E 'l fol, que ha pauc vist e apres,

Cossira pauc en totas res.

Cen fai segre via segura,

Lo cors salva e 'l bes milura,

E fay hom honrat estar

E Dieu en derrier gazanhar.

Ben es fols qui per glotonia

Si delivra de manentia.

Fols hom torna lo be en mal,

E met crim en home lial.

Totz temps dona lo fol fasenda

A tot home c' a lui s' atenda.

De fol home fai enemic

Qu' el castia de son destric;

Si t vols delivrar de tenso,

Gieta lo fol de ta maizo.

Fols home siec tos temps foldatz,

Per que no i deu esser privatz

Qui am fol ni am ibre s pren...

No prestes ges cotel a fol,

Enantz, si potz, tu lo li tol...

Qui las autrui foldatz plaideya,

Fols es sitot no s folega.

So ditz Salomos, que l' efan

Vol mal a sel qu' el va castian.

El savi pessa, qui 'l castia,

Que a grat d' aquel pros hom seria;

E 'l fol ditz a 'quel qu' el repren

Que castic si primieyrament.

Am paraulas tu castiras

Lo savi, e 'l fol cassaras...

Qui siec cossel del fol, s' en dol,

No sap dar mais aquo que vol...

Tos temps sera lo fol sirvens

Del savi, car es pus manens...

De Dieu mov tot poder e 'l sentz,

Et es fis e comensamentz...

Qui 'l derrier jorn de far agacha,

A la maior cocha s' enpacha.

La Escriptura crida e corna

Que sobre totz bes val almoyna...

L' arma e 'l sen d' ome avar

Es venals en tot son affar...

Garda te que per malanansa

No desampares esperansa...

Miels pregas Dieu am bona vida

No fai aquel que tot jorn crida.

Am trastotz homes aiatz patz,

E guerreia am tos pecatz.

Greu met autra vetz razitz

Viels homs, pus qu' es empaubrezitz.

Aquel que re non pot aver,

No pot re dar ni retener.

Pa et ayga no es paubrieyra:

So fo la vida primieyra.

S'es encaussat, fug leu colpable

E 'l bos esta ferms e durable;

Miels aten hom en atenden

Motas vetz no fa en corren.

Tant cant poiras ti dona suenh;

Veias aquo que ven de luenh.

Tot can faras, fai cosselatz,

E no seras greument soptatz...

Usa ton temps que a greu venra

A tos obs tan bo co s' en va.

Entr' els gauzens no sias iratz,

Ni 'ntr' els maritz no t dar solatz.

Ad home viel a gran mestier

Tres causas qu' el fassa 'n entier:

Que sia be acosselatz,

Cremia Dieu et ame patz.

En be aman, en gen serven,

Potz far del estranh ton paren.

Escarnitz es qui son argen

Non usa, et autr' el despen;

Escarnitz qui sas tenesos

Laissa ad home non curos...

... Dieus ti fara parsonier

De la pena e del logier.

No t contendas am l' ome 'sqiu

Que d' autra pastura no viu.

Am ric hom no t companhar

Per soven beure ni manjar;

Cofondra ti en despenden,

E pueys com de fol rieyra s' en.

D'aquo que no ve per forfait

No fassas ad home retrait...

Mais val mort que vida amara.

Totz homs es natz a trebalar,

Per que trebals no sohanar;

Car qui trebalar no s volrra

Paubrieyra 'l trebalara.

Non es digne de manentia

Qui a son grat no s trebalaria;

En la vinha del noalos

Creisso espinas e cardos.

Lo noncalent es nualos

Tramet le savis Salomos.

La formiga vezar que fay,

Com si percassa sai ni lay.

Fams met en vianda sabor,

E trebal fay lo lieyt milor.

Al sadol es bresca amara,

E 'l famolent de re no s gara.

Las aygas que no son movens

Son corompablas et olens...

Si potz esser senhors de te,

No far autre senhor per re;

Car mais val paubre afranquit

No fa 'l sirvent trop enrequit.

L' estieus paiss yvern e 'l socor,

E jovent deu paicher vilor.

L' ivern, co ti capdelaras,

Si l' estiu amassat no as?

Con auras aquo, can viels hiest,

Que en ton joven no percassiest?

So que doptas que no potz far,

Potz am lonc trebal aquabar.

La gota, sitot s' es pauca,

Can cay soven, la peyra trauca.

Garda cals costumas penras

Segon que acostumar volras;

Non uses doncs los us malvatz;

Que lay on son acostumatz,

Er a laichar greu causa e dura,

Car costuma torna a natura.

No dar al estranh ta honor

Ni 'l fassas sobre tu senhor.

Trop vuelas mais donar que querre

E servir que merces rendre.

Liutatz delivra totz mal pas,

E mala fe torna l' atras.

Aver vengut cochadament

Sol vias tornar a nient.

Qui laycha l' efant a son vol,

Can el es grans vay a son dol.

Ergulosir fay lo servent

Qui 'l te trop sojornadament.

Lo nualos vay leu casen

Et en sa raso plou soven...

Ama to sirvent si es bos

E no l' ampares sofraytos.

En la cara de maldisent

No mostraras ton escient.

Si 'l ric home ditz calque foldatz,

Cascu dira: Ben a parlatz;

Si 'l paubres ditz be, non ha votz,

Ans er escarnitz per trastotz.

Motz homes trobaras lials

Que, si pogessen, feran als.

Mais val veser los autrui cases

Que passar per totz los mals passes.

Qui dorm l' estiu, l' ivern no mol.

Joves, qui col viels, vay a dol.

Toset que atroba maiso facha,

De mermar e de gastar tracha;

Toset que no i troba nient,

Ades ha d' amassar talent.

Si Dieus t'a fait dels autres senhor

Sias entr'els coma un de lor...

Cel que es ergulos de no re

Que fara si agues de que!

Greu baichara en ricor l' uel

Qui en paubrieyra ha erguel.

Si autrui foldatz quiers ni sabes,

A greu sera que no y mescabes.

Trop saber fay home truant

Bausios, e no vay avant...

En totz tos faitz am gienh t' esforsa,

Car val may gienh que no fa forssa.

Qui de tot cant ve ha eveia,

Tot cant es el mon li guerreia.

Si tot jorn vols dire ufana,

Ta paraula tenran per vana.

No quieyras a ton escient

Lunha cauza descovinent;

Car per dreyt leument se fadia

Qui quier aquo que non deuria.

Qui l' autrui huel volra meggar,

Veia si aura lo sieu clar,

Qui s percassa, et esta 'l via

Leu pot intrar en manentia;

Lo nualos langueiss en pausan,

E 'l pros sojorna en trebalan.

Qui tota malvestat leu cre,

De malvestat ha lo cors ple.

Tals ha el cors signe de patz

Que vay el coragge armatz.

Home cubert, sabent e moiss

A penas luns homs lo conoiss.

El pessa e cossira may

Que no parla e no retray...

La meitat del fait tenc per faita

Qui de be comensa sa traita.

Si hiest trop larcs, gastaire seras;

Si hiest trop amesuratz, escas;

E trop dreytura es malesa,

E trop esser francs es molesa.

Si 'l frug que semenas es bos,

Tu venras a bonas meissos.

De las autrui orezetatz,

Si potz, no sias encolpatz.

No laysses la tua valor

En recontan autrui folor...

No mespreses petita res,

Que de petit ve tot cant es.

Qui de petit amassa pro,

Ades a pro que prenga e do.

Fils, de jurar garda ta boca,

Am que pregas Dieu a la cocha.

Lenga que jura ni ditz mal,

A Dieu pregar fort petit val.

Pels pratz Seneca e Catos,

E pel vergier de Salomos

Passiey, e culi de las flors,

Non ges totas, mais las milors,

Et ay ne fait aquest jardi,

On las plantiey totas a tri.

Le fruit que d' aquestas flors nayss

Salva l' arma e lo cors payss,

E totas malas dichas tol,

E fay estar savi lo fol;

A fol dona entendement,

E lo plus paubre fa manent;

Home te tos temps ad honor

E gara 'l de mal e de desonor

E per via plana lo mena...

Detriar fa lo mal del be...

Aisso es frut de paradis,

Non ges aquel que Adam aucis.

Per aquel fo la mort complida,

E per aquest ve hom a vida.

E tu que passas pel vergier,

Cuel ne, si t'en a mestier,

E fay d' aquelas flors lo faiss,

Que per tos temps ne valras maiss.

Aquest libre a nom lo savi

On li bon clergue e li gramasi

E cascus hom maier e menre

Si pro sap, mais i pot apenre;

Que ayssi ha regla establida

Cum hom deu endressar sa vida,

E cum hom viva en bona patz,

E que sia sempre ben amatz

De Dieus e de las bonas gens;

Per que hom ne deu esser sabens.

Dieus am cuy nasquem, et am cuy em,

Et am cui vivem, et am cui morem,

El fo nostre comensamens,

Et el sia nostre finimens,

Amen.